dissabte,
8 / juny / 2013
Tenim
un matí emplujat. Em telefonen abans de les 8 perquè cal suspendre un bateig ja
que el nadó està malaltó. El celebrarem un altre dia, si Déu plau.
M’escapo
un moment per arribar-me a la farmàcia Bonmatí i a proveir d’algun medicament.
De retorn es posa a ploure de nou i quedo xop com un ànec.
A
quarts de dotze vaig cap a Sant Julià de Llor. El paisatge, amb les bromes
amenaçadores que embolcallen les Guilleries i van baixant de Santa Bàrbara i
d’Osor, és grandiós. Hi celebrem la primera comunió de la Gina, que és de Sant
Julià mateix. Mentre hi ha la celebració, plouen bots i barrals d’aigua.
Demà
fan les exèquies d’en Tom Sharpe, a Palafrugell. L’he llegit (fent-me uns bons
panxons de riure), l’he conegut. El seu
text bíblic de referència era: “When I was a child, I spake as a child, I
undertood as a child, I thought as a child: but when I became a man, I put away
childish things. For now we see trough a glass, darkly; but tehn shall I know
even as also I am known. Ang now abideth faith, hope, charity, trese three; but
the greatest of these is charity” (1 Cor 13, 1-13)
A
la tarda miro el pluviòmetre. En tot el dia han caigut 40 litres grassos, la
majoria han caigut al migdia.
A
la missa vespertina d’Anglès hi participen uns amics de Palafrugell. I, tot
seguit, sopem plegats.
diumenge,
9 / juny / 2013
El
dia es presenta tranquil.
A
la missa de les 9 hi participa força gent.
Vaig
cap a Sant Martí. La Sandra i l’Arianna participen a la missa, i que duri!
Reprenc
les visites als malalts del poble. Avui visito la Maria i la Nati.
A
Anglès, a la missa de les 12 hi ha també una bona volada de gent.
Dino
al pis i descanso una estona.
La
tarda l’esmerço a redactar el treball. Avanço, però vaig endarrerit.
dilluns,
10 / juny / 2013
Fins
el setanta d’abril, no et treguis ni un fil. Per tant, segons la dita, ja anem
de cara a tenir l’ambient més temperat.
Vaig
a Bonmatí a oficiar l’enterrament de la Consuelo.
A
Anglès, faig la feina del dilluns i, per tant, endreço la sagristia: els llibres
a les enfiles, papers a la paperera, ornaments al penjador, menudalla a les
bosses, anotar els encàrrecs, anotar els assentaments als llibres parroquials
(baptisme, exèquies, confirmacions administrades a la catedral doncs es veu que
a les parròquies no en sabem prou...
Després
de dinar i descansar una estona, continuo la redacció del treball de fi d curs.
Al vespre, celebro la missa vespertina.
dimarts,
11 / juny / 2013
És
el dia de sant Bernabé i es diu que per sant Bernabé, quaranta dies plogué, o
el primer o el darrer. Segons les prediccions, sembla que aquesta setmana ja no
plourà, però les darreres han estat de ploure i ploure. Fins i tot ha arribat a
baixar aigua pels cables elèctrics de la sagristia. I encara no he pogut aclarir per on s’escolava
l’aigua.
Al
Museu Monjo hi vaig més aviat per així poder fer cinc hores per tal que no
s’allargui tant el temps que hi haig d’anar. Quan, a l’autopista, faig una
aturada tècnica a l’àrea del Montseny, hi ha molts jubilats francesos
acompanyats d’alguns capellans. Deuen anar a una trobada de Vida Creixent, o
sigui “Vie Montane”.
Al
Museu, toca netejar peces, traslladar-les, fitxar-les... Renoi, això no s’acaba
mai!
De
retorn m’aturo a Sant Martí Sapresa. En Toni ha desmuntat l’altar lateral (tot
de pedruscall) i ha posat la llosa al darrera de l’altar, per situar-hi la seu
al seu damunt. Sembla que és una llosa sepulcral i, de fet i gairebé
esborrades, s’hi llegeixen les inicials D. O. M., una abreviació que
s’acostumava gravar a les tombes i que significa: “A Déu li escau tot el que és
millor i més excel·lent”. També, amb en Josep i en Lluís, han traslladat la
pica de batejar i l’han situada a un costat del presbiteri. Curiosament la
pica, que és de pedra artificial, és el mateix model que la que hi ha a
Palafrugell, amb la mateixa inscripció i els mateixos aplics d’ornamentació. Jo
ho he aprofitat per baixar de les golfes unes imatges: de la Mare de Déu al peu
de la Creu, d’un Sant Crist, de sant Pere, de sant Pau...
A
la doma, em ve a visitar en Dídac Faig. Precisament em ve a ofrenar el seu
darrer poemari: “Salms del Cimadal. Poemes a la Mare de Déu del Mont”. El
disseny de la portada és d’en Josep Caselles Granados i d’en M. Bandrés. La
impressió, ben bona, ha estat feta a la Impremta Pagès d’Anglès. El pròleg ha
estat curosament redactat per en Jordi Pla.
Mentre
espero per celebrar la missa em llegeixo l’homilia que va fer en Màxim Muñoz
(provincial dels claretians) a les exèquies del P. Turón.
dimecres,
12 / juny / 2013
Sembla
que els matins han deixat ja de créixer, però, en canvi, hi ha molta més
lluminositat i la temperatura és més agradable (avui, a les 7, uns 14º).
En
Joan ha asprat les tomateres. Les fesoles, ja neixen. Els ravenets, les
cogombreres, les carbassoneres ja fan goig. Ja hi ha algun petit pebrot.
Carxofes, ja fa dies que en cruspeixo de tendres i amanides (un cop a la
setmana), alls i cebes a dojo...
Al
despatx, fins al migdia, atenc una corrua de gent per temes ben diversos. Com
diu Mn. Emili, els capellans de poble som com els metges de medicina general o
de família.
Dino
a Banyoles. Destaca algun tema de conversa: caçadors nocturns i furtius de
Bàscara que han atrapat per Mieres, algun responsable de la Creu Roja...
A
la tarda vaig a la clínica Salus Infirmorum. Visito una persona malalta i
saludo diversos coneguts. Amb la germana Joana, que havia estat a Morón, a l’Argentina,
parlem del papa Francesc i del bisbe Justo Oscar Laguna, amb qui vaig coincidir
a Roma.
Al
vespre vaig a La Cellera. Hi ha reunió dels equips de Caritas de l’arxiprestat.
Curiosament no hi ha l’Elies. Déu n’hi do el pa que hi donen!
dijous,
13 / juny / 2013
Quan
he obert l’església, baixo al poble a proveir alguna cosa de la farmàcia.
Cap
a migdia vaig a fer la declaració de la renda i ho faig a Palafrugell on hi
tinc un bon amic gestor. Em toca pagar un xic menys que l’any passat. Pel
carrer només faig que trobar-me amb coneguts i conegudes. Com diria el meu mini
nebot, pel carrer se’m gasten tots els petons de tants que n’haig de repertir.
Per la paga, es veu que no he deixat prou visible el tiquet de l’aparcament en
zona blava i em multen, si bé no me n’adono fins que sóc a La Bisbal. I ara, a
reclamar.
Dino
a Can Torn, a L’Aigüeta. Es menja bé i bé de preu. Un dels cambrers és
rondinaire: no sé si ho és sempre. A mi em serveix un que sembla el propietari
i se’l veu bon Jan.
A
primera hora de la tarda sóc ja a la doma.
divendres,
14 / juny / 2013
Marxo
aviat d’Anglès i arribo a les 9 a Vilassar. Es tracta d’anar avançant. Fitxo un
Sant Crist, un sant Sebastià, uns plafons, uns portals... I surto a les 2. He sortit
cap a les 11 per fer un tallat i una queixalada.
De
retorn, dino a Gualba. Ja em coneixen i, com qui diu, ja m’esperen. Hi ha una
colla de motoristes francesos que van a Montmeló.
Malgrat
tot, arribo aviat a la doma. Venen a veure’m en Harman i en Harpreet. Parlem de
poesia catalana: una d’en Joan Salvat Papasseit (La casa que vull) i una d’en
Miquel Desclot (Canço de finestra). També ve a treure el nas en Raül.
M’ha
arribat el recordatori d’en Tom Sharpe (Tom Ridley Sharpe) 30th March 1928 – 5th
june 2013 – Rest in Peace. També m’ha arribat el full per seguir el servei del
seu funeral que s’oficià a Sant Martí de Palafrugell. La cerimònia l’ha
dirigida la Rev. Anne Jenkins. S’ha centrat en la lectura del llibre de Job 19,
23-27, el salm 22 i el salm 121, el cant d’un himne bon bonic:
Abide with me; fast falls the eventide;
The darkness deepens; Lord with me abide.
When other helpers fail and comforts flee,
Help of the helpless, O abide with me.
Swift to its close ebbs out life's little day;
Earth's joys grow dim; its glories pass away;
Change and decay in all around I see;
O Thou who changest not, abide with me.
I fear no foe, with Thee at hand to bless;
Ills have no weight, and tears no bitterness.
Where is death's sting? Where, grave, thy victory?
I triumph still, if Thou abide with me.
Hold Thou Thy cross before my closing eyes;
Shine through the gloom and point me to the skies.
Heaven's morning breaks, and earth's vain shadows flee;
In life, in death, O Lord, abide with me.
The darkness deepens; Lord with me abide.
When other helpers fail and comforts flee,
Help of the helpless, O abide with me.
Swift to its close ebbs out life's little day;
Earth's joys grow dim; its glories pass away;
Change and decay in all around I see;
O Thou who changest not, abide with me.
I fear no foe, with Thee at hand to bless;
Ills have no weight, and tears no bitterness.
Where is death's sting? Where, grave, thy victory?
I triumph still, if Thou abide with me.
Hold Thou Thy cross before my closing eyes;
Shine through the gloom and point me to the skies.
Heaven's morning breaks, and earth's vain shadows flee;
In life, in death, O Lord, abide with me.
Agraeixo a l’Amèlia que m’hagi enviat el recordatori i el full de les exèquies que, d’alguna manera, m’han ajudat a pregar per en Tom.
Amb
la música de fons d’aquests darrer himne, vaig seleccionant els cants i preparant
les pregàries per les celebracions del diumenge.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada