De tard o de primer, carnestoltes pel febrer

dissabte, 18 / febrer / 2012

El servei d’aparcament i taxi funciona bé (aparca i vola). El viatge de retorn, des del Prat de Llobregat a Anglès, és tranquil. M’allito a les dues de la matinada.

Les dominiques em telefonen per dir-me que la germana Pilar s’està acabant. Vaig a acomiadar-me’n i li administro els sagraments. Està conscient i, com ha fet sempre, amb cara somrient em va dient “gràcies, gràcies”. I em besa la mà. Li dono un rosari que he portat de Roma. L’agafa fort i també el besa.

També m’arribo fins a expressar el condol a Cal Flequer Nou per la mort d’en Lluís.

Feinejo per la rectoria: fer bugada, contestar alguns missatges, preparar el DIARI DEL RECTOR, preparar les misses del diumenge...

Vaig a Sant Martí Sapresa a oficiar les exèquies d’en Rosendo de Can Mou. Com és costum, quan acabem acompanyo el seu fèretre fins el cementiri. Quan acabo em saluda un home de Palafrugell que em coneix de El Fraternal. També em saluda la Maria Artigas i la seva germana (són de Camós) que es veu són propietàries de Can Mou.

A la tarda arriba la notícia de la mort d’accident d’una de les religioses de Lladó

A la missa de Bonmatí hi fan d’escolans en Max, en Rodrigo, l’Adrià. La situació és impossible

Se’m comunica la mort de la germana Pilar ha mort mentre estava celebrant a Bonmatí. Quan retorno a Anglès passo a expressar el meu condol a la comunitat i a fer-hi una pregària. Ha mort amb pau, acompanyada, assistida amb els sagraments i, a més, donant el seu cos a la ciència: tot un testimoni de vida cristiana.

Penjo al bloc les notes del DIARI DEL RECTOR referents a aquesta setmana. No les he polit gaire.

Diumenge, 19 / febrer / 2012 

Reprenc l’horari habitual i a les 6 ja estic de peus a terra. Llegeixo els diaris, prego una mica, m’estrijolo, escric quatre notes... La fred ja no és tan aguda com fa una setmana. Baixo a obrir l’església i a engegar la calefacció. Esmorzo...

Les misses són tranquil·les. He encertat les cançons perquè les pugui cantar en Pepet. A les 9 hi faig memòria dels difunts de la setmana: en Lluís, en Joan i la germana Pilar. També faig memòria de la religiosa de Lladó morta d’accident que coneixia de trobar-nos a El Mont, per sant Llorenç.

Després de la missa a Sant Martí vaig a Cal Curt. Dimarts operaren una hèrnia d’en Joan però ja és a casa i es troba bé. Volia visitar la Maria però sembla que no hi és. No em queda temps per visitar ningú més.

Després de la missa de migdia i d’endreçar les coses, vaig a dinar amb la Carme i en Josep. També hi ha l’Assumpta i l’Aniol. El noi, que fa P3, ens canta

Un dia tornant de Vic

vaig veure baixar un senyor

que anava a cavall d'un ruc.

El ruc va caure, va relliscar:

tots dos per terra, varen rodar.

Ai quina gràcia, veure un senyor

rodant per terra, rodant per terra, com un meló

Txim pum!

La Collell i els seus homes han anat a Vall Ter i arriben a la tarda. En Tiri, la Sònia, en Pol i l’Anna són a Els Angles. La Nuri i en Jordi estan treballant. Em venen a saludar la Marina i el seu company.

A la tarda telefono en Pere –ja és a casa i es troba bé- i em telefona en Jaume, amb qui comento per longum et latum la passejada per Roma.

Vaig pensant en diversos impactes d’aquests dies a Roma: la quantitat de pidolaires molt més crescuda que la darrera vegada que vaig visitar la ciutat (el 2006), la gran quantitat de venedors ambulants (abans, gairebé inexistents) sobretot pakistanesos, les esglésies romanen tancades més hores...   

També parlem de la mort de la mare Rosalia, monja de Sant Daniel. Havia estat mestre a Batet de la Serra i, darrerament, era l’arxivera del monestir. També me n’havia parlat l’àvia Quintana.

dilluns, 20 / febrer / 2012

El dia s’alça clar. Sembla que s’ensuma la primavera. Després de saludar a la Mare de Déu del Remei i els sants de l’església, des del portal contemplo les muntanyes, tan ben retallades: Santa Barba, Puig d’Afrou, Sant Guergori, Puig Bernat, el Costabona, el Gra de Fajol, Bastiments...  (aquests, ben nevats).

Expresso el condol a l’Enric, l’Albert i la Dolors per la mort del seu oncle Ernest Tubert, a Banyoles. 

M’arriba l’edició del llibret que vaig escriure a l’estiu: EMETERI (MEDIR) I CELEDONI, ELS SOLDATS MÀRTIRS. És el 13è títol que em publiquen a la col·lecció Sants i Santes del CPL.

A la missa vespertina hi noto el buit de la germana Pilar i, a l’acabament, el seu sentit petó a la meva mà tot repetint: “gràcies, gràcies”. Noto una certa emoció.

Quan acabo la missa, amb les germanes dominiques preparem les exèquies de la germana Pilar, que s’oficiaran dissabte a les 10 del matí.

En Tano em comenta que demà anirà a preparar l’exposició a Florència, a la Galeria dei Uficci. S’anomenarà FIORI E FIORETTI, jugant amb el nom de la ciutat i fent un homenatge a les Floretes de san Francesc. També exposarà a Fiesole, la ciutat del Beat Angèlic, Giovanni da Fiesole, Guido di Pietro da Mugello. També està per inaugurar una bona exposició a Mataró. Certament, no és pas un artista qualsevol.    

dimarts, 21 / febrer / 2012

Enfilem el darrer tram del hivern. De moment, la primavera continua traient el nas. Però no ens en refiem massa: fa dos anys, el 8 de març, ens va fer la gran nevada que ens ho bloquejà tot (si més no al Baix Empordà).  

Faig un dia de recés personal. Llegeixo alguns comentaris entorn de la Quaresma: Rovira Belloso, Enzo Bianchi, Vicenzo Paglia, José Antonio Pagola... M’aturo especialment al missatge de Quaresma de Benet XVI.  Recullo idees especialment suggerents: som fets de cendra, fixar-se en l’altre... Passo força estona a l’església, en silenci.

A mitja tarda passa una rua de carnestoltes amb la mainada de col·legi. Em passa pel cap un poema d’en Josep Carner (un dels poetes que més m’estimo):

            INVITACIÓ DE FEBRER

La sargantana es mou, devers

la fina esquerda;

mig s’han posat els ametllers

gonella verda.

A vila, avui, gent follejant

de cares blanques,

flocs de paper cabdellaran

damunt les branques;

faran, minyons d’aire estantís

i humils deesses,

veus d’aviram, sota l’encís

de les disfresses.

¡Oh, vine, vine, amb el teu seny,

i amb la teva esma;

puja quieta pel pedreny

dolça Quaresma!

¡Oh primavera de Jesús

que als cors espleta

i apars als homes un refús

de tan secreta,

tu que tens pau als horitzons,

que guardes mel en tes entranyes

i que ets morada com un fons

fet de muntanyes!

                        Josep Carner (1884 – 1970) a SENY HUMILIAT

dimecres, 22 / febrer / 2012

Al matí vaig a l’escola Vall dels Àngels a fer-hi la celebració de la cendra amb els alumnes de l’escola. A la capella, hi estan un xic estrets, però la mainada segueix i tot surt prou bé.

Primer cantem “Tots els nens del meu carrer...”. Després, a tall de conte, els explico la creació de l’home amb el fang: uns braços per abraçar i treballar, uns peus i unes cames per acompanyar, dos ulls per veure i mirar bé, dues orelles per escoltar i atendre, només una boca per parlar amb mesura, un cap per pensar... Finalment, fent-nos el boca a boca, Déu ens dóna l’alè de vida i, quan obrir els ulls,  ens ho regala tot: les estrelles, el mar, els arbres, els camps... Però l’home, en comptes de gaudir del jardí de la creació amb que Déu l’obsequiava, ho ha anat convertint (ho hem anat convertint) tot en un desert, embrutint els rius, destruint els boscos, barallant-nos entre nosaltres... Quan hem arribat aquí, cada infant ha apuntat, en un paper, coses que fa o ha fet i que signifiquin destruir la natura i la creació. I hem cantat el cànon de la pau: “Escolteu, s’acosta ja... “.

La segona part ha estat comentar l’arribada de Jesús enmig del desert de la vida: un desert que és el resultat de totes les bestieses que ha comès la humanitat. I Jesús vol fer-hi tornar a créixer un jardí, un bosc, un món nou. Però el Temptador, el gran enganyador amb mentides enlluernadores i amb falsos miratge, vol enredar Jesús: primer li diu que faci que les pedres es tornin pans. I Jesús li contesta que hem de respectar el que Déu ha fet i ser fidels al que vol. Segonament, el Temptador li diu que es llanci de dalt de tot de la torre més alta del temple, i que, com que no li passarà res, tothom l’admirarà. I Jesús li diu que no digui tonteries ja que Déu no vol que fem bestieses com aquesta que, a més, no serveixen per a res. Finalment el Temptador li diu que l’adori a ell que és la fama, el diner, la moda, la força, el plaer... i que ell també en podrà gaudir. I Jesús li diu que no s’ha d’adorar a ningú més que a Déu i així servir els altres. I així va engegar a passeig el diable.

A la tercera part els nois i noies han passat davant meu i llençaven el paperet dintre la galleda expressant que volien superar tot el que porta a destruir la natura i la nostra dignitat. Amb un xic de fang barrejat amb cendra, els untava el front fent-los una creu dient-los: “Recorda’t que ets fang i cendra, però Déu t’estima”. Ben segur que, quan hem acabat la celebració, s’ho han anat a mirar al mirall. Fent un moment de silenci han demanat que sabessin esforçar-se a respectar tot el que Déu ens ha donat i, mentre dèiem el Parenostre, encenia els paperets que hi havia a la galleda. Per acabar hem cantat “Un món millor”.

Al despatx hi he tingut una bona processó de visites: per encomanar alguna missa, per demanar el baptisme, per parlar d’algun problema...

A la missa vespertina del dimecres de cendra a Sant Miquel hi participem uns 35 feligresos. La celebració és senzilla i participada.

En Rubén em comunica la mort de la seva àvia Júlia que tant l’havia ajudat a ell. Ara ell no s’ha mogut del costat del seu llit.  

Menú d’aquest dia especial: un bol de llet i cafè amb cereals per esmorzar; un rissotto amb espàrrecs dels que venen preparats per dinar, una truita per sopar. Tot sense un bocí de pa ni cap mena de fruita o de dolç, com tampoc res per matar el cuc, entre àpat i àpat. De tot, n’hauria menjat el doble.

dijous, 23 / febrer / 2012

S’ha mort la M. José Durinx, amb 98 anys. Mai havia aconseguit saber-ne l’edat, si bé intuïa que ja feia temps n’havia fet 80. El seu tipus era com el d’una nina de porcellana acabada de treure d’una capsa, com una Marilyn Monroe. Déu l’hagi.  

Faig una volta pel poble anant a comprar alguna cosa pels àpats dels propers dies. També visito un parell d’ancians. En Xicu em parla d’en Fèlix i d’en Mel de qui n’havia estat company a els Fosos de Figueres i l’amistat continuà quan en Mel va fer-se capellà. La Paquita em parla de la M. Pilar. Es coneixen de les anades a Lourdes. També em recomana que pugi a la Creu de Sant Benet on gaudiré d’un bon panorama, d’aire net, de tranquil·litat. Sembla que és cap a Osor. Hauré de mirar per on cal enfilar-se. Em sembla que, per allà, hi ha molt a descobrir.

A la tarda treballo tranquil triant papers i llibres. Ara, que ja gairebé tinc les coses a lloc, és el moment de la tria: què llenço definitivament, què és el que trio per anar donant, què guardo... Però encara hi ha coses que no he localitzat. Com em diria la Conxa Saurí, cada trasllat és com un incendi.

Després de la missa vespertina vaig a Bonmatí per reunir-me amb el Consell Parroquial. El grip ha provocat alguna baixa: mal del temps. Parlem de les primeres comunions (enguany se’n preparen tres), de les activitats de l’arxiprestat, dels horaris de les properes celebracions, de l’aplec a l’Anunciació de Calders (el 25 de març, és clar)...  Quan acabem hi ha qui em comenta que haig de parar ment en no confondre Bonmatí amb Bescanó, com he fet alguna vegada (lapsus linguae).

divendres, 24 / febrer / 2012

Si bé les nits són fredes, el matí ja es presenta rialler i agradable. Tot sembla fer sensació de primavera.

El matí faig feina per la rectoria. Envio un missatge recordant que demà hi ha les exèquies de la germana Pilar.

Ve poca mainada a catequesi: avui, les escoles no fan classe ja que tenen la festa optativa. És curiós que s’hagi triat aquest dia. Els que venen els faig explicar la celebració de dimecres: ho tenen prou clar! I tenen premi, només faltaria! (patrocina HARIBO).

Al vespre hi ha viacrucis i missa a l’església parroquial d’Anglès. Som a la Quaresma amb una trentena de participants. Amb això, no he diferit gaire de Palafrugell.

Al finalitzar, amb la superiora de les dominiques i amb la Pepi, acabem de preparar algunes coses per les exèquies de la germana Pilar, demà.