dissabte, 27 de juliol de 2013

Tu solus peregrinus es?

dissabte, 20 / juliol / 2013
És el dia de santa Margarita, festa major de Palafrugell. En aquest dia acompanyo els amics d’allà amb el record i amb la pregària.
A l’ermita de Calders, acompanyo i beneeixo el asament de la Bruna, que és de Figueres, i d’en Jordi, que és de Blanes. Fan la festa al mateix Jardí de Calders, un espai molt ben preparat pels de Can Frenca. L’àpat el serveixen els de Can Co de la Cellera. Es veu que, als nuvis, els va tot molt bé: bon aparcament, l’ermita allà mateix, un espai enjardinat molt agradable, bon àpat, bon preu... 
La Matilde ha preparat l’esglesiola, una de les més acollidores de les que en sóc responsable. L’acompanyen el seu fill David i els néts, en Nil i la Pia.  
Em quedo a dinar a Can Jans. M’hi trobo amb la “Reina d’Anglaterra” acompanyada de la seva filla. Ens saludem cordialment.
A la tarda celebro la missa anticipada a Bonmatí. A partir del proper dissabte la celebrarem a la capella de la colònia, dintre la finca de la família Bonmatí.
A les 8 celebro la missa anticipada d’Anglès.
Repassant les notes de la setmana passada em fixo en el que anotava el passat dimecres referent al mobbing que es va fer al pare quan treballava al Banc Central. El pare va començar a treballar a l’oficina de Banyoles de la Banca Arnús quan tenia uns 18 anys, cap el 1930. El 1947 la Banca Arnús va ser absorta pel Banc Central i, poc després, es va iniciar el mobbing  ja que el pare provenia d’un altre entitat, amb unes condicions laborals més favorables, amb una antigor d’uns 20 anys i amb sobresou pels 5 fills que tenia aleshores (i poc després, amb 6). L’enveja i segurament les directrius dels responsables de l’entitat no el van deixar de petja. Els germans en recordem bé els noms. Amb tot va tenir bons companys i bons avaladors que sempre li van fer costat, com en Pere Sitjà, en Joan Olivas... A més, el pare, tot i ser carlí, òbviament no era ni falangista ni es va voler involucrar amb el Movimiento que a més detestà per les represàlies que testimonià, com si en canvi van fer molts oportunistes dels que aleshores remenaven les cireres a Banyoles i que es van anar reciclant dintre el món de l’especulació urbanística afavorint la construcció caòtica a Banyoles i al seu entorn. En canvi, els danys de l’estrès van afectar tota la família. De moment, deixem-ho.

diumenge, 21 / juliol / 2013 
La missa de les 9 és força participada. Després de la missa de Sant Martí, vaig a visitar la Conxita de Can Padrosa, però  em confonc de camí i em trobo a Can Janot.  Em cal recular i enfilar bé el camí. També vaig a Ginesteries i, badant i badant, passo de llarg i em trobo a Can Ginesta. No tinc el dia. Visito en Joan, que és la persona de més edat del poble (92 anys) i en Quim.
A la missa de les 12, a Anglès, hi ha una vintena escassa de feligresos. Caldrà començar a plantejar si convé o no.  
Vaig a dinar a Sant Martí Sapresa, a Can Valls. És la trobada dels santmartinencs que viuen fóra del poble. Entre tots som una seixantena. M’assec al costat de Mn. Rosendo.
A la tarda, quan he descansat una mica, vaig a donar un tomb per Vic. Amb l’eix, el viatge no arriba a tres quarts. Faig un tomb per la rambla, per la plaça Major i pel barri antic.

dilluns, 22 / juliol / 2013
M’arribo fins el CAP per fer una peita revisió dels peus i de les cames. Fa temps que hi tinc un formigueig i convé mirar les causes:  sembla que si caminés més, ho em passaria tant.  Quan he esmorzat, també m’arribo a comprar una mica de manduca.
Fer endreça serà l’objectiu primordial d’aquest estiu.
Dino al pis. Faig la segona menjada de tomata de l’hort. La primera menjada va ser el dijous passat, el dia del sant de la mare. També menjo carbassó i albergínia per acompanyar un xic de carn.
En Joan ve a repassar l’hort. Aquests dies no ha calgut regar-lo.
A la tarda em poso a mirar fotografies de quadres de sants de museus italians. Quina bellesa!

dimarts, 23 / juliol / 2013
El matí m’arribo a Girona per un parell de gestions.  
El més destacat d’avui ha estat el temporal de la tarda. Unes bromes fosques i negres que baixaven del trenc del Pasteral i de cap Osor s’han anat congriant damunt d’Anglès. Cap a quarts de set comença a caure calamarsa i pedra. Pateixo per l’hort i pels horts d’Anglès i em fa por que no quedi tot esmicolat. Demano a la Remei que hi faci alguna cosa. Mai havia vist baixar aigua amb tanta fúria. En una mitja hora cauen uns 20 litres d’aigua ben grassos.
Al vespre em comuniquen la mort de Mn. Alfons Torrus i Escarpenter. Havia nascut a Canet de Mar el 1935. Va estudiar al Seminari de Girona i fou ordenat el 1958 a Blanes. Va ser vicari de Sant Feliu de Pallerols i tot seguit de Sant Pol de Mar. El 1959 fou nomenat rector d’Hortsavinyà i de Vallmanya (aquest fins el 1965). El 1965 també fou nomenat rector de Sant Cebrià de Vallalta. El 1985, fou nomenat de nou rector d’Hortavinyà i, el 1999, de Sant Iscle de Vallalta. Ha mort avui a Calella. Les exèquies s’oficiaran demà a Sant Cebrià de Vallalta. El vaig conèixer els anys que vaig estar vicari de Calella, del 1983 al 1987. Que al cel sigui!

dimecres, 24 / juliol / 2013
Amb els companys de l’arxiprestat, fem una sortida d’estiu. Anem a Vic, a visitar el Museu Episcopal. L’amfitrió és en Marc Sureda i ens acull exquisidament. Ens presenta l’exposició FACIES FIDEI, una iniciació a un recorregut molt interessant per les expressions artístiques de la fe cristiana a la Catalunya medieval.   
Dinem al restaurant que hi ha a les Masies de Voltregà, abans de Sant Pere de Casserres. Amb els companys parlem de temes relacionats amb la feina, d’Arenys de Mar, de les interpretacions de la Sagrada Escriptura... A la tarda visitem la construcció del monestir de Sant Pere de Casserres.
De retorn, ens aturem al poble de Mn. Jacint Verdaguer, Folgaroles. El sol i la calor es fan sentir. L’església està oberta i hi entrem a resar una mica i a sadollar-nos de pau, de frescor, de simplicitat... M’agrada observar el terra de l’església amb parquet i que podria servir de referència per si mai arregléssim el de l’església d’Anglès.
Al vespre, abans de la missa, em comuniquen la mort de la Maria Serrat, la vídua en Ferran Faig, que era ebenista que treballava amb en Climent. El fill, en  Dídac Faig Serrat, morí el 1979, als 22 anys. La mare de la Maria era de Can Barrina, el seu avi era el Campaner i es va casar en segones núpcies amb la Redéua. La Maria també era cosina de les Sistes.
Unes mares em plantegen que seria interessant de formar un grup de diàleg i de suport de pares d’adolescents. Es veu que n’hi ha un tip! Val la pena pensar-hi i veure si realment hi ha gent interessada.
Un bon accident de l’AVE a Galícia. Els beneficis d’aquest sistema de transport sembla que no són tan bons.

 dijous, 25 / juliol / 2013
Felicito els Jaume, especialment dos. També se'n deia el meu besavi, en Jaume Brugada-Teixidor Campderrich, que havia estat caporal sometent, a més d'administrar la finca de Can Teixidor del Terme. 
Em ve al cap una “pregària” festiva que vaig llegir ahir a una ceràmica: “Santa Mandra gloriosa, guardeu-nos de treballar. Doneu-nos un llit per jeure i el dia per descansar!”
Felicito en Francesc Romeu de la parròquia de  Sant Bernat de Poblenou per haver acollit els immigrants que han fet fora de les naus de Poblenou. És una bona manera de posar en pràctica les indicacions del papa Francesc a Lampedusa. Curiosament cap partir polític dels que es diuen d’esquerra, ha obert cap local dels seus per acollir aquesta gent.
A la tarda oficio les exèquies de la Maria Serrat. Un seu nebot, l’Albert Despuig Serrat, fa l’oració fúnebre a l’estil de les de Jacques Benigne Bossuet i François de Salignac de la Mothe-Fénelon.
 divendres, 26 / juliol / 2013
És dia de calma i d’endreça. Preparo els butlletins per enquadernar, els fulls i els suplements (en bona part, la feina ja està feta per la Teresa).
A la tarda venen uns vailets a la piscina i, amb uns altres, faig una mica de repàs.
Intento localitzar una anotació registral d’un baptisme que es celebrà a Calders, el 1985 i que oficià el dominic P. Jaume Boada. Em poso en contacte amb l’arxiu diocesà i amb Mn. Joan Solà. Finalment dedueixo que deu estar registrat fora de lloc, com així succeeix.  

La resta del dia és de senzillesa i de normalitat. No crec que hi hagi res a destacar. 
Es vol carregar tota la culpa de l'accident al conductor. No dubto que hi té la seva culpa. Però segurament hi ha altres  responsables. Cal no oblidar que el sistema de frenat automàtic tampoc funcionà, com diuen que hauria d'haver funcionat, ni el disseny de la corba és el correcte... No ens podem fiar dels que aporten la informació oficial. Ja ens han enredat massa, a més de tots els enganys notables d'abans: entorn del desastre del Prestige (amb els "hilitos de paxtilina"), la informació entorn de l'atemptat del 11 de març del 2004... 
I el papa Francesc per Rio de Janeiro va llençant consignes sorprenents. Esperem que es vagi un xic més enllà. 

dissabte, 20 de juliol de 2013

SOLVE VINCLA REIS...

dissabte, 13 / juliol / 2013

Ja hem perdut un quart de sol, que surt 10 minuts més tard al matí i s’ajoca uns 5 minuts més aviat al vespre.

Avui és sant Enric, el sant de l’àvia Enrica, l’única dels quatre avis que he tractat un xic: quan va morir (el dia de sant Vicenç), jo tenia 17 anys. L’altre avi que vaig “conèixer”, va ser l’avi Pep de Can Teixidor. Quan morí, el dia de sant Cristòfor, jo tenia 3 anys. L’àvia Pepa de Banyoles morí el dia de l’Anunciació del 1932 (?) i, l’avi Benet (el marit de l’àvia Enrica), morí el dia de sant Martí de cap el 1943. En definitiva, aquesta setmana, amb l’aniversari de l’avi Pep i l’onomàstica dels avis Benet i Enrica, els he tingut ben presents a tots. I per acabar-ho d’arrodonir, aquesta setmana serà l’onomàstica i l’aniversari del naixement de la mare. Al cel sian!

Em llevo a l’hora de sempre, saludo el nou dia, el Bon Déu que ens l’envia, dic el Déu vos guard a la Mare Déu i demano que em guardi l’àngel meu. També, pel xip-xap, saludo els nebots: avui van tard! Obro finestres, m’estrijolo, reso una mica, miro les notícies, faig bugada i un xic d’endreça, netejo la piscina, obro l’església, esmorzo... Feia dissabtes que no tenia gairebé temps per mi.

Al matí preparo les misses del cap de setmana: pregàries, cants... Venen en Manel, la Sílvia i en Pol a recollir taps. Omplen els seus dos cotxes. Ara caldrà preparar un equip de voluntaris pel dia que vinguin a recollir-los a la Burés. Veurem qui s’hi apunta....

Faig dinar vegetarià, que de tant en tant convé. Els indis, sempre mengen vegetarià.
   
I a la tarda, la missa anticipada a Bonmatí (hi fan d’escolà l’Arianna i en Rodrigo). Hi participen sobre les 40 persones i, en Pol, treu el nas per la porta. A Anglès la participació gairebé dobla la de la setmana passada, amb cap a 60 persones, i això que els jubilats han fet un berenar. No paren!


diumenge, 14 / juliol / 2013

A la nit he descansat poc. Segurament hi ha algun medicament nou que m’altera el son. El dia comença xardorós i jo, amb caparrina.

Unes 80 persones participen a la missa de les 9 del matí. De moment, aquesta és la missa més concorreguda a Anglès. Val a dir que, de tres misses que es celebren aquí, possiblement amb una sola es podria passar (o com a molt, 2).  

A Sant Martí celebrem la missa a l’atri. La participació és molt regular: una trentena de persones, cada diumenge. A veure si aviat podrem veure pintada l’església. El tema ara són els pintors (amb pressupostos ben diferents) i colors... Tinc clar que han de ser alegres, lluminosos... Quan acabo la missa, visito la Maria.

La missa del migdia, a Anglès, és la menys participada: no arribem ni a la trentena de persones. Això si, hi ha lectors i col·laboradors per totes les lectures i serveis.

Dinant llegeixo l’editorial de la Vanguardia dedicada a la visita del Papa Francesc a Lampedusa: una imatge ben adient per il·lustrar la paràbola del Bon Samarità que hem llegit a les misses.

A la tarda venen mainada a remullar-se a la piscina. No hi poden estar gaire estona perquè comença a ploure.

Preparo alguna cosa pel programa de la Festa del Terme de Banyoles, la dels sants Abdon  i Senén.  Passo el captard arrastrant-me pel pis.  


dilluns, 15 / juliol / 2013

En Toni ve aviat per començar la repassada i neteja dels teulats de l’església d’Anglès. Aquesta primavera tan humida ha propiciat que els teulats quedessin fets un bardisser i gairebé com un camp de naps. I és clar, qui no arregla la gotera, ha d’arreglar la casa sencera.

El dia es presenta tranquil. Faig una volta pel poble amb l’excusa de passar per l’ambulatori i d’anar a comprar alguna cosa.

Envio els articles per publicar al programa de la Festa del Terme. I en preparo algun per avançar feina pel setembre i octubre, tot i que no és el meu estil.

El panorama polític s’està enrarint. La “transparència” informativa em recorda la del 11 de març del 2004, amb l’atemptat de Madrid, també la informació de tot el desastre del Prestige, amb els “hilitos de paxtilina”. Anem de mal en pitjor.

I per la paga, ara l’ABC ens amenaça amb que en Rouco, abans de plegar (agost) vol imposar a les properes seus vacants de Catalunya (començant per Barcelona) bisbes espanyolistes, l’única obsessió que té al cap. Això si, ni mu del tema de Bankia i dels desequilibris econòmics i socials. Es veu que cal agrair tot el bé que ha fet.


dimarts, 16 / juliol / 2013

Estem solcant pel mig del mar de la xardor estiuenca on hi brilla, nit i dia,  l’Estel del Carme. 

Vaig a visitar alguns ancians i malalts: en Lluís Molinas, en Sebastià Vila i la Maria Albertí,  en Joan Bruguera i la Lluïsa Martí, la tieta de Can Pons, també els que seran els avis polítics d’en Thiago Alcántara...  M’assabento de la mort de la Maria (que em regalà les figures del naixement monumental que s’han exhibit aquests dos anys al pati de la doma) i del que havia estat jutge de pau. Al cel sian!  

A la tarda acompanyo en Raül, un dels vailets de Ca la Remei, a l’entrenament de caiac, a Salt.


dimecres, 17 / juliol / 2013

Al matí tinc el despatx obert i atenc alguna visita. També contesto missatges i ordeno els llibres de registres.

Vaig a dinar a Banyoles. Parlem de la situació actual. La família en tenim l’esquena pelada, però ja de temps: els bancs són depredadors? Ho sabem prou per les marranades que va fer el Banc Central al pare quan hi treballava i els directius li feren mobbing i els germans érem petits. I les marranades del Banc dels Pirineus, també les vàrem patir. I anys i anys, patirem l’ambició especulativa de PROGEINSA que va martiritzar el pare i a tots, malgrat els tribunals ens van donar sempre la raó (gràcies a l’ajut de l’Ignasi Bosch). I encara, com a coronament de tot, va aparèixer INCASOL, al servei dels Jocs Olímpics 92, expropiant a tort i a dret sense cap consideració, i a benefici dels especuladors de sempre (si bé, gràcies a en Tià Salellas, a INCASOL no li sortí tan barat com es pensaven, si bé als responsables polítics, malgrat els advertiments dels tècnics, els importava un bledo perquè, en definitiva, ho pagàvem entre tots). I del darrera d’aquests embolics depredadors, en sortiren els pares de la pàtria que voldrien fer-nos creure que tot ha de convergir  a una unió d’interessos capitanejats sempre per ells (i a benefici d’ells, clar), això si, en nom de la democràcia i de Catalunya. Uf, quin descans!    

M’aturo a comprar a la sortida de Banyoles. Quan intento arrencar el cotxe, no puc. M’arribo al concessionari del Wolswagen, a un parell de cantonades, al darrera de La Nau, i venen tot seguit. Resulta que la bateria ha fet figa: era l’original de quan vaig comprar el cotxe, a principis del 2007, i el cotxe porta fets gairebé 110.000 quilòmetres. Puc estar content.

Arribo a Anglès just per la celebració de la missa. Es posa a ploure a bots i a barrals, amb llamps i trons. Cauen uns 13 litres en una horeta.  Més tard, fa una altra ploguda i cauen uns altres 15 litres. O sigui que la cisterna s’omple un xic més i no caldrà regar l’hort.

Al vespre acompanyo un parell de nois de Ca la Remei a veure una peli a l’Espai Gironès, Niños Grandes 2. M’adormo.  


dijous, 18 / juliol / 2013

És el 97 aniversari de la mare, i la seva onomàstica. Al cel sia!

Ben aviat ja venen les confraresses de l’escombra. Visca la neteja.  
Vaig cap a Cadaqués. Tenim  trobada d’estiu amb els companys de promoció. També m’acompanyen uns nois de Ca la Remei que ho aprofitaran per fer una banyota a la platja. Amb tants giravolts, un vailet treu la primera papilla. Sort que portava bosses i mocadors.

A l’església ens trobem amb en Jaume. Ja hi ha en Joan Pujol, en Pere Domènec (ho sap tot!), Benet amb els elàstics, en Josep M.... i de mica mica arriben els altres: Joan, Miquel Àngel, Esteve, Joan Planellas, Joan Baburés...

A la rectoria, saludem la Rosa i gaudim del panorama que es veu des de la terrassa. Cuina i serveix el dinar la Montse. El tema de conversa es força monogràfic i gairebé a una sola veu.
 
Cap a les quatre venen els nois de Ca la Remei  i enfilem el camí de retorn. Escoltant un moment les notícies de la ràdio, m’assabento de l’alliberament de la Montse Serra i de la seva companya: Deo gratias!.

Per evitar els embossos de circulació, a Castelló d’Empúries agafo la carretera dels aiguamolls de l’Empordà i passo per Sant Pere Pescador, Torroella de Fluvià (des d’allà veig Vallveralla i Ventalló, la terra de la mare), Sant Miquel  de Fluvià (on hi vaig rebre en Willy Wrandt, em penso que va ser el 1993, quan va visitar el poble i l’església), Sant Mori, Valldevià, Vilopriu (al començament del que havia estat territori parroquial on hi havia de treballar), Colomers, Sant Jordi Desvalls (on hi vaig viure 7 anys), Cervià... Així, tot fent camí, quan s’acosta un poble els dic el nom i els comento alguna cosa relacionada amb mi, amb la meva família, amb el meu treball pastoral... Els sorprèn que conegui aquests pobles i no saben pas on es troben. Ben bé que si haguessin de tornar caminant a Anglès, no sabrien pas per on passar. Cap a la banda de Rocacorba es veu el cel ben ennegrit , amb algun llamp que esquinça la nuvolada. Pluja segura cap a la Vall del Llèmana, la Vall d’Hostoles, la Vall de Bas... 

A Medinyà agafem la general i, per la variant, anem fins a Salt. Allà, en Raül es queda  al pavelló per anar a entrenament de caiac. Arribem a Anglès i celebro la missa vespertina. Fa un bon ruixat: uns 10 litres?.

Al vespre, vaig a recollir en Raül sota de Montfullà. Pel camí, entre el Pou del Glaç i el trencant de Vilanna, hi ha hagut un accident i es formen retencions. Veig que hi ha un cotxe que s’ha entaforat dintre d’un rec que baixa de Vilanna. I un altre cotxe, ben abonyegat, és a la carretera mateix. Espero que ningú s’hagi fet massa mal, però hi acudeixen dues unitats de bombers, dues unitats dels mossos i dues ambulàncies.

divendres, 19 / juliol / 2013

El dia es presenta tranquil. Faig endreça pel despatx. Redacto l’article per publicar al programa de les Gales d’Anglès i l’envio a l’Emili Rams. M’inspiro amb el títol de la rumba VINC I VAIG, VAIG I VINC del grup AI, AI, AI.  

Camí de Mataró trenco per Tiana
I passo per Alella per anar al Masnou
M'aturo a Vilassar i veig a me germana
I fem un vermutet asseguts al sol

Del túnel de Parpers passat Argentona
Enfilo Granollers i me'n vaig a Vic
Jalem al Petricó tot passant l'estona
I faig cap a Manresa de content que estic

Passejo i dono voltes deu ser que és el meu destí
Vinc i vaig, no tinc cap pressa i disfruto del camí
Quan m'enyoro torno a casa des d'allà on sigui del món
Hi ha unes dones que m'estimo i els hi vaig a fer un petó

Me'n torno cap enrere i m'aturo a Gràcia
M'arribo a Ripollet i passo pel Local
Em venen moltes ganes d'anar a Vilafranca
I fer hi unes canyetes al Forat de Pany

Agafo l'autopista i me'n vaig a Les Borges
Segur que a l'Eslàvia hi haurà algú tocant
No se com ha estat però m'ha passa t la estona
Me'n torno a Dosrius que tenim assaig
  
Tampoc puc deixar de banda el tema, VAIG I VINC, més intens, d’en Lluís Llach

Serà tan fàcil de partir
d'entre els llençols d'aquesta vida,
sempre és tan fàcil de partir,
creuar lleuger a l'altre riba,
suaument lliscar cap a la fi,
molt més enllà de l'ombra blava
i sens gest dir l'últim sí
al res ignot que espera encara.
Està tan lluny de mi partir
quan en la calma posseeixo
els màgics verds, d'aquest país
que em diu qui sóc,
i per què sento,
i enjogassar-me en el seu pit
infant amant que encara envejo.
Està tan lluny de mi partir
que ni he pensat en el que deixo.
I no t'estic dient que me'n vaig,
ans al contrari, potser ara arribo:
pren fort la meva mà
i no la deixis quan m'allunyi...
no la deixis mai.
Sé tan a prop el meu partir
que et deixo llum a la finestra
per si així et creus que sóc aquí,
quan l'enyor venci
els teus vespres;
tossudament dir-te que sí,
que val la pena si segueixes.
Sé tan a prop el meu partir
que ni el acords no em posseeixen.
Mai no me n'he d'anar d'aquí
si en un racó del teu somriure
em fas un lloc petit per a mi
on no d'estorbi el teu viure.
Ho escoltes bé? Jo sóc així
i t'encomano el meu pervindre:
que no me n'he d'anar aquí
mentre m'alenis molt endintre.
De fet, a l’article presento alguns dels eixos de la vida parroquial que s’han fet palesos.
Al migdia preparo l’expedient de matrimoni d’en Sergio Manuel i la Mònica que es casaran a Portugal. També passa en Lluís Cornellà que em comenta el trajecte del Camí de Sant Jaume que, amb en Fèlix, ha fet aquest any. Es veu que el més destacat és que han passat molta calor.
Les notícies parlen de la Mone i de la seva companya, que arriben a Madrid, de que en Tito Vilanova deixa el Barça per motius greus de salut, que els grans partits diuen que són incorruptibles però que cada dia fan una pudor més insuportable. Quan va començar la crisi, cap el 2008, el president francès va dir que s’havia de refundar el capitalisme. Per mi que cal refundar-ho tot i engegar a passeig la majoria dels partits polítics i dels seus responsables: refundar el sistema, refundar l’estat (a partir del principi de cadascú a casa seva!), refundar també Catalunya...
I al vespre, a l’hora de la missa, el ruixat de cada dia, que es veu que cap a Torroella de Montgrí ha estat força més que un ruixat.


dissabte, 13 de juliol de 2013

Membra sumus corporis magni

dissabte, 6 / juliol / 2013

Em llevo a quarts de sis  i, un quan m’he estrijolat, preparo les coses per la missa vespertina i alguna cosa per la sortida.

Surto de la doma cap a tres quarts de nou. Pugem a l’autocar de Can Giralt. El conductor és en Joan de Can Mendes. I anem per amunt. Abans d’arribar a Olot ens trobem amb una cua de cotxes. Resulta que al davant hi va una colla de ciclistes de Canet de Mar que bloquegen la circulació. Ells són els amos i no deixen que ningú pugui avançar ni per misericòrdia. Per xiular-los! A la rotonda que hi ha sortint d’Olot anant a la Canya, ells giren cap a la carretera de Riudaura i ens deixen circular amb tranquil·litat cap a la Vall de Bianya.

Arribem a Camprodon poc després de les 10 i ens escampem per la vila. Al carrer Major m’aturo a fer un mos amb en Pepet, la Núria, en Josep M., l’Anna i la Conxita, que no para de xerrar (tot i que ha dit que no diria res). I quan acabem anem a l’església de Camprodon: quina foscor! Gairebé fa basarda. No m’agraden les esglésies fosques: som fills de la Llum!  Faig algunes fotografies. I envio les de sant Patllari i de sant Ferriol als meus mini nebots, que encara són a Tailàndia. Alguna altra la penjo directament al face.  

Acabem la passejada i l’autocar ens porta al camping que hi ha poc després de la colònia Estabanell i, caminant, ens arribem fins a l’església del Remei de Creixenturri. Alguns privilegiats, hi arriben amb cotxe particular. La caminada gairebé és de 45 minuts, a ple sol, tot i que el capellà d’Anglès havia dit que únicament serien uns 15 minuts. Encara bo que el camí és bo i força planer.

Al santuari hi celebrem la missa en honor de la Mare de Déu del Remei, pregant per Anglès i per la Vall de Camprodon. L’església és de finals del s. XIX, gran i desproporcionada pel lloc on està.

Retornem tot parlant de remeis casolans: mitja dotzena de castanyes sota el coixí per dormir bé, una cullerada de sal a la rentadora en comptes de suavitzants... També parlem dels objectes artístics que van desaparèixer el 1936 de l’església d’Anglès. Si bé se’n salvaren alguns sense que se sàpiga com (la creu de plata, les imatges de sant Cosme i sant Damià...) hi ha la possibilitat que se’n salvessin altres que encara no se sap si es van destruir o no (p. e. ningú pot assegurar haver vist que la imatge de la Mare de Déu del Remei fos destruïda)...

Dinem al restaurant Els Roures de Sant Pau de Seguries. Al racó on estem, amb algun got de vi que ajuda a desfer la llengua) van desgranant els noms i malnoms dels comerços d’Anglès de fa una cinquantena d’anys.

Així, entrant a Anglès, venint de Girona hi havia Can Lets (garatge), el Sastre de can Biel, a Cal Ferrer, a Ca la Mercè, Can Centena...

Ja a la Rutlla hi havia a Cal Fideuer, Can Frigoler,  Can Selga, la Paloma, Cal Pintor i, cap al carrer dels gitanos, La Mamà i a Cal Gandul on la Carmeta Rossa hi feia de modista.

Pel carrer de la Indústria hi havia a Can Met, a Can Caballeria, Can Clapés, Cal Sastre Camps, Can Marquès, Cal Rellotger Coromines, Can Comajoan, la Impremta Moragas, Cal Flaquer Nou, Ca La Pinyola, Can Bartra, Can Gairís, Can Pelaio Furroy (sabateria), Cal Baster, Ca La Margarita del Cantó, Can Bartomeu, Can Boles (que venien rocalla),  Can Figueriques (que venien petroli, carbó...), Can Call, Can Cots (una pensió, on també es feien botes i que l’amo es va casar amb l’Emília en segones núpcies), Can Tonadic (amb un altre sobrenom que les fonts d’informació em prohibeixen esmentar, i que s’assembla a un que hi havia a Palafrugell, però en castellà, i que afectava en Lluís Masdeu del Casal), Ca la Laieta, Can Melic, Ca la Rossa, Cant Trempa-fort (on, al c. Sant Miquel, hi vivia un paraigüer), Cal Cabrit, Can Nazari de la Cooperativa, Ca la Quica, Can Bancs (que era una bodega), a telèfonos, Ca la Filomena, Can Peret, Cal Cabrer, Can Gruta, Can Badia, Ca la Tòtila, Cal Baster, Can Gubau, Can Venanci (el fuster), Can Cat, Can Casimiro Pla, Ca la Pietat, la Cooperativa, Transports Vidal, el Sigle...

I pujant pel carrer Comerç cap el barri vell, hi havia la farmàcia Bonmatí, Cala Baguenya (que era la versió local de Can Beethoven de Barcelona on era gairebé preceptiu entrar-hi exclamant “Viva Cristo Rey!”), Can Farga (una lleteria), Ca la Viuda, la Palma, a Can Servando, a Can Xarles, a Ca l’Auric, a Ca la Coloma o Can Julià carnisser, Cal Sastre, Can Manel Marquès, Can Japet, Can Crespo, a Can Panosa  (lleteria), Can Victu, Can Ballarac (que hi podies intercanviar llibres), Can Massot (que posteriorment es traslladà al carrer de la Indústria), Can Selles, Ca l’Angelina, Cal Noi, Can Pibernat, Can Duc, Can Roig, Ca la Miquela, Can Piferrer, l’Estrella i alguna altra que les fonts d’informació també em prohibeixen esmentar.      

I encara parlem de noms de cases particulars i alguns personatges (que els deixem per un altre dia), tot i que no puc deixar d’esmentar en Coscorro, que es veu que va fer època, amb la seva Vespa i lluint “muscles” enfundat en la seva samarreta imperi.

Quan acabem de dinar anem cap a Sant Joan de les Abadesses a admirar la bella construcció monacal, les escultures d’en Josep Viladomat, els retaules de la Mare de Déu Blanca i de sant Agustí i sobretot l’imponent Santíssim Misteri, gairebé desconeguts per tots.
  
Arribo a temps a Anglès per celebrar-hi la missa anticipada. La participació arriba a la trentena justa de feligresos. Es veu que, a més de la sortida de la Parròquia (amb 34 persones) també hi havia una sortida de la Llar dels Jubilats. Per cert, la Rossa ja era on sortien els autocars (el de l’excursió dels jubilats i el nostre) a les 8 del matí i, per poc, puja amb els jubilats (tot i que venia amb nosaltres cap a Camprodon).

A la missa penso en totes les famílies dels establiments abans esmentats encomanant-los a Déu, especialment els de Ca la Baguenya que, en el període de la Guerra Civil, s’arriscaren a acollir-hi la celebració “habitual” de la missa amb un dels mossens que s’escapà de l’escabatxina, amb participació d’alguns veïns.  


diumenge, 7 / juliol / 2013

El diumenge es presenta tranquil i lluminós. A la missa de les nou hi ha una bona entrada i es nota que la gent participa i canta.

A Sant Martí celebrem la missa a l’atri. Quin goig que fa! De fet, a dintre s’hi sent la frescor. Però a l’exterior s’hi està bé. Llàstima tantes torres elèctriques i tants cables que esquincin el paisatge com esgarrinxades a la pell. I potser també passaríem amb menys fressa dels cotxes que circulen per la carretera. Quan acabem,  pujo al poble a visitar la Maria i la Nati. I com ens té manat el Senyor, a l’entrar saludo dient: “la pau sigui en aquesta casa i a tots els que hi habiten”.

A la missa del migdia a Anglès també hi ha una bona volada de gent. Hi participen en Lluís, amb el fill, en Josep,  i la nora, l’Assumpció. Fem memòria de la Maria, al cel sia. I, com a les altres misses, pugem a venerar Santa Maria del Remei.

Per dinar, com acostumo a fer els diumenges, vaig de restaurant. Hi coincideixo amb en Badó i la seva família. Entre pitos i flautes, aquesta setmana passada he dinat de restaurant més del compte: dilluns, dimarts, divendres i dissabte. I el dimecres, vaig dinar a casa. O sigui que, al pis, només hi he dinat un dia.

Em telefonen uns amics que havien dit de venir a veure’m aquesta tarda tornant d’Elna i Cadaqués. Es veu que se’ls ha complicat les coses a Barcelona i no poden aturar-se.

A la tarda, descanso una mica i preparo el santoral del mes d’agost per en Santi Torres. Ara ja farà un any que l’envio cada mes per pregaria.cat.

I a dormir aviat.


dilluns, 8 / juliol / 2013

Em llevo a l’hora habitual, o sigui, a les 6. Les orenetes xisclen pel pati. Sembla que aquest any no hi ha les volades de coloms que hi havia l’estiu passat. En Toni ve a recollir la clau de Sant Martí. A veure si, d’un cop, s’acaba d’enllestir alguns temes d’enguixar. En Joan Garceso ve a regar l’hort.

Vaig a l’ambulatori. Tinc visita amb en Toni Viñas. Em comenta l’analítica de fa quinze dies.  Sembla que estic un xic millor, tot i que he pujat de pes i que no hi ha una baixada substancial de glucosa. A veure si li acabo de posar el peu al coll a tot el tema del sucre.

Quan acabo, passo per la fleca i per la farmàcia.  Després d’esmorzar, amb en Joan, anem també a Sant Martí per prendre mides de les peanyes noves per les imatges, i també de la finestra que hi ha a la capella de la Puríssima, oberta a tramuntana, i que cal fer nova. Quan això estigui, quedarà millor que no pas a Barcelona, com deia en Paco.

A la tarda em poso a fer endreça al despatx. Em telefonen des de Veneçuela per localitzar una inscripció de baptisme. A veure si ho podem resoldre.

Venen en Sergi i la Mònica per preparar el seu casament.


dimarts, 9 / juliol / 2013

Em llevo com els altres dies. Com que ja no vaig a Vilassar, ja no cal que matinegi tant ni que vagi tan programat. També ho trobaré a faltar. Si fos més a prop, encara potser hi aniria algun dia. De fet, el curs vinent penso tornar-hi per fer una classificació més selectiva pel treball de fi de màster.  

Faig un xic de neteja de la piscineta (de moment la Maria ja m’ha dit que m’ajudarà a pagar-ne una de més gran!) i deixo que s’ompli un xic més. Feinejo pel despatx. Tot d’una sento un patatxap! I m’imagino el pitjor: la piscina s’ha rebentat. Surto corrents al pati: uf, encara bo! Com que s’ha omplert massa, l’aigua ha saltat i, buidant-se de cop, n’ha sortit una quarta part. Catxis dena!

Tot el pati de la doma queda ple d’aigua, com s’hi hagués caigut un gran xàfec i l’aigua surt de cop per la reixa precisament el mateix moment que hi passa en Bartomeu que venia de Can Cendra que queda  astorat.

Quan està tot arreglat, baixo a comprar una mica i a pagar un petit aparell d’aire condicionat que m’he regalat per no passar tanta calor al pis com la que hi vaig passar l’estiu passat. El pis queda sota teulat i, a més, amb la gran galeria que hi ha al menjador, al migdia sembla un forn.

També ho aprofito per anar a la barberia, a Can Boix. El noi, l’Arnau, ja hi fa d’aprenent i ensabona en Suy que ja havia estat afaitat pel besavi de l’Arnau, en Joan, també l’avi Ramon i, òbviament el pare, en Joan. L’Arnau comenta que ja ha aprovat la selectivitat, si bé no té clar si la nota de tall li permetrà entrar a l’opció que ha escollit en primer lloc. També comenta l’entrevista que li va concedir, l’estiu passat, en Pep Guardiola, quan aquest feia les maletes per marxar del Barça.

Ja s’ha localitzat la partida de baptisme que cal enviar a Veneçuela. Ha estat molt més fàcil del que em pensava, tot i que, abans de fer la recerca, cal intuir on es pot trobar. El tema es presentava complicat però d’alguna cosa ha servit tenir una mica d’ull clínic.

Al vespre venen l’Albert i la Taïs a preparar el seu casament. Parlem de gossos i de mascotes. Els parlo dels sants que es representen sempre amb un animaló, començant per N. S. Jesucrist que se’l representa com un anyell, com una lloca, com un peix, com una serp... i l’Esperit Sant, que es representa com un Colom  (a veure si els haurem de fer fora de l’església, com pretén algú).  I per cert, em penso molt que no hi ha cap prohibició explícita de que un animal pugui entrar a l’església per participar a una cerimònia determinada. No sé qui ho pot saber.


 dimecres, 10 / juliol / 2013

Al matí, quan baixo, faig un xic de neteja de la piscina. Al despatx vaig ordenant paperots.

A les dotze hi ha la missa en honor de sant Cristòfor, patró dels conductors, dels xofers, dels garatgistes, dels tallers mecànics... Hi participen una cinquantena de persones, majoritàriament homes de l’ofici.

Quan acabem, treuen a l’exterior la imatge de sant Cristòfor i em disposo a beneir tots els vehicles, que són també una cinquantena. A tothom li sembla que n’hi venen més que l’any passat. Amb les fotos que ha tret la Maria del Pa, ja ho podrem veure.

Vaig a dinar a Banyoles. M’emporto tres vailets que deixo al costat de l’estany, a la zona de la Caseta de Fusta (al Cap de Bou), l’únic lloc on es permet el bany, amb zona de seguretat delimitada i amb un vigilant de la Creu Roja. I jo vaig a dinar amb els de casa, com acostumo a fer cada setmana.

A la taula parlem de diversos temes de família i del programa de la festa dels sants Abdon i Senén. Aquest any hi inclourem un article del monjo de Montserrat Josep Laplana que de pintures de sants en sap un fotimer.
Llegeixo l’article que en Joan Olivas, amb el títol “Del diari d’un mossèn banyolí”, em dedica al programa de la Festa del Barri Mas Palau” d’aquest any. Em fa posar vermell.  

Després de dinar i de fer una becaina, vaig a recollir els nois al Cap de Bou. Estan contents com unes pasqües. No sabien que a l’estany s’ho podien passar tan bé xipollejant. Els dic que poden venir-hi cada vegada que vingui a visitar els de casa.

Amb el cotxe, els acabo de passejar a l’entorn de l’estany i també per dintre la ciutat, que desconeixen del tot i que els agrada molt. Es fixen amb les moltes bicis que hi circulen, en les noies que els agraden...

De retorn, ens aturem a Girona. Vaig a comprar pastilles de clor per desinfectar la piscina que, per molt que es netegi, hi pot néixer i créixer de tot si no es desinfecta com cal.

La Rossa em ve recollir el quadern amb els versos perversos que escriu.


dijous, 11 / juliol / 2013

A Montserrat solemnitzen les laudes com pertoca avui: és sant Benet. Em llevo, m’estrijolo i esmorzo tranquil. Un company em telefona i també em parla dels canvis: l’Elies Ferrer, cap a Arenys; en Joan Pujol, cap a Begur (una dolça!); en Jesús Calm, cap a Amer, Les Planes i Sant Feliu...

Acompanyo una persona a Santa Coloma per anar a pagar una factura de la llum. Aprofitem per anar a comprar alguna cosa. Entretant en Joan ve a repassar l’hort que és un autèntic jardí.

Acabo el santoral del mes d’agost per enviar a pregaria.cat. Ara ja he completat tot el cicle i, començant-lo de nou, el refaré.

Amb l’equip de Vida Creixent, dinem a Can Massot. Parlem de la sortida, de la Cadena Humana del dia 11 de setembre (em sorprèn l’entusiasme que mostren, i això que l’any passat no els va ser possible participar a la manifestació de Barcelona), repassem els noms antics dels establiments comercials d’Anglès (si bé em prohibeixen que n’esmenti un parell). Només en podré deixar constància al meu diari personal.


divendres, 12 / juliol / 2013

Netejo la piscina que, tot i ser petita, comporta la seva estona. M’estimo més fer-ho jo. I quan acabo, l’omplo un xic més. Que n’aniria de bé una piscina més gran i més ample! A veure si la Mare de Déu del Remei ens en regala una!

Vaig a visitar els ancians de Bonmatí. Amb la calor estan tots eixonats. Hi ha qui m’explica que, a la colònia, prop del trencant que va cap a Constantins, hi havia un gran safareig on abans s’hi banyava la mainada. Les noies, quan sortien del torn de nit de la fàbrica, també s’hi capbussaven. Els que en sabien més o que tenien ganes de nedar es veu que anaven a una gorga que hi ha al Ter, cap a la part del damunt de l’estació.

Al migdia venen a visitar-me en Joan Vilardell i la Dolors Sabadí. Els ensenyo la doma i l’església. Al cotxe hi carreguem el pessebre que ens deixà en Joan pels dies de Nadal. Bé que va lluir!  A veure si el Nadal d’aquest any podem anar a recollir-ne un parell més.  I anem a dinar plegats.

Com cada tarda, venen una colla de vailets a remullar-se a la piscina. Han de venir a torns ja que no hi cabrien tots de cop. Abans fem un xic de repàs amb els quaderns que els han assenyalat al cole. 

Al vespre em telefona en Ramon i comentem la seva estada a Montserrat. Ahir va anar des de Sant Joan fins al cim de Sant Jeroni. Es veu que el darrer tram, amb el precipici a banda i banda, va passar els seus canguelis. No sé si des d’allà dalt hi veié Mallorca, com Jaume I, o bé l’Habana, com els de l’auca.



dissabte, 6 de juliol de 2013

Tempus fugit, sicut nubes, quasi naves, velut umbra

dissabte, 29 / juny / 2013

Al migdia assisteixo i beneeixo el casament d’en Narcís i de l’Anna a Sant Julià.  A la una vaig a Calders per beneir el casament d’en Sergi i de la Maria.  

En Lluís va a fer el Camí de Sant Jaume amb en Félix i ha vingut a acomiadar-se i a demanar la benedicció.

A la tarda oficio les exèquies d’en Ramon Rigau, en Ballarac de plaça. El seu fill és professor a la Universitat de Girona. Assisteixen a les exèquies altres professors universitaris i saludo els que conec, que són de Banyoles: en Miquel Feixes (el gendre de l’Annita), el Noi Jan...

Celebro les dues misses anticipades. La participació és regular. Segurament amb una missa anticipada n’hi hauria prou. Amb el temps, caldrà plantejar algun altre canvi d’horaris.

diumenge, 30 / juny / 2013

Com que no celebro la missa a Sant Martí, vaig a visitar malalts de la parròquia a Can Perich i a Can Padrosa. A l’església hi ve un pintor per fer preu per pintar-la. Veurem.

A la tarda celebro la missa a Sant Pere Sestronques. Hi participen cap a seixanta persones. La família Feliu hi fan d’amfitrions. Hi conec l’Eva Bussalleu, professora de biologia a la Universitat de Girona i escriptora.

Quan acabem m’arribo fins a l’Espai Gironès amb els nois de Ca La Remei. 

Aquest cap de setmana m’ha tocat fer-ho gairebé tot el que ha de fer un rector de poble: batejar, confessar, misses, beneir matrimonis, visitar malalts, oficiar exèquies...  Només quedaria confirmar i fer un testament, com ja he fet alguna vegada.

I acabo un trimestre ben atrafegat. Entre una cosa i altre, des de finals de març fins aquesta setmana ha estat un tute constant. Ja m’ho diu la Lluïsa que haig de frenar el carro que sinó el bolcaré.

dilluns, 01 / juliol / 2013  

Vaig a Banyoles a recollir una tieta per acompanyar-la a casa seva. Estic tot el matí per ella.

Aquests dies que vaig amunt i avall, que he passat per tants pobles de l’Empordà, de la Selva, del Pla de l’Estany, del Gironès, del Vallès Oriental, del Maresme, Garrotxa... em fixo que tots els pobles (a les rotondes, als balcons o a altres indrets) es veuen un fotimer d’estelades grogues / blaves, o estelades vermelles / grogues o senzillament, senyeres. Però la rojigualda només he vist la que hi ha al carrer de les Fàbriques, a Anglès, on hi viuen moltes famílies d’origen immigrant.  Sé pas.

A les tertúlies de les ràdios es parla del Concert per la Llibertat. Les xifres són força espectaculars: a més del concert en si, amb 90 mil persones que hi assistiren, a TV3 hi hagué un “share”, o sigui un seguiment,  de més del 32 % i que suposa unes 700 milpersones que el seguiren per la xarxa arraconant tots els altres programes deles altres cadenes, a més d’unes 1.800 mil persones que el seguiren per lesxarxes socials, cosa que és més fàcil de calcular. I si algú no li agrada, que s’hi posi fulles.  

dimarts, 2 / juliol / 2013

Em llevo aviat per arribar aviat a Vilassar de Mar. El primer que toca fer és traslladar peces d’un lloc a l’altre. N’hi ha que pesen lo seu, com ara el bust de sant Sebastià que a les dones de la casa els agrada molt. Quedo amarat de suor. Sort que es nota un xic l’aire fresc que ve del mar. Però la feina principal és el repassar les fitxes de les peces que havia introduït els darrers dies. També n’introdueixo de noves: un projecte de baldaquí per la capella del Bon Consell, una maqueta d’un retaule que ves a saber on s’executà...

Faig mitja part al Centre. Els avis hi juguen al domino en un parell de colles. Rebo telefonades: la M. Pilar que m’explica el viatge a Lourdes, en Josep que em comenta un embolic per culpa d’una expropiació que fa més de 30 anys que s’executà (o sigui, la morositat és l’estil d’aquest país). També intento telefonar per felicitar la Concepció...

Quan acabo la feina m’arribo fins a Gualba on hi dino. A la tarda m’aturo a Santa Coloma a comprar quatre coses.

A la tarda, amb en Raül, anem fins la Bauhaus. Hi comprem una piscina de plàstic que està d’ocasió.  I tota la tarda una colla de vailets estan entretinguts, per la Doma de Ca La Remei, per instal·lar-la. Primer volen col·locar-la a un lloc, però el terra no està prou planer. Finalment la instal·len a un racó del pati i l’omplen d’aigua. Els hi atrapa la nit i ja continuaran demà.

Amb els nebots, pel whatsapp, tenim una discussió dialèctica sobre el concert del dissabte. Queda clar que, sense dubtar de l’entusiasme que projectà, tenia un regust excessivament vintage, amb manca d’una direcció artística, amb una decoració un xic caòtica...  

dimecres, 3 / juliol / 2013 

Quins dies tan boirosos! Sembla que ja estem al setembre.

Al matí, la piscina es va omplint. Sembla una caldera d’en Pere Botero. Llàstima que no en puguem tenir una de més gran! A veure si la Remei, la Mestressa de la casa,  ens ajuda a trobar-ne alguna de més gran. I si en Quel ens hi ajuda, encara millor.

Al despatx hi venen una parella a preparar els papers del seu casament. També hi atenc alguna altra visita. I vaig posant papers a lloc. Aquests dies, amb l’esvalot de la fi del curs, semblava que ha passat una tramuntanada pel despatx. També preparo la sortida del dissabte amb els col·laboradors de la parròquia al Remei de Camprodon. 

Dino a Banyoles, amb els de casa. Quan he acabat m’arribo a la rectoria de Santa Maria a visitar en Ramon. Em deixa un parell de làmpades velles  per l’església de Sant Martí Sapresa. Segur que en Joan Garceso les deixarà com noves.

A la tarda venen uns vailets a la doma i no s’hi pensen gaire a posar-se en remull a la piscina. Gairebé ni s’hi poden moure. Però poques vegades he vist unes cares tan satisfetes.

Al vespre venen en Xavier i l’Helena a preparar el seu matrimoni.

dijous, 4 / juliol / 2013

Al matí venen les pabordesses de la Confraria de la Mare de Déu de l’Escombra, l’organització més eficient de totes les parròquies i de tot el bisbat.

Mn. Ramon Oller em comunica la mort de la mare d’en Ramon Masachs, la Maria Plana de Becdejú, també germana de Mn. Lluís Plana. El dia de les exèquies del seu cunyat, l’Esteve Costa (6 de maig), va assistir-hi i parlàrem amb cordialitat.

M’arribo fins a Can Patalic. Es divertit discutir amb en Lluís de futbol, dels pros i dels contres de l’Espanyol (a veure quan canviaran el nom!) i del Barça. De passada m’aturo a l’ambulatori per demanar hora de visita amb en Toni, el meu metge. També faig alguns encàrrecs pel poble. 

Per dinar menjo bledes de l’hort. La Consol em deia que fes badocs. La mare els feia molt bons. Però, per fregir-los, fa calor i, a més, porten massa oli.

A la tarda venen els nois de Ca la Remei a banyar-se a la piscina de goma del pati de la doma. Quan s’hi posen dintre, sembla que estan dintre una caldera d’en Pere Botero, amb la diferència que la cara de satisfacció no deu ser ben bé la mateixa dels que diuen que en Pere Botero fa bullir dintre les seves olles.

Vaig a recollir el cotxe. M’hi ha canviat dues rodes que estaven molt desgastades i han fet una repassada. I m’arribo fins a La Cellera a visitar la família Masachs, a Can Tonatic. Hi coincideixo amb tot de coneguts. Hi saludo l’avi Lluís, en Ramon i els seus germans, cunyats, nebots...

Al vespre em telefonen des de Palafrugell per comunicar-me la mort de la Conxita Passola. Era una noia disminuïda que residia a la residència Nostra Senyora de Montserrat de Palafrugell on compartí planta amb la meva mare. Quan vaig marxar de Palafrugell, em va confeccionar una estola amb llanes de tots els colors. La seva germana, que és cunyada d’en Manel Valls que diu la missa a la tele, hi va cosir un forro i l’acabà d’arreglar. La Conxita, tant si com no va voler anar a la peregrinació diocesana a Lourdes, com havia fet cada any. Potser no prova tant anar-hi.

Amb un amic parlem d’algunes coses que ha apuntat el papa Francesc: el concert que no va assistir l’havia organitzat el dicasteri de la nova evangelització i, no assistint-hi, d’alguna manera va donar un revés al seu responsable, l’arquebisbe Rino Fisichella, el que apadrina el bisbe Novell de Solsona; podria ser que el papa abolís la banca vaticana (que va ser fundada per Pius XII, fa uns 70 anys, i que no és d’institució apostòlica ni molt menys d’institució divina)i podria ser que, abolint la banca vaticana, integrés el seu capital i els seus dipòsits a una banca ètica (caram!); que podria ser que desmantellés al màxim l’Estat del Vaticà (que tampoc no és d’institució divina) i que el Secretari d’Estat fos un laic (o una laica?). I que el papa la porta botada als corrents docetistes, donatistes, voluntaristes... (és a dir, a tots els saberuts i elitistes de l’entorn clerical més ranci) i que, per tant, res de caps cots, de mirar a terra, d’apartar-se de la gent, de ser seriosos com cagarros... que algun en conec!

divendres, 5 / juliol / 2013

Em llevo aviat per anar cap a Vilassar de Mar. M’acompanyen 4 vailets de Ca La Remei. Estan contents com unes pasqües.

Quan arribem a Vilassar de Mar, em quedo al Museu Monjo. Els vailets van a la platja que queda al davant. Des del lloc on estic treballant, els puc veure.

Repasso les fitxes del darrer dia i en començo de noves, sobretot terracotes que l’Enric Monjo modelà directament amb les seves pròpies mans. De fet, una de les coses que he anat aprenent és a distingir i a resseguir el currículum de cada peça fins a obtenir l’obra definitiva. En aquest procés, la terracota és el primer estudi realitzat per l’artista pròpiament. I els seus col·laboradors eren qui executaven el projecte seguint les seves indicacions arribant a tenir de cinc a dotze col·laboradors al seu taller entre altres la Lluïsa Granero, en Josep Martí Sabé,  en Josep Maria Subirachs...

Poc després de les onze, em trobo de nou amb els nois de Ca La Remei i anem a esmorzar al Centre. Quan retorno a la darrera planta del Museu, la calor es fa sentir: estic a sota teulat. I vaig treballant i preparant fitxes fins cap a les 2. Queda feina per fer, però ja he fet les 110 hores preceptives del mòdol de pràctiques del màster d’”Anàlisi i gestió del patrimoni artístic”. Segurament, el proper curs  hauré de tornar unes quantes vegades més per elaborar la tesina o treball de final de màster. I m’acomiado de la Gemma. Em sap greu no poder fer-ho de la Montse que avui no li ha estat possible venir.

I amb els nois, anem fins a Gualba de Baix a dinar. Es comporten prou correctament. Poc després de les 4 ja estem de nou a Anglès.

M’arribo fins a Bonmatí per preparar les coses per la missa de demà, que vindrà a celebrar Mn. Ramon, ja que jo seré al Ripollès, amb els col·laboradors de la parròquia.

A la missa vespertina preguem per la Maria Plana, la mare d’en Ramon, i per la Conxita Passola, de la residència Ntra. Sra. de Montserrat.

Al vespre vaig a sopar amb les noies de l’Oncolliga, a casa de la Maria, a Puigbell. Som 16 dones contra un pobre home. I a les onze, cap a casa, que no m’aguanto dret.