dijous, 9 de febrer de 2017

diria que hi ha setmanes que són més curtes que d'altres

dissabte, 28 / gener / 2017

Acabo el mes cansat i ho aprofito per mandrejar i descansar. A la tarda venen els ucraïnesos a celebrar la divina litúrgia. La missa vespertina d’Anglès és la dedicada a les famílies amb mainada que ve a catequesi. De fet, únicament en ve la meitat dels que tocarien.  

diumenge, 29 / gener / 2017

La Conxita em diu un parell de dites, només començar el dia: “Serena de nit i paraula de dona, no duren gaire estona”. L’altre és: “Amor de germans, amor de cans”. Totes dues són ben discutibles, i és que per molt dites populars que siguin, no sempre tenen la raó.

A les misses (Anglès i Sant Martí) hi ve força gent.

Amb la Carme parlem de la possibilitat d’organitzar un grup de FE i LLUM. Déu ho faci!


dilluns, 30 / gener / 2017

Després de la missa, vaig cap al monestir de Banyoles. Amb la M. Antònia i l’Andreu repassem l’inventari dels diversos objectes d’interès que hi ha a la sagristia. També  m’hi trobo amb en Ramon, el rector.

Quan acabem del monestir anem a fer la mateixa feina cap a l’església de Sant Pere i, finalment, a l’església de Guèmol, la del Remei.

Dino al restaurant que hi ha a la gasolinera entra la Banyeta i la República.

I vaig cap a Anglès. Atenc la mainada que ve a la catequesi. I vaig cap a Girona a fer unes consultes a l’Arxiu del Bisbat als llibres que s’hi custodien sobre les confraries de les ànimes.

En Joan em demana informació sobre el concepte “catino” que apareix sovint als llibres de comptes.


dimarts, 31 / gener / 2017

Al matí oficio les exèquies de l’Antoni Parramon (82a), a Anglès. Havia fet de flequer tota la vida. Al migdia, a Sant Julià, hi oficio les exèquies d’en Joaquim Puigdemont (84). No s’havia mogut mai de casa seva, al carrer Vell de Sant Julià, al costat del pont medieval.

A Sant Julià és el segon enterrament que hi faig des que en sóc el rector, ara fa cinc anys i uns mesos. Mentre esperem que entrin els familiars, amb els treballadors de la funerària parlem dels capellans que coneixen, és a dir, gairebé tots. És interessant saber què en pensen. Ja m’agradaria saber què pensen de mi!

A la tarda tenim reunió del grup de Vida Creixent. El temari que es treballa aquest any és una iniciació descarada a l’espiritualitat de l’Opus Dei. Què hi farem!  
Mentre dono l’entrada a la mainada de catequesi, la Maria desfà els pessebres. I fins l’any vinent, si a Déu plau.

Faig una entrada pel glossari que em publica la Revista de Banyoles. Aquesta vegada hi explico la paraula “catino”, una paraula molt utilitzada pels capellans de fins fa uns 60 anys, especialment pels pinzellaires.


dimecres, 1 / febrer / 2017

Venen les confraresses de l’escombra a fer neteja de l’església. Fins ara, unes quantes han estat engripades i no s’havia pogut netejar massa. Jo porto els diorames a casa d’en Joan Noguer. I en Joan Martí ve a recollir el diorama del seu cunyat.

Dino a Banyoles i em poso al dia d’algunes notícies de la vida familiar.

A la tarda ve la mainada de reforç escolar i el grup de suport que dirigeix en Pere.


dijous, 2 / febrer / 2017

Amb mi, som 30 persones que celebrem la litúrgia de la Candelera: beneïm les espelmes davant l’altar de la Sagrada Família i, pel passadís central, anem fins l’altar major on hi celebro la missa. Quan acabem, convidats pel grup de Vida Creixen, esmorzem una mica amb xocolata desfeta, coques de can Centena i alguna coca feta per alguna de les assistents.

Estic tot el dia fent feinetes i fent endreça. Una associació de guies turístics em demana que els faci una xerrada sobre iconografia religiosa.

Entre els capellans es parla que es nomenen dos canonges. Tothom diu que un serà en Joan Amich. Però el segon queda molt indefinit i insegur.  Suposo que a la reunió d’arxiprestes que tenim el proper dimarts se’ns informarà d’alguna cosa.


divendres, 3 / febrer / 2017

Al matí vaig cap a Bonmatí, a visitar ancians i impedits, ara mitja dotzena. Fa un dia cluc, però puc fer el trajecte caminant.

Quan acabo vaig cap a La Cellera. Hi recullo en Ramon i anem cap a Amer. Dinem a Can Giralt on ens hi trobem amb en Jesús i amb en Jordi.

Fem quinieles sobre els nous canonges. També parlem de la situació del país. Tot sembla molt emboirat. Esperem que tot acabi bé.

Després de dinar anem a visitar la rectoria, també la dita “casa de les hermanes” (al costat mateix i que havia estat residència geriàtrica) i les dependències de l’església. Molts nius i pocs ocells.


Al vespre, a l’església dels Dolors de Girona, també celebrem la Presentació del Senyor i la Purificació de Maria, ja que correspon al primer Dolor de la Mare de Déu. 

Cap comentari:

Publica un comentari