dissabte, 28 / gener / 2012
Plou, però plou poc, però per lo que plou, plou prou. Quan surto a fora, darrera del puig de Frou, la muntanya de Sant Gregori, es veu enfarinada de neu. Mentre no baixi a la vall, la neu a muntanya hi fa bonic.
Cap a migdia, quan ja gairebé no plou, surto a fer una volta pel poble i ho aprofito per anar a comprar i fer alguna altra gestió. El dia està encapotat sense fer gaire res.
Venen els grups de catequesi i m’agrada saludar la mainada. La feina principal la fan els catequistes: avui són dos pares de famílies i dues mares.
A Bonmatí, abans de la missa, parlo una estona amb en Marc i amb la Remei. Jo que em pensava que la Remei era d’Anglès, i ara resulta que és d’Igualada! A la missa m’hi acompanyen d’escolans la Sandra, en Rodrigo i l’Adrià que ha millorat molt i mot, gairebé es comporta bé com en Rodrigo.
A Anglès hi fan d’escolans en Marc, la Maria i la Mariona. A la missa hi participa la Carme Castro, amb els seus fills que venen a visitar en Roger i la Júlia, amics seus, i que avui no han pogut fer d’escolans. A la missa també hi participen algunes persones de Palafrugell. De part d’en Lluís Molinas, em lliuren un exemplar de la darrera REVISTA DEL BAIX EMPORDÀ amb el meu article Comiat als carmelites de Palafrugell.
diumenge, 29 / gener / 2012
Fa un dia hivernenc. Cap a Santa Barba es veu enfarinat, i també les muntanyes del damunt d’Osor. També els Bastiments i els pics del seu entorn.
Després de la missa de les 9, la Rosa em porta diversos poemes de caire familiar i personal d’en Manel Pont i que guarda la seva cunyada, la M. Gràcia.
Quan arribo a Sant Marí m’adono que m’he oblidat el plec de fulls parroquials i em toca retornar cap a Anglès. La Nuri ha ornamentat l’altar de Sant Martí amb camèlies i junquillos. A la sortida, la Carme em lliura per copiar diverses fotografies d’activitats de la parròquia: la visita de la imatge de la M. de Fàtima, el grup de primera comunió (amb Mn. Miquel) del 1967, un equip de futbol de mainada amb Mn. Enric...
La Carme em comenta un fet curiós que succeí fa una colla d’anys i que té regust de llegenda. Resulta que, en una ocasió, un feligrès proper a l’església de Sant Martí, fou segrestat mentre assistia a la missa parroquial. Era un avi de Can Girbau. Els segrestadors van exigir a la família un quartà ple d’unces d’or. L’intercanvi es faria dalt de Santa Barba. El representant de la família anà a Santa Barba després d’arreplegar totes les unces que havia aconseguit, sense mirar si en faltaven o en sobraven. Dalt de Santa Bàrbara, els bandolers portaren un quartà i el representant de la família Girbau hi abocà totes les unces, si bé en sobraven moltes. Els bandolers van arrasar el quartà dient que els tractes eren tractes i que les monedes que no cabien dintre la mesura, no eren seves i que, per tant, se’ls podien emportar juntament amb l’avi penyora que havia segrestat.
Al poble de Sant Martí, vaig a Can Jepa, a visitar en Manel i l’Assumpció. Ve a saludar-me el gendre, en Pere que se’m presenta. Resulta que és el noi petit d’en Vadó de Can Dorca, al costat mateix de Can Teixidor del Terme. La seva mare és la Carme, els seus germans són en Xavier i la Rosa i la tia era la Lola. Ben bé que les muntanyes no es troben. Quan visito la Maria li faig la broma que va pentinada amb els cabells de punta, d’acord amb la moda punk.
Arribo just per la missa d’Anglès. Avui hi fem memòria de la Maria, que morí fa vint dies a Mallorca. Hi ha força gent a l’església, familiars i amics. Hi ha tres matrimonis de Palafrugell. Fan d’escolans la Júlia, la Núria i en David. Amb tot l’esvalot, m’he oblidat de preparar el pa per la missa i, a l’ofertori, m’adono que a la patena no hi ha pa. En Quim Lleal n’hauria deixat alguna de sonada. Sort que en Pepet Venanci sap de què va i a on trobar-ho tot a la sagristia.
Quan s’ha buidat l’església, gairebé a dos quarts de dues, vaig cap a Olot. El viatge és un passeig en un paisatge de pessebre, amb les crestes properes lleument enfarinades de neu. I quantes pairalies abandonades! Quina melangia.
Arribo al Firalet poc després de les dues. L’Assumpta m’albira i em fa un xiulet perquè no perdi temps cercant. A taula, a més de l’Assumpta, hi ha els sogres de l’Assumpta (la Rosa i en Xavier), els pares de l’Assumpta (la Carme i en Josep), l’Aniol i jo, els amics de la Rosa i en Xavier (en Jaume i l’Alícia), l’amiga de l’Elvira (la Luci) i l’Elvira (a qui se li dedica la trobada pel seu aniversari). En Jaume no pot participar-hi.
Com és típic a les llars d’Olot, els murs estan recoberts de pintures de tota mena, especialment d’en Xavier Carbonell, en Clapera Mayà.... També hi ha alguns bronzes i algun marbre.
Parlem d’Anglès, del sermó de Mn. Lluís Solà, de l’assassinat de la noia panjabi, d’amics comuns...
A la nit, quan em fico al llit, en Pere em comunica que ha mort Mn. Narcís Costabella, rector de Castelló d’Empúries (74 anys). Era de Banyoles, de Can Po de Mata. Havia esta professor meu al seminari menor. El seu pare era amic del meu i compartien molts plantejaments religiosos. Doneu-li, Senyor, el repòs etern.
Al bloc, ara creixen les visites des d’Estats Units, des de Rússia, de Taiwan... No ho entenc.
dilluns, 30 / gener / 2012
El matí es presenta clar i lluminós. L’aire és sec, fi i tallant. Cap a l’Empordà deu fer tramuntana.
Amb el tema Viganó i tot l’enrenou intern del Vaticà, estarem distrets uns quants dies.
Fa un bon dia per anar a córrer carrers i aprofito cap al migdia per anar a algunes cases a visitar ancians (més que no pas malalts): la Victòria, la Rosita (deu ser al jardí), en Jaume, en Lluís, la Consol, en Ginés i la Geno. Tots tenen ganes de comentar-me alguna cosa.
Catalunya Religió parla de les noves tecnologies al servei de la parròquia i ho il·lustra amb l’entrada del web de la Parròquia de Palafrugell: sembla que ara està inactiva
A l’evangeli llegim l’episodi de l’home alliberat de la legió d’esperits malignes i que Jesús els fa ficar en aquell ramat d’uns dos mil porcs precipitant-los muntanya avall fins el llac de Genesaret. Sempre que llegeixo aquest episodi no em puc estar de dir “malaguanyats!”. Ja poden anar dient els comentaristes que és un símbol i que si tal i qual. Però dos mil porcs, són molts porcs. I potser al Senyor no li hauria estat necessari de multiplicar pans i peixos, com explica més avall sant Marc.
Quan estava celebrant la missa he rebut un SMS dels meus amics que he anat a llegir davant la Mare de Déu i després li he ensenyat: el seu fill ja ha estat operat del tumor a les lumbars i de moment tot ha anat bé.
Al vespre em telefona en Tano Pisano. Està preparant varies exposicions d’obra seva: dues a Florència, una a Mataró, una altra a Barcelona, també a Begur... Em comenta que va visitar la capella dels Dolors de Mataró pintada per en Viladomat i que en quedà fascinat, com és obvi. Com que ronda pel Fraternal, també fa posar a l’aparell en Jordi.
dimarts, 31 / gener / 2012
Fa fred i els pronòstics anuncien que en farà molt més. Espero que resistim. Haurem d’anar-nos abrigant amb peces de roba, una damunt de l’altra. Semblarem cebes.
Al matí em ve a saludar en Josep Puig Estany. És de Can Padrosa de Sant Martí i viu a Olot, a la Perla. Havia vingut sovint a Palafrugell a preparar dinars col·lectius, pel Garbí i per l’Hospitalitat de Lourdes. Es veu que està preparant una trobada de la Colla del Bufet d’Olot a Sant Pere Sestronques, el dijous llarder (16 de febrer). Va cofat amb una musca barretina. Em diu que el musc és el propi de les barretines dels senyors. Havia estat educador al Collell, on el van conèixer els meus germans.
Cap a les onze vaig a visitar ancians. No s’hi pot anar més aviat perquè se’ls incomoda, o bé encara són al llit o s’estan arrreglant. Ahir vaig anar a la zona del carrer de les Fàbriques, a la sortida cap a Osor i la Cellera. Avui vaig cap a la zona del carrer de la Triassa, a l’entrada d’Anglès des de Girona. Visito la Lola, l’Annita, la Montserrat, l’Agustí, la Maria... Cada vegada que faig alguna ronda visitant ancians, se n’hi afegeix algun altre.
Quan torno cap a la doma, proveeixo llegum per dinar. Arribo per sota de Santa Magdalena hi sento la fressa d’una aixeta oberta que perd aigua. Vaig a deixar la bossa de la compra a la doma i a recollir les claus i torno a Santa Magdalena per tancar l’aixeta oberta i l’aixeta de pas general de l’aigua.
La tarda transcorre tranquil·la. Passo per la farmàcia a comprar medicaments i també passo per la tintoreria a recollir les catifes que hi havia portat a netejar.
dimecres, 1 / febrer / 2012
Parteixo aviat d’Anglès (3/4 de 9) per ser a temps a les exèquies de Mn. Narcís Costabella. Quan entro a la Basílica de Castelló d’Empúries està plena de gom a gom. Hi destaquen molts homes. Cerco un lloc lliure i quedo situat darrera d’en Josep M. Terricabras. Darrera meu hi ha en Pere Frigolé, també els pintors Josep Ministral i Lluís Roura. Hi ha molts altres companys escampats per la nau, a més dels que concelebren.
La cerimònia exequial és ja prou trista per si mateixa, per molt que portem fe i esperança al cor. Es desvetllen preguntes sobre el futur de la nostra església i, sobretot, de l’estil d’església que es vol perpetuar. Fóra de les intervencions protocol·làries (alcalde, consell parroquial... ), dóna la impressió que s’ha pensat una cerimònia on els assistents són únicament espectadors d’una mena d’espectacle on hi pul·lulen uns personatges que no es poden estar d’aprofitar l’ocasió per mostrar les seves preteses gràcies.
L’ambient de la basílica resulta fred en molts aspectes. Al costat meu hi ha un pagesot de l’entorn. Quan veu que el bisbe es posa la mitra, l’home no es pot estar de dir: “Si aquell es posa aquell barret, jo també em poso aquesta gorra”. I així ho fa.
A la sortida, saludo diversos coneguts. En Miquel Àngel m’acompanya a trobar en Jordi Pla. Està animat a recollir escrits i poemes d’en Manel Pont. També hi mostra interès en Josep Ministral.
M’arribo a Viladamat a visitar un company que ha estat operat fa pocs dies. Des del finestral de l’estudi on hi fa vida, es divisa la plana de l’Alt Empordà i, com a fons del ciclorama, s’hi retalla el santuari de la Mare de Déu del Mont. S’està a casa de la seva mare, la Maria, que em comenta s’havia estat al Mas Gros de Ventalló i havia anat a l’escola amb la meva tia Pilar.
Vaig a dinar a Banyoles. A taula hi ha la Carme, en Josep, la Nuri, en Jordi i jo. Mengem fideus a la cassola amb costelló: són molt bons. A la taula parlem de Mn. Narcís, dels seus germans (en Jaume, la Lourdes, en Joan), dels nebots (en Lluís Costabella forma part del grup de rock KITSCH). També parlem dels camps i del pissarrí, on el 1939 s’hi estava construint un polvorí i a on, posteriorment, s’hi instal·laven caravanes de gitanos. En Josep afirma que sembla que allà hi va néixer la Chunga. Amb tot, la biografia oficial afirma que va néixer a Marsella (1938). També comentem la mort d’en Francisco Bosch de Can Boada, bon amic de la família.
Quan retorno cap a Anglès m’aturo a proveir d’aliments, no fos cas que quedéssim uns quants dies bloquejats.
Des de Bolívia, rebo un missatge de la Carme Colomer. Em comunica que ja li han arribat els 2000 euros que vaig enviar-li en nom dels feligresos de Sant Martí i d’Anglès. Amb el canvi se li han convertit amb 19.000 bolivians. Em comenta que ja en té la meitat de gastats per comprar material escolar pel nou curs que allà ara comença. Vol que faci arribar l’agraïment a tothom que hi ha col·laborat.
dijous, 2 / febrer / 2012
Cap a les 4 de la matinada em llevo per una aturada tècnica. Miro a l’exterior i es veu nevar lleugerament. Som el dia de la Candelera. I van caient flocs de neu, sense masses ganes.
Quin sarau ha organitzat l’arquebisbe de Tarragona amb les seves declaracions. L’Anna Punsosa en fa una bona reflexió a CRISTIANS SENSE CRIST I ALTRESCONVENIÈNCIES .
A quarts d’onze vaig cap a Girona. El paisatge del trajecte està tot enfarinat de neu: es fa agradable a la vista. El termòmetre no puja dels 3º.
Vaig a Can Busquets a adquirir unes quantes bengales per la celebració de dissabte amb la mainada de catequesi. També passo per l’Ortopèdia Bosch a recollir les plantilles que hi tenia encarregades. Sembla que se m’encaixen bé. Una mica més enllà, un tallat i un croissant petit. Retiro la analítica al Centre d’Anàlisis. A la sortida em trobo amb en Narcís Gasull i la seva muller, la Núria. Ens saludem efusivament, com pertoca. Es veu que en Narcís ha estat operat del cor i li han instal·lat un marcapassos. No ens podem estar de parlar de Palafrugell i de la Siseta Deulofeu que morí fa una setmana. També vaig a retirar els resultats de les ressonàncies magnètiques. Déu n’hi do la feina que he pogut fer en poca estona.
Quan vaig a treure el cotxe de l’aparcament, em trobo amb la Rosa Oller de Can Blat-de-coure. Es veu que han ingressat el seu germà, en Tià, i va a mirar com es troba.
Retornant només es veu neu a alguna raconada de les obagues. La temperatura no s’enfila pas més de 5º.
L’equip de Vida Creixent celebra la festa patronal de la Presentació del Senyor i de la Purificació de Maria i això vol dir un dinar a Cala Elisa. Som gairebé una quinzena. En Joan, des de que el Bloc del Capellà ha parlat d’ell, sembla que li fa vergonya de tractar-nos de reis i reines i hem quedat tots relegats senzillament a patges. O potser ara és republicà.
Quan estem acabant de dinar arriba la colla dels caçadors, els amics de Mn. Josep Lafont. Com que l’Alfredo s’adona que a la taula hi ha antigues companyes de la Cooperativa, ve a saludar-les efusivament. Ell mateix ens comunica que fou el qui va ensorrar la Cooperativa. Es veu que als plens de l’Ajuntament organitza uns guirigalls d’antologia.
Quan acabem el dinar m’arribo a l’avinguda del Floricel a visitar alguns ancians: la Carmen, l’Esteve, en Pitu... També saludo les cuidadores que estan fent un servei important a aquests avis i a les seves famílies. En alguna casa haig de cridar fort perquè s’assabentin dels que els dic. Del que jo deia, segurament se n’han assabentat millor els veïns. També trobo en Joan Boix fent d’esquilador i prenent el pèl, com li pertoca.
Al vespre, a l’església parroquial de Sant Miquel d’Anglès, hem celebrat la Presentació del Senyor. Hem beneït les espelmes a la nau lateral, al costat de la Mare de Déu del Carme, i ens hem desplaçat a la nau central cantant Vós sou Senyor la llum del meu cor. La Mare de Déu del Remei també portava la seva candela encesa i sembla que ha agradat a tothom. És una celebració d’intens simbolisme i de profundes arrels antropològiques i cristianes.
Acabo la jornada fent una estona d’estudi de l’evangeli de sant Lluc amb uns joves universitaris. Semblen esponges. Hem acabat els dos primers capítols, els de la infància de Jesús.
divendres, 3 / febrer / 2012El dia es lleva amb el cel clar. L’aire és fred i tallant.
Al matí desfem els pessebres de l’església i el del pati de la doma, com mana la tradició, un cop ja que ha passat la Candelera.
Cap a les onze surto a visitar els ancians de Bonmatí. Abans, passo per Can Valls, al darrera de l’Antex. En Lluís i la Maria reconeixen que la temperatura és molt baixa i que el sol no escalfa. Però sembla que els agrada més estar-se al pati. De fet, sempre s’ha dit que la fred conserva millor les coses que no pas la calor. Però tampoc ens ho hem d’agafar massa seriosament.
Ja a Bonmatí visito la Carme, en Joan, la Margarita, la Maria, en Josep, la Josefina, la Corona, en Joaquim... El comentari general és que fa fred, però tothom està com un torró dintre la seva casa.
El pare de l’Edu em comunica que la intervenció per extirpar el tumor a les vèrtebres lumbars ha anat molt bé i que el noi es va recuperant amb certa rapidesa. Donem-ne gràcies a Déu, i que Déu mateix faci que s’acabi de resoldre bé.
Al vespre hi ha la trobada de catequistes de l’arxiprestat a la sala de la doma. Els participants som una trentena . D’Anglès som una dotzena, i de Bonmatí, han vingut totes les catequistes. Es veu que de Bescanó no han pogut venir perquè sembla que no han trobat la clau.
La Carme Hortal, companya i amiga d’en Josep M. Soler, ens parla de COM MILLORAR EL COMPORTAMENT DELS NENS I NENES A LA CATEQUESI. Sort que una catequista d’Amer soluciona el tema de la connexió de l’ordinador amb el canó. Enmig de la xerrada, amb el parlar suau de la Carme, l’escofor de la sala i el cansament, hi ha moments que peso figues. El tema, però, interessa perquè a cada grup hi ha algun element destacat. La Maria hi ha una bona intervenció.
Quan acabem, els catequistes d’Anglès conviden els altres a tastar coques de pa de pessic. Renoi, com pujarà el sucre! I és que si una és bona, l’altra també. I convé tastar-les totes per no quedar malament amb cap cuinera. Els d’Amer ens conviden a l’aplec de santa Bergida. A Anglès tenim santa Barba i, a Amer, santa Bergida. Els capellans fem un xic de ròdol. Comentem les exèquies d’en Narcís Costabella. Tots estem sorpresos de la quantitat de gent que hi participà. Es veu que ja han començat les quinieles per la substitució. Algú diu que serà un altre Narcís. El noi de Can Pepus fa una altra aposta i em penso que hi toca perquè coneix el pa que s’hi dóna. Deixem temps al temps.
Al pati de la doma hi fa molta fred i, encara que sigui un tros curt, per anar de la porta de la sala a l’entrada dels despatxos, m’enfundo el buf, em cofo la barretina i m’abrigo amb la jaqueta. No em sobra res. Pujo al pis a quarts de dotze.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada