diumenge, 2 d’agost del 2015

Germans Abdón i Senén, màrtirs de Déu ben amats: suplicam-vos humilment siau nostres advocats!

Dissabte, 25 / juliol / 2015

A la nit ha refrescat. Em llevo a les 6, l’hora de sempre, però cal anar un xic més lleuger. Un cop he obert l’església vaig cap a l’aparcament del DIA. Arribo amb temps suficient però ja hi ha l’autocar i la gent que m’esperen. La Conxita hi és des de les 7. Falten un parell de persones. Quan ha arribat tothom (som una vintena), sortim cap a Banyoles. El conductor és en Ramon, el gendre de la Júlia de Bonmatí: bon xofer.

Poc abans de les 10 arribem a Banyoles i en Ramon ens deixa a tocar de l’entrada de l’església de Guèmol on es venera també la Mare de Déu del Remei des de fa molt temps. A Banyoles, també es venerava a l’església del monestir. Ara, busca-la.  

En Lluís, el pare de la Maria Àngels Camós de Caritas, ens atén i fa de sagristà. La Tuta ho ha deixat tot preparat per la missa. Tot està impecable. Celebrem la missa en honor de l’apòstol sant Jaume: n’és la diada. Al Pla de l’estany té dedicada l’església de Puigpalter i la de Pont-Xetmar. Quan acabem fem el besamans a l’escapulari de la Mare de Déu, l’escapulari dels trinitaris, amb un braç vermell i l’altre blau.

Sortim del Remei i anem cap a Can Lero. Moltes vies estan tallades ja que es celebra el triatló (el matí, l’infantil i el juvenil).  Podem arribar bé a la pesquera n. 10 i pugem a la Tirona, l’embarcació turística. I fem la volta a tot l’estany.

Està ennuvolat, l’aire és agradable i pugem tots a coberta. L’explicació que s’escolta és prou correcta: els banys vells, el club natació, la Draga, el poblat neolític, el Cap de Bou, la caseta de fusta, el Puig de Sant Martirià, Lió, l’embarcador de les canoes, can Morgat, Porqueres... El passeig té una durada d’uns 50 minuts llargs.

La idea era fer ara una passejada amb el trenet, però no és possible ja que hi ha molts carrers tallats. Ho aprofitem per seure una estona al bar de La Carpa i prendre algun refresc. I encara ens queda temps per anar a passejar. Com d’altres, vaig pel costat meridional de l’estany fins a l’estanyol del Vilar. Amb els que ens anem trobant, anem comentant que la sortida resulta ben agradable després de la fatiga produïda per la xafogor dels darrers dies.
  
Poc després de la una ens asseiem a taula. A la Carpa ens han preparat una taula llarga i hi cabem tots. Hi ha un entrant molt variat i un segon plat que podem triar. Tot resulta suculent i abundant. I el dimoni que estossegui. Tenim encara temps per una mica de sobretaula. A en Biel li agafen ganes de jugar amb mi.
Pugem a l’autocar i anem al centre de Banyoles que ben pocs coneixen. Baixem a l’Hort de les Monges i anem a la plaça Major. D’allà anem al Museu Darder on hi fem una visita. Ja no hi ha el negre, clar. Potser és un museu massa pensat per mainada que fan un estudi geològic de l’estany i de l’entorn. Caldria pensar algun tipus d’indicació per la gent gran.

Des de la plaça de les olles anem al carrer Santa Maria i visitem l’església de Santa Maria: acollidora, elegant, devota... Hi ha a les imatges dels sants Abdó i Senén que presideixen el presbiteri per la celebració de demà. Sortim pel carrer dels Morts i admirem el portal gòtic que, antigament, donava al carrer Paraireria. I, per aquest carrer, anem a la placeta de la Font i a la Pia Almoina on hi visitem el museu arqueològic. En Biel gaudeix veient dents, ullals, ossos dels animalons i les bestiasses que han poblat el Pla de l’Estany els milers d’anys darrers.

Quan acabem la visita i pugem pel carrer Major em trobo amb l’Anunciació i una colla de nois i noies de la Fundació Vimar de Palafrugell. Quan l’Anuncia em reconeix, m’abraça i m’omple de petons. També n’haig de deixar algun pels altres. I, com no podia ser d’altra manera, l’Anucia es posa a cantar l’Ave de Lourdes. Sort que estem davant de can Mateu!

Arribem, finalment, a la plaça Major. Ens asseiem a una terrassa i prenem un refresc per acabar la passejada. I, a les sis, l’autocar ens carrega al passeig de la Industria.  Marxem de Banyoles donant gràcies a Déu per la passejada.

Un cop som a Anglès, vaig de dret cap a l’església. Hi ha temps suficient per preparar la missa  anticipada i encara em dutxo i em canvio. Mn. Ramon ha celebrat la missa a Bonmatí i m’envia un missatge per comentar-me que tot ha anat bé.

A la missa vespertina hi participa força gent, més d’una seixantena. Fan d’escolans en Víctor,  la Maria i en Martí. Em comenten que dilluns, la Maria i en Martí, amb les seves famílies surten de vacances cap a Portugal, amb els seus pares, per anar a visitar els avis i passar uns dies amb ells. En Víctor hi anà el mes de juny, on també celebrà la primera comunió allà, amb els avis.

Després de la missa, felicito els Jaume. I vaig cap a la plaça de la Vila on hi ha el sopar de la festa del barri vell. Tinc el lloc reservat entre en Pere i en Josep M. i, al davant, la Lola Rovirola. El servei me l’han portat en Manel Camps i la Soledat. Com que encara estic tip del dinar, no menjo massa, encara que tot és ben bo. I acabo la festa passant a saludar els comensals.

Arribo a la doma a quarts de dotze. I cap al llit que demà hi ha matines. 

  
diumenge, 26 / juliol / 2015

Quan em llevo sembla que vaig rellentit. Celebro la missa de les 9. Hi veig algunes veïnes del barri vell que van pencar de valent al sopar: l’Emília, la Dolors, l’Amàlia...

A Sant Martí no som gaires més d’una vintena. Quan surto vaig a visitar la Maria i en Ramon. Mentre vaig amunt i avall, m’agrada escoltar la missa de Montserrat i, si pot ser, l’homilia.

A les 12 celebro la missa, l’ofici, com en diuen. Encara que hi hagi una volada de gent, no arribem a la cinquantena. Quan ho he recollit tot, surto cap a Banyoles.

Celebrem el dinar de la festa del Terme. Hi falta en Jaume, que està treballant, i en  Patllari, que és de colònies a Cabanelles (continuant la tradició familiar). Mentre dinem, comentem les incidències de la festa: el programa, les lilaines, les imatges dels dos sants, les referències a la festa a la missa parroquial, l’encantament de les coques a la sortida, les sardanes vermut... A la tarda continuarà la festa a la plaça dels dos sants, a Canaleta, amb la ballada de sardanes.

Tinc clar que els sants Abdó i Senén, o sigui sant Nin i sant Non, són els patrons de la son i pujo a fer una bona migdiada que l’acabo sota la dutxa.

Torno nou cap a Anglès. En Josep m’ha regalat una coca amb nous i avellanes, un fuet i una làmina amb els dos sants que pintà la Rosa Gratacós el 1963.


dilluns, 27 / juliol / 2015

Vaig a recuperació. Sembla que, amb l’interludi del fi de setmana, es nota un xic de millora. En Josep m’instal·la l’aparell de corrents elèctrics, el microones per estova els muscles, em fa uns estiraments del braç i de l’espatlla i em fa fer uns quants exercicis fent girar el colze cap a un costat i cap a un altre, forçant amb el dors de la mà, fent pujar i baixar unes politges...

Quan acabo, vaig de visita amb la dermatòloga Mercè Planagumà a la clínica Salus Infirmorum. Parlem de les possibles intoleràncies que em poden afectar: algun medicament, el gluten... ? caldrà veure-ho. També em crema unes pells mortes que tinc a la cara.

He deixat el cotxe aparcat avall de l’avinguda Mn. Constans. Així camino un xic, anant i tornant. I retorno cap a Anglès.

Dino una mica: una amanida de cogombre i de bitxo verd, una mica de lasanya de verdura, la meitat d’una mitjana prima, un préssec... Als àpats, acostumo a mirar les notícies: el tema central d’avui és la magnitud del foc d’Òdena, els afectats, el causant... Un cop he rentat els plats i ho he endreçat tot, faig un xic de migdiada.


dimarts, 28 / juliol / 2015

És l’aniversari de la mort de la tia Conxita, el 1985. Ara tindria 111 anys, a punt dels 112. Quan morí, jo estava fent colònies a Argelaguer amb nois i noies de Calella (Maresme).

La tia Conxita havia nascut el 1903 i es portava 9 anys amb el meu pare, el seu germà. Segurament va néixer a la primera casa on va instal·lar-se l’avi Pep i l’àvia Pepa, a la plaça, a can Castany, on hi obrí la primera fleca. La segona, i més exitosa, l’obrí més cap el centre de les voltes, on el succeirien els de can Mercader. Entre el meu pare (nascut el 1912) i la meva tia havien nascut altres germans: en Carles (* 1905), en Joan (* 1907) i la Dolors (* 1908). Aquests tres germans moriren prematurament, la Dolors, del garrotillo (la diftèria).

Quan, ja instal·lada la família a la casa pairal de can Teixidor, el 1933 morí l’àvia Pepa, la mare del pare,  la tia Conxita tenia cap a 30 anys i li tocà ser la mestressa de casa i fer-se càrrec de les feines de la llar. I quan el pare es casà amb la mare (1941), la tia continuà assumint el paper de mestressa i exercí convençuda el de sogra envers la mare, amb la connivència de l’avi Pep.

Amb el naixement dels meus 5 germans, la tia continuà fent el seu paper de sogra que ara també seria el d’àvia. Els meus germans ho recorden bé. Però la meva arribada no li agradà massa ja que, com li deia a la mare, “ningú li havia dit res a ella”. De fet, però, també la recordo amb afecte i recordo el que em tenia ella.

Cap a les 2, els companys em comuniquen la gravetat d’en Pere Pujolàs a conseqüència d’una peritonitis fulminant i sembla mal atesa. Em sembla que una peritonitis no hauria de ser perillosa avui dia. El pare, el juliol del 1936, estan detingut per les seves conviccions religioses, patí una peritonitis. En aquell moment, una infecció d’aquesta mena era mortal i el van alliberar perquè morís a casa, malgrat estar condemnat a mort.

La tia Conxita, ajudada per la Berta Zeilinger, van traslladà el pare a Girona on, gràcies a la intervenció de l’amiga de la tia, la Magdalena Aulina, el pare fou operat d’urgència a la clínica Bofill pel mateix doctor Bofill. L’operació fou aparatosa i la recuperació lenta i dolorosa i, malgrat no disposar encara de penicil·lina en aquell moment, el pare se’n sortí, si bé restà molt afeblit.    

A la tarda visito la tieta de Can Mateu. Parlem de les seves coses i n’hi comento de meves ja que ara no pot llegir el Diari del Capellà.   

Abans de la missa vespertina atenc uns nuvis. Després de la missa vespertina, m’arribo a Vic, a visitar en Joan i la Maria Pilar. Sembla que en Joan no va gaire bé. Comento a la Maria Pilar la mort d’en Pere Pujolàs. La seva muller, la Carmina Vilar, és amiga de la meva germana. I els fills, en Joan i l’Anna, ho són de la meva neboda, la Nuri.  


dimecres, 29 / juliol / 2015

En Pere Pujolàs Maset tenia 65 anys. Sempre estigué compromès en els àmbits socials de la nostra església diocesana.  Estudià al seminari de Girona i fou ordenat prevere el 15·12·74 a Sant Fèlix de Girona amb en Narcís Ponsatí i en Miquel Ramió.

Deixà el ministeri i es casà amb la Carmina Vilar de Celrà. Però sempre continuà implicat amb els moviments d’Església :  va impulsar el MIJAC i després va promoure la JOC de la que ha estat un referent. I va participar molts anys al grup de Professionals Cristians.  Ara impulsava projectes socials des del Consell de Càritas.

Es dedicà sempre a la pedagogia i fou un manetes amb la fusta. Va ser professor de formació professional i director de l'institut d'Anglés, formador de la Reforma Educativa, responsable de l’EAP del Pla de l'Estany, professor a la Universitat de Girona i fins fa poc professor de la Universitat de Vic des  d'on sempre ha promogut la metodologia dels grups cooperatius en l'aprenentatge dels nois i noies.  Ben segur que quedarà el record del seu compromís per fer un món i una església més justa.
Jo l’havia conegut quan jo estava al seminari menor, si bé ens portàvem cinc o sis cursos de diferència. També el vaig trobar alguna vegada en alguna activitat posterior però ara feia molts anys que no coincidíem en res ni l’havia trobat enlloc, ja que moltes activitats que en Pere realitzava les feia a Girona.
Al matí vaig a recuperació i així ho aniré fent els 10 dies següents. Pujo a la doma i atenc al despatx.

Preparo els suplements del full parroquial pels dos diumenges següents ja que l’altra setmana a la impremta fan vacances. 


dijous, 30 / juliol / 2015

Venen les confraresses de l’escombra. Necessiten reforços i ningú s’hi apunta. I jo vaig cap a recuperació de l’espatlla. I vinga: sessió pessigolles elèctriques, sessió de microones, sessió d’estiraments, sessió d’exercicis...

Un cop al despatx, acabo de preparar els suplements dels propers diumenges i els envio a la impremta. També enllesteixo algun tema administratiu del despatx parroquial.

A Santa Eugènia hi oficien les exèquies d’en Pere Pujolàs. A la tarda, a Sant Josep, hi oficiaran les exèquies de la Consol, la germana de Mn. Pere Carreras. Tenia 56 anys i també era ben coneguda a Anglès, d’on era filla.

Al migdia, a Sant Miquel d’Anglès,  beneeixo el casament d’en Jordi i de la Nancy-Soraida. Aquest any 2015 he triplicat els casaments a Anglès en relació el 2014 i, de moment, n’he fet tants el 2015 com els altres tres anys anteriors junts. Dit d’una altra manera, els tres anys anteriors en vaig beneir un cada any i, per tant, tres en total. A més, el 2014 vaig beneir-ne un i, per tant, enguany, que n’he el triple, han estat tres. Dels casaments a les altres parròquies, ja en parlaré en una altra ocasió.  

A la tarda, vaig cap a Banyoles. Ho aprofito per proveir una mica per la setmana. Al vespre, celebro la missa vespertina a Santa Maria dels Turers. La celebració és en honor dels sants Abdó i Senén en el dia de la seva festa litúrgica i en sufragi dels veïns del Terme, especialment aquells que han mort el darrer any, cap una dotzena.

Quan sortim de casa amb en Josep i la M. Assumpta, està fent un bon ruixat. Segurament frenarà l’assistència. A l’església hi  participen una cinquantena llarga de persones. Presidim la missa Mn. Ramon i jo. Entre els assistents hi ha l’alcalde, els pabordes, les pabordesses, l’organista, el cor, molta gent coneguda... En Pere Frigolé fa sonar molt bé el gran orgue de tubs donant molta solemnitat a l’Eucaristia. Quan acabem, cantem tres estrofes dels goigs (amb una música agradable, original, pastosa...) i passem a venerar les relíquies dels sants. Quan van passant per davant del petit reliquiari que sostinc, els dic que han de fer dos petons: un per sant Abdó (que tenia 16 anys) i l’altre per sant Senén (que en tenia 15).  


divendres, 31 / juliol / 2015

Es celebra sant Ignasi. Segurament és el sant de qui n’he seguit més les petges en diferents moments de la meva vida. Vaig fer exercicis espirituals a la seva casa natal de Loiola, a Azpeitia (si no recordo malament va ser el 1971), he estat varies vegades a la Cova de sant Ignasi de Manresa (també per fer-hi exercicis espirituals quan m’estava al Seminari de Girona), he estat a Montmatre on va iniciar la Companyia de Jesús, he visitat les dependències on va viure i morir a Roma, al costat de la basílica del Giesú i, clar, he venerat el seu sepulcre a la mateixa basílica del Giesú. Ep, i que el conegui una mica, no vol dir que m’hi assembli massa.


Tinc un dia tranquil: al matí, anant a recuperació; al migdia i a la tarda, preparant l’article que caldrà publicar al programa de les Gales d’Anglès. El dedico a algunes peces artístiques de la parròquia.    

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada