Tindrem aigua per l'estiu

dissabte, 16 / agost / 2014

Al matí, vaig a comprar. Mentre espero el meu torn, escolto com es parla de l’alcalde de Bescanó i de la dona que li ventà una sacsejada. El to es més comprensiu per la dona que per l’alcalde, si bé la sentència judicial li va ser favorable.  

Quan he dinat, em recordo que tenim dinar de festa major a Amer. No és la primera vegada que em passa. Telefono als companys per dir-los que ja he dinat però que hi aniré a fer les postres i el cafè.

Alguna vegada m’havia passat que, com que no hi havia tanta confiança amb els amfitrions, em va tocar dinar dues vegades. Quin patir! Semblava un càstig dantesc.   

Al vespre, a Anglès, un veí del barri vell, més carregat de beguda que de seny, ve a l’església. No fa res especial, però esvalota al personal. I jo vaig dient: “Alerta amb els bolsos”. Però, com que la sordesa és general, ni se n’assabenten.  Tot acaba bé i la Maria del Pa, que coneix bé l’home, se l’emporta de bracet.   

M’envien, i llegeixo, un article de l’Oriol Domingo (del 22·08·09): “Preguntes al bisbe de Girona sobre la pèrdua de fe”. És interessant el reguitzell de preguntes que planteja.

Diumenge, 17 / agost / 2014

Quan vaig a Sant Martí, hi ha qui em felicita per l’article que m’han publicat a FOC NOU. Jo encara no l’he vist publicat.

Quan acabem la missa i vaig cap al poble, escolto l’homilia del P. Bernabé Dalmau. M’adono que seguim un guió força semblant: ell amb paraules molt més mesurades, només faltaria.  

A la tarda vaig a passejar a la carretera de Constantins, cap a Sant Gregori, a l’ombra de les arbredes del Ter, prop de la font de Can Perris. Els mosquits, però, es diverteixen amb mi i em rebenten la tarda.

Quan sóc a casa, enllesteixo el santoral del setembre per pregaria.cat  També faig la ressenya de sant Miquel per la Revista de Banyoles.  

dilluns, 18 / agost / 2014

Faig endreça.  Una família índia em porten uns trossets de pastís salat que elaboren ells. Les espècies es fan sentir. No hi ha ni ous ni greix,

Dia tranquil. Preparo alguna cosa per la defensa de la tesina. I camino un xic, al matí, i un xic més, al vespre.

dimarts, 19 / agost / 2014

Vaig al Baix Empordà. Em trobo amb la Victòria. També visito la Pilar i en Joan, la tieta de Can Pons... Dino amb la Maria i en Josep. l’assistenta els tracta amb consideració i els anomena “mis niños” .

Amb la Maria repetim algun epitafi fúnebre que, si bé no sé si són certs, són ben divertits:

“Aquí reposa en Farrerons,

pastisser de La Bisbal,

que se li acabaren els torrons

la vigília de Nadal”.  

Es veu que aquest el repetia molt sovint, quan s’exclamava, en Pere Mauri.

En Joan Daunis em deia aquest altre:

“Un capellà jau a aquest sot,

i allà hi jau una ballarina:

aquest ensenyava doctrina,

i aquella ho ensenyava tot”.

I parlant de les trifulgues del jovent, també recordem alguna dita divertida:

“Tot comença amb un petó,

i acaba amb un nadó”.

I encara, una dita que cantava el grup “Xerrameca Tiquis miquis”:

“L’amor, és com la grip:

s’agafa al carrer,

i s’acaba al llit”. 

A la tarda, voltant per allà, em trobo amb en Rafel Corbí.

Al vespre, després de la missa, faig la passejada. Al safareig d’allà darrera, em trobo amb el veí del barri vell que, carregat de cervesa, va venir a missa a fet tabola: em demana disculpes.

dimecres, 20 / agost / 2014

Cap a les vuit ja venen les confraresses de l’escombra a fer neteja de l’església. Vaig a fer una mica de caminada.

Al despatx no  ve gaire ningú.

Cap a migdia vaig cap a Banyoles. Hi dino amb la Carme, en Josep i la Nuri. A la tarda, vaig a fer un tomb per l’estany i la Draga.

Després de la missa vespertina surto de nou a caminar. També passo a recollir la camiseta pel dia 11. Avui hauré fet uns 5 km.

dijous, 21 / agost / 2014

Aquesta nit ha anat plovent. El pluviòmetre indica que han caigut uns 15 litres.

Quan he enllestit el suplement i l’he enviat a la impremta, vaig cap Lloret de Mar. Des d’Anglès, hi ha una distància de 39 km i hi estic uns tres quarts.

Quan he aparcat el cotxe a un aparcament, vaig cap el centre. M’oriento per intuïció. Em fa l’afecte que gairebé ja hi he arribat. Quan pregunto a una joieria on es troba església, em diuen que em giri. I cert, és darrera meu.

Vaig cap a la rectoria. Tot plegat és un conjunt modernista ben interessant que dirigí l’arquitecte Bonaventura Conill. En Tate, el rector, m’acull molt amablement.

Quan era rector de Verges, jo ho era de Sant Jordi; i quan ho va ser de La Bisbal, jo vaig anar a Palafrugell.  Val a dir que és la cordialitat personificada.

M’ensenya totes les instal·lacions parroquials i l’església. Puc admirar una gran pintura que seria del taller de l’Antoni Viladomat (com de fet m’ho confirma posteriorment en Francesc Miralpeix) i també hi ha un conjunt de pintures amb escenes de la Passió. També hi ha les peces del retaule de sant Romà (i el seu escolanet sant Barula) que va ser pintat per en Pere Sefafí (cap el 1449).

Amb tot, a mi m’interessa la imatge de la Mare de Déu de Loreto, la patrona de Lloret. I la imatge del Sant Crist. Val a dir que la imatge de pedra la Mare de Déu (1943), vista de prop, em decep un xic: la seva cara sembla d’una geganta de les que volten i ballen per la festa major. En canvi, la talla de fusta del Sant Crist (1946) és molt més càlida i expressiva. Tot depenia de l’operari que li tocava fer la feina al taller de l’Enric Monjo.

Quan acabo la visita, en Tate em convida a dinar i anem plegats a un restaurant popular, dels que m’agraden.

Lloret bull de gent amunt i avall. Retorno tranquil cap a casa i arribo a Anglès cap a quarts de cinc.

     

Al despatx, baixo les fotos i anoto algun detall de les peces que he vist.

divendres, 22 / agost / 2014

El dia s’aixeca tapat. De cap a sobre de Susqueda es senten trons. Abans de les 9 es posa a fer un bon ruixat: com si no hagués plogut en tot l’estiu.

Tinc un dia de fluixera, les cames sembla que em fan figa i gairebé no m’aguanto dret. L’estómac es queixa d’alguna cosa i m’ha fet passar mala nit. Arribaré fins on pugui.  

A les 10 oficio les exèquies d’en Pere. Va néixer a la Santa Creu d’Horta fa 82 anys. Era un home de bosc que va venir amb els pares a viure a Anglès (en Josep, de Sant Hilari, i l’Àngela, de Susqueda). Té una colla de fills i filles. Els seus pares vivien al començament del carrer del Molí, a la Casina, i van morir dintre de casa seva quan la casa s’incendià, el gener del 1983.

M’assabento que el Vaticà ha elegit Carlos Osoro, actualment arquebisbe de València, com arquebisbe de Madrid. Vist el panorama, és un dels millorets que podia ser destinat a succeir en Rouco. Suposo que el nou bisbe tindrà feina a calmar les aigües.

Aquests darrers dies m’han vingut a trobar dos pares de famílies, fets, drets, i prepararadets, que s’ofereixen per ser diaques permanents. Ostres, que bé!

Al vespre miro el pluviòmetre: han caigut uns 25 litres distribuïts en quatre o cinc ruixats. Els bombers, aquest estiu, no hauran tingut gaire feina a extingir incendis. Suposo que els polítics diran que hi ha hagut pocs incendis perquè tota la prevenció ha estat molt ben planificada. És a dir, tothom fa anar l’aigua cap el seu molí.