Calor, calor, quina calor que fa, que ens haurem de despullar!

 dissabte, 4 / juliol / 2015

El matí, feinejo preparant les celebracions d’aquest diumenge.

Al migdia batejo en Martí, el besnét de la Maria Panosa de Cal Flequer.  M’agraden les cerimònies fetes amb senzillesa i que els familiars hi posen interès. 

A Bonmatí, en Manel em comenta la mort (el 23·06·15) d’en Francesc Xavier Busquets Grabulosa, el pare de la Teia Busquets d’Olot (73a). Els coneixia dels anys que vaig estar per la capital de la Garrotxa. Els pares Busquets eren bons col·laboradors de les activitats d’esplai dels Caputxins. Els dos fills, la Teia i en Francesc, hi participaven habitualment.  Resulta que en Manel està emparentat amb la vídua, la M. Francisca Costa Bayona.

Fa molta color i tindré feina a agafar el son.

diumenge, 5 / juliol / 2015

Al matí celebro les misses corresponents. Fa calor i no bufa gens d’aire.

Al migdia Anglès arribem als 43º. Estic  encatauat a dintre la casa, amb les finestres totes tancades, intentant fer alguna cosa malgrat la calor. A dintre “només” arribem a 29º. I beure força i una bona dutxa

Pràcticament enllesteixo l’article pel programa de la Festa del Terme de Banyoles. El dedico a les cobles que hi han actuat, des del 1947. També escric la invitació a la festa i la necrològica de persones vinculades a la festa.

Em passo la tarda taral·lejant la lletra de La Troba Kung-Fú 

Calor, calor, falta calor
Acosta't una mica per favor (5).

Alcohol que en baixar ja no em crema
que a l'entranya hi tinc una pedra,
pedra de gel feta de pena
ja no li cau ni una llagrimeta
"Nano, tu ets jove", em diuen veuetes
per veure els dies passar tan ràpid
Acaba el trago i aixeca la vista
i surt al carrer i busca qui t'estima.

Arriba un iaio ple de cabòries
menjant cigarros i, a la meva olla,
donant-me brasa sense profit
sempre m'explica ai! deu mil històries
I em dic, que jo puc, que no sóc poruc
però el fred de peus em fa sentir sirenes
cada sirena pel que he perdut
a tots els trens els queda l'esquena
Que no m'esglaio, ni em falten vides
el fred em pela i m'esqueixa a tires.

Calor, calor, falta calor
Acosta't una mica per favor (5).

Però dins el gel el meu cor batega
bombeja sang a ritme de fera
i el fred de peus ara pica al terra
i el Canigó ara se m'ha tornat cascada
i canto blues amb llengua bastarda
perquè té mare però qui sap del pare
i dono gràcies perquè respiro
vull estimar tot allò que miro

Calor, calor, falta calor
Acosta't una mica per favor (5).

Trobo el sereno al carrer mullat
és el tanguero de les altes hores
que canta sol amb l'orquestra mora
i dóna avís del que escolta i senya
i dóna senya al niu de la pena
que no hi ha roca que l'aigua no mogui
que la cançó és per qui la canti
i la guitarra per qui la toqui
Que no m'esglaio ni em falten vides
però no tinc fred ni m'esqueixo a tires

Calor, calor, quina calor que fa
Que ens haurem de despullar!

Dilluns,  6 / juliol / 2015

Al matí, al forat de la llar de foc del menjador, s’hi sent remenament.  Trec la tapa de fusta i en surt un ocell esperitat. Al cap d’una estona encara està damunt la barana del finestral tot piulejant. No sé si ho fa per situar-se, després d’estar tanta estona tancat, o bé per donar-me les gràcies. Potser un xic de tot.  

L’Assumpta em porta uns dibuixos que em regala la Rosa Serra. Són els esbossos d’una imatge de la Mare de Déu. Són uns dibuixos al llapis amb una figura molt estilitzada. Ben bonics.

Al migdia vaig a Girona perquè em facin un electromiograma a les cames. La traumatòloga m’hi fa anar per unes molèsties a la cama esquerra (rampes, sensació de suro...), i sembla que tinc més afectada la cama dreta. O sigui, segons l’informe, es tracta “una polineuropatia perifèrica mixta de predomini axonopàtic-sensitiu de caràcter lesional moderat”. I qui en vulgui saber més, que es compri un llibre. 

A la tarda, treballo un xic en la tesi i, quan és hora, celebro la missa.

dimarts, 7 / juliol / 2015

Dedico bona part del dia a treballar en la tesi. L’esquema de la primera part em queda força clar i tinc força informació i material que cal anar posant tot a lloc.

Al vespre encara sembla que cau foc.  Tota la casa està bullint. L’aparell d’aire condicionat no dóna l’abast. A veure com acabarà tot plegat. Beneficis, no gaires, només per Enher i per la companyia d’aigües.  

dimecres, 8 / juliol / 2015

Al matí estic al despatx. Únicament rebo una visita d’una parella que ve a enllestir l’expedient.

A la tarda treballo amb la tesi. Calor suportable. I missa vespertina.  

dijous, 9 / juliol / 2015

Comencem el dia amb una mica d’aire fresc. En Joan ve a treballar a l’hort. Sort que tenim aigua de la cisterna.

També venen un parell de pabordesses de l’escombra per arreglar un xic l’església.  

El lampista, en Josep, ve a reparar una conducció d’aigua que perdia, als serveis de la catequística.

Cap a dos quarts d’onze surto cap a Bellaterra, a la Universitat. Hi arribo cap a tres quarts de dotze. Deixo el cotxe sota d’un arbre calculant que, quan vingui a recollir-lo, encara hi hagi ombra. No fa tant calor com els darrers dies. Per la universitat hi ha força gent, si bé no hi ha l’atapeïment de durant el curs.

Abans d’entrar a l’entrevista prenc un refresc i un mini per matar el cuc. Mentre espero pel passadís del departament, saludo a la Núria Llorens, que va ser la meva tutora quan vaig acabar el màster, el 2014. Quan, poc abans de les 12, arriba la Teresa, entro al seu despatx.  

Amb la Teresa anem repassant, pàgina per pàgina, la informació que tinc recopilada, una trentena de folis. Em va animant i dient que tinc la informació però que cal que la vagi explicitant millor: “Veig que ho tens tot al cap, però cal anar fent-ho emergir”. Ben bé que això d’elaborar una tesi es deu assemblar a un part. Ja m’ho va dir en Dani l’altra setmana: “El millor d’una tesi és acabar-la”. Espero que n’arribi el dia.

Acabem a les dues en punt. Hem estat ben bé dues hores debatent i comentant, però cada vegada ho vaig tenint més clar.

Dino d’una esgarrapada a la cafeteria de la facultat. Déu n’hi do la gent que hi ha. Una de les senyores del taulell em saluda efusivament, com si em conegués de tota la vida. Li encaixo la salutació. De fet, ja fa una bona colla de temps que volto per aquí.

Quan acabo de dinar, enfilo l’autopista i faig el camí de retorn. Surto cap a les 3 i cap abans de les 4 ja estic a Santa Coloma on proveeixo alguna cosa per la setmana.

A casa, em dutxo i em canvio per participar a les exèquies de la Conxita, la mare de la Mercè i sogra d’en Lluís Cornellà.

La cerimònia la presideix en Fèlix, bon amic de la família. Fins dimecres, en Lluís i en Fèlix, estigueren fent part del trajecte del Camí de Sant Jaume, entre Aragó i Navarra.

Divendres, 10 / juliol / 2015 

És sant Cristòfor. Al matí passo a agafar hora al centre de rehabilitació, tal com em receptà la traumatòloga. També passo per cal apotecari.

Poc després de les 11, amb en Joan, baixem la imatge de sant Cristòfor i la situem al presbiteri. A les 12 celebro la missa en honor del sant. Hi participen unes 80 persones, entre feligresos, mecànics, xofers, garatgistes... Quan acabo la missa, surto al carrer, a la façana principal, a beneir els cotxes. Sembla que en passen més que l’any passat. A tots els recomano que no em donin feina. 

Quan acabem vaig a dinar a Can Teixidor del Terme. A la tarda descanso una mica. Quan estic reposat, recullo llibres: n’hi ha tants, a aquella casa. De tant en tant convé fer endreça. I fer endreça comporta somoure records i emocions. Ja em costarà.

Cap el capvespre venen els altres nebots i amics per celebrar el 40 aniversari d’en Jordi. Abans no comencin a menjar, marxo cap a Anglès.