dissabte, 29 de juny del 2013

Segueu arran, que la palla va cara!



dissabte, 22 / juny / 2013

Em llevo aviat. Em toca anar cap a Pals per assistir el casament d’en Damià i de la Marta.  

Quan arribo a Celrà, em trobo amb un embós i una bona cua de cotxes. Vaig tirant. Decideixo agafar la carretera interior, per Juià, Sant Martí Vell, Madremanya, Monells i surto a Corçà. Si més no m dóna la sensació de que avanço. És una carretera per anar-hi a passejar. Sovint, quan tornava de Banyoles i anava a Palafrugell, l’agafava, especialment els diumenges. Era el meu passeig, vorejant la muntanya de Els Àngels, gaudint de boscos i camps. 

Però tot està embussat. I continuo per Casavells, Matajudaica, Ullastret,  Canapost, Peratallada, Palau-Sator, Torrent. Si algú m’hagués de trobar, no sé pas com s’ho faria. Sort que conec bé les tresqueres d’aquest intríngulis de xarxa viària. A més, haig de vigilar perquè, a qualsevol revolt, surten ciclistes i, què vols!, a aquestes hores del matí no n’hi ha cap de jove. Tot i així, arribo just a Pals i  només trobo aparcament  a l’era de Ca la Pruna.

A l’església de Pals ja hi ha en Damià, el nuvi, amb la seva família. Saludo la Conxita i també en Pep. Ara toca esperar la núvia. El casament estava anunciat per dos quarts d’una i no arriba fins cap a la una. La Conxita intenta posar ordre i fa de manager. La cerimònia és senzilla, com m’agrada a mi. Hi llegeixen la  Berta, germana d’en Damià, i en Jordi Masquet, regidor de l’ajuntament de Figueres. Acabem cap a dos quarts de dues.

Entre els convidats hi ha vàries parelles de Palafrugell (si bé ni la Marta ni en Damià en són) i em saluden amb afecte. També em saluda en Genís Paretas, company del seminari menor (on hi vam fer plegats quatre cursos de batxillerat). Em dóna una agradable sorpresa retrobar-me amb ell després de gairebé 45 anys sense veure’ns. En Genís és cosí de la Dolors a qui, aquesta setmana, enterràrem la sogra.

Quan baixo a l’aparcament de Ca la Pruna, em trobo amb una felicitació: una multa de 80 euros. Vaig fins a la policia local i els comento el fet. Em faciliten un full de sol·licitud per demanar l’anul·lació de la multa. De fet, ja em coneixen. Veurem ara.

Aprofito per arribar-me a la Bisbal, a Can Batlle, l’esparteria. Hi haig d’encarregar unes estores per l’església de Sant Martí Sapresa. Em comenten les possibilitats (entre ràfia o espart) i els pressupostos. Ara només cal que els enviï les mides.

Quan passo per l’Aigüeta, veig que a Can Torn està tancat. Quan he passat Corçà, giro per Caçà de Pelràs i vaig fins a Púbol. El trajecte és deliciós, amb tot de lledoners que fan de dosser a la carretera i de magraners florits, a banda i banda. A Púbol, hi ha ple de turistes. Per la fesomia i l’accent, me fa que molts són de l’est. Dino a Can Batlle. Em fa gràcia sentir la mestressa parlant rus amb els turistes. Qui ho havia de dir! Pel pa, balla el ca!

Poc després de les 4, arribo a Bonmatí. Preparo les coses i, a la rectoria, hi faig una becaina. Que bé que se’m posa!  A la missa hi participen una quarantena de persones i hi fan d’escolans l’Arianna i en Rodrigo. Els lectors són els de Constantins, que ho fan molt bé.

I al vespre, celebro la missa anticipada d’Anglès. Hi participen cap a seixanta persones.

Pels fores ja es senten més petards. Al vespre, fa una ploguda.  

diumenge, 23 / juny / 2013

Abans de les 8 em telefonen per comunicar-me la mort d’en Genís Julià, el germà de la Montserrat, de Can Xueca. El passat gener morí el seu germà bessó (en Josep) i l’abril de fa un any morí el seu cunyat, l’Agustí Sureda, en Rossinyol.

La Rossa de Can Tants no ve a missa de les nou i tampoc hi va venir ahir. Com és lògic, algú se n’estranya i em pregunta si en sé alguna cosa. Els comento que està malalta la seva cosina germana de la Cellera, la Bertrana,  i que ella l’ha d’atendre.

Celebro la missa de les nou, amb una volada de gent, poc més d’unes 40 persones. I surto cap a Sant Martí Sapresa. La Núria omple l’altar de branquillons florits de pittosporum, amb algun toc de color d’alguna rosa vermella. Quin esclat d’elegància! La flaira és molt intensa i m’arriba a fer un xic de cap rodo.  A la missa hi participen unes 35 persones. Sortint visito la Maria de Cal Curt.

Al migdia celebro la missa a Anglès. Abans de la celebració em ve a trobar un home francès que em diu que es pelegrí que ve de Roma i va cap a Sant Jaume de Galícia. Em demana allotjament i l’adreço cap a Bonmatí on hi ha un refugi de pelegrins. Em diu que és massa lluny i que prefereix anar endavant, cap a Amer. Això si, abans em cal pagar contribució. Participa a la missa i, quan acabem, es posa a demanar almoina als assistents, dintre mateix de l’església. La gent s’escapoleix com pot.

En Joan, per fer-me celebrar el seu sant, em porta grana seca, grana de capellà.

Quan torno de dinar, fa una ploguda. El pare de l’Àlex, que em troba pel carrer, em fa pujar al seu tot terreny i m’acompanya a la doma.

A la tarda, després de descansar un xic, m’entaforo al despatx i vaig treballant en l’estudi del retaule de sant Miquel de Sant Amanç.

Cap a les vuit, venen mainada que em demanen per jugar una estona al pati de la doma. I estan poc més de mitja hora, xutant, tirant quatre petards... i contents.

Em telefona en Pompeio Pascual des de Veneçuela. Té ganes de comentar-me la situació d’aquell país.

dilluns, 24 / juny / 2013

Aviat, al matí, oficio les exèquies d’en Genís. La cerimònia té regust de senzillesa. Gairebé tots els que hi participen són habituals a les misses dominicals (especialment a la de les 9 del matí). I això es nota.

En Ramon, la Montse i en Josep venen a recollir les claus de Sant Martí i de Sant Pere Sestronques. Fan una passejada. També volen arribar a Sant Amanç.

 I jo vaig treballant l’estudi del retaule de sant Miquel de l’església de Sant Amanç. Gairebé ho enllesteixo, però em caldria mirar encara més: registres parroquials (els de Sant Martí i de Sant Amanç van desaparèixer amb la Guerra Civil).


dimarts, 25 / juny / 2013

El dematí no vaig a Vilassar. És la festa major i està tot tancat. Em va bé per acabar l’estudi.
 
A la tarda hi ha reunió del grup de Vida Creixent. A més de treballar el tema de l’alegria de seguir a Jesús (a partir de les paraules de Jesús: “Poden estar tristos els convidats a noces, mentre l’espòs és amb ells?”, també parlem de les activitats de final de curs: la revetlla parroquial, la sortida a Camprodon...

He enllestit el treball i el porto a imprimir. El títol que li dono és, senzillament, “El retaule de Sant Miquel de Sant Amanç – Anglès. Notes per iniciar-ne l’estudi”. Amb les fotos, les notes i la bibliografia supera la trentena de folis. A l’impremta ho ajustaran una mica i recol·locaran bé les fotografies.   

Cap el tard preparen els lots de menjar per les famílies que s’atenen des de Caritas: una cinquantena.

Al vespre hi ha reunió amb l’equip de Caritas amb la Dolors i la M. Àngels. Cal clarificar els criteris de distribució d’aliments i detectar millor a qui s’ha d’ajudar realment.  Anem per organitzar un Centre de Distribució d’Aliments (un C.D.A.) a Santa Magdalena. S’anomenarà Ca La Remei, perquè ben segur que la Mare de Déu del Remei n’haurà de ser la Mestressa i la que n’haurà de proveir el rebost. 

dimecres, 26 / juny / 2013

A primera hora del matí vaig a Girona per una gestió. Passo per sota el geriàtric del Puig d’en Roca i penso en els avis que hi ha allà. Al cap de poc em telefona en Josep per comunicar-me que s’ha mort una àvia, la Maria, que residia al Puig d’en Roca i que demà tindrem les exèquies.

Abans de les 11 sóc de nou al despatx. On atenc un parell de visites.

Al migdia vaig cap a Banyoles, a dinar amb els de casa.

Abans de retornar a la doma, passo a recollir el treball ja enquadernat. Fins i tot fa goig.

dijous, 27 / juny / 2013

Després d’esmorzar i d’obrir l’església, vaig cap a Bellaterra. Arribo a l’Autònoma poc després de les 10. Vaig a saludar a la Montse Claveria i, a secretaria, deixo el treball pels professors Rafael Cornudella i Bonaventura Bassegoda.

A la cafeteria vaig a prendre un cafè amb llet. Pels passadissos em trobo amb el professor Santiago Estaún. Feia dies que no ens havíem vist. Parlem un xic de Palafrugell i de les parròquies on estic ara.

Abans de les 12 ja sóc a Santa Coloma. M’aturo a la fàbrica Trias per proveir alguna cosa per la revetlla de demà. M’atén la Sílvia, la mare d’en Pol. Em sorprèn agradablement troba-la allà.  M’assabento que és de La Bisbal. Em parla d’un reportatge que va gravar a la fàbrica en Lluís Molinas per TV Costa Brava.  


Divendres, 28 / juny / 2013 

Em telefona la Conxita, la Rossa Tants, per comunicar-me que ahir, al vespre, va morir la seva cosina germana, la Conxita Bertrana, de La Cellera. Va morir mentre, a la missa vespertina, l’encomanàvem a Déu. Les exèquies seran aquest dissabte, a dos quarts de deu del matí, a La Cellera.

I cap a Vilassar de Mar. Pel camí vaig escoltant les tertúlies de RAC 105 i Catalunya Radio. Tot bull del cas Bàrcenas (que ja veurem si s’estarà gaires dies engarjolat, i a tothom li sembla que no seran gaires) i de la misteriorsa gravació al restaurant de la Camarga d’un sopar de la Sánchez Camacho (un enrenou entorn d’un “secret” que coneix tothom i que la protagonista, que volia anar a fons i posar-ho tot a la llum pública, s’hi va enfangant pretenent convertir-ho en una mena de secret de Fàtima).

Al Museu Monjo vaig fitxant les peces que hi ha dipositades. En quedaran moltes per fer. Vaig seleccionant les que tenen més contingut religiós: un sant Josep que, el definitiu, és a Nova York, un sant Jaume que és a Filipines, un àngel Gabriel que és a la catedral de Vitoria, una Maria Magdalena que fa molta “devoció”...

Cap a un quart de dotze surto a fer un cafetot al Centre i, les 2, acabo la feina i vaig a dinar a Gualba. Abans d’arribar a Anglès m’aturo a Santa Coloma a proveir per la revetlla del vespre.

A la doma hi preparem la revetlla. Venen en Harman, en Harpreet i en Mandeep  que ens ajuden a transportar cadires i cadires i a preparar la revetlla del vespre.  Les senyores, preparen el menjar.

A la revetlla parroquial hi participen més d’una trentena de col·laboradors. Es crea un bon ambient: pa amb tomata, embotits, meló i síndria, coca de ratafia, galetes de Can Trias, i sobre tot, bon ambient.

També fem sessió de diapositives amb fotografies de diversos moments importants de la vida parroquial: la festa de la Mare de Déu del Remei, la Confirmació, Sant Antoni, Rams, Corpus...  

Gairebé tots els assistents demà, al vespre, seran al Concert per la Llibertat, al Camp Nou. Em sabrà molt greu no poder-hi anar, però primer és l’obligació que la devoció. Des d’aquí els dono una ampla benedicció, com el bisbe que canta  el vell himne dels Segadors, amb la dreta i amb l’esquerra. I els dic que, si volen, poden anar-hi amb la Creu alçada, com tocaria.


“El bisbe els va beneir
Amb la mà dreta i l'esquerra:

-On és vostre capità?
On és vostre bandera?-
Varen treure el bon Jesús
Tot cobert amb un vel negre:

Aquest és nostre Capità,
aquesta és nostra Bandera,
a les armes, catalans,
que el rei ens declara guerra!”

dissabte, 22 de juny del 2013

FORTIS QUI SOLVIT CULPA MORTIS

dissabte, 15 / juny / 2013 
 
A les deu, al col·legi de la Vall dels Àngels, celebro la missa de final de curs. Hi canta el cor del col·legi i hi participa una bona volada de mainada i de pares. La capella queda plena, fins i tot amb una bona participació del germà sol que acaba de caldejar l’ambient.

A quarts de dotze vaig fins a Bonmatí. Celebrem el baptisme de l’Izan. El noi no veu gaire clar el que fem i, quan li tiro l’aigua al cap, es posa a plorar desconsoladament.

Quan acabo vaig cap a Sant Pere Sestronques on, a la una, hi batejo la Laia. La família passa els caps de setmana a Can Ginesta, una casa veïna on els avis n’havien estat masovers. Com que he arribat amb temps, a la porxada, refrescant-me amb l’aire, prego una mica. Va molt bé una aplicació que té el mòbil on hi pots seguir les pregàries litúrgiques sense d’haver d’anar amb llibres amunt i avall. 

Quan baixo de Sant Pere Sestronques,  ja cap a les dues, vaig a dinar de restaurant. M’hi trobo amb en Josep que em parla de que s’ha trobat amb l’Anna Maria Serrat, professora de l’institut d’Anglès, que li recorda que la seva mare havia estat la cuinera del Barceló i Matas quan hi treballava en Josep, on el va conèixer. Posteriorment anà a treballar a la Salut.

També arriben la colla dels caçadors que cada any fan un dinar acompanyats de les mullers. En saluden en Paco Fina, en Paco dels bastons, i l’Alfred, que no pot xerrar gaire perquè avui va estacat. Per això espera a ser el darrer d’entrar al menjador, si més no pot anar xerrant al rebedor del restaurant, ni que sigui tot sol (és dels que, si no se’l veu, ja se’l sent).  

A les cinc de la tarda, a Bonmatí, celebro el baptisme d’en Marc i de l’Aïna, que són bessons i que són ben eixerits i ben cresents.  A les sis hi celebro la missa. Hi ha una bona volada de gent.

A les vuit celebro la missa anticipada a Anglès. Hi participa molt poca gent, com a molt una quarantena. Em fan d’escolans els mateixos nens que me’n van fer a la primera missa que vaig celebrar a la parròquia, aviat farà dos anys, només que ara ja són més crescudets: un acaba cinquè, l’altre sisè i l’altra primer d’ESO.

Quan he acabat la missa i ja he tancat l’església, baixo al col·legi de la Vall dels Àngels, al sopar de fi de curs. La M. Rosa, després d’uns 42 anys de professora a l’escola, es jubila i li dediquen un homenatge. Mentre sopem, un vailet es diverteix fent algun massatge a les espatlles d’algun dels seus professors. Com que ja em coneix i em té una mica de confiança, també se m’ofereix per si vol que me’n faci. Renoi, si segueix així serà un bon massatgista o un bon fisioterapeuta.

diumenge, 16 / juny / 2013

El matí es presenta tranquil. A la missa de les 9, a Anglès, hi participa més gent que d costum.

Cap un quart d’onze vaig cap a Sant Martí per celebrar-hi la missa. Ho han preparat tot per celebrar al pati de l’església, damunt del pedró. Abans no surto a fora, un cap de núvol ho aprofita per deixar caure quatre gotes. Però ningú es mou.

Sembla que les petites reparacions i reformes que s’han fet a l’església de Sant Martí queden acceptables. Cal pensar en fer unes peanyes per les imatges. I cal començar a projectar la pintada.

Només em queda temps per visitar una malalta i baixo cap a Anglès. A la missa del migdia, l’ofici com diuen, hi ha també una volada de gent. A la missa vespertina anticipada d’ahir hi havia poca gent perquè n’hi havia que eren al sopar de l’escola de la Vall dels Àngels i també n’hi havia al berenar que feia la Llar dels Jubilats.

Treballo tota la tarda per l’estudi que estic fent i que em cal presentar la darrera setmana de juny. Se’m fa del tot impossible assistir a l’Aplec de la Sardana.

 dilluns, 17 / juny / 2013

El matí comença mig tapat i emboirat.

Passo per l’arxiu de l’Ajuntament per parlar amb l’Arxiver municipal. Hi ha algunes informacions que recullo al treball que vull contrastar amb l’Emili.

I vaig escrivint i esborrant. No hi ha massa informació però la que he recollit cal que la sintetitzi i expliqui bé. M’adono que a voltes es fan afirmacions de forma arbitraria i, contrastar-les, es fa molt difícil.  


Dimarts, 18 / / juny / 2013

Vaig aviat cap a Vilassar. Entro al museu a les 9. Saludo les noies de la casa: la Carme, la Gemma, la Montse. I parlem un xic de les obres que estic catalogant. Em resten pocs dies per anar-hi i encara hi ha feina.

Repasso les fitxes del passat divendres. Traslladem algunes peces que ja estan netes i que cal fotografiar. I vaig fent: un sant Josep (la fitxa diu que és Jesús amb un lliri, tot i que hi ha la versió amb terracota que deixa clar que és sant Josep), una Mare de Déu, uns obeliscs (suposo que és un que va fer per Miami), una Venus... I na fent...

Cap a les 11 he anat a prendre alguna cosa al Centre, al costat mateix del museu. Tenen la televisió posada i hi ha connectat la cadena de Barça TV. No sento massa el que diuen, però hi surt Palafrugell. Primer, ensenyen a Can Mario i fan alguna entrevista de carrer. Després van al local de la Penya Blaugrana, al començament del carrer Ample. Hi entrevisten el president, en Lluís Bosch. Al fons s’hi veuen la seva filla i el gran organista de Palafrugell, en Joan Xicoira. Suposo que, com que no li deixen  interpretar res, no queda massa satisfet. Després continuen el reportatge amb altres culés i el fan dintre d’una barca tot entrevistant en Carles    

Aquests dies, Palafrugell també ha sortit per TV3, amb en Màrius Serra: la Maria Bruguera, en Piferrer (M’ENTÈNS?)

Ja surten les expedicions que van caminant cap el Canigó a recollir-hi la flama de Sant Joan.  Pel whats app m’assabento que, els del Centre Excursionista de Banyoles, passen per Sant Patllari i, demà, cap a Sant Aniol, tot xino-xano, amb la Guiula i tot, la gossa dels meus nebots.

Les notícies de la Vall d’Aran i dels Pallars, són desoladores. I es veu que Lourdes també està anegat.

Dimecres, 19 / juny / 2013

Al matí atenc algunes visites al despatx.

Dues confraresses de l’escombra venen a canviar les tovalles de l’altar i a posar-hi les que havia brodat la Maria, que avui enterrarem.

A la tarda oficio les exèquies de la Maria Manau (li faltava un mes per tenir-ne 99). Havia proveït l’església d’Anglès d’estovalles El seu marit era torner i el fill, també ho ha estat. La nora, la Dolors, col·labora amb el reforç escolar.

Vaig a dinar amb els de casa. La Collell comenta el viatge que fan a Tailàndia, també amb la mainada, que sempre els han portat amunt i avall. Han voltat més aquesta mainada que no pas jo en tota la meva vida.

Al vespre venen uns nuvis per preparar el seu casament. Què ho fa que, quan preparem la cerimònia, hi ha un moment que als nuvis gairebé sempre els espurneja la mirada mentre s’agafen de la mà? “li agafaràs les dues mans, li  miraràs els ulls i li diràs: et prenc per muller (o per marit) i et prometo que seré fidel en la prosperitat i en l’adversitat, en goig i la malaltia, i que t’estimaré i et respectaré tota la vida”.

dijous, 20 / juny / 2013

A primera hora del matí vaig a l’ambulatori per fer extracció de sang per l’analítica semestral. Només bec un xic d’aigua, i avall.  

Cap a un quart de deu ja sóc de nou a Ca la Remei. Les confraresses de l’escombra fan neteja. Esmorzo.

Dino a casa de la Glòria, a Santa Coloma. També hi ha en Marturi i en Fèlix. Entre tots, a taula, som una quinzena. Entre els capellans, comentem algun canvi que es pronostica.

Al vespre hi ha reunió amb diversos col·labores per preparar la revetlla parroquial. Es fa un plantejament senzill. Caldrà trobar un bon projector per passar algunes fotografies de la vida parroquial, al llarg del curs. A la Maria del Pa li dóna per parlar de la vella Patuixa. Ara ves a saber qui era aquesta dona.  

divendres, 21 / juny / 2013

De bon matí, un record afectuós i una pregària per la mare: fa tres anys que ens va deixar. I en fa dos que se’m va dir que venia de rector a Anglès, Sant Martí, Bonmatí, Sant Julià, Constanins.

El sol comença a sortir un minut més tard que els darrers dies (6’14).

A tres quarts de vuit ja sóc a la carretera, cap a Sant Martí, Santa Coloma, Riudarenes, Hostalric... Aturada tècnica a l’àrea del Montseny i, a les 9, ja sóc a Vilassar.

Primer es parla de la situació de la casa i de la gent que hi treballa. També em toca fer un xic de confessor, que de fet és la meva feina.

Catalogo una maqueta amb una sardana, una maqueta d’un dels retaules de la capella del Bon Consell de l’Ajuntament de Barcelona amb l’adoració dels Mags i dels pastors, un motlle d’una de les virtuts cardinals a la capella del Bon Consell de l’Ajuntament de Barcelona, una maqueta d’un relleu de la tomba dels March amb l’enterrament de Jesús, un parell de frisos de simbologia civil... També repasso les fitxes anteriors. I traslladem peces amunt i avall: un musculós sant Sebastià, la part inferior de la imatge de la Mare de Déu d’Amèrica de la catedral de Washington...

A les onze, vaig una aturada i m’arribo al bar del Centre, al costat mateix. Repasso el programa de la festa major de Vilassar de Mar, aquest cap de setmana, en ocasió de sant Joan, titular de la parròquia. El programa evoca la petjada dels indians a la vila. I de tot, i variat: repic de timbals, festa cubana, salsa, correfoc, penjada de l’ase Innocenci (de cartró, suposo!), els Catarres, fira d’indians, proclamació del pubillatge 2013, arribada de la Flama del Canigó, castells, la Principal de la Bisbal, castell de focs, representació d’Antaviana... Oh, i també hi ha missa de festa major, el 24! També hi ha una entrevista amb en Nico Albert, un noi del poble, el protagonista de la pel·lícula Fill de Caín.

Surto de Vilassar quan ja fa estona que han tocat les 2. Escolto notícies. Des d’Espanya es fa tot el possible perquè creixi més l’independentisme. Es veu que en Wert també té alguna responsabilitat amb les riuades de la Vall d’Aran.

Dino a Gualba i m’aturo a Santa Coloma, a proveir una mica. Arribo a mitja tarda a la doma de Ca la Remei. Alguns nois em venen a mostrar les notes: no em toca més remei que felicitar-los i animar-los.


Cap al tard, abans de la missa, fa una ruixadot (uns 5 litres). Quan es fa fosc, es sent algun petard. 

diumenge, 16 de juny del 2013

DEO OPTIMO MAXIMO

dissabte, 8 / juny / 2013

Tenim un matí emplujat. Em telefonen abans de les 8 perquè cal suspendre un bateig ja que el nadó està malaltó. El celebrarem un altre dia, si Déu plau.  

M’escapo un moment per arribar-me a la farmàcia Bonmatí i a proveir d’algun medicament. De retorn es posa a ploure de nou i quedo xop com un ànec.

A quarts de dotze vaig cap a Sant Julià de Llor. El paisatge, amb les bromes amenaçadores que embolcallen les Guilleries i van baixant de Santa Bàrbara i d’Osor, és grandiós. Hi celebrem la primera comunió de la Gina, que és de Sant Julià mateix. Mentre hi ha la celebració, plouen bots i barrals d’aigua.   

Demà fan les exèquies d’en Tom Sharpe, a Palafrugell. L’he llegit (fent-me uns bons panxons de riure), l’he conegut.  El seu text bíblic de referència era: “When I was a child, I spake as a child, I undertood as a child, I thought as a child: but when I became a man, I put away childish things. For now we see trough a glass, darkly; but tehn shall I know even as also I am known. Ang now abideth faith, hope, charity, trese three; but the greatest of these is charity” (1 Cor 13, 1-13)  

A la tarda miro el pluviòmetre. En tot el dia han caigut 40 litres grassos, la majoria han caigut al migdia.

A la missa vespertina d’Anglès hi participen uns amics de Palafrugell. I, tot seguit, sopem plegats.


diumenge, 9 / juny / 2013

El dia es presenta tranquil.

A la missa de les 9 hi participa força gent.

Vaig cap a Sant Martí. La Sandra i l’Arianna participen a la missa, i que duri!

Reprenc les visites als malalts del poble. Avui visito la Maria i la Nati.

A Anglès, a la missa de les 12 hi ha també una bona volada de gent.

Dino al pis i descanso una estona.  

La tarda l’esmerço a redactar el treball. Avanço, però vaig endarrerit.


dilluns, 10 / juny / 2013

Fins el setanta d’abril, no et treguis ni un fil. Per tant, segons la dita, ja anem de cara a tenir l’ambient més temperat.  

Vaig a Bonmatí a oficiar l’enterrament de la Consuelo.

A Anglès, faig la feina del dilluns i, per tant, endreço la sagristia: els llibres a les enfiles, papers a la paperera, ornaments al penjador, menudalla a les bosses, anotar els encàrrecs, anotar els assentaments als llibres parroquials (baptisme, exèquies, confirmacions administrades a la catedral doncs es veu que a les parròquies no en sabem prou...

Després de dinar i descansar una estona, continuo la redacció del treball de fi d curs. Al vespre, celebro la missa vespertina.


dimarts, 11 / juny / 2013

És el dia de sant Bernabé i es diu que per sant Bernabé, quaranta dies plogué, o el primer o el darrer. Segons les prediccions, sembla que aquesta setmana ja no plourà, però les darreres han estat de ploure i ploure. Fins i tot ha arribat a baixar aigua pels cables elèctrics de la sagristia.  I encara no he pogut aclarir per on s’escolava l’aigua.

Al Museu Monjo hi vaig més aviat per així poder fer cinc hores per tal que no s’allargui tant el temps que hi haig d’anar. Quan, a l’autopista, faig una aturada tècnica a l’àrea del Montseny, hi ha molts jubilats francesos acompanyats d’alguns capellans. Deuen anar a una trobada de Vida Creixent, o sigui “Vie Montane”.

Al Museu, toca netejar peces, traslladar-les, fitxar-les... Renoi, això no s’acaba mai!

De retorn m’aturo a Sant Martí Sapresa. En Toni ha desmuntat l’altar lateral (tot de pedruscall) i ha posat la llosa al darrera de l’altar, per situar-hi la seu al seu damunt. Sembla que és una llosa sepulcral i, de fet i gairebé esborrades, s’hi llegeixen les inicials D. O. M., una abreviació que s’acostumava gravar a les tombes i que significa: “A Déu li escau tot el que és millor i més excel·lent”. També, amb en Josep i en Lluís, han traslladat la pica de batejar i l’han situada a un costat del presbiteri. Curiosament la pica, que és de pedra artificial, és el mateix model que la que hi ha a Palafrugell, amb la mateixa inscripció i els mateixos aplics d’ornamentació. Jo ho he aprofitat per baixar de les golfes unes imatges: de la Mare de Déu al peu de la Creu, d’un Sant Crist, de sant Pere, de sant Pau...  

A la doma, em ve a visitar en Dídac Faig. Precisament em ve a ofrenar el seu darrer poemari: “Salms del Cimadal. Poemes a la Mare de Déu del Mont”. El disseny de la portada és d’en Josep Caselles Granados i d’en M. Bandrés. La impressió, ben bona, ha estat feta a la Impremta Pagès d’Anglès. El pròleg ha estat curosament redactat per en Jordi Pla.

Mentre espero per celebrar la missa em llegeixo l’homilia que va fer en Màxim Muñoz (provincial dels claretians) a les exèquies del P. Turón.


dimecres, 12 / juny / 2013

Sembla que els matins han deixat ja de créixer, però, en canvi, hi ha molta més lluminositat i la temperatura és més agradable (avui, a les 7, uns 14º).

En Joan ha asprat les tomateres. Les fesoles, ja neixen. Els ravenets, les cogombreres, les carbassoneres ja fan goig. Ja hi ha algun petit pebrot. Carxofes, ja fa dies que en cruspeixo de tendres i amanides (un cop a la setmana), alls i cebes a dojo...

Al despatx, fins al migdia, atenc una corrua de gent per temes ben diversos. Com diu Mn. Emili, els capellans de poble som com els metges de medicina general o de família.

Dino a Banyoles. Destaca algun tema de conversa: caçadors nocturns i furtius de Bàscara que han atrapat per Mieres, algun responsable de la Creu Roja...

A la tarda vaig a la clínica Salus Infirmorum. Visito una persona malalta i saludo diversos coneguts. Amb la germana Joana, que havia estat a Morón, a l’Argentina, parlem del papa Francesc i del bisbe Justo Oscar Laguna, amb qui vaig coincidir a Roma.

Al vespre vaig a La Cellera. Hi ha reunió dels equips de Caritas de l’arxiprestat. Curiosament no hi ha l’Elies. Déu n’hi do el pa que hi donen!


dijous, 13 / juny / 2013

Quan he obert l’església, baixo al poble a proveir alguna cosa de la farmàcia.

Cap a migdia vaig a fer la declaració de la renda i ho faig a Palafrugell on hi tinc un bon amic gestor. Em toca pagar un xic menys que l’any passat. Pel carrer només faig que trobar-me amb coneguts i conegudes. Com diria el meu mini nebot, pel carrer se’m gasten tots els petons de tants que n’haig de repertir. Per la paga, es veu que no he deixat prou visible el tiquet de l’aparcament en zona blava i em multen, si bé no me n’adono fins que sóc a La Bisbal. I ara, a reclamar.

Dino a Can Torn, a L’Aigüeta. Es menja bé i bé de preu. Un dels cambrers és rondinaire: no sé si ho és sempre. A mi em serveix un que sembla el propietari i se’l veu bon Jan.

A primera hora de la tarda sóc ja a la doma.


divendres, 14 / juny / 2013

Marxo aviat d’Anglès i arribo a les 9 a Vilassar. Es tracta d’anar avançant. Fitxo un Sant Crist, un sant Sebastià, uns plafons, uns portals... I surto a les 2. He sortit cap a les 11 per fer un tallat i una queixalada.

De retorn, dino a Gualba. Ja em coneixen i, com qui diu, ja m’esperen. Hi ha una colla de motoristes francesos que van a Montmeló.

Malgrat tot, arribo aviat a la doma. Venen a veure’m en Harman i en Harpreet. Parlem de poesia catalana: una d’en Joan Salvat Papasseit (La casa que vull) i una d’en Miquel Desclot (Canço de finestra). També ve a treure el nas en Raül.   

M’ha arribat el recordatori d’en Tom Sharpe (Tom Ridley Sharpe) 30th March 1928 – 5th june 2013 – Rest in Peace. També m’ha arribat el full per seguir el servei del seu funeral que s’oficià a Sant Martí de Palafrugell. La cerimònia l’ha dirigida la Rev. Anne Jenkins. S’ha centrat en la lectura del llibre de Job 19, 23-27, el salm 22 i el salm 121, el cant d’un himne bon bonic:

Abide with me; fast falls the eventide;
The darkness deepens; Lord with me abide.
When other helpers fail and comforts flee,
Help of the helpless, O abide with me.

Swift to its close ebbs out life's little day;
Earth's joys grow dim; its glories pass away;
Change and decay in all around I see;
O Thou who changest not, abide with me.

I fear no foe, with Thee at hand to bless;
Ills have no weight, and tears no bitterness.
Where is death's sting? Where, grave, thy victory?
I triumph still, if Thou abide with me.

Hold Thou Thy cross before my closing eyes;
Shine through the gloom and point me to the skies.
Heaven's morning breaks, and earth's vain shadows flee;
In life, in death, O Lord, abide with me.

Agraeixo a l’Amèlia que m’hagi enviat el recordatori i el full de les exèquies que, d’alguna manera, m’han ajudat a pregar per en Tom.


Amb la música de fons d’aquests darrer himne, vaig seleccionant els cants i preparant les pregàries per les celebracions del diumenge. 

dissabte, 8 de juny del 2013

Procedamus in pace!

dissabte, 1 / juny / 2013
  
Hem girat el mes i sembla que el temps es presenta més temperat, més assolellat ... i la feina del cap de setmana, com un embós.

Cap a les deu venen en Josep Maria, en Ramon, en Joan i en Mariano. Assagem una mica com portar el tàlem, no fos cas que passés com l’any passat que cadascú volia anar pel seu compte.

A les onze, en Manel i la Sílvia venen a carregar taps. Els queda la furgoneta ben atapeïda i encara no els no els hi poden cabre tots i en queda alguna capsa per un altre dia. Sempre més i mai menys.

Vaig a Sant Martí Sapresa. Hi celebren la primera comunió tres cosinets, la Sandra, l’Arianna i en Xavier. Amb la seva família, acostumen a participar a la missa del poble. Hi saludo molta gent coneguda. Em fan d’escolans dos altres cosins, tots dos ja me n’han fet altres vegades i es saben situar bé a la celebració, fer a cada moment el que toca i fer sonar la campaneta al moment que oportú.

A la tarda, a Anglès, comencen a portar herba tallada i flors. En queda el pati de la doma ple.

A la missa de Bonmatí hi fa d’escolà en Rodrigo. Quan acabem la missa li comento que la comunió que ha rebut avui és molt més important que la de diumenge passat ja que avui només hi ve per Jesús i no per cap festa o pels regals. Sembla que li agrada el que li dic. Però els altres tres, ni per finestra ni per forat.


diumenge, 2 / juny / 2013

Ja som de ple al Corpus. Cap a les set del matí, es van situant, pels carrers del barri vell d’Anglès, els grups que confeccionen les catifes florals. Abans no quedi tot tancat, trec el cotxe de l’aparcament de la Catequística i el poso a l’aparcament de l’Aliança. Tot i així, em toca passar per damunt d’una catifa que estan confeccionant, sense que cap roda la trepitgi.  

A la missa de les nou hi participa menys gent que els altres diumenges: hi ha molta gent al carrer confeccionant catifes, segurament en vindran una bona colla a les dotze... Al pati de la doma hi ha xocolatada i coques a dojo per la mainada de catequesi i també per tots els que participen a la festa. Conviden les mares de la mainada que va celebrar la primera comunió gairebé fa un mes.

La missa de Sant Martí la celebrem a l’exterior i el padró serveix d’altar. El terra està encatifat amb la verdor de l’herba i la Carme ha escampat tot de pètals de roses a l’entorn del pedró. Hi participa més d’una quarantena de persones. La Sandra hi celebra la seva segona comunió. Fa sol, s’escolten els ocells, la muntanya de Santa Bàrbara fa de verd dosser. El so somort dels cotxes que transiten per la carretera, les grans torres elèctriques amb el cablejat trenquen l’harmonia.  

Arribo a Anglès cap a dos quarts de dotze. Hi ha el nerviosisme de les grans celebracions, amb totes les portes obertes i gent que volten per tots els racons de l’església, de la sagristia, de la doma...

A la missa canten com els àngels els alumnes del col·legi de la Vall dels Àngels, dirigits per en Pep i per la Georgina. És d’agrair sentir ben cantat el Cànon de la Pau, Tots els nens del meu carrer, Ningú no comprèn ningú... L’església s’omple de cants i de gent i tothom segueix atentament l’Eucaristia.

Quan acabem la missa, es va sortint cap a fora i s’inicia la processó. La Maria del Pa i en Pedro intenten posar ordre i gairebé ho aconsegueixen. Els grallers de La Cellera precedeixen la comitiva interpretant peces de la Patum de Berga, ben adients per la diada. L’Alfred, iniciant la processó, enarbora la Creu processional, flanquejat per dues noies que aguanten unes torxes. El tàlem el porten en Dani, en Martí, en Ramon, en Josep Maria Tomàs, en Mariano i en Josep Maria Quer.  Dues noies també em flanquegen amb torxes. En Joan s’ha quedat a l’església per vigilar-la un xic i fer tritllejar les campanes. Ja se sap, no es pot anar a la processó i fer sonar les campanes. 

No cal dir que el recorregut és un esclat de vida i de goig, més semblant a l’entrada de Jesús a Jerusalem, el Diumenge de Rams, que no pas al seu pas a l’Hort de Getsemaní. Val a dir que, en relació a la processó de l’any passat, s’ha guanyat molt en el recorregut, en participació,en ordre... Segurament, amb la il·lusió que hi ha, l’any vinent serà encara millor.

Quan arribem a l’església, i un cop conclosa la processó, distribueixo els diplomes als nens i nenes de la comunió. Dels 25 que la van fer, en falten 2. El disseny que ha fet la Roser Colom agrada molt a tots.

Un cop hem acabat i ho he endreçat les coses, vaig a dinar al restaurant Duc de l’Obac de Bonmatí amb uns amics de Palafrugell: la Maria, en Josep, en Joan i la Rosa. Quan estem dinant ens saluda en Jaume Selga que ens diu que es  cosí d’en Venanci. Com que ha sentit que parlàvem de Palafrugell, dóna records per la Magda.

Arribo poc després de les quatre a Anglés i tot llueix de net com una patena, com si no hagués passat res. En Joan, la Lluïsa i en Ramon acaben de netejar el pati de la doma. Acabo el dia anant a visitar una malalta.


dilluns, 3 / juny / 2013

A primera hora, faig endreça a la sagristia i a l’església: guardar la creu i la custòdia, guardar els llibres, treure la cartellera amb els recordatoris dels nens de la comunió...

Vaig a Bonmatí a preparar l’enterrament de la tarda. I és que hi arribaré just, i cal que estigui tot apunt. Amb en Francesc parlem de les reparacions urgents que necessita l’església.

De retorn a Anglès, unes quantes confraresses de l’escombra també fan neteja: treure capses i bosses que van servir per traginar les flors, escombrar una mica... I dijous ho faran més a fons. Estan contentes de com va anar el Corpus.

A dos quarts de dotze, a Anglès, oficio les exèquies d’en Joan Solà (83a). És una persona força coneguda al poble ja que havia estat de la darrera junta de la Cooperativa.

Quan acabo, baixo al poble a comprar alguna cosa per dinar. Passo pel col·legi La Vall dels Àngels. Agraeixo al director, en Lluís, la participació del cor dels nois i noies a la missa de Corpus. Al carrer hi ha mares que esperen la sortida dels seus fills i comentem la festa d’ahir. Tothom està satisfet, malgrat algun element a millorar.

Quan he dinat, vaig cap a Amer. A la magnífica església del monestir, a les 4, hi oficio les exèquies de la Pepita Cobaleda (96a), vídua de Joaquín Sánchez, el que havia estat el notari de la vila. Mentre oficio em venen a la memòria Mn. Miquel Marquès, en Jordi R. Gultresa...

Dissabte s’hi administrà la confirmació i hi ha una cartellera amb els nois i noies que la van rebre: una dotzena. I a la sagristia hi ha recordatoris dels infants que, a la missa d’ahir, van rebre la primera comunió: no arriben a mitja dotzena.

Sortint d’Amer, vaig a les Planes. A les 5 hi oficio les exèquies d’en Miquel Badosa (64a) que morí sobtadament al bosc, mentre estava caçant bolets. L’església, que és ben gran i solemne, s’omple de gom a gom. Aquí hi faig memòria d’altres companys: Mn. Ciurana de Banyoles, Mn. Pere Font, Mn. Jou...

Al presbiteri i a la sagristia es noten els rastres d’algun acte eucarístic que, en ocasió del Corpus, s’hi devia fer ahir.

Acabo i baixo rabent cap a Bonmatí. Un autocar que tinc al davant no em deixa córrer massa. Quan arribo davant de l’església i surto del cotxe, cauen les campanades de les sis. Ja ho tenia tot preparat del matí i, per començar, només m’haig de revestir. I així oficio les exèquies de la Maria Ciurada (86a). El seu noi, l’Esteve Cidera, col·labora amb la parròquia quan cal instal·lar les ornamentacions nadalenques.  

A l’arribar a Anglès, en Ramon em telefona des de Lourdes per preguntar-me com ha anat la feina d’avui. I bé. 


dimarts, 4 / juny / 2013

No puc anar a Vilassar: quan s’està de guàrdia, cal fer fermança. Poc després de les deu arribo a Sant Feliu de Pallerols. Oficio les exèquies de l’Isidre Rigall (74a). Recordo que a Ventalló també hi és present aquest cognom amb algun il·lustre descendent a Palafrugell (el Cisteller). A Sant Feliu, no puc deixar de fer-hi memòria de Mn. Ramon, de Mn. Sarola... també de Mn. Pere...  

Al migdia vaig a visitar una malalta a Girona. També vaig a l’Arxiu Provincial. L’Isidre Prades m’atén molt bé i intentem esbrinar alguna cosa més del retaule de sant Miquel de l’església de Sant Amanç. Tot és prou fosc.

També comentem l’afició que hi ha a la vall a temes d’espiritisme. Es veu que, a finals del s. XIX i principis del s. XX, cap el Pasteral, hi havia algú que ho propagà molt. Molta gent hi anava per entrar en contacte amb els esperits dels difunts de les seves famílies.


dimecres, 5 / juny / 2013

Treballo tranquil al despatx fent els assentaments dels difunts. A més, venen en Joan, en Florenci, en Ramon... L’Assumpta ve a prendre un cafetó.

Amb en Ramon i en Joan desmuntem el tàlem i l’endrecem. I fins l’any vinent, si a Déu plau.

Vaig a dinar a Banyoles, amb els de casa. Parlem de la feina de transportista. Quan me’n vaig, passo per Girona.  A la tarda, intento fer feina al despatx. Tinc alguna visita...  A la sala gran de la doma hi ha la colla d’en Pere Pont.


dijous, 6 / juny / 2013

De bon matí hi ha les dones de neteja que esterregen l’església. Baixo un moment al poble a proveir per la manduca.

A quarts d’onze vaig cap a Bonmatí a visitar els ancians. Quan retorno a Anglès, redacto el suplement del full parroquial i l’envio a la impremta.

Ara el Fons Monetari Internacional reconeix que les mesures aplicades a Grècia han estat massa dràstiques. La Comissió Europea i el Banc Central Europeu discrepen del FMI. Es divertit veure com els gegants es barallen, però les conseqüències són imprevisibles. Suposo que, entretant, Alemanya i França, ha deuen haver cobrat els submarins i l’armament súper potent (i innecessari) que abans havien exigit a Grècia que li compressin. Vergonya.

Al vespre hi ha reunió d’arxiprestat. Parlem de la figura i la funció dels diaques, una recuperació exigida pel Concili Vaticà II. També parlem de l’anada a Lourdes, de les primeres comunions i confirmacions, de les previsions per l’estiu... Dinem al Centre i arribo a la doma cap a dos quarts de dotze.  


divendres, 7 / juny / 2013

Surto més aviat que els altres dies cap a Vilassar ja que hauré de plegar una estona abans. Quedo sol al museu i vaig fent fitxes: relleus del cadirat de l’església del Sant Esperit de Tarrassa, relleus pel mausoleu de la família March a Mallorca, relleus de la capella de la Mare de Déu del Bon Consell de l’Ajuntament de Barcelona... Gairebé em renta per fer una cinquena part de les hores que em cal fer-hi.  

Surto uns 20 minuts abans de la una. Dino a Gualba i vaig cap a Girona i, tot seguit a Banyoles. A mitja tarda arribo a la doma. Porto fets gairebé 230 km.


Al vespre hi ha la reunió del Consell Parroquial. Hi falta algú. Parlem de les activitats de fi de curs i n’apuntem algunes pel curs vinent. També parlem d’organitzar una revetlla parroquial de fi de curs (28 de juny) i la sortida dels col·laboradors (segurament el 6 de juliol).  I pujo al pis cap a les onze. 

dissabte, 1 de juny del 2013

Tantus labor non sit casus

dissabte, 25 / maig / 2013

El matí és tranquil. A les 10 venen l’Anna, la Sílvia i la mainada del seu grup. Preparen un xic la catifa del dia de Corpus. I acaben fent una pregària a l’església.

Cap a les onze ve la coral Cors Alegres que, amb en Josep Maria, assagen per cantar a la missa del migdia. Entretant vaig preparant les coses per la celebració i per les misses del diumenge.

La nau central de l’església gairebé s’omple amb els jubilats que venen a celebrar la festa del seu casal amb una missa d’acció de gràcies. Aquest any, entre els socis més grans, homenatgen la Teresa Exposito, l’àvia de Cal Culnegre,  i en Ramon Boix, el barber, que estan contents com unes pasqües.

La junta del Casal, em convida al dinar que fan a la sala de ball. Em situen a un extrem de la taula de la presidència, al costat de l’alcalde, en Pere Espinet. Em va bé perquè em va presentant gent del poble, especialment els que ens venen a saludar: encara hi ha molta gent que no conec (o no reconec). També parlem de gent coneguda de Palafrugell: en Siso Martí, en Josep Montseny... i d’alumnes seus.

Passo per les taules a saludar la gent. Hi ha qui m’ensenya una fotografia de quan jo feia de monitor a les colònies d’estiu a Sant Feliu de Guíxols. Al darrera hi ha la dedicatòria i l’any: 1975. Els faig riure dient que, el de la foto, és el meu germà petit. De fet, sóc el petit dels germans. A la fotografia també hi ha en Jaume Angelats, el seu germà Rafel, en Tama Tarradas (a. c. s.), en Pep Oliver...

Al final del dinar, fan l’acte d’homenatge a la Teresa i a en Ramon. En Ramon, amb els seus 91 anys, agafa el micro i va fent un bon discurs i cantant. Ens fa escoltar “La Mare” i l’ària de Cançó d’Amor i de Guerra (de fet, té prou manxa per cantar-la tota, o sigui, que passem amb poc).

Quan retorno a la doma, es posa a ploure i fa un ruixadot. I continua plovent a la tarda i al vespre.

A la missa vespertina hi participa poca gent. Hi ajuda que està plovent i que molts dels habituals han participat a la missa dels jubilats. Hi fa d’escolà l’Alex. Sembla que el noi, amb la comunió i fent-se gran, s’ha posat. Possiblement perquè tampoc cap company que el punxa.      

Aquests dies, a les misses ferials, fem una lectura contínua d’un dels llibres sapiencials, el de Jesús fill de Sira. Amb la Rossa de Can Tants parlem de com cal llegir “Jesús, fill de Sira”. Ella sempre ho pronuncia “fill de Sirà”. I no hi ha manera que piqui la i. Li comento que es llegeix com cadira, ira, gira... Veurem com acaba. 

Al cap del dia, han arribat a caure uns 10 litres grassos.

diumenge, 26 / maig / 2013

És el diumenge de la Santíssima Trinitat. Quan obro les finestres, poc després de les sis, veig la lluna, estarrufada, que fa el seu ple just damunt de Bellveí. Sembla voler competir amb el sol (o potser el vol seduir?). Però en Llorenç, amb la seva claror, ja ho va embolcallant tot. Quan obro els portals de l’església, a les vuit, el cel és blau i lluent; cap a tramuntana, al Cadí i als Bastiments, la neu hi brilla amb blancor; quatre núvols baixen pel colls d’Osor i de Susqueda...   

Celebro la missa de les nou  i vaig cap a Sant Martí Sapresa, a celebrar la de dos quarts d’onze. I baixo cap a Bonmatí on hi celebro la missa al migdia, amb les primeres comunions de l’Elsa, en Fabio, en Rodrigo i en Robert. El Flàvio, el germà d’en Rodrigo, al començament, dóna la benvinguda en portuguès. I en Rodrigo, a les pregàries, les llegeix en portuguès: “Para nosos professores e educadores. Para todas as crianças do mundo que sofrem pobreza, fome e doenças”.

A la celebració hi ha respecte i es respira alegria. Ho poden dir uns amics de Palafrugell, la Júlia amb els seus pares i l’àvia, que han vingut a veure’m i que m’han portat molts records de la Cinta. També m’hi trobo amb en Marc Aguilar, el tiet de l’Elsa. Amb en Marc, a la universitat, varem ser companys i ara és el cap d’estudis del institut de Sant Feliu de Guíxols.    

A la tarda venen en Francesc i la Marta per preparar un treball de fi de curs on s’ha de parlar de la vida religiosa a Anglès el 1997. Fotografien la quarta pàgina de tots els fulls parroquials d’aquell any que era el rector en Marturi.

Amb en Jaume parlem una estona: les vestes dels vells, el director de cinema Ventura Pons (que es veu va estudiar a El Collell), el monjo de Montserrat Andreu Marquès, la poetessa Quima Jaume...  


dilluns, 27 / maig / 2013

De bon matí, la lluna, ja una mica retallada, es passeja pel damunt de Santa Bàrbara. Quan baixo, faig endreça de la sagristia.

En Joan em comenta que han repartit arreu els programes del Corpus, també a La Cellera i Sant Martí.  

El grup de la Maria i de la Vicky celebren el darrer dia de catequesi amb un xic de coca.

La Roser em presenta el record / diploma que repartirem a la mainada de la primera comunió. Sembla ben castís.

Abans de la missa vespertina plou una mica. No es recull ni mig litre d’aigua.

Ahir, va ser el 53 aniversari de la meva primera comunió i avui és el 48 aniversari de la comunió solemne.

dimarts, 28 / maig / 2013

El matí es lleva lluminós i transparent. La lluna, gairebé transparent i una mica més retallada, es situa damunt de Can Bellveí.

Per la radio hi ha una tertúlia interessant amb Carles Capdevila (ARA), Elisenda Paluzie (professora d’economia), Àlex Salmon (El Mundo), Enric Hernández (El Periódico).

Vilassar de Mar faig les fitxes de les maquetes dels portals del Banc Vitalici de Barcelona (cantonada Gran Via / Passeig de Gràcia), d’àngels de l’altar de la Mare de Déu d’Amèrica a Washington...

Quan pujo al cotxer per marxar de Vilassar, comença a tronar i a ploure. Pel camí em va acompanyant la pluja sense que sigui res significatiu. Quan he fet 36 km, a Gualba, dino.

Després d’Hostalric, a la carretera de Sils, quan ja he passat el pont de l’AVE i ja porto 52 km, veig en Tiri caminant a la carretera. M’aturo per mirar què li ha passat. Surt de dinar i va a recollir el camió, a uns metres abans, que li estan carregant. Demà ho ha de portar cap a França.

A Anglès, hi ha reunió de l’equip de Vida Creixent. Llegim i comentem el tema: SINCERS DEL TOT, a partir de la pregunta que fa Jesús a Pilat: “¿Surt de tu, això que em preguntes, o bé altres t’ho han dit de mi?” (Jo 18, 34). Val a dir que el qui ha preparat els temes, ho ha fet molt espès i s’ha oblidat de fer uns comentaris adequats  a les persones que participen a grups d’aquesta mena. Quan acabem el tema (ben bé una horeta) parlem del Corpus, de la Baguenya, de la Patxanga, dels capellans secularitzats fills d’Anglès i els que hi ha estat vinculats...

Dimecres, 29 / maig / 2013 

Al matí atenc al despatx. Hi ve una parella per sol·licitar el baptisme de la seva filla.

M’arriben fotografies antigues, anteriors al 1936. Unes són de l’ermita de Calders, amb la imatge antiga de la Mare de Déu i detalls del retaule, que es veu que contenia uns plafons de terracota historiats. També n’hi ha de la imatge antiga de la Mare de Déu del Remei d’Anglès (sense vestits postissos) que, fins ara, era inèdita. També hi ha un copó del s. XVIII.
 
Al migdia vaig a casa. Des de Rocacorba, baixa una broma espessa i fosca que cobreix el Pla de l’Estany. Quan arribo a Banyoles comença a ploure i, al cap de poc, a tronar. I cau un bon ruixat.

A la tarda, a Anglès, hi ha l’acabament de curs de la mainada que venen al reforç escolar. Fan una estona de repàs i els donem un xic de berenar. Cal agrair la col·laboració de la Carme, la Dolors, la Tina i en Josep. Val a dir que si hi hagués una colla més gran de voluntaris, seria possible oferir la possibilitat de participar-hi.

En Josep ens comenta que, a la plaça de la Rutlla, el va saludar un noi de Palafrugell, en Serrat, que havia estat alumne seu quan era mestre al Barceló i Matas, ja fa uns 30 anys. Es veu que una germana d’aquest noi és professora aquí Anglès.


dijous, 30 / maig / 2013

Amb en Josep i en Lluís anem a Sant Martí per a veure si acabem d’enllestir un tema de la instal·lació, és a dir, amagar un xic els tubs dels cables que es veuen més que no el Sant Crist. També ve en Toni que haurà de fer-hi alguna petita feina de paleta.

Al matí enllesteixo la redacció del suplement. És la feina del dijous al matí.

Al migdia vaig cap a les clarisses de Vilobí. Passo per la carretera de Brunyola cap a l’església de la Mare de Déu de Serrallonga. Pel camí escolto que treuen l’Èric Abidal del Barça. Els responsables del club queden com uns porcs.

Al refetor del convent de la Fraternitat de Santa Clara ens trobem els companys de promoció, els que fórem ordenats a finals dels 70 i principi dels 80: Joan Baburés, Benet Galí, Pere Domènec, Jaume Angelats,  Miquel Àngel Ferré, Josep Maria Amich, Joan Naspleda, Ramon Masachs, Esteve Sureda. En falten alguns, els més enfeinats de la colla (els altres, es veu que no anem enfeinats).

Parlem de la situació actual sobretot de les anècdotes del papa Francesc i de les seves homilies de cada dia on va marcant un itinerari. També parlem de la trista situació de l’església espanyola amb tantes mostres que la desmarquen de l’estil del papa Francesc.

A la tarda, quan arribo a Anglès, vaig a la barberia. Parlem de l’aplec de Santa Bàrbara i de l’homenatge que van fer al pare dels barbers, en Ramon. A la doma, venen en Harman i en Harpreet a fer els deures. Mentre, jo vaig fent: haig d’enllestir el treball que dedico al retaule de sant Miquel de l’església de Sant Amanç.  


divendres, 31 / maig / 2013

El matí es presenta emboirat. El carregador del telèfon fa el burro i l’aparell no es carrega. Vaig cap a Vilassar de Mar. Abans d’entrar a la feina, vaig a prendre un tallat a Can Daunis. Renoi, sembla que hi hagi l’ànima d’en Joan allà! Ha estat la primera i la darrera vegada d’entrar-hi: ja hi ha altres cafeteries a la vila.

La Montse i la Gemma estan preparant una exposició al Museu de la Marina i  quedo una bona estona sol al Museu Monjo. Per la paga, l’ordinador també fa el burro i no hi ha forma que es guardin les dades que hauria guardant. Ho vaig intentant, i sembla que alguna en queda. Em toca fitxar peces de la capella de la Mare de Déu del Bon Consell de l’Ajuntament de Barcelona i algun plafó que ves a saber on són els originals.

Enfadat amb la computadora, surto un xic abans del museu. Quan passo per davant de l’església de Sant Joan, veig que està oberta i entro a fer una estona de pregària i, de passada, visito l’edifici: una construcció molt renovada i que recorda un edifici del s. XVII, de tres naus separades per columnes, amb creuer i cimbori. Fa Maresme. A les capelles laterals hi ha retaules (no acabo de veure si són de mosaics)  de regust neobizantí.

Surto i vaig cap a Gualba. Per la ràdio, parlen de programes de televisió i, a les notícies, únicament s’escolten les entrevistes amb els jugadors del Barça. Per avorrir el futbol i aquest equip! Com si la vida únicament fos futbol, i del Barça!

A Anglès, venen en Joan i en Ramon i muntem el tàlem. El deixem al cancell de l’església. En Joan té por que el robin. Ja seria divertit veure algú corrent amb el tàlem robat pels carrers del poble.


Al vespre, després de la missa, vaig a la Clínica Girona. Avui hi ha ingressat la Felícia i m’ha demanat que la visités. Sembla que està tranquil·la, tot i que segur que el genoll li fa el seu mal.