dilluns, 2 de gener de 2017

Nadal, Nadal: un pas de pardal, s'allarga el nou dia...

Dissabte, 24 / desembre / 2016

Al matí enllesteixo les preparacions per les celebracions nadalenques: fulls de cants, pregàries...

A les 6 tinc la primera missa de Nadal a Bonmatí. L’església és plena. La gent canta i segueix bé la celebració.

A les 8 oficio la missa a Anglès. Els Cantaires de Sant Miquel animen molt la celebració amb els cants. Hi ha una bona colla de famílies que omplen l’església d’una feligresia variada.

Quan acabo a Anglès, pujo a sopar i a descansar un xic. Surto de casa poc després de les 10. Al carrer de Sant Julià, esperant, prego una estona. I abans de dos quarts d’onze arriben la vintena de valents que pujarem a l’església de Sant Julià caminant i amb torxes. 

Abans d’entrar a l’església de Sant Julià, mentre fem la fotografia de rigor amb la colla que hem pujat caminant i amb les torxes enceses, veig tres poncelles al roser que hi ha al costat de l’escala del campanar. Les tallo mentre vaig cantant:

“Un roseret eixia nat d'un esqueix tendral.
Com diu la profecia, fill de branca reial.
Una rosa ha florit al cor de l'hivernada.
Oidà, la mitja nit!

La rosa que floria, que el profeta ha cantat
Ens l’ha donat Maria, nascuda en el portal.
Do de Déu infinit, un Nin ella infantava.
Oidà, la mitja nit!

La Passió sagrada que ha de patir l'Infant
sigui ben recordada pel nostre cor constant.
Llum de roser florit que Déu Pare abrandava.
Oidà, la mitja nit!”

Poso les poncelles damunt l’altar i celebrem la missa amb una quarantena de feligresos. La celebració acaba amb xocolatada i coca. Bon Nadal i per molts anys!
Quan acabem, baixo caminant tranquil·lament i resant el rosari. Hi ha lluna nova i tot es fosc. Arribo a casa quan són les 2 tocades.

diumenge, 25 / desembre / 2016

Nadal. És el sisè que celebro a aquests pobles. I hi he anat trobant l’aire. Les primeres celebracions de Nadal que recordo, em posaven molt neguitós. Amb el temps, me les agafo amb calma i em van omplint de pau.

Celebro la missa a les 9 (Anglès), a dos quarts d’11 (a Sant Martí) i a les 12 (de nou a Anglès). A totes les misses hi observo força gent, com si n’hi hagués més que l’any passat.

Quan acabo i he endreçat les coses, vaig cap a Batet, a casa de l’Assumpta. M’hi trobo amb la seva família i amb en Josep i la Carme.

Un cop dinats, descansem una mica i, abans de les 5, acompanyo en Josep i la Carme a casa seva, a Banyoles.

A Anglès, a les 7, s’inicia la representació dels Pastorets a la sala polivalent de la Burés. Hi arribo quan ja han començat. Es nota que s’ha adequat millor la sala, sobretot amb els seients. Enguany em toca fer de rei negre i, per tant, seré el darrer actor que surto. I sembla que, quan surto, ho faig bé. Tot i anar amb la cara descoberta, el públic no em reconeix fins que em poso a parlar. I tothom, vinga riure. Ja em diràs!


dilluns, 26 / desembre / 2016

Poc després de les 10 vaig cap a Sant Amanç. L’església s’omple amb una quarantena de devots. Val la pena.

A l’exterior hi ha la xocolatada, amb coca dolça. Tothom xala. Algú, un xic esverat, em repta perquè poso enganyifes al Suplement del Full. Es veu que volia venir al concert i fins i tot havia canviat l’hora d’un dinar. Ja veig que dimecres m’hauré de disfressar d’escolanet i posar un CD amb música de l’escolania.

La Maria m’explica l’incident que va tenir el rector de Vilablareix a la missa del Gall. Resulta que, al moment d’anar a fer l’adoració del Nen Jesús, el mossèn es va entrebancar, la imatge li va caure de les mans i s’esmicolà.

Vaig a dinar a Banyoles, al dinar dels nebots de Banyoles. Quan arribo fan cagar el tió amb els mini nebots. Em penso que ja tots saben de què va: com a molt, la més petita seria la que està més a la lluna.

Mentre dinem, comentem els incidents de la família. Sembla que no hi ha cap situació greu. Deo gratias!  

Cap a les 5 ja retorno cap a Anglès. I a dormir aviat.

dimarts, 27 / desembre / 2016

Em llevo un xic més tard de costum. Prego un xic, obro l’església, esmorzo...

Cap a les 10 tocades vaig cap al Centre de Dia a celebrar-hi la missa de Nadal. A més dels usuaris també hi venen alguns veïns, feligresos de la missa ferial i set nois i noies. Entre tots som una quarantena. La Mariona, la Júlia i en Roger animen la celebració amb les guitarres i els cants. La celebració és senzilla, cordial, familiar... amb la lectura de l’evangeli de sant Lluc narrant el Naixement de Jesús, veneració de la imatge de l’Infant Jesús...

Cap a les 12 ja sóc a la doma. Hi deixo els ornaments i vaig a comprar. Aquests dies gairebé m’havia quedat sense provisions: llet, begudes, fruita...

Al vespre, cap a dos quarts d’onze,  poc abans d’allitar-me, m’arriba un missatge dels companys: “Acaba de morir el bisbe Jaume”. I reso un parenostre per ell.  


dimecres, 28 / desembre / 2016

Trobo algú que s’afanya per poder ser al migdia a l’església a la cantada que suposadament hi farà l’Escolania de Montserrat. Li dic que recordi quin dia som avui. Quan cau de l’escambell, es posa a riure. 

Cap a migdia surto d’Anglès. Vaig cap a Palafrugell. Dino amb la Maria i la Rosa. A la tarda visito la Felícia.

De retorn, quan arribo a La Bisbal, agafo la carretera del Pont del Príncep i m’arribo fins a Valveralla. Hi visito la meva padrina, la tia Lola. Estem una estona parlant vora el foc, amb la Isabel, en Lluís, els néts (en Roger i en Marc) i una veïna.

Arribo a Anglès cap a les 8 del vespre. He recorregut uns 150 km.


dijous, 29 / desembre / 2016

A les misses que he celebrat aquests dies, al matí, hem pregat cada dia pel bisbe Jaume Camprodon. Avui es fan les seves exèquies a la catedral de Girona, si bé no serà enterrat ja que ha donat el cos a la ciència.

Cap a les 10, amb en Jesús i en Ramon, sortim d’Anglès per anar a la catedral. Aparquem darrera Sant Domènec, a la part alta de la muralla. Mentre anem cap a la catedral ens anem trobant amb coneguts, amics, companys...

A la catedral ens fan anar a la capella de sant Pere, la capella dels canonges on ens hi trobem molts companys que ens anem saludant. I quan ens hem revestit, ja ens fan sortir per situar-nos al presbiteri, dintre el reixat, jo al costat de migdia, amb en Ramon, en Jaume... Veiem bé els prelats que hi participen i el president Carles Puigdemont.  La missa és sòbria i correcte i la homilia, relativament breu. Quan acabem la missa, davant la porta dels Apòstols, ens anem saludant. Jo puc saludar el bisbe Romà, l’arquebisbe Joan Enric, el cardenal Lluís... També companys capellans i religiosos.

Quan marxem, amb en Ramon i en Jesús, anem al jardí dels Alemanys i ens enfilem per recórrer el pas de ronda de la muralla fins a baixar al davant de Sant Domènec i anar al cotxe. La vista panoràmica és esplèndida, des de ponent fins a llevant, mirant cap a tramuntana: Montseny, les Guilleries, Santa Bàrbara, el Far, Puigsacalm, Finestres, la Barroca, Rocacorba, el Mont, les Salines... i al darrera, tancant el ciclorama, les muntanyes nevades del Pirineu, des del Puigmal al Canigó.

I retornem cap a Anglès tot comentant les exèquies i les petites incidències que hi hem observat. Els diaris ja en faran la crònica. 

Allò que més em vincula al bisbe Jaume, és que el 22 de febrer del 1981 (la vigília del cop d’estat) m’ordenà prevere a l’església de Sant Esteve d’Olot.

A la tarda em recloc al pis. Sembla que em ronda un refredat.


divendres, 30 / desembre / 2016

Els companys de l’arxiprestat tenim el dia de celebració del Nadal

A les 10, a l’aparcament del Dia, ens trobem en Jordi, en Ramon i en Jesús. I anem cap a Lloret de Mar.

La carretera és molt recta. Arribant a Lloret tenim la primera aturada a l’ermita de la Mare de Déu de les Alegries. Ens hi atén en Lluís Riera que ens l’ensenya.

Si bé l’estructura inicial és romànica, a començament del s. XX es va ampliar i decorar de nou gràcies als donatius del banquer i Indià Gelats. El més interessant són sis pintures murals que hi ha a les parets laterals i que va realitzar el pintor Padilla 1913  (Rafael Martínez Padilla, Màlaga 1878 – Barcelona, 1960).

Quan sortim de Les Alegries ens aturem la gasolinera propera per gasoil i per fer un cafè.
I anem cap a l’ermita de Santa Cristiana. Allà ens hi esperen el mossèn (Mn. Josep M. Castellà) i un encarregat de l’obreria, en Jordi Rocas, que ens explica amb tota mena de detalls les peces artístiques de l’església. Hi ha vàries peces interessants: uns quants plafons d’un retaule del s. XVI representant el martiri de la santa, la pintura que presideix l’altar major (una pintura del s. XVIII que prové de Palerm)...

El dia hi acompanya i, a l’exterior, ens fem algunes fotografies. En Jordi Rocas em comenta que la seva família prové de Palafrugell i que ell havia fet el servei militar amb un noi d’Anglès que li deien en Xeta i que havia viscut a Lloret de Mar on feia de fuster. Quan pregunto al grup de xip-xap si hi ha algú que el conegui, em diuen que morí, marit de la Pilar (una amiga de la Fe, que viu cap a l’Institut) , ell molt de la broma... A Anglès tenia una empresa d’esmolar serres per les serraries, ganivetes de guillotines, ganivets... amb en Josep Albert Serrat, segons em diu la Maria.

Quan acabem la visita a Santa Cristina, anem a dinar a la platja de Fenals, a un restaurant gairebé a la sorra, el Planiol. Dinem de peix, com pertoca. Jo em cruspeixo un plat de morralla (a segons quins llocs en diuen reballa) i, de segon, trio olla de peix, però no ho encerto ja que no és pròpiament peix cuit amb patates i seva sinó peix a la planxa amb una salsa al damunt (que no se’m posa gaire bé, tot i que el peix era bo).  

A la tarda anem a l’església parroquial de Sant Romà. És una església acollidora i ben arreglada. Es veu que abans del 1936 hi havia molta escultura modernista. El que hi ha ara és prou interessant: un retaule de la M. de D. del Roser d’en Francesc Juventeny i Boix (Montxada i Reixac, 1906 – Cerdanyola, 1990) que va treballar força per Montserrat; la Mare de Déu de Loreto i el Sant Crist de l’Enric Monjo i Garriga (1895 – 1976), a qui vaig dedicar la meva tesina el 2014;  les pintures murals d’en Ramon Noè i Hierro (Barcelona, 1923 – Sabadell, 2007), que també té pintures a Sant Pere de Figueres i alguna coseta a Santa Maria dels Turers de Banyoles... Em quedo amb les ganes de saber qui va tallar la imatge de la M. de D. del Carme que, si bé hi ha la signatura gravada, no es pot desxifrar. I la imatge aquesta queda emmarcada davant d’una pintura d’en Joan Sala Lloberas. Hi ha encara els plafons del retaule de sant Romà i sant Barula d’en Pere Serafí (Lo Grec). De fet, vaig visitar l’església el 21 d’agost del 2014 i ja n’havia descrit forces elements.  


Abans de les 6 ja som a Anglès. El refredat m’envaeix. Poc que sé pas com acabaré l’any. 

Cap comentari:

Publica un comentari