Dissabte, 25 / juliol / 2015
A la nit ha refrescat. Em llevo a les 6,
l’hora de sempre, però cal anar un xic més lleuger. Un cop he obert l’església
vaig cap a l’aparcament del DIA. Arribo amb temps suficient però ja hi ha
l’autocar i la gent que m’esperen. La Conxita hi és des de les 7. Falten un
parell de persones. Quan ha arribat tothom (som una vintena), sortim cap a
Banyoles. El conductor és en Ramon, el gendre de la Júlia de Bonmatí: bon
xofer.
Poc abans de les 10 arribem a Banyoles i en
Ramon ens deixa a tocar de l’entrada de l’església de Guèmol on es venera també
la Mare de Déu del Remei des de fa molt temps. A Banyoles, també es venerava a
l’església del monestir. Ara, busca-la.
En Lluís, el pare de la Maria Àngels Camós de
Caritas, ens atén i fa de sagristà. La Tuta ho ha deixat tot preparat per la
missa. Tot està impecable. Celebrem la missa en honor de l’apòstol sant Jaume:
n’és la diada. Al Pla de l’estany té dedicada l’església de Puigpalter i la de
Pont-Xetmar. Quan acabem fem el besamans a l’escapulari de la Mare de Déu,
l’escapulari dels trinitaris, amb un braç vermell i l’altre blau.
Sortim del Remei i anem cap a Can Lero.
Moltes vies estan tallades ja que es celebra el triatló (el matí, l’infantil i
el juvenil). Podem arribar bé a la
pesquera n. 10 i pugem a la Tirona, l’embarcació turística. I fem la volta a
tot l’estany.
Està ennuvolat, l’aire és agradable i pugem
tots a coberta. L’explicació que s’escolta és prou correcta: els banys vells,
el club natació, la Draga, el poblat neolític, el Cap de Bou, la caseta de
fusta, el Puig de Sant Martirià, Lió, l’embarcador de les canoes, can Morgat,
Porqueres... El passeig té una durada d’uns 50 minuts llargs.
La idea era fer ara una passejada amb el
trenet, però no és possible ja que hi ha molts carrers tallats. Ho aprofitem
per seure una estona al bar de La Carpa i prendre algun refresc. I encara ens
queda temps per anar a passejar. Com d’altres, vaig pel costat meridional de
l’estany fins a l’estanyol del Vilar. Amb els que ens anem trobant, anem
comentant que la sortida resulta ben agradable després de la fatiga produïda
per la xafogor dels darrers dies.
Poc després de la una ens asseiem a taula. A
la Carpa ens han preparat una taula llarga i hi cabem tots. Hi ha un entrant
molt variat i un segon plat que podem triar. Tot resulta suculent i abundant. I
el dimoni que estossegui. Tenim encara temps per una mica de sobretaula. A en
Biel li agafen ganes de jugar amb mi.
Pugem a l’autocar i anem al centre de
Banyoles que ben pocs coneixen. Baixem a l’Hort de les Monges i anem a la plaça
Major. D’allà anem al Museu Darder on hi fem una visita. Ja no hi ha el negre,
clar. Potser és un museu massa pensat per mainada que fan un estudi geològic de
l’estany i de l’entorn. Caldria pensar algun tipus d’indicació per la gent
gran.
Des de la plaça de les olles anem al carrer
Santa Maria i visitem l’església de Santa Maria: acollidora, elegant, devota...
Hi ha a les imatges dels sants Abdó i Senén que presideixen el presbiteri per
la celebració de demà. Sortim pel carrer dels Morts i admirem el portal gòtic
que, antigament, donava al carrer Paraireria. I, per aquest carrer, anem a la
placeta de la Font i a la Pia Almoina on hi visitem el museu arqueològic. En
Biel gaudeix veient dents, ullals, ossos dels animalons i les bestiasses que
han poblat el Pla de l’Estany els milers d’anys darrers.
Quan acabem la visita i pugem pel carrer
Major em trobo amb l’Anunciació i una colla de nois i noies de la Fundació
Vimar de Palafrugell. Quan l’Anuncia em reconeix, m’abraça i m’omple de petons.
També n’haig de deixar algun pels altres. I, com no podia ser d’altra manera,
l’Anucia es posa a cantar l’Ave de Lourdes. Sort que estem davant de can Mateu!
Arribem, finalment, a la plaça Major. Ens
asseiem a una terrassa i prenem un refresc per acabar la passejada. I, a les
sis, l’autocar ens carrega al passeig de la Industria. Marxem de Banyoles donant gràcies a Déu per
la passejada.
Un cop som a Anglès, vaig de dret cap a
l’església. Hi ha temps suficient per preparar la missa anticipada i encara em dutxo i em canvio. Mn.
Ramon ha celebrat la missa a Bonmatí i m’envia un missatge per comentar-me que
tot ha anat bé.
A la missa vespertina hi participa força
gent, més d’una seixantena. Fan d’escolans en Víctor, la Maria i en Martí. Em comenten que dilluns,
la Maria i en Martí, amb les seves famílies surten de vacances cap a Portugal,
amb els seus pares, per anar a visitar els avis i passar uns dies amb ells. En Víctor
hi anà el mes de juny, on també celebrà la primera comunió allà, amb els avis.
Després de la missa, felicito els Jaume. I
vaig cap a la plaça de la Vila on hi ha el sopar de la festa del barri vell.
Tinc el lloc reservat entre en Pere i en Josep M. i, al davant, la Lola
Rovirola. El servei me l’han portat en Manel Camps i la Soledat. Com que encara
estic tip del dinar, no menjo massa, encara que tot és ben bo. I acabo la festa
passant a saludar els comensals.
Arribo a la doma a quarts de dotze. I cap al
llit que demà hi ha matines.
diumenge, 26 / juliol / 2015
Quan em llevo sembla que vaig rellentit.
Celebro la missa de les 9. Hi veig algunes veïnes del barri vell que van pencar
de valent al sopar: l’Emília, la Dolors, l’Amàlia...
A Sant Martí no som gaires més d’una vintena.
Quan surto vaig a visitar la Maria i en Ramon. Mentre vaig amunt i avall,
m’agrada escoltar la missa de Montserrat i, si pot ser, l’homilia.
A les 12 celebro la missa, l’ofici, com en
diuen. Encara que hi hagi una volada de gent, no arribem a la cinquantena. Quan
ho he recollit tot, surto cap a Banyoles.
Celebrem el dinar de la festa del Terme. Hi
falta en Jaume, que està treballant, i en
Patllari, que és de colònies a Cabanelles (continuant la tradició
familiar). Mentre dinem, comentem les incidències de la festa: el programa, les
lilaines, les imatges dels dos sants, les referències a la festa a la missa
parroquial, l’encantament de les coques a la sortida, les sardanes vermut... A
la tarda continuarà la festa a la plaça dels dos sants, a Canaleta, amb la
ballada de sardanes.
Tinc clar que els sants Abdó i Senén, o sigui
sant Nin i sant Non, són els patrons de la son i pujo a fer una bona migdiada
que l’acabo sota la dutxa.
Torno nou cap a Anglès. En Josep m’ha regalat
una coca amb nous i avellanes, un fuet i una làmina amb els dos sants que pintà
la Rosa Gratacós el 1963.
dilluns, 27 / juliol / 2015
Vaig a recuperació. Sembla que, amb
l’interludi del fi de setmana, es nota un xic de millora. En Josep m’instal·la
l’aparell de corrents elèctrics, el microones per estova els muscles, em fa uns
estiraments del braç i de l’espatlla i em fa fer uns quants exercicis fent
girar el colze cap a un costat i cap a un altre, forçant amb el dors de la mà,
fent pujar i baixar unes politges...
Quan acabo, vaig de visita amb la dermatòloga
Mercè Planagumà a la clínica Salus Infirmorum. Parlem de les possibles
intoleràncies que em poden afectar: algun medicament, el gluten... ? caldrà
veure-ho. També em crema unes pells mortes que tinc a la cara.
He deixat el cotxe aparcat avall de
l’avinguda Mn. Constans. Així camino un xic, anant i tornant. I retorno cap a
Anglès.
Dino una mica: una amanida de cogombre i de
bitxo verd, una mica de lasanya de verdura, la meitat d’una mitjana prima, un
préssec... Als àpats, acostumo a mirar les notícies: el tema central d’avui és la
magnitud del foc d’Òdena, els afectats, el causant... Un cop he rentat els
plats i ho he endreçat tot, faig un xic de migdiada.
dimarts, 28 / juliol / 2015
És l’aniversari de la mort de la tia Conxita,
el 1985. Ara tindria 111 anys, a punt dels 112. Quan morí, jo estava fent
colònies a Argelaguer amb nois i noies de Calella (Maresme).
La tia Conxita havia nascut el 1903 i es
portava 9 anys amb el meu pare, el seu germà. Segurament va néixer a la primera
casa on va instal·lar-se l’avi Pep i l’àvia Pepa, a la plaça, a can Castany, on
hi obrí la primera fleca. La segona, i més exitosa, l’obrí més cap el centre de
les voltes, on el succeirien els de can Mercader. Entre el meu pare (nascut el
1912) i la meva tia havien nascut altres germans: en Carles (* 1905), en Joan
(* 1907) i la Dolors (* 1908). Aquests tres germans moriren prematurament, la
Dolors, del garrotillo (la diftèria).
Quan, ja instal·lada la família a la casa
pairal de can Teixidor, el 1933 morí l’àvia Pepa, la mare del pare, la tia Conxita tenia cap a 30 anys i li tocà ser
la mestressa de casa i fer-se càrrec de les feines de la llar. I quan el pare
es casà amb la mare (1941), la tia continuà assumint el paper de mestressa i
exercí convençuda el de sogra envers la mare, amb la connivència de l’avi Pep.
Amb el naixement dels meus 5 germans, la tia
continuà fent el seu paper de sogra que ara també seria el d’àvia. Els meus
germans ho recorden bé. Però la meva arribada no li agradà massa ja que, com li
deia a la mare, “ningú li havia dit res a ella”. De fet, però, també la recordo
amb afecte i recordo el que em tenia ella.
Cap a les 2, els companys em comuniquen la
gravetat d’en Pere Pujolàs a conseqüència d’una peritonitis fulminant i sembla
mal atesa. Em sembla que una peritonitis no hauria de ser perillosa avui dia.
El pare, el juliol del 1936, estan detingut per les seves conviccions
religioses, patí una peritonitis. En aquell moment, una infecció d’aquesta mena
era mortal i el van alliberar perquè morís a casa, malgrat estar condemnat a
mort.
La tia Conxita, ajudada per la Berta
Zeilinger, van traslladà el pare a Girona on, gràcies a la intervenció de l’amiga
de la tia, la Magdalena Aulina, el pare fou operat d’urgència a la clínica
Bofill pel mateix doctor Bofill. L’operació fou aparatosa i la recuperació
lenta i dolorosa i, malgrat no disposar encara de penicil·lina en aquell
moment, el pare se’n sortí, si bé restà molt afeblit.
A la tarda visito la tieta de Can Mateu.
Parlem de les seves coses i n’hi comento de meves ja que ara no pot llegir el
Diari del Capellà.
Abans de la missa vespertina atenc uns nuvis.
Després de la missa vespertina, m’arribo a Vic, a visitar en Joan i la Maria
Pilar. Sembla que en Joan no va gaire bé. Comento a la Maria Pilar la mort d’en
Pere Pujolàs. La seva muller, la Carmina Vilar, és amiga de la meva germana. I
els fills, en Joan i l’Anna, ho són de la meva neboda, la Nuri.
dimecres, 29 / juliol / 2015
En Pere Pujolàs Maset tenia 65 anys. Sempre estigué
compromès en els àmbits socials de la nostra església diocesana. Estudià al seminari de Girona i fou ordenat
prevere el 15·12·74 a Sant Fèlix de Girona amb en Narcís Ponsatí i en Miquel
Ramió.
Deixà el ministeri i es casà amb la Carmina
Vilar de Celrà. Però sempre continuà implicat amb els moviments d’Església : va impulsar el MIJAC i després va promoure la
JOC de la que ha estat un referent. I va participar molts anys al grup de
Professionals Cristians. Ara impulsava projectes socials des del Consell
de Càritas.
Es dedicà sempre a la pedagogia i fou un manetes amb la
fusta. Va ser professor de formació professional i director de l'institut
d'Anglés, formador de la Reforma Educativa, responsable de l’EAP del Pla de
l'Estany, professor a la Universitat de Girona i fins fa poc professor de la
Universitat de Vic des d'on sempre ha
promogut la metodologia dels grups cooperatius en l'aprenentatge dels nois i
noies. Ben segur que quedarà el record
del seu compromís per fer un món i una església més justa.
Jo l’havia conegut quan jo estava al seminari menor, si
bé ens portàvem cinc o sis cursos de diferència. També el vaig trobar alguna
vegada en alguna activitat posterior però ara feia molts anys que no coincidíem
en res ni l’havia trobat enlloc, ja que moltes activitats que en Pere realitzava
les feia a Girona.
Al matí vaig a recuperació i així ho aniré
fent els 10 dies següents. Pujo a la doma i atenc al despatx.
Preparo els suplements del full parroquial
pels dos diumenges següents ja que l’altra setmana a la impremta fan
vacances.
dijous, 30 / juliol / 2015
Venen les confraresses de l’escombra.
Necessiten reforços i ningú s’hi apunta. I jo vaig cap a recuperació de l’espatlla.
I vinga: sessió pessigolles elèctriques, sessió de microones, sessió d’estiraments,
sessió d’exercicis...
Un cop al despatx, acabo de preparar els
suplements dels propers diumenges i els envio a la impremta. També enllesteixo
algun tema administratiu del despatx parroquial.
A Santa Eugènia hi oficien les exèquies d’en
Pere Pujolàs. A la tarda, a Sant Josep, hi oficiaran les exèquies de la Consol,
la germana de Mn. Pere Carreras. Tenia 56 anys i també era ben coneguda a
Anglès, d’on era filla.
Al migdia, a Sant Miquel d’Anglès, beneeixo el casament d’en Jordi i de la Nancy-Soraida.
Aquest any 2015 he triplicat els casaments a Anglès en relació el 2014 i, de
moment, n’he fet tants el 2015 com els altres tres anys anteriors junts. Dit d’una
altra manera, els tres anys anteriors en vaig beneir un cada any i, per tant,
tres en total. A més, el 2014 vaig beneir-ne un i, per tant, enguany, que n’he el
triple, han estat tres. Dels casaments a les altres parròquies, ja en parlaré
en una altra ocasió.
A la tarda, vaig cap a Banyoles. Ho aprofito
per proveir una mica per la setmana. Al vespre, celebro la missa vespertina a
Santa Maria dels Turers. La celebració és en honor dels sants Abdó i Senén en
el dia de la seva festa litúrgica i en sufragi dels veïns del Terme,
especialment aquells que han mort el darrer any, cap una dotzena.
Quan sortim de casa amb en Josep i la M.
Assumpta, està fent un bon ruixat. Segurament frenarà l’assistència. A l’església
hi participen una cinquantena llarga de
persones. Presidim la missa Mn. Ramon i jo. Entre els assistents hi ha l’alcalde,
els pabordes, les pabordesses, l’organista, el cor, molta gent coneguda... En
Pere Frigolé fa sonar molt bé el gran orgue de tubs donant molta solemnitat a l’Eucaristia.
Quan acabem, cantem tres estrofes dels goigs (amb una música agradable,
original, pastosa...) i passem a venerar les relíquies dels sants. Quan van
passant per davant del petit reliquiari que sostinc, els dic que han de fer dos
petons: un per sant Abdó (que tenia 16 anys) i l’altre per sant Senén (que en
tenia 15).
divendres, 31 / juliol / 2015
Es celebra sant Ignasi. Segurament és el sant
de qui n’he seguit més les petges en diferents moments de la meva vida. Vaig
fer exercicis espirituals a la seva casa natal de Loiola, a Azpeitia (si no
recordo malament va ser el 1971), he estat varies vegades a la Cova de sant
Ignasi de Manresa (també per fer-hi exercicis espirituals quan m’estava al
Seminari de Girona), he estat a Montmatre on va iniciar la Companyia de Jesús,
he visitat les dependències on va viure i morir a Roma, al costat de la
basílica del Giesú i, clar, he venerat el seu sepulcre a la mateixa basílica
del Giesú. Ep, i que el conegui una mica, no vol dir que m’hi assembli massa.
Tinc un dia tranquil: al matí, anant a
recuperació; al migdia i a la tarda, preparant l’article que caldrà publicar al
programa de les Gales d’Anglès. El dedico a algunes peces artístiques de la parròquia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada