dissabte, 21 / gener / 2017
Ens llevem amb un dia plujós. Deo gratias!
Tinc el dissabte tranquil i l’esmerço a
preparar la missa dominical sobretot llegint algun comentari als textos bíblics
que proclamarem a les misses.
Algunes vegades algú m’ha telefonat perquè
havia perdut quelcom i li sembla que ho pot haver deixat a l’església: un
moneder, un paraigua... Avui, una dona,
esverada, al vespre, em truca dient que
ha perdut les faldilles que portava posades i que podria ser que les hagués
perdut a l’església. Fem fils!
Diumenge, 22 / gener / 2017
Continua la pluja i la humitat. Celebro la
missa a Anglès i a Sant Martí, amb poca participació. Agafo fred. Al migdia, a
Constantins, celebro la festa del patró, sant Vicenç. A la missa hi participen
cap una quarantena de feligresos. Els cantaires hi fan un bon paper. Hi fa fred
i la humitat em cala els ossos.
Quan baixo de Constantins i arribo a Bonmatí,
m’aturo a Can Jans. Estic balb i necessito entrar en calor. Hi dino tranquil·lament
i em cruspeixo una amanida verda i uns bons peus de porc a la brasa.
A la tarda em recloc al meu niu i em passo la
tarda llegint, escrivint, pregant, parlant amb amics...
Dilluns, 23 / gener / 2017
Des del dia de Reis, al matí, el sol ja
surt més de deu minuts més aviat. És a
dir, el 6 de gener sortia cap a les 8’15 i ara ja surt a les 8’04. Però quan es
nota més el creixement de la llum solar és al vespre. Per santa Llúcia el sol
es colgava cap a les 17’20. Ara no es colga fins cap a les 17’55. A partir del
febrer el dia es fa molt més agradable. .
Ha plogut tota la nit. La pluja és suau i ben
profitosa. Cap a muntanya deu ser neu. Any de neu, any de bé de Déu. Déu faci
que a mig maig també faci una bona ploguda.
.
Esmerço bona part del dia a recollir llibres
i a endreçar papers. També preparo unes caixes plenes de publicacions per
portar a la biblioteca del seminari. I fent endreça vaig localitzant algunes
coses que no sabia pas on les tenia. Típic.
A la tarda, després de donar l’entrada a la
mainada de catequesi, vaig cap a Girona. Ja no hi tinc classe però necessito
recollir algunes dades de les consuetes antigues que hi ha guardades a l’arxiu
del bisbat. En Joan m’ho té tot preparat.
Quan surto del pati del seminari, vaig
passant pels carreró Portal Nou. El carrer és molt estret, especialment on surten
les escales d’Onofre Pou que baixen fins a la travessia del Portal Nou, amb
alguna pedra que surt i fa el carrer molt just. Em cal transitar ben lentament
i amb un dels miralls plegat. Quan arribo a la residència de Maria Gay, ja
sembla que estic a l’autopista. Arribo a la doma cap a les nou del vespre.
Plovisqueja com ha fet tot el dia.
Dimarts, 24 / gener / 2017
Al matí passo pel garatge per mirar un
control del cotxe que m’inquietava. De fet, no és cap problema. Però com que el
cotxe indica tantes coses, i un no sap un borrall de mecànica, he preferit que
ho miressin bé. I quedo tranquil sabent que no hi ha cap problema.
També passo per can Pagès perquè em facin
unes còpies d’un recull realitzat per Mn. Andreu Soler Soley sobre els fets de
la Guerra Civil a les parròquies del bisbat.
Vaig a dinar a ca l’Elisa. A la tarda
treballo al meu escriptori.
Dimecres, 25 / gener / 2017
Al matí ve el tècnic per reparar la
rentadora. Hi volia rentar una catifa i m’ha quedat tot embossat ja que s’ha
desprès tota la goma de sota la catifa. Ja feia cap a 10 anys que feia servir
la catifa: me l’havia regalat la Isabel, la senyora que venia a fer la neteja
de la casa a Palafrugell.
Dino a Banyoles i torno aviat per obrir la
mainada que venen al reforç escolar.
Escolto la publicitat de “Paradís Pintat”,
que es va estrenar al Grec farà temporada a la Sala Muntaner a partir del 25 de
gener.
Evoca un àngel (que és representat per la
pallassa Pepa Palau) que s’escapa del quadre on estava pintada només per
descobrir que el món no era com se l’havia imaginat. Una proposta multidisciplinària
d’una gran riquesa visual que vesteix de poesia la cara més fosca de les
migracions.
Dijous, 26 / gener / 2017
Al migdia oficio les exèquies d’en Ramon Boix
(94a), barber ben conegut del poble, fill i nét de barber i pare de barbers. Havia nascut a Santa Magdalena, on ara hi
tenim el magatzem d’aliments de Caritas. La cerimònia té un to afable. Hi
parlen dos dels néts (l’Arnau i en Gerard), la filla (la Carme) i ja nora (la
Carme). Quan a les exèquies hi intervenen els familiars resulten hi ha molta
més calidesa i tot resulta entranyable, malgrat el dolor del comiat.
A primera hora de la tarda oficio les
exèquies d’en Josep Ribas (90a). Ell mateix es presentava com el “Sabater de la
Saca”. També era conegut com l’avi Pitu, com recorda l’esquela. Havia treballat
en la construcció de la presa de Susqueda.
Al vespre tenim la reunió dels pares dels nen
i nenes de primera comunió. En venen la meitat. Quedem per fer la celebració el
diumenge 21 de maig. De fet no hi ha gaires més opcions.
Algú m’ha comentat que es critica que pengi les
esqueles dels difunts al Facebook i al grup de WhatsApp. He pensat que el
millor és preguntar-ho directament a la gent. Dels 45 contactes que formem el
grup de WhatsApp de la Vall de les Esglésies, 25 hi donen el seu consentiment
de forma ben clara. Els altres no diuen res. Dels gairebé 800 contactes que
tinc al Facebook (la majoria muts), s’hi manifesten favorables 160. I qui
calla, no diu res.
divendres, 27 / gener / 2017
Avui és sant Mer, el 105 aniversari del
naixement del pare (de fet, morí amb 69 anys). Es presenta un dia plujós,
d’estar per dintre. Tant de bo que es pogués guardar un xic de pluja d’ara per
allà a meitat de maig. Esperem que aleshores també plogui el suficient.
En Jordi, en Jesús i jo dinem a casa d’en
Ramon. Ens ha fet portar una escudella de galets, carn d’olla i amanida. Ens hi
llepem els dits i ens escalfem la panxa tot compartint l’escalf d’una bona
companyonia. Mentre, a fora, va plovent.
Quan acabem el dinar, anem al Centre a veure
l’exposició de dibuixos i de pintures d’en Bernat Masias. Això promet!
Al capvespre vaig cap a Girona. Aparco a
Vista Alegre i vaig a celebrar la missa a l’església dels Dolors. Anant i
tornant de l’església fa un bell ploure.
Quan arribo a Anglès vaig a Ca l’Elisa on hi
sopem els que van participar a la representació dels Pastorets. Superem la
quarantena. A la taula estic envoltat de bons amics i amigues anglessencs. I
arribo a la doma cap a quarts d’una.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada