dissabte, 2 / abril / 2016
Em llevo mitja horeta més tard i mandrejo pel
pis.
Preparo les celebracions de les misses d’aquest
diumenge i la trobada de demà a la tarda.
A dos quarts de vuit, a Anglès, hi ha ja
molta gent que ve per participar a la missa anticipada. Quan veuen que no
comença la celebració, em pregunten què passa. I els recordo que havia anunciat
que, després de Pasqua, la missa anticipada seria a les 8 del vespre, i que
també ho havia anunciat al suplement del full. Però, canviar les inèrcies,
costa molt.
Al vespre, el Barça fracassa: una purga
d’humilitat, de tant en tant, és saludable.
diumenge, 3 / abril / 2016
Cap a les 8, obro l’església. En Pepet i la
Conxita ja fa una estona que esperen i empenyen la porta. I baixo a can Centena
a recollir uns quants brunyols per la trobada de la tarda.
A la missa de les nou hi participa una bona
volada de gent. A Sant Martí arribem a la vintena. On hi ha força gent és a
Calders amb una seixantena de devots que omplen la nau.
A la sortida tenim el vermut i, els
assistents, ens saludem cordialment. I l’aplec s’arrodoneix amb el dinar que
Noves Fronteres han organitzat al Centre Cívic de Bonmatí.
A la tarda tenim la trobada ecumènica de
Pasqua. Hi participem 15 persones: 4 d’una comunitat Evangèlica de Girona, 4 de
la parròquia d’Anglès i 7 de la comunitat Evangèlica d’Anglès. Em dóna la
impressió que no s’acaba de trobar el to.
M’han avisat que l’avi Vigas vol passar a
l’altra riba. Vaig a acomiadar-me d’ell. M’hi trobo amb la Maria, en Joan,
l’Anna, la Zaida, la Rosa... Parlo amb en Josep que està mig endormiscat.
Segons què li dic, obre els ulls i em mira. També m’estreny la mà: “Josep, que
Nostre Senyor Jesucrist sigui a prop teu per protegir-te, que guiï els teus
passos i et segueixi per guardar-te, que et miri amb amor, t’ajudi i et
beneeixi”.
I repetint dintre meu aquest comiat, faig el
camí de retorn. Arribo a la doma cap a les 11. Per avui, prou.
dilluns, 4 / abril / 2016
Dia trist per la dignitat d’Europa. Avui comença
la deportació a Turquia, des de Grècia, dels que, fugint de la guerra i de la
misèria, demanaven ser admesos com a refugiats.
Feinejo tot el dia per la casa, pel despatx,
per l’església , per la sagristia... Penjo el fragment del Diari del Capellà
corresponent a la setmana passada. Habitualment ho faig els diumenges al
vespre, però, amb una cosa i altra, em va ser impossible. Algú ja se me n’ha
queixat.
La litúrgia d’avui està dedicada a centrada a
celebrar l’Encarnació del Senyor i l’Anunciació, ja que el passat 25 de març s’esqueia
Divendres Sant, celebració que impedia l’altra.
Telefono en Miquel Oliveras felicitant-lo per
la seva recent integració al presbiteri diocesà. Realment n’estic content.
Al vespre em truca l’Enric. El seu pare s’ha
mort poc després que ell hagi arribat a
casa. Descansi en pau: al cel sia!
dimarts, 5 / abril / 2016
Ha plogut tota la nit i ho ha fet amb ganes.
Deo gratias.
Reunió d’arxiprestat. És una reunió cordial.
Comencem fent vespres. Segueix el comentari del resum de la reunió anterior. Parlem
de la setmana santa (constatem que és bo concentrar les celebracions). També surten
els temes de l’anada a Esparreguera per assistir a la representació de la
Passió, de l’aplec pasqual de les parròquies al santuari de la Font de la Salut
de Sant Feliu...
Quan acabem, anem a sopar al Centre. L’Ignasi
no es queda per anar a celebrar el sant del seu fill, en Jofre. I el Barça, què
farà?
dimecres, 6 / abril / 2016
Al matí atenc al despatx. No hi ha gaire
moviment.
Al migdia vaig cap a Palafrugell per
participar a les exèquies d’en Josep Vigas Massoni http://www.diaridegirona.cat/baix-emporda/2016/04/06/mor-als-94-anys-lempresari/776287.html . Dino a l’Aigüeta, a can Torn. Em pregunten
si sóc de Pals.
Quan arribo a l’església de Palafrugell em
saluda molta gent: la Montserrat (la viuda d’en Ricard Viladessau), la Montserrat
Llambies, en Joan Mató, en Jordi i Frigola, en Marià Júdez, la Jeannine v. Tauler,
en Pere Grassot i la seva germana, l’Itziar Urrestarazu, en Salvador Juanola,
en Joan Llenas i el seu germà, la Pilar Roca, la Pilar Bofill, en Martí Pagès,
en Joan Cortey, l’Àngela Piferrer, en Josep Pifarrer, en Salvador, la Carme, en
Paco... Molts rostres coneguts, molts gestos afectuosos, però indefectiblement noms
i cognoms se’m van esfumant de la memòria... Veig que estan restaurant les pintures d’en
Guillem Soler i les imatges d’en Camps i Arnau. Una bona feina.
Participa molta gent a les exèquies. Les oficia
en Felip que deixa que l’assisteixi: faig les lectures i l’homilia: “Acomiadem
una personalitat que ha destacat en el món de la indústria surera i que s’ha
implicat en la vida de la vila. Però, sobretot, encomanem en mans de Déu un
home que, des de la seva humanitat feta de fang, ha cregut en Jesucrist i s’hi
ha sentit vinculat”.
La Maria queda flanquejada pels seus dos
fills, l’Enric i en Joan. No hi falta cap dels néts, malgrat en Raül (que m’havia fet d’escolà) visqui a
Califòrnia i la Júlia (casada amb en Thiago), a Munich. També hi són gairebé
totes les parelles. En Raül, el nét més gran, acomiada l’avi amb una reflexió afectuosa
i poètica entorn del perfil de l’avi. La cerimònia acaba amb el tema de Charles
Trenet Douce France https://www.youtube.com/watch?v=Iit3Kabs7QA
el tema preferit d’en Josep que sempre
cantava. M’adono que no tinc pas l’exclusiva de les llicències litúrgiques.
Quan acabem les exèquies, mentre la gent
saluda, vaig sortint de l’església. Baixant pel carrer Major, em trobo amb
l’Eduard Bigas http://www.eduardbigas.com/
i
en Jordi Pujol i Cofan http://www.lavanguardia.com/cultura/20120601/54302301630/jordi-pujol-cofan-corrector-josep-pla.html
. També amb la Nuri, professora del Garbí. I em saluden el matrimoni Mitjà.
Arribo a Anglès cap a dos quarts de set del
vespre. Celebro la missa vespertina posant damunt l’altar totes les mirades que
se m’han creuat avui.
dijous, 7 / abril / 2016
Treballo una estona pel despatx. Gairebé enllesteixo
l’article sobre l’Enric Monjo que m’han demanat des de Montserrat, en ocasió de
la restauració del Portal Angèlic.
Veig que el meu estudi és un espai
privilegiat. De bon matí, quan despunta el dia, hi veig la primera claror
damunt de la torre de Can Cendra. El sol del migdia, no hi toca, però si el de
tramuntana i el de ponent. Des de la finestra principal hi albiro les muntanyes
del Pirineu, ara ben nevades. Necessito instal·lar al meu mòbil un programa que
m’ajudi a identificar-les. També hi veig el poble de la Cellera presidit pel
seu campanar. Llàstima que l’edifici de can Aulet el tapi una mica.
Imagino com seria aquest lloc fa uns cinc
cents anys, quan era una de les torres de defensa del castell d’Anglès amb una
vista privilegiada. Ara només queda la vista capa a ponent i tramuntana, fins
la Cellera. Però, quan no hi havia els edificis de l’entorn, la vista també
agafaria tota la Triassa fins arribar a Trullàs (pel costat de llevant). Pel
costat de migdia, ara eclipsat per l’edifici de l’església, es veuria
perfectament tot el camí que anava cap a Sant Martí Sapresa i Santa Coloma, la
serralada de Santa Bàrbara, la baixada d’Osor... O sigui, que si ara hi ha una
bona vista, fa uns 500 anys la vista seria excepcional, propi d’una autèntica
torra de guaita. En definitiva, això es pot comprovar pujant a l’actual
campanar, que ara és el punt més elevat
del nucli antic d’Anglès.
divendres, 8 / abril / 2016
Al matí, en Joan i en Ramon, venen a
ajudar-me a penjar cortines a les finestres de l’estudi, aprofitant-ne algunes
de velles que guardava. M’adono que, al pis on estic, no hi ha cap porta ni cap
finestra igual. Les cortines també són, gairebé totes, diferents.
Els companys de l’arxiprestat ens trobem a
Can Vernis per dinar. Sembla que hi ha optimisme. A la sortida per anar a veure
la Passió d’Esparreguera hi participaran 150 persones de les nostres parròquies
repartides en tres autocars.
Després de la missa vespertina vaig cap a
Girona, a celebrar la missa a l’església dels Dolors. Som poca gent. El germà d’en
Ferran em mostra una fotografia del seu germà, enllitat, després del greu
accident que va patir la setmana passada. Pràcticament només té desembenat la
cara i el cap. Sembla que en tindrà per uns quatre mesos. Anava tranquil·lament
en moto i un cotxe, que no va respectar l’stop, el va envestir. Espero que li
sigui lleu.
Arribo a Anglès cap a les onze. I, bona nit,
i tapa’t!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada