dissabte,
31 / agost / 2013
El
matí és tranquil. Baixo al poble a proveir alguna cosa. Avui venen amics a
sopar.
Al
migdia vaig cap a Calders. Hi ha el casament d’en Josep Maria i de la Gemma.
Déu n’hi do la gent que hi participa. La celebració és senzilla i sentida. La
imatge de la Mare de Déu sembla que es reviscola.
Dino
a Can Jans. Aquest estiu hi he anat sortint dels casaments de Calders. Avui hi
ha dues colles grans (una de caçadors i l’altra un grup familiar que han vingut
fent la via verda en bicicleta) i diverses taules petites. Menjo una amanida i
una mica de xai a la brasa i, per postres, meló.
A
la tarda celebro la missa a la capella de Can Bonmatí. Queden plens tots els
bancs. Hi ha l’aniversari de la Carme. També preguem per Mn. Buch, que era fill
de la colònia.
Al
vespre celebro la missa anticipada d’Anglès. Hi ha una bona colla de gent. L’Àlex
hi fa d’escolà. S’està fent tot un noi assenyat, tot i que era un belluguet.
Al
vespre sopo amb tres amics. Parlem de la festa i d’altres coneguts.
Diumenge,
01 / setembre / 2013
A
la missa de les nou del matí hi ve força gent. És primer diumenge i pugem a fer
el petó a la imatge de la Mare de Déu del Remei: “Remei d’Anglès, estrella
matinera... “
A
Sant Martí tothom queda admirat de com canvia i com s’embelleix l’església, tot
just mig pintada. Els comunico que el Senyor Bisbe vindrà a inaugurar les obres
de renovació de l’església. Els feligresos se n’alegren i em diuen que també
convidi a Mn. Félix (que va cuidar-se de que es reforcés la coberta i es
canviés el teulat) i Mn. Sebastià (que es va cuidar de renovar la instal·lació
elèctrica).
Fa
bon temps i podem celebrar la missa a l’atri. A dintre, tot amuntegat i ple de
pols, avui no pot ser. Veurem si podrà ser diumenge vinent. Després de la
missa, baixant cap Anglès m’aturo a Can Perich a visitar la Merxe i la Lola.
A
la missa del migdia d’Anglès hi celebrem l’ofici de la festa major, de les
Gales Grosses. L’església queda atapeïda i, al primer banc, hi ha l’alcalde.
Entre
els assistents hi ha tres bancs d’amics de Palafrugell (alguns amb vinculacions
amb Anglès). També hi ha una bona colla de feligresos de Bonmatí i de Sant
Martí, a més d’altres assistents que provenen d’altres indrets.
A
l’acabament de l’ofici en Pere també felicita els assistents. I, plegats, pugem
a venerar la Mare de Déu del Remei: “Feu davallar la gràcia remeiera sobre
aquest poble a vós encomanat”.
Quan
l’església es buida, entra una colla pel bateig de la Martina, la filla de la
Marta i de la Cristina. Tothom hi participa molt correctament.
Vaig
a dinar a Banyoles. A taula, a més del meu germà i de la meva cunyada, hi ha
l’Assumpta i l’Aniol. Parlem dels darrers difunts (el marit de la Pilar), de la
família, de Banyoles, de la cadena...
Torno
cap a Anglès passant per Sant Gregori, Llorà, les Serres... El dia es van
apagant dolçament.
dilluns,
2 / setembre / 2013
Tindré
un dia rodó.
A
les 10 oficio les exèquies d’en Joan Sayols a l’església de Bonmatí. De fet, és
de Sant Julià i serà enterrat allà dalt. És germà de la Maria. Era solter.
Al
migdia hi ha la missa solemne pels difunts d’Anglès. Ens hi acompanyen Mn.
Ramon (en representació dels companys veïns), Mn. Fèlix (en representació dels
rectors anteriors) i Mn. Dídac (en representació dels companys fills d’Anglès).
Anem
a dinar plegats. També se’ns hi afegeix l’Elies, que està a punt de realitzar el
trasllat a Arenys de Mar. Se li nota que té el cap en el trasllat. Ja sé prou
el que és. En Félix em diu que farà el possible per venir a la missa de Sant
Martí Sapresa, el 10 de novembre.
Entre
altres temes parlem de la VIA i dels molts capellans que hi participaran d’una
manera o altre. Del nostre arxiprestat és clar que hi participem el 80 %.
A
la tarda oficio les exèquies de l’Eduardo González. Li deien “el Fruitero”
perquè venia fruita. Fou el primer municipal d’Anglès. A les exèquies també hi
fan cap els altres policies locals.
dimarts,
3 / setembre / 2013
El
matí és fresc i sec. La bugada s’eixugarà bé.
Mirant el paisatge, semblaria que amb els dits es pot tocar cada arbre,
cada casa, cada cim... El cel és transparent.
Vaig Girona – a Casa Carles i al Palau Episcopal-
a recollir diversos objectes litúrgics procedents de la capella de les
religioses adoratrius que deixen la ciutat. Serviran per l’església de Sant
Martí Sapresa i per alguna altra de les que atenc: alguna casulla, algun
canelobre, algun seient... M’ajuden a carregar-ho la Maria del Mar i la Maria
Antònia.
Em
trobo amb Mn. Sebastià i em diu que farà el possible per assistir el dia 10 de
novembre, a Sant Martí, a la missa solemne de la finalització de les obres i
decoració de l’església.
Després
de dinar ho porto a Sant Martí. Parlo amb en Manel de com va la pintada de
l’església que va agafant forma. Quin goig.
A
Anglès programem les campanes per fer un bon repic el dimecres de la setmana
vinent, un minut abans d’un quart de sis de la tarda. També se m’havia ofert en
Joan per venir a fer-ho, però ja no caldrà. Sembla que moltes de les parròquies
del bisbat fan el mateix.
M’expliquen
que un any, per les Gales, quan el consistori va anar a inaugurar les parades i
atraccions de la festa, van pujar damunt d’uns “caballitos”. Un cop posada en
marxa l’atracció, el problema va ser aturar-la per poder-ne baixar ja que els
comandaments no responien. I sembla que l’única solució fou aturar el corrent
elèctric de totes les atraccions. Es veu que un dels que anava a l’atracció era
un tal Veixina. Sé pas.
dimecres,
4 / setembre / 2013
El
cel continua net i transparent. El matí tinc el despatx obert i sempre s’acosta
algú: sufragis, bateig, alguna consulta...
Em
comenten que hi ha algun altre capellà del bisbat que, a la rectoria, hi té
instal·lada una piscina, si bé la té més
com cal. Ja la voldria aquí!
Amb
un amic anem a dinar plegats a la Barca de Sant Julià.
A
la tarda treballo en la redacció del suplement i del santoral per pregària.cat.
La
Maria del Pa em porta un parell de fotografies del interior de l’església.
L’una la va treure ella mateixa i es veu la nau central plena de gent. Sembla
que presideix la missa el que aleshores era bisbe de Girona, en Narcís Jubany.
Caldria situar la celebració cap el 1966. Es veuen les pintures d’en Guillem
Soler a les parets de l’absis i la decoració neoclàssica amb pedra artificial. Era
prou maca.
L’altra
fotografia recull el Consistori , al costat esquerre del presbiteri, en alguna
celebració important. Es veu un xic la imatge del Sagrat Cor.
dijous,
5 / setembre / 2013
Cap
a mig matí vaig cap a Sant Feliu de Pallerols per oficiar les exèquies d’en Jordi
Serarols (76a.). A la celebració m’ajuden
en Pere Roura i en Josep Valls, l’un professor a la Universitat i l’altre
escriptor. No ens moquem pas amb qualsevol màniga. Al sortir, algú em pregunta
si sóc el nou rector i li haig d’aclarir que encara no.
De
retorn passo per Sant Martí Sapresa. El blanc ja cobreix totes les parets.
Falta fer la sagristia, la fusta, els fons de les capelles... Ara faltaria
trobar algú per acabar de pintar quatre fulles d’avellaner a les finestres que
es simulen a les fornícules dels sants...
Dino
a la rectoria. A Can Perich em van donar unes fesolines i, bullides al seu punt
i amb un raig d’oli d’oliva, són delicioses. I el que queda, per fer una sopa
de pa i una truita de verdura, per sopar.
divendres,
6 / setembre / 2013
Al
matí visito els ancians de Bonmatí. Trobar-me amb ells omple de pau. Intento
fer-los arribar un alè d’ànim.
Al
Full Parroquial de Girona, el bisbe Francesc
es declara partidari d’una consulta democràtica afirmant que “és del tot
necessari conèixer l’opinió “real” de tots o de la majoria de ciutadans de
Catalunya”; “Per això és fonamental tenir informació precisa i entenedora de la
proposta o propostes que es puguin sotmetre a consulta (Independència o no,
estat propi o no, de quin tipus, estat federal, viabilitat...)”, “conèixer les
conseqüències polítiques, econòmiques i socials de la proposta que es fan”, “conèixer
els criteris en relació amb els drets humans (protecció de la vida, llibertat,
justícia, solidaritat amb altres pobles...)”, “treballar i apostar per la
cohesió social”, “les objeccions legals no poden ser una excusa per refusar el
diàleg”, “participació de les institucions que han configurat el país (també
l’Església)”.
Preparo
les misses d’aquest diumenge. Seguint la invitació del papa Francesc i del
nostre bisbe, pregarem per la pau a Síria i a l’Orient mitjà. També pregarem
pel nostre país, perquè avanci pel camí de la justícia, de la dignitat i de la
llibertat.
Entre les notes dels
companys per pregar en motiu de la diada, m’arriba aquesta: “El proper dimecres, 11 de setembre,
celebrem la Diada, la nostra Festa Nacional i, amb aquest motiu, a totes
les Misses pregarem pels governants que regeixen les institucions catalanes i
per tots els ciutadans / nes, perquè tots ens esforcem en assolir -per
Catalunya- el lloc que anhela, li correspon en la història i malda per
conquerir. Que les virtuts que eleven l’esperit, i la justícia, siguin el
nostre estendard a l’hora d’afrontar la crisi per la qual travessem. Que,
conscients de la realitat que vivim, siguem acollidors de tothom i
misericordiosos. Que Catalunya, retrobant-se en la seva identitat, sigui un
país capdavanter en esperit de reconciliació i de pau. Que els jutges,
els representants polítics, els mitjans de comunicació i tots els ciutadans
sapiguem valorar -amb serenor i respecte a la llibertat- aquest llarg procés
amb el qual estem implicats- la consulta i el que se’n segueixi. Que
l’Església, en les diverses Diòcesis a Catalunya, sigui expressió del Poble de
Déu arrelat en la història, i que cerca i contribueix al bé de tots, pel que fa
a la missió evangelitzadora, al servei a la fe, al testimoniatge i en
tants camins de solidaritat”. Amén
I per
acabar, la lletra que Temistocle Solera, inspirant-se en el salm 137, va
escriure per els cors que canten al tercer acte del Nabucco de Giuseppe Verdi
(1842). Posteriorment es convertí en un himne pels patriotes italians que s’identificaven
en el que aquí s’expressa quan lluitaven per la sobirania d’Itàlia. I qui
tingui orelles, que escolti.
Va,
pensiero, sull'ali dorate;
va, ti
posa sui clivi, sui colli,
ove
olezzano tepide e molli
l'aure
dolci del suolo natal!
Del
Giordano le rive saluta,
di Sionne
le torri atterrate...
Oh mia
patria sì bella e perduta!
Oh
membranza sì cara e fatal!
Arpa d'or
dei fatidici vati,
perché
muta dal salice pendi?
Le
memorie nel petto raccendi,
ci
favella del tempo che fu!
O simile
di Solima ai fati
traggi un
suono di crudo lamento,
o
t'ispiri il Signore un concento
che ne
infonda al patire virtù.
che ne
infonda al patire virtù
che ne
infonda al patire virtù
al patire
virtù!.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada