Senyor Sant Jordi, patró, cavaller sense por, guarda’ns sempre...

dissabte, 16 / abril / 2016

Al matí feinejo pel despatx i per l’església.

A la tarda, per la Via Verda, van passant els 2500 caminaires que participen a la TRAILWALKER a favor d’Oxfam Trailwalker. Cada any ha anat augmentant la participació. La caminada solidària, per equips, comença a Olot i acaba a Sant Feliu de Guíxols, o sigui, 100 km. Sort que fa baixada. Em trobo amb els grups quan vaig a Bonmatí i quan en torno.

Quan acabo la missa anticipada d’Anglès, baixo a la biblioteca Joaquim Bauxell per participa a la vetllada poètica anomenada Espurnes de poesia que organitza Floricel en ocasió de la proximitat de sant Jordi. Hi destaca la presència del poeta Ricard Creus. Es declamen 18 poesies, la majoria de poetes catalans. També hi ha alguna creació personal. Jo tinc reservada la segona intervenció recitant la Pregària de Tomàs Garcés. Cada tres o quatre poemes hi ha una interpretació musical que interpreten els Cantaires de Sant Miquel o bé en Manel Badia. I la Maria Badia també hi fa un gran refilet cantant l’ària Pirineu de Cançó d’Amor i de Guerra.  

Acabem cap un quart d’onze.  

diumenge, 17 / abril / 2016

Celebro les misses dominicals a Anglès i Sant Martí. A totes les misses s’hi veuen feligresos que acostumaven a participar a la missa del migdia i els hi ho agraeixo.  

Quan acabo a Sant Martí, pujo a Sant Julià per celebrar-hi la missa del Roser de la parròquia que s’uneix a la celebració de la Segregació (commemorant la constitució del municipi de Sant Julià de LLr – Bonmatí el 1983) i també celebrant sant Pere Màrtir, molt venerat a aquest indret. Gairebé hi ha més gent al cor Ipso Lauro que no pas participant a la missa. Per pensar-s’ho.   

Sortint hi ha una mica de vermut. A més de l’alcalde de Sant Julià del Llor – Bonmatí (en Marc Garcia) hi saludo l’alcaldessa d’Anglès  (l’Àstrid Desset) i l’alcalde d’Osor (en Joan Pla). I un cop he anat saludant la gent, vaig a la doma i dino d’una esgarrapada.  

A la tarda, de les parròquies del Ter Brugent, tenim la trobada pasqual al Santuari de la Font de la Salut. Omplim dos autocars ben plens: un, amb la gent que ve de Bescanó, d’Amer, Les Planes i Sant Feliu; l’altre, amb els que pugen d’Anglès, Sant Martí i de La Cellera. Com que em ballen els números, per assegurar-me que tothom pugui pujar, vaig fins a Sant Feliu de Pallerols amb el meu cotxe. Com que tothom està ben enquibit, pujo a l’autocar on hi ha la gent d’Anglès i Sant Martí.   

Mentre anem pujant, van baixant cotxes petits. A dalt del santuari també hi ha molts cotxes particulars. En total formem una colla de més de 150 persones i ens falta de tot (fulletons i penjolls / records que havíem previst per 150).

La primera part del Via Lucis la fem a l’exterior, partint de la Creu de Terme on en Jesús ens ha donat la benvinguda. Un cop hem arrancat, ens aturem davant de la font i davant de la façana de l’església. Costa molt de motivar el grup.

Quan passem a l’interior de l’església, un cop la gent asseguda, s’ha entrat millor en un clima de pregària i de reflexió. En Quim i la Maria anuncien les diverses trobades amb Jesús Ressuscitat. El diaca llegeix els textos evangèlics. Lectors de les diverses parròquies llegeixen les reflexions pròpies  de cada trobada. Els Cantaires de Sant Miquel (amb en Josep M. Quer) i els Cantaires de Sant Feliu (amb en Pere Arrévola) entonen el cant corresponent de cada trobada. Els ciris pasquals de les parròquies presideixen al presbiteri.

Acabem la cerimònia amb unes paraules d’agraïment i de comiat que dic jo mateix. Tot seguit cantem el Crec en un Déu i aspergeixo els assistents. I, després de la pregària final “Marxem en pau per les places...”.

La celebració pasqual acaba amb una xocolatada a la terrassa del santuari acompanyada de brunyols i de melindros. I amb algú que m’aspergeix a mi amb la xocolata desfeta que portava a les mans.

I baixem cap els pobles encara de clar. Sembla que hi ha satisfacció. Arribo a la doma cap a dos quarts de nou.   

dilluns, 18 / abril / 2016

Com cada matí faig la caminada pertinent voltant per l’interior de la casa. Poc després d’esmorzar ja arribo a les 6mil passes.

Al matí feinejo per l’estudi i penjo el DIARI DEL CAPELLÀ. Estic com estabornit.

Vaig a dinar a Can Tarrès. I m’hi trobo amb en Míliu. Parlem de la unció dels malalts. S’estranya que se’n vagi la gent sense acomiadar-se. Què hi farem!  

A la tarda venen els dos grups de catequesi. I, al vespre, celebro la missa vespertina.

Ha estat un dels dies que he caminat més. Penso amb en Lluís que estava a la residència de l’asil i que sempre estava caminant per dintre la casa. També penso amb la mare d’en Francesc que sempre venia a l’església a caminar. Deia que li anava bé perquè no hi feia fred i que, a més, ho podia fer tot resant. Tant l’un com l’altra van morir de vells. Al cel sian.  

dimarts, 19 / abril / 2016

El dia es presenta lluminós i em llevo amb empenta.

Baixo a comprar alguna cosa

dimecres, 20 / abril / 2016

Al matí tinc obert el despatx. Cap al migdia venen un parell de visites.

Vaig a dinar amb en Josep, la Carme i la Nuri. També em veig amb en Jordi i la Collell.   

A la tarda, a la doma, ve la mainada del reforç.

Al vespre tinc reunió amb el Consell de les Parròquies. He hagut de canviar la reunió un parell de vegades. A veure si el curs vinent va millor.  

Hi ha algun medicament que no m’acaba de posar-se’m bé. Diria que és el que em controla –o descontrola- la tensió.

dijous, 21 / abril / 2016

Avui es celebra sant Anselm. Tinc un record i una pregària per l’Anselm Quixal que va morir dramàticament fa un parell de mesos.

Al matí vaig a Girona. Vull aprofitar per gratar una estona a l’Arxiu Diocesà.  A sota de Sant Domènec em trobo amb la Rita Ferrer. Ens saludem efusivament i estem una estoneta parlant.

Quan arribo a l’arxiu em trobo amb en Josep M. Escalona. Feia dies que no ens vèiem i em costa reconèixer-lo a primera vista. Però és ell qui s’avança. També estem una estona parlant cordialment. Parlem de l’orgue del santuari de la Salut de Sant Feliu. Ell en té estudiades les característiques tècniques. Jo li parlo de la seva procedència, que seria una donació de l’Església Evangèlica Luterana de Barcelona.

Al vespre hi ha reunió dels equips de Caritas a Amer. Em dóna la impressió que els tècnics van per un costat i els voluntaris, per un altre. Però, qui mana, mana.

divendres, 22 / abril / 2016

A les 12 del migdia celebro la missa ferial a Anglès. Potser em vagi millor per aprofitar més bé el temps.

El dinar dels companys de cada divendres el tenim a Can Rajolet de Vilanna, al costat del pont de Bonmatí, al barri de l’estació. Parlem de la trobada a la Salut de diumenge passat. També parlem de l’Albert Casals que ha estat enterrat aquest migdia a Vilanna.

A primera hora de la tarda oficio les exèquies de la Rosalia Recasens (84a). Era nascuda a Santa Coloma de Farners i es va casar amb en Lluïs Puigdemont de can Talaia de Sant Julià de Llor. En cinc anys que fa que en sóc el rector, són les primeres exèquies que oficio a Sant Julià de Llor. També, aquest any, he oficiat les primeres exèquies a Constantins. Les exèquies a les parròquies rurals són molt entranyables. Dóna la sensació que tota la gent que omple la petita esglesiola són de la mateixa família. I com faig a les esglésies que tenen el cementiri al costat de l’església, presideixo la comitiva que acompanya el fèretre al nínxol. Pare nostre...

Vaig a Girona. Tinc ganes d’anar a treballar a l’Arxiu Diocesà, però el trobo tancat. També trobo tancada la biblioteca del Col·legi d’Arquitectes com també l’Arxiu Provincial. Renoi, em pensava senyar-me, i si em descuido em trec l’ull.

Sort que la Llibreria del Bisbat, Casa Carles, està oberta. Hi recullo uns llibres d’arquitectura religiosa que hi havia encarregat . També hi recullo un parell de llibres de catequesi.

Quan vull anar a deixar els llibres al cotxe, es posa a ploure. Haig de tornar a l’aparcament del seminari a pluja batent. Malgrat portar una jaqueta gavardina, hi arribo xop com un ànec . Descanso una estona dintre del cotxe tot fullejant els llibres.  

Cap a les 8 baixo a l’Artusi a fer-hi una queixalada. Hi menjo quatre “montaditos”. I vaig cap a l’església dels Dolors a celebrar-hi la missa setmanal. Avui hi participa una nova persona. Em sembla que costarà una mica animar la participació.

Arribo a la doma cap a quarts d’onze. 

els cansats, fan la feina?

dissabte, 9 / abril / 2016

Puc posar un xic d’ordre, preparar les celebracions del diumenge, descansar....

A la tarda, ve el Wlodydir a oficiar una missa pels ucraïnesos. És una missa de difunts. Porta els ornaments vermellosos.

diumenge, 10 / abril / 2016

Celebro la missa de les 9 del matí, a Anglès, i la de dos quarts d’onze, a Sant Martí Sapresa. A totes les misses s’hi veu algú que habitualment participava a la missa del migdia.

Al migdia batejo l’Arnau, un nét de Can Centena i un besnét de la Rosita. .

De les parròquies de l’arxiprestat, surten 3 autocars plens per anar a Esparreguera a assistir a la representació de la Passió. D’Anglès hi van una dotzena de persones.

A la tarda enllesteixo un article per la Revista de Banyoles i el santoral per pregaria.cat.

dilluns, 11 / abril / 2016

Al matí oficio les exèquies d’en Joan Torrent (89a) de ca la Pepeta. Tan ell com la seva muller, la Montserrat, són coneguts i apreciats per diversa gent d’Anglès.

La Conxita m’explica entusiasmada l’anada a Esparreguera. Em comunica les salutacions de la Conxita Batlle de Vilopriu que trobà a Esparreguera.   

En Ramon i en Joan acaben de col·locar alguna cortina que faltava.

Treballo un article sobre la Mare de Déu del Corall de Begur i l’escultor Francesc Fajula.

dimarts, 12 / abril / 2016

Al matí oficio les exèquies de l’Antònio Riutort (85a). Era nascut a Pollença i estava casat amb la Maria de can Panosa. Havia treballat a la banca i havia comerciat en joies i fusta.   

A Santa Clara de Vilobí, participo a la reunió d’arxiprestes, amb el senyor bisbe. Se’ns comenta l’exhortació post-sinodal del papa Francesc AMORIS LAETITIA. També se’ns comenten diverses disposicions legals. També es parla de la jornada sacerdotal de Vic en ocasió del centenari de la mort del bisbe Torres i Bages. Algú comenta que es parlà molt de l’Any de la Misericòrdia i poc del patriarca de Catalunya.   També se’ns parla de la salut d’alguns companys i de diverses situacions.

Després de dinar, vaig cap a Anglès.   

dimecres, 13 / abril / 2016

El sol ha anat sortint darrera la torre de can Cendra. Des de la finestra occidental del meu estudi s’obre una visió excel·lent de les muntanyes nevades del Pirineu amb l’esclat del sol matinal que les il·lumina.

Al matí tinc atenc alguna visita al despatx. Vaig a dinar amb la Carme i en Josep. També hi ha l’Assumpta i la Nuri.

Treballo en la confecció del text del Via Lucis per diumenge vinent. Fonamentalment parteixo del text elaborat per en Joaquim Vives i Aragó, el text que també seguíem a Palafrugell quan pujàvem a Sant Sebastià, el dilluns de Pasqua.

dijous, 14 / abril / 2016

Cada dia, quan em llevo, mantinc el ritme de caminar pel pis. Acostumo a fer cap a 4 mil passos pel pis, que corresponen a uns 3 quilòmetres. Durant el dia en vaig fent més. Normalment arribo a fer uns 10mil passos al dia que venen a ser entre 7 i 8 quilòmetres.

Sobretot al matí treballo a l’estudi. Entre el Via Lucis i l’article de la Mare de Déu del Corall estic ben entretingut.

A la tarda bufa el garbí. Ja fa dies que ens ve a empipar. A Sant Jordi Desvalls en diuen el vent d’amunt, perquè baixa de la muntanya de Els Àngels. També he sentit algú que en diu “vent podrit”. És vent propi del mes de març i per això també se l’anomena vent de Quaresma. El cert és que em provoca caparrina i cansament.

divendres, 15 / abril / 2016

Al migdia, amb els companys de l’arxiprestat, dinem plegats a Can Quer. El tema estrella és l’organització del Via Lucis, aquest diumenge vinent. També parlem un xic de la reunió d’arxiprestes a Vilobí.

A la tarda ve en Josep a reparar una averia de la instal·lació elèctrica del meu estudi. Ho soluciona aviat.

Bufa el garbí, calent i empipador. La caparrina i un xic de migranya em rebenten la tarda.

Al vespre vaig a Girona a celebrar la missa a l’església dels Dolors. Parlem amb els assistents com fer-ne publicitat.

Infer digitum tuum huc et vide manus meas et adfer manum tuam et mitte in latus meum

dissabte, 2 / abril / 2016

Em llevo mitja horeta més tard i mandrejo pel pis.

Preparo les celebracions de les misses d’aquest diumenge i la trobada de demà a la tarda.

A dos quarts de vuit, a Anglès, hi ha ja molta gent que ve per participar a la missa anticipada. Quan veuen que no comença la celebració, em pregunten què passa. I els recordo que havia anunciat que, després de Pasqua, la missa anticipada seria a les 8 del vespre, i que també ho havia anunciat al suplement del full. Però, canviar les inèrcies, costa molt.

Al vespre, el Barça fracassa: una purga d’humilitat, de tant en tant, és saludable.

diumenge, 3 / abril / 2016

Cap a les 8, obro l’església. En Pepet i la Conxita ja fa una estona que esperen i empenyen la porta. I baixo a can Centena a recollir uns quants brunyols per la trobada de la tarda.

A la missa de les nou hi participa una bona volada de gent. A Sant Martí arribem a la vintena. On hi ha força gent és a Calders amb una seixantena de devots que omplen la nau.

A la sortida tenim el vermut i, els assistents, ens saludem cordialment. I l’aplec s’arrodoneix amb el dinar que Noves Fronteres han organitzat al Centre Cívic de Bonmatí.

A la tarda tenim la trobada ecumènica de Pasqua. Hi participem 15 persones: 4 d’una comunitat Evangèlica de Girona, 4 de la parròquia d’Anglès i 7 de la comunitat Evangèlica d’Anglès. Em dóna la impressió que no s’acaba de trobar el to.

M’han avisat que l’avi Vigas vol passar a l’altra riba. Vaig a acomiadar-me d’ell. M’hi trobo amb la Maria, en Joan, l’Anna, la Zaida, la Rosa... Parlo amb en Josep que està mig endormiscat. Segons què li dic, obre els ulls i em mira. També m’estreny la mà: “Josep, que Nostre Senyor Jesucrist sigui a prop teu per protegir-te, que guiï els teus passos i et segueixi per guardar-te, que et miri amb amor, t’ajudi i et beneeixi”.

I repetint dintre meu aquest comiat, faig el camí de retorn. Arribo a la doma cap a les 11. Per avui, prou.

dilluns, 4 / abril / 2016

Dia trist per la dignitat d’Europa. Avui comença la deportació a Turquia, des de Grècia, dels que, fugint de la guerra i de la misèria, demanaven ser admesos com a refugiats.

Feinejo tot el dia per la casa, pel despatx, per l’església , per la sagristia... Penjo el fragment del Diari del Capellà corresponent a la setmana passada. Habitualment ho faig els diumenges al vespre, però, amb una cosa i altra, em va ser impossible. Algú ja se me n’ha queixat.

La litúrgia d’avui està dedicada a centrada a celebrar l’Encarnació del Senyor i l’Anunciació, ja que el passat 25 de març s’esqueia Divendres Sant, celebració que impedia l’altra.

Telefono en Miquel Oliveras felicitant-lo per la seva recent integració al presbiteri diocesà. Realment n’estic content.

Al vespre em truca l’Enric. El seu pare s’ha mort poc després que ell hagi  arribat a casa. Descansi en pau: al cel sia!

dimarts, 5 / abril / 2016

Ha plogut tota la nit i ho ha fet amb ganes. Deo gratias.

Reunió d’arxiprestat. És una reunió cordial. Comencem fent vespres. Segueix el comentari del resum de la reunió anterior. Parlem de la setmana santa (constatem que és bo concentrar les celebracions). També surten els temes de l’anada a Esparreguera per assistir a la representació de la Passió, de l’aplec pasqual de les parròquies al santuari de la Font de la Salut de Sant Feliu... 

Quan acabem, anem a sopar al Centre. L’Ignasi no es queda per anar a celebrar el sant del seu fill, en Jofre. I el Barça, què farà?

dimecres, 6 / abril / 2016

Al matí atenc al despatx. No hi ha gaire moviment.

Al migdia vaig cap a Palafrugell per participar a les exèquies d’en Josep Vigas Massoni  http://www.diaridegirona.cat/baix-emporda/2016/04/06/mor-als-94-anys-lempresari/776287.html  . Dino a l’Aigüeta, a can Torn. Em pregunten si sóc de Pals.

Quan arribo a l’església de Palafrugell em saluda molta gent: la Montserrat (la viuda d’en Ricard Viladessau), la Montserrat Llambies, en Joan Mató, en Jordi i Frigola, en Marià Júdez, la Jeannine v. Tauler, en Pere Grassot i la seva germana, l’Itziar Urrestarazu, en Salvador Juanola, en Joan Llenas i el seu germà, la Pilar Roca, la Pilar Bofill, en Martí Pagès, en Joan Cortey, l’Àngela Piferrer, en Josep Pifarrer, en Salvador, la Carme, en Paco... Molts rostres coneguts, molts gestos afectuosos, però indefectiblement noms i cognoms se’m van esfumant de la memòria...  Veig que estan restaurant les pintures d’en Guillem Soler i les imatges d’en Camps i Arnau. Una bona feina.

Participa molta gent a les exèquies. Les oficia en Felip que deixa que l’assisteixi: faig les lectures i l’homilia: “Acomiadem una personalitat que ha destacat en el món de la indústria surera i que s’ha implicat en la vida de la vila. Però, sobretot, encomanem en mans de Déu un home que, des de la seva humanitat feta de fang, ha cregut en Jesucrist i s’hi ha sentit vinculat”.  

La Maria queda flanquejada pels seus dos fills, l’Enric i en Joan. No hi falta cap dels néts, malgrat en Raül  (que m’havia fet d’escolà) visqui a Califòrnia i la Júlia (casada amb en Thiago), a Munich. També hi són gairebé totes les parelles. En Raül, el nét més gran, acomiada l’avi amb una reflexió afectuosa i poètica entorn del perfil de l’avi. La cerimònia acaba amb el tema de Charles Trenet Douce France  https://www.youtube.com/watch?v=Iit3Kabs7QA  el tema preferit d’en Josep que sempre cantava. M’adono que no tinc pas l’exclusiva de les llicències litúrgiques.

  

Quan acabem les exèquies, mentre la gent saluda, vaig sortint de l’església. Baixant pel carrer Major, em trobo amb l’Eduard Bigas http://www.eduardbigas.com/   i en Jordi Pujol i Cofan http://www.lavanguardia.com/cultura/20120601/54302301630/jordi-pujol-cofan-corrector-josep-pla.html . També amb la Nuri, professora del Garbí. I em saluden el matrimoni Mitjà.  

Arribo a Anglès cap a dos quarts de set del vespre. Celebro la missa vespertina posant damunt l’altar totes les mirades que se m’han creuat avui.

dijous, 7 / abril / 2016

Treballo una estona pel despatx. Gairebé enllesteixo l’article sobre l’Enric Monjo que m’han demanat des de Montserrat, en ocasió de la restauració del Portal Angèlic.

Veig que el meu estudi és un espai privilegiat. De bon matí, quan despunta el dia, hi veig la primera claror damunt de la torre de Can Cendra. El sol del migdia, no hi toca, però si el de tramuntana i el de ponent. Des de la finestra principal hi albiro les muntanyes del Pirineu, ara ben nevades. Necessito instal·lar al meu mòbil un programa que m’ajudi a identificar-les. També hi veig el poble de la Cellera presidit pel seu campanar. Llàstima que l’edifici de can Aulet el tapi una mica.

Imagino com seria aquest lloc fa uns cinc cents anys, quan era una de les torres de defensa del castell d’Anglès amb una vista privilegiada. Ara només queda la vista capa a ponent i tramuntana, fins la Cellera. Però, quan no hi havia els edificis de l’entorn, la vista també agafaria tota la Triassa fins arribar a Trullàs (pel costat de llevant). Pel costat de migdia, ara eclipsat per l’edifici de l’església, es veuria perfectament tot el camí que anava cap a Sant Martí Sapresa i Santa Coloma, la serralada de Santa Bàrbara, la baixada d’Osor... O sigui, que si ara hi ha una bona vista, fa uns 500 anys la vista seria excepcional, propi d’una autèntica torra de guaita. En definitiva, això es pot comprovar pujant a l’actual campanar,  que ara és el punt més elevat del nucli antic d’Anglès.

divendres, 8 / abril / 2016

Al matí, en Joan i en Ramon, venen a ajudar-me a penjar cortines a les finestres de l’estudi, aprofitant-ne algunes de velles que guardava. M’adono que, al pis on estic, no hi ha cap porta ni cap finestra igual. Les cortines també són, gairebé totes, diferents.

Els companys de l’arxiprestat ens trobem a Can Vernis per dinar. Sembla que hi ha optimisme. A la sortida per anar a veure la Passió d’Esparreguera hi participaran 150 persones de les nostres parròquies repartides en tres autocars.

Després de la missa vespertina vaig cap a Girona, a celebrar la missa a l’església dels Dolors. Som poca gent. El germà d’en Ferran em mostra una fotografia del seu germà, enllitat, després del greu accident que va patir la setmana passada. Pràcticament només té desembenat la cara i el cap. Sembla que en tindrà per uns quatre mesos. Anava tranquil·lament en moto i un cotxe, que no va respectar l’stop, el va envestir. Espero que li sigui lleu.

Arribo a Anglès cap a les onze. I, bona nit, i tapa’t! 

Exsultet iam angelica turba caelorum!

dissabte, 26 / març / 2016

Esmerço bona part del dia a preparar la vetlla pasqual i les misses d’aquest diumenge: fulls de cants, lectures, ornamentació...  A les 12 ve el grup de la Professió de Fe i acabem de preparar-ho tot. Sembla que estan hi ha il·lusió.

Dino i descanso tranquil·lament al pis.

Cap a les 7 vaig a l’església per acabar-ho d’enllestir tot. L’església es va omplint i queden tots els bancs de la nau central ocupats, i també bona part dels bancs de la nau lateral. Al cor hi ha els Cantaires de Sant Miquel i els Cors Alegres que solemnitzen molt la vetlla. Superem de llarg els 160 participants.

La celebració, amb naturalitat,  és lleugera, animada, participada i digna: el foc i el lucernari, les lectures, la professió de fe i l’aspersió, la pregària eucarística i la comunió... 

I quan acabem, els pares del grup de Professió de Fe, serveixen un piscolabis: coques, begudes, gots, porrons... Alegria, i Bona Pasqua!

diumenge, 27 / març / 2016

Hi ha hagut el canvi d’horari i hem dormit una hora menys. Darrerament, quan em llevava, ja clarejava. Avui, quan m’he llevat, encara era tot fosc.

Al matí tinc les celebracions de la missa a Anglès, Sant Martí Sapresa i Bonmatí, on la Coral Ipso Lauro solemnitza la celebració. I, a la sortida, un xic de vermut preparat per la gent del Consell Parroquial.

Dino amb la Carme i en Josep, la Nuri i en Jordi, la Collell i en Jordi, l’Assumpta i en Jaume i la menudalla: en Patllari, en Ferriol i l’Aniol.

dilluns, 28 / març / 2016

Bufa fort el vent. Sembla que mestraleja.

A les 11 tenim la missa pasqual a Sant Amanç, el Roser de Sant Amanç. És curiós com, a les nostres comarques, els aplecs de Pasqua de les parròquies s’anomenen Rosers i, a més, segueixen una jerarquia en el calendari: primer, l’església més propera a la parròquia principal i, de mica en mica, les altres parròquies.

A Sant Amanç, hi participen unes 60 persones. Amb els cants, animen la celebració els germans Ortiz Frigola, de la Congregació de la Mare de Déu dels Dolors.

A la sortida, els responsables de l’església ens serveixen un esmorzar amb coques, pastilles de xocolata, begudes... Alegria, i bona Pasqua!

Després de deixar els patracols a la doma, vaig cap al Baix Empordà, a visitar la tieta de Can Pons i felicitar-la per la Pasqua. Fa un dia rúfol.

dimarts, 29 / març / 2016

Faig endreça per la casa i per la rectoria. Al migdia vaig a la barberia. Si bé et prenen el pèl, sempre hi ha alguna novetat que coneixes.

A la tarda tenim reunió del grup de Vida Creixent. Parlem de la relació entre els avis i els néts. Un tema ben bonic. També surten comentaris entorn de les celebracions de la Setmana Santa.

dimecres, 30 / març / 2016

Per Ràdio Estel, en Josep M. Fisa fa un bon comentari a l’evangeli del dia.

Algunes dames de la confraria de l’escombra venen a netejar l’església ja que marxen uns dies.

Al despatx atenc alguna visita. També venen en Ramon i en Joan a feinejar.

Dino a Banyoles. Recullo uns quants llibres que, a la tarda, porto a la biblioteca del Seminari.

Quan arribo a Anglès, l’Emili Rams em comenta que posaran unes plaques, a la façana de l’església, indicant un dels punts de la ruta relacionada amb la pintora Remedios Varo.

M’assabento que, pel poble, hi ha hagut corredisses, seria un episodi de lladres i serenos.  La policia local i els mossos d’esquadra es veu que han engarjolat algú però que no els ho ha posat fàcil. Suposo que, aquí uns dies, sabrem de què va. 

dijous, 31 / març / 2016

El dia es presenta lluminós. Preparo el suplement del full i, abans de les 11, surto cap a Bellaterra. Arribo a la UAB poc després de les 12. A la cafeteria prenc un tallat i un mini.

Vaig a secretaria a saludar la Susanna i a demanar per la Teresa. Cap a la una em trobo amb la Teresa i anem al seu despatx. Estem parlant una hora i mitja repassant el plantejament de la recerca i situant algunes coses a lloc. Vaig veient que la recerca em comporta un procés de catarsi a molts nivells. I la Teresa m’ajuda a agafar-me el treball amb perspectiva i amb ànim.

Cap a les tres, a la cafeteria, dino una mica. Els racons de la facultat, els interns i els externs, bullen vitalitat i primavera. I faig el camí de retorn cap a la Selva. M’aturo a l’Àrea del Montseny a descansar i fer un xic de migdiada. També m’aturo a Santa Coloma a proveir.

Quan arribo a la doma, col·loco a lloc el que he comprat. Al vespre, celebro la missa. Aquests dies participen poques persones a les celebracions: es veu que algú passa el grip.

divendres, 1 / abril / 2016

En Jaume Angelats, a Ràdio Estel, hi fa un comentari ben bonic sobre el cap. 21 de l’evangeli de sant Joan, que és el propi d’avui: tenim dret al desànim, però a la riba del nostre desànim, el Senyor vindrà a trobar-nos per alimentar-nos i enfortir-nos amb el seu escalf.

A les 10 del matí oficio les exèquies de la Magdalena Ruiz (94 anys). Se li havien mort abans 4 fills, la darrera fou la Maria, a finals del gener passat. Mentre fem la cerimònia, cau un bon ruixat. 

Quan he acabat les exèquies, faig la visita mensual als malalts de Bonmatí: la Maria, la Margarita, l’altra Maria, en Josep, la Dolors, l’Antònia. El dia s’aclareix.

Cap a un quart d’una vaig a la Cellera on recullo en Ramon i en Jordi. Anem a dinar amb en Jesús a l’hostal de Sant Marçal, a Amer. Tots portem al damunt l’estrès d’aquests dies i, dinant plegats, ens traiem les cabòries del damunt.

A mitja tarda vaig cap a Brunyola, a les exèquies d’en Salvador Pibernat (96 anys) de Can Marquès, el pare de la Paquita de Can Pagès, de la Roser de Can Bussalleu, d’en Salvador i d’altres 5 fills. Oficia Mn. Esteve Sureda, tot comentant la personalitat d’en Salvador, comenta que aquesta és l’hora que era el moment que el visitava i li portava la comunió a casa seva, com ha fet cada primer divendres des de fa 12 anys. He col·laborat amb els cants.

Quan acabem la cerimònia, em fixo en diversos detalls de l’església, una construcció del s. XI (la part més occidental) i possiblement del s. IX (la part més oriental). Al fons del presbiteri hi ha un retaule d’alabastre d’en Francesc Bacquelaine  i en Josep Boada de cap el 1960 amb escenes del martiri de sant Fruitós i els seus diaques Auguri i Eulogi.   

Al vespre celebro la missa a Anglès. La Rosa Puigdemont m’obsequia amb el llibret Els relats de l’àvia Teresa, on recull diversos escrits, ben simpàtics i interessants,  de la seva sogra, la Teresa Pont Bosch, la germana d’en Manel Pont.

A dos quarts de nou celebro la missa setmanal a l’església dels Dolors de Girona. Cal pensar en algunes reformes.

Arribo a la doma cap a les 11. I cap al llit.