Membra sumus corporis magni

dissabte, 6 / juliol / 2013

Em llevo a quarts de sis  i, un quan m’he estrijolat, preparo les coses per la missa vespertina i alguna cosa per la sortida.

Surto de la doma cap a tres quarts de nou. Pugem a l’autocar de Can Giralt. El conductor és en Joan de Can Mendes. I anem per amunt. Abans d’arribar a Olot ens trobem amb una cua de cotxes. Resulta que al davant hi va una colla de ciclistes de Canet de Mar que bloquegen la circulació. Ells són els amos i no deixen que ningú pugui avançar ni per misericòrdia. Per xiular-los! A la rotonda que hi ha sortint d’Olot anant a la Canya, ells giren cap a la carretera de Riudaura i ens deixen circular amb tranquil·litat cap a la Vall de Bianya.

Arribem a Camprodon poc després de les 10 i ens escampem per la vila. Al carrer Major m’aturo a fer un mos amb en Pepet, la Núria, en Josep M., l’Anna i la Conxita, que no para de xerrar (tot i que ha dit que no diria res). I quan acabem anem a l’església de Camprodon: quina foscor! Gairebé fa basarda. No m’agraden les esglésies fosques: som fills de la Llum!  Faig algunes fotografies. I envio les de sant Patllari i de sant Ferriol als meus mini nebots, que encara són a Tailàndia. Alguna altra la penjo directament al face.  

Acabem la passejada i l’autocar ens porta al camping que hi ha poc després de la colònia Estabanell i, caminant, ens arribem fins a l’església del Remei de Creixenturri. Alguns privilegiats, hi arriben amb cotxe particular. La caminada gairebé és de 45 minuts, a ple sol, tot i que el capellà d’Anglès havia dit que únicament serien uns 15 minuts. Encara bo que el camí és bo i força planer.

Al santuari hi celebrem la missa en honor de la Mare de Déu del Remei, pregant per Anglès i per la Vall de Camprodon. L’església és de finals del s. XIX, gran i desproporcionada pel lloc on està.

Retornem tot parlant de remeis casolans: mitja dotzena de castanyes sota el coixí per dormir bé, una cullerada de sal a la rentadora en comptes de suavitzants... També parlem dels objectes artístics que van desaparèixer el 1936 de l’església d’Anglès. Si bé se’n salvaren alguns sense que se sàpiga com (la creu de plata, les imatges de sant Cosme i sant Damià...) hi ha la possibilitat que se’n salvessin altres que encara no se sap si es van destruir o no (p. e. ningú pot assegurar haver vist que la imatge de la Mare de Déu del Remei fos destruïda)...

Dinem al restaurant Els Roures de Sant Pau de Seguries. Al racó on estem, amb algun got de vi que ajuda a desfer la llengua) van desgranant els noms i malnoms dels comerços d’Anglès de fa una cinquantena d’anys.

Així, entrant a Anglès, venint de Girona hi havia Can Lets (garatge), el Sastre de can Biel, a Cal Ferrer, a Ca la Mercè, Can Centena...

Ja a la Rutlla hi havia a Cal Fideuer, Can Frigoler,  Can Selga, la Paloma, Cal Pintor i, cap al carrer dels gitanos, La Mamà i a Cal Gandul on la Carmeta Rossa hi feia de modista.

Pel carrer de la Indústria hi havia a Can Met, a Can Caballeria, Can Clapés, Cal Sastre Camps, Can Marquès, Cal Rellotger Coromines, Can Comajoan, la Impremta Moragas, Cal Flaquer Nou, Ca La Pinyola, Can Bartra, Can Gairís, Can Pelaio Furroy (sabateria), Cal Baster, Ca La Margarita del Cantó, Can Bartomeu, Can Boles (que venien rocalla),  Can Figueriques (que venien petroli, carbó...), Can Call, Can Cots (una pensió, on també es feien botes i que l’amo es va casar amb l’Emília en segones núpcies), Can Tonadic (amb un altre sobrenom que les fonts d’informació em prohibeixen esmentar, i que s’assembla a un que hi havia a Palafrugell, però en castellà, i que afectava en Lluís Masdeu del Casal), Ca la Laieta, Can Melic, Ca la Rossa, Cant Trempa-fort (on, al c. Sant Miquel, hi vivia un paraigüer), Cal Cabrit, Can Nazari de la Cooperativa, Ca la Quica, Can Bancs (que era una bodega), a telèfonos, Ca la Filomena, Can Peret, Cal Cabrer, Can Gruta, Can Badia, Ca la Tòtila, Cal Baster, Can Gubau, Can Venanci (el fuster), Can Cat, Can Casimiro Pla, Ca la Pietat, la Cooperativa, Transports Vidal, el Sigle...

I pujant pel carrer Comerç cap el barri vell, hi havia la farmàcia Bonmatí, Cala Baguenya (que era la versió local de Can Beethoven de Barcelona on era gairebé preceptiu entrar-hi exclamant “Viva Cristo Rey!”), Can Farga (una lleteria), Ca la Viuda, la Palma, a Can Servando, a Can Xarles, a Ca l’Auric, a Ca la Coloma o Can Julià carnisser, Cal Sastre, Can Manel Marquès, Can Japet, Can Crespo, a Can Panosa  (lleteria), Can Victu, Can Ballarac (que hi podies intercanviar llibres), Can Massot (que posteriorment es traslladà al carrer de la Indústria), Can Selles, Ca l’Angelina, Cal Noi, Can Pibernat, Can Duc, Can Roig, Ca la Miquela, Can Piferrer, l’Estrella i alguna altra que les fonts d’informació també em prohibeixen esmentar.      

I encara parlem de noms de cases particulars i alguns personatges (que els deixem per un altre dia), tot i que no puc deixar d’esmentar en Coscorro, que es veu que va fer època, amb la seva Vespa i lluint “muscles” enfundat en la seva samarreta imperi.

Quan acabem de dinar anem cap a Sant Joan de les Abadesses a admirar la bella construcció monacal, les escultures d’en Josep Viladomat, els retaules de la Mare de Déu Blanca i de sant Agustí i sobretot l’imponent Santíssim Misteri, gairebé desconeguts per tots.

  

Arribo a temps a Anglès per celebrar-hi la missa anticipada. La participació arriba a la trentena justa de feligresos. Es veu que, a més de la sortida de la Parròquia (amb 34 persones) també hi havia una sortida de la Llar dels Jubilats. Per cert, la Rossa ja era on sortien els autocars (el de l’excursió dels jubilats i el nostre) a les 8 del matí i, per poc, puja amb els jubilats (tot i que venia amb nosaltres cap a Camprodon).

A la missa penso en totes les famílies dels establiments abans esmentats encomanant-los a Déu, especialment els de Ca la Baguenya que, en el període de la Guerra Civil, s’arriscaren a acollir-hi la celebració “habitual” de la missa amb un dels mossens que s’escapà de l’escabatxina, amb participació d’alguns veïns.  

diumenge, 7 / juliol / 2013

El diumenge es presenta tranquil i lluminós. A la missa de les nou hi ha una bona entrada i es nota que la gent participa i canta.

A Sant Martí celebrem la missa a l’atri. Quin goig que fa! De fet, a dintre s’hi sent la frescor. Però a l’exterior s’hi està bé. Llàstima tantes torres elèctriques i tants cables que esquincin el paisatge com esgarrinxades a la pell. I potser també passaríem amb menys fressa dels cotxes que circulen per la carretera. Quan acabem,  pujo al poble a visitar la Maria i la Nati. I com ens té manat el Senyor, a l’entrar saludo dient: “la pau sigui en aquesta casa i a tots els que hi habiten”.

A la missa del migdia a Anglès també hi ha una bona volada de gent. Hi participen en Lluís, amb el fill, en Josep,  i la nora, l’Assumpció. Fem memòria de la Maria, al cel sia. I, com a les altres misses, pugem a venerar Santa Maria del Remei.

Per dinar, com acostumo a fer els diumenges, vaig de restaurant. Hi coincideixo amb en Badó i la seva família. Entre pitos i flautes, aquesta setmana passada he dinat de restaurant més del compte: dilluns, dimarts, divendres i dissabte. I el dimecres, vaig dinar a casa. O sigui que, al pis, només hi he dinat un dia.

Em telefonen uns amics que havien dit de venir a veure’m aquesta tarda tornant d’Elna i Cadaqués. Es veu que se’ls ha complicat les coses a Barcelona i no poden aturar-se.

A la tarda, descanso una mica i preparo el santoral del mes d’agost per en Santi Torres. Ara ja farà un any que l’envio cada mes per pregaria.cat.

I a dormir aviat.

dilluns, 8 / juliol / 2013

Em llevo a l’hora habitual, o sigui, a les 6. Les orenetes xisclen pel pati. Sembla que aquest any no hi ha les volades de coloms que hi havia l’estiu passat. En Toni ve a recollir la clau de Sant Martí. A veure si, d’un cop, s’acaba d’enllestir alguns temes d’enguixar. En Joan Garceso ve a regar l’hort.

Vaig a l’ambulatori. Tinc visita amb en Toni Viñas. Em comenta l’analítica de fa quinze dies.  Sembla que estic un xic millor, tot i que he pujat de pes i que no hi ha una baixada substancial de glucosa. A veure si li acabo de posar el peu al coll a tot el tema del sucre.

Quan acabo, passo per la fleca i per la farmàcia.  Després d’esmorzar, amb en Joan, anem també a Sant Martí per prendre mides de les peanyes noves per les imatges, i també de la finestra que hi ha a la capella de la Puríssima, oberta a tramuntana, i que cal fer nova. Quan això estigui, quedarà millor que no pas a Barcelona, com deia en Paco.

A la tarda em poso a fer endreça al despatx. Em telefonen des de Veneçuela per localitzar una inscripció de baptisme. A veure si ho podem resoldre.

Venen en Sergi i la Mònica per preparar el seu casament.

dimarts, 9 / juliol / 2013

Em llevo com els altres dies. Com que ja no vaig a Vilassar, ja no cal que matinegi tant ni que vagi tan programat. També ho trobaré a faltar. Si fos més a prop, encara potser hi aniria algun dia. De fet, el curs vinent penso tornar-hi per fer una classificació més selectiva pel treball de fi de màster.  

Faig un xic de neteja de la piscineta (de moment la Maria ja m’ha dit que m’ajudarà a pagar-ne una de més gran!) i deixo que s’ompli un xic més. Feinejo pel despatx. Tot d’una sento un patatxap! I m’imagino el pitjor: la piscina s’ha rebentat. Surto corrents al pati: uf, encara bo! Com que s’ha omplert massa, l’aigua ha saltat i, buidant-se de cop, n’ha sortit una quarta part. Catxis dena!

Tot el pati de la doma queda ple d’aigua, com s’hi hagués caigut un gran xàfec i l’aigua surt de cop per la reixa precisament el mateix moment que hi passa en Bartomeu que venia de Can Cendra que queda  astorat.

Quan està tot arreglat, baixo a comprar una mica i a pagar un petit aparell d’aire condicionat que m’he regalat per no passar tanta calor al pis com la que hi vaig passar l’estiu passat. El pis queda sota teulat i, a més, amb la gran galeria que hi ha al menjador, al migdia sembla un forn.

També ho aprofito per anar a la barberia, a Can Boix. El noi, l’Arnau, ja hi fa d’aprenent i ensabona en Suy que ja havia estat afaitat pel besavi de l’Arnau, en Joan, també l’avi Ramon i, òbviament el pare, en Joan. L’Arnau comenta que ja ha aprovat la selectivitat, si bé no té clar si la nota de tall li permetrà entrar a l’opció que ha escollit en primer lloc. També comenta l’entrevista que li va concedir, l’estiu passat, en Pep Guardiola, quan aquest feia les maletes per marxar del Barça.

Ja s’ha localitzat la partida de baptisme que cal enviar a Veneçuela. Ha estat molt més fàcil del que em pensava, tot i que, abans de fer la recerca, cal intuir on es pot trobar. El tema es presentava complicat però d’alguna cosa ha servit tenir una mica d’ull clínic.

Al vespre venen l’Albert i la Taïs a preparar el seu casament. Parlem de gossos i de mascotes. Els parlo dels sants que es representen sempre amb un animaló, començant per N. S. Jesucrist que se’l representa com un anyell, com una lloca, com un peix, com una serp... i l’Esperit Sant, que es representa com un Colom  (a veure si els haurem de fer fora de l’església, com pretén algú).  I per cert, em penso molt que no hi ha cap prohibició explícita de que un animal pugui entrar a l’església per participar a una cerimònia determinada. No sé qui ho pot saber.

 dimecres, 10 / juliol / 2013

Al matí, quan baixo, faig un xic de neteja de la piscina. Al despatx vaig ordenant paperots.

A les dotze hi ha la missa en honor de sant Cristòfor, patró dels conductors, dels xofers, dels garatgistes, dels tallers mecànics... Hi participen una cinquantena de persones, majoritàriament homes de l’ofici.

Quan acabem, treuen a l’exterior la imatge de sant Cristòfor i em disposo a beneir tots els vehicles, que són també una cinquantena. A tothom li sembla que n’hi venen més que l’any passat. Amb les fotos que ha tret la Maria del Pa, ja ho podrem veure.

Vaig a dinar a Banyoles. M’emporto tres vailets que deixo al costat de l’estany, a la zona de la Caseta de Fusta (al Cap de Bou), l’únic lloc on es permet el bany, amb zona de seguretat delimitada i amb un vigilant de la Creu Roja. I jo vaig a dinar amb els de casa, com acostumo a fer cada setmana.

A la taula parlem de diversos temes de família i del programa de la festa dels sants Abdon i Senén. Aquest any hi inclourem un article del monjo de Montserrat Josep Laplana que de pintures de sants en sap un fotimer.

Llegeixo l’article que en Joan Olivas, amb el títol “Del diari d’un mossèn banyolí”, em dedica al programa de la Festa del Barri Mas Palau” d’aquest any. Em fa posar vermell.  

Després de dinar i de fer una becaina, vaig a recollir els nois al Cap de Bou. Estan contents com unes pasqües. No sabien que a l’estany s’ho podien passar tan bé xipollejant. Els dic que poden venir-hi cada vegada que vingui a visitar els de casa.

Amb el cotxe, els acabo de passejar a l’entorn de l’estany i també per dintre la ciutat, que desconeixen del tot i que els agrada molt. Es fixen amb les moltes bicis que hi circulen, en les noies que els agraden...

De retorn, ens aturem a Girona. Vaig a comprar pastilles de clor per desinfectar la piscina que, per molt que es netegi, hi pot néixer i créixer de tot si no es desinfecta com cal.

La Rossa em ve recollir el quadern amb els versos perversos que escriu.

dijous, 11 / juliol / 2013

A Montserrat solemnitzen les laudes com pertoca avui: és sant Benet. Em llevo, m’estrijolo i esmorzo tranquil. Un company em telefona i també em parla dels canvis: l’Elies Ferrer, cap a Arenys; en Joan Pujol, cap a Begur (una dolça!); en Jesús Calm, cap a Amer, Les Planes i Sant Feliu...

Acompanyo una persona a Santa Coloma per anar a pagar una factura de la llum. Aprofitem per anar a comprar alguna cosa. Entretant en Joan ve a repassar l’hort que és un autèntic jardí.

Acabo el santoral del mes d’agost per enviar a pregaria.cat. Ara ja he completat tot el cicle i, començant-lo de nou, el refaré.

Amb l’equip de Vida Creixent, dinem a Can Massot. Parlem de la sortida, de la Cadena Humana del dia 11 de setembre (em sorprèn l’entusiasme que mostren, i això que l’any passat no els va ser possible participar a la manifestació de Barcelona), repassem els noms antics dels establiments comercials d’Anglès (si bé em prohibeixen que n’esmenti un parell). Només en podré deixar constància al meu diari personal.

divendres, 12 / juliol / 2013

Netejo la piscina que, tot i ser petita, comporta la seva estona. M’estimo més fer-ho jo. I quan acabo, l’omplo un xic més. Que n’aniria de bé una piscina més gran i més ample! A veure si la Mare de Déu del Remei ens en regala una!

Vaig a visitar els ancians de Bonmatí. Amb la calor estan tots eixonats. Hi ha qui m’explica que, a la colònia, prop del trencant que va cap a Constantins, hi havia un gran safareig on abans s’hi banyava la mainada. Les noies, quan sortien del torn de nit de la fàbrica, també s’hi capbussaven. Els que en sabien més o que tenien ganes de nedar es veu que anaven a una gorga que hi ha al Ter, cap a la part del damunt de l’estació.

Al migdia venen a visitar-me en Joan Vilardell i la Dolors Sabadí. Els ensenyo la doma i l’església. Al cotxe hi carreguem el pessebre que ens deixà en Joan pels dies de Nadal. Bé que va lluir!  A veure si el Nadal d’aquest any podem anar a recollir-ne un parell més.  I anem a dinar plegats.

Com cada tarda, venen una colla de vailets a remullar-se a la piscina. Han de venir a torns ja que no hi cabrien tots de cop. Abans fem un xic de repàs amb els quaderns que els han assenyalat al cole. 

Al vespre em telefona en Ramon i comentem la seva estada a Montserrat. Ahir va anar des de Sant Joan fins al cim de Sant Jeroni. Es veu que el darrer tram, amb el precipici a banda i banda, va passar els seus canguelis. No sé si des d’allà dalt hi veié Mallorca, com Jaume I, o bé l’Habana, com els de l’auca.