Ante omnia , fratres carissimi, diligatur Deus , deinde proximus

dissabte, 23 / agost / 2014

Aquesta nit també ha plogut, i fort. Han baixat uns 30 litres. Amb els d’ahir, tenim aigua assegurada per l’estiu.

Sembla que ja em trobo millor, però encara tinc un xic de fluixera.

A la tarda celebro les misses anticipades. A Bonmatí hi fan d’escolà en Víctor i l’Hèctor, els grans dels néts Bonmatí.

diumenge, 24 / agost / 2014

A la missa de Sant Martí hi oficio les exèquies de la Nati, una de les primeres ancianes que vaig visitar. Només de començar em commociono com si féssim l’enterrament d’algú de la meva família. De fet, ja ho és: la meva família parroquial que, en els pobles, sents tan propera.

Vaig a dinar a la Codina, després del Pasteral. S’hi menja com a casa, i bé. Quan acabo pujo a la presa de Susqueda i camino amunt i avall, d’una punta a l’altre del dic i per l’entorn: gairebé uns 4km. El que si que em queda clar és que sembla que, per aquest estiu, tindrem prou aigua.

A la tarda, a Anglès, batejo a l’Arianna, una nena molt guapa, morena, nascuda a Etiòpia... Quan li tiro l’aigua damunt del cap, se li fon dintre una gran escarola de cabell. M’ha semblat que regava una flor.

Camino un xic més, un parell de quilòmetres. I quan arribo a casa, escric algun amic: l’Octavi i la Magda, la Rosa Maria...

Em demanen que identifiqui un sant d’una imatge. Precisament és una imatge de sant Bartomeu. Fet.

dilluns, 25 / agost / 2014

Es reincorpora al servei l’assistenta que ha estat uns dies de vacances. Vaig a fer una volta. Res de nou.

Em passo el dia rentant les cortines de la casa. Em faig un bon tip de pujar i baixar de la cadira, de despenjar-les i penjar-les de nou. I mira que, aquestes cortines,  no m’agraden gens. A veure quan podré canviar-les per unes de ben senzilles i més pràctiques.

dimarts, 26 / agost / 2014

Ve el fuster a repassar unes finestres. Cal repassar constantment la casa i protegir-se adequadament per l’hivern. També em porta unes lleixes per distribuir millor els llibres. Tenir-los al darrer pis no és gens pràctic i em faig un tip de pujar i baixar l’escala i, per mandra, sovint deixo d’anar-hi.  

A la tarda vaig al monestir de Santa Clara de Vilobí d’Onyar a proveir de partícules. En tindrem per un trimestre. A la sortida del monestir arriba una parella que prepara el seu casament i vol assegurar-se el bon temps portant una dotzena d’ous per les monges. Diuen que funciona, especialment quan es porten a comunitats religioses relacionades amb sant Francesc i santa Clara. Curiós. Semblaria que això, al s. XXI, no té sentit. Però hi ha tantes altres coses semblants.

dimecres, 27 / agost / 2014

Al matí vaig a l’oficina de correus per enviar un correu certificat.

Quan sóc al despatx, casualment, mirant els carnets, m’adono que tinc caducat el carnet de conduir des de fa mig any. Uf. Miro on puc resoldre el tema.

Al migdia vaig cap a Girona per fer-me la revisió i renovar el carnet de conduir. Veig que no ho fan pas gratis. I Déu n’hi do el que toca pagar: primer, per la revisió, i tot seguit, per la renovació del carnet.

Vaig a dinar a Banyoles. Després de dinar, miro una col·lecció de postals: estic buscant una referència iconogràfica a una de les peces de l’Enric Monjo i em balla tenir una postal que ho representa.

Vaig a donar una volta per la Draga i per l’estany.  Faig uns dos quilòmetres. Ja està bé. Sempre s’hi veu gent de totes mides i de totes les edats.

Al vespre, després de la missa, també faig un tomb per Anglès.

dijous, 28 / agost / 2014

Vaig a Barcelona, la parròquia de Maria Reina, a la part alta de Pedralbes / Les Corts. M’interessa veure uns relleus de l’Enric Monjo. Com els n’havia demanat informació, ara em conviden a visitar l’església i a celebrar allà la festa de sant Agustí.

A l’entrada de Barcelona, poc abans dels nus de la Trinitat, hi ha un cotxe que crema i la circulació va rellentida. Just quan passo, el cotxe explota. I jo, gas a fons... Un espant.

Passat per la ronda de dalt, arribo a Maria Reina  abans de les 12. La construcció és una imitació de l’arquitectura florentina del renaixement de Bruneleschi (especialment la capella Pazzi) i és obra de l’arquitecte Nicolau M. Rubió i Tuduri entre el 1922 / 1936 i acabada per l’arquitecte Raimon Duran i Reinals. Tot un monument al noucentisme. A l’atri, hi ha pintures d’en Josep Obiols. I a l’interior, hi ha uns tondos amb pintures d’en Joan Rebull i uns altres amb relleus esculpits d’en Josep Viladomat i quatre amb relleus de l’Enric Monjo. Mentre m’espero trec fotografies dels relleus d’en Monjo i els mesuro.

Concelebro a la missa de la festa de sant Agustí. La celebració és solemne perquè els capellans de la casa són canonges regulars de sant Agustí. Presideix el prior, Mons. Jaume González-Agapito, tot un personatge del món eclesiàstic barceloní. Ho fa amb tots els ornaments pontificis, inclosa la tunicel·la. Únicament manquen les quiroteques  i les càligues. Amb ell concelebrem dos capellans, un que s’està al Sacromonte de Granada i jo. Mentre celebro, prego per l'Enric Monjo i per tots els seus col·laboradors. De fet, quan morí l'Enric Monjo el 02·10·1976, el seu funeral s'oficià a aquesta església. 

El capellà que m’ha ajudat a localitzar els relleus d’en Monjo, en Salvador Biarnès, fa el que li és propi, o sigui de mestre de cerimònies. Hi ha també cinc acòlits, tots revestits amb els corresponents ornaments. I a la celebració hi assisteixen 6 feligresos.

Quan acabem la celebració, Mn. Jaume em comenta que el seu germà Josep, el president de la secció de Filosofia i Ciències Socials del IEC, viu a Serinyà. Tot seguit passem al domicili on se’ns serveix un aperitiu. Vaig coneixent alguns dels participants. Tot d’una m’adono que conec una de les persones que ens serveix. I li dic: “A vostè la conec de Banyoles”. I és així. M’identifico: “Sóc un Brugada Teixidor del Terme”. Ella fa el mateix. Resulta que és la Pilarín Coromina Torras de Rivière a qui feia molt temps que no veia.

A la taula, m’asseuen al costat de la Pilarín i així podem continuar parlant. Ella procedeix de Can Trull de Banyoles i, amb la seva família, venia sovint a la torre que tenien al carrer Pere Alsius de Banyoles. De petit, els havia visitat diverses vegades i recordo especialment la seva mare, la senyora Margarita.

El seu pare, en Josep M., havia estat alcalde de Banyoles en temps de la República. Amb el seu cosí, en Lluís Coromina, érem companys de classe, a l’Acadèmia. La seva tia, la Pilar Coromina (juntament amb la seva assistenta, la Conxita), era la pabordessa de l’església del monestir i en cuidava l’ornamentació. Un altre seu cosí, Mn. Xavier Frigola Coromina, havia estat professor dels meus germans al Collell i també va ser professor meu de geologia al seminari menor. La seva tia Pia, la mare de Mn. Xavier, havia estat companya de la meva tia Conxita quan van fundar el Patronat d’Obreres de Banyoles. 

També parlem de les seves relacions amb les parròquies on estic. Resulta que el seu avi, en Salvador Torras Domènech, el 1903 va iniciar la paperera Torras de Bonmatí on es traslladava cada dia en tren des d’Amer. La paperera, el 1945, es traslladà a Flaçà.

D’Anglès, em diu que coneix en Coromí, professor de fusteria d’un mòdul professional.  I així anem parlant de temes familiars i banyolins tota l’estona.

Cap a les cinc, m’acomiado de la colla i me’n vaig. Quan surto de Barcelona ho faig per la Diagonal direcció Lleida / Tarragona. Agafo l’autopista del Mediterrani (AP 7) i abans de les 7 estic a Anglès. Arribo més que puntual per la missa vespertina.

He quedat convençut que la meva vida és l’eremitisme dinàmic i obert.

divendres, 29 / agost / 2014

Al matí vaig a caminar. Pujo pel carrer Nou i vaig fins a Can Ter, al camí de Can Planas. I faig el camí de retorn. Passo per l’ajuntament a recollir el programa de les Gales. S’hi publica l’escrit que vaig fer sobre les esglésies d’Anglès. A trossos, l’havia publicat al suplement del full parroquial l’estiu del 2012.

Treballo un xic preparant la defensa de la tesina. També preparo la missa d’aquest diumenge.

Dino verdura a la planxa. I comencen a arribar-me missatges de diversos amics: en Salva comentant la celebració d’ahir; en Jesús fent consultes de les relacions entre l’evangeli de sant Joan i Wittgenstein;  l’Albert demanant-me informació de Mn. Josep Verdura (el P. Mariver) que morí el setembre del 1997. Vaig contestant i responent mentre vaig caminant tot buscant les ombres del poble i dels camins.  

Des de les darreries de juny, la insolació del dia s’ha retallat molt, una horeta el dematí i una horeta al vespre.

Tindrem aigua per l'estiu

dissabte, 16 / agost / 2014

Al matí, vaig a comprar. Mentre espero el meu torn, escolto com es parla de l’alcalde de Bescanó i de la dona que li ventà una sacsejada. El to es més comprensiu per la dona que per l’alcalde, si bé la sentència judicial li va ser favorable.  

Quan he dinat, em recordo que tenim dinar de festa major a Amer. No és la primera vegada que em passa. Telefono als companys per dir-los que ja he dinat però que hi aniré a fer les postres i el cafè.

Alguna vegada m’havia passat que, com que no hi havia tanta confiança amb els amfitrions, em va tocar dinar dues vegades. Quin patir! Semblava un càstig dantesc.   

Al vespre, a Anglès, un veí del barri vell, més carregat de beguda que de seny, ve a l’església. No fa res especial, però esvalota al personal. I jo vaig dient: “Alerta amb els bolsos”. Però, com que la sordesa és general, ni se n’assabenten.  Tot acaba bé i la Maria del Pa, que coneix bé l’home, se l’emporta de bracet.   

M’envien, i llegeixo, un article de l’Oriol Domingo (del 22·08·09): “Preguntes al bisbe de Girona sobre la pèrdua de fe”. És interessant el reguitzell de preguntes que planteja.

Diumenge, 17 / agost / 2014

Quan vaig a Sant Martí, hi ha qui em felicita per l’article que m’han publicat a FOC NOU. Jo encara no l’he vist publicat.

Quan acabem la missa i vaig cap al poble, escolto l’homilia del P. Bernabé Dalmau. M’adono que seguim un guió força semblant: ell amb paraules molt més mesurades, només faltaria.  

A la tarda vaig a passejar a la carretera de Constantins, cap a Sant Gregori, a l’ombra de les arbredes del Ter, prop de la font de Can Perris. Els mosquits, però, es diverteixen amb mi i em rebenten la tarda.

Quan sóc a casa, enllesteixo el santoral del setembre per pregaria.cat  També faig la ressenya de sant Miquel per la Revista de Banyoles.  

dilluns, 18 / agost / 2014

Faig endreça.  Una família índia em porten uns trossets de pastís salat que elaboren ells. Les espècies es fan sentir. No hi ha ni ous ni greix,

Dia tranquil. Preparo alguna cosa per la defensa de la tesina. I camino un xic, al matí, i un xic més, al vespre.

dimarts, 19 / agost / 2014

Vaig al Baix Empordà. Em trobo amb la Victòria. També visito la Pilar i en Joan, la tieta de Can Pons... Dino amb la Maria i en Josep. l’assistenta els tracta amb consideració i els anomena “mis niños” .

Amb la Maria repetim algun epitafi fúnebre que, si bé no sé si són certs, són ben divertits:

“Aquí reposa en Farrerons,

pastisser de La Bisbal,

que se li acabaren els torrons

la vigília de Nadal”.  

Es veu que aquest el repetia molt sovint, quan s’exclamava, en Pere Mauri.

En Joan Daunis em deia aquest altre:

“Un capellà jau a aquest sot,

i allà hi jau una ballarina:

aquest ensenyava doctrina,

i aquella ho ensenyava tot”.

I parlant de les trifulgues del jovent, també recordem alguna dita divertida:

“Tot comença amb un petó,

i acaba amb un nadó”.

I encara, una dita que cantava el grup “Xerrameca Tiquis miquis”:

“L’amor, és com la grip:

s’agafa al carrer,

i s’acaba al llit”. 

A la tarda, voltant per allà, em trobo amb en Rafel Corbí.

Al vespre, després de la missa, faig la passejada. Al safareig d’allà darrera, em trobo amb el veí del barri vell que, carregat de cervesa, va venir a missa a fet tabola: em demana disculpes.

dimecres, 20 / agost / 2014

Cap a les vuit ja venen les confraresses de l’escombra a fer neteja de l’església. Vaig a fer una mica de caminada.

Al despatx no  ve gaire ningú.

Cap a migdia vaig cap a Banyoles. Hi dino amb la Carme, en Josep i la Nuri. A la tarda, vaig a fer un tomb per l’estany i la Draga.

Després de la missa vespertina surto de nou a caminar. També passo a recollir la camiseta pel dia 11. Avui hauré fet uns 5 km.

dijous, 21 / agost / 2014

Aquesta nit ha anat plovent. El pluviòmetre indica que han caigut uns 15 litres.

Quan he enllestit el suplement i l’he enviat a la impremta, vaig cap Lloret de Mar. Des d’Anglès, hi ha una distància de 39 km i hi estic uns tres quarts.

Quan he aparcat el cotxe a un aparcament, vaig cap el centre. M’oriento per intuïció. Em fa l’afecte que gairebé ja hi he arribat. Quan pregunto a una joieria on es troba església, em diuen que em giri. I cert, és darrera meu.

Vaig cap a la rectoria. Tot plegat és un conjunt modernista ben interessant que dirigí l’arquitecte Bonaventura Conill. En Tate, el rector, m’acull molt amablement.

Quan era rector de Verges, jo ho era de Sant Jordi; i quan ho va ser de La Bisbal, jo vaig anar a Palafrugell.  Val a dir que és la cordialitat personificada.

M’ensenya totes les instal·lacions parroquials i l’església. Puc admirar una gran pintura que seria del taller de l’Antoni Viladomat (com de fet m’ho confirma posteriorment en Francesc Miralpeix) i també hi ha un conjunt de pintures amb escenes de la Passió. També hi ha les peces del retaule de sant Romà (i el seu escolanet sant Barula) que va ser pintat per en Pere Sefafí (cap el 1449).

Amb tot, a mi m’interessa la imatge de la Mare de Déu de Loreto, la patrona de Lloret. I la imatge del Sant Crist. Val a dir que la imatge de pedra la Mare de Déu (1943), vista de prop, em decep un xic: la seva cara sembla d’una geganta de les que volten i ballen per la festa major. En canvi, la talla de fusta del Sant Crist (1946) és molt més càlida i expressiva. Tot depenia de l’operari que li tocava fer la feina al taller de l’Enric Monjo.

Quan acabo la visita, en Tate em convida a dinar i anem plegats a un restaurant popular, dels que m’agraden.

Lloret bull de gent amunt i avall. Retorno tranquil cap a casa i arribo a Anglès cap a quarts de cinc.

     

Al despatx, baixo les fotos i anoto algun detall de les peces que he vist.

divendres, 22 / agost / 2014

El dia s’aixeca tapat. De cap a sobre de Susqueda es senten trons. Abans de les 9 es posa a fer un bon ruixat: com si no hagués plogut en tot l’estiu.

Tinc un dia de fluixera, les cames sembla que em fan figa i gairebé no m’aguanto dret. L’estómac es queixa d’alguna cosa i m’ha fet passar mala nit. Arribaré fins on pugui.  

A les 10 oficio les exèquies d’en Pere. Va néixer a la Santa Creu d’Horta fa 82 anys. Era un home de bosc que va venir amb els pares a viure a Anglès (en Josep, de Sant Hilari, i l’Àngela, de Susqueda). Té una colla de fills i filles. Els seus pares vivien al començament del carrer del Molí, a la Casina, i van morir dintre de casa seva quan la casa s’incendià, el gener del 1983.

M’assabento que el Vaticà ha elegit Carlos Osoro, actualment arquebisbe de València, com arquebisbe de Madrid. Vist el panorama, és un dels millorets que podia ser destinat a succeir en Rouco. Suposo que el nou bisbe tindrà feina a calmar les aigües.

Aquests darrers dies m’han vingut a trobar dos pares de famílies, fets, drets, i prepararadets, que s’ofereixen per ser diaques permanents. Ostres, que bé!

Al vespre miro el pluviòmetre: han caigut uns 25 litres distribuïts en quatre o cinc ruixats. Els bombers, aquest estiu, no hauran tingut gaire feina a extingir incendis. Suposo que els polítics diran que hi ha hagut pocs incendis perquè tota la prevenció ha estat molt ben planificada. És a dir, tothom fa anar l’aigua cap el seu molí.

Com el Vallès, no hi ha res!

dissabte, 9 / agost / 2014

A Sant Martí Sapresa hi batejo la Gianna, la petita de Can Segarra. Els besavis no s’han vist amb cor per participar-hi.

A primera hora de la tarda em comuniquen la mort d’en Josep Martí de Cal Flequer de Sant Martí. Fa quinze dies va participar a la missa dominical, com feia habitualment. Déu l’hagi...

diumenge, 10 / agost / 2014

Les misses al matí transcorren tranquil·lament. A Sant Martí, abans i després de la missa, parlem del Flequer. I, a la missa, l’encomanem a Déu. Ara ja em comença a passar, que quan se’ns en va algú, el seu buit m’arriba al cor. Vol dir que començo a conèixer la gent.  

Darrerament, no passa setmana que no rebi algun present: mig sac de trumfes, una caixa de fruita diversa, hortalisses...  Avui m’han obsequiat amb mitja dotzena de mitjons de fil d’Escòcia. Que bé!

dilluns, 11 / agost / 2014

Quina lluna plena, aquesta matinada!  Al vespre em queda amagada darrera la casa. Però al matí, quan em llevo, cap a les sis, acostuma estar al damunt de l’Aulet de Gironella, entre Bellveí i el Perer.

dimarts, 12 / agost / 2014

Cap a les 9 del matí, davant del Dia, ens trobem en Ramon de La Cellera, en Jesús de Les Planes i en Jordi de Bescanó. Fem la sortida d’estiu. Anem cap a Terrassa. Com que pràcticament és el mateix trajecte de l’Autònoma, el conec bé. Un cop a Terrassa, en Jordi coneix bé la ciutat.

Aparquem  sota de la plaça vella. Quan sortim de l’aparcament, vigilem que no ens baixi cap plantofada: encara n’hi ressona alguna per allà. Davant del Sant Esperit, la Catedral de Terrassa, ens hi espera en Diego Rivero revestit amb alba.

Abans d’entrar al Sant Esperit, prenem un tallat asseguts en una de les terrasses de la plaça. I anem a visitar el temple. Primer visitem la capella de la Mare de Déu de Montserrat, amb una imatge jacent de sant Ignasi de Loiola que és d’en Camps i Arnau. També podem admirar el conjunt del Sant Enterrament de Martí Díez de Liatzasolo (1544) i, a la capella del Santíssim, el relleu del Sant Sopar d’en Rafel Solanic.  

La nau principal no és pas massa més gran que Santa Maria dels Turers de Banyoles. Centrem la visita al conjunt monumental del presbiteri, la gran obra del taller de l’Enric Monjo. En faig una breu descripció: al primer nivell, el cadirat (que per mi és el millor de tot plegat);  al segon nivell, els apòstols coronats de la corresponent flama de foc i, entre l’un i l’altre, els plafons amb escenes dels Fets dels Apòstols i presidits per la imatge majestàtica de Sant Pere; al tercer nivell, les comitives de sants que, a banda i banda, s’adrecen a Maria que presideix el conjunt. I, a la part superior, la imatge de l’Esperit Sant en forma de colom.   El mig del presbiteri hi ha el majestuós baldaquí que, per si sol, ja omple. A més, a la part superior, sota els arcs de l’absis, hi ha la multitud d’àngels i, presidint, la Santíssima Trinitat, pintats per l’Antoni Vila Arrufat.

El cert és que, tot plegat, és excessiu: un amuntegament que carrega la mirada responent a la consigna que es va propagar els anys quaranta: que tot quedi molt millor que no pas era abans de les destruccions del 1936. Al museu hi puc admirar un relleu del Davallament que l’Enric Monjo va executar el 1929, una peça ben pròpia de les seves mans que respon del tot als seus inicis i principis noucentistes. També és molt elegant la imatge de sant Josep, una talla d’en Gabriel Alabert, que de fet va ser qui va tallar el cadirat.

Quan estem acabant la visita, ve a saludar-nos Mn. Emili Marlés, vicari del la parròquia. . És físic i teòleg.

Sortim, anem al parc del davant de l’edifici del Bisbat de Terrassa. No sé com és per dintre l’edifici, però des de l’exterior fa molt mala pinta. Descansem una mica i, seguint les directrius del nostre director espiritual, fem la pregària del migdia.

Tot xino-xano, anem a visitar la Masia Freixa, un edifici dissenyat per l’arquitecte modernista Lluís Moncunill i construït entre el 1905 i el 1910.  Ben interessant.

Anem a dinar a Les Forques, a la plaça del Progrés. I a la tarda, ens arribem al davant del Sant Esperit, recollim  el cotxe t i anem (sempre guiats per en Jordi) a visitar el conjunt d’Egara. 

Allà ens hi trobem amb l’Antoni Deulofeu, el rector de la parròquia, germà de la Rosa Deulofeu González .  Ens presenta el conjunt: Santa Maria, Sant Miquel i Sant Pere. Quina meravella! Hi descobreixo una creu processional que en Rafel Masó i en P. Vallmajó van construir a Girona el 1918. Ves per on.

El retaule de la M. de D. de Montserrat va ser dissenyat pel P. Gusó, el cunyat del Dr. Antoni Vinyes, i esculpit per l’escultor mallorquí Francesc Sitjar. Lamento no poder veure el retaule dels sants Abdó i Senén que pintà en Jaume Huguet (1492). Si que podem admirar el retaule de sant Pere  i el retaule de sant Miquel de Jaume Cirera i Guillem Talarn (1451) i el retaule de sant Pere d’en Lluís Borrassa (1411).    

Arribem a Anglès abans de les 7. Hem fet poc més de 200 km. Celebro la missa vespertina.

dimecres, 13 / agost / 2014

Al matí atenc alguna visita al despatx. També acabo el text del suplement.  Cap a migdia, m’arribo a l’oficina de correus i també vaig a comprar alguna cosa.  Ho aprofito per entrar a l’oficina de l’A.N.C i inscriure’m . Reservo plaça a l'autocar. Ja van pel tercer i se n’han reservat 6, o sigui, dos autocars de més que l’any passat. Aquesta vegada, més que mai, no podem fallar. I sinó, ens diran que hem punxat i serem la riota. De totes maneres, em fa la impressió que molta gent hi participarà sense inscriure’s ja que demanen molt requisits.

Dino lleuger i descanso. Descanso una mica.  

Em porten dos fulletons sobre l’Eucaristia: l’un amb el títol “LA SANTA MISA” i l’altre amb el títol “CREC EN EL PA COMPARTIT”. L’un ratlla a l’heretgia, l’altre, un autèntic camí que s’obre enmig del nostre món. 

Dijous, 14 / agost / 2014

Al matí faig la caminada de consuetud. Quan torno, preparo les celebracions de la festa de demà.

Dino tranquil. A la tarda tinc les misses anticipades a Bonmatí i a Anglès.

Quan acabo la missa vespertina, vaig a fer una segona caminada.

divendres, 15 / agost / 2014

De bon matí, es senten trets dels caçadors. Comença la temporada de cacera.

A les celebracions hi participen un grup de feligresos semblant al dels diumenges. Em ve a la memòria La cançó de la taverna (amb lletra d’en Miquel Porter) que es popularitzà els anys seixanta. Però en faig una versió actualitzada de la tornada referida a les celebracions de la missa: “Tot són vells, no hi ha joves, tenen vergonya d’entrar”

Vaig a dinar a Banyoles. A taula hi ha la Carme, en Josep, l’Assumpta, l’Aniol i jo. El noi té mal humor. Sembla que li va passant tot menjant. Parlem de la corrupció dels polítics. A casa, en tenim l’esquena pelada. A molts que han fet el gara-gara a en Pujol els fa por que es pugui destapar “altres” casos. Entre els polítics, la corona, els militars... no és gens estrany que hàgim arribat a una crisi com la que es viu. I que no donin la culpa als treballadors que tenien la il·lusió de comprar-se una caseta.   

Amb l’Assumpta anem a fer una passejada: fins els banys, el club, la Draga, el poblat neolític...  Indico a l’Assumpta on hi havia el pou que s’obrí cap el 1955 / 60. Enmig del  fang, en Josep i en Pere hi van localitzar unes banyes de cérvol que van dipositar al Museu Darder. Serien de quan les granotes s’afaitaven i els ocells tenien dents.

De retorn, m’aturo a Girona a donar alguna volta. Així ja hauré fet la meva dosi diària de caminar.

Si Nadal fos a l'estiu, jo no sé com ho faríem...

dissabte, 2 / agost / 2014

Tinc el matí tranquil. En Josep Camps ve a segellar l’aixeta que s’havia obert i que havia inundat el dalt de la rectoria. No ens expliquem com es podria haver afluixat. Jo, el que no m’explico, és que es posés allà dalt una aixeta sense desaigua. Cada mig any, d’aquesta habitació, m’arriba un o altre disgust.

A les 6 celebro la missa anticipada a la capella de Bonmatí. Hi ha una bona colla de gent ja que hi ha diversos aniversaris: en Pepe, en Joan... La mainada de Can Bonmatí fan d’escolans.

A les 8 celebro la missa anticipada a Anglès. També s’hi veu gent.

És curiós l’episodi de l’evangeli d’avui. Jesús fa repartir el pa. Però, i dels peixos, què se’n va fer? A aquest relat de sant Mateu, és a l’únic que no queda clar.

diumenge, 3 / agost / 2014

Al matí celebro amb tranquil·litat les misses: a les 9 a Anglès, a dos quarts d’11 a Sant Martí i a les 12 de nou a Anglès. També visito la Maria. La Carme, quan pugem a venerar la Mare de Déu del Remei, canta les cobles des de l’ambó: quins refilets!

Quan ho he endreçat tot, vaig a Can Jans. Ara s’han reclòs al bar. I quan acabo, vaig a caminar tot a la vora el Ter.

A la tarda, parlo amb algun amic i enllesteixo un article pel programa de l’AMIC que es reparteix, el setembre, a Bonmatí.

dilluns, 4 / agost / 2014

El matí, després de la caminada matinal, feinejo pel despatx.

Per dinar, faig una menja de mongetes tendres de l’hort: la primera collita.

Després de la missa vespertina, quan surto a caminar un xic, em telefona la Roser de Cal Sastre de Constantins per comentar-me que, la seva néta, la Maria, ha vist un parell d’homes gratant a la plaça de l’església amb un detector de metalls. Li demano que vagi a buscar la Consol de Rectoria i, totes dues,  vagin a fer-los fora. I li dic que ja hi vaig.

Quan arribo a Constatins, em trobo amb la Roser, la Consol i en Robert que és qui els ha dit que aquell terreny no era públic i que no podien fer el que estaven fent i que, per tant, se n’anessin. I així ha estat. Els agraeixo a tots la seva vigilància.

Ho aprofito perquè la Roser m’acompanyi fins la Creu del padró. El basament és d’obra però la taula i la creu són de pedra. I hi ha una làpida que hi posa: “Record Santa Missió del 18 al 29 de gener 1956”. Jo tenia dos anys i mig. Em penso que aleshores el rector de Constantins era Mn. Joan Pagès.

De dalt el turó també es veuen un parell de pairalies gairebé abandonades: Can Fàbregas i a Can Batallé. I retorno cap a Anglès.  

La Lluïsa em comunica que vol regalar-me una imatge de la Immaculada molt bonica: que bé! De moment, segurament la posi a la sagristia d’Anglès.

dimarts, 5 / agost / 2014

De bon matí, vaig a comprar i a fer una mini caminada. A veure si al vespre també tinc humor per fer-ne una altra.

Venen en Ramon i en Joan a feinejar per la rectoria.

Dino tranquil·lament al pis. Recullo informació que em va arribant de l’Enric Monjo. Pràcticament podria refer la tesina. M’anirà bé per la defensa.

A la missa vespertina, aquests dies fem la colla més gran: venen els de Can Figueras, una religiosa dominica... fàcilment arribem a 12 persones o més. Val més així.

dimecres, 6 / agost / 2014

Al matí, després de la passejada, faig una mica de feina al despatx i atenc alguna visita. Cap a la una, vaig cap a Banyoles.

A Can Teixidor, dino amb la Carme, en Josep, l’Assumpta, la Nuri i l’Aniol. El noi ja va aprenent dites. Quan se li fa un advertiment, respon amb sornegueria: “El qui ho diu, ho és ell” . I acaba afegint: “I no val a dir: el món al revés”. Coses de cap Olot.

A la tarda vaig a visitat l’Antònia Bartrolí, la vídua d’en Manel Pont. Li retorno tot de material que m’havia prestat ja fa un any. Li agraeixo de nou que m’ho hagi deixat. Parlem de tots els manuscrits, esborranys, articles, guions, obres de teatre, poemes... Espero que tot aquest arxiu d’en Manel Pont no es perdi i pugui  anar dipositat a un arxiu públic. Hi ha tanta cosa! Sembla que l’Antònia n’està convençuda. En tot cas hi ha dubtes sobre el lloc concret, el com, el quan... 

Al vespre, quan torno de la passejada, em trobo amb la M. Àngels Quera Puigcercós. Segueix unes sessions amb en Pere Pont. La seva filla surt amb un nebot d’en Pere, en Jaume. 

dijous, 7 / agost / 2014

Quan estic acabant la passejada del matí, em trobo amb en Gerard Roca. Em comenta satisfet que està enllestint l’ambó del santuari de Meritxell, a Andorra, que s’inaugurarà el proper 8 de setembre. Es veu que, per ara, serà l’única peça massissa del recinte ja que tot està fet amb pasta, fins i tot l’altar major. El disseny va ser d’en Ricard Bofill.

Estem una estona parlant d’escultors, d’artistes, d’estils, de material... Seria interessant que en Gerard pogués fer alguna peça per l’església d’Anglès: potser pel cambril? Ara falta trobar algun mecenes.

En Ramon ve per preparar una mica la romeria de les parròquies a Montserrat, el dissabte 13 de setembre.

A la tarda venen la Maria, la Isabel i la Cris a comptar monedes de pessetes. A veure si el Banc d’Espanya ens les vol i podem recollir alguna cosa per l’Associació Duchenne ParentProject . De moment ja s’hi ha aportat algunes tones de taps.  

Al vespre, després de la missa, faig l’altra passejada de rigor. A mig camí, m’atrapa el ruixat. Quedo moll com un ànec. Quan arribo a casa, tota la roba va a la rentadora i jo, a la dutxa.

divendres, 8 / agost / 2014

Fer una mica de caminada després d’esmorzar em va bé. Abans envio l’article a la Mei per la revista AMIC de Bonmatí. Quan passejo, sempre procuro fer-ho donant l’esquena al sol. Així, al matí, vaig direcció La Cellera. A la tarda, vaig direcció Bonmatí. Tot passejant, em trobo amb la Teia, la filla d’en Manel.

 Al migdia oficio les exèquies de la Maria Bassó (90 a.). La Conxita em comenta que treballava amb ella a la Burés i que era molt bona persona. Quan acabem la cerimònia, en Mèndez ve a saludar-me i em porta records de l’Alícia i de l’Enric, del Sombrero.

Al vespre, quan faig la passejada, em trobo amb en Pol i amb en Jordi. Parlem de natació, de waterpolo, de les possibilitats esportives aquí i a Banyoles... la Quima ens sent i treu el nas per la finestra. 

Les corones i solis rodolen per la pols...

Dissabte, 26 / juliol / 14

Al matí venen en Ramon i en Joan a clavar claus per penjar quadres. Ara aquí, ara allà, aquest a aquesta alçada, aquest a aquesta altra..

Al migdia, a Anglès, oficio el baptisme d’en Christian-Ian. La mare és boliviana i hi participa una bona colla de bolivians. Els agrada que els parli de la Mare de Déu d’Urkupiña.

A la tarda, a Bonmatí, oficio el baptisme de l’Helena. I, tot seguit, vaig a oficiar la missa anticipada a la capella de la colònia.

I després de la missa a Anglès hi ha el sopar de germanor a la Plaça de la Vila, celebrant la festa del barri antic. Sempre va bé compartir el veïnatge, l’amistat....

Al vespre tinc la sensació de que ha estat un dia a trossos, amb moltes estones perdudes sense poder fer res entremig de cada activitat.

diumenge, 27 / juliol / 2014

Al matí oficio les misses dominicals habituals: Anglès (9m), Sant Martí (274 d’11), Anglès (12).

Vaig cap a Banyoles. A Can Teixidor, dinem al pati celebrant la festa del Terme. Som 16: Josep, Carme, Assumpta, Jaume, Tiri, Sònia, Collell, Jordi, Nuri, Jordi, Pol, Patllari, Ferriol, Aniol, Anna i jo. Comentem com ha anat la celebració del matí a Santa Maria i l’encantament de coques, a la sortida. Es veu que els menuts també hi han tingut el seu paper intervenint en l’encantament de les coques i repetint: “Quan en donarem? No reca pas a ningú?”. L’Aniol ha fet la seva versió dient: “No arrenca pas a ningú”.   

A mitja tarda retorno cap a Anglès. Penjo el DIARI DEL CAPELLÀ que no em fou possible penjar anit. Algú ja se me n’havia queixat. Com si digués gaire res!

En Ramon em comenta que en Jordi de Bescanó se’n va cap a Terra Santa. Uf, quin patir.  

Dilluns, 28 / juliol / 2014

Preparo alguns detalls per la sortida de demà: el llistat definitiu, parlar amb els autocars Giralt, parlar amb el restaurant...

Amb en Jaume parlem una estona de la situació del país i de l’enrenou del tema Pujol. No sé si tornarà a fer cap més recés amb capellans.

Em comuniquen la defunció d’en Quim Vila Xifra. Era conegut per en Quim de les Sardanes. La seva muller és la Núria Serra i, les filles, la Montserrat i la Mercè. Fa cosa d’uns tres mesos vaig fer les exèquies del seu consogre, a Osor. En Quim havia treballat a les serres de Can Cendra – Tomei. Es veu que era el llimador de les cintes. Del 1982 al 1987 va ser el president de l’associació sardanista d’Anglès Floricel i, el 1994, va rebre la Rosa d’Or de Floricel. Havia anat a les escoles a ensenyar a ballar sardanes. El seu germà, també gran sardanista, va ensenyar Mn. Fèlix a ballar sardanes.

dimarts, 29 / juliol / 2014

Vaig a acomiadar la gent de la parròquia que surt d’excursió cap a Sant Feliu de Guíxols. Telefono en Narcís Ponsatí perquè els atengui quan arribin al Monestir.  

Oficio les exèquies d’en Quim Vila, en Quim de les sardanes. Pensava que hi hauria força més gent.

Quan acabem, me’n vaig cap a Sant Feliu de Guíxols. Sembla que s’aclareix el dia.  

Mentre vaig cap allà, evoco les meves vinculacions amb la població: el meu avi hi va fer l’aprenentatge de flequer a casa del seu oncle, jo hi havia fet de monitor  4 estius a les colònies del ministeri d’educació (crec que des del 1971 fins el 1975), la mare hi va fer una llarga estada després d’un dels focs de les Gavarres a la platja de Sant Pol, a una de les torres dels Domènech...

Quan arribo a Sant Feliu, després d’aparcar, passo un moment a fer una visita a l’església. Quan acabo vaig fins el carrer Antoni Campany, el carrer on hi ha el jutjat. Allà hi havia viscut el meu avi Pep, a casa del seu oncle en Joan Brugada Campderrich fent-hi d’aprenent de la fleca de la família. Ara hi ha la cafeteria Tirol. Hi vaig a fer un mini i a prendre un tallat.

Recordo que, quan l’avi n’hagué après l’ofici de flequer, retornà a Banyoles i hi obrí una fleca a la plaça Major (a les darreries del s. XIX o principis del XX), on actualment hi ha la pastisseria de Can Mercader. La fleca de l’oncle Joan esdevingué La Vienesa que, cap a l’any 20, l’adquirí l’Arcadi que posteriorment la traslladà a la Rambla.

El fill de l’oncle Joan, en Jaumet Brugada Sarquella (en Raspetes), va obrir  una fleca a Barcelona, prop de la plaça de Sant Jaume. La filla de l’oncle i germà d’en Jaumet, la Cinteta, s’emmaridà amb en Narcís Cornellà, el que inicià els Cafès Cornellà a Girona. En Narcís Cornellà, ple de bonhomia,  va ser el meu padrí de bateig.

Un tercer fill d’en Joan, que també es deia Joan, anà a viure a Palamós on hi va fer de pescador i no en sé res més d’ell.  Fills d’en Jaumet de Barcelona van ser en Joan, en Jaume i la Júlia, que va viure i morir a Frankfurt. Els vaig conèixer a tots tres.   

En Juanjo Garcia, actualment és regidor de l’Ajuntament Ganxó, està casat amb la Glòria Brugada, filla d’en Jaume i besnéta de l’oncle Joan Brugada (i jo, besnét del seu germà gran, en Jaume Brugada). Els vaig conèixer i saludar el 2011.

Quan trobo la colla d’Anglès, em comenten que tot ha anat bé: Mn. Narcís els ha atès molt amablement i han visitat l’església. Seguidament gairebé tots han visitat el Museu i l’Exposició Thyssen. I els recull l’autocar per anar cap el Remei de Castell d’Aro.

Ho aprofito per arribar-me un moment al passeig i fer alguna fotografia del monument a Juli Garreta (1932) amb relleus de l’Enric Monjo.

Passo per sobre de Sant Pol i vaig cap al Remei de Castell d’Aro, al Mas Eroles. A la llinda del portal d’accés hi ha una data: 1732. La capella és petitona i recollida. Hi celebrem la missa devotament pregant per les nostres parròquies. I cap a dinar al mateix restaurant adjacent.

Dinem amb calma i correctament. M’agrada escoltar els comentaris referits a la vida d’Anglès, especialment d’altres temps.

I cap a les quatre, anem cap a Santa Cristina d’Aro, a la Casa Màgica. Ens atén personalment en Xevi, l’il·lusionista. Estem unes dues hores embadalits escoltant les explicacions que ens fa en Xevi i admirant la vasta i interessant col·lecció d’objectes màgics, records, cartells... que es distribueixen i atapeeixen del tot les tres plantes d’una gran masia de planta basilical. Això si, la visita comença a la capella de la casa dedicada a sant Simó el mag (?¿) on hi ha un munt d’objectes religiosos de qualitat.

A la sortida, pugem fins l’església de Santa Cristina. Ens hi acull i atén Mn. Josep Colomer a qui havia avisat prèviament. Està content que el visitin els antics feligresos d’Anglès on ell havia estat de vicari amb Mn. Josep Roura, els anys 1961 / 1962. La Lluïsa Brumos li recorda que va beneir el seu matrimoni amb en Joan Garceso. I Mn. Josep va recordant altres dels participants: en Josep M. Tomàs (que havia estudiat amb ell al seminari), la Maria Badia que formava part de la Legió de Maria... Mn. Josep també recorda els anys que, ell i jo,  treballarem junts a l’arxiprestat. 

I contents i satisfets marxem cap a Anglès. Quan hi arribem, ens diuen que, al migdia, hi ha plogut de valent. De fet, el pluviòmetre, amb el que ha plogut aquests dos dies, indica uns 33 litres.   

     

dimecres, 30 / juliol / 2014

Al matí faig feina de despatx i atenc alguna visita, com correspon. Un noi ve a recollir una certificació de primera comunió, comunió solemne i confirmació ja que li ho demanen per poder fer de padrí.

A la tarda, a les sis,  celebro la missa a Anglès.

Cap a tres quarts de set surto d’Anglès i vaig cap a Banyoles. A les 8, celebro la missa a Santa Maria en honor dels sants Abdó i Senén i en sufragi dels devots i veïns del Terme. Hi participa un centenar de persones. Acompanyant el meu germà hi ha els altres pabordes. Hi saludo molts coneguts.

Al cancell, entrant , la Pepita Castany em comenta que li ha agradat molt llegir el llibre del Terme de Banyoles. Em precisa que, l’avi Pep, abans d’instal·lar-se on va ser Can Mercader (quan es casà), quan tornà de Sant Feliu s’instal·là a l’obrador i la fleca que hi havia als baixos de Can Castany. Una precisió que no coneixia. De fet l’avi Pep s’instal·là a Can Mercader quan s’amullerà amb la meva àvia Pepa.   

dijous, 31 / juliol / 2014

Al matí venen els tres nois de Ca la Remei que fan repàs amb la M. Rosa. Crec que els va bé i van treballant amb tranquil·litat.  

Preparo un xic la defensa de la tesina. A veure si puc fer una presentació de les motivacions, dels passos seguits, de les principals descobertes...

I faig endreça del despatx. Dia tranquil.

divendres, 1 / agost / 2014

El matí es presenta amb el cel cobert. Fa xafogor.

Com cada primer divendres, cap a dos quarts de dotze vaig a visitar els ancians impedits de Bonmatí: en Lluís, la Maria, l’Antònia, la Dolors, en Josep, la Maria, la Corona, la Lola, la Paquita, la Margarita... Aparco el cotxe al costat de l’església i vaig fent el recorregut.  

No tinc ganes de cuinar i vaig a dinar a Can Valls. I a la tarda vaig a Santa Coloma, a proveir.

A la tarda ve en Raül a acomiadar-se. Amb els pares d’en Joel i en Joel se’n va cap a Portugal.

Quan comencen el Rosari, cap a les set, fa un bon xàfec. Renoi!

Al vespre, quan pujo el pis, em trobo el terra ple d’aigua. Catxis dena! Pujo ràpidament a l’habitació de dalt de tot, on hi ha la caldera i on hi havia el safareig. Hi ha una aixeta sense desaigua que està oberta i tot el terra es ple d’aigua. Estic una hora traient aigua. Quin desastre! Tot jo quedo amarat de suor. Cap a quarts d’onze baixo cap al pis. Sembla que la situació està controlada.