dissabte, 25 de febrer de 2012

De tard o de primer, carnestoltes pel febrer

dissabte, 18 / febrer / 2012

El servei d’aparcament i taxi funciona bé (aparca i vola). El viatge de retorn, des del Prat de Llobregat a Anglès, és tranquil. M’allito a les dues de la matinada.

Les dominiques em telefonen per dir-me que la germana Pilar s’està acabant. Vaig a acomiadar-me’n i li administro els sagraments. Està conscient i, com ha fet sempre, amb cara somrient em va dient “gràcies, gràcies”. I em besa la mà. Li dono un rosari que he portat de Roma. L’agafa fort i també el besa.

També m’arribo fins a expressar el condol a Cal Flequer Nou per la mort d’en Lluís.

Feinejo per la rectoria: fer bugada, contestar alguns missatges, preparar el DIARI DEL RECTOR, preparar les misses del diumenge...

Vaig a Sant Martí Sapresa a oficiar les exèquies d’en Rosendo de Can Mou. Com és costum, quan acabem acompanyo el seu fèretre fins el cementiri. Quan acabo em saluda un home de Palafrugell que em coneix de El Fraternal. També em saluda la Maria Artigas i la seva germana (són de Camós) que es veu són propietàries de Can Mou.

A la tarda arriba la notícia de la mort d’accident d’una de les religioses de Lladó

A la missa de Bonmatí hi fan d’escolans en Max, en Rodrigo, l’Adrià. La situació és impossible

Se’m comunica la mort de la germana Pilar ha mort mentre estava celebrant a Bonmatí. Quan retorno a Anglès passo a expressar el meu condol a la comunitat i a fer-hi una pregària. Ha mort amb pau, acompanyada, assistida amb els sagraments i, a més, donant el seu cos a la ciència: tot un testimoni de vida cristiana.
Penjo al bloc les notes del DIARI DEL RECTOR referents a aquesta setmana. No les he polit gaire.

Diumenge, 19 / febrer / 2012 
Reprenc l’horari habitual i a les 6 ja estic de peus a terra. Llegeixo els diaris, prego una mica, m’estrijolo, escric quatre notes... La fred ja no és tan aguda com fa una setmana. Baixo a obrir l’església i a engegar la calefacció. Esmorzo...

Les misses són tranquil·les. He encertat les cançons perquè les pugui cantar en Pepet. A les 9 hi faig memòria dels difunts de la setmana: en Lluís, en Joan i la germana Pilar. També faig memòria de la religiosa de Lladó morta d’accident que coneixia de trobar-nos a El Mont, per sant Llorenç.
Després de la missa a Sant Martí vaig a Cal Curt. Dimarts operaren una hèrnia d’en Joan però ja és a casa i es troba bé. Volia visitar la Maria però sembla que no hi és. No em queda temps per visitar ningú més.

Després de la missa de migdia i d’endreçar les coses, vaig a dinar amb la Carme i en Josep. També hi ha l’Assumpta i l’Aniol. El noi, que fa P3, ens canta

Un dia tornant de Vic
vaig veure baixar un senyor

que anava a cavall d'un ruc.



El ruc va caure, va relliscar:

tots dos per terra, varen rodar.



Ai quina gràcia, veure un senyor

rodant per terra, rodant per terra, com un meló



Txim pum!


La Collell i els seus homes han anat a Vall Ter i arriben a la tarda. En Tiri, la Sònia, en Pol i l’Anna són a Els Angles. La Nuri i en Jordi estan treballant. Em venen a saludar la Marina i el seu company.



A la tarda telefono en Pere –ja és a casa i es troba bé- i em telefona en Jaume, amb qui comento per longum et latum la passejada per Roma.



Vaig pensant en diversos impactes d’aquests dies a Roma: la quantitat de pidolaires molt més crescuda que la darrera vegada que vaig visitar la ciutat (el 2006), la gran quantitat de venedors ambulants (abans, gairebé inexistents) sobretot pakistanesos, les esglésies romanen tancades més hores...   



També parlem de la mort de la mare Rosalia, monja de Sant Daniel. Havia estat mestre a Batet de la Serra i, darrerament, era l’arxivera del monestir. També me n’havia parlat l’àvia Quintana.



dilluns, 20 / febrer / 2012



El dia s’alça clar. Sembla que s’ensuma la primavera. Després de saludar a la Mare de Déu del Remei i els sants de l’església, des del portal contemplo les muntanyes, tan ben retallades: Santa Barba, Puig d’Afrou, Sant Guergori, Puig Bernat, el Costabona, el Gra de Fajol, Bastiments...  (aquests, ben nevats).



Expresso el condol a l’Enric, l’Albert i la Dolors per la mort del seu oncle Ernest Tubert, a Banyoles. 



M’arriba l’edició del llibret que vaig escriure a l’estiu: EMETERI (MEDIR) I CELEDONI, ELS SOLDATS MÀRTIRS. És el 13è títol que em publiquen a la col·lecció Sants i Santes del CPL.



A la missa vespertina hi noto el buit de la germana Pilar i, a l’acabament, el seu sentit petó a la meva mà tot repetint: “gràcies, gràcies”. Noto una certa emoció.



Quan acabo la missa, amb les germanes dominiques preparem les exèquies de la germana Pilar, que s’oficiaran dissabte a les 10 del matí.



En Tano em comenta que demà anirà a preparar l’exposició a Florència, a la Galeria dei Uficci. S’anomenarà FIORI E FIORETTI, jugant amb el nom de la ciutat i fent un homenatge a les Floretes de san Francesc. També exposarà a Fiesole, la ciutat del Beat Angèlic, Giovanni da Fiesole, Guido di Pietro da Mugello. També està per inaugurar una bona exposició a Mataró. Certament, no és pas un artista qualsevol.    



dimarts, 21 / febrer / 2012



Enfilem el darrer tram del hivern. De moment, la primavera continua traient el nas. Però no ens en refiem massa: fa dos anys, el 8 de març, ens va fer la gran nevada que ens ho bloquejà tot (si més no al Baix Empordà).  



Faig un dia de recés personal. Llegeixo alguns comentaris entorn de la Quaresma: Rovira Belloso, Enzo Bianchi, Vicenzo Paglia, José Antonio Pagola... M’aturo especialment al missatge de Quaresma de Benet XVI.  Recullo idees especialment suggerents: som fets de cendra, fixar-se en l’altre... Passo força estona a l’església, en silenci.



A mitja tarda passa una rua de carnestoltes amb la mainada de col·legi. Em passa pel cap un poema d’en Josep Carner (un dels poetes que més m’estimo):



            INVITACIÓ DE FEBRER



La sargantana es mou, devers

la fina esquerda;

mig s’han posat els ametllers

gonella verda.



A vila, avui, gent follejant

de cares blanques,

flocs de paper cabdellaran

damunt les branques;



faran, minyons d’aire estantís

i humils deesses,

veus d’aviram, sota l’encís

de les disfresses.



¡Oh, vine, vine, amb el teu seny,

i amb la teva esma;

puja quieta pel pedreny

dolça Quaresma!



¡Oh primavera de Jesús

que als cors espleta

i apars als homes un refús

de tan secreta,



tu que tens pau als horitzons,

que guardes mel en tes entranyes

i que ets morada com un fons

fet de muntanyes!



                        Josep Carner (1884 – 1970) a SENY HUMILIAT





dimecres, 22 / febrer / 2012



Al matí vaig a l’escola Vall dels Àngels a fer-hi la celebració de la cendra amb els alumnes de l’escola. A la capella, hi estan un xic estrets, però la mainada segueix i tot surt prou bé.



Primer cantem “Tots els nens del meu carrer...”. Després, a tall de conte, els explico la creació de l’home amb el fang: uns braços per abraçar i treballar, uns peus i unes cames per acompanyar, dos ulls per veure i mirar bé, dues orelles per escoltar i atendre, només una boca per parlar amb mesura, un cap per pensar... Finalment, fent-nos el boca a boca, Déu ens dóna l’alè de vida i, quan obrir els ulls,  ens ho regala tot: les estrelles, el mar, els arbres, els camps... Però l’home, en comptes de gaudir del jardí de la creació amb que Déu l’obsequiava, ho ha anat convertint (ho hem anat convertint) tot en un desert, embrutint els rius, destruint els boscos, barallant-nos entre nosaltres... Quan hem arribat aquí, cada infant ha apuntat, en un paper, coses que fa o ha fet i que signifiquin destruir la natura i la creació. I hem cantat el cànon de la pau: “Escolteu, s’acosta ja... “.



La segona part ha estat comentar l’arribada de Jesús enmig del desert de la vida: un desert que és el resultat de totes les bestieses que ha comès la humanitat. I Jesús vol fer-hi tornar a créixer un jardí, un bosc, un món nou. Però el Temptador, el gran enganyador amb mentides enlluernadores i amb falsos miratge, vol enredar Jesús: primer li diu que faci que les pedres es tornin pans. I Jesús li contesta que hem de respectar el que Déu ha fet i ser fidels al que vol. Segonament, el Temptador li diu que es llanci de dalt de tot de la torre més alta del temple, i que, com que no li passarà res, tothom l’admirarà. I Jesús li diu que no digui tonteries ja que Déu no vol que fem bestieses com aquesta que, a més, no serveixen per a res. Finalment el Temptador li diu que l’adori a ell que és la fama, el diner, la moda, la força, el plaer... i que ell també en podrà gaudir. I Jesús li diu que no s’ha d’adorar a ningú més que a Déu i així servir els altres. I així va engegar a passeig el diable.



A la tercera part els nois i noies han passat davant meu i llençaven el paperet dintre la galleda expressant que volien superar tot el que porta a destruir la natura i la nostra dignitat. Amb un xic de fang barrejat amb cendra, els untava el front fent-los una creu dient-los: “Recorda’t que ets fang i cendra, però Déu t’estima”. Ben segur que, quan hem acabat la celebració, s’ho han anat a mirar al mirall. Fent un moment de silenci han demanat que sabessin esforçar-se a respectar tot el que Déu ens ha donat i, mentre dèiem el Parenostre, encenia els paperets que hi havia a la galleda. Per acabar hem cantat “Un món millor”.



Al despatx hi he tingut una bona processó de visites: per encomanar alguna missa, per demanar el baptisme, per parlar d’algun problema...



A la missa vespertina del dimecres de cendra a Sant Miquel hi participem uns 35 feligresos. La celebració és senzilla i participada.



En Rubén em comunica la mort de la seva àvia Júlia que tant l’havia ajudat a ell. Ara ell no s’ha mogut del costat del seu llit.  



Menú d’aquest dia especial: un bol de llet i cafè amb cereals per esmorzar; un rissotto amb espàrrecs dels que venen preparats per dinar, una truita per sopar. Tot sense un bocí de pa ni cap mena de fruita o de dolç, com tampoc res per matar el cuc, entre àpat i àpat. De tot, n’hauria menjat el doble.



dijous, 23 / febrer / 2012



S’ha mort la M. José Durinx, amb 98 anys. Mai havia aconseguit saber-ne l’edat, si bé intuïa que ja feia temps n’havia fet 80. El seu tipus era com el d’una nina de porcellana acabada de treure d’una capsa, com una Marilyn Monroe. Déu l’hagi.  



Faig una volta pel poble anant a comprar alguna cosa pels àpats dels propers dies. També visito un parell d’ancians. En Xicu em parla d’en Fèlix i d’en Mel de qui n’havia estat company a els Fosos de Figueres i l’amistat continuà quan en Mel va fer-se capellà. La Paquita em parla de la M. Pilar. Es coneixen de les anades a Lourdes. També em recomana que pugi a la Creu de Sant Benet on gaudiré d’un bon panorama, d’aire net, de tranquil·litat. Sembla que és cap a Osor. Hauré de mirar per on cal enfilar-se. Em sembla que, per allà, hi ha molt a descobrir.



A la tarda treballo tranquil triant papers i llibres. Ara, que ja gairebé tinc les coses a lloc, és el moment de la tria: què llenço definitivament, què és el que trio per anar donant, què guardo... Però encara hi ha coses que no he localitzat. Com em diria la Conxa Saurí, cada trasllat és com un incendi.



Després de la missa vespertina vaig a Bonmatí per reunir-me amb el Consell Parroquial. El grip ha provocat alguna baixa: mal del temps. Parlem de les primeres comunions (enguany se’n preparen tres), de les activitats de l’arxiprestat, dels horaris de les properes celebracions, de l’aplec a l’Anunciació de Calders (el 25 de març, és clar)...  Quan acabem hi ha qui em comenta que haig de parar ment en no confondre Bonmatí amb Bescanó, com he fet alguna vegada (lapsus linguae).



divendres, 24 / febrer / 2012



Si bé les nits són fredes, el matí ja es presenta rialler i agradable. Tot sembla fer sensació de primavera.



El matí faig feina per la rectoria. Envio un missatge recordant que demà hi ha les exèquies de la germana Pilar.



Ve poca mainada a catequesi: avui, les escoles no fan classe ja que tenen la festa optativa. És curiós que s’hagi triat aquest dia. Els que venen els faig explicar la celebració de dimecres: ho tenen prou clar! I tenen premi, només faltaria! (patrocina HARIBO).



Al vespre hi ha viacrucis i missa a l’església parroquial d’Anglès. Som a la Quaresma amb una trentena de participants. Amb això, no he diferit gaire de Palafrugell.



Al finalitzar, amb la superiora de les dominiques i amb la Pepi, acabem de preparar algunes coses per les exèquies de la germana Pilar, demà.  

dissabte, 18 de febrer de 2012

Passejant i fent cultura a Roma


dissabte, 11 / febrer / 2012

Em fa l’efecte que hem tingut la nit més freda d’aquest hivern: quan miro el termòmetre, cap a les 7, estem a uns set graus negatius. Bufa!

Al matí preparo algunes coses per les misses d’aquest diumenge: pregàries, cants, comentaris bíblics... Potser la sensació és de fer les coses com per estar per casa.

El grup de catequesi d’en Miquel fan la sessió prenent el sol, asseguts a les bales de palla del pati de la doma. Ni que fossin sargantanes (o sagrantanes).

Cap a migdia m’arriba el so de que es perd aigua al jardí. Es veu que ha desglaçat un tub i s’ha rebentat. Encara bo que el lampista, en Camps, viu vora mateix de la doma. Ja ho dic jo que val més un veí a la porta que un parent a Mallorca.

Dino porros gratinats i una hamburguesa de vedella i, per acabar, un tallat i una presa de xocolata amb el 90% de cacau. Esmorzar de rei, dinar de senyor i sopar de pobre, amb alguna fruita entre els àpats. Si, doctor!

A la tarda tinc reunió amb els caps de l’agrupament escolta, la Berta i en Sergi. Em posen en situació i em parlen de les activitats més destacades pels propers mesos. Els hi agraeixo el detall. També parlem de la utilització dels locals de Santa Magdalena per les activitats dels pioners i del Truc. Me fa que els sóc com un avi.

A Bonmatí hi fan d’escolans la Sandra, en Robert, l’Adrià i en Rodrigo. I aconsegueixo celebrar-la fins a l’acabament. El fred es fa sentir. A la missa d’Anglès la competència es fa notar: els avis fan berenar i ball de carnestoltes, juga el Barça, fa un fred que dóna gust... La Maria fa d’escolà i ho fa molt bé.

I per adobar-ho, el Barça ens deixa glaçats. Ai que patirem!

diumenge, 12 / febrer / 2012

“Beneïu el Senyor, foc i calor, beneïu-lo, freds i gelades. Beneïu el Senyor, rosades i gebre, beneïu-lo, glaç i freds. Beneïu el Senyor, neus i geleres...” . O sigui que la germana fred encara és aquí. Però, sobretot, com diu sant Francesc: “Lloat sies, Missenyor, amb totes tes criatures,especialment per nostre Germà Sol, el qual fa la claror i ens il·lumines. I ell és bell i radiant amb gran esplendor; de tu, Altíssim, porta significació”.

Avui si que a les misses es fa notar un cert absentisme. No m’estranya: en tot el dia no hem superat els 4º. Encara bo que ha fet sol i que l’aire és sec. I com he dit, a l’acabar les misses: “Ànims, que ja ve l’estiu”.

En Pepet Venanci em diu que no pot pas cantar el “Vós sou, Senyor, ma fortalesa” perquè s’emociona.

A Sant Martí, no se pas si fa més fred a dins o a fora de l’església. Tot celebrant, semblo el drac de sant Jordi i vaig traient fum per les narius i per la boca. Foc, encara no. Alguna vegada en trec pels queixals, però no pas pel fred.

A la tarda preparo alguna cosa per l’anada a Roma. Llegeixo alguna novel·la que tinc empantanegada, escolto música, faig tranquil·lament el mandra...

La fred també comporta beneficis, com l’eliminació de plagues (processionària,     escarabat morrut... ). Però afecta negativament els cítrics. De moment, el llimoner i el taronger no sé si els salvarem.

dilluns, 13 / febrer / 2012

Des de Badalona, la Maria i en Joan m’envien un missatge per preguntar-me si, a 10 sota zero, es pot resistir. Aquesta matinada estem a 7 negatius. Però, de moment, a la casa s’hi està bé, encara que la calefacció té feina a escalfar l’ambient i no s’arriba als 20º.  És el dia de sant Martinià, eremita.

Faig un bon dinar amb les sobres d’ahir, afegint-hi uns quants cigrons. Segons els dietistes, cal menjar llegums un parell de vegades cada setmana.

A primera hora de la tarda oficio les exèquies de la Pilar Nonó. Ha viscut 99 anys i no li han pas estat fàcils.

Atenc la mainada de catequesi.

A la missa vespertina els comunico que me’n vaig d’Anglès. Hi ha un petit ensurt. Els dic que vaig uns dies a Roma i que retorno a Anglès la nit del divendres.

dimarts, 14 / febrer / 2012

M’acomiado d’en Joan Garceso, d’en Pere i d’algun veí. Poc després de les 11 arriben la Rosa M., la Marisa i en Miquel amb el seu cotxe, em recullen i anem cap al Prat de Llobregat. Deixem el cotxe a un servei d’aparcament i de trasllat. El vol surt a tres quarts de tres. Dues hores abans ens cal facturar l’equipatge. Mentre esperem, dinem un xic. Només es pot dinar a aquests llocs si es té gana: tot és car i sense gust.

Quan el vol surt de l’aeroport, quedem al damunt d’una catifa de núvols. Quan ens apropem a Còrsega i Sardenya, es distingeix la costa. No s’acaba de veure el Costa Concordia, a la Ligúria.  Finalment es veu la costa d’Òstia i sobrevolem Roma.

A les 5 ja hem sortit de l’aeroport de Ciampino i el bus ens trasllada fins a l’estació Termini on pugem al bus 64, el que s’adreça a Sant Pere del Vaticà, a un preu molt econòmic (com bé sap tothom que ha estat a Roma). El bus baixa a tota pastilla per la Via Nazionale. La fermata on baixem és a Torre Argentina i, caminant un xic per el Corso Vittore Emmanuele, arribem a la piazza San Pantaleo. Allà hi ha la modesta, còmoda i cèntrica pensió on ens allotjarem aquests dies al preu de 50’- € per nit.

Cap a les 7 deixem la pensió i comencem una passegiatta pel centre històric: piazza Navona, palazzo Madama (seu del senat italià), Panteon, la columnata lateral del temple d’Adrià (al Palazzo della Monetta), piazza de Montecitorio i el Palazzo Montecitorio (la càmera dels diputats ), la Colonna di Marco Aurelio, travessem el Corso (cobert amb un gran dosser de llumenets que formen la bandera italiana), la Fontana di Trevi (on, a més de fer-nos quatre fotografies, hi mengem un tall de pizza que es posa molt bé), la Basílica dei Santi Apostoli, la cèntrica piazza Venezia, la façana de la basílica de San Marco i el Capitoli i el seu entorn tot contemplant, a banda i banda, des dels miradors, el Foro romà. Hi ha moltes raconades de neu que denota la fred que  fa. Quan descendim anem fins la simpàtica i desenfadada fontana delle Tartarughe, el Campo di Fiore (amb el monument al dissident Giordanno Bruno que va ser cremat viu a aquest indret), el Palazzo Farnese i, de nou, cap a la piazza Sant Pantaleo, al costat mateix de la Cancelleria del Vaticà.  Als indrets més turístics hi ha tot de venedors de lilaines i pobres demanant. Abans ens aturem a una cafeteria a prendre alguna tisana amb un xic d’aigua beneïda tot celebrant la victòria del Barça.

Des de la finestra del meu dormitori albiro la cúpula de Sant Pere del Vaticà. Després del tràfec del dia i de la passegiata vespertina, no em costa gaire a quedar clapat, si bé abans miro un xic la televisió. Al Festival de San Remo hi ha hagut sarau amb el show d’Adriano Celentano (amb milers d’euros percebuts per la seva actuació, es pot permetre dir de tot).  

dimecres, 15 / febrer / 2012

Esmorzem a les 8 del matí tot comentant les incidències del dia anterior. L’hostaler ens ve a fer els compliments. Ens sent parlar però no encerta la llengua que parlem. Segons diu ha viatjat per tot el món, però no coneix res d’Espanya ni de Catalunya. Procedeix de Nàpols i es veu que el seu fill ha estudiat a Valladolid. No sap situar on és Barcelona: nem bé!

Al estar al costat mateix del Palau de la Cancelleria del Vaticà i em va bé per una gestió.

Comencem la passejada del matí cap a dos quarts de deu. El recorregut serà semblant al d’ahir però entrant dintre dels principals recintes: la plaça Navona (ara ben il·luminada), Basílica de Sant’Agostino (on ens aturem a pregar un xic, amb la decepció de no trobar-hi la pintura de Caravaggio que és a una exposició a Venècia), San Luigi dels francesos està tancat, entrem al Panteó, a Santa Maria sopra Minerva (amb la tomba de santa Caterina de Siena i la del beat Angèlic, el Crist de Michelangelo,  i, a la plaça, l’elefantet d’en Bernini)... No ens podem estar d’anar a prendre un bon cafè a la plaça de Sant’Eustachio (com gaudeixo amb una bona monachella!). I prosseguim el recorregut: Sant’Ignazio (amb la tomba de sant Lluís Gonzaga) i el Giesú (imponent!).

Mentre estem al Giesu em telefona la M. Pilar i em comenta l’operació d’en Pere. Amb làser, li desfan el càlcul renal que tant l’ha fet patir darrerament i també li fan una intervenció a la pròstata (o sigui, la post data).

A San Marco dels Venecians, venerem la tomba dels sants Abdó i Senén, a la cripta. I des del davant del gran Vitoriano, enfilem cap a la Via dei Fori Imperiali, tot passant d’un costat a l’altra per anar contemplant les majestuoses ruïnes: Foro Traiano (amb la imponent columna historiada), Foro Romano... mentre el Colosseo, a l’horitzó, va esperant que arribem.

Quan hem voltat el Colosseo (i contemplat l’arc de Constantí), entrem a un restaurant proper per dinar-hi. Coincidim amb una família de Camallera. Quan hem dinat anem a visitar San Clemente (hem d’esperar que surti la gent d’unes exèquies). Els tres nivells de la basílica, impressionen).

Des de l’Arc de Constantí i des de sota mateix del lloc del martiri de sant Sebastià, per la via San Gregorio, vorejant el Palatí, anem cap el Circo Massimo. Tot xino xano, arribem a Santa Maria in Cosmedin. La cua per anar a posar la mà a la Boca della Verità és llarguíssima. Ens limitem a visitar l’església i a fer-hi una pregària, com pertoca. Vorejant la part superior del temple circular d’Ercole Vincitore, ens adrecem a la Isola Tiberina i visitem San Bartolome all’Isola on la Comunitat de Sant Egidi, per indicació de Joan Pau II, hi ha constituït el memorial dels màrtirs del s. XX i XXI. Sempre m’ha impressionat.

Cada una de les capelles de San Bartolomeo està dedicada a un grup de màrtirs, per sectors i per causes, amb relíquies diverses. Hi ha una capella dedicada als màrtirs del 36 al 39 a Espanya amb la creu que portava Mn. Josep M. Noguer i Tarafa, que en ser assassinat el 09·08·36 a Esponellà. Davant el testimoni de tants màrtirs, de nou em pregunto perquè algunes organitzacions no han obtingut mai la gràcia del martiri d’algun dels seus membres, més quan sempre s’ha dit que el martiri és un aval de Déu mateix.

Retornem cap a la pensió passejant pel gueto jueu, un dels més antics del món. Hi recordo les moltes matances que s’hi ha realitzat, especialment en ocasió de la Segona Guerra Mundial. Abans d’arribar a la pensió entrem a Sant’Andrea della Valle, l’església dels teatins. Penso especialment amb en Tano.

A la pensió, telefono en Pere: la intervenció ha anat bé i ell sembla estar tranquil. Quan hem descansat un xic anem al Trastevere. Hi anem en taxi. La plaça hi ha tot de gent que gaudeix d’unes malabaristes que realitzen un espectacle amb torxes de foc. També hi ha molts venedors de galindaines, i pobres demanant. Sopem un xic a un restaurant des d’on podem continuar gaudint d’una bona panoràmica de la plaça.  

A Santa Maria in Trastevere hi preguem amb la Comunita di Sant’Egidio. La nau està plena, com cada dia. I la basílica no és pas petita. Quan acabem vaig a saludar a la Paola, una de les fundadores i responsables de la comunitat. Em coneix i estem una estona parlant. També retornem amb taxi.

En Jaume em comunica la mort del pare de Mn. Benet Galí. Descansi en pau.

dijous, 16 / febrer / 2012

Esmercem el matí a Sant Pere del Vaticà. Ens arribem amb el bus 64 que ens deixa al costat esquerra de la columnata que s’està netejant (tapada amb lones). Ens passegem enmig dels braços de la plaça identificant cada indret més característic.

Abans d’entrar a la basílica passem pels detectors de metalls. No hem ensopegat el dia de visita: la nau central i altres indrets estan bloquejats preparant el consistori que es celebrarà dissabte. Amb tot, podem saludar a la Pietat i participar a una missa que es celebra a la nau de la Càtedra de Sant Pere. L’acompanyen un cor de Nigèria i un cor de Romania. La presideixen 7 cardenal i una cinquantena de bisbes. Els participants som pocs. Algú m’havia dit que a Sant Pere no es distribuïa la comunió a la mà i no és cert, ja que, a més de fer-ho jo sense cap problema, ho fan els acompanyants i altra gent. Tampoc podem visitar les grutes vaticanes i molts altres racons de la basílica.  

Dinem al Borgo Pio, avui sense encertar el restaurant. Quan retornem a la Via dela Conciliazione, entrem a algunes botigues (Ancora) per adquirir algun record. I pugem a un bus turístic per fer una ronda a tota la ciutat. El recorregut no és massa complet i quedem ben atabalats amb el trànsit.

Quan hem descansat una estona a la pensió, tornem a agafar el ritme de caminar: de nou la Fontana de Trevi (on em cruspeixo quatre castanyes torrades), Sant’Andrea delle Fratte, Propaganda Fidei, la Piazza Spagna (amb la columna de la Immaculada), l’escalinata della Trinità dei Monti, la via Babuino (amb establiments de les millors marques comercials), la Piazza del Popolo (on assistim a un bell espectacle hípic carnavalesc) i, tot xino-xano, pel Corso arribem a la plaça de San Lorenzo in Lucina, on sopem. I quan acabem, pels carrerons que porten fins a la Piazza Navonna, arribem a la pensió.

Mn. Ramon de la Cellera em comunica que ha oficiat les exèquies del Flequer Nou d’Anglès, en Lluís Font. I demà oficiarà les d’en Joan. També m’arriba el missatge de la mort d’en Joan Ferrer (en Dolfo), el pare de la Rita. Havia estat molt bon col·laborador de la parròquia de Palafrugell i de Caritas. Tot això tindrà de guanyat: que el Senyor li tingui en compte.

divendres, 17 / febrer / 2012

Al matí passem comptes amb l’amo de la pensió i sortim a realitzar alguna compra: Chiesa Nuova, piazza Navona... Carreguem les bosses i anem a l’estació Termini on deixem que ens guardin les bosses a consigna.

Des d’allà visitem la basílica de Santa Maria la Major i també Santa Prassede. Per la Via Merulana, anem fins a San Giovanni in Laterano on també hi passem una bona estona visitant tots els racons. De retorn ens aturem a dinar. Quedo tip com un rènec.

A la tarda anem a la basílica de Santa Maria degli Angeli e dei Martiri, situada dintre d’una de les naus de les termes de Diocleziano. Pel camí, la Rosa M. ha ensopegat i caigut: no és estrany, ja que els carrers de Roma estan molt mal empedrats i enquitranats.  Quan l’hem visitada, ens asseiem una estona, prenent el sol, als jardins de les Termes de Diocleziano.

Finalment anem a consigna de l’estació Termini a recollir les bosses, pugem al bus i anem a Ciampino. Facturem les bosses i entrem. Pel camí perdo el DNI: encara bo que una senyora de neteja se n’adona i m’ho adverteix. A tota la terminal hi fa molta calor i se’ns fa llarga l’espera.

Embarquem amb gairebé 30 minuts de retard. Un cop al seient m’adormo i no em desvetllo fins que falta poc per Barcelona. A les 12 sortim ja de l’aeroport i ens ve a recollir el servei de transport de l’aparcament on hi ha el cotxe d’en Miquel. I demà serà un altre dia.

dissabte, 11 de febrer de 2012

Pel febrer, abriga't bé




dissabte, 4 / febrer / 2012

Sembla que a fora hi fa fred: uns tres graus sota zero, a les 7 del matí. Però a dintre la casa s’hi està bé. Només faltaria!  

Feinejo per la rectoria preparant les celebracions del diumenge, especialment la de les famílies, aquest vespre.

Venen a trobar-me un grup de pares. Sembla que no els va bé el dia de la primera comunió i demanen convocar una altra reunió de pares per parlar-ne de nou. De fet, sembla que el problema no ve pas dels pares.

A la tarda celebro la missa a Bonmatí i commemorem la Presentació del Senyor i la Candelera. Fan d’escolans en Rodrigo i en Max.

A Anglès també commemorem la Presentació a la missa de les famílies. Als pares els lliuro una espelma i, a la mainada, una bengala que encenen a l’espelma que sostenen els pares. És un moment d’il·lusió que vol encomanar esperança. Déu ho faci!  

Quan pujo al pis estem a 3 graus negatius a l’exterior.

diumenge, 5 / febrer / 2012

Déu n’hi do la gelor que hi ha al matí. Quan obro l’església, estem a 4 graus negatius, i li costa pujar. Llegeixo la necrològica que en Josep Valls dedica a Mn. Narcís Costabella, Mossèn Narcís http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/502800-mossen-narcis.html      



Quan arribo a Sant Martí, resulta que no arriba el corrent elèctric a l’església. Amb  la llum natural que entra per la porta i quatre ciris hi ha llum suficient per llegir les lectures i les pregàries del missal. De fet, a aquesta església s’hi han celebrat més misses sense corrent elèctric que no pas amb llum elèctrica, que sembla no hi arribà fins cap el 1970.

Acabada la missa em ve a trobar una persona que em vol parlar de la mort de Mn. Pere Ramonet, assassinat el 1936. Em diu que hi ha alguna gravació amb el testimoni d’algú que va conèixer les circumstàncies de l’assassinat i que fins el sepultà. També hi ha algú dels que participen a la missa que li havia fet d’escolà.

Visito en Joan i la Maria, a Cal Curt. No han pogut baixar. La noia, la Rosa, els està atenent. El foc, a la llar, tira a tot gas i a la cuina hi ha bona escofor (com es diu per aquí). I per distreure’s, van seguint les misses que s’emeten per les diverses cadenes. Primer han seguit la missa celebrada per Mn. Manel Valls i, quan surto de la casa, connecten de nou la televisió i es posen escarxofats seguint la missa de Montserrat.  No sé si en veuen cap altra. Em fan pensar amb la meva mare. Es veu que aquestes emissions de la missa tenen una audiència considerable.

No em puc entretenir gaire més pel poble ja que, a Anglès, oficio les exèquies d’en Josep. L’església s’omple del tot. És una família coneguda.

Quan a l’església ho tinc tot endreçat, la M. Pilar em telefona per comunicar-me que estan intervenint d’urgència el nostre germà, en Pere, el segon de la colla. Darrerament ha tingut problemes amb una pedra al ronyó i se li ha desenvolupat una infecció intestinal. Telefono en Carles, el seu fill, per interessar-me per la situació. Baixo a l’església per comentar-ho amb la Mare de Déu del Remei.

Preparo una mica d’olla de peix amb bacallà d’acord amb el que m’ensenyà la mare. Em surt un dinar sucós i bo. I després de descansar un xic, pujo a l’estudi per ordenar un xic més els llibres. Encara hi tinc feina per una estona. Cap a les sis em telefona el mateix Pere. Està afeblit però diu que es troba bé. Déu ho faci!.

Cap a la set, baixo de l’estudi. Encara no ho tinc prou ben aïllat i tinc els peus balbs. Baixo al pis i acabo d’endreçar els mini pessebres que tenia a la saleta del centre del pis.

Jesús guarí la sogra de Simó, o sigui de sant Pere. Tot fa pensar que Simó vivia a casa de la sogra, o sigui que seria pubill. Dintre els patronatges de sant Pere, segurament ningú se li ha acudit que podria ser el patró dels pubills.

Contesto algun missatge i segueixo les notícies del dia relacionades amb l’opinió que tenia en Juan Carlos dels fets del 23 F. Pinten bastos pel nét d’en Cametes.

dilluns, 6 / febrer / 2012

Comencem el dia amb el termòmetre avall: uns dos graus negatius. Els pronòstics parlen de que, durant el dia, farà sol i les temperatures no baixaran tan avall.  

Porten un parell de mil litres de gasoil: espero que n’hi hagi prou per passar aquest hivern. El preu és de 98 cèntims. En Joan ve a donar-me un cop de mà: encara que no ha estat escolta, sempre està a punt.

Preparo una fe de baptisme per enviar a Astúries per una celebració de primera comunió. Abans no es demanava mai això. Ara, com que les famílies van amunt i avall, convé fer-ho.

Passa el tècnic de la fotocopiadora. Em revisa el programa que hi ha instal·lat a l’ordinador i l’acaba de corregir.

 Em visita l’Assumpta. Fa de comercial i està per aquesta zona. Prenem un cafè que es posa molt bé.

Cap a migdia s’ha girat vent i sembla que s’ho vol endur tot. Ni que fóssim a  l’Empordà. Sento trencadissa al terrabastall. Ves a saber què ha estat. La sensació tèrmica va avall.

Baixo al poble a fer un parell de gestions.  

Rebo la mainada de catequesi a l’església. Els faig cantar un xic. Els ensenyo a fer silenci i a pregar. Acabem dient el Parenostre. M’adono que en Marc fa un gran badall tot dient-lo. Després li pregunto: “Marc, estic segur que tu, abans d’anar a dormir, dius cada dia el Parenostre. Oi que és veritat?”. Ell em respon afirmativament i s’estranya que ho sàpiga. El badall l’ha delatat, ja que li ha sorgit com un acte reflex. El cert és que la mainada em van coneixent i jo conec cada dia un xic més la mainada. Llàstima que no es pugui fer el mateix amb els altres nens i nenes de catequesi.

Celebro la missa a la capella de les dominiques.

Ha mort el pintor Antoni Tàpies (88 anys): ha traspassat cap el més enllà guiat per la creu.

dimarts, 7 / febrer / 2012

Quin rebombori, tota la nit! Semblava que la casa havia d’agafar el vol de vent que feia. A més, encara no estic prou acostumat a les fresses de la casa i, inconscientment, em creava intranquil·litat. I això que l’Eulàlia em volia fer creure que, a Anglès, no hi bufa cap mena de vent. Què passaria si n’hi bufessin?

Dino amb la Maria, en Josep i l’Enric. Parlem d’en Patot, i de quan feia la mili. En Josep era el seu alferes i quan feien instrucció, si en Josep feia anar els soldats a l’esquerra, en Patot anava a la dreta, o a la inversa. O sigui, i mai tan ben dit, no sabia ni on tenia la dreta ni on tenia l’esquerra. En Josep li donà un mes de permís perquè anés a casa seva. Al cap d’un parell de dies ja tornava a ser a la caserna i en Josep li preguntà com és que ja havia tornat. En Patot li digué que, a la caserna, s’hi menjava bé i, a casa, no s’hi menjava. 

A la tarda ve el grup de catequesi de la Pepi. Hi ha dos nens i tres nenes.

Vaig aprenent-me el nom de les muntanyes que conformen la vall. De moment, de migdia a ponent, les més conegudes: Santa Barba (o sigui, Santa Bàrbara), Sant Guergori (o sigui, Sant Gregori), Puig d’Afrou (o de Frou, com diuen a La Cellera), Serrat de les Saleres Velles... Espero que de mica en mica les vagi coneixent més i més.

Faig el meu homenatge particular a l’Antoni Tàpies i llegeixo el seu article ART I CONTEMPLACIÓ INTERIOR. No em puc estar de recollir una de les seves afirmacions fonamentals:

“El temps ha demostrat l’error de la crítica materialista vulgar i demagògica que volia desmitificar o dessacralitzar les formes superiors de l’art modern perquè les considerava massa hermètiques o elitistes. Pretendre destruir la dimensió “sagrada” de l’art i la seva capacitat d’enfrontar-nos amb el “misteri” –la qual cosa avui no s’ha de confondre amb  els objectes d’art litúrgic d’una confessió religiosa determinada- seria fer desaparèixer l’art més important, amb quelcom que no solament és essencial a l’art sinó que és part de tota persona i tota societat. I més en moments confusos i de crisi dels sentiments religiosos, quan és tan segur, com s’ha afirmat amb raó, que les formes artístiques són precisament “els canals indispensables per a l’actualització del dipòsit espiritual de la tradició”.  



dimecres, 8 / febrer / 2012

La fred s’ha tornat a animar i, a la matinada, també estem a uns quatre graus negatius.

Al matí tinc visita amb el traumatòleg, l’Eduard. Les seves arrels són de Palafrugell (Bonay) però visita a Banyoles, a la Salus Infirmorum. Es mira amb calma els resultats de les analítiques i de les ressonàncies. Comentari: alerta amb els dolços (i més ara que s’acosta el temps dels brunyols), alerta amb l’esquena (les lumbars i les cervicals estan considerablement afectades d’artrosi: herència de la mare), alerta amb el pes (els gairebé vint-i-cinc quilograms perduts –que m’ha costat Déu i ajuda- han estat oli en un llum per l’esquena!), alerta amb el sedentarisme (quan hagi d’anar a Bonmatí o a Sant Martí, hi hauré d’anar caminant o potser a peu)... En definitiva, bé, però alerta, doncs, com diu aquell tan optimista, ja vaig pels vuitanta.

Vaig a dinar a Can Teixidor del Terme amb la Carme (que ha fet de cuinera), en Josep (que ha anat a proveir al mercat), amb en Jordi (que fa de paleta pel pati de la Collell mentre dos galls li fan de manobres) i la Nuri (que al matí treballa d’informàtica al Consell i, a la tarda, va a LA TAVERNA DE L’SMAUG http://tavernadesmaug.blogspot.com/  ). Quan arribo, veig que en Triqui (el gos) porta una cosa groga a la boca que, a primera vista, em sembla un plàtan. Resulta que ha empaitat un pollet d’ànec i se l’esta cruspint. En Josep li clava tal escridassada que el ca es ve a refugiar als meus peus, com cercant protecció. I, és clar, l’animal queda detingut a la presó per una animalada com aquesta.

Quan en Josep Artigas ve a la doma per col·laborar amb el reforç escolar, em parla de quan s’estava a Palafrugell. Es veu que Mn. Tapiola li feia de conseller espiritual. Per això hem arribat on hem arribat.

dijous, 9 / febrer / 2012

Al migdia oficio les exèquies d’en Tomàs. Mentre ens preparem, en Pepet em parla dels llocs on es celebrava missa el trienni 1936 – 1939 (Cala Baguenya, Cal Rellotger de la Plaça...), qui la celebrava (Mn. Hermenegild), dels dos capellans fills d’Anglès que van ser assassinats (els germans Eduard i Lluís Font, tots dos nascuts al Uruguai). Quan acabem les exèquies ve a saludar-me la Barquera, la Montse Boada. Havia fet de cuinera a les colònies de Sant Feliu de Guíxols quan jo hi anava de monitor (el primer any seria cap el 1973).   

Em telefona en Miquel Bagué que ve a Anglès amb la seva companya i el germà.  Em conviden a dinar. També els acompanya una parella amiga. Surten diversos temes: els capellans de Ventalló (Jaume Rigall, Josep Frigola, Josep Lafont...), en Xexo, els meus germans, el Collell...  Al restaurant hi trobo una altra colla de Palafrugell: la Paquita, es Fesol, l’Albizua i la seva dona.  

Paro ment als noms de les cases antigues d’Anglès: Can Bellveí, Can Perarnau, Can Nostre Senyor (sembla que és diferent de Can Déu Nostre Senyor, al carrer Major), Can Arús, Can Riera, Can Serra, Can Falguera, Can Salt de Bou, Can Figueres, Can Comarrodons, Can Manyà, Can Migdiada, Can Culnegre, Can Perolada... Són denominacions que localitzo en un mapa topogràfic, sense saber si són cases encara existents o no. Em fa l’efecte que n’hi ha d’altres. I totes deuen tenir la seva història, més o menys verídica. A veure si hi ha algú que me’n pugui dir alguna cosa. A les toponímies sempre n’hi ha algun que sona un xic irreverent, algun amb ressonàncies poètiques, algun d’escatològic...   

divendres, 10 / febrer / 2012

Tenim reunió dels capellans de l’arxiprestat a la Codina, a la carretera de Susqueda. Som pocs i mal avinguts: en Ramon se’n veu un bull per posar ordre. Però aconseguim seguir, fil per randa, tot l’ordre del dia. I acabem parlant del llegendari avi Ximixu que tan bones estones ens havia fet passar al Casal d’Estiu de Banyoles. Si ho sabéssiu! A veure si algun dia aconsegueixo que en Ramon me’n comenti alguna cosa més.

A les tres, i amb l’arròs a mig empassar, a Bonmatí, oficio les exèquies d’en Josep i, a dos quarts de cinc, a Anglès, les de la Tomasa.  Si continuem així, aviat em semblarà que encara estic a Palafrugell.

Al vespre, amb la Marta i en Marc, enllestim l’expedient del seu proper casament.  A veure quants en prepararé aquest 2012.

Hi ha reunió del Consell Parroquial amb els col·laboradors més propers de la vida parroquial: vaig coneixent-los de mica en mica i ells, a mi. Fem balanç de la vida parroquial dels darreres setmanes, especialment de Nadal, també de la catequesi, Caritas...  I parlem de la vida parroquial de les properes setmanes: Quaresma, Setmana Santa, Caminada Solidària a Sant Climent d’Amer (el 18 de març), xerrades quaresmals,  primeres comunions...

Quan pujo al pis, m’estic una estona mirant la pel·lícula Clara i Francesc d’Assís. La fisonomia del protagonista em recorda la d’en Berto Martínez Tello. Però només arribo quan Clara va al monestir de les benedictines. La pel·lícula és un xic llepada però no ho és tan com la d’en Zeffirelli.

dissabte, 4 de febrer de 2012

Pel febreret, set capes i un bon barret.


dissabte, 28 / gener / 2012

Plou, però plou poc, però per lo que plou, plou prou. Quan surto a fora, darrera del puig de Frou, la muntanya de Sant Gregori, es veu enfarinada de neu. Mentre no baixi a la vall, la neu a muntanya hi fa bonic.

Cap a migdia, quan ja gairebé no plou, surto a fer una volta pel poble i ho aprofito per anar a comprar i fer alguna altra gestió. El dia està encapotat sense fer gaire res.

Venen els grups de catequesi i m’agrada saludar la mainada. La feina principal la fan els catequistes: avui són dos pares de famílies i dues mares.

A Bonmatí, abans de la missa, parlo una estona amb en Marc i amb la Remei. Jo que em pensava que la Remei era d’Anglès, i ara resulta que és d’Igualada! A la missa m’hi acompanyen d’escolans la Sandra, en Rodrigo i l’Adrià que ha millorat molt i mot, gairebé es comporta bé com en Rodrigo.

A Anglès hi fan d’escolans en Marc, la Maria i la Mariona. A la missa hi participa la Carme Castro, amb els seus fills que venen a visitar en Roger i la Júlia, amics seus, i que avui no han pogut fer d’escolans. A la missa també hi participen algunes persones de Palafrugell.  De part d’en Lluís Molinas, em lliuren un exemplar de la darrera REVISTA DEL BAIX EMPORDÀ amb el meu article Comiat als carmelites de Palafrugell.

diumenge, 29 / gener / 2012

Fa un dia hivernenc. Cap a Santa Barba es veu enfarinat, i també les muntanyes del damunt d’Osor. També els Bastiments i els pics del seu entorn.  

Després de la missa de les 9, la Rosa em porta diversos poemes de caire familiar i personal d’en Manel Pont i que guarda la seva cunyada, la M. Gràcia.  

Quan arribo a Sant Marí m’adono que m’he oblidat el plec de fulls parroquials i em toca retornar cap a Anglès. La Nuri ha ornamentat l’altar de Sant Martí amb camèlies i junquillos. A la sortida, la Carme em lliura per copiar diverses fotografies d’activitats de la parròquia: la visita de la imatge de la M. de Fàtima, el grup de primera comunió (amb Mn. Miquel) del 1967, un equip de futbol de mainada amb Mn. Enric...

La Carme em comenta un fet curiós que succeí fa una colla d’anys i que té regust de llegenda. Resulta que, en una ocasió, un feligrès proper a l’església de Sant Martí, fou segrestat mentre assistia a la missa parroquial. Era un avi de Can Girbau. Els segrestadors van exigir a la família un quartà ple d’unces d’or. L’intercanvi es faria dalt de Santa Barba. El representant de la família anà a Santa Barba després d’arreplegar totes les unces que havia aconseguit, sense mirar si en faltaven o en sobraven. Dalt de Santa Bàrbara, els bandolers portaren un quartà i el representant de la família Girbau hi abocà totes les unces, si bé en sobraven moltes. Els bandolers van arrasar el quartà dient que els tractes eren tractes i que les monedes que no cabien dintre la mesura, no eren seves i que, per tant, se’ls podien emportar juntament amb l’avi penyora que havia segrestat.

Al poble de Sant Martí, vaig a Can Jepa, a visitar en Manel i l’Assumpció. Ve a saludar-me el gendre, en Pere que se’m presenta. Resulta que és el noi petit d’en Vadó de Can Dorca, al costat mateix de Can Teixidor del Terme. La seva mare és la Carme, els seus germans són en Xavier i la Rosa i la tia era la Lola. Ben bé que les muntanyes no es troben. Quan visito la Maria li faig la broma que va pentinada amb els cabells de punta, d’acord amb la moda punk.

Arribo just per la missa d’Anglès. Avui hi fem memòria de la Maria, que morí fa vint dies a Mallorca. Hi ha força gent a l’església, familiars i amics. Hi ha tres matrimonis de Palafrugell. Fan d’escolans la Júlia, la Núria i en David. Amb tot l’esvalot, m’he oblidat de preparar el pa per la missa i, a l’ofertori, m’adono que a la patena no hi ha pa. En Quim Lleal n’hauria deixat alguna de sonada. Sort que en Pepet Venanci sap de què va i a on trobar-ho tot a la sagristia.

Quan s’ha buidat l’església, gairebé a dos quarts de dues, vaig cap a Olot.  El viatge és un passeig en un paisatge de pessebre, amb les crestes properes lleument enfarinades de neu. I quantes pairalies abandonades! Quina melangia.

Arribo al Firalet poc després de les dues. L’Assumpta m’albira i em fa un xiulet perquè no perdi temps cercant. A taula, a més de l’Assumpta, hi ha els sogres de l’Assumpta (la Rosa i en Xavier), els pares de l’Assumpta (la Carme i en Josep), l’Aniol i jo, els amics de la Rosa i en Xavier (en Jaume i l’Alícia), l’amiga de l’Elvira (la Luci) i l’Elvira (a qui se li dedica la trobada pel seu aniversari). En Jaume no pot participar-hi.   

Com és típic a les llars d’Olot, els murs estan recoberts de pintures de tota mena, especialment d’en Xavier Carbonell, en Clapera Mayà.... També hi ha alguns bronzes i algun marbre. 

Parlem d’Anglès, del sermó de Mn. Lluís Solà, de l’assassinat de la noia panjabi, d’amics comuns... 

A la nit, quan em fico al llit, en Pere em comunica que ha mort Mn. Narcís Costabella, rector de Castelló d’Empúries (74 anys). Era de Banyoles, de Can Po de Mata. Havia esta professor meu al seminari menor. El seu pare era amic del meu i compartien molts plantejaments religiosos.  Doneu-li, Senyor, el repòs etern.  

Al bloc, ara creixen les visites des d’Estats Units, des de Rússia, de Taiwan... No ho entenc.

dilluns, 30 / gener / 2012

El matí es presenta clar i lluminós. L’aire és sec, fi i tallant. Cap a l’Empordà deu fer tramuntana.

Amb el tema Viganó i tot l’enrenou intern del Vaticà, estarem distrets uns quants dies.

Fa un bon dia per anar a córrer carrers i aprofito cap al migdia per anar a algunes cases a visitar ancians (més que no pas malalts): la Victòria, la Rosita (deu ser al jardí), en Jaume, en Lluís, la Consol,  en Ginés i la Geno. Tots tenen ganes de comentar-me alguna cosa.

Catalunya Religió parla de les noves tecnologies al servei de la parròquia i ho il·lustra amb l’entrada del web de la Parròquia de Palafrugell: sembla que ara està inactiva

A l’evangeli llegim l’episodi de l’home alliberat de la legió d’esperits malignes i que Jesús els fa ficar en aquell ramat d’uns dos mil porcs precipitant-los muntanya avall fins el llac de Genesaret. Sempre que llegeixo aquest episodi no em puc estar de dir “malaguanyats!”. Ja poden anar dient els comentaristes que és un símbol i que si tal i qual. Però dos mil porcs, són molts porcs. I potser al Senyor no li hauria estat necessari de multiplicar pans i peixos, com explica més avall sant Marc.

Quan estava celebrant la missa he rebut un SMS dels meus amics que he anat a llegir davant la Mare de Déu i després li he ensenyat: el seu fill ja ha estat operat del tumor a les lumbars i de moment tot ha anat bé.

Al vespre em telefona en Tano Pisano. Està preparant varies exposicions d’obra seva: dues a Florència, una a Mataró, una altra a Barcelona, també a Begur... Em comenta que va visitar la capella dels Dolors de Mataró pintada per en Viladomat i que en quedà fascinat, com és obvi. Com que ronda pel Fraternal, també fa posar a l’aparell en Jordi.

dimarts, 31 / gener / 2012

Fa fred i els pronòstics anuncien que en farà molt més. Espero que resistim. Haurem d’anar-nos abrigant amb peces de roba, una damunt de l’altra. Semblarem cebes.

Al matí em ve a saludar en Josep Puig Estany. És de Can Padrosa de Sant Martí i viu a Olot, a la Perla. Havia vingut sovint a Palafrugell a preparar dinars col·lectius, pel Garbí i per l’Hospitalitat de Lourdes. Es veu que està preparant una trobada de la Colla del Bufet d’Olot a Sant Pere Sestronques, el dijous llarder (16 de febrer). Va cofat amb una musca barretina. Em diu que el musc és el propi de les barretines dels senyors. Havia estat educador al Collell, on el van conèixer els meus germans.

Cap a les onze vaig a visitar ancians. No s’hi pot anar més aviat perquè se’ls incomoda, o bé encara són al llit o s’estan arrreglant. Ahir vaig anar a la zona del carrer de les Fàbriques, a la sortida cap a Osor i la Cellera. Avui vaig cap a la zona del carrer de la Triassa, a l’entrada d’Anglès des de Girona. Visito la Lola, l’Annita, la Montserrat, l’Agustí, la Maria... Cada vegada que faig alguna ronda visitant ancians, se n’hi afegeix algun altre.

Quan torno cap a la doma, proveeixo llegum per dinar. Arribo per sota de Santa Magdalena hi sento la fressa d’una aixeta oberta que perd aigua. Vaig a deixar la bossa de la compra a la doma i a recollir les claus i torno a Santa Magdalena per tancar l’aixeta oberta i l’aixeta de pas general de l’aigua.

La tarda transcorre tranquil·la. Passo per la farmàcia a comprar medicaments i també passo per la tintoreria a recollir les catifes que hi havia portat a netejar.

dimecres, 1 / febrer / 2012

Parteixo aviat d’Anglès (3/4 de 9) per ser a temps a les exèquies de Mn. Narcís Costabella. Quan entro a la Basílica de Castelló d’Empúries està plena de gom a gom. Hi destaquen molts homes. Cerco un lloc lliure i quedo situat darrera d’en Josep M. Terricabras. Darrera meu hi ha en Pere Frigolé, també els pintors Josep Ministral i Lluís Roura. Hi ha molts altres companys escampats per la nau, a més dels que concelebren.

La cerimònia exequial és ja prou trista per si mateixa, per molt que portem fe i esperança al cor. Es desvetllen preguntes sobre el futur de la nostra església i, sobretot, de l’estil d’església que es vol perpetuar. Fóra de les intervencions protocol·làries (alcalde, consell parroquial... ), dóna la impressió que s’ha pensat una cerimònia on els assistents són únicament espectadors d’una mena d’espectacle on hi pul·lulen uns personatges que no es poden estar d’aprofitar l’ocasió per mostrar les seves preteses gràcies.

L’ambient de la basílica resulta fred en molts aspectes. Al costat meu hi ha un pagesot de l’entorn. Quan veu que el bisbe es posa la mitra, l’home no es pot estar de dir: “Si aquell es posa aquell barret, jo també em poso aquesta gorra”. I així ho fa.

A la sortida, saludo diversos coneguts. En Miquel Àngel m’acompanya a trobar  en Jordi Pla. Està animat a recollir escrits i poemes d’en Manel Pont. També hi mostra interès en Josep Ministral.

M’arribo a Viladamat a visitar un company que ha estat operat fa pocs dies. Des del finestral de l’estudi on hi fa vida, es divisa la plana de l’Alt Empordà i, com a fons del ciclorama, s’hi retalla el santuari de la Mare de Déu del Mont. S’està a casa de la seva  mare, la Maria, que em comenta s’havia estat al Mas Gros de Ventalló i havia anat a l’escola amb la meva tia Pilar.

Vaig a dinar a Banyoles. A taula hi ha la Carme, en Josep, la Nuri, en Jordi i jo. Mengem fideus a la cassola amb costelló: són molt bons. A la taula parlem de Mn. Narcís, dels seus germans (en Jaume, la Lourdes, en Joan), dels nebots (en Lluís Costabella forma part del grup de rock KITSCH). També parlem dels camps i del pissarrí, on el 1939 s’hi estava construint un polvorí i a on, posteriorment, s’hi instal·laven caravanes de gitanos. En Josep afirma que sembla que allà hi va néixer la Chunga. Amb tot, la biografia oficial afirma que va néixer a Marsella (1938). També comentem la mort d’en Francisco Bosch de Can Boada, bon amic de la família.     

Quan retorno cap a Anglès  m’aturo a proveir d’aliments, no fos cas que quedéssim uns quants dies bloquejats.

Des de Bolívia, rebo un missatge de la Carme Colomer. Em comunica que ja li han arribat els 2000 euros que vaig enviar-li en nom dels feligresos de Sant Martí i d’Anglès. Amb el canvi se li han convertit amb 19.000 bolivians. Em comenta que ja en té la meitat de gastats per comprar material escolar pel nou curs que allà ara comença. Vol que faci arribar l’agraïment a tothom que hi ha col·laborat. 

dijous, 2 / febrer / 2012

Cap a les 4 de la matinada em llevo per una aturada tècnica. Miro a l’exterior i es veu nevar lleugerament. Som el dia de la Candelera. I van caient flocs de neu, sense masses ganes.

Quin sarau ha organitzat l’arquebisbe de Tarragona amb les seves declaracions. L’Anna Punsosa en fa una bona reflexió a CRISTIANS SENSE CRIST I ALTRESCONVENIÈNCIES .  

A quarts d’onze vaig cap a Girona. El paisatge del trajecte està tot enfarinat de neu: es fa agradable a la vista. El termòmetre no puja dels 3º.

Vaig a Can Busquets a adquirir unes quantes bengales per la celebració de dissabte amb la mainada de catequesi.  També passo per l’Ortopèdia Bosch a  recollir les plantilles que hi tenia encarregades. Sembla que se m’encaixen bé. Una mica més enllà, un tallat i un croissant petit. Retiro la analítica al Centre d’Anàlisis. A la sortida em trobo amb en Narcís Gasull i la seva muller, la Núria. Ens saludem efusivament, com pertoca. Es veu que en Narcís ha estat operat del cor i li han instal·lat un marcapassos. No ens podem estar de parlar de Palafrugell i de la Siseta Deulofeu que morí fa una setmana. També vaig a retirar els resultats de les ressonàncies magnètiques. Déu n’hi do la feina que he pogut fer en poca estona.   

Quan vaig a treure el cotxe de l’aparcament, em trobo amb la Rosa Oller de Can Blat-de-coure. Es veu que han ingressat el seu germà, en Tià, i va a mirar com es troba.

Retornant només es veu neu a alguna raconada de les obagues. La temperatura no s’enfila pas més de 5º.

L’equip de Vida Creixent celebra la festa patronal de la Presentació del Senyor i de la Purificació de Maria i això vol dir un dinar a Cala Elisa. Som gairebé una quinzena. En Joan, des de que el Bloc del Capellà ha parlat d’ell, sembla que li fa vergonya de tractar-nos de reis i reines i hem quedat tots relegats senzillament a patges. O potser ara és republicà.  

Quan estem acabant de dinar arriba la colla dels caçadors, els amics de Mn. Josep Lafont. Com que l’Alfredo s’adona que a la taula hi ha antigues companyes de la Cooperativa, ve a saludar-les efusivament. Ell mateix ens comunica que fou el qui va ensorrar la Cooperativa. Es veu que als plens de l’Ajuntament organitza uns guirigalls d’antologia.

Quan acabem el dinar m’arribo a l’avinguda del Floricel a visitar alguns ancians: la Carmen, l’Esteve, en Pitu... També saludo les cuidadores que estan fent un servei important a aquests avis i a les seves famílies. En alguna casa haig de cridar fort perquè s’assabentin dels que els dic. Del que jo deia, segurament se n’han assabentat millor els veïns. També trobo en Joan Boix fent d’esquilador i prenent el pèl, com li pertoca.

Al vespre, a l’església parroquial de Sant Miquel d’Anglès, hem celebrat la Presentació del Senyor. Hem beneït les espelmes a la nau lateral, al costat de la Mare de Déu del Carme, i ens hem desplaçat a la nau central cantant Vós sou Senyor la llum del meu cor. La Mare de Déu del Remei també portava la seva candela encesa i sembla que ha agradat a tothom. És una celebració d’intens simbolisme i de profundes arrels antropològiques i cristianes.

Acabo la jornada fent una estona d’estudi de l’evangeli de sant Lluc  amb uns joves universitaris. Semblen esponges. Hem acabat els dos primers capítols, els de la infància de Jesús.
divendres, 3 / febrer / 2012

El dia es lleva amb el cel clar. L’aire és fred i tallant.

Al matí desfem els pessebres de l’església i el del pati de la doma, com mana la tradició, un cop ja que ha passat la Candelera.

Cap a les onze surto a visitar els ancians de Bonmatí. Abans, passo per Can Valls, al darrera de l’Antex. En Lluís i la Maria reconeixen que la temperatura és molt baixa i que el sol no escalfa. Però sembla que els agrada més estar-se al pati. De fet, sempre s’ha dit que la fred conserva millor les coses que no pas la calor. Però tampoc ens ho hem d’agafar massa seriosament.

Ja a Bonmatí visito la Carme, en Joan, la Margarita, la Maria, en Josep, la Josefina, la Corona, en Joaquim...  El comentari general és que fa fred, però tothom està com un torró dintre la seva casa.

El pare de l’Edu em comunica que la intervenció per extirpar el tumor a les vèrtebres lumbars ha anat molt bé i que el noi es va recuperant amb certa rapidesa. Donem-ne gràcies a Déu, i que Déu mateix faci que s’acabi de resoldre bé.  

Al vespre hi ha la trobada de catequistes de l’arxiprestat a la sala de la doma. Els participants som una trentena . D’Anglès som una dotzena, i de Bonmatí, han vingut totes les catequistes. Es veu que de Bescanó no han pogut venir perquè sembla que no han trobat la clau.

La Carme Hortal, companya i amiga d’en Josep M. Soler, ens parla de COM MILLORAR EL COMPORTAMENT DELS NENS I NENES A LA CATEQUESI. Sort que una catequista d’Amer soluciona el tema de la connexió de l’ordinador amb el canó. Enmig de la xerrada, amb el parlar suau de la Carme, l’escofor de la sala i el cansament, hi ha moments que peso figues. El tema, però, interessa perquè a cada grup hi ha algun element destacat. La Maria hi ha una bona intervenció.
Quan acabem, els catequistes d’Anglès conviden els altres a tastar coques de pa de pessic. Renoi, com pujarà el sucre! I és que si una és bona, l’altra també. I convé tastar-les totes per no quedar malament amb cap cuinera. Els d’Amer ens conviden a l’aplec de santa Bergida. A Anglès tenim santa Barba i, a Amer, santa Bergida.  

Els capellans fem un xic de ròdol. Comentem les exèquies d’en Narcís Costabella. Tots estem sorpresos de la quantitat de gent que hi participà. Es veu que ja han començat les quinieles per la substitució. Algú diu que serà un altre Narcís. El noi de Can Pepus fa una altra aposta i em penso que hi toca perquè coneix el pa que s’hi dóna. Deixem temps al temps.

Al pati de la doma hi fa molta fred i, encara que sigui un tros curt, per anar de la porta de la sala a l’entrada dels despatxos, m’enfundo el buf, em cofo la barretina i m’abrigo amb la jaqueta. No em sobra res. Pujo al pis a quarts de dotze.