Dissabte, 24 / desembre / 2016
Al matí enllesteixo les preparacions per les celebracions
nadalenques: fulls de cants, pregàries...
A les 6 tinc la primera missa de Nadal a Bonmatí.
L’església és plena. La gent canta i segueix bé la celebració.
A les 8 oficio la missa a Anglès. Els Cantaires de Sant
Miquel animen molt la celebració amb els cants. Hi ha una bona colla de
famílies que omplen l’església d’una feligresia variada.
Quan acabo a Anglès, pujo a sopar i a descansar un xic.
Surto de casa poc després de les 10. Al carrer de Sant Julià, esperant, prego
una estona. I abans de dos quarts d’onze arriben la vintena de valents que
pujarem a l’església de Sant Julià caminant i amb torxes.
Abans d’entrar a
l’església de Sant Julià, mentre fem la fotografia de rigor amb la colla que
hem pujat caminant i amb les torxes enceses, veig tres poncelles al roser que
hi ha al costat de l’escala del campanar. Les tallo mentre vaig cantant:
“Un roseret eixia nat d'un esqueix tendral.
Com diu la profecia, fill de branca reial.
Una rosa ha florit al cor de l'hivernada.
Oidà, la mitja nit!
La rosa que floria, que el profeta ha cantat
Ens l’ha donat Maria, nascuda en el portal.
Do de Déu infinit, un Nin ella infantava.
Oidà, la mitja nit!
La Passió sagrada que ha de patir l'Infant
sigui ben recordada pel nostre cor constant.
Llum de roser florit que Déu Pare abrandava.
Oidà, la mitja nit!”
Poso les poncelles damunt l’altar i celebrem la missa amb
una quarantena de feligresos. La celebració acaba amb xocolatada i coca. Bon
Nadal i per molts anys!
Quan acabem, baixo caminant tranquil·lament i resant el
rosari. Hi ha lluna nova i tot es fosc. Arribo a casa quan són les 2 tocades.
diumenge, 25 / desembre / 2016
Nadal. És el sisè que celebro a aquests pobles. I hi he
anat trobant l’aire. Les primeres celebracions de Nadal que recordo, em posaven
molt neguitós. Amb el temps, me les agafo amb calma i em van omplint de pau.
Celebro la missa a les 9 (Anglès), a dos quarts d’11 (a
Sant Martí) i a les 12 (de nou a Anglès). A totes les misses hi observo força
gent, com si n’hi hagués més que l’any passat.
Quan acabo i he endreçat les coses, vaig cap a Batet, a
casa de l’Assumpta. M’hi trobo amb la seva família i amb en Josep i la Carme.
Un cop dinats, descansem una mica i, abans de les
5, acompanyo en Josep i la Carme a casa seva, a Banyoles.
A Anglès, a les 7, s’inicia la representació dels
Pastorets a la sala polivalent de la Burés. Hi arribo quan ja han començat. Es
nota que s’ha adequat millor la sala, sobretot amb els seients. Enguany em toca
fer de rei negre i, per tant, seré el darrer actor que surto. I sembla que,
quan surto, ho faig bé. Tot i anar amb la cara descoberta, el públic no em
reconeix fins que em poso a parlar. I tothom, vinga riure. Ja em diràs!
dilluns, 26 / desembre / 2016
Poc després de les 10 vaig cap a Sant Amanç. L’església
s’omple amb una quarantena de devots. Val la pena.
A l’exterior hi ha la xocolatada, amb coca dolça. Tothom
xala. Algú, un xic esverat, em repta perquè poso enganyifes al Suplement del
Full. Es veu que volia venir al concert i fins i tot havia canviat l’hora d’un
dinar. Ja veig que dimecres m’hauré de disfressar d’escolanet i posar un CD amb música
de l’escolania.
La Maria m’explica l’incident que va tenir el rector de
Vilablareix a la missa del Gall. Resulta que, al moment d’anar a fer l’adoració
del Nen Jesús, el mossèn es va entrebancar, la imatge li va caure de les mans i
s’esmicolà.
Vaig a dinar a Banyoles, al dinar dels nebots de
Banyoles. Quan arribo fan cagar el tió amb els mini nebots. Em penso que ja
tots saben de què va: com a molt, la més petita seria la que està més a la
lluna.
Mentre dinem, comentem els incidents de la família.
Sembla que no hi ha cap situació greu. Deo gratias!
Cap a les 5 ja retorno cap a Anglès. I a dormir aviat.
dimarts, 27 / desembre / 2016
Em llevo un xic més tard de costum. Prego un xic, obro
l’església, esmorzo...
Cap a les 10 tocades vaig cap al Centre de Dia a
celebrar-hi la missa de Nadal. A més dels usuaris també hi venen alguns veïns,
feligresos de la missa ferial i set nois i noies. Entre tots som una
quarantena. La Mariona, la Júlia i en Roger animen la celebració amb les
guitarres i els cants. La celebració és senzilla, cordial, familiar... amb la
lectura de l’evangeli de sant Lluc narrant el Naixement de Jesús, veneració de
la imatge de l’Infant Jesús...
Cap a les 12 ja sóc a la doma. Hi deixo els ornaments i
vaig a comprar. Aquests dies gairebé m’havia quedat sense provisions: llet,
begudes, fruita...
Al vespre, cap a dos quarts d’onze, poc abans d’allitar-me, m’arriba un missatge
dels companys: “Acaba de morir el bisbe Jaume”. I reso un parenostre per ell.
dimecres, 28 / desembre / 2016
Trobo algú que s’afanya per poder ser al migdia a
l’església a la cantada que suposadament hi farà l’Escolania de Montserrat. Li
dic que recordi quin dia som avui. Quan cau de l’escambell, es posa a
riure.
Cap a migdia surto d’Anglès. Vaig cap a Palafrugell. Dino
amb la Maria i la Rosa. A la tarda visito la Felícia.
De retorn, quan arribo a La Bisbal, agafo la carretera
del Pont del Príncep i m’arribo fins a Valveralla. Hi visito la meva padrina,
la tia Lola. Estem una estona parlant vora el foc, amb la Isabel, en Lluís, els
néts (en Roger i en Marc) i una veïna.
Arribo a Anglès cap a les 8 del vespre. He recorregut uns
150 km.
dijous, 29 / desembre / 2016
A les misses que he celebrat aquests dies, al matí, hem
pregat cada dia pel bisbe Jaume Camprodon. Avui es fan les seves exèquies a la
catedral de Girona, si bé no serà enterrat ja que ha donat el cos a la ciència.
Cap a les 10, amb en Jesús i en Ramon, sortim d’Anglès
per anar a la catedral. Aparquem darrera Sant Domènec, a la part alta de la
muralla. Mentre anem cap a la catedral ens anem trobant amb coneguts, amics,
companys...
A la catedral ens fan anar a la capella de sant Pere, la
capella dels canonges on ens hi trobem molts companys que ens anem saludant. I
quan ens hem revestit, ja ens fan sortir per situar-nos al presbiteri, dintre
el reixat, jo al costat de migdia, amb en Ramon, en Jaume... Veiem bé els
prelats que hi participen i el president Carles Puigdemont. La missa és sòbria i correcte i la homilia,
relativament breu. Quan acabem la missa, davant la porta dels Apòstols, ens
anem saludant. Jo puc saludar el bisbe Romà, l’arquebisbe Joan Enric, el
cardenal Lluís... També companys capellans i religiosos.
Quan marxem, amb en Ramon i en Jesús, anem al jardí dels
Alemanys i ens enfilem per recórrer el pas de ronda de la muralla fins a baixar
al davant de Sant Domènec i anar al cotxe. La vista panoràmica és esplèndida,
des de ponent fins a llevant, mirant cap a tramuntana: Montseny, les
Guilleries, Santa Bàrbara, el Far, Puigsacalm, Finestres, la Barroca,
Rocacorba, el Mont, les Salines... i al darrera, tancant el ciclorama, les
muntanyes nevades del Pirineu, des del Puigmal al Canigó.
I retornem cap a Anglès tot comentant les exèquies i les
petites incidències que hi hem observat. Els diaris ja en faran la crònica.
Allò que més em vincula al bisbe Jaume, és que el 22 de
febrer del 1981 (la vigília del cop d’estat) m’ordenà prevere a l’església de
Sant Esteve d’Olot.
A la tarda em recloc al pis. Sembla que em ronda un
refredat.
divendres, 30 / desembre / 2016
Els companys de l’arxiprestat tenim el dia de celebració
del Nadal
A les 10, a l’aparcament del Dia, ens trobem en Jordi, en
Ramon i en Jesús. I anem cap a Lloret de Mar.
La carretera és molt recta. Arribant a Lloret tenim la
primera aturada a l’ermita de la Mare de Déu de les Alegries. Ens hi atén en
Lluís Riera que ens l’ensenya.
Si bé l’estructura inicial és romànica, a començament del
s. XX es va ampliar i decorar de nou gràcies als donatius del banquer i Indià Gelats.
El més interessant són sis pintures murals que hi ha a les parets laterals i
que va realitzar el pintor Padilla 1913 (Rafael
Martínez Padilla, Màlaga 1878 – Barcelona, 1960).
Quan sortim de Les Alegries ens aturem la gasolinera
propera per gasoil i per fer un cafè.
I anem cap a l’ermita de Santa Cristiana. Allà ens hi
esperen el mossèn (Mn. Josep M. Castellà) i un encarregat de l’obreria, en
Jordi Rocas, que ens explica amb tota mena de detalls les peces artístiques de
l’església. Hi ha vàries peces interessants: uns quants plafons d’un retaule
del s. XVI representant el martiri de la santa, la pintura que presideix l’altar
major (una pintura del s. XVIII que prové de Palerm)...
El dia hi acompanya i, a l’exterior, ens fem algunes
fotografies. En Jordi Rocas em comenta que la seva família prové de Palafrugell
i que ell havia fet el servei militar amb un noi d’Anglès que li deien en Xeta
i que havia viscut a Lloret de Mar on feia de fuster. Quan pregunto al grup de
xip-xap si hi ha algú que el conegui, em diuen que morí, marit de la Pilar (una
amiga de la Fe, que viu cap a l’Institut) , ell molt de la broma... A Anglès
tenia una empresa d’esmolar serres per les serraries, ganivetes de guillotines,
ganivets... amb en Josep Albert Serrat, segons em diu la Maria.
Quan acabem la visita a Santa Cristina, anem a dinar a la
platja de Fenals, a un restaurant gairebé a la sorra, el Planiol. Dinem de
peix, com pertoca. Jo em cruspeixo un plat de morralla (a segons quins llocs en
diuen reballa) i, de segon, trio olla de peix, però no ho encerto ja que no és
pròpiament peix cuit amb patates i seva sinó peix a la planxa amb una salsa al
damunt (que no se’m posa gaire bé, tot i que el peix era bo).
A la tarda anem a l’església parroquial de Sant Romà. És una
església acollidora i ben arreglada. Es veu que abans del 1936 hi havia molta
escultura modernista. El que hi ha ara és prou interessant: un retaule de la M.
de D. del Roser d’en Francesc Juventeny i Boix (Montxada i Reixac, 1906 –
Cerdanyola, 1990) que va treballar força per Montserrat; la Mare de Déu de
Loreto i el Sant Crist de l’Enric Monjo i Garriga (1895 – 1976), a qui vaig
dedicar la meva tesina el 2014; les
pintures murals d’en Ramon Noè i Hierro (Barcelona, 1923 – Sabadell, 2007), que
també té pintures a Sant Pere de Figueres i alguna coseta a Santa Maria dels
Turers de Banyoles... Em quedo amb les ganes de saber qui va tallar la imatge
de la M. de D. del Carme que, si bé hi ha la signatura gravada, no es pot
desxifrar. I la imatge aquesta queda emmarcada davant d’una pintura d’en Joan
Sala Lloberas. Hi ha encara els plafons del retaule de sant Romà i sant Barula
d’en Pere Serafí (Lo Grec). De fet, vaig visitar l’església el 21 d’agost del
2014 i ja n’havia descrit forces elements.
Abans de les 6 ja som a Anglès. El refredat m’envaeix. Poc que sé pas com acabaré l’any.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada