Tindreu feina a llegir. Espero que no us en canseu. aquesta vegada hi recullo tres setmanes, des del 7 de desembre fins el 27 de desembre. Ja direu que us en sembla.
Dissabte, 7 / desembre / 2013
Al matí preparo les misses del diumenge i
passo per l’església de Sant Martí.
Dino a Banyoles. A la tarda vaig un moment a
la Taverna de l’Smaug. La Nuri m’arregla un parell de coses de l’ordinador.
Amb en Joan i en Ramon, a un racó del
presbiteri de l’església d’Anglès, hi col·loquem una imatge de la Immaculada
que estava guardada en un racó de l’església, a l’antic cambril de l’altar de
sant Miquel (ara de sant Antoni).
Al vespre, celebro la missa anticipada a
Anglès. M’obsequien amb un formatge
sencer que deu pesar uns dos quilos. Aviat quedarà col·locat.
Quan acabo, vaig a Bonmatí passant per tots
els carrers i veure els fanalets que hi ha a les finestres i balcons de les
cases en ocasió de la vigília de la Puríssima. En el llistat recullo els carrers amb més
fanalets:
Germans Griera: 32 (el
2012 n’hi havia 15)
Vista Alegre: 25 (el 2012, 15)
Balmes: 32 (el 2012,
24)
Església: 20 (el 2012,
33)
Ronda de Dalt: 19 (el 2012, 20)
Pere Serrat: 18
(el 2012, 6)
La Selva: 16 (el 2012,
28)
Jordi Pujol: 15
(el 2012, 18)
Aulina: 14 (el 2012, 22)
Ramon Muñoz: 13 (el 2012, 21)
Als altres carrers, els fanalets no arriben a
10, si bé se’n poden veure alguns a tots.
Diumenge, 8 / desembre / 2013
Al matí celebro la missa a Anglès i a Sant
Martí i, al migdia, celebro la missa a Bonmatí. La Immaculada és la titular de
l’església. Hi participa una bona collada de gent. Dino a Can Jans.
A la tarda visito en Lluís que ha tingut una
reculada. I m’arribo al tanatori de La
Cellera a saludar la família d’en Pere Codina. Els comento que Mn. Ramon
oficiarà les exèquies, demà dilluns. També passo per La Cellera per parlar amb
en Ramon.
Quan sóc a la doma, en Jaume Angelats em
comunica que la seva mare ha empitjorat. Vaig a Banyoles a visitar-la, a casa
seva. Hi ha tots els fills, les nores, el gendre, els néts i besnéts. Saludo la
Rosa i sembla que em reconeix bé.
Al vespre vaig a Salt a recollir en Raül que
arriba de Millau. S’ho ha passat bé fent caiac.
Dilluns, 9 / desembre / 2013
A dos quarts de vuit surto de la doma. Vaig
cap a Barcelona. Pensant anar més ràpid, entro pel litoral. L’embós no deixa
avançar. Quan puc, surto per Correus i pujo per la Via Laietana, per la plaça
Urquinaona , la plaça Catalunya, la plaça Universitat i el carrer Diputació.
Quan arribo a l’auditori del MNAC ja ha començat la sessió d’avui.
En Lluís Alabern, responsable del moviment
d’obres d’art, ens presenta el tema “El museu en moviment: el muntatge
d’exposicions temporals i la manipulació d’obres d’art”. De bon començament ens
deixa clar que la millor manipulació d’una obra d’art és la que no es produeix.
En resum, ens presenta tot el procés per
fer una exposició d’obres d’art: contactes, llistat, condicions, informes
tècnics...
A la segona hora ens parla la Susanna López,
la cap d’àrea de registre i exposicions, ens parla de la gestió i coordinació
tècnica d’exposicions temporals: propostes d’exposicions, elecció del
comissari, propostes dels conservadors, supervisió de la direcció,
avantprojecte, contractes, pressupostos, calendaris, petició d’obres,
condicions de préstec i transport, dissenyador de l’exposició, assegurances,
transports...
La segona part del matí el dediquem al
muntatge de l’exposició temporal del fotògraf JOAN COLOM que, tot resseguint
l’exposició, ens comenta la Maria Jesús Cabedo, també tècnica de Gestió
d’Exposicions.
A la sala oval, han buidat ja tot el muntatge
del casament indi del cap de setmana i s’hi està preparant un sopar de
responsables mundials de telefonia mòbil. Hi assagen un grup musical i també
uns components d’un tablao flamenco.
Dimarts, 10/ desembre / 2013
De nou vaig cap a Barcelona, al MNAC. Hem d’assistir a la roda de premsa on es presenta
l’exposició del fotògraf JOAN COLOM. Arribo amb temps suficient i encara em cal
esperar.
La presentació la fan el director del MNAC,
en Pepe Serra, i els dos comissaris de l’exposició, David Balsells i Jorge Ribalta. Comenten que la mostra es
desenvolupa de manera narrativa, i que intenta explicar l'obra del fotògraf en
el seu context sociocultural, per donar una visió més àmplia.
L’exposició es denomina JOAN COLOM.
FOTOGRAFIES 1957-2010. JO FAIG EL CARRER. Joan Colom (*Barcelona, 1921) és un
dels fotògrafs més importants de l’Estat de la segona meitat del s. XX, un dels
grans renovadors de la fotografia de la postguerra i el pioner del
fotoperiodisme al nostre país. L’exposició presenta 500 fotografies que volen
resumir la seva trajectòria, unes imatges preses gairebé clandestinament,
especialment als carrers del Barri Xino de Barcelona. Segons afirma l’artista:
“Amb les meves fotografies busco ser una espècia de notari d’una època”.
Dimecres, 11/ desembre / 2013
Al matí, en Josep Serramitja de Can Revell em
telefona per comentar-me que la seva mare i vàries veïnes del veïnat de Can
Perellada van regalar la imatge de la Immaculada que aquests dies ha estat
exposada a l’església d’Anglès. Es veu que va ser en acció de gràcies perquè
els marits no havien mort a la Guerra.
Al vespre, mentre cerco informació del taller
de sants de Can Bretxa d’Olot (on es va fer la imatge de la Immaculada, segons
m’ha dit en Revell), l’ordinador se’m penja. A la pantalla hi apareix una
“denúncia” que m’acusa de tota mena de delictes obligant-me a pagar 100 euros. Veig
clarament que és un virus.
Dijous,
12/ desembre / 2013
Al matí vaig al MNAC. En Xavier Abelló, Cap
de l’Àrea de Infraestructures i Serveis Generals, ens parla de les
infraestructures del MNAC, el manteniment i la sostenibilitat: subministrament
elèctric, subministrament d’aigua, control d’humitat, control de lluminositat,
neteja... Segueix en Joan Josep Pintado, Cap de Departament de Seguretat,
parlant-nos de l’operativa de la seguretat, de l’equip de vigilats... i visitem
la sala de control general. No se’ls escapa res.
La segona part del matí és per visitar les
instal·lacions del MNAC (galeries tècniques, tallers, magatzems, centre de
control ... És a dir, visitem totes les estripes de l’edifici. Ens guien en
Xavier Abelló (Cap de l’Àrea de Infraestructures i Serveis Generals) i en Paco
Fernández (tècnic de Manteniment d’Instal·lacions de l’Àrea de Infraestructures
i Serveis Generals).
Dino al restaurant del MNAC. Tenim un
descompte del 10% i em resulta a 11 €.
Vaig a Banyoles perquè la Nuri em desinfecti
el virus de l’ordinador. Mentre va fent,
m’arribo a Can Pei a veure en Jaume i els seus germans. I m’hi acomiado de la Rosa que s’està
embarcant per passar a l’altra riba de la vida per trobar-se amb el Senyor.
Quan torno a Can Teixidor, per enèsima vegada
em fico a l’escriptori a buscar els àlbums de la meva ordenació. M’assec i vaig
mirant amb calma les capses dels arxius. N’hi ha un que no hi ha cap referència
i, finalment retrobo els dos àlbums. Deo gratias! Uf, em pensava que els hauria
ben perdut! Entretant, n’hauran dit bé
les ànimes per qui he resat, en sufragi seu, tants parenostres.
Divendres, 13 / desembre / 2013
Al matí vaig a Graficter per picar-hi el
suplement del full ja que no disposo de l’ordinador per treballar al despatx.
Quan acabo vaig a Girona per deixar l’ordinador a la meva neboda perquè me’l
netegi més a fons.
De retorn, m’aturo a visitat els ancians de
Bonmatí. I dino a Can Jans.
A la tarda vaig a la Impremta Pagès a
recollir els programes de Nadal de l’Arxiprestat. Han quedat prou bé. Se’n repartiran un parell de milers ben
complerts. Els porto a la Cellera i, en Jesús o l’Ignasi els aniran a recollir
per fer-los arribar als pobles de la riba del Brugent.
És el dia de santa Llúcia i a la celebració
de la missa som 13.
Després de la missa acompanyo en Raül i un
seu company a fer entrenament físic a la piscina d Salt. Espero que els
serveixi per alguna cosa.
Cap a dos quarts de nou, en Jaume Angelats em
comunica la mort de la seva mare, la Rosa Morató Gual (93a.). Per telèfon, vaig enviant missatges als
companys per comunicar-los-hi. A alguns els telefono directament i també parlem
d’altres temes d’actualitat.
Dissabte, 14 / desembre / 2013
Venen els dos grups de catequesi a la doma.
Entretant preparo la missa d’aquest diumenge.
Quan la mainada ha marxat, vaig a Sant Martí
a preparar l’església per la celebració de demà.
Vaig a deixar els programes de Nadal a
Bescanó. M’arribo a Banyoles. Vaig al tanatori a saludar els germans d’en Jaume
i a fer-los un xic de companyia. En el
moment d’arribar també arriba al tanatori el senyor bisbe. Entrem plegats cap a
dintre saludant tota la família i fent
una pregària davant del fèretre de la Rosa. Quan el senyor bisbe se’n va, amb
en Jaume parlem de les exèquies.
Dino a Can Teixidor. A la tarda, abans de
marxar de Banyoles, passo de nou pel tanatori per saludar de nou en Jaume. Hi saludo l’alcalde de Cadaqués i altres
amics d’en Jaume.
Vaig cap a Bonmatí per la celebració
anticipada.
A Anglès, quan vaig per començar la missa,
m’adono que els micròfons no funcionen. Em posa nerviós, botzino i culpo
frívolament a qui no en té cap culpa.
Diumenge, 15 / desembre / 2013
Celebro la missa de les 9. Abans, amb en
Pere, acabem de preparar la celebració dominical que dirigirà a Sant Martí. En
Ramon de La Cellera oficiarà la missa del migdia.
Quan acabo, vaig cap a Banyoles, a la missa
exequial per la Rosa Morató, la mare d’en Jaume. Amb Mn. Ramon i amb Mn. Joan
Robé preparem alguns detalls. Jo em poso l’estola que em confeccionà i regalà a
la meva ordenació de diaca (el 25·11·79). Presideix la missa el Bisbe Francesc.
Al començament, quan entre el fèretre, cantem el Crec-en-un-Déu. Les lectures
les llegeixen la Rut (una catequista de Cadaqués), la Montse (col·laboradora
d’en Jaume) i la Nuri (una de les joves de la Rosa). En Joan, el diaca, llegeix
l’evangeli de l’Anunciació. Al salm responsorial és el Càntic de Maria i en
canto la tornada. El bisbe llegeix l’homilia que ha preparat en Jaume. A l’ofertori cantem la Déu-vos-salve-Maria, a
la comunió cantem el Jo crec en Vós i, quan acaba la comunió, la nadala de Mn.
J. Verdaguer Anem a Betlem que la Rosa estimava molt. Mentre la canto, m’estremeixo.
Quan surt el fèretre de l’església, cantem la Salve Regina.
Acompanyant en Jaume, anem al cementiri. Hi dirigeixo la pregària: “Ajudeu-la, sants
de Déu, sortiu a rebre-la, àngels de l’Altíssim...”. És un moment dur i emotiu que el visc al
costat d’en Jaume i dels germans. Tot i que el nínxol queda tapiat, sembla que
allà hi ha com un imant que ens atreu. Però cal marxar. Saludo els germans, els
oncles (especialment en Josep M., el germà de la Rosa que queda), algun cosí
que feia temps que no veia... Fa sol, el cel és transparent i l’ambient és
agradable.
Quan la trobada es va diluint, amb en Jaume
anem a donar una volta a l’estany. És la nostra evasió. El deixo a la plaça
Perpinyà i jo vaig cap a Can Teixidor, a celebrar el 72 aniversari d’en Josep,
el meu germà gran. Hi som tots els
nebots.
De retorn m’arribo al tanatori de Girona per
saludar la família de la Rosa Torner, fer-hi una pregària i comunicar-los que
les exèquies, demà, les oficiarà Mn. Jesús Calm. Em trobo amb la M. Dolors que
em mostra el seu agraïment.
Dilluns, 16 / desembre / 2013
Toca MNAC. Tenim la sessió a la sala de
juntes del patronat ja que l’auditori està ocupat. La Susanna López, Cap de l’Àrea de Registre i
Exposicions, ens comenta la normativa que s’utilitza al MNAC per registrar i
inventariar les peces (al museu n’hi ha més de 300 mil) i les diferents formes
d’ingrés de les peces (compres, donació, llegat, testament, dipòsit, dació,
dipòsit temporal...) i les diferents formes de baixa de les peces. Tot seguit la Neus Conte, Responsable de la
Unitat de Documentació de Col·leccions, ens presenta el programa MUSEUM PLUS,
una eina de gestió de col·leccions.
La segona part del matí el dediquem a visitar
les reserves, el moll de càrrega de les peces que es traslladen, la sala
d’embalatge... guiats per la Teresa Guasch, cap del departament de Registre i
Gestió de Col·leccions.
A Anglès, a la tarda, ve la mainada de la
catequeis.
Dimarts, 17 / desembre / 2013
Es parla de l’homilia del P. Salvador Plans a
la missa conventual de Montserrat. El que afirma el secretari de la Conferència
no és cap dogma de fe i ni tan sols es pot dir que sigui la doctrina oficial de
l’Església. Encara bo que algú ens ho recorda.
Escolto, a TV3, l’entrevista al bisbe José M.
Uriarte. És interessant el que diu. Ahir també vaig sentir-lo a Catalunya
Radio.
En Ricardet porta l’arbre de Nadal per
l’església d’Anglès. Fa uns tres metres i fa molt goig. La feina fer-lo
aguantar dret. També porta el de l’església de Bonmatí, de la mateixa alçada.
Contesto a les nadales que m’han enviat. Hi
poso el programa i una nadala que vaig fer imprimir quan era a Sant Jordi
Desvalls amb la paraula PAU amb lletres grans.
Venen a veurem la família Piferrer: la
Paquita, en Josep i en Ramon, que fa de xofer.
Em conviden a dinar a Ca l’Elisa. Parlem de Palafrugell, del llibre dels
Pastorets que va escriure en Ramon (i que em regala), de temes de salut...
En Ricard Teixidor em telefona per comentar-me
que té recollida molta informació i molta documentació antiga de Sant Martí
Sapresa, tant a nivell de poble com a nivell de parròquia. Es veu que me la vol
passar. Que bé!
Com que no tinc l’ordinador, vaig fent altres
feines. Certament, no m’avorreixo pas.
Dimecres, 18
/ desembre / 2013
Al MNAC ens parlen de la feina d’un
conservador de col·lecció en forma de taula rodona. Intervenen la Gemma
Ylla-Català (adjunta de conservació d’Art Romànic), en Cèsar Favà (adjunt de
conservació d’Art Gòtic), en Joan Yeguas (Conservador d’Art del Renaixement i
Barroc) i l’Elena Llorens (adjunta a conservació d’Art Modern i Contemporani).
Ens queda clar que el treball en el museu és fonamentalment un treball en equip
on intervenen tota mena de tècnics i entesos.
Abans de sortir, parlo amb l’Elena i em
presento. Tots dos som de Banyoles. Parlem de Banyoles i de les nostres
famílies. El seu pare, en Josep Llorens (una gran persona), havia ajudat molt
al meu pare i eren molt amics. La seva mare, la M. Antònia, era cosina germana
de Mn. Josep M. Melció Pujol i reneboda
de la primera dona del meu besavi. El seu germà havia treballat de mosso a casa
del marit d’una meva neboda, a la Torre de Camós. L’Elena, quan anava a catequesi a Santa
Maria, havia estat companya d’una altra meva neboda. I encara em comenta que, a
la botiga de la plaça, la M. Àngels li deixava despatxar i s’hi divertia amb
les seves amigues.
La segona part del matí és una visita a les
sales d’Art Gòtic que ens dirigeix en Cèsar Favà. Amb aquest noi parlem del
Museu d’Art de Girona i del Museu de la Catedral de Girona.
A dos quarts de vuit, a l’església, hi ha el
concert de Nadal dels alumnes del col·legi de la Vall dels Àngels. Celebro la missa vespertina a la sala petita
de la doma. Després de la missa vespertina, m’arribo fins a Banyoles a recollir
l’ordinador que, ara si, sembla que està reparat del tot.
Quan ja he retornat a Anglès, a casa,
tranquil·lament, comprovo si tot està correcte. Sembla que hauré perdut molta
informació. Catxis el dimoni!
Dijous, 19 / desembre / 2013
Certament, l’ordinador m’ha perdut
informació. Sort que tinc còpia de moltes coses, però les més recents no les
havia guardat, com la documentació d’un treball de recerca sobre l’Enric Monjo.
Al dematí passo per les oficines bancàries
per així fer neteja de temes pendents abans d’acabar l’any. També acabo de pagar el fuster que ha fet les
millores a l’església de Sant Martí. Únicament manca pagar les estores.
A la tarda vaig a Bonmatí. A l’església hi
munten el pessebre (aquest any serà diferent) i posem bé l’arbre de Nadal. Hi
ha en Francesc (el pare de la infermera que em porta), la Maria, l’Esteve i
l’Ernest (el pare d’en Gerard). Tot
queda d’allò més bé.
I celebrem la missa vespertina a la sala
petita de la doma. S’hi està bé.
Divendres, 20 / desembre / 2013
Al matí vaig a Girona. La meva neboda m’acaba
de fer una repassada a l’ordinador. Intenta recuperar algun arxiu que s’ha
perdut. Al seu ordinador, sembla que
s’hi ha guardat alguna altra cosa. A veiam! Des del seu despatx, es veu bé la
Mare de Déu del Mont, el Canigó, Rocacorba, Sant Grau, el Far...
Quan retorno, m’aturo a dinar a la Barca de
Bescanó. Hi ha grups d’empreses que fan l’àpat de Nadal.
M’arriben felicitacions de Nadal per correu,
per telèfon, al face, al correu electrònic...
Després de la missa vespertina hi ha la
celebració de la Reconciliació. HI participa més d’un centenar de persones.
L’església fa goig.
Al vespre em disculpo amb l’Eloi per haver-lo
inculpat, sense motiu, de la fallada dels micròfons, dissabte passat, al
vespre.
dissabte, 21 / desembre / 2013
A dos quarts de cinc vaig a l’emissora de
Ràdio Bonmatí. En Xavier Sarsanedas m’hi fa una entrevista. Per part meva, és una bona oportunitat per
felicitar les festes de Nadal a la gent. També convido a la celebració del 40
aniversari de l’església de Bonmatí que tindrem el diumenge 29 de desembre, amb
la presència de Mn. Àngel Pla (que va estar gairebé 48 anys rector de la
parròquia) i Mn. Joan Solà (successor de Mn. Àngel i antecessor meu).
A l’església de Bonmatí, hi ha una bona
volada de gent. Iniciem la celebració
amb la Reconciliació sagramental. Quan acabo la missa, es comença a preparar el
concert nadalenc amb la coral Ipso Lauro. L’església s’omple de nou.
diumenge, 22 / desembre/ 2013
Tinc la missa de les 9 del mat. Quan l’acabo
passo a recollir un paquet que m’ha fet arribar la M. Pilar. A Sant Martí,
iniciem la missa amb la celebració sagramental de la Reconciliació. Els
feligresos m’obsequien amb una bona panera de productes d’alimentació. Alguna
cosa serà per compartir. D’aquest regal en són testimonis un matrimoni de
Palafrugell que han vingut a visitar-me. Quan acabo la missa de Sant Martí , vaig
a visitar la Maria. M’entretinc i arribo molt just per la missa del migdia, a Anglès.
A la tarda, a la sala de l’Hotel d’Entitats
(el saló de plens de l’edifici de l’antic ajuntament) hi tenim la trobada de
Nadal entre la Comunitat Evangèlica Elim i la Parròquia. Juntament amb el Rd. Arnaldo, la seva muller
i jo, hi ha una quinzena més de persones.
Quan acabem, vaig a l’església. S’hi fa
l’assaig general dels Pastorets. Noto molt xivarri: no sé com poden assajar amb
tranquil·litat. També hi ha en Félix que ve a felicitar el Nadal les persones
amb qui establí bons vincles. Benvingut, i bones festes.
Enllesteixo la ressenya dedicada a sant
Vicenç per publicar a la Revista de Banyoles.
dilluns, 23 / desembre / 2013
Al matí vaig al CAP a fer una revisió
elemental. No hi ha la Gemma i m’atén la Mònica: la pressió és correcta, el
sucre hauria d’estar més avall, el pes n’hi ha un xic massa,
l’electrocardiograma bé... També saludo el meu metge, en Toni.
Quan retorno, esmorzo i feinejo pel despatx.
Al migdia vaig al barri de Cuc, al Centre de
Dia, a celebrar la missa de Nadal amb els ancians que hi són atesos. Fem
memòria dels que ens han deixat, des de la darrera celebració: la Maria, la
Carme, la Montserrat, la Rosa... M’obsequien amb un pastís: m’anirà bé pel
sucre.
Vaig a proveir alguna cosa per dinar: verdura
i carn.
Quan he dinat, venen en Harpreet i en Mandeep
a ensenyar-me les notes del trimestre. Estan satisfets i agraïts.
Ve en Víctor a reinstal·lar els programes que
l’ordinador havia perdut: copiadora, escàner...
Amb en Joan Garceso acabem d’instal·lar els
pessebres de l’església. Aquest any ningú m’ha ajudat per instal·lar el
pessebre del pati de la doma. Per contra, a l’altar de la Mare de Déu de
Montserrat, hi instal·lo el pessebre de l’imatger Josep Espelta que em regalà el seu fill. Hi fa
goig. A l’església també n’hi ha tres
d’en Joan Noguer, dos d’en Barcelona, un de la Maria Tarrés i un que la Maria
va instal·lar amb la mainada del seu grup de catequesi.
Al vespre vaig cap a Osor. Recullo en Ramon
que m’espera al peu de la carretera. A l’església hi ha un pessebre amb unes
figures boniques i originals. A la celebració hi participen una desena de
persones. M’obsequien amb un parell d’embotits. I quan acabem, baixem cap a la
Cellera.
També hi tenim la celebració de la
penitència. També hi ha en Jesús Calm. Hi participa una trentena de persones.
Quan acabem, sopem al Centre.
dimarts, 24 / desembre / 2013
Vigília de Nadal: “Oh gran vigília de
plata!”, que diu en Marià Manent.
Al matí preparo les celebracions d’aquest
Nadal: impressió dels cants, pregàries...
A la tarda, passo per les esglésies de Sant
Martí i de Sant Julià per deixar-ho tot apunt per les misses. Poc després de
les 5 vaig cap a Bonmatí.
A les 6 hi ha la missa del Pollet a Bonmatí
amb l’església plena (i això que costa d’omplir). En Josep Maria dirigeix el
cor Ipso Lauro i la celebració és prou càlida.
A les 8 hi ha la missa del Pollastre, a
Anglès. Tot i que hi participen les famílies de la mainada de catequesi, s’hi
veu menys gent que els altres anys. Sort n’hi ha del cor que canta. La resta
dels assistents no ho fan massa. Quan acabem, unes quantes mainades reciten el
vers de Nadal. Al principi, no s’atrevien gaire.
L’homilia de les misses de la vigília la
centro en les figures del pessebre: quina d’aquestes figures volem representar?
Quina hem representat? Quina cal que procurem representar?
Quan entro a la sagristia, un nen em ve a
recitar en privat el seu poema de Nadal. I me’l recita en anglès.
A la sortida, els nois i noies de
l’Agrupament Escolta Sant Miquel , reben els assistents a la celebració amb
cants nadalencs.
Vaig a sopar al pis: una crema de porro i foi
gras d’ànec “Mas Parés” que es fabrica a Sant Martí Sapresa i que em van
regalar a la panera de diumenge passat. La
ragera de nas és el símptoma més clar del refredat que tragino, com sol ser
habitual en aquestes diades.
Cap a un quart d’onze vaig cap a Sant Julià.
Aparco a baix al poble. Quan són dos quarts va sortint gent fins a fer una
colla d’unes 35 persones. En Marc reparteix les torxes i quan dono la sortida,
agafem el camí, amunt. La processó es va
allargassant.
Arribem a l’església cap a mitjanit. La Remei
va fent un reportatge fotogràfic. A l’església hi som una cinquantena de
persones. Ara si, celebrem la missa del Gall. La Mei i la Roser, la cuinera, s’han cuidat de preparar la xocolatada amb
coca de flequer.
I haurem completat el galliner. Bé, demà al
matí tindrem la missa de la gallina i la missa de la lloca.
Baixo caminant (alguna estona, a peu) fins el
poble. Em fico al cotxe i cap a casa. Cap a tres quarts de dues em fico al
llit. Envio algun missatge de felicitació als més propers. Nit de Nadal.
Dimecres, 25 / desembre / 2013
No he dormit gaire bé i, abans de les sis, ja
estava despert. Tot se’m fa pesat. Esmorzo llet i cafè amb unes torrades.
A les 9 celebro la missa del matí, la més
tranquil·la. Segueix la missa de Sant Martí, també plena de pau. A la missa del migdia començo a arrastrar els
peus. Sort que hi canta la coral Cors
Alegres.
Vaig a dinar a Banyoles. En Josep ha fet el pessebre sota un carro que
ha restaurat i que ha situat al damunt del brocal del pou.
Abans de dinar els mini nebots fan cagar el
tió. Es veu que en Pol i en Patllari ja saben de què va la història, però van
seguint el joc.
La Carme ha preparat escudella i carn d’olla:
hi canten els àngels. En Tiri ha preparat un ànec a la taronja per completar
l’àpat. Mentre anem menjant trossets de torró, els menuts van recitant els seus
poemes i cantant nadales.
Comença la més menuda, l’Anna amb un poema de
la Isabel Barriel:
Esclat de llum,
tallet de plata,
estels al cel,
lluna blanca
fan de la nit
tresor i màgia.
Sirenes d'aigua,
follets i fades,
balleu la dansa,
que el Nadal s'atansa.
La segueix l’Aniol amb el Poema de Nadal d’en
Miquel Martí i Pol:
Quan ve Nadal, fe el pessebre
amb rius, muntanyes de colors,
el caganer, l’estrella, l’àngel,
el Nen, la mare i els pastors,
cantem cançons i mengem neules,
també torrons i altres llamins,
i per arrodonir les festes
que omplen de joia grans i nins
ens aboquem a les finestres
a esperar els reis que van venint.
I en Ferriol diu el Poema de Nadal d’en Joan Vilardell Caixàs de Palafrugell i company d’en Josep a El Collell:
Si Nadal fos a l’estiu,
jo no sé com ho faríem.
no hi hauria neu enlloc
i els torrons es desfarien.
Els pastors amb banyador
a la cova anirien
i el nen Jesús, amb amor,
un gelat li comprarien.
Què farien els Tres Reis,
abrigats amb tantes capes?
Es tallarien el cabell
i potser també la barba.
Es posarien bermudes
i camises de colors.
Al cap un barret de palla
i unes ulleres de sol.
Fins i tot “Els Pastorets”
al parc aquàtic faríem
i als dimonis, amb tanta aigua,
el foc se’ls apagaria.
Res d’avirams farcides,
ni canalons, ni escudelles.
Unes bones amanides
I tres o quatre costelles.
Però Nadal sempre és Nadal,
sigui a l’hivern o a l’estiu
i per això celebrem,
que Jesús és nat i es viu.
En Patllari recita el poema L’estrella amb sort
d’en Ramon Minoves:
L'Estrella més bella
té cua de foc.
Té cua l'Estrella
que miro, badoc.
té cua de foc.
Té cua l'Estrella
que miro, badoc.
L'Estrella més nua
té cua de neu,
tan llarga és la cua,
que es veu a Manlleu!
té cua de neu,
tan llarga és la cua,
que es veu a Manlleu!
L'Estrella es passeja
a cavall del vent.
El sol, amb enveja,
la mira i la sent,
a cavall del vent.
El sol, amb enveja,
la mira i la sent,
doncs té la fortuna
del ruc i els pastors
del bou i la Lluna,
dels homes millors:
del ruc i els pastors
del bou i la Lluna,
dels homes millors:
Serà a l'Establia
per fer de fanal
pel Nen de Maria
la nit de Nadal
per fer de fanal
pel Nen de Maria
la nit de Nadal
I en Pol recita, amb molta entonació, el
poema Podries de la Joana Raspall, que no podia faltar:
Si haguessis nascut
En una altra terra,
Podries ser blanc,
Podries ser negre...
Un altre país
Fora casa teva,
I diries "sí"
En un altra llengua.
T'hauries criat
D'una altra manera
Més bona, potser
Potser més dolenta.
Tindries més sort
O potser més pega...
Tindries amics
I jocs d'una altra mena;
Duries vestits
De sac o de seda,
Sabates de pell
O tosca espardenya,
O aniries nu
Perdut per la selva.
Podries llegir
Contes i poemes,
O no tenir llibres
Ni saber de lletra.
Podries menjar
Cases llamineres
O només crostons
Secs de pa negre.
Podries ....podries...
Per tot això pensa
Que importa tenir
les mans ben obertes
i ajudar qui ve
fugint de la guerra
fugint del dolor
i de la pobresa
Si tu fossis nat
A la seva terra
La tristesa d'ell
Podria ser teva.
En una altra terra,
Podries ser blanc,
Podries ser negre...
Un altre país
Fora casa teva,
I diries "sí"
En un altra llengua.
T'hauries criat
D'una altra manera
Més bona, potser
Potser més dolenta.
Tindries més sort
O potser més pega...
Tindries amics
I jocs d'una altra mena;
Duries vestits
De sac o de seda,
Sabates de pell
O tosca espardenya,
O aniries nu
Perdut per la selva.
Podries llegir
Contes i poemes,
O no tenir llibres
Ni saber de lletra.
Podries menjar
Cases llamineres
O només crostons
Secs de pa negre.
Podries ....podries...
Per tot això pensa
Que importa tenir
les mans ben obertes
i ajudar qui ve
fugint de la guerra
fugint del dolor
i de la pobresa
Si tu fossis nat
A la seva terra
La tristesa d'ell
Podria ser teva.
Quan acabem la trobada nadalenca, retorno
aviat cap a Anglès. Haig d’anar a poc a poc i vigilant de no adormir-me. Quan
arribo a la doma, saludo els responsables dels pastorets. Vaig a estirar-me i a
descansar uns minuts.
A primera hora de la nit em comuniquen la
mort de la mare de Mn. Miquel Àngel Ferrés i germana de l’escultor Modest
Fluvià.
dijous, 26 / desembre / 2013
A les sis ja estic despert, si bé tardo uns
minuts a llevar-me. Cap a les 8 em
comuniquen la mort d’en Lluís M. Feliu, el cuiner i propietari del restaurant
l’Aliança (una estrella Michelin).
Quan he acabat d’esmorzar, els familiars d’en
Lluís M. Venen a visitar-me per parlar de la cerimònia exequial.
Quan són les onze vaig a visitar alguns
ancians: en Quim i en Joan (a Ginesteres), la Conxita (a Can Pedrosa) i la
Merxe, la Cecília i la Lola (a Can Perich). Quan baixo de Sant Martí, encara em
queda un moment per visitar en Lluís Isach, cap a Puigbell, que té un pessebre
monumental instal·lat al menjador de casa seva, amb tota mena de fonts
fantasioses, amb llamps i trons, amb el Nen que beneeix...
Vaig a dinar tranquil al pis. El refredat va
sortint a batzegades i, ja se sap, a la tarda es nota més.
Refaig el Diari del Capellà a partir del meu
quadern de notes, dels apunts fets al MNAC, dels records...
Es representen Els Pastorets. Quan, a la
sagristia, em revesteixo per celebrar la missa a la sala petita de la doma, els
petits actors que es preparen per sortir a representar el seu paper, em miren
amb uns ulls com taronges. Els dic que ara em toca sortir a mi. Fins i tot les
maquilladores s’ho creuen i em volen empastifar la cara.
Quan he celebrat la missa, pujo cap al pis.
Sopo aviat amb la crema de porros que em va sobrar la nit de Nadal. I cap al
llit aviat, a covar el refredat. Abans de les 10 ja he agafat el son.
divendres, 27 / desembre / 2013
De bon matí ja tinc diverses trucades: en
Lluís, en Vadó, la Conxita... Tothom fa veu de constipat. Com diria en
Vilardell: “Si Nadal fos a l’estiu, refredats poc n’hi hauria”.
Vaig a Olot per participar a la missa
exequial en sufragi de la Pilar Fluvià Aiguabella, la mare d’en Miquel Àngel.
L’església de Sant Esteve s’omple del tot. Presideix el bisbe Francesc. Hi
concelebren una dotzena de companys. El bisbe llegeix l’homilia que ha escrit
en Miquel Àngel.
Quan baixo d’Olot, trobo els restaurants
tancats: a Can Finet, a Can Co... Finalment vaig a dinar al restaurant Duc
d’Obac de Bonmatí. Pujo un moment a Sant Julià a recollir alguna cosa que em
vaig deixar a la sagristia després de la Missa del Gall.
Arribo a Anglès cap a les 3. Acabem
d’enllestir els detalls per les exèquies d’en Lluís M. Feliu. Les presideix Mn.
Fèlix que té bona relació amb tota la família. El periodista Salvador Garcia-Arbós
li fa una glosa fúnebre.
Els tramoistes dels Pastorets han deixat
l’església digna i preparada per la cerimònia i, quan s’acaba, ho tornen a
posar tot a punt per la darrera representació aquest vespre. Quina feinada!
Quan he celebrat la missa vespertina al racó
de la doma on hi he situat la capella, vaig de nou a veure un xic com inicien
la representació dels pastorets. Els comento que també n’havia fet. Recordo que
una vegada, a Serinyà, amb la companyia dels “tarcissis” que dirigia Mn. Lluís
Teixidor i en Joan Solana, a la mateixa representació hi vaig fer de dimoni, de pastor, d’àngel i
de Mare de Déu. D’aquí em ve que estigui acostumat a fer tots els papers de
l’auca.
El refredat encara ronda però ja li tinc un
peu al coll. I cap a dormir aviat.