dissabte, 31 / desembre / 2016
Estic com una sopa espessa.
Quan vaig a Bonmatí, en Lluís m’acompanya a
visitar el pessebre del seu cunyat, en
Josep Berenguer, al carrer Balmes. És un pessebre popular i simpàtic amb molts
mecanismes: per fer moure les figures, per fer fumejar els focs i les
xemeneies, per fer que als núvols hi llampegui i hi troni i hi plogui... En
Josep i la Paqui ens acullen i ens saluden amablement. Curiosament, a tots els
pessebristes els agrada mostrar el seu pessebre, com acostuma a passar amb tots
els artistes mostrant les seves obres.
Celebro la missa a Bonmatí amb una bona
volada de gent: més del doble de la que hi assisteix habitualment. I com
gairebé sempre, amb feligresos de totes les parròquies de l’entorn. El refredat em molesta considerablement.
A dos quarts de vuit celebro la missa
d’Anglès. El refredat es mostra exuberant i no paro d’estossegar. Hi ha qui
arriba un xic tard a la missa per una confusió d’horaris que publicava el
suplement del full. Curiosament, quan hi ha una confusió d’horaris, la majoria
de la gent opta per l’horari de més aviat, però sempre hi ha qui opta per
l’horari més tard, i encara arriben més tard de l’horari que diuen que han vist.
Vaig cap a La Cellera. Sopem junts en Ramon
(que fa d’amfitrió), la Montse (que ens prepara i serveix el sopar), en Josep
(el nebot), en Jesús, en Fèlix i jo. La companyia és grata, però tinc el cap
ben espès. Amb el bol de crema de rabequet hauria passat, però hi ha
quiches que cal tastar perquè són del
Mas Casadevall, rostit amb bolets que ha cuinat la Montse... I per arrodonir-ho postres, cava...
Marxo amb el cap ben carregat i, abans de les
12, arribo a casa. Ja al llit, no hi ha
manera d’agafar el son, amb tos com a música de fons i calefacció personal a
tot gas. Vaig donant voltes al llit i, com em passa en aquestes ocasions, penso
en sant Llorenç donant voltes damunt la graella.
Diumenge, 1 / gener / 2017
Començo el dia farcint-me de pastilles i
d’aigües d’herbes. Sembla que podré resistir i anar fent.
I celebro les misses de la solemnitat, a
Anglès i a Sant Martí. A la missa de Sant Martí ens parla la Gna. Carme Colomerdel treball que realitza a El Alto (Bolívia). Sobretot ens parla del maltractament infantil i de les seves campanyes per
afrontar aquesta realitat. Mentre parla la Gna. Carme i ve una passió de son.
Quan acabo la missa vaig a descansar un xic a
la doma. I cap a la una surto per anar a Vic. Arribo a casa de la M. Pilar cap
a les dues.
Dilluns, 2 / gener / 2017
Passo tot el dia encatauat i covant el
refredat. Sense sortir en cap moment de la casa, vaig feinejant: contestar
missatges, redactar el suplement, mirar algun treball... També camino un xic
per dintre la casa i per l’església.
Dimarts, 3 / gener / 2017
Sembla que avui em trobo millor, respiro
millor i sembla que tinc el cap més
esbargit.
Cap a migdia m’arribo a Bonmatí a visitar una
persona malalta. Ho aprofito per passar a pagar les despeses de la xocolatada
de la missa del Gall a Sant Julià. Quan torno cap a Anglès m’aturo a Can Biel. La
Lola, que cada diumenge ve caminant a missa (uns 2km) m’acull amablement i m’ensenya
la casa, amb inscripcions del 1627 a les llindes dels finestrals. El cos
principal de la casa el forma una construcció basilical amb una torre imponent
al sector de llevant / migdia. La cuina, amb una gran llar i amb el forn per
enfornar el pa, està situada a tramuntana. És una de les cases més interessants
del terme.
Allà a la una venen en Ricard i la Carme que
em porten a dinar a la Codina. Parlem d’amics
capellans que ells coneixen bé. A la Codina estem tranquils.
Quan acabem el dinar anem a visitar l’ermita
de Lloret Salvatge. Sembla una esglesiola pròpia d’una novel·la com Sots feréstecs.
I si no saps on és, hi passes pel costat sense veure-la. Caldria fer-hi una
bona campanya de desbrossament de l’entorn, de neteja i consolidació del
teulat, de testar i estudiar bé el
conjunt...
A la tarda, em torno a encatauar per acabar de covar el refredat. I a veure si
faig nét.
dimecres, 4 / gener / 2017
Cap a un quart de nou porten les pedres i la
llosa de la tomba de Mn. Domingo Moner. Fins ara han estat al cementiri vell d’Anglès.
Quan les vaig veure, allà abandonades, les vaig demanar a l’Ajuntament d’Anglès
i ara les han dut.
Al damunt de la llosa sepulcral hi ha la
següent inscripció:
SEPULTURA
DEL RNT.
DOMINGO
MONER PBRE.
MORÍ
A 22 GENER DE 1921
ALS
78 ANYS D’EDAT Y
42
DE PARROCO D’ANGLÈS.
PREGUEU
PER MI QUI
TANT
VAIG PREGAR PER VOSALTRES.
Segons consta al llibre de difunts de la
parròquia d’Anglès, Mn. Domingo havia nascut a La Cellera de Ter el 1843. El
seu pare (Joan Moner) era natural d’Amer i la seva mare (Maria Noguer) era de
La Cellera.
A veure si, amb les pedres que portaren de la
capella del FEDAC l’arquitecte ens planteja un bon conjunt pel presbiteri
d’Anglès.
Atenc alguna visita al despatx. És el moment
d’encomanar sufragis per diversos dies de l’any, segons la família.
Vaig a dinar a Ca l’Elisa. I a la tarda,
encatauat.
A la tarda em comuniquen la mort de Mn. Lluís
Mitjà (87a), rector de Vidreres. Ens havíem trobat a la romeria a Montserrat el
passat 5 d’octubre i havíem dinat junts a la celebració de sant Dalmau Moner
(24 de setembre). M’apreciava molt i sempre m’anomenava “el meu salvador” ja
que el vaig atendre a El Collell (crec que va ser el maig del 2009), que va
caure quan pujava l’escalinata que va cap al santuari. Era molt bona persona i
un capellà atent i curós de la seva responsabilitat.
dijous, 5 / gener / 2017
Al matí passo per la pastisseria a encarregar
els tortells de reis: un de massapà i, pels llepafils de la família, un altre
de pasta de full i nata trufada. També vaig a comprar verdura per preparar-me
una altra ollada de caldo de verdura.
A la tarda, amb en Ramon, anem a les exèquies
de Mn. Lluís, a Vidreres. És un poble que no hi havia estat mai. L’església
està atapeïda amb feligresos d’edats molt diverses.
A les sis celebro la missa a Bonmatí amb
força gent de les parròquies de l’entorn. En canvi, a Anglès, hi participa poca
gent.
Al pis encenc llumenets entorn del pessebre
de figures antigues i, melangiosament,
llegeixo El Poema dels Tres Reis d’en Carles Fages de Climent (Brau
edicions, desembre 2001). El darrer sonet del poema hi diu:
Pels resignats camis
de l’Occident,
els savis van rere
l’estel que els guia:
han adorat el Fill de
Déu naixent:
Epifania, epifania,
epifania!
divendres, 6 / gener / 2017
Als carrers hi ha silenci i la fredor
s’enfila per les finestres. Celebro les misses del matí a Anglès i a Sant
Martí. Hi participa poca gent.
Al migdia passo a can Piferrer a recollir els
tortells de reis. I vaig cap a Can Teixidor. Ens hi trobem en Josep i la Carme,
l’Assumpta i en Jaume, la Collell i en Jordi, en Martirià i la Sònia, la Nuri i
en Jordi i els mini-nebots: en Pol, en Patllari, en Ferriol, l’Aniol i l’Anna.
Dinem plegats compartint una bona minestra. I quan acabem l’àpat, és el moment
de buscar pels racons de la casa on són els obsequis, i d’obrir-los.
Quan marxo de Banyoles m’arribo a la
Residència Sacerdotal Bisbe Sivilla de Girona per felicitar les festes i el nou
any als patriarques de la tribu de Leví. El primer que hi trobo és Mn. Joan
Solà (87a), immediat antecessor meu a la parròquia de Bonmatí. Tot seguit m’hi
trobo Mn. Pere Hugas (91a), a qui, quan jo era seminarista, havia ajudat a la
parròquia de Santa Cristina d’Aro (crec que fou el curs 75 / 76). Quan em veu es
va exclamant dedicant-me elogis.
I van seguint altres mossens: Mn Josep M. Tor
(87a), que m’atén amablement i m’acompanya a visitar Mn. Joaquim Trias (88a),
Mn. Ramon Tremoleda (97a), amb qui cantem els goigs de la M. de D. del Tura i
Mn. Eudald Vilà (88a), que entre altres coses em comenta l’experiència que fou
per ell fer d’escolà de Mn. Joan Espriu i Collell (nascut a Santa Coloma de
Farners el 1924) que estava refugiat a casa seva (1936 / 39) on hi constava com
a mosso.
Quan he saludat els companys que he trobat a
la primera planta pujo a les altres plantes on hi saludo a Mn. Pere Bach (85a),
que tan havia tractat quan s’estava a Casa Missió (i que la seva mare, la Maria
Fernando, ajudava la meva mare), Mn. Àngel Pla (86a), primer rector de Bonmatí,
i Mn. Joan Busquets (82a), que m’acollí al seminari diocesà quan vaig sortir
del seminari dels agustins recol·lectes de Marcilla (Navarra) i un dels millors
professors que vaig tenir mentre vaig estudiar a Girona.
Amb en Joan
Busquets parlem una bona estona: el llibre que prepara sobre Martí Luter
i que publicarà la Facultat de Teologia en ocasió dels 500 anys del inici de la
Reforma amb les Tesis de Wittenberg; també parlem dels germans Busquets: Mn.
Narcís, en Lluís (el seu pare), en Jaume (l’escultor, i li agrada saber que se
li ha col·locat de nou la imatge de sant Cristòfor al centre de l’absis de
l’església de Les Planes), i en Josep Maria (el besavi d’un noi que em fa
d’escolà quan celebro la missa a l’església dels Dolors); i també parlem del
bisbe Jaume, de qui era gran amic. I si bé li costa un xic parlar, em passaria
hores escoltant i atenent el seu mestratge.
Finalment, quan baixo a la porteria, saludo a
Mn. Josep M. Fábrega (91a) i Mn. Josep
Rovira (89a).
Mentre retorno cap a Anglès vaig recordant
amb agraïment cada un dels patriarques de la nostra tribu de Leví: tot el que
han viscut, tot el que han lluitat, tot el que han sofert, tot el que han donat
d’ells mateixos...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada