diumenge, 26 de juliol de 2015

Hi ha encara algú que llegeixi això del DIARI DEL CAPELLÀ?

dissabte, 18 / juliol / 2015

Dedico un record especial i una pregària a la meva mare. Avui faria 99 anys i seria el dia del seu sant. Ella explicava que quan el seu pare, l’avi Benet, escollí per ella que es diria Marina, el capellà no li acceptava.

L’avi Benet tenia tendències naturistes i un xic anarquista i, en aquell moment, gent com ell posava als seus fills noms d’aquesta mena: Llibert, Harmonia, Flor ...    Havia estudiat al seminari perquè el seu pare (el besavi Salvador) volia que fos capellà.  Essent un noi de poble (Ventalló), aquesta fou la manera que l’avi Benet obtingué uns bons estudis bàsics, comparables a un batxillerat actual (que pel seu temps, era molt).

L’avi Benet, però, també era un home creient i complia amb les obligacions religioses bàsiques. També llegia cada dia el full del taco del “Mensajero” de manera que, quan el rector de Ventalló no veia clar posar Marina a la mare, l’avi li ensenyà el full del dia del calendari on hi constava (i hi consta) la commemoració de santa Marina.

I el dia que la mare feia 20 anys (el 1936) era precisament el dia que començà l’alçament militar i la guerra civil. Era un dissabte i, com feia cada dissabte, baixà amb la seva moto sidecar des del santuari dels Àngels a Girona per fer les compres necessàries pel rebost del santuari on ella formava part de l’equip que mantenia el santuari (molt visitat per diverses famílies, especialment a l’estiu).

Estant a Girona volgué aprofitar-ho per anar a confessar i, en aquest cas, ho va faria amb el canonge Hermenegild Planadecursach, que era el consiliari de les Filles de Maria. Quan l’assistenta del Dr. Planadecursach (una tia del mateix canonge) obrí la porta, va comunicar a la mare que casualment tindria l’oportunitat de conèixer el nebot del canonge, un noi de Banyoles que es deia Pere.

I així fou com, els meus pares, aliens a tot el que succeïa a l’Àfrica, es conegueren al pis de l’oncle canonge, a la plaça de l’Oli de Girona, on era veí d’en Lluís Batlle, professor de l’institut.

Tot el que anà succeint aquell mes, amb l’esclat de les revoltes que comportà la guerra civil,  fou complicat per tots plegats, especialment pel pare i per la mare. No ho fou tant pel Dr. Hermenegil Planadecursach que s’amagà a Les Planes (no exactament on). També s’escapà de l’escabatxina Mn. Joaquim Clotas (l’oncle de la mare, capellà del santuari de Els Àngels)  malgrat fou detingut i empresonat a Celrà i, alliberat, es refugià a Valveralla, a casa del seu nebot, l’avi Benet on va romandre-hi fins el 1939.

A Anglès, he oficiat 2 baptisme: l’Alana (al migdia) i en Jordi (a primera hora de la tarda). De moment, a Anglès, aquest any hi porto celebrats més baptismes que l’any passat: el 2014, 11, i el que portem del 2015, 14. De fet, si Déu plau, serà l’any que hauré celebrat més baptismes a Anglès des de que hi vaig arribar. .

La missa anticipada de Bonmatí la celebrem a la capella de la colònia, a la capella de la família Bonmatí que serví d’església parroquial des d’inicis del s. XX fins que es construí l’actual església parroquial.


diumenge, 19 / juliol / 2015

El diumenge comença amb calor. Algú em comenta que a la matinada ha caigut una gotellada: pas res, calor i prou!

El 19 de juliol del 1936 també va ser un diumenge. La tia Conxita comentava que havia assistit a missa a Santa Maria de Banyoles amb tota normalitat però que, a la sortida, la gent comentava que havia arribat la notícia de la revolta militar a l’Àfrica i que, a Barcelona, hi havia trets al carrer.

La mare comentava que aquell diumenge van pujar a refugiar-se al santuari de Els Àngels diverses persones de Girona compromeses amb els partits d’esquerres per protegir-se d’una possible reprimenda dels militars addictes a la revolta.


 dilluns, 20 / juliol / 2015

A les 10 vaig a recuperació. En Johny està de vacances i el fisioterapeuta que ens atén és en Josep.

A la tarda oficio les exèquies d’en Pedro Pérez (53 anys), un gendre de la família Caparrós.

La calor no afluixa i em deixa ben atuït.      

dimarts, 21/ juliol / 2015

Vaig a recuperació. Serà la feina de cada dia per 20 dies feiners. De moment, amb la d’avui,  en porto fetes cinc sessions.

Quan pujo a la doma, atenc una parella que prepara el seu casament. Aquest any sembla que hi ha més parelles que en tenen ganes.

Enllesteixo un article per la Revista de Banyoles i en preparo un parell més per altres revistes i començo a recollir informació sobre la devoció a la Mare de Déu del Remei per publicar un llibret.


dimecres, 22 / juliol / 2015

A les 9 recullo en Jordi que ve de Bescanó i anem cap a la Cellera a recollir en Ramon i, finalment, arribem a les Planes a recollir en Jesús. Inicialment havíem previst una sortida cap a Caldes de Montbui però, finalment, decidim anar cap al Ripollès: em penso que estarem força més frescos.

En Jesús ens ensenya la mostra de treballs manuals de diversa gent del poble: bastons decorats, figures fetes amb fulles de blat-de-moro, col·leccions diverses...

I marxem cap a la Vall de Bas. Mentre anem  travessant els túnels  de Bracons, en Ramon ens convida fer l’hora menor de la litúrgia de les hores. Com que sóc el conductor, em limito a escoltar, a afegir-me a algun fragment que recordo de memòria, a dir el Glòria... Un cop a Osona, ens enfilem cap al Ripollès.

Ens aturem a Ripoll i, davant del monestir, prenem un cafè. I anem a visitar l’església monàstica. Ens aturem una bona estona admirant el portal. Ja a l’interior, també m’agrada poder-hi admirar diverses peces escultòriques d’en Francesc Fajula; l’abat Oliba (que ens dóna la benvinguda a l’entrada), la Sagrada Família (molt a peu pla) i els relleus de la capella de la Sagrada Família i de la capella del Santíssim (també decorada amb un Sant Sopar pintat per en Joan Vila Moncau)   

Marxem de Ripoll quan ja passen les 12 i ens adrecem cap a Campdevànol, Gombrèn i pugem cap a Montgrony  Quan arribem a l’esplanada de l’hostatgeria i aparquem, en Jordi està ben marejat. Des de Gombrèn, hi havia molts giravolts i no m’estranya.

Feta la reserva per dinar a l’hostatgeria, pugem cap a la capella de la Mare de Déu, damunt de les escales, i ens arribem fins l’església romànica de Sant Pere de Montgrony. El sol pica de valent. Dintre de l’església hi ha dues majestats (còpies d’algun model romànics), la imatge de la Mare de Déu de la Llet i una talla de sant Pere (el titular) feta per en Modest Fluvià d’Olot.

Fetes les visites i les fotografies pertinents, baixem a l’hostatgeria i dinem plegats. Sembla que en Jordi ja s’ha reviscolat. La temperatura és molt agradable. L’àpat és saborós i els plats suculents. L’hostatger és de Susqueda, el pare del noi que actualment regenta l’hostatgeria de La Salut de Pallerols.

Estem una estona al pati de l’hostatgeria fent tertúlia. Ho aprofito per fer una becaina.  I finalment, marxem. Comença a ploure i sembla que en té ganes. Mentre fem el camí de retorn, els altres tres agafen el son i perden el món de vista. I anem baixant per l’autovia, cap a Osona.

Agafo la sortida de Torelló i, a dintre el poble, m’extravio. Em cal arribar fins al final i fer el camí de retorn per un altre indret fins a enfilar l’enllaç amb la carretera que ens porta a la Vall de Bas.

Deixo en Jesús a Les Planes, on ha d’oficiar unes exèquies, i anem cap a Amer. Ens adonem que ha plogut fort. Abans d’arribar al pla d’Amer, veiem un arbre abatut pel temporal, no impedeix la circulació però si que podria impedir el pas de camions. Avisem el 112. A Amer es veuen els carrers negats d’aigua que no ha engolit els embornals. La gent mirar des dels portals. I deixem en Ramon a l’església del monestir per oficiar-hi unes exèquies.  

Deixo en Jordi a l’aparcament i marxa cap a Bescanó. Pujo cap a la doma, em dutxo, descanso un xic i celebro la missa vespertina. És santa Maria Magdalena. Antigament s’havia celebrat amb solemnitat i tenia dedicat l’hospital i la seva capella.


dijous, 23 / juliol / 2015

Retorno a la normalitat. Sembla, però, que m’han clavat una garrotada. Vaig a recuperació. M’atén en Josep: corrents, microones, politges...

Anant i tornant faig un xic de caminada. Sortint, vaig a comprar alguna cosa.

Hauré de demanar al metge de capçalera que em revisi la medicació. Alguna cosa no funciona.

Al vespre venen a fer d’escolans en Sergi, en Yasser, en Víctor i en Quim.


divendres, 24 / juliol / 2015

Quan retorno de la sessió diària de recuperació, en Josep em comenta que el seu pare, en Manel, li diu que això de la recuperació va molt bé pels que no tenen res, però que quan hi ha mal, poca cosa hi fa. A veure si d’aquí dues setmanes n’estaré més satisfet.

Miro de tenir-ho tot lligat per la sortida de demà: trucar al rector de Banyoles, trucar a turisme de Banyoles per sortir a passejar a l’estany amb la Tirona,  trucar a Can Leru... Sembla que no podrem fer una ronda amb el trenet ja que hi ha un campionat de triatló i queden totes les vies principals bloquejades. Què hi farem.

A la tarda preparo les misses d’aquest diumenge. En Ramon celebrarà la missa de la tarda a Bonmatí.


Al vespre celebro la missa vespertina. Hi venen d’escolans en Yasser i en Víctor. 

1 comentari:

  1. Mossen ,jo encara segueixo llegint " El diari del capella " i a mes el
    fotocopio per la Pilar i la Felicia, i a totes ens agrada, es clar que no coneixem a ningú , pro sempre es interessant el que explica.
    Sobre tot aquest ultim que parla de la seva mare quan era jove.

    ResponSuprimeix