dimarts, 28 de febrer del 2017

Faran, minyons d'aire estantís i humils deeses, veus d'aviram, sota l'encís de les disfresses...

dissabte, 18 / febrer / 2017

El dissabte és dia de gandulejar: em llevo cap a 2/4 de 7 i tot va a ritme més tranquil. Quan m’he estrijolat, he obert l’església, he pregat un xic i he esmorzat, baixo al poble a fer-hi alguna compra.

Per publicar a la secció d’escultura religiosa a la Revista del Baix Empordà, acabo l’article sobre l’escultor Josep Espelta Graciot (1901 – 1973) i l’envio a en Gerard. Possiblement el proper article el dediqui a en Lluís Carbonell Colom (1910 –  1992) , l’autor de les imatges de sant Julià i santa Bassilisa que va tallar per l’església de Vulpellac (1951).

A la tarda, preparo les celebracions del diumenge, especialment les pregàries dels fidels.

I celebro les misses anticipades a Bonmatí i a Anglès. A Bonmatí celebren el carnaval i, a la missa, arribem just a la trentena d’assistents.


diumenge, 19 / febrer / 2017

Després de la missa de Sant Martí, vaig al poble, a visitar en Joan de Cal Curt. No s’acaba de treure el refredat del damunt. Veig un moment la missa de la televisió. Hi ha cantat la Coral del GEiEG i ha oficiat de diaca en Miquel Figarola de Bonmatí.

Dino a La Cellera celebrant el 77 aniversari d’en Ramon. Hi som la Montse, la Irene, en Jaume, en Josep, jo i, òbviament, en Ramon. Cargols, bolets, pollastre... Entre altres coses parlem del malaguanyat retaule de les ànimes que va esculpir en Josep M. Bohigas per l’església del Monestir de Banyoles. En va desaparèixer la meitat fa uns 10 anys, precisament el fragment on hi havia les ànimes. No era una peça mestra de l’escultor Bohigas, però era una de les darreres i, a més, un dels darrers altars de les ànimes (de la primera meitat dels seixanta). I busca’l.  Com també la imatge de la Mare de Déu del Carme, del mateix autor, que també va desaparèixer de l’església del Monestir i no se n’ha sabut més ni gall ni gallina. Sort que en tinc fotografies, sinó encara em farien creure que m’ho imagino. Brrr....


dilluns, 20 / febrer / 2017

No sé si he canviat el metabolisme o bé és un efecte del canvi climàtic, però a les nits només dormo amb una flassada i una de plegada als peus, per si tingués fred. I a la nit, la calefacció de la casa està aturada. Recordo que havia dormit amb tres i amb quatre mantes, especialment a casa i al seminari.

Acabo l’article sobre Santa Maria dels Turers en ocasió del mil·lenari de la primera notícia documentada de l’església. He fet un resum molt resumit i abreviat del que hi dic al llibre dedicat a la parròquia de Banyoles que es publicà el 2012.

Ara haig de preparar un article sobre el Garbí, si bé dels records que en tinc n’abunden poc els positius. A veure què sortirà.


dimarts, 21/ febrer / 2017

Al matí treballo pel despatx. Dino a Banyoles. Després de dinar vaig a Centenys a visitar la Mercè Brugulat. M’hi trobo la M. Àngels.

A la tarda envio notes. Preparo i envio una ressenya sobre els decorats del Monument i del Novenari de les Ànimes de la parròquia de Segueró per la xerrada que hi haig de fer l’abril. 


dimecres, 22 / febrer / 2017

Després de la missa, porto el cotxe al garatge. Sembla que han de fer una reprogramació del sistema informàtic.

Al matí atenc al despatx. La Maria porta dos ciris grans per l’altar. Els estrenarem per Pasqua.

Dino a Ca l’Elisa amb el grup de Vida Creixent. Hi ha animació. Segurament si cada mes, abans o després de la reunió, dinéssim plegats seriem més colla. Crec que, d’alguna manera, caldria recuperar, d’alguna manera, els àgapes eucarístics de les primeres comunitats cristianes. Segurament ja hi arribarem. 

A la tarda ve la mainada del reforç. I quan marxen, vaig a recollir el cotxe. Cada dia les tardes es van allargant més.

Al vespre parlo amb el fotògraf Joan Comalat i amb l’Anton M. Rigau sobre el retaule de les Ànimes d’en Bohigas. També parlem del teló de les Ànimes del pintor Manuel Pigem. Em penso que, de tot plegat, n’haurem de cantar els goigs de Sant Elies.

I així he celebrat el 36 aniversari de la meva ordenació presbiteral. I agraeixo els que s’han recordat de mi en la pregària i que, de forma discreta, m’han felicitat. Els que em coneixen bé ja saben que no m’agraden els saraus ni que em vagin al darrera.


dijous, 23 / febrer / 2017

Quan he obert l’església vaig a l’ambulatori per fer-me una analítica. No hi ha manera que em trobin la vena: primer punxa al braç esquerre; després punxa al braç dret... i anar remenant per allà dintre. Però res. Finalment em punxa al dors de la mà esquerra i ho aconsegueix. I jo, com faig sempre que em punxen, exclamant-me.

Quan pujo a l’església, hi celebro la missa i, quan l’acabo, esmorzo. Faig honor al dia i menjo pa amb tomata i rodanxes de xoriço.

Em surt aixafament. Ho hauré de dir al metge i fer-m’ho mirar. No crec que hagi estat l’extracció de la sang.

Dino tranquil a casa. Faig escarxofes al forn. No em surten tan bé com a Ca l’Elisa, però m’hi vaig acostant. I per acompanyar-ho, un tall de llom. Som dijous gras. 

Enllesteixo un parell d’entrades pel Diccionari d’Historiadors de l’Art. En tinc uns quants per fer, però de mica en mica.

Per sopar em faig una truita amb rodanxes de botifarra negra.  Mn. Anton Recio deia que era el seu sopar preferit. Hi afegeixo una amanida, clar que si.


divendres, 24 / febrer / 2017

El matí feinejo pel despatx. Plovisqueja. Al migdia passo a recollir en Ramon, a La Cellera, i anem a dinar a Can Vernis. També hi venen en Jesús i en Jordi. És el nostre dinar setmanal de germanor. Entre altres temes parlem dels planetes que han estat descoberts a un altre sistema i de les implicacions que tindria si s’hi trobés vida intel·ligent. Però ves a saber on serem si això arriba a succeir.

A la tarda, vaig cap a Girona. Passo per la llibreria del bisbat a recollir unes gallofes. I vaig a celebrar la missa a l’església dels Dolors. Amb en Jesús planifiquem un xic el Quinari.

De tornada, m’aturo a Bescanó a comprar una pizza. M’hi trobo amb la Carme i amb en Xavier que venen de l’hospital: la Carme, d’acompanyar al seu gendre que li estan fent un tractament; en Xavier, d’acompanyar al seu fill que l’han intervingut del menisc.


I cap a Anglès que hi falta gent. Hi arribo tocades les 10. I demà serà un altre dia. 

dilluns, 20 de febrer del 2017

Amb vostre nom comença nostra història


dissabte, 11 / febrer / 2017

El dia de la Mare de Déu de Lourdes és el dia de l'aniversari de la meva família. 

És dia de gandulejar, si bé no deixo res per fer, especialment preparar les misses i fer els resos que em toquen. També faig dissabte per la casa.

A la tarda venen els ucraïnesos. A Mn. Volodydir li explico que el bisbe ens va comunicar que hi ve un capellà ucraïnès al servei dels catòlics ucraïnesos de la diòcesi i que, quan assumeixi del tot la seva responsabilitat, serà ell qui vindrà a celebrar les misses pels ucraïnesos. Arronsa el nas. De fet, Mn. Joan Solés ja me’l presentà.

Tinc tres articles per enllestir: un sobre en Josep Espelta per la Revista del Baix Empordà, l’altre en ocasió del mil·lenari de la parròquia de Santa Maria dels Turers per la Revista de Banyoles, i el darrer, més personal, per parlar dels meus 10 anys com a titular del Centre Prats de la Carrera de Palafrugell i publicar-se a la revista Garbí. M’ho passaré malament fins que no ho tingui tot enllestit.

diumenge, 12 / febrer / 2017

Celebro les misses del matí. Fa un dia rúfol i hi participa poca gent. Després de la missa de Sant Martí vaig a visitar en Joan Taberner.

Al migdia vaig cap a la Cellera. Amb en Ramon anem a dinar plegats a la Codina.

A la tarda treballo un xic en els articles. També em telefona algun amic.


dilluns, 13 / febrer / 2017

A la tarda faig la catequesi amb un grup de mainada ja que el seu catequista, en Miquel, és de viatge a Itàlia: Florència, Siena...

Al vespre parlo amb en Gerard Xarles. Parlem dels articles que escric per la Revista del Baix Empordà. Em diu que li agraden. Em comenta que troba molt oportú que publiqui les esqueles al Facebook i al grup de WhatsApp. De fet tota la gent que ha parlat amb mi ho troba molt correcte i oportú.

La Beatriu em demana per fer una segona xerrada amb els guies turístics de Barcelona. Ella em va sentir fa dos anys a Montserrat.

En Miquel Oliveras em demana per anar a predicar a Besalú un dia del quinari de la Mare de Déu dels Dolors.


dimarts, 14 / febrer / 2017

Al matí tenim reunió dels capellans de l’arxiprestat a la Codina. Treballem tots els punts previstos de l’ordre del dia. Fonamentalment es tracta de preparar la Quaresma.

A la tarda, després de donar l’entrada a la mainada de catequesi, vaig cap a Barcelona per entrevistar-me amb la professora Teresa Camps, que em dirigeix la tesi.

Arribo a la Diagonal cap a les 7. Pel carrer Sant Antoni M. Claret, vaig cap a Gràcia. M’entaforo al barri i deixo el cotxe al primer aparcament que hi trobo, al carrer Milà i Fontanals. I des d’allí, caminant, vaig fins la plaça de la Virreina on hi ha la parròquia de Sant Joan. I vaig cap a casa de la Teresa, al carrer Astúries.

Em trobo amb la Teresa, que m’espera. Em presenta el seu marit, el pintor Carles Pujol. I treballem una bona estona parlant dels pros i contres de la meva recerca. Val a dir que sempre m’anima, tot i trobar el treball molt confús.

Acabo quan han passat les nou. Vaig a deixar la bossa al cotxe i a menjar alguna cosa abans de sortir. Vaig a una pizzeria argentina on agafo diverses empanades. Anant amunt i avall agafo fred al coll.  

Quan arribo a Anglès em truca un amic que necessita parlar. Entre pitos i flautes no acabo fins les 12 tocades.


dimecres, 15 / febrer / 2017

Sembla que no em trobo bé: tot em pesa. Al despatx venen un parell de senyores que organitzen una trobada de matrimonis que es van casar el 1967, o sigui, fa 50 anys. Els ajudo a confeccionar el llistat. En aquell moment, a Anglès, es van casar unes 30 parelles. L’any passat se n’hi van casar 2.

Dino a Banyoles amb en Josep, la Carme, en Martirià i la Nuri. Després de dinar venen en Pere i la Conxita. Parlem un xic de com tenim la família.

A la tarda, a Anglès, sembla que m’han estomacat i em fa mal tota l’esquena. Sembla que ahir vaig arreplegar.

Al vespre, la connexió del wifi no funciona. Tinc feina a trobar el cable per connectar-me a la xarxa.

dijous, 16 / febrer / 2017

La torticolis m’ha anat sortint i, a la nit, no m’ha deixat descansar. Em farceixo d’antiinflamatoris i m’unto amb ungüents de la serp. Sempre peto pel coll, per l’espatlla, per l’esquena... pam més o pam menys.

La Maria em demana que li enviï els articles que tinc pendents pel diccionari de crítics d’art. Tot es farà.

A la tarda enllesteixo el full. I al vespre vaig cap a la Cellera. Tenim reunió de la Coordinadora de Consells de l’Arxiprestat. Els de Bonmatí i els d’Anglès, hi som, com també els de la Cellera i els de Sant Feliu de Pallerols. Parlem de la Quaresma i altres activitats conjuntes que tenim previstes.

Sembla que a la tarda, després de tants calmants i de tants ungüents, se m’ha esfumat força el dolor. Val més.

divendres, 17 / febrer / 2017  

El dematí treballo un xic els articles. Escolto notícies. Ens estan prenent el pèl i ens volen fer passar per l’embut. I cada vegada més malestar.

Vaig caminant fins la gasolinera. Allà em recull en Ramon i anem cap a Can Rajolet, a Vilanna. També hi ve en Jordi. Dinem plegats, com cada divendres.

Al vespre vaig a celebrar la missa a l’església dels Dolors, a Girona. Hi saludo els pares d’en Ferran. Amb en Jesús parlem del quinari dels Dolors.


divendres, 17 de febrer del 2017

Anotacions des de fa 32 anys!

dissabte, 4 / febrer / 2017

El dissabte és el dia de fer el gandul: em llevo una horeta més tard i tot va rellentit. Amb tot, preparo les celebracions del cap de setmana, sobretot fer la selecció dels cants pel fulletó del febrer.  

Al vespre venen uns amics de Palafrugell. Després de la missa, anem a fer una queixalada a la Rutlla.


diumenge, 5 / febrer / 2017  

Després de la missa a Sant Martí, vaig a Ginesteries a visitar els avis. Feia dies que no hi havia passat. Estan tots arraulits vora el foc. Quan m’aixeco, amb el cap topo amb la biga de la campana del foc. Tota la casa trontolla i jo gairebé perdo l’equilibri.

A casa hi faig un xic de vermut abans d’anar a dinar a Ca l’Elisa.

A la tarda m’entaforo al meu estudi. Em truca un amic i parlem de pel·lícules amb contingut religiós i d’una certa qualitat: SILENCIO, del 2016, sobre la persecució dels cristians al s. XVIII al Japó; DE DIOSES Y HOMBRES del 2010, sobre l’assassinat dels  monjos de la trapa al desert del Magrib; DISPARANDO A PERROS (2009) sobre el genocidi de Rwanda; EL GRAN SILENCIO (2005)...     


dilluns, 6 / febrer / 2017

Començo el quadern 51 amb notes que recullo del meu dia a dia. Aproximadament, cada mig any en començo un de nou. El primer quadern el vaig començar quan era a Olot, el 16 de juny del 1983. A la primera anotació hi dic: “De bon matí he sortit de la rectoria de les Fonts cap a Girona. A Banyoles he recollit la mare que m’esperava amb un got de camamilla. Un cop a Girona hem estat fent companyia a la tia Conxita. La recuperació de l’operació de cataractes és molt favorable”. Aquest primer quadern el vaig acabar el 6 de febrer del 1984 estant a Calella.

El segon quadern el vaig iniciar el 10 de febrer del 1984 i el vaig acabar el 4 de febrer de l’any següent a Calella mateix. El tercer el vaig iniciar el 5 de febrer el 1985 i el vaig acabar també a Calella el 29 d’octubre del mateix any. El quart el vaig iniciar a Calella el 30 d’octubre del 1985 però el vaig finalitzar el 9 d’agost a Manchester. El cinquè el vaig iniciar el 27 d’agost del 1991 a Sant Jordi Desvalls i el vaig finalitzar a Palafrugell el 22 de maig del 2001. I a partir del sisè quadern, les anotacions són més regulars, gairebé diàries, fins  l’actualitat. Que en dec dir de tonteries! Un dia m'hauré de plantejar de què en faig. 

Un dia també m’hauré de posar a triar i a ordenar les cartes de la correspondència que he mantingut: una activitat que gairebé ha passat a la història, ja que, amb els mitjans electrònics, gairebé no s’envien cartes.

Avui és santa Dorotea i em recordo que vaig col·laborar a la parròquia de Santa Dorotea (crec que el curs 1971 / 72) , a un carrer del mateix nom que surt de la Gran Via, més enllà de la Fira de Barcelona, pujant a Montjuic. I també es deia Dorotea una dona que venia a casa a ajudar la mare, la primera persona que recordo parlant en castellà.

Vaig a Palafrugell, a visitar la Felícia. També conec la nova superiora de l’asil, la germana Eulàlia. És peruana i parla català. També m’hi trobo amb en Pere Artigas, que va celebrar els anys diumenge passat, i també la Meles. I saludo a moltes persones de la residència.

De retorn, m’aturo a l’Aigüeta a dinar, a Can Torn. Només d’entrar m’hi trobo amb en Lluís Felip i la Joelle Lemmens. Comparteixo taula amb ells i parlem d’amics i coneguts, entre altres, del pintor Lluís Vilà de Banyoles (a. c. s.).

A la tarda vaig a recollir llibres vells de la rectoria de Bonmatí per portar-los a la biblioteca del seminari.

A Anglès, acullo la mainada de catequesi. I quan acabo, vaig cap a Girona, a portar les 20 caixes de llibres a la biblioteca del seminari. Espero que hi trobin alguna cosa que valgui la pena.


dimarts, 7 febrer / 2017

Al matí vaig al monestir de Santa Clara, a Vilobí. Tenim la reunió dels arxiprestes amb el bisbe i els vicaris episcopals. Els temes que capitalitzen la reunió són els que fan referència a les celebracions de la Paraula en absència de prevere i també un document per preparar el sínode de bisbes del 2018 que es dedicarà als joves i a la seva problemàtica. És un bon moment per parlar amb alguns dels amics més propers. El que és l’acta de la reunió sempre es publica al Butlletí del Bisbat.

A la tarda m’arribo a Girona. Vaig a Sant Narcís per recollir una revista que m’ha guardat en Benet. M’interessa perquè hi ha una entrevista amb el P. Hilari Raguer parlant, entre altres coses, de la postura desafortunada de l’església durant la guerra civil.


dimecres, 8 / febrer / 2017 

Vaig a dinar a Banyoles. Abans d’arribar-hi, des de Cornellà, es veuen les crestes del Pirineu ben blanques i nevades. I pel camí he anat albirant i admirant ametllers florits, mimoses... Aquests dies, i amb les plogudes dels darrers dies, tot esclata de vida.

A taula, a casa d’en Josep i la Carme, parlem de programes de la radio i de la família. Sempre hi ha fets sorprenents que ratifiquen intuïcions anteriors.

A la tarda, a Anglès, ve la mainada de reforç escolar.

Quan ja era al pis, em truca en Ricard dient-me que havia perdut les ulleres i que possiblement li havien caigut quan havia vingut a la tarda. Abans de mirar-ho reso un parenostre en sufragi de les ànimes. I baixo a mirar  per l’aparcament i, efectivament, trobo les ulleres sota d’un cotxe, i, amb gran fortuna, intactes.


dijous, 9 / febrer / 2017   

intento treballar una mica els articles que tinc pendents. Enllesteixo la part de l’inventari del Monestir i l’envio a la M. Antònia.

També preparo el suplement del full parroquial.

Al vespre hi ha reunió dels equips de Caritas de l’arxiprestat. Venen la Valentina i la M. Àngels Camós per parlar-nos del programa APADRINA UN AVI . Tenim ganes d’iniciar-l al nostre arxiprestat. Ara cal trobar voluntaris que el puguin portar endavant. A Palafrugell, abans que s’iniciés pròpiament el programa, s’inicià quelcom semblant: una colla de nois i noies visitaven diversos ancians per felicitar-los el Nadal, el Sant Jordi, l’aniversari, el sant... i sempre sorgia alguna altra vinculació.   
L’equip de Caritas d’Anglès ha preparat un bon ressopó per atendre els que han vingut.


divendres, 10 / febrer / 2017

Al matí vaig a Salt per fer una gestió a les les oficines de Gas Natural. Quan arribo a Anglès, passo per l’oficina de correus i vaig a comprar.

Amb els companys, anem a dinar a Can Co. Parlem dels temes tractats a la reunió d’arxiprestes.

A la tarda, després de descansar un xic, vaig cap a Girona, a l’església dels Dolors. Hi celebrem un xic anticipadament la festa de la M. de D. de Lourdes.


Al vespre em truquen per fer una xerrada a una parròquia de la costa. També m’havien trucat des de l’Associació de Guies Turístics de Catalunya per impartir un curs a Barcelona. 

dijous, 9 de febrer del 2017

diria que hi ha setmanes que són més curtes que d'altres

dissabte, 28 / gener / 2017

Acabo el mes cansat i ho aprofito per mandrejar i descansar. A la tarda venen els ucraïnesos a celebrar la divina litúrgia. La missa vespertina d’Anglès és la dedicada a les famílies amb mainada que ve a catequesi. De fet, únicament en ve la meitat dels que tocarien.  

diumenge, 29 / gener / 2017

La Conxita em diu un parell de dites, només començar el dia: “Serena de nit i paraula de dona, no duren gaire estona”. L’altre és: “Amor de germans, amor de cans”. Totes dues són ben discutibles, i és que per molt dites populars que siguin, no sempre tenen la raó.

A les misses (Anglès i Sant Martí) hi ve força gent.

Amb la Carme parlem de la possibilitat d’organitzar un grup de FE i LLUM. Déu ho faci!


dilluns, 30 / gener / 2017

Després de la missa, vaig cap al monestir de Banyoles. Amb la M. Antònia i l’Andreu repassem l’inventari dels diversos objectes d’interès que hi ha a la sagristia. També  m’hi trobo amb en Ramon, el rector.

Quan acabem del monestir anem a fer la mateixa feina cap a l’església de Sant Pere i, finalment, a l’església de Guèmol, la del Remei.

Dino al restaurant que hi ha a la gasolinera entra la Banyeta i la República.

I vaig cap a Anglès. Atenc la mainada que ve a la catequesi. I vaig cap a Girona a fer unes consultes a l’Arxiu del Bisbat als llibres que s’hi custodien sobre les confraries de les ànimes.

En Joan em demana informació sobre el concepte “catino” que apareix sovint als llibres de comptes.


dimarts, 31 / gener / 2017

Al matí oficio les exèquies de l’Antoni Parramon (82a), a Anglès. Havia fet de flequer tota la vida. Al migdia, a Sant Julià, hi oficio les exèquies d’en Joaquim Puigdemont (84). No s’havia mogut mai de casa seva, al carrer Vell de Sant Julià, al costat del pont medieval.

A Sant Julià és el segon enterrament que hi faig des que en sóc el rector, ara fa cinc anys i uns mesos. Mentre esperem que entrin els familiars, amb els treballadors de la funerària parlem dels capellans que coneixen, és a dir, gairebé tots. És interessant saber què en pensen. Ja m’agradaria saber què pensen de mi!

A la tarda tenim reunió del grup de Vida Creixent. El temari que es treballa aquest any és una iniciació descarada a l’espiritualitat de l’Opus Dei. Què hi farem!  
Mentre dono l’entrada a la mainada de catequesi, la Maria desfà els pessebres. I fins l’any vinent, si a Déu plau.

Faig una entrada pel glossari que em publica la Revista de Banyoles. Aquesta vegada hi explico la paraula “catino”, una paraula molt utilitzada pels capellans de fins fa uns 60 anys, especialment pels pinzellaires.


dimecres, 1 / febrer / 2017

Venen les confraresses de l’escombra a fer neteja de l’església. Fins ara, unes quantes han estat engripades i no s’havia pogut netejar massa. Jo porto els diorames a casa d’en Joan Noguer. I en Joan Martí ve a recollir el diorama del seu cunyat.

Dino a Banyoles i em poso al dia d’algunes notícies de la vida familiar.

A la tarda ve la mainada de reforç escolar i el grup de suport que dirigeix en Pere.


dijous, 2 / febrer / 2017

Amb mi, som 30 persones que celebrem la litúrgia de la Candelera: beneïm les espelmes davant l’altar de la Sagrada Família i, pel passadís central, anem fins l’altar major on hi celebro la missa. Quan acabem, convidats pel grup de Vida Creixen, esmorzem una mica amb xocolata desfeta, coques de can Centena i alguna coca feta per alguna de les assistents.

Estic tot el dia fent feinetes i fent endreça. Una associació de guies turístics em demana que els faci una xerrada sobre iconografia religiosa.

Entre els capellans es parla que es nomenen dos canonges. Tothom diu que un serà en Joan Amich. Però el segon queda molt indefinit i insegur.  Suposo que a la reunió d’arxiprestes que tenim el proper dimarts se’ns informarà d’alguna cosa.


divendres, 3 / febrer / 2017

Al matí vaig cap a Bonmatí, a visitar ancians i impedits, ara mitja dotzena. Fa un dia cluc, però puc fer el trajecte caminant.

Quan acabo vaig cap a La Cellera. Hi recullo en Ramon i anem cap a Amer. Dinem a Can Giralt on ens hi trobem amb en Jesús i amb en Jordi.

Fem quinieles sobre els nous canonges. També parlem de la situació del país. Tot sembla molt emboirat. Esperem que tot acabi bé.

Després de dinar anem a visitar la rectoria, també la dita “casa de les hermanes” (al costat mateix i que havia estat residència geriàtrica) i les dependències de l’església. Molts nius i pocs ocells.


Al vespre, a l’església dels Dolors de Girona, també celebrem la Presentació del Senyor i la Purificació de Maria, ja que correspon al primer Dolor de la Mare de Déu.