Aliquando et insanire iucundum est

dissabte, 21 / setembre / 2013

Al matí acompanyo en Raül al campionat de caiac que hi ha a la Pilastra i que organitza el club caiac de Salt. M’hi saluda l’Esther de Palafrugell, la néta de Can Mingo. Em comenta que ara viu a Vic i que també està afeccionada al caiac.  

De retorn, passo per Sant Martí Sapresa. En Manel gairebé ha acabat de pintar l’església i ja només hi manquen enllestir els detalls. Qui l’ha vista i qui la veu! Quina lluminositat i quina alegria! A veure si aquesta setmana comencem a col·locar les imatges dels sants al seu lloc i anem acabant la ornamentació.

A primera hora de la tarda, a Anglès, oficio les exèquies d’en Josep Muntadas (89a). Es veu que algú li deia en Pito de Comarrodona. Entre els assistents hi ha en Xavier amb qui vaig ser company de claustre des del 1996 fins el 2004. 

A la tarda, quan vaig cap a Bonmatí, a les notícies informen d’un accident a Caldes de Montbuí: un vailet li ha caigut la porteria de futbol al damunt. Em ve un calfred recordant l’accident i la mort d’un vailet el 2004, a Palafrugell, i que tant em va fer patir i plorar.

diumenge, 22 / setembre / 2013

Celebro les misses del matí. Encara que cal fer-hi una bona neteja, a l’església de Sant Martí hi dóna gust la celebració. Quan acabo la missa, pujo al poble a visitar la Maria.

A la missa de les 12, a Anglès, hi participa en Joaquim Piera de Palafrugell, un dels col·laboradors habituals de la parròquia. Em porta salutacions de la Caterina.

Dinant, llegeixo els articles de la Pilar Rahola (Francesc versus Rouco) comentant l’entrevista del papa Francesc, que tant mal de ventre ha provocat als sectors més conservadors. També en fa referència l’Antoni Puigvert. També llegeixo l’entrevista a la Marie Balmary “El psicoanàlisis pot ser un fet espiritual”.

Bona part de la tarda l’esmerço en la redacció de la vida de santa Lluïsa de Marillac. Haig d’interrompre sovint el treball: telefonades, visites...  Amb tot, pràcticament enllesteixo l’estudi.

Dilluns, 23 / setembre / 2013

Al matí preparo i distribueixo les cartes per convidar a iniciar la catequesi.

Al migdia oficio les exèquies d’en Lluís Carreras (87a.), en Tomei, que va ser un conegut negociant de fusta. Procedeix de Mieres.  

Vaig cap a Banyoles. Abans d’anar a casa, faig un encàrrec a dintre la ciutat. Saludo algun conegut. Em parlen de les pintures d’en Tano Pisano. Sembla que hi ha una mica de rebombori en alguna publicació digital.

Dino amb la Carme, en Josep i la Nuri. Parlem de gats i d’altres animals: en Rufi, en Birol (el burro que es va morir la setmana passada)...

Quan marxo de Banyoles vaig a Girona, als Cromats Ensesa, a recollir les corones de les imatges de Sant Martí i també un calze petit de plata. Quan jo  el vaig portar a netejar, pensava que era de llautó. Ara li deixo un salpasser i alguna, unes campanetes...

dimarts, 24 / setembre / 2013

El matí feinejo per la casa i, cap a migdia, vaig cap a Santa Coloma de Farners a celebrar-hi sant Dalmeu Moner. L’església està plena.

Presideix la celebració el bisbe Carles, assistit de Mn. Ramon, que és el rector, i Mn. Esteve, que és el capellà de la residència geriàtrica. També hi concelebrem Mn. Salvador Coll, Mn. Esteve de Viloví, Mn. Joan de Breda, Mn. Rossend de Massanes, Mn. Jordi de Maçanet, Mn. Lluís de Vidreres i jo mateix, com a veí que sóc de la parròquia, ja que Sant Martí hi limita. També hi ha el diaca, en Josep, i l’escolà major, en Jordi.

   

Anem a dinar a les Termes Orion. A la taula s’hi afegeix l’Eduard d’Arbúcies. Intento introduir el tema de l’entrevista del papa Francesc a la Civiltà Cattolica. Sembla que no ha desvetllat massa interès.  

Algú, sotto voce, em comenta el desplaçament de Mauro Piacenza (de 69 anys) com a Penitenciari Major i responsable d’indulgències, al Vaticà. Fins ara ha estat el responsable de la Congregació pel Clergat. Sembla que el seu tarannà és netament conservador i restauracionista. El nou responsable vaticà del Clergat ara és Beniamino Stella (72 anys). Es veu que la premsa conservadora ja xerica.  

Quan arribo a Anglès, passo per la Burés. Es carreguen taps al camió per ajudar a l’Elena. Hi venen cinc nois de Ca la Remei. En Manel, en Jordi i en Lluís que porten la batuta.

A la Doma tinc la primera reunió de curs del grup de Vida Creixent. El grup injecta una gran dosi de tendresa.  

  

dimecres, 25 / setembre / 2013

Em llevo amb un any més, o sigui 60 anys! Sóc un ancià, encara que suposo gens venerable. No estic massa fi.

Al matí tinc obert el despatx i atenc un parell de visites. Per telèfon i per facebook vaig rebent felicitacions.  

Després del migdia vaig cap a Cadaqués. Són 91 km de viatge. Dino amb en Jaume i passem la tarda junts comentant de tot i de res.  

Déu n’hi do les felicitacions que he rebut: les que més prefereixo són les breus i concises.

dijous, 26 / setembre / 2013

Al matí enllesteixo la redacció del suplement del proper cap de setmana, i l’envio a la impremta.  

Un cop al mes, més aviat o més tard, faig una visita a Palafrugell. Visito la tieta de Can Pons  i vaig a dinar amb en Josep, la Maria, en Joan i l’Enric tot comentant la situació del país i del poble.

Voltant pels carrers, em trobo amb en Joan de l’Arc i amb l’Albert dels pantalons. Tot són salutacions efusives.  

Una de les coses que se’m comenta és l’emissió del programa El Convidat de l’Albert Om al bisbe Novell. El regust que deixà sembla que no és precisament positiu.  

Quan marxo de Palafrugell ho faig amb el cotxe farcit de taps de plàstic, d’uns caminadors d’ancià, una garrafa d’oli d’oliva... Hi haurà qui en dirà bé de tot això.  

Els nois de Ca la Remei han anat a la Burés a carregar taps al camió. Hi fan un bon servei. Sembla que s’hi ha afegit algú més. Ja convé!

divendres, 27 / setembre / 2013

A primera hora vaig a la rectoria de Sant Martí Sapresa per recollir unes cadires i una imatge de la Mare de Déu de Lourdes per portar-ho a l’església de Sant Amanç. També s’emporten una imatge de santa Anna que m’havia regalat la M. Lluïsa.

Quan sóc a Anglès, ve l’Assumpta a prendre un cafè i, de nou, pugem a Sant Martí Sapresa per veure com ha quedat l’església un cop pintada. Sembla que li agrada.

De nou a Anglès, vaig a comprar alguna cosa per dinar. Avui dinaré espinacs, un xic de bistec de pobre i un parell de mandarines, que ara n’hi ha de les que m’agraden.

A la tarda confecciono el rectorologi de Sant Martí Sapresa indicant les millores que s’han fet a l’església a cada etapa. No hi ha manera que trobi cap referència de l’adaptació de l’església a la litúrgia conciliar a l’època de Mn. Miquel Guitart. Si que trobo uns croquis de la reforma però ni estan signats ni s’indica l’any. En algun lloc o altre tinc un recordatori de la benedicció i consagració de l’altar per part del aleshores bisbe de Girona Mons. Narcís Jubany. Feia poc que s’havia inaugurat quan vaig estar uns dies a la rectoria de Sant Martí amb l’Enric, el nebot de Mn. Miquel, que érem amics. No recordo si va ser l’estiu del 1966 o del 1967.

Val a dir que remenant papers trobo altres documents ben interessants: els inventaris parroquials fets després del 1940, l’informe que el rector envià sobre les destrosses del 1936...

A la tarda faig una estona de repàs a un dels nois de Ca la Remei. Després en venen uns quants més per ajudar les col·laboradores de Caritas a preparat els lots de menjar.

Addito salis grano

dissabte, 14 / setembre / 2013

 Em llevo a dos quarts de sis de la matinada. Cal fer via. A les 7 surto de la Doma i vaig cap al carrer Josep Pla d’on surt l’expedició cap a Montserrat. Hi vaig amb el meu cotxe.

 Arriben els dos autocars i hi puja la trentena de participants d’Anglès. Els quatre de Bonmatí ja hi són. I marxem. A Sant Martí hi pugen quatre persones més. Omplo el dipòsit del cotxe amb gasoil. Vaig escoltant les laudes des del monestir de Montserrat. I enfilo l’eix.

 A la sortida de Vic hi ha boira. Tot d’una m’adono que m’apropo a Centelles. Conxo!  Amb la boira m’he despistat i no he agafat bé el desviament cap a Manresa. Reculo i enfilo de nou l’eix. Encara agafo malament la sortida de Manresa i em trobo sota la seu. Però vaig seguint fins arribar a Monistrol. I m’enfilo muntanya amunt fins arribar al santuari. Això de viatjar tot sol és un xic avorrit.

 A la missa, concelebro al costat d’uns indis de la Companyia de Jesús. Quan acabem la celebració, a la sagristia, ens saludem i els comento que, a Anglès, hi ha diverses famílies índies de la zona del Panjab. Aquests jesuïtes són de la zona sud. Estudien a Roma i passen uns dies a la Santa Cova de Manresa. A la celebració la M. Carme Palma de La Cellera llegeix  -i ho fa molt bé- la salutació a la Mare de Déu de Montserrat:

“Units a la comunitat de monjos i els pelegrins aquí aplegats, portem un present : un pom d’il·lusions amb flaire de terra segada; espigues impregnades de pregàries, de roses amb pètals d’esperança, i un polsim de generositat. Tot plegat, unit per la llaçada d’una fe ben revifada per tal de poder ser durant tot el nou curs cova i falda acollidora pels altres, i escolania i cor que proclama bones noves i desitjos. I de retorn, entre el pla i la muntanya, tant de bo que, de les retallades i mancances, passem a un futur millor.”  

 Quan sortim de la missa, ens reunim tots a  una sala on ens rep i ens parla l’Abat, el P. Josep M. Soler. Ens recorda que ell és fill de la parròquia de Santa Eugènia (com l’Albert), que té bona part de la família a Banyoles. També evoca els records que el relacionen amb els nostres arxiprestats. Estic assegut al costat de l’Esteve Sureda i de nou em saluden els seus escolans de Salitja: en Miquel, en Joel, en Pau i tres més. Estan molt atents a tot el que comenta el Pare Abat (si més no, ho fan veure).

 El secretari de l’Abat és el P. Gelpí, que és de Malgrat de Mar (també del nostre bisbat) i nebot de Mn. Josep Gelpí i Mn. Lluís Gelpí (al cel sian), aquest darrer ben conegut per tots els de casa ja que era missioner diocesà, a Banyoles. I un dels postulants que espera per entrar de novici a Montserrat és de Mata, al  costat de Banyoles. Sempre més i mai menys!

 Baixant de l’hostatgeria del monestir, anem a dinar. Es veuen molts estrangers i molts sembla que provenen de l’Est d’Europa. Mentre anem al restaurant, un dels pintors a qui li havia demanat pressupost m’expressa la seva indignació perquè no se li ha confiat la pintada de Sant Martí. La seva actitud em demostra que es va fer bé de que no li fos encomanada la feina.

 Al restaurant, comparteixo taula amb els dos Ramon, el de Santa Coloma i el de La Cellera. També hi ha en Josep –el diaca-  i, s’afegeix a la colla, en Jordi de Bescanó. Hi ha més tranquil·litat que els altres anys i podem menjar amb calma i parlar amb la gent coneguda de les taules de l’entorn.

 Retorno aviat. Ara m’acompanya en Jordi que també té aviat la missa anticipada a Bescanó. Parlem força estona del papa Francesc i de la seva trajectòria. Celebro la missa anticipada a Bonmatí, a les 6 de la tarda, i a Anglès, a les vuit del vespre (on també s’hi afegeixen alguns peregrins dels que hem anat a Montserrat).

 Anant i tornant, tot el trajecte he anat veient estelades i senyeres a dojo, a les cases, als cims, als pobles... de moment només tinc comptabilitzada una rojigualda, la que hi ha al carrer de les Fàbriques: deu ser d’aquesta majoria silenciosa que, a la plaça del Rei, no arribaven a un parell de centenars. 

diumenge, 15 / setembre / 2013 

 Celebro les misses del matí a Anglès i a Sant Martí, on també hi visito un parell d’ancianes. 

 Després de la missa del migdia a Anglès vaig a celebrar el baptisme d’en Nil cap a Bonmatí.

 A la tarda, a Anglès, hi batejo l’Aniol, un mini nebot de l’Àngel Torres, el company que s’està a Montegut i que també és de Banyoles.

 Llegeixo, escric, parlo amb amics... i passo la tarda. 

dilluns, 16 / setembre / 2013

Al matí em telefona la meva germana M. Pilar. Em comenta que no va poder anar a la Via perquè el seu marit es trobava malament. Li empipa que se la comptabilitzi com a “mayoria silenciosa”. El que sí que hi participà va ser en Pere, amb la Conxita, els seus fill Carles amb la Patrícia i els néts, a Badalona. La filla, la Marina, va ser prop de la Sagrada Família. Comentem la participació festiva de la gent i el paper menyspreador envers Catalunya que sempre hi ha per part dels polítics espanyols envers Catalunya: una catalanofòbia manifesta i promoguda interessadament.

En ocasió de la mort d’en Xavier Vilanova (a. c. s.), parlem dels amics del pare, especialment del pare d’en Xavier i també d’en Colomer. Eren de la colla del Cercle de Catòlics i, en Vilanova i en Colomer, eren actors fonamentals a l’elenc de teatre.

Vaig a dinar a Banyoles. A casa, amb en Josep, la Carme i la Nuri, també parlem d’en Xavier Vilanova que era de la mateixa lleva que el meu germà. Les exèquies les ha oficiades en Ramon ja que era molt amic del germà d’en Ramon.

De retorn, abans d’arribar a la Doma, passo per Sant  Martí per acabar de definir el blau venecià de les parets del fons.

Celebro la missa vespertina. Em passa per alt que fa dos anys que vaig celebrar la primera missa com a rector d’Anglès si bé ho recordo abans d’anar a dormir. Ja em comença a semblar que hi estat tota la vida.

dimarts, 17 / setembre / 2013

Baixo al poble a proveir alguna cosa per dinar. Bona part del matí el passo treballant en la biografia de santa Lluïsa de Marillac: quina dona!

A la tarda faig repàs amb uns vailets de Ca la Remei. El curs ha començat i no volem que quedi retardat: català, castellà, anglès... I també un xic de cal·ligrafia.

dimecres, 18 / setembre / 2013

Al matí atenc una estona el despatx. Venen en Joan a netejar l’hort  i en Ramon i en Florenci venen a comptar la menudalla i a fer quadrar els comptes.

Després de migdia vaig cap a Bellaterra. Cal que iniciï els tràmits per la matricula d’aquest curs. El viatge és agradable. Per la ràdio es parla de l’entrevista que s’ha fet la Mònica Terribes al Bisbe Novell. Es veu que ha estat molt contundent quan ha deixat ben clar que “Crec que hi ha un bé previ que és el dret de les nacions, clarament manifestat en el magisteri, i és superior el dret a decidir el propi futur com a nació que no pas el bé moral que pot suposar la unitat de l'Estat. No comparteixo aquesta preferència de considerar la unitat d’Espanya com un bé superior al dret de Catalunya a l’autodeterminació”. De fet està força en la línea del que també ha afirmat el bisbe de Girona Mons. Francesc Pardo.

I, amb poc més d’una hora, arribo al campus de la Universitat Autònoma. Allà tot bull de vida. El curs acaba de començar. Com que ja comença ser hora de dinar, el menjador i els fores del bar estan plens d’estudiants que dinen: entrepans, carmanyoles, pizzes, plats combinats, menú...  

M’arribo al departament d’Art. Tinc la sort de que puc entrevistar-me conjuntament amb la Montse Claveria (que el curs passat va ser la directora del màster) i amb la Núria Llorens (la directora del màster aquest curs).

Parlem dels mòduls que tinc ja realitzats, dels crèdits assolits fins el curs passat i del pla de treball del present curs. M’hauré de posar les piles per iniciar ja el treball de recerca  de fi de màster. Tinc ganes de centrar-lo en les terracotes preparatòries de la producció religiosa de l’escultor Enric Monjo (tota la seva producció seria per una tesi). També aclareixo el mòdul més acadèmic que em caldrà seguir. Dels que em proposa la Núria el que m’agradà més de bones a primeres serà el poder conèixer per dintre el funcionament del MNAC. Espero que pugui enllestir bé el Màster d’Anàlisi i Gestió del Patrimoni Artístic.

Quan he recollit els formularis per efectuar la matriculació  i finalitzades les entrevistes, vaig a dinar. Ja són tres quarts de tres. Trio un menú lleuger (encara que gens suculent) i menjo d’una esgarrapada. I cap a Anglès que hi falta gent. Pel camí escolto el programa que dirigeix en Xavier Grasset.    

Quan sóc a la Doma descanso mitja horeta.  Allà a les cinc tinc reunió amb catequistes parlant del calendari, del temari, de la mainada...  Al vespre, celebro la missa vespertina.

dijous, 19 / setembre / 2013

Quan m’he llevat, estrijolat, endreçat el pis, pregat una estoneta, obert l’església...  i mentre acabo d’esmorzar, escolto l’entrevista que es fa al sociòleg Xavier Elzo en ocasió de la presentació del seu llibre LOS CRISTIANOS, ¿EN LA SAGRISTIA O TRAS LA PANCARTA?. Val a dir que s’aprèn d’aquest professor emèrit de Deusto i el que planteja és ben interessant. Veurem qui li’n farà cas.   

Baixo al poble a fer un parell d’encàrrecs. Passo pel davant del col·legi de les dominiques i saludo alguns pares i alguns avis. Al despatx, vaig treballant en la redacció de la vida de santa Lluïsa de Marillac. També amplio la col·lecció de pintures virtuals de sants.

Al migdia, a les telenotícies comarques, es parla de la representació que l’Andreu Casadellà fa a La Planeta (Vidres als ulls, de Ferran Joanmiquel) demà divendres, dissabte i diumenge. Molta merda, Andreu.  

Després de la missa vespertina m’arribo un moment fins a Bonmatí.

Llegeixo amb interès les declaracions del papa Francesc a la Civiltà Cattolica i que es reprodueixen a diverses revistes vinculades als jesuïtes. Suposo que hi deu haver algun bisbe que arrufa el nas. I és que el que afirma (i com ho afirma) suposa un autèntic desafiament a l’episcopat penibètics.  

divendres, 20 / setembre / 2013

Al matí redacto un petit article que em van demanar per la Revista de Banyoles. Em toca fer-ho cada mes i aquesta és la quarta vegada. Se m’ha encomanat que vagi ressenyant els patrons titulars de les parròquies de l’arxiprestat  i comarca. Aquesta vegada el dedico a la Mare de Déu del Collell. Em costa sintetitzar. En Joan neteja l’hort.

A la tarda venen un parell de vailets a fer repàs. Amb un treballem uns articles dels Drets de l’Home. Amb l’altre, fem angles de diversos graus amb cartabó, escaire, semicercle, compàs, regle...

Després de la missa vespertina hi ha reunió amb el Consell Parroquial. Parlem de la vida parroquial des de la darrera reunió (juny) i de diversos temes pels propers mesos. La reunió s’acaba parlant de la situació política i social. Gairebé tots estan molt animats amb el tema de la independència i el futur polític del nostre país, per moltes amenaces que es facin.

Vox populi, vox Dei!

dissabte, 7 / setembre / 2013

Al migdia oficio les exèquies de la Maria Lluïsa Fages. El cognom m’evoca aires empordanesos: de fet és nascuda a Castelló d’Empúries.

 A la tarda celebro la darrera missa d’aquest estiu a la capella de Can Bonmatí, on es va formar la parròquia de Bonmatí. Presideix la petita imatge de la Immaculada, una talla del s. XVIII, que la família Bonmatí custodia zelosament: és la seva patrona. En diverses ocasions (la darrera, del 1936 – 1939) fou amagada i soterrada per evitar-ne la destrucció. La imatge està ben conservada.

 Després de sopar, començo a sentir petards. Recordo que, a Buenos Aires, es decideix si es celebren els Jocs Olímpics a Madrid. Quan miro les notícies comenten que la candidatura de Madrid ha estat eliminada a la primera ronda. Encara bo! Quin ridícul tan divertit! Malbaratament (encara que sona millor en castellà: “despilfarro”), ostentació, xuleria madrilenya i pepera sumades i augmentades...

 diumenge, 8 / setembre / 2013

 Al matí celebro les misses a Anglès i a Sant Martí Sapresa. Com que el temps amenaçava pluja, a Sant Martí la celebrem dintre de l’església. Encara està tot empantanegat i no s’ha acabat de pintar. La lluminositat de la nau és esclatant.  

 Al migdia vaig a celebrar la missa de la festa major de Constantins. Hi celebrem el diumenge, el Naixement de la Mare de Déu, sant Vicenç... Hi participem una cinquantena de persones. Hi ha el cor que també hi ha participat els darrers anys. Quan sortim, a l’atri de l’església, hi fem el vermut i ens saludem entre els assistents.

 Vorejant el Ter, per una carretera prou bona però sense asfaltar, arribo aviat a Sant Gregori i a Banyoles.

 Dino a Banyoles: a taula parlem dels veïns de la casa de l’altra costat del rec, de la via catalana dels coets que van esclatar a Banyoles celebrant que Madrid no havia estat escollida seu dels JJOO...

Retorno passant de nou per la carretera que he descobert avui, des de Sant Gregori, vorejant el Ter. M’estalvio un parell de quilòmetres

dilluns, 9 / setembre / 2013

 Faig endreça per la sagristia i pel despatx.

 Cap a migdia vaig cap a l’ermita de la Mare de Déu de Serrallonga, al límit de Brunyola, a tocar de la Fraternitat de Santa Clara, les clarisses de Vilobí.

 L’Esteve m’ha convidat a predicar-hi la homilia. També hi assisteixen Mn. Ramon de Santa Coloma, Mn. Lluís de Vidreres, Mn. Rossendo de Maçanes, el diaca Mn. Josep Maria, l’Esteve i jo. Al presbiteri també hi ha uns escolats de Salitja ben eixerits i ben preparats: en Joel, en Miquel i en Pau (que em diuen que també ens veurem a Montserrat). Les germanes clarisses han arreglat l’església i han preparat els cants.

 Centro l’homilia en la profecia de Miquees: ““Ell serà la Pau” i faig referència a la invitació del papa Francesc a pregar per la pau, especialment a Síria. Recordo que és l’aniversari de l’entrevista de sant Francesc amb el soldà Malek al Kamel per obrir camins al diàleg i a la col·laboració interreligiosa. I, fent referència al nom de l’ermita, parlo d’aquesta lluita pacífica i engrescadora per la llibertat i la dignitat del nostre país. Sembla que tothom escolta, fins i tot els companys.  

 Quan ens traiem els ornaments, un mossèn perd l’audífon. I ja ens tens a tots cercant l’aparell. Total, que s’havia quedat amagat en una arruga de l’alba. M’ha vingut a la memòria aquella vegada que a la mare li va caure el seu audìfon dintre la tassa del vàter. I sort encara que el meu germà el va poder rescatar dintre el decantador, a fora al pati.

 Després de saludar els assistents i de recollir un tortell que se’ns lliure als capellans, anem a dinar a Sant Dalmai, al restaurant La Crosa. Un dels temes que domina és el de la manifestació del dia 11. Els que parlen amb més entusiasme són els capellans grans, amb la voluntat de fer tritllejar les campanes a les 17’14, animant-nos als altres.  

 A Anglès, abans de la missa vespertina, venen una colla de jovent a col·locar senyeres a dalt del campanar. De fet porten l’autorització de l’ajuntament, ja que el campanar és compartit. I els campanar queda ben mudat.  

dimarts, 10 / setembre / 2013

 Vaig a comprar a Girona. Hi ha coses que no es troben aquí i val més anar a Girona.

 Quan arribo, passo per la delegació local de l’ANC a recollir una camiseta i una estelada. Demà cal anar ben equipat.

 Al migdia oficio les exèquies d’en Josep Calls. També  se l’anomena amb el nom amb que era conegut el seu pare (en Joan) “l’Uzcudun”, ja que havia estat aficionat a la boxa i se li aplicà el nom del boxejador famós del moment: Paulino Uzcudun  (1899 – 1985).

 Dino aviat i, de nou, vaig cap a Girona. Amb en Manel, hi anem al palau a recollir unes quantes cadires de la capella de les adoratrius. També recullo un sagrari i alguna altra cosa. Les nostres pobres esglésies quedaran ben proveïdes.

 De tornada, ho anem a descarregat tot a Sant Martí Sapresa, que és l’església que més se’n beneficiarà.

dimecres, 11 / setembre / 2013

 Al matí preparo algun entrepà, fruita i una petita motxilla per emportar-me a la tarda cap a la Via.

 Al migdia celebro la missa a Bonmatí, acompanyant i felicitant els ancians del poble que celebren la seva festa. L’ajuntament ha col·locat una senyera molt ufanosa a l’església.  Anant i tornant de Bonmatí em trobo amb comitives de cotxes que van cap a la Via. Em ve a la memòria tot l’entusiasme col·lectiu que va desvetllar la visita de la imatge de la Mare de Déu de Fàtima, al començament dels anys 50. Potser des d’aleshores res més havia motivat tant d’entusiasme popular com aquesta Via.

 Quan acabo, retorno cap a Anglès i dino d’una esgarrapada. I aviat és hora de marxar.  

 Cap a les dues vaig cap al carrer Josep Pla. Hi ha quatre autocars que fan el primer viatge d’assistents a la Via Catalana. Em trobo amb catequistes, mainada de catequesi, pares, col·laboradors parroquials de tota mena, escolans... Semblava que anàvem a una romeria. Quan sortim d’Anglès, tot de gent gran ens saluda des de les voreres.

 Els autocars ens porten cap Riudarenes, al Rolls. Tot està atapeït de gent i hi ha feina a trobar un lloc. En feines i treballs, els autocars descarreguen i retornen cap a Anglès per fer un segon viatge amb participants a la Via. Molta gent ja hi ha arribat abans amb els seus propis cotxes. Alguns fins i tot han dinat allà mateix.

 Em trobo amb els escoltes de l’Agrupament Sant Miquel, gent de la Cellera que també han portat el seu mossèn, d’Amer, d’Osor... I quan em reconeixen em saluden efusivament. Camino cap el sud per situar-me al tram que se m’ha assignat: el 563.  Al meu entorn hi ha un grup de gent d’Anglès: la Maria, en Josep Maria, la filla, els néts... Més enllà hi ha la gent d’Osor que van ballant les danses típiques d’Osor (especialment el ball del ciri), i més enllà encara hi veig la colla de gent d’Amer que han vingut amb els músics de la Xaranga Damm-er que van interpretant a la perfecció diverses peces musicals d’animació que la gent va corejant i ballant.

 La gent d’Anglès, amb els grallers i els gegants (en Miquel i la Remei) s’han situat més cap al nord i, des d’on som, ni es veuen. I encara, més amunt, segueix la colla de La Cellera. Es veuen persones de totes les edats i condicions, alcaldes, professors de diverses universitats (de totes les branques), metges, dependentes, empresaris, immigrants... 

 Tot plegat és una autèntica festa amb la gent corejant INDEPENDÈNCIA, fent la ona repetidament... L’esclat desborda alegria i entusiasme a les 17’14 quan ens donem apretadament les mans. I també hi faig la meva pregària perquè tot plegat esdevingui realitat. Des d’Anglès m’arriben missatges d’entusiasme perquè les campanes han repicat. També han repicat a Bonmatí.

 Des d’on sóc, en un giravolt un xic elevat, es veuen molts trams on es podrien encadenar tres i quatre cadenes... Si això es repeteix des del Pertús fins a Alcanar (uns 400 quilòmetres) vol dir que, només a la cadena que es forma a la carretera hi deu participar més d’una persona per metre. I els números aviat estan fets. A més, sembla que als nuclis urbans, la gent s’amuntega molt i molt més, especialment a Barcelona. Això no té aturador.

 Tot de fotògrafs van traient imatges de cada tram i, quan acaben, es desfà la cadena quan són ja cap a dos quarts de set. Aleshores tornem al lloc on hem baixat i anem recol·locant-nos als autocars, que són els primers que poden passar (i el nostre realitza el primer viatge). Tothom està entusiasmat i tothom s’afanya a enviar missatges als amics i a escoltar les notícies.

 Al vespre m’assec al davant de l’ordinador i al davant de la tele per anar admirant imatges, contrastant dades,escoltant comentaris a les diverses cadenes, sobretot a la tertúlia de TV3 (amb opinions contrastades) i a la de la 13 (esperpèntica). La cirereta de la festa l’han posat un grup d’ultres a Madrid projectant al món la imatge de la Espanya profunda contrastada amb la imatge de la cadena. 

 Prego, dono gràcies a Déu per aquesta jornada gloriosa, encomano els que l’han preparada, demano que sigui escoltada...

dijous, 14 / setembre / 2013

 Em llevo com de costum. Els mitjans informatius del país, d’Espanya, del món... bullen de comentaris i d’imatges. Sembla que ha desaparegut de cop el problema de Gibraltar, el cas Bàrcenas, la crisi...  Les valoracions dels polítics són per fugir i arrancar a córrer. Si bé sabien que això arribava, se’ls ha tirant al damunt i els ha agafat amb els pixats al ventre. I continuen les amenaces i la manca de respostes polítiques fetes amb seny. L’Iñaki Gabilondo hi toca prou. I ja poden lamentar-se: s’arriba tard!

 Al matí hi ha les exèquies de la Maria Elena Ruiz (68 anys). La família em demana que digui algunes paraules en castellà en atenció a alguns familiars vinguts de fora, com de fet així faig. A Palafrugell m’hi trobava molt més sovint.

 Com que ahir era festa i no hi hagué el despatx obert, avui puja alguna persona. I vaig preparant el suplement del full parroquial.

.Amb uns amics anem a dinar a Sant Martí.

 A la tarda acompanyo un noi de Ca la Remei a la Pilastra, per practicar-hi caiac. S’hi troba amb l’Otger, en Lluís, l’Adrià... És un esport ben complet.

 Després de la missa vespertina vaig cap a la Cellera. Hi tenim reunió dels companys de l’arxiprestat. Després de la pregària inicial unint-nos al desig del papa Francesc i pregant per la pau, parlem de la romeria a Montserrat el proper dissabte (hi participa més gent que l’any passat i s’omplen tots els autocars), parlem del inici del curs, de les novetats del bisbat...

 Com és obvi al final de la reunió també parlem de la VIA CATALANA. Únicament un dels que estem a la reunió ens comenta que no li va ser possible assistir a la Via. De fet, molts dels companys del bisbat també hi van assistir, si bé alguns dels que els hauria agradat participar-hi no els va ser possible per alguna obligació familiar, i molts dels campanars es van unir a la reivindicació.  

 Valorem els comentaris que surten als diversos mitjans de comunicació i els lamentables comentaris dels ministres del govern. Com es pot parlar d’una majoria silenciosa amagada darrera els centenars de milers que s’han manifestat públicament? Que no saben llegir? I tanta gent que hauria volgut venir i no els va ser possible per motius laborals o familiars?

 De fet, no hi ha com tenir els antecedents que es tenen per part de qui fa aquesta mena d’afirmacions. 

 Tot sopant, aquest també és el tema que domina. I abans de les 11 ja marxem cadascú a casa seva. 

divendres, 13 / setembre / 2013 

 A les sis, com cada dia, sóc de peus a terra. I amb calma, vaig posant en marxa el meu dia, mastegant pregàries i obrint el cor a Déu perquè me l’ompli amb el seu amor. Obro l’església cap a les vuit i faig una estona de pregària reposada. 

 Pujo a esmorzar i miro les notícies a diversos canals. Continua la sorpresa per la manifestació de la diada, algunes vegades barrejada amb la ràbia, altres la sorpresa es barreja amb una aparent indiferència que no pot deixar de mirar de reüll, altres la sorpresa es barreja amb l’entusiasme desbordant, altres amb el cap cot, altres amb perplexitat... Això no és un soufflé com ens volien fer creure després de la manifestació del 2012. I ara ja comencen a sortir els brots més rabiosos. El cert, és que això no té aturador i no hi ha marxa cap al darrera.

 Preparo les misses del diumenge. Les pregàries sobretot seran per encomanar a Déu el nou curs. També selecciono els cants i envio la tria als responsables dels cants. També preparo els detalls per la romeria a Montserrat.

 Acabo el recull d’aquesta setmana amb un AVE A LA MARE DE DÉU DEL REMEI que ha escrit a suara el fill d’Anglès Mn. Dídac Faig i que es veu que ha musicat Mn. Lluís Solà:  

Remei, arc iris de pau
que ens anuncia el nou dia:
obriu-nos el mantell blau, 
SANTA MARIA!
 
Remei, silenci nostrat,
llantió de poesia:
doll pel cor assedegat,
SANTA MARIA!
 
Remei, esplendent d’Amor
que el vostre Fill ens envia:
sigueu el nostre tresor,
SANTA MARIA!
 
Remei, pòrtic repòs
Que el nostre cor més ansia:
sigueu el nostre redós,
SANTA MARIA!
 
Remei, triomfant del por
i estrella que al cel ens guia:
deu-nos la Vida en la mort,
SANTA MARIA!
 

Quod abundat, non nocet

dissabte, 31 / agost / 2013

El matí és tranquil. Baixo al poble a proveir alguna cosa. Avui venen amics a sopar.

Al migdia vaig cap a Calders. Hi ha el casament d’en Josep Maria i de la Gemma. Déu n’hi do la gent que hi participa. La celebració és senzilla i sentida. La imatge de la Mare de Déu sembla que es reviscola.

Dino a Can Jans. Aquest estiu hi he anat sortint dels casaments de Calders. Avui hi ha dues colles grans (una de caçadors i l’altra un grup familiar que han vingut fent la via verda en bicicleta) i diverses taules petites. Menjo una amanida i una mica de xai a la brasa i, per postres, meló.

A la tarda celebro la missa a la capella de Can Bonmatí. Queden plens tots els bancs. Hi ha l’aniversari de la Carme. També preguem per Mn. Buch, que era fill de la colònia.

Al vespre celebro la missa anticipada d’Anglès. Hi ha una bona colla de gent. L’Àlex hi fa d’escolà. S’està fent tot un noi assenyat, tot i que era un belluguet.

Al vespre sopo amb tres amics. Parlem de la festa i d’altres coneguts.

Diumenge, 01 / setembre / 2013

A la missa de les nou del matí hi ve força gent. És primer diumenge i pugem a fer el petó a la imatge de la Mare de Déu del Remei: “Remei d’Anglès, estrella matinera... “

A Sant Martí tothom queda admirat de com canvia i com s’embelleix l’església, tot just mig pintada. Els comunico que el Senyor Bisbe vindrà a inaugurar les obres de renovació de l’església. Els feligresos se n’alegren i em diuen que també convidi a Mn. Félix (que va cuidar-se de que es reforcés la coberta i es canviés el teulat) i Mn. Sebastià (que es va cuidar de renovar la instal·lació elèctrica).

 Fa bon temps i podem celebrar la missa a l’atri. A dintre, tot amuntegat i ple de pols, avui no pot ser. Veurem si podrà ser diumenge vinent. Després de la missa, baixant cap Anglès m’aturo a Can Perich a visitar la Merxe i la Lola.

 A la missa del migdia d’Anglès hi celebrem l’ofici de la festa major, de les Gales Grosses. L’església queda atapeïda i, al primer banc, hi ha l’alcalde.

 Entre els assistents hi ha tres bancs d’amics de Palafrugell (alguns amb vinculacions amb Anglès). També hi ha una bona colla de feligresos de Bonmatí i de Sant Martí, a més d’altres assistents que provenen d’altres indrets.

 A l’acabament de l’ofici en Pere també felicita els assistents. I, plegats, pugem a venerar la Mare de Déu del Remei: “Feu davallar la gràcia remeiera sobre aquest poble a vós encomanat”.

 Quan l’església es buida, entra una colla pel bateig de la Martina, la filla de la Marta i de la Cristina. Tothom hi participa molt correctament.

 Vaig a dinar a Banyoles. A taula, a més del meu germà i de la meva cunyada, hi ha l’Assumpta i l’Aniol. Parlem dels darrers difunts (el marit de la Pilar), de la família, de Banyoles, de la cadena...

 Torno cap a Anglès passant per Sant Gregori, Llorà, les Serres... El dia es van apagant dolçament.

dilluns, 2 / setembre / 2013

 Tindré un dia rodó.

 A les 10 oficio les exèquies d’en Joan Sayols a l’església de Bonmatí. De fet, és de Sant Julià i serà enterrat allà dalt. És germà de la Maria. Era solter.

 Al migdia hi ha la missa solemne pels difunts d’Anglès. Ens hi acompanyen Mn. Ramon (en representació dels companys veïns), Mn. Fèlix (en representació dels rectors anteriors) i Mn. Dídac (en representació dels companys fills d’Anglès).  

 Anem a dinar plegats. També se’ns hi afegeix l’Elies, que està a punt de realitzar el trasllat a Arenys de Mar. Se li nota que té el cap en el trasllat. Ja sé prou el que és. En Félix em diu que farà el possible per venir a la missa de Sant Martí Sapresa, el 10 de novembre.

 Entre altres temes parlem de la VIA i dels molts capellans que hi participaran d’una manera o altre. Del nostre arxiprestat és clar que hi participem el 80 %.

 A la tarda oficio les exèquies de l’Eduardo González. Li deien “el Fruitero” perquè venia fruita. Fou el primer municipal d’Anglès. A les exèquies també hi fan cap els altres policies locals.

dimarts, 3 / setembre / 2013

 El matí és fresc i sec. La bugada s’eixugarà bé.  Mirant el paisatge, semblaria que amb els dits es pot tocar cada arbre, cada casa, cada cim... El cel és transparent.

 Vaig  Girona – a Casa Carles i al Palau Episcopal- a recollir diversos objectes litúrgics procedents de la capella de les religioses adoratrius que deixen la ciutat. Serviran per l’església de Sant Martí Sapresa i per alguna altra de les que atenc: alguna casulla, algun canelobre, algun seient... M’ajuden a carregar-ho la Maria del Mar i la Maria Antònia.  

 Em trobo amb Mn. Sebastià i em diu que farà el possible per assistir el dia 10 de novembre, a Sant Martí, a la missa solemne de la finalització de les obres i decoració de l’església.

 Després de dinar ho porto a Sant Martí. Parlo amb en Manel de com va la pintada de l’església que va agafant forma. Quin goig.

 A Anglès programem les campanes per fer un bon repic el dimecres de la setmana vinent, un minut abans d’un quart de sis de la tarda. També se m’havia ofert en Joan per venir a fer-ho, però ja no caldrà. Sembla que moltes de les parròquies del bisbat fan el mateix.

 M’expliquen que un any, per les Gales, quan el consistori va anar a inaugurar les parades i atraccions de la festa, van pujar damunt d’uns “caballitos”. Un cop posada en marxa l’atracció, el problema va ser aturar-la per poder-ne baixar ja que els comandaments no responien. I sembla que l’única solució fou aturar el corrent elèctric de totes les atraccions. Es veu que un dels que anava a l’atracció era un tal Veixina. Sé pas. 

dimecres, 4 / setembre / 2013

 El cel continua net i transparent. El matí tinc el despatx obert i sempre s’acosta algú: sufragis, bateig, alguna consulta...

 Em comenten que hi ha algun altre capellà del bisbat que, a la rectoria, hi té instal·lada  una piscina, si bé la té més com cal. Ja la voldria aquí!

 Amb un amic anem a dinar plegats a la Barca de Sant Julià.

 A la tarda treballo en la redacció del suplement i del santoral per pregària.cat.

 La Maria del Pa em porta un parell de fotografies del interior de l’església. L’una la va treure ella mateixa i es veu la nau central plena de gent. Sembla que presideix la missa el que aleshores era bisbe de Girona, en Narcís Jubany. Caldria situar la celebració cap el 1966. Es veuen les pintures d’en Guillem Soler a les parets de l’absis i la decoració neoclàssica amb pedra artificial. Era prou maca.

 L’altra fotografia recull el Consistori , al costat esquerre del presbiteri, en alguna celebració important. Es veu un xic la imatge del Sagrat Cor.

 dijous, 5 / setembre / 2013

 Cap a mig matí vaig cap a Sant Feliu de Pallerols per oficiar les exèquies d’en Jordi Serarols (76a.). A  la celebració m’ajuden en Pere Roura i en Josep Valls, l’un professor a la Universitat i l’altre escriptor. No ens moquem pas amb qualsevol màniga. Al sortir, algú em pregunta si sóc el nou rector i li haig d’aclarir que encara no.

 De retorn passo per Sant Martí Sapresa. El blanc ja cobreix totes les parets. Falta fer la sagristia, la fusta, els fons de les capelles... Ara faltaria trobar algú per acabar de pintar quatre fulles d’avellaner a les finestres que es simulen a les fornícules dels sants...  

 Dino a la rectoria. A Can Perich em van donar unes fesolines i, bullides al seu punt i amb un raig d’oli d’oliva, són delicioses. I el que queda, per fer una sopa de pa i una truita de verdura, per sopar.

divendres, 6 / setembre / 2013

 Al matí visito els ancians de Bonmatí. Trobar-me amb ells omple de pau. Intento fer-los arribar un alè d’ànim.

 Al Full Parroquial de Girona, el bisbe Francesc  es declara partidari d’una consulta democràtica afirmant que “és del tot necessari conèixer l’opinió “real” de tots o de la majoria de ciutadans de Catalunya”; “Per això és fonamental tenir informació precisa i entenedora de la proposta o propostes que es puguin sotmetre a consulta (Independència o no, estat propi o no, de quin tipus, estat federal, viabilitat...)”, “conèixer les conseqüències polítiques, econòmiques i socials de la proposta que es fan”, “conèixer els criteris en relació amb els drets humans (protecció de la vida, llibertat, justícia, solidaritat amb altres pobles...)”, “treballar i apostar per la cohesió social”, “les objeccions legals no poden ser una excusa per refusar el diàleg”, “participació de les institucions que han configurat el país (també l’Església)”.  

 Preparo les misses d’aquest diumenge. Seguint la invitació del papa Francesc i del nostre bisbe, pregarem per la pau a Síria i a l’Orient mitjà. També pregarem pel nostre país, perquè avanci pel camí de la justícia, de la dignitat i de la llibertat.

 Entre les notes dels companys per pregar en motiu de la diada, m’arriba aquesta: “El proper dimecres, 11 de setembre,  celebrem la Diada, la nostra Festa Nacional  i, amb aquest motiu, a totes les Misses pregarem pels governants que regeixen les institucions catalanes i per tots els ciutadans / nes, perquè tots ens esforcem en assolir -per Catalunya- el lloc que anhela, li correspon en la història i malda per conquerir. Que les virtuts que eleven l’esperit, i la justícia, siguin el nostre estendard a l’hora d’afrontar  la crisi per la qual travessem. Que, conscients de la realitat que vivim, siguem acollidors de tothom i misericordiosos. Que Catalunya, retrobant-se en la seva identitat, sigui un país capdavanter en esperit de reconciliació i de pau.  Que els jutges, els representants polítics, els mitjans de comunicació i tots els ciutadans sapiguem valorar -amb serenor i respecte a la llibertat- aquest llarg procés amb el qual estem implicats- la consulta i el que se’n segueixi. Que l’Església, en les diverses Diòcesis a Catalunya, sigui expressió del Poble de Déu arrelat en la història, i que cerca i contribueix al bé de tots, pel que fa a la missió evangelitzadora, al servei a la fe,  al testimoniatge i en tants camins de solidaritat”.  Amén

I per acabar, la lletra que Temistocle Solera, inspirant-se en el salm 137, va escriure per els cors que canten al tercer acte del Nabucco de Giuseppe Verdi (1842). Posteriorment es convertí en un himne pels patriotes italians que s’identificaven en el que aquí s’expressa quan lluitaven per la sobirania d’Itàlia. I qui tingui orelles, que escolti.  

Va, pensiero, sull'ali dorate;

va, ti posa sui clivi, sui colli,

ove olezzano tepide e molli

l'aure dolci del suolo natal!

Del Giordano le rive saluta,

di Sionne le torri atterrate...

Oh mia patria sì bella e perduta!

Oh membranza sì cara e fatal!

Arpa d'or dei fatidici vati,

perché muta dal salice pendi?

Le memorie nel petto raccendi,

ci favella del tempo che fu!

O simile di Solima^[] ai fati

traggi un suono di crudo lamento,

o t'ispiri il Signore un concento

che ne infonda al patire virtù.

che ne infonda al patire virtù

che ne infonda al patire virtù

al patire virtù!.