Bona Mare del Remei, recordeu-vos sempre d'aquests fills vostres!

dissabte, 23 / gener / 2016

Al matí preparo les celebracions d’aquest diumenge, especialment la celebració de la Confirmació. I vaig a preparar les coses per la missa a Bonmatí que celebrarà Mn. Ramon.

Cap a les 7v arriba el bisbe i a 2/4 de 8 celebrem la missa de la confirmació. Tres de les noies que són confirmades han estat batejades a Bonmatí: la Paula, l’Ariadna i la Duna. La Núria va ser batejada a Anglès mateix. En Joan fou batejat a Jafre. Els Cantaires de Sant Miquel acompanyen i solemnitzen la cerimònia. Tristament, fora dels familiars, participa molt poca gent a la celebració.

Quan acabem la missa, pugem al cambril a saludar la Mare de Déu del Remei. També fem la pregària a la Mare de Déu del Remei, una adaptació de la pregària a la Mare de Déu del Collell:

“Bona Mare del Remei, recordeu-vos sempre d’aquests fills vostres, i per la misericòrdia mostrada sobre la Vall d’Anglès, feu més viva la nostra fe, més ferma la nostra esperança, més intensa la nostra caritat per tal que la nostra vida cristiana mereixi la vostra assistència ara, sempre i a l’hora de la nostra mort. Amén”.

Després de saludar la gent, el bisbe, en Joan i jo, anem a sopar a ca l’Elisa. Al restaurant hi trobem la família d’en Rodrigo. El sopar és tranquil i és l’ocasió de parlar d’un xic de tot, tot i que el protagonista és el mòbil.

diumenge, 24 / gener / 2016

Abans de la missa de les 9, faig una mica d’endreça al presbiteri i a la sagristia. Ahir, no fou possible.

Al migdia celebro la missa de la festa major de Constantins. Hi participa poca gent.

Cap a ¾ de 6 vaig cap a les cases barates, al passatge n. 1. Participo al culte dominical de la comunitat evangelista a casa de l’Arnaldo, el pastor responsable de la comunitat evangelista. Som unes 10 persones. Quan arriba el meu torn, hi comento el text de l’evangeli que hem llegit avui a les misses juntament amb el que hi llegirem el proper cap de setmana, el passatge de Jesús a la sinagoga de Natzaret, segons l’evangeli de sant Lluc. És un text interessant.

Abans de les 8 sóc a la doma, tanco els portals de l’església, pujo al pis, parlo amb un parell de companys...

dilluns, 25 / gener / 2016

A les 10 del matí sóc a Can Boles, a Amer. M’hi trobo amb en Josep Puigdemont, Mirem i analitzem els quatre plafons amb relleus. També hi venen la Maria Rosa (l’alcaldessa), en Xavier (regidor) i en Ramon (fuster). Prenem mides de cada plafó, mirem la fusta en què estan fets, analitzem els desperfectes, les patologies... Quan tinc anotades tot el que em sembla més fonamental, ja som a migdia.

Amb en Josep anem  a fer un cafè a la plaça i em comenta un xic la seva vida. Va estudiar a l’institut de Girona i, fent de fàmul a un col·legi dels maristes proper a la Sagrada Família, es va sufragar els estudis d’enginyer industrial. També pintava decorats per un teatret d’un particular. Es lamenta que s’hagi posat de moda la música forana com el gospel tenint com tenim composicions de la terra de tanta qualitat, amb lletra de Verdaguer i música d’en Vives, d’en Millet...   

Abans d’anar-me’n d’Amer vaig a proveir alguna cosa pel dinar.

A la tarda preparo una carta per la mainada de catequesi convidant els pares a una reunió, a la missa de les famílies de dissabte vinent, a  una excursió a Esparraguera per assistir a la representació de la Passió...

Quan la mainada estan fent la catequesi, oficio les exèquies de la Maria Rodríguez (68 anys). Havia viscut al costat de l’església. Ara ja feia uns dies que estava malalta.

Al vespre venen els cantaires de Sant Miquel.

dimarts, 26 / gener / 2016

Tinc un matí tranquil. Cap al migdia, baixo a comprar. Gairebé enllesteixo l’informe dels plafons d’Amer: no ens moquem pas amb qualsevol màniga!

A la tarda hi ha la reunió de l’equip de Vida Creixent. La reunió és tranquil·la i cordial. Parlem de la participació de les persones grans a la vida social i cultural.

Em telefona en Pep Vila per comentar-me que ha fet un article sobre els vestits de la imatge de sant Sebastià del santuari de la Guarda, a Palafrugell. Li comento que el darrer vestit el va confeccionar la Lluïsa, quan es va recuperar la imatge provinent del Museu Marítim de Barcelona, i que els alguns vestits que es guardaven allà provinent de l’antic aixovar del sant, es guarden en una imatge sota la imatge del sant, a l’església de Sant Martí de Palafrugell. En Pep sembla que només ha tingut a la roba del sant que es conserva al Museu del Suro.

Abans de la missa em truquen l’Armand i en Robert. Em demanen una col·laboració pel curs vinent a la facultat Antoni Gaudí de l’Ateneu Universitari Sant Pacià. A la missa, ho encomano a Déu.

Dimecres, 27 / gener / 2016

És el dia de sant Mer, si bé l’aplec s’hi celebrarà diumenge vinent. I és el 104 aniversari del meu pare (a. c. s.).

En Pep Vila em telefona per comentar-me que publica un article per parlar de l’aixovar de la imatge de sant Sebastià al santuari de la Guarda. Li comento que, sota el lloc on està situada actualment la imatge, també hi ha una capsa amb algunes peces de roba de la imatge i que la roba que llueix actualment la imatge (també el barret) la va confeccionar molt hàbilment la dona de l’Agustí   

També parlem de la Creu dels Improperis i de diversos articles que en parlen.

En Josep Ponsatí em telefona per comunicar-me la mort de la seva muller, la Maria, nascuda a Sant Esteve de Llèmana. Darrerament ha estat molt malaltona. En Josep, i fins ara la Maria, amb en Genís (el germà d’en Josep), darrerament han viscut a l’edifici de les escoles de Constanins. Anteriorment després de casar-se a Constantins, havien viscut a can Frenca, sobre l’ermita de Calders, i provenen de Les Serres. A la Maria se la coneixia com la Maria dels Estudis i també la Maria d’en Ponsetí. I, amb el seu marit, acostumava a participar cada dissabte a la missa de Bonmatí, darrerament molt afeblida.  

Em fixo que antigament les escoles eren anomenades estudis i els nens anaven a estudi. A Banyoles hi ha la plaça dels Estudis, davant mateix d’on hi havia el convent dels servites on hi regentaven els estudis i que, quan marxaren els servites, eren senzillament “els estudis”.   

Quan torno de Banyoles, m’aturo al tanatori de Salt per saludar i expressar el meu condol a en Josep i la seva família. Davant del fèretre resem un parenostre sentit i devot.

A la tarda ve la mainada del reforç escolar. En Ricard i la Carme em comenten que els agrada llegir el Diari del Capellà. I al vespre, celebro la missa.

dijous, 28 / gener / 2016

Vaig a Constantins. A les 12 oficio les exèquies de la Maria. Són les primeres exèquies que oficio a Constantins des que en sóc el rector (setembre 2011). De mica en mica l’església es va omplint d’amics i familiars dels pobles de l’entorn: de Bonmatí, de Vilanna, de Sant Martí Sapresa, de Sant Martí de Llèmana, de Sant Gregori, de Sant Esteve...

Les exèquies a les nostres esglésies rurals tenen un regust dolç-amarg, de terra, de pairalia, de vivència ancestral, de proximitat, de pau... La filla, la Maria Josepa, al començament dóna la benvinguda als assistents i els mostra l’agraïment. També mostra l’agraïment a la seva mare. I preguem. Tothom segueix la cerimònia, la gent es senya, s’asseu o s’alça amb tota naturalitat. Oficio sense escarafalls, com si ho hagués fet tota la vida. I quan acabem, cantant el Virolai, sortim de l’església i baixem fins el cementiri: “Maria, que els àngels et portin al Paradís, que a la teva arribada et rebin els màrtirs... Que les ànimes dels fidels difunts per la misericòrdia de Déu descansin en pau. Amén. Que al cel ens poguem veure”.   

Quan acabo de Constantins m’arribo fins a l’hospital Santa Caterina. Hi visito la Matilde Peracaula, l’ermitana de Calders. Ahir al matí, sortint del cotxe de la seva filla, s’entrebancà amb les nanses del cabàs, va caure i es fracturà el fèmur. I dino a la cafeteria.

A la tarda preparo un xic la reunió amb els pares de comunió d’aquest vespre. També la reunió de demà amb el Consell Parroquial.

Després de la missa tinc la reunió amb els pares de la primera comunió. Únicament els interessa el dia de la primera comunió.

Quan acabo de la doma, vaig cap a la Cellera. Tenim reunió dels equips de Caritas de les parròquies de l’arxiprestat. Parlem del funcionament dels diversos equips i de l’empresa de serveis vinculada a Caritas, ECOSOL.

Cap a les 11 arribo a la doma per tancar els ànecs. I bona nit, cargols.

divendres, 29 / gener / 2016

El vitraller Antoni Vila passa a inventariar els vitralls de tots els pobles anteriors al 1925. És el vitraller que, amb el seu pare, col·loquen els vitralls a la Sagrada Família. La seva filla va fer la tesina amb la Teresa Camps i la dedicà al taller de vitralls de casa seva.

Li agrada molt el vitrall de la rosassa de l’església d’Anglès. Sembla que s’hauria col·locat a les darreries del s. XIX quan la Santa Seu va reconèixer la parroquialitat d’Anglès desvinculant-la de la parròquia de La Cellera. En Ramon Vinyes afirma que l’obertura de la rosassa es construí el 1885. Possiblement també coincideix amb el moment de devoció al papat en ocasió de la supressió dels Estats Pontificis (1870). És per això que el vitrall queda centrat per l’escut pontifici i pels colors papals: blanc, groc, vermell, blau i verd. Ho hauré d’acabar d’estudiar.

A l’Antoni li dic que faci un pressupost per restaurar-lo. Caldrà desmuntar-lo, sanejar els suports i el plom dels emplomats, substituir els vidrets trencats... Ens hi haurà d’ajudar el bisbat. Però valdrà la pena. És curiós que s’escapés de les destruccions del 1936.  

Quan acaba la visita de l’Antoni, vaig cap a Sant Martí Sapresa. Sembla que la Maria vol agafar el vol i vull acomiadar-me d’ella encomanant-la al Senyor.

I m’arribo fins al Baix Empordà a visitar la tieta de Can Pons. També saludo les religioses: la germanes Pilar, Ester, Maria...  També saludo la Mercè i la Roser (que em comenta que li agrada llegir el Diari del Capellà). La Nasi, una treballadora de la casa, em comenta que ella és kosovar i que, amb la guerra de Kosovo, va ser acollida a Palafrugell, cap el 1999. L’ajuntament va acollir-los temporalment a uns pisos i Caritas proveí les cases del més essencial per habitar-hi (mobles, roba... ). Ho recordo perfectament.

Amb la tieta parlem de la Pepita Planas (filla del mestre senyor Planas i molt amiga de la Montserrat Miquel), que li regalava pots de vidre plens de petxines de totes mides. La Carme Morató li havia regalat trossets de corall que trobava per la platja.

Arribo a Anglès just per celebrar la missa vespertina.

Al vespre hi ha la reunió del Consell de les Parròquies. Som una bona colla. Els sembla bé l’experiència de repartir els programes de Nadal per les cases. Lamentem el passotisme dels pares de la mainada de comunió. Parlem de la Quaresma... Acabem cap a les 11.   

No volem ser un país ocupat.

 dissabte, 16 / gener / 2016

Tota la nit ha bufat el mestral. La temperatura ha baixat considerablement i és que, per sant Antoni, fa un fred com un dimoni. I és clar, la calefacció de la casa ha deixat de funcionar.

Cap a les vuit es comencen a instal·lar les parades de la fira de sant Antoni. Però el vent de mestral fred i fort també hi vol prendre part i ho esgarriarà un xic. En Josep, manetes i bon veí, em ve a reparar la calefacció. Encara bo!

 A les dos quarts de deu oficio les exèquies de l’Enriqueta Gordillo (86 anys). A l’església hi entra bufaruts de vent per totes les portes i obertures. Quan acabo, en Francesc tanca les portes i marxo cap a Anglès.

Els castors i la llúdriga del cau, amb en Joan Masats, venen a visitar l’església d’Anglès. Els ensenyo algun racó “secret” i els acompanyo fins dalt del campanar. Sembla que el vent se’n hagi d’emportar fins a Sant Julià. Sort que a les finestres hi ha xarxes per evitar que hi entrin els coloms.

A les 11, després que en Joan i en Ramon, han guarnit el baiard, traiem la imatge de sant Antoni fora de l’església i els grallers ens acompanyen fins la plaça de la Vila. Ens acompanyen d’escolans la Maria, en Martí i en Sergi. I a la plaça beneeixo totes les bestioles i els animals. I de nou cap a l’església.

A les dotze celebrem la missa en honor de sant Antoni. Hi ha més gent que a una missa de diumenge. També hi acompanyen els cants dels Cors Alegres.

Dino tranquil·lament i, a la tarda, preparo les misses del diumenge. Al vespre oficio les misses vespertines anticipades a Bonmatí i Anglès.  

diumenge, 17 / gener / 2016

Celebro les misses del matí. Quan baixo de Sant Martí Sapresa, l’horitzó es veu retallat per la serralada del Cadí nevada.  

Pel Facebook i pel whatsapp m’arriba la foto que publica el Punt on surto beneint un cavall. El titular és “Cavalls, puntaires, gossos i embotits, a la fira d’Anglès”. Em pregunto: i jo, què sóc? Un cavall? Una puntaire? Un gos? Un embotit?... Sort que el peu de foto és un xic més aclaridora: “Els genets van portar a beneir els cavalls ahir al matí a la plaça de la Vila”.

Quan acaba la missa de migdia, parlo una estona amb la Carme i en Ricard sobre les masies de l’entorn de Sant Amanç. I em trobo amb l’Albert. Anem a dinar plegats. Parlem de diversos temes, sobretot els que ens interessen a tots dos.

Quan acabem el dinar, ens arribem a Susqueda, pugem fins el Coll i baixem per Osor, un paisatge de les Guilleries màgic i  desconegut per la gent més propera a l’Empordà.   

Ja al meu estudi, treballo una estona preparant un parell d’articles i arrodonint el DIARI DEL CAPELLÀ que penjo ja tard, després de parlar amb un i altre.

dilluns, 18 / gener / 2016

Cap a les 10 del matí ve en Francesc Grané per mirar la rectoria de Sant Martí Sapresa. Sembla que li aniria bé per ubicar-hi un projecte interessant que porta entre mans. Caldrà que en parli amb els responsables de la Fundació Sant Martí del Bisbat.

 A la tarda, en Josep em comunica la mort de l’Esteve Arbat (61). Era de Can Segarra de La Cellera i estava casat amb la M. Carme Valls, la germana de la Tina i cunyat d’en Miquel Valentí.

Tinc sort que podrà venir en Fèlix a oficiar les exèquies ja que, el dia i l’hora que els va bé, estic citat pel jutjat de Girona a declarar-hi com a testimoni (i denunciant) d’un robatori que es realitzà a l’església de Palafrugell fa uns sis anys.

dimarts, 19 / gener / 2016

Sembla que la calefacció va funcionant bé, però ara s’ha espatllat la rentadora. I truco als tècnics del poble perquè passin a reparar-la. Sembla que podran venir demà.

A la tarda, dono la benvinguda a la mainada de catequesi i, tot seguit, a un quart de sis, celebro la missa. Hi participen quatre persones.

M’arribo al tanatori de la Cellera per saludar la família de l’Esteve: la M. Carme, la Irene, en Jordi... També en Miquel i la Tina. I resem plegats el parenostre. M’excuso de la meva absència, demà, a les exèquies i els explico la raó.  

Vaig a la rectoria de La Cellera per la reunió d’arxiprestat. Preguem una mica per la unitat dels cristians, comentem diverses notícies eclesials, revisem les passades celebracions nadalenques, preparem algunes activitats, distribuïm responsabilitats... en definitiva, ens falta temps. I sopem plegats. I mentre mengem, ens distensionem, ens desfoguem, parlem de tot i de res. I va molt bé

dimecres, 20 / gener / 2016

A 2/4 de 10 sóc al davant de l’església de Constantins. M’hi trobo amb l’arquitecta i amb el cap d’obres. El teulat de l’església és de salt de garsa i cal fer-hi una repassada a fons  reparant algun degoter de les teules somogudes i amb algun baixant embussat. També cal lligar bé el sector de l’escala del cor on hi ha una esquerda: no fos cas que tot aquell cos anés a petar damunt dels nínxols del cementiri.

També anem a veure què caldria fer a l’església de Bonmatí. Sembla que queda clar que cal empetitir el volum interior i aïllar-ho millor rebaixant el cel ras, millorant l’accés... Segur que la Joana sabrà dissenyar un bon projecte.

A Anglès hi ha les exèquies de l’Esteve. Tinc sort que hi va en Fèlix a oficiar-les.

Al migdia vaig als jutjats de Girona. Hi estic citat per un robatori que es produí a l’església de Palafrugell fa uns sis anys. Ja gairebé no recordo res. Quan veig l’autor de la malifeta, em ve de cop tot a la memòria. També parlo amb la tècnica que va avaluar els danys. I, finalment, parlo amb la jutja. La malifeta és una malifeta, clar. Però quan veus el que s’ha robat o estafat a nivell d’estat o de banca o de palaus o d’on sigui... El que va fer aquest home és comparable amb la molèstia que pot produir un mosquit. Però el càncer de la corrupció si que és un mal molt greu. La jutja m’ho admet.

En definitiva, cap a la una ja estem i vaig cap a Banyoles a dinar. Tot dinant parlem de la festa de sant Antoni i, d’aquí, parlem del Naixement de Jesús, com seria el lloc on va néixer, quants animals hi hauria... Una conversa distesa i agradable.

A la tarda, passo per un magatzem a proveir. A Anglès venen a arreglar-me la rentadora. Celebro la missa vespertina.

dijous, 21 / gener / 2016

Em dono un dia lliure i així puc treballar un xic per casa: endreço el despatx de la parròquia, trasllado llibres a l’estudi, guardo ornamentació nadalenca...

A la tarda baixo a comprar estèvia i alguna altra cosa. També camino un xic.

Em telefona en Francesc i em comenta que vol venir a visitar-me per parlar una estona. 

divendres, 22 / gener / 2016

És el 45 aniversari de la mort de la iaia Enrica, l’única que he conegut.

Al matí continuo fent neteja i endreça. Si bé no acabar de posar-hi el peu al coll., he avançat molt.

En Josep ve per reparar alguna aixeta que no tancava bé i anava degotant. Val més un veí a la porta que un parent a Mallorca.

Allà a la una vaig cap a La Cellera. En Ramon em lliura les capses de l’arxiu de l’arxiprestat del Ter Brugent. I anem a dinar junts. Aniria bé que poguéssim dinar sovint, la colla de companys.

Després de la missa venen a veure’m en Francesc i un seu amic. Parlem de la Congregació dels Dolors.

A dos quarts de deu pujo fins a ca l’Elisa. Hi ha el sopar amb la colla d’actors i col·laboradors dels Pastorets. Quan arribo a la doma estan baixant les dotze. 

No volem ser una regió d'Espanya...

dissabte, 9 / gener / 2016

A primera hora de la tarda  oficio les exèquies d’en Jaume Esteba, alcalde d’Anglès del 1971 al 1976. Que al cel sigui.

Abans de les exèquies, algú em comenta que finalment els de Junts pel si i la CUP han arribat a un acord definitiu, en Mas deixa de ser president i es parla de que serà el nou president de Catalunya l’alcalde de Girona, en Carles Puigdemont, un dels nois de can Crous d’Amer.

A mitja tarda ja es dóna per fet l’elecció del nou president. El 13 de desembre passat va assistir a la missa de Sant Martí Sapresa en sufragi del seu amic, en Josep M. Calders, fill de can Tapa de Sant Martí, que estava domiciliat a can Rieradevall. I, abans de la missa, passà a saludar-me, a la sagristia.

Sé que va ser alumne del Collell, nebot de Mn. Joan Oliveres, que va estar de rector de Besalú fins el 1981 (un reconegut nacionalista català contra totes les directius del règim), molt amic de Mn. Jordi Gultresa (de qui en fa fer la glosa el dia del seu enterrament a l’església d’Amer, molt amic dels monjos de Poblet... Déu faci que se’n surti bé!

Al vespre, venen a veure’m amics de Palafrugell. Participen a la missa vespertina i, quan acabem, anem a fer una queixalada a la Rutlla.

diumenge, 10 / gener / 2016

Celebro les misses a Anglès i a Sant Martí. La  missa del migdia la celebro a Bonmatí. Hi fem memòria de la Paquita Batlle, la mare de la Maria Rossell, la jove de can Nyony, catequista de la parròquia. Hi ha alguna família de la mainada que té al grup de catequesi. També hi ha algú d’Anglès.

Vaig a dinar a la Barca de Sant Julià. I descanso un xic al pis.

A la tarda hi assisteixo al concert de les millors corals d’Anglès a l’església de Sant Miquel: Cantaires de Sant Miquel i Cors Alegres. També hi ha el cor de Sant Gregori. El cor de nens del FEDAC no poden assistir-hi per manca de participants. L’església queda força plena.

Al pis, miro l’acabament del debat d’investidura del nou president de la Generalitat.

dilluns, 11 / gener / 2016

Surto cap a Girona, a Casa Carles. A les 11 m’entrevisto amb Mn. Joaquim Giol, el responsable dels bens immobles del Bisbat. Parlem de com arreglar l’església de Bonmatí i empetitir-ne el volum espaial. També parlem dels usos que podria tenir la rectoria com també de la rectoria de Sant Martí.

Després de l’entrevista em trobo amb la germana del P. Cebrià Piferrer i, manifestant-li el meu condol, parlem del seu germà i de la situació dels monestirs europeus, de les comunitats parroquials, dels capellans... Una realitat molt diferent de la que bull en el cristianisme floraixent de l’extrem orient. També parlem d’en Carles Casademont i de les vinculacions que ha tingut amb el monestir de Poblet i amb el monestir de Sant Daniel.

Sortint de Casa Carles, a l’Ajuntament hi ha el ple de renúncia de l’alcalde Carles Puigdemont. M’espero un xic i el veig sortir. Saluda les persones que se li acosten i ell s’apropa a un noi discapacitat que també és per allà i que sembla que ja coneix d’altres ocasions.

M’aturo a dinar a Bescanó. A la tarda, a la doma,  ve la mainada de catequesi.

dimarts, 12 / gener / 2016  

Al matí vaig a proveir per la nevera. I treballo i gairebé enllesteixo la redacció de l’article sobre Casa Missió. Sintetitzar i dir coses interessants costa molt. Ara caldrà anar retallant i polint.

A la tarda, amb en Joan, anem a veure unes enfiles que aniran bé per posar a l’antic llenyer de la doma.

En Carles Puigdemont pren possessió com a president de Catalunya. Em penso que s’hi ha fet present tot el poble d’Amer.  

Al vespre tenim la missa en sufragi de la Isabel Méndez, en ocasió del 5è aniversari de la seva mort.

dimecres, 13 / gener / 2016  

Al matí atenc al despatx. Al migdia vaig cap a Banyoles i dino a can Teixidor. A la tarda ve la mainada del reforç. I, al vespre, la missa. Res en especial.

Des de santa Llúcia, el dia ja ha guanyat uns 10 minuts de sol al matí i uns 30 minuts,  a la tarda. I ja es nota.   

dijous, 14 / gener / 2016

Venen les confraresses de l’escombra a esterrejar l’església. Surto d’Anglès cap a les 10 i arribo al campus de la UAB cap a 2/4 de 12.

Vaig a l’edifici de Postgrau i doctorat. Tinc hora a les 12 per efectuar la matrícula del curs. Quan em criden em comuniquen que em manca l’autorització del coordinador del departament d’Art i Musicologia. Retorno cap al departament, uns 500 metres: per fora, per dintre, puja i baixa escales. A la secretaria del departament, en Josep Lluís em diu que això ho prepara la Susanna i que era està esmorzant. Vaig cap al bar de la facultat i aviat em trobo amb la Susanna. Ens saludem efusivament desitjant-li un bon 2016 i que es trobi bé després de la convalescència. Tornem a les oficines de secretaria i em prepara l’autorització i va a recollir la signatura del responsable. I avall, que fa baixada: passadissos, escales, corriols, plaça, més escales... 500 metres ben complets. I a Postgrau i doctorat em matriculen i cap més problema. Els dic que el millor és tractar directament amb el personal que, a més, són amables i eficients. Ho dic perquè aquestes gestions sembla que les hauria pogut realitzar on line. Però és un autèntic embolic. I, a més, el web de la UAB és força confusa i fins el personal mateix ho reconeixen.

Retorno al departament d’Art i Musicologia i vaig a la recerca de la Teresa Camps. Després de voltar per tot el departament i pel departament del costat, vaig al bar i me la trobo allà que m’està esperant. Tornem al departament i la Susanna, amb la seva habitual cordialitat, ens situa a una sala on podem parlar tranquil·lament. I és que, la Tere, al deixar de ser professora del departament per jubilació i ser “únicament” professora emèrita, no disposa de cap racó on poder treballar.

Amb la Tere, des de dos quarts d’una fins dos quarts de tres estem parlant de la meva recerca: les destruccions del 1936 a les parròquies del bisbat, la bibliografia sobre el tema, les reposicions d’imatges, pintures i esglésies, la comissió de litúrgia i art... En quedo molt content i ella m’anima a treballar. No sé si faré una sola tesi o bé me’n sortiran 3. Però el tema és apassionant.    

Quan acabem, baixo de nou al bar a dinar a una mica. Saludo gent coneguda. Tot bull de vida i s’escolten molts idiomes. Quan acabo de dinar, cap a les 3, retorno cap Anglès. M’aturo a descansar i fer una becaina a l’Àrea del Montseny. I arribo a la doma cap a dos quarts de sis.

A la tarda acabo el suplement informatiu del full parroquial de les parròquies.

Després de la missa vespertina vaig fins a Bonmatí, al Centre Cívic. Tenim reunió de l’equip de Caritas, un bon equip. Retorno a la doma passades les 10.

Estic content i tranquil després de les dues tasques importants que he realitzat avui a la universitat. Dormiré com un àngel.

divendres, 15 / gener / 2016

Al matí treballo amb l’article de Casa Missió i pràcticament l’enllesteixo. Fer un article d’una pàgina comporta un mes llarg de recopilació d’informació, una setmana de redacció i un parell de dies per deixar-lo enllestit.

Al matí ve el fuster a tapar unes finestres amb vidres. També arregla una persiana de la galeria i em munten un llit antic a l’habitació dels convidats.

Cap a la una vaig a dinar amb en Ramon per parlar de la situació de l’arxiprestat i de les activitats: reunions dels capellans, reunió de la coordinadora de consells, coordinació dels equips de Caritas, activitats conjuntes de les parròquies... Serà difícil de superar la feina que ha anat fent Mn. Ramon.

A la tarda enllesteixo l’article sobre Casa Missió i l’envio per ser publicat a la Revista de Girona. També hi envio unes quantes fotografies.

Sembla que el temps refresca. Em penso que per la fira de sant Antoni ens haurem d’abrigar. Al vespre faig un tomb per estirar les cames.

  

Initium sancti evangelii secundum Joannem

dissabte, 2 / gener / 2016.

Al matí preparo les misses del diumenge

A la tarda, estudio un xic. Aquests dies m’he encallat més del compte. També preparo un article sobre Casa Missió de Banyoles.

Al vespre celebro la missa anticipada. A una punta de l’altar hi poso la sacra amb l’inici de l’evangeli de sant Joan, el que proclamem avui. Flanquejant la sacra, hi encenc un parell de llums. Diverses persones s’apropen per veure de què es tracta: “Initium sancti evangelii secundum Joannem”. Celebrem el diumenge de la Paraula de Déu.

diumenge, 3 / gener / 2016

Celebro les misses del matí. La darrera, aquests diumenges que segueixen a les festes, la celebro a Bonmatí. De fet, hi participa la mateixa quantitat de gent que a les misses dominicals anticipades.

Al vespre també participo a la representació dels Pastorets, a la Burés. Molta gent no s’ha adonat de la meva identitat fins al cap d’una estona. Els altres actors m’han canviat el text del paper que tenia enmig de la Bíblia i que em serveix de recordatori camuflat del que em toca dir. Però, el paper únicament és per situar-me i de poca cosa serveix el que hi ha posat. Val a dir que tot plegat s’embolica una mica i acabo fent que els nuvis (Maria i Josep) es clavin un cop de cap. Sembla, però, que m’he passat...    

Em comuniquen la mort d’en JOAN AUBETS BLANCH (97 anys). Era vidu de Núria Saumoy Pascual i tenia una filla. Darrerament residia a Calella de Palafrugell. L´enterrament s’oficiarà demà dilluns a l´església de Sant Pere de Palafrugell. Havia nascut a Biscarri (Pallars Jussà) i, per guanyar-se la vida, anà a viure a Barcelona. Allà assistia a les misses de la parròquia de Santa Tecla, al barri de les Corts.

Quan la seva filla es casà ho va fer amb un noi de Calella de Palafrugell, de can Lloveras. La meva mare, la Marina, va servir-hi un parell d’estius, abans de pujar a servir al santuari de els Àngels. Feia de mainadera d’un parell de vailets, un dels quals seria el consogre d’en Joan.

La família Lloveres procedia de Ventalló i hi havia un cert parentiu amb la família de la mare. Per això anà a raure allà. Mentre era allà es va fer amiga de la Raquel, la filla d’una taverna -la Bella Lola- veïna de can Lloveras. La mare  guardava molt bon record d’aquella estada a Calella gaudint del mar. Amb la Raquel no es van retrobar fins que jo vaig estar a Palafrugell.

En Joan era una persona molt pietosa i molt fidel. Era molt nerviós, dels qui volen tenir acabada la feina abans de començar-la. Va entrar de sagristà a l’església parroquial de Sant Martí de Palafrugell perquè Mn. Josep Bachs de Santa Tecla el recomanà a Mn. Josep Oriol. Per tant, quan jo hi vaig arribar, ja feia més de 20 anys que realitzava aquest servei. Amb mi, va fer-ho uns 10 anys. Alguna vegada algun lladregot volgué jugar-li alguna mala passada. El recordaré sovint. Que al cel sigui.

Va ser una trobada entranyable, de comiat, ja que l’endemà d’haver-se retrobat la Raquel morí.   

dilluns, 4 / gener / 2016

A primera hora del matí telefono al tècnic de la calefacció perquè passi a revisar quin problema té. En Jordi, el tècnic, ve cap al migdia. El problema no era greu però bloquejava el funcionament del circuit d’aigua calenta. Espero que no hagi cap més problema aquest hivern.

També cap el migdia en Manel, el fuster, em porta les enfiles de la llibreria que vull instal·lar a l’estudi. Són unes portes d’armari que feia temps estaven guardades i que, serrades per la meitat, aniran molt bé. Amb unes caixes de fruita de plàstic faré els suports. Veurem.

A la tarda instal·lo les lleixes i hi col·loco els llibres. A la part superior de la torre hi tinc la major part dels llibres, però la biblioteca queda massa amunt, apartat i fred. De mica en mica baixaré a l’estudi els llibres més útils.  

  

I celebro la missa vespertina.

dimarts, 5 / gener / 2016

Tinc un dia tranquil. Vaig treballant en un article que se m’ha encomanat sobre Casa Missió de Banyoles. També preparo les misses de la diada de reis.  

M’arriba un missatge que em comunica la situació extrema del P. Cebrià Pifarré de Montserrat. Sembla que ja està apunt d’embarcar-se per passar a l’altra riba. Que el Senyor li doni força i la Mare de Déu l’acompanyi.

Celebro la missa anticipada a Bonmatí amb una trentena d’assistents. Durant la celebració s’escolten l’espetec dels petards anunciant l’arribada dels reis al poble. Baixant, a la colònia, veig de refiló les carrosses de la comitiva dels reis i tota la gent que els envolta.

A la missa vespertina d’Anglès també arribem a una trentena d’assistents. Veig que és el número de les celebracions.

Quan acabo la missa, vaig aviat cap al pis a sopar una mica i a dormir aviat.

dimecres, 6 / gener / 2016

A la missa de les 9m hi oficiem les exèquies de la Dolors Serrat (82 anys), casada amb en Santiago Llagostera. Fa un any enterràrem el seu cunyat, en Pelayo Llagostera. És la cunyada de l’Annita Llagostera i la tia d’en Lluís Llagostera que havia treballat a l’oficina de la Caixa de la Cellera.

A la missa de Sant Martí hi ha una trentena d’assistents, com també a la missa de migdia, a Anglès. A la missa hi participa la Joana Guadalupe i el seu marit. Han arribat de celebrar el Nadal a Suïssa amb el seu fill. L’any passat anaren a celebrar-lo a Mèxic i no pogueren venir a saludar-me. I de passada, un tortell de reis de Can Serra.

Quan acabo vaig cap a Banyoles, a can Teixidor. Som 16 comensals. Puc obsequiar-los amb el tortell de reis que m’han regalat. Quan acabem el dinar pugem a la sala a repartir els regals. Els mini nebots són els reis.  

I retorno cap a Anglès.

dijous, 7 / gener / 2016

Al matí vaig cap a Sant Marti Sapresa. Retiren l’estrella lluminosa que hi havia penjada al campanar. De passada fan una bona neteja al damunt de tot, entremig dels merlets i de la piràmide de la cúspide. La sorra i les herbes bloquejaven els desaigües. A més, a cada punta hi havia arrelat una olivera, una la punta de mestral i l’altre a la punta de xaloc. I des de baix semblaven herbes. I m’acabo d’arribar fins a Santa Coloma per proveir.

A la tarda oficio les exèquies d’en Joan Font (74 anys). Estava casat amb la Maria Colom a qui la gent la coneix afectuosament com la Coloma (un nom femení ben digne) i que tenia una merceria a la plaça Catalunya d’Anglès.

A les 5, vaig al tanatori de La Cellera per expressar el meu condol a la Maria, el seu germà i en Jaume. I resem un parenostre plegats en sufragi de la Paquita.

Al moments més lliures vaig enllestint el contingut del suplement del full parroquial.

Al vespre concelebro amb Mn. Volodymyr la divina litúrgia de Nadal amb els ucraïnesos. Són cap una cinquantena. També hi participen un parell de feligresos de la missa ferial de la parròquia. Jo vaig seguint amb uns fulls que m’ha lliurat el mossèn i intervinc alguna vegada fent, en català, alguna intercessió. La missa és llarga i densa, sovint semi tonada i encensant diverses vegades: l’altar, les ofrenes, les imatges, els assistents... 

Hem començat cap a les 7 i, la divina litúrgia, acaba cap a les 8. Després hi ha els prolegòmens: veneració del Nen Jesús i benedicció de cada assistent, cants nadalencs ucraïnesos... Tot plegat s’allarga fins cap a les 9. Bon Nadal, amics!

divendres, 8 / gener / 2016

El matí visito els ancians impedits de Bonmatí: la Margarita, la Maria, la Dolors, en Josep, la Maria, l’Antònia. Quan passo per davant de la casa de la Paquita, l’encomano a Déu.

Passo un moment per l’església per prendre unes mides. Renoi, si es descuiden passen de llarg.

Vaig al magatzem de construcció, a Anglès, a recollir uns blocs de pòrtland que em serviran per sostenir les lleixes de l’estudi. Les caixes de plàstic s’anyoquen i qualsevol via podria anar tot en doina. 

En Josep em comunica la mort d’en Jaume Esteba Sala (97 anys). Era de can Benefici. Feia molt temps que la ballava i que s’ho passava malament. Va ser alcalde d’Anglès del 1971 al 1976 i, abans, des del 1967, havia estat regidor. La Juanita, la seva muller, sempre ha estat bona col·laboradora de la parròquia brodant i fent tovalles per l’altar de qualitat.

Dino al pis. A la tarda vaig a Vilanna a l’enterrament de la Paquita Batlle Requesens (91 anys) de can Genís, la mare de la Maria. L’oficia el rector, en Jordi. Al cementiri, abans de col·locar la difunta al nínxol, per indicació de Mn. Jordi, hi faig una pregària final.

Quan arribo a la doma, instal·lo bé les lleixes de l’estudi. No crec que s’anyoquin.

Després de la missa atenc una parella que es volen casar a Anglès. És la segona parella que m’ha parlat de celebrar el casament aquest any a l’església d’Anglès.

Al vespre l’equip de l’Oncolliga té reunió per preparar la fira de Sant Antoni, la propera setmana.

Bon traspàs d'any i bon any de traspàs!

dissabte, 26 / desembre / 2015

Em llevo mitja hora més tard del que acostumo. I vaig seguint la rutina habitual, posant el dia en dansa, això si, avui a càmera lenta, com qui diu arrossegant es peus.  

En Félix bateja el nen que feia de Nen Jesús a la representació dels pastorets d’ahir. El bateig es fa a Sant Amanç, la segona església parroquial de Sant Martí Sapresa. La família hi està molt vinculada.

A la tarda ve el mossèn ucraïnès. Tenen una celebració a l’església. Hi ve poca gent. El dijous 7 de gener els cristians ucraïnesos venen a celebraran el Nadal.

Únicament celebro la missa anticipada a Anglès. Quan hi ha dues festes enganxades, el criteri és celebrar la missa de Bonmatí del segon dia a les 12 del migdia. A Anglès hi ha celebració de la Paraula.  

Diumenge, 27 / desembre / 2015

Les misses del matí surten de la normalitat. Celebro la primera a Anglès, com sempre. La segona la celebro a sant Amanç, amb uns 40 participants. A la sortida, els Amics de Sant Amanç serveixen xocolata desfeta i cola dolça de pa. Una mica de repàs, sempre ajuda a arreplegar la gent, en tots sentits. La tercera missa la celebro a Bonmatí. No hi ha pas gaire més gent que quan la celebro anticipada, els dissabtes, és a dir, una trentena de persones.

Vaig a deixar els patracols a Anglès. Sembla que també hi ha hagut gent a la celebració de les 12, amb en Pere. Pujo cap a Vic. M’aturo a recollir una bossa que em vaig deixar, el dia de Nadal, a Sant Martí Sapresa.  

Vaig pujant per la variant. No es nota gaire trànsit. En menys d’una hora ja sóc a Calldetenes i, des d’aquí, cap a Vic, al barri de l’Estadi. Arribo a casa de la Maria Pilar poc després de les 2. Em diu que en Josep Maria és a Manresa, fent aeromodelisme. Entretant baixo al cotxe la roba que em dóna. Em penso que aniré ben equipat uns quants dies.

Quan arriba en Josep, dinem. Hi ha un bon plat d’escudella i carn a la brasa amb amanida. Quedo ben satisfet. I mentre dinem parlem de la família i, sobretot, d’en Joan, especialment dels darrers moments marcats per la manca de sensibilitat i de bon servei per part dels sanitaris que l’haurien d’haver atès.   

Cap a les 5, encara de clar, baixo o de Vic. Per la variant, s’escolta, entretallada, la missa a la Sagrada Família presidida pel nou arquebisbe, José Maria Omella. Per escoltar millor l’homilia, m’aturo cap a Sant Romà. El to és familiar, tirant a populista. El contingut clàssic.

Quan ja gairebé és fosc, passo pel costat de l’església de Sant Martí Sapresa.. Al campanar hi veig lluir l’estrella lluminosa que, aquests dies, hi ha penjat l’ajuntament de Brunyola.  

Després dels resultats de l’assemblea de la CUP em ve al cap la tornada: “Quinze són quinze, quinze, quinze, quinze. Quinze són quinze, quinze, quinze són”. Pura casualitat? Em fa l’afecte que el PP es frega les mans.

dilluns, 28 / desembre / 2015

Cap a les 10 surto cap el Baix Empordà a visitar la tieta de can Mateu a la residència N. Sra. de Montserrat. També hi saludo la Maria de les Mercedes i altres persones conegudes.

Quan acabo vaig a dinar a casa d’en Josep i de la Maria. També hi ha la Rosa. M’informen de les darreres novetats familiars i de la vila.  

Pel carrer em saluda en Marià. I em trobo amb l’Elena que està fent neteja a una casa del carrer del Vilar.

Al suplement del full parroquial s’anuncia que la nostra església acollirà la representació dels Pastorets que un grup d’actors i amics de Palafrugell ens interpretaran. S’iniciarà a les 8. Els beneficis es destinaran a Caritas. També es rifarà una panera entre els assistents. I algú m’ha telefonat per preguntar a quina església serà. Jo els dic a la de Santa Bàrbara. Sembla que s’ho agafen bé.

  

dimarts, 29 / desembre / 2015

Abans de les 10 baixo al poble a comprar pa. També em toca fer de patge dels reis i adquirir l’obsequi que m’han encarregat per un dels mini nebots. Aquest any em toca l’Aniol.

A les 11 vaig a celebrar la missa al Centre de Dia. Hi ha algun familiar i algun veí. Som més d’una vintena, força més que si la celebrés al vespre, a l’església. Intento fer viure una mica l’esperit del Nadal als usuaris, als familiars que els acompanyen, als altres. Llegim la narració sencera de sant Lluc on es recull l’episodi del desplaçament de Maria i Josep a Betlem, el naixement de Jesús, l’anunci als pastors, l’adoració...  

Un cop he finalitzat, porto els patracols cap a la doma i baixo de nou. Em trobo amb en Ramon i enllestim un tema administratiu de l’arxiprestat.

A la tarda hi ha la reunió amb el grup de Vida Creixent. Parlem de la pregària. Els temes d’aquest curs són planers i pastosos. Em comenten que, a la Burés, hi havia dones que deien el rosari en signes. De fet el llenguatge de signes era molt propi de les fàbriques on, amb el soroll dels telers, era impossible sentir el que deia l’altre si no era amb signes. M’agradaria saber els signes que s’utilitzaven per resar.

A la tarda llegeixo un parell d’articles sobre la Casa Missió de Banyoles. Recullen les conferències que realitzaren Mn. Jaume Marquès (el 04·04·1986) i Mn. Andreu Soler (el 24·05·2005).

dimecres, 30 / desembre / 2015

Amb els companys de l’arxiprestat, celebrem el dinar de Nadal: és el nostre  “dinar d’empresa”.  A les 10 em trobo amb en Ramon i en Jesús a l’aparcament del carrer Josep Pla. I a Bescanó recollim en Jordi.

Arribant a Salt, amb el santuari dels Àngels a l’horitzó, ens encomanem a la Mare de Déu. Enfilem l’autopista i sortim cap el Congost. Fa un dia agradable i solejat.

Poc després de les 11 arribem a Mont-ras i visitem l’exposició de pessebres. Ens atén en Farrarons. Quan jo era a Palafrugell havia reparat unes quantes màquines d’escriure mecàniques que férem arribar a en Jesús, quan era a Santo Domingo.

També visitem el magnífic pessebre monumental que hi ha a l’església de Mont-ras instal·lat per en Pere Pagès. Amb el P. Miquel, el P. Lluís, el P. Joan i ara amb en Felip, l’església està molt ben cuidada. El que hi envejo més és una tela molt bona amb la M. de D. dels Dolors (Pietat) que reberen els carmelites de la família Sunyer.

Quan baixem de l’església, en Ramon i jo ens aturen a casa d’en Pere Pagès per saludar-lo. També podem saludar a la Rosa, la seva esposa. L’hospitalitat i amabilitat d’en Pere són d’arrel bíblica.

Després de visitar Mont-ras anem a Llafranc, a fer el vermut a la terrassa de l’Hotel Llafranc. Ens serveix la Montse Farrarons i ens saludem efusivament amb la seva tia, la Carme Farrarons amb qui, en Jordi i jo, havíem compartit alguns cursos de la llicenciatura d’art.

Mentre estem a la terrassa, gaudint del sol i del mar, passa la Marisu Girbau amb el seu marit. El marit coneix en Jordi ja que alguna vegada en Jordi ha assistit algun casament que havia estat preparat per ell. La Marisu em comunica la trista notícia de la mort –el dia anterior- del seu germà, en Josep Girbau i Feliu (65a).  Fa uns tres anys que se’ls morí la mare, la Teresa Feliu  que havia fet de catequista a la parròquia i havia muntat una guarderia al carrer de la Caritat, la guarderia Santa Teresa.

En Josep, amb la seva muller (la Glòria Capellà) acostumaven a venir cada diumenge a missa vespertina. El fill (en Josep Girbau Capellà) és un noi brillant i col·laborava a la celebració sense cap por, sobretot llegint i fent sonar l’orgue, ja que a més d’estudiar econòmiques, estudiava música. Poc després d’acabar la carrera anà a treballar a Paris on viu actualment. I encara hi ha la noia, la Berta, que és més petita i que era més reservada.  

En Josep ha patit un procés de leucèmia que feia anys que se li havia detectat i que, finalment, no ha pogut superar: al cel sia!

A més de trobar-me amb la Marisu, també em trobo amb en Narcís i la seva muller i amb l’Adrià Fernàndez. Tant l’un com l’altre em saluden efusivament. I sort que no hem anat pel centre de la Vila del Peix fregit!

Continuem la passejada i anem a La Bisbal. A l’entrada de l’església ens hi espera en Joan Amich i ens mostra part de la col·lecció de pessebres del llegat Aloy, una col·lecció amb més de 3000 naixement. Jo l’havia vist in situ, a Cruïlles, fa uns 5 anys on m’hi acompanyà en Juli. És certament un llegat molt interessant i segur que en Joan el farà lluir.  I l’església està magníficament decorada.

Quan acabem la visita anem plegats a dinar al Teatret, al costat del Daró, al passeig Marimon Asprer. Quan hi entrem m’hi trobo amb l’Eduard Sitjas, amb la seva muller i uns amics. Ens saludem efusivament.

Tot dinant parlem del bisbe Omella, del nostre bisbat, d’en Narcís Mallol. En Joan, en Narcís Mallol i jo dinàrem a aquest mateix restaurant fa 5 anys exactes, el 31 de desembre, quan baixàvem de celebrar la missa a Fitor.

Sortint del restaurant ens arribem fins el castell i en Joan ens comenta les millores que es realitzaran a la plaça i a la rectoria. Quan ens acomiadem per fer el camí de retorn, anem per Cruïlles, Esperança, Monells (fent memòria de Ocho apellidos catalanes), Millàs, Madremanya, Sant Martí Vell, Juià i Celrà, un trajecte que sempre m’ha evocat com un emboirat paisatge de conte medieval.

Abans de les 6 sóc a la doma. Celebro la missa vespertina i descanso una estona. A les 9 surto del pis i vaig fins la Burés. Avui hi ha assaig de repàs dels pastorets. A les 10, ja he acabat i retorno cap a la doma.

dijous, 31 / desembre / 2015

Al matí parlo amb la Glòria Capellà i li expresso el meu condol.

Avui és com un altre dissabte. Al matí preparo les celebracions d’aquesta diada. Si de mi depengués, trauria aquesta festa i traslladaria el dia festiu al dia 2 de febrer. Tantes festes enganxades, empatxen.  

Celebro les misses anticipades de Bonmatí i Anglès, com un dissabte. Sobretot a Bonmatí, hi ha una bona volada de gent.

Quan he acabat a Anglès, després de cloure les portes i apagar els llums, vaig cap a la Cellera. Pel camí escolto les notícies: ha caigut el whatsapp i, a una casa rural de Camós (a Can Serrallonga), s’ha perdut un nen de tres anys d’una família de Sant Feliu de Guíxols que es disposava a passar-hi la revetlla d’any nou.

A casa d’en Ramon ens hi trobem en Fèlix, en Jesús, jo. Ens hi convida cada any en Ramon i la Montse, la seva germana, ha preparat el sopar. Òbviament també hi ha en Josep, l’hereu de la casa.

Abans de dos quarts de dotze ja sóc de nou  a la doma. Envio algunes felicitacions d’any nou.

divendres, 1 / gener / 2016

De nou, la calefacció no funciona. De fet, mai ha funcionat del tot bé. La sort és que no són dies gèlids. I m’escalfo mínimament amb una estufa elèctrica.

Celebro les misses del matí. La participació de la gent és regular, com un diumenge, si bé els feligresos es distribueixen diferent. Quan venen a venerar la imatge de l’Infant Jesús, es reparteix un branquilló d’olivera. Suggereixo que en distribueixin les fulles als fills i als familiars. A Sant Martí hi visito la Maria.

Quan acabo i ho deixo tot enllestit, m’adreço a la Mestressa i li demano que procuri que en Jordi, el nen ganxó perdut a Camós, sigui retrobat aviat. Ella ja sap prou que significa extraviar un fill i, per tant, hi pot ser alguna cosa. És un quart de dues quan li dic. I vaig cap a Banyoles. Arribant  a  l’alçada de Salt, tot mirant el santuari dels Àngels, prego de nou a la Mare de Déu i li demano que enviï un dels seus àngels per fer exitosa la recerca. Quan arribo a casa i miro el mòbil, se’m comunica que fa poc s’ha retrobat en Jordi. Deo gratias!

Els meus nebots també han participat a la recerca: l’un és de Camós, l’altre és guarda forestal... I em comenten els detalls. Resulta que el nen ha estat trobat casualment per en Josep Ribas, el fill del senyor Ribas que havia estat mestre meu. En Josep és una mica més gran que jo i la seva esposa és la Laura Puntí, filla del sastre Amadeu Puntí, que em va fer el vestit de la primera comunió. Per tant, tots són dos ben coneguts. Tenen una casa a Camós, el mas Ventós,  i, al costat, hi ha un paratge amb una font. De fet, no participaven en la recerca però per allà hi ha sentit com uns miols i, mirant per les bardisses, hi han trobat el petit  ben esgarrinxat. Dono gràcies a la Mare de Déu. La casa rural, can Serrallonga, és de l’Esteve Bosch, de can Boada del carrer de les Rotes. L’Esteve és veterinari.

Aviat m’arriben comentaris i fotografies del trobament i ho vaig compartint amb els grups on participo.

A Can Teixidor hi dinem en Josep i la Carme, en Jaume i l’Assumpta, l’Aniol i jo. Tranquil·litat i bons aliments.

Després de dinar, descanso un xic a l’escó . I retorno cap  a Anglès. hi arribo cap a les 6. Una família índia venen a felicitar-me obsequiant-me amb un plat de crespells. Els fan amb farina i espècies, sense ous ja que ells són vegetarians estrictes, vegans avant la lettre.