dissabte, 23 de febrer del 2013

El febrer mata més que el carnisser



dissabte, 16 / febrer / 2013

En Manel ve a recollir els taps que darrerament m’han donat. N’omple la furgoneta. I la Sílvia i l’Anna porten la sessió de catequesi amb el grup de mainada que venen els dissabtes.  

Cap a migdia vaig a Can Patalic. Em sembla que veig en Lluís més gras i tot, de content que està amb com va ara l’Espanyol.

Al migdia preparo les celebracions del diumenge. Els cants seguim el mateix guió tots els diumenges de Quaresma.

A la missa de Bonmatí hi fan d’escolans en Rodrigo i l’Arianna. En Manel m’omple el cotxe amb bosses de taps que les seva germana i la seva cunyada han recollit a Sant Feliu de Pallerols. És impressionant veure com tothom s’hi fa!

A la missa d’Anglès no hi ha escolans. Segurament vindran demà a la trobada d’Amer. També hi ha gent.

diumenge, 17 / febrer / 2013

A la missa de les 9 oficiem les exèquies de la Paquita, l’àvia Francisqueta, com l’anomenen afectuosament els néts.  

Sortint de l’església, trobo en Pere i li comenta el tema de l’ànima en Pena que volta per Mas Llunés. Em diu que ja ho sap i que ja sap a quina casa hi fa vida. Ell es veu que n’és tot un expert i que, com autoritat, mirarà de fer-hi alguna cosa. A veure si hi hauré d’anar també amb el salpasser.

Després de la missa a Sant Martí pujo al poble a visitar les dues Maria.  

Al migdia oficiem la missa en sufragi de la germana Pilar en l’aniversari de la seva mort. També hi participen les germanes Pilar i Teresa i algun professor del col·legi de la Vall dels Àngels.  

A la tarda hi ha l’APLEC SOLIDARI DE CATEQUESI a Amer. L’església del monestir s’omple de famílies joves, amb més de 60 nois i noies, més d’un centenar de familiars i forces altres acompanyants. Entre Anglès i Bonmatí hi ha una trentena de nois i noies i una cinquantena de familiars. 

Les ofrenes són representatives de cada parròquia: avellanes d’Amer que ha ofrenat la Mariona, un pastís dels que han portat les mares que ha ofrenat la Nora, una planta que ha ofrenat en Martí de La Cellera, un pa de pagès de Les Planes que ha ofranat la Mireia, una lluna de Sant Feliu de Pallerols que ha ofrenat l’Andreia,  calendaris de Can Pagès i un rotlle de fil de l’Àntex que han ofrenat l’Aura i l’Alba d’Anglès, dolços Gerió de Bonmatí que ha ofrenat en Rodrigo i el pa i el vi de la missa que han ofrenat la Paula i la Natàlia d’Amer.

L’ambient és alegre i participatiu i els cants animosos (alguns més coneguts que altres) i amb alguna picada de mans.

La segona part és al pavelló on hi ha una kermés amb parades de jocs, una gimcana, i una taula ben assortida de coques i pastissos que me’ls haig de mirar i prou. I per la paga, m’adono que un vailet, en David, en va tastant un tall de cada una de les que hi ha. Quina enveja!

Acabem cap a les vuit. I cap a casa.

 dilluns, 18 / febrer / 2013

Vaig a acomiadar-me d’una malalta: “Que nostre Senyor Jesucrist sigui a prop teu per protegir-te; que guiï els teus passos i et segueixi per guardar-te; que et miri amb amor, t’ajudi i el beneeixi.” Al cap de poc de ser a la doma, em comuniquen que ja se n’ha anat.

Dino amb els de casa i parlem de temes de Banyoles i d la situació general. De retorn, visito una malalta a Bonmatí i m’arribo a Bescanó a recollir-hi taps.

La mainada de catequesi avui no venen  ja que no és lectiu a les escoles d’Anglès.  I al vespre, a la missa hi participem 5 persones.

Dimarts, 19 / febrer / 2013 

Vaig cap a Vilassar de Mar. Sembla que tot hi respira primavera, si bé el cel està un xic enteranyinat, especialment vora al mar. Quan he aparcat el cotxe, em fixo amb algunes cases de finals del s. XIX i començament del XX i faig alguna fotografia.

Al Museu Monjo s’hi treballa a gust, amb la Gemma i seguint les directius de la Montse. On tinc l’ordinador és a la tercera planta, i des d’on estic treballant, veig el mar, la platja... Llàstima del tren i dels cotxes de la carretera.

I vaig fent fitxes de diferents terracotes: els esbossos de dos genis alats (que no aconsegueixo identificar on deuen estar col·locats els relleus), dos plafons que identifico com esbossos que corresponen a diferents escenes dels retaules que hi ha a la capella de la Mare de Déu del Bon Consell a l’Ajuntament de Barcelona, l’esbós d’un frontal amb els Arma Christi que ves a saber on deu ser, la maqueta d’una estela mortuòria al cementiri catòlic de Washington...  Es un treball de paciència, d’anàlisi, de comparació, de mirar algun llibre... Alguna vegada em passa que quan ja he acabat una fitxa i n’estic fent una altra, m’adono que la primera que he fet correspon a tal o qual retaule...

Marxo aviat. Pel camí m’entretinc escoltant les tertúlies radiofòniques, especialment quan vaig cap a Vilassar, i els butlletins radiofònics. Al restaurant on m’aturo, a mig camí, a Gualba (el darrer poble del Vallès abans d’entrar a la Selva), hi serveixen plats casolans i gustosos (res de microones!) i a un preu enraonat.

Quan arribo a Anglès, descanso un xic i em preparo per les exèquies d’avui. Curiosament, quan vaig a l’església, localitzo unes claus que havien desaparegut. Ves per on! I ningú les havia tocat! Em penso que per molt que pregunti, no ho aclariré. Això passa.

Primer oficio les exèquies d’en Cayetano. Tot seguit oficio les de la Paquita. Els néts, en Marcel i en Guerau, són els qui llegeixen, i la filla, la Dolors Franch, adreça unes paraules d’agraïment als assistents i als qui han atès la seva mare darrerament. I quan acabo, celebro la missa ferial al baptisteri. Crec que és important que els familiars facin l’esforç de donar la cara i parlar en aquestes ocasions.  

I després la missa vespertina. Quan l’acabem i ja sóc a la doma, en Josep em comunica que dijous caldrà oficiar les exèquies de la Lluïsa. Aviat estarem al ritme de Palafrugell.  Que la llum eterna els il·lumini Senyor...

dimecres, 20 / febrer / 2013

Cap a les 9 ve en Josep per mirar  com caldrà reparar unes pèrdues d’aigua i de gasoil que he detectat. També venen en Florenci i en Ramon, de la confraria de sant Mateu, a fer el recompte. Al despatx atenc algunes persones. I cap a migdia, surto a comprar alguna cosa per dinar.

Un company em comenta que ha anat a beneir la casa d’en Piqué, de la Shaquira i d’en Milan. Això de fer el salpàs, sempre ha agradat als capellans.

A la tarda, tranquil·litat i preparar alguna xerrada per la propera setmana.

Al vespre, la missa.

dijous, 21 / febrer / 2013

Al matí acabo de redactar el suplement del full parroquial. Posant-hi els dibuixos il·lustratius de l’evangeli corresponent, queda molt més atractiu. Però algunes vegades hi ha una feinada a trobar-ne.  

Al migdia oficio les exèquies de la Lluïsa. Fa vuit anys que morí sobtadament el seu fill, en Josep Bosch. Va ser una mort molt sentida a Anglès ja que en Josep era un mestre molt estimat pels seus alumnes i pels seus companys.

A la tarda sóc jo que vaig a fer el salpàs a casa de la Maria. Val a dir que beneir les cases és un bon costum. En alguns països ho acostuma a fer tothom, donant gràcies a Déu per la llar que es disposa, per la família que es forma, per la vida que s’hi mou... També és un moment de pregària demanant la protecció del Senyor contra qualsevol mal: “... i deslliureu-nos de qualsevol mal!”.

A casa de la Maria hi tinc l’agradable sorpresa de trobar-hi la Rosa, la jove de Can Fajula de Riudaura. El meu pare era cosí germà del seu sogre, en Pepet. Jo vaig acompanyar-la i beneir-la el dia del seu casament amb en Carles, a la capella de Can Fajula mateix. Lamentablement no la vaig poder acompanyar el dia que morí en seu marit, en Carles, fa dos anys, ja que era Nadal i no podia deixar la parròquia. Parlem de la família: dels cunyats (la Queta, la Ció, l’Esteve, en Lluís... ), dels nebots, del fracking que amenaça la vida de Riudaura... La trobada m’ha fet il·lusió i m’he posat un xic al dia de la vida familiar.

Quan pujo cap a la doma em trobo amb l’Emili Rams que acompanya un noi que treu fotografies del poble. L’Emili me’l presenta i resulta que en Jeremy Lerous és francès que viu a Londres i que és historiador de l’art.

En Jeremy em comenta que està preparant la tesi doctoral sobre la pintora RemediosVaro . Estem parlant una estona dels estudis d’art, de les universitats, de la Remedios, dels possibles elements religiosos que conté la seva pintura...

Com que he celebrat la missa a les exèquies, puc sopar aviat. I quan acabo, vaig a la plaça del Bacallà on recullo la Maria, la Isabel i la Consol, i anem a La Cellera, al Centre. L’Elies ens fa la xerrada sobre els reptes que té la vida cristiana en el món d’avui. La primera part és més acadèmica i, la segona, més propera.

divendres, 22 / febrer / 2013

Ha plovisquejat tota la nit. Ha quarts de nou del matí el pluviòmetre indicava que havien caigut uns 6 litres. I va plovent. Deo gratias!

Al matí feinejo pel despatx i parlo amb algun amic. Al migdia baixo a comprar. Ho aprofito per visitar la Maria que sembla està millor. Entro a la Rutlla a fer un tallat, amb la Maria i la Cris.

Dino olla de peix, tot i que m’agradaria fer-la reposar un xic més i tirar-hi un xic d’allioli negat, però em repetiria massa.

A la tarda venen els grups de catequesi del divendres. Al viacrucis i a la missa vespertina som pocs: 15 persones i el capellà. Segurament la fred ha atemorit els possibles participants habituals.

Ha anat plovisquejant tot el dia, més al matí que a la tarda. El pluviòmetre indica que han caigut uns 6 litres més i, per tant, entre els de la matinada i els del dia, en deuen haver caigut uns 12.

M’hauria agradat anar a La Cellera a escoltar en Martí Anglada. El recordo de quan venia a missa a Palafrugell. La seva família procedeix de Vilert. Em deia que s’haurien d’organitzar autocars. 


dissabte, 16 de febrer del 2013

A mig febrer, mitja palla i mig graner



dissabte, 9 / febrer / 2013

De bon matí el termòmetre indica una temperatura de menys d’un grau. Quan ve la Sílvia per la catequesi, li carreguem el cotxe de bosses plenes de taps per l’Elena.

Feinejo tot el dia per casa. Tinc l’esquena (zona lumbar) i les espatlles adolorits. Això d’anar viatjant, amunt i avall, no em prova massa: segurament no tinc el seient prou enlaire.

A la missa de Bonmatí hi ha tres escolans: l’Adrià, la Sandra i en Rodrigo. Tant de bo vinguessin sovint i continuessin molt temps.

Quan surto de l’església de Bonmatí encara hi ha claror del dia. És agradable.

Sis escolans a Anglès: en Samuel, la Jana, la Berta, la Laia, la Gina, la Núria .   

diumenge, 10 / febrer / 2013

El matí és fred. Celebro les misses amb tranquil·litat. Quan, a Sant Martí, visito la Maria em recita una cantarella del dia:  “A setze el pa, a setze el vi, el pobre Carnestoltes s’acabava de morir. Se’n va a la plaça i se’n beu un got de vi”

A Anglès, a la missa del migdia, hi celebren el 60 aniversari del seu matrimoni la Maria i l’Avelí. Mentre faig l’homilia, és sent un gran crit que sorprèn a tothom i fins provoca riota i un cert enrenou. Com no podia ser d’altra manera, ha estat un estrepitós esternut d’algú que li agrada eixamorar de forma ostentosa.

El Barça ens alegre el matí, l’Espanyol, el vespre, i el Barça de basquet, també el vespre. I encara ens alegren més els aficionats que assisteixen a la final del basquet.  

Vaig fins a Olot a fer-hi una passejada. Em trobo amb un amic que té ganes de parlar. Vaig a l’Europa. Hi fa de cambrer un noi subsaharià de pell ben fosca. El seu català és excel·lent, ben bé garrotxí. Aquesta mena d’integració és la que no suporten els espanyolistes que havien programat l’abundant immigració a Catalunya com una arma de destrucció de la nostra identitat. Gràcies, noi, i gràcies a tots els que, com tu, heu vingut de lluny i us heu integrat tan magníficament a la nostra societat. 
 
dilluns, 11 / febrer / 2013

El dia és cluc i fred. El matí feinejo pel despatx. Es presenta un dia tranquil.

Poc després de les 12 m’arriba la notícia del dia,  l’anunci de Benet XVI de deixar el pontificat el proper 28 d febrer: un gest que l’honra. Ja m’imagino les corredisses pel Vaticà i dels cardenals. Que Déu hi faci més que nosaltres!

A la tarda venen la mainada de catequesi. La vida de l’Església continuarà igual, tant si hi ha un papa com un altre, tant si hi ha un rector com un altre. La mainada sembla que avui estan un xic més tranquils. Quan estan tots a lloc i treballant, vaig cap a Bonmatí, a la reunió que hi ha amb els pares per preparar la primera comunió i l’acabament del curs. Concretem el dia (26 de maig) i parlem dels detalls de la celebració. Esclaten a riure quan els comento que no cal que disfressin la mainada i que és ara, els dies de carnestoltes, quan la gent i la mainada es disfressen.

Molts dels qualificatius d’admiració que s’utilitzen aprovant la decisió de Benet XVI són qualificatius semblants als que es feien servir aprovant la decisió de Joan Pau II de romandre en el pontificat malgrat el seu deteriorament físic. O ara o abans algú no parlava amb sinceritat. Clarament, prefereixo el gest de Benet XVI.   

Aquest 80 aniversari del tractat del Laterà (festa nacional de l’Estat del Vaticà) haurà estat ben mogut.

Darrer papa germànic va ser Adrià VI (1522 – 1523) que era bisbe de Tortosa (1516 – 1522), en temps de Carles V (de qui n’havia estat preceptor). Adrià d’Utrecht va ser elegit papa sense haver assistit al conclau ja que no es mogué de Tortosa per anar a Roma. I, a més, no canvià el seu nom de pila. Assabentat de l’elecció, havent salpat a Tortosa, de camí cap a Roma, s’aturà al monestir de Sant Feliu de Guíxols per pernoctar-hi i reposar-hi abans de fer la travessa. Com a curiositat, els bisbes que l’han succeït a la seu de Tortosa tenen el privilegi d'usar solideu vermell, el solideu cardenalici, que els concedí aquest papa que fou bisbe de Tortosa essent cardenal.

dimarts, 12 / febrer / 2013

Vaig a Vilassar de Mar. Cada vegada trobo el viatge més agradable i, sobretot, cada vegada m’agrada més la lluminositat de la vila. Al Museu Monjo inventario varies peces: la maqueta d’un obelisc commemoratiu que s’exhibeix a Miami, una terracota d’un Crist jacent, la maqueta del portal de la capella del Bon Consell, un baix relleu d’una banyista, una campaneta...

De retorn, no em puc entretenir gaire. A quarts de cinc, a Bonmatí, oficio les exèquies de la Francisca Garcia (80a.).  

El pati de la catequística s’omple de bosses de taps que arriben de tot arreu: Vilassar de Mar, Bescanó... I ben segur que, les que s’han lliurat des de la Parròquia d’Anglès deuen ser cap a mitja tona.

Creix el desprestigi moral i ètic dels grans partits sobretot pel gran menyspreu envers els problemes reals de la gent. Creix, en canvi, el prestigi moral i ètic dels moviments socials preocupats pels problemes de la gent. La prova, tota la campanya i tot el moviment que ha portat al congrés la ILP de dació en pagament de les hipoteques. I estic segur que no s’acabarà aquí.

I molts polítics han gallejat del desprestigi que té l’Església. Segurament és el que els interessa. Però el missatge no depèn de l’estructura. I el que els fa mal és el missatge.

dimecres, 13 / febrer / 2013

A les 9 vaig a l’escola de les dominiques. Reuneixen tots els alumnes a la capella, petits i gran, i intento oficiar una cerimònia de la cendra. Els comento que som com un hort que cal cuidar bé al llarg de l’any perquè, a partir de la primavera, pugui anar produint les hortalisses adequades: fangar, esporgar els arbres, assaonar, sembrar, regar, cavar i netejar d’herbes... Ho coneixen bé perquè gairebé tots els seus avis ho fan. I nosaltres, si volem que a la nostra vida produeixi bons fruits, hem de fer quelcom semblant de manera que, amb la Primavera de Jesús (que és la Quaresma) a la nostra vida hi creixeran tota mena de bones obres. El Pep els fa cantar (i se’n surt molt bé). Finalment passen un per un a rebre un xic de fang i cendra que ho faig, amb el dit polze, marcant el front amb la creu. I tots contents de quedar enfangats.   

A la tarda venen a la doma la mainada del reforç escolar. Són una quinzena. Si hi hagués més voluntaris, en podrien venir més.

Al vespre celebro la missa vespertina del dimecres de cendra. Hi participem quaranta persones justes. Els cants sonen molt bé perquè tothom s’hi fa doncs coneixen bé els cants.

El senyor bisbe ens comunica per correu electrònic la seva millora i que, ahir a la tarda, va sortir de l’hospital Josep Trueta per a continuar, a la seva residència, la recuperació de la intervenció quirúrgica a que va estar sotmès fa un mes. Segons diu ell mateix “el procés és lent però ben encaminat” de manera que a poc a poc es podrà anar incorporant a les tasques que el seu ministeri li demana.  També agraeix l’interès que s’ha mostrat a la seva persona, tant per les pregàries com per les mostres d’estimació que ha rebut. Déu faci que vagi millorant.

Amb la renúncia de Benet XVI, un dels reptes que haurà d’afrontar l’Església amb l’elecció del nou papa és si vol ser realment Poble de Déu que s’insereix en la vida del nostre món per fer-hi present l’Evangeli (d’acord amb les indicacions del Vaticà II) o bé si es vol reduir a ser una secta que s’aïlla en els seus ritus i en les seves veritats. I a més hi ha tot el reguitzell de problemes organitzatius i interns de l’Església i del Vaticà.

dijous, 14 / febrer / 2013

De bon matí venen les pabordesses de la Confraria de la Mare de Déu de l’Escombra, i tot va en doina. Quan acaben la neteja de l’església, amb les que no els va ser possible participar-hi ahir, fem una breu cerimònia de la imposició de la cendra.

La M. Àngels ve per parlar d’un lloc on poder assajar. Li comento el tema de l’ànima en pena que volta per Mas Llunés, segons m’informaren tot dinant a Sant Amanç ja fa una colla de dies. I pel que sembla no seria del tot una ànima en pena.  

Com que el dia de la Candelera no va ser possible celebrar-ho, amb la colla que formen part del grup de Vida Creixent ho celebrem avui, a Ca l’Elisa. Aquí no queda res endarrerit. El restaurant està ben ple. Quan estem acabant, ve un grup que celebren un casament i, encara, el grup dels caçadors, que hi venen a dinar cada setmana. Quan sortim saludo en Miquel Pujol, el germà d’en Joan, que resulta que és l’avi de l’Aniol, un dels infants que ve a catequesi.

El papa s’ha acomiadat del clergat de Roma i en el seu comentari ha ressaltat la validesa del Concili Vaticà II, el que ha suposat per a l'Església i la importància dels documents emanats. Benet XVI, que hi va participar, ha assegurat que encara queda molt per fer, que la lectura del Concili que va llançar l'Església cap al tercer mil·lenni encara no ha estat completada i que cal seguir mirant-hi per construir l'Església del futur.

divendres, 15 / febrer / 2013

Comencem el dia amb el cel emboirat. El termòmetre marca 1º. L’estiu ja s’acosta. Quan obro els portals de l’església, llegeixo uns grafits que, amb lletra molt clara i elegant, han escrit amb retolador a les pedres dels escalons del portal de sant Miquel: “gorda, te quiero!”,  “gordittah!, #9 t’estimo!”, “Tere ♥ Eli D”, “Dani ♥ Tere”, “→siempre seras la cura de mis #9 heridas”.

Vaig cap a Bellaterra. Aquesta vegada la classe la imparteix la Guadaira  Macias. Ens parla del gòtic internacional a l’Aragó, de les diferències entre l’anònim pintor Mestre de Sant Jordi i la princesa i el pintor Jaume Huguet, de les taules relacionades amb la taula de Sant Jordi i la princesa del MNAC, amb dues taules que es conservaven a Berlin i que desaparegueren el 1945, amb el retaule de San Pedro de Siresa, amb la taula d’un profeta conservada al Prado... de les atribucions, dels donants... També ens parla d’altres pintors i les vinculacions estilístiques: Arnau de Castellnou, el Mestre de Sant Bartomeu, el Mestre de Alloza...

Pel camí m’aturo a fotografiar una pedra que jo diria que és un mil·liari (o potser un fragment de columna?). Espero que pugui aclarir d’on prové.

Quan arribo a Anglès passo per la Impremta Pagès a recollir-hi uns quants calendaris i punts de llibre per repartir a la trobada de les famílies de catequesi a Amer, el proper diumenge. També passo per l’ANTEX  que em donen un fulletó explicatiu de la empresa (on hi treballen unes 400 persones!).

Al vespre, abans de la missa vespertina, fem el primer viacrucis d’aquesta Quaresma. Hi participen 25 persones (amb mi, 26). I missa de Quaresma.

En Ramon em comenta que li ha anat bé l’operació de cataractes i que ha mort la germana d’en Marturi, la Conxita (a.C.s.). 

dissabte, 9 de febrer del 2013

Veus d'aviram, sota l'encís de les disfresses...



dissabte, 2 / febrer / 2013

A la matinada fa un ruixadot i arriben a caure uns tres litres d’aigua.

El matí ve la mainada de catequesi, amb la Sílvia i l’Anna. En Joan i en Ramon venen a desmuntar el Naixement que hi ha al pati de la doma i endrecen les imatges al cambril de Sant Miquel. També retirem els altres pessebres de l’església.

Al migdia dino tranquil al pis i faig un xic de migdiada. A la tarda també endreço la col·lecció de naixements que tenia pel pis. Al lloc que ocupaven hi distribueixo unes quantres aiguabeneiteres que tinc, les més antigues, gairebé totes del s. XIX.

A la tarda hi ha el carnestoltes infantil. Passa pel davant de la doma un grup d’adolescents disfressades. S’escolta la música de la gatzara i de la rua infantil.

A Anglès celebro la missa de les famílies i faig una barreja amb la celebració de la Candelera. Quan acabem, passem a venerar la imatge de la Mare de Déu del Remei, que porta una espelma encesa a la seva mà. Mentre es passa a venerar-la, la gent va encenent la seva espelma a la de la Mare de Déu. La mainada hi encenien una petita bengala. I baixaven avall ben feliços.  

Val a dir que, a la missa, la mainada estaven molt esvalotats. Ben segur que sentien la tramuntana. Però tot i que algú pronosticava que n’hi hauria pocs, són una bona collada. El carnestoltes no els ha distret! En definitiva, tot és compatible quan els pares també s’hi fan.  

Venen uns amics de Palafrugell i sopem plegats. El tema estrella és la corrupció dels governants. Es constata malestar. A més m’obsequien amb el llibre d’en Ramon Piferrer i de l’Àngela Martí PASTORETS PALAFRUGELL 60 + 60. RECULL HISTÒRIC.   

Em ve al cap el poema de Josep Carner:

INVITACIÓ DE FEBRER

La sargantana es mou, devers
la fina esquerda;
mig s’han posat els ametllers
gonella verda.

A vila, avui, gent follejant
de cares blanques,
flocs de paper cabdellaran
damunt les branques;

faran, minyons d’aire estantís
i humils deesses,
veus d’aviram, sota l’encís
de les disfresses.

¡Oh, vine, vine, amb el teu seny,
i amb la teva esma;
puja quieta pel pedreny
dolça Quaresma!

¡Oh primavera de Jesús
que als cors espleta
i apars als homes un refús
de tan secreta,

tu que tens pau als horitzons,
que guardes mel en tes entranyes
i que ets morada com un fons
fet de muntanyes!

                        Josep Carner (1884 – 1970)
                        a SENY HUMILIAT


diumenge, 3 / febrer / 2013

Per sant Blai, sembra l’all.

A la missa anticipada d’ahir hi havia una bona volada de gent. El mateix constato a la missa de les 9 i a la del migdia. A Sant Martí la participació és, com sempre, més estable, gairebé sempre més de 30 persones.

A la missa del migdia també hi participen amics de Palafrugell. Abans de començar saludo la Carme i en Josep i la Montse i Montse (mare i filla). Mentre celebro em dóna la impressió que arriba una altra família de Palafrugell: i si. Són en Josep, la petita Lizbeth i els seus pares, que són bolivians. Els dos grups són veïns de carrer i, quan acabem la missa, es saluden amablement. L’un de l’altre desconeixien que vindrien a Anglès.

Amb en Josep, la Carme i les Montse, anem a dinar plegats.

En Ramon em comunica la mort d’en Mel,  Mn. Josep Maria Melció Pujol.

MN. JOSEP MARIA MELCIÓ I PUJOL va néixer a Banyoles l’1 de juliol de 1935. Va fer els estudis eclesiàstics al Seminari de Girona i, més tard, féu estudis de Teologia a la Universitat Pontifícia de Comillas. Fou ordenat prevere el 12 de setembre de 1965 a l’actual basílica de santa Maria de Castelló d’Empúries. Va exercir el ministeri primer com a vicari d’Arbúcies i després, el 1967, d’Hostalric. Del 1968 al 1970 es traslladà a Madrid per estudis. Mentre estudiava a Madrid, a les vacances, ajudava a la parròquia d’Anglès. El 1970 fou nomenat membre de l’equip sacerdotal de les parròquies de sant Cristòfor les Fonts d’Olot i de Batet. El 1977, ecònom de Riudaura i encarregat de la Pinya d’on en fou nomenat rector el 1985, càrrec que exercia en l’actualitat. Del 1996 al 2010 també fou capellà del santuari de la Mare de Déu de la Salut de Sant Feliu de Pallerols. Des del 1980 també era encarregat de Sant Andreu del Coll. Ha mort a Olot el 3 de febrer de 2013. Al cel sia!

dilluns, 4 / febrer / 2013 

En Tiri, des de Saint Gaudens, comenta que hi veu una volada de cigonyes. Li recordo la dita: Per sant Blai, la cigonya vola per l’espai.

A quarts de 10 del matí, amb en Ramon Oller, anem cap a Centenys, a la trobada que organitza l’equip de capellans afins al Pradó. Quan arribem, en Josep M. ens convida a visitar la petitona església parroquial romànica (amb alguna ampliació del s. XVIII. S’hi veneren sant Iscle i santa Victòria, també sant Valentí i la Mare de Déu del Remei.

En Josep Escós, el mossèn de Navarcles, ens parla del Concili Vaticà II: com el concili ha transformat el nostre ser i el nostre fer com a preveres. Especifica els objectius i mètodes conciliars, els canvis irreversibles que comportà (Valor de la Paraula de Déu, cristocentrisme, pèrdua de la por, pluralisme religiós, revalorització de la consciència individual, valoració de l’humanisme...), els canvis notables que tot just es comencen a aplicar (responsabilitat dels laics, nova manera de fer de rectors, articulació del llenguatge religiós, nova manera de presentar l’ètica i la moral...), els canvis que tot just s’han començat a aplicar (litúrgics, institucionals, pobresa i testimoni de l’Església, valor i rol de la dona...).

Val a dir que és ben interessant el que ens diu i també tot el que expressem els companys a la taula rodona on hi participem cordialment la quinzena d’assistents. Quan acabem anem a dinar plegats enfortint l’amistat i perllongant els comentaris, si bé ens cal plegar aviat perquè som varis els que volem participar a les exèquies d’en Mel.

Cap a dos quarts de quatre arribem a Sant Esteve d’Olot i ja gairebé no hi queda lloc per seure. Em situo a l’ala nord, al davant de la capella de la Puríssima.  M’assec al banc on hi ha una  una colla de Banyoles: en Xico Grau de Can Fiola, en Pujol, en Martirià Comalat... Al banc del davant hi ha la Maribé i la seva germana, i més endavant, l’Anna Maria, l’assistenta de la rectoria, que també m’havia fet les sopes, quan jo era a Olot. Al banc dal darrera hi ha en Mon Marquès, en Ramon Pibernat, la Quima... A l’altra costat hi ha l’Ignasi, que em comenta que hi assisteixen unes 700 persones: ho pot saber bé. També hi veig en Lluís Roura i d’altres coneguts.

Els familiars que presideixen el dol són els Pujol, els que van ser nedadors, la muller del Dr. Enric Juncà, el fill d’en Josep Llorens, en Pujol de les pells.  Al banc de les autoritats, vora el sepulcre de la Lliberada Ferrarons,  hi veig la meva cosina Queta Planadecursach. També, enmig de la nau, hi he vist la Rossa d’Anglès, en Joan Riu, en Forcano...

Al presbiteri hi concelebren una trentena de capellans presidits pel bisbe Carles, que excusa el bisbe Francesc, convalescent. No hi ha ningú de la cúria. Òbviament també hi ha el rector d’Olot, els capellans que són fills d’Olot, els que hi treballen... Al final de la cerimònia en Costa de Calella recita el Cant Espiritual d’en Joan Maragall. Quan els capellans es retiren, mentre canten un gori-gori que ningú segueix,  s’eleva una sentida ovació que omple la nau de dalt a baix.

Quan sortim, saludo els companys (en Jaume, en Marturi...), els parents (en Xavi Baus), els coneguts de quan estava a Les Fonts...  (sembla que encara em recorda algú, tot i que han transcorregut 40 anys)

I rabent, anem per avall. A la doma encara hi ha la mainada de catequesi, però no sóc a temps per trobar-me amb la mainada i els pares de Bonmatí. Vatua l’olla!

dimarts, 5 / febrer / 2013

En Tiri comenta que per Saint Gaudens n’ha passat alguna ja que ha vist una quarantena de polis amb equips d’assalt que han entrat a una casa propera a on ha passat la nit amb el camió. Li dic que vigili.

Toca anar cap a Vilassar de Mar. El desplaçament és tranquil i ja es respira primavera. A l’autopista hi coincideixo amb altres vehicles que ja identifico dels altres dies a la mateixa hora. Mentre sóc a l’àrea del Monseny, hi desembarquen una colla de jubilats que van a Sant Joan Despí, als estudis de TV3. Són de la vall d’Hostoles hi algú m’identifica i em saluda: els Finet...

Al Museu Monjo continuo el fitxatge de les peces o esbossos de terracotta. També en classifico una dotzena: unes figures eqüestres, un apòstol, Isis, uns infants...

Retorno tranquil·lament cap a Anglès. I a la tarda, feinejo pel despatx i per la casa. Em fan mal tots els ossos.

dimecres, 6 / febrer / 2013

Tinc en despatx obert i atenc vàries visites. Una persona gran, gens suspecte d’idees esvalotades, em fa riure quan m’engalta: “Si, com ens volen fer creure des de Madrid, la independència fos realment una cosa dolenta per Catalunya, ja ens l’haurien concedida”.

En Joan ve a plantar el manat de cebes que em regalà la Mercè. Quan surto a l’hort cullo un parell d’enciams per dinar: serà la primera verdura que, aquest any, menjo de l’hort. La Cris i la Consol venen a repassar els rams i l’ornamentació de l’església. La Marta fa neteja. Es gira fred. 

Dino aviat: un bol de puré de verdures que sobrà del sopar del dissabte, una amanida d’enciam i una botifarra i, per postres, una pera. També prenc llet ben carregada de cafè. I marxo aviat cap a Barcelona.

A la Fundació Miró ens trobem la colla que seguim el curs (4 nois i 7 noies). La Teresa Muntaner ens comenta les tècniques per dilucidar les còpies de l’obra de Miró. Primer ens parla de les còpies fetes o dirigides pel mateix Miró, com un seu autoretrat o alguna reconstrucció d’alguna obra desapareguda del seu taller de París, en ocasió de la Guerra Mundial.    

També ens mostra els quaderns on Joan Miró hi realitzava els apunts i els esbossos de les seves pintures (a partir del 1930) que serveixen per autentificar teles de les que se’n desconeixia la ubicació i que alguna vegada apareixen en alguna subhasta. A més, els quaderns, també servien al pintor com d’inventari de la seva producció. Es veu que aquests quaderns sempre els traginava del seu taller de París a la seva casa d’Horta, i a l’inversa.

Hi ha també les còpies o estudis de joventut que Joan Miró realitzava sota el mestratge del pintor Modest Urgell, com deixa clar ell mateix, en signar. La pregunta és si aquells dibuixos es poden considerar obra del pintor Miró.

L’altre tema és el de les considerades falsificacions del tot. Certament que hi ha falsificadors molt hàbils, però Miró fou lúcid i ho deixà tot molt pautat per evitar-ho. I quan se n’ha produït alguna, ha estat fàcilment detectable, si bé hi ha algun cas amb dubtes.

Acabem fent uns exercicis d’anàlisi i de comparació d’algunes litografies, amb guants de làtex, comptafils... Comparo dos cartells del Mundial de Fútbol del 1982 que dissenyà el pintor. L’un és un HC (fóra de comercialització), molt net i polit, i que forma part del fons de la Fundació (per tant, del tot autèntic). L’altre és un cartell de la sèrie numerada (penso que és el n. 96 de 150). Està molt enfosquit i els colors no coincideixen del tot ja que l’excessiva exposició lumínica deteriora molt els colors, el paper, les teles... Malgrat hagi estat mal conservat, també és autèntic.   

I amb aquesta, acabem les visites a centres d’art contemporani. Quan surto acompanyo en Guillem a casa seva, a la ronda Sant Antoni. I m’escapo de Barcelona, cap a Anglès. M’aturo a l’àrea del Montseny: el menjar és car i de plàstic. A més, hi veig alguna corredissa. No fa bo entretenir-se gaire per allà i en marxo aviat. Entre Hostalric i Riudarenes es nota que ha plogut una mica. A quarts de 10 ja sóc a la doma. Veig que hi ha caigut uns dos litres d’aigua.

dijous, 7 / febrer / 2013

Feinejo una estona pel despatx. Cap a les 11 surto cap a Bonmatí, a visitar els ancians de la parròquia i a portar-hi Nostramo. Trobo un avi triant enderiat fesols i mongetes, que estan barrejats. Es veu que ha estat oli en un llum per tenir-lo entretingut. I quan acaba, van a la cuina, barregen de nou les llegums i, al cap d’una estona, li tornen a donar i ho torna a triar. També visito en Pepito Pla i li trec una fotografia per enviar al seu amic, en Pompeyo. La Paquita em parla del germà Manel Vallmajor, religiós de Sant Joan de Déu. 

A la tarda oficio les exèquies de la Lola. Havia treballat a la Burés i a la guarderia de les hermanes. Quan acabo, em ve a saludar un noi de Colomers. Em diu que és en Jordi Ferrerós. Em comenta que, ell i la seva colla, em tenen un bon record i que, fa pocs dies, en parlaven a Cal Esclopeter. Sempre val més.

Dissabte retiràrem els diorames nadalencs de l’església. Porto a casa d’en Joan  Noguer els sis que hi havia a l’altar de sant Antoni i li agraeixo la seva col·laboració. Saludo a la seva muller i al seu nét, en Marc. En Joan em comenta que dos dels seus germans estan casats a Banyoles i que, una de les seves cunyades, és la Teresa Freixas, veïna de casa meva i, la seva família, bona amiga de la meva.

Al vespre, després de la missa, participo a la reunió de capellans de l’Arxiprestat. Parlem de la reforma litúrgica promoguda pel Vaticà II, de la trobada de catequesi del diumenge 17 de febrer a Amer, de la Quaresma... Sopem tot celebrant una mica el dijous gras: “El dijous llarder botifarra, botifarra; el dijous llarder, botifarra menjaré”.

Torno a la doma quan ja són més de dos quarts de dotze. Constato que avui, al DIARI DEL CAPELLÀ, hi ha accedit més d’un centenar de visites des d’Israel. Shalom!

divendres, 8 / febrer / 2013

Obro l’església i vaig cap a Bellaterra. El termòmetre no puja de 1 grau. Tenim les darreres classes amb en Rafel Cornudella. Ens parla dels pintors valencians del s. XV influenciats pel pintor flamenc Jan van Eyck (+ 1441) i sovint vinculats al rei Alfons el Magnànim.

El pintor més destacat és Lluís Dalmau (+ c. 1460) que, nascut a València, fou enviat a Flandes on tot fa pensar que es relacionaria directament amb Jan van Eyck. Les seves obres més destacades són el retaule de Sant Baldiri (a Sant Boi de Llobregat) i la coneguda Verge dels Consellers, ben documentada i amb influències patents de Jan van Eyck.

Els altres pintors destacats són Lluís Alimbrot (nascut a Bruges), Joan Reixach, el Mestre de la Porciúncula... I així, des les 10 fins la 1.

Quan acabo marxo tot xino-xano i m’aturo a dinar al mateix lloc dels darrers dies. Ho aprofito per contestar telefonades, correus... M’aturo un moment a Santa Coloma a proveir d’alguna cosa. I cap a les 4 ja sóc a la doma.

A la tarda estic amb els grups de catequesi.  Una cinquantena (pares i mainada) em confirmen la participació a la trobada de catequesi que tindrem a Amer el diumenge 17. Encara no tinc la confirmació de la mainada que ve el dijous.

Un matrimoni ve a demanar el baptisme per la seva filla, la Maria. Quan se’m presenten ella em diu que és filla d’en Joan Cañigueral Geis. Quina il·lusió que em fa! Amb en Joan començàrem el primer curs, al Seminari Menor, el 1965 i vam bons companys i amics durant cinc cursos, fins l’estiu del 1970.

Després de la missa vespertina, sopo, i aviat em fico al llit. Estic cansat i també cal descansar un xic. 

dissabte, 2 de febrer del 2013

Pel mes de febrer, un dia dolent i l'altre també.


dissabte, 26 / gener / 2013

Em toca dia de família. A Can Teixidor fem un xic d’endreça pels fores de la casa. Tota la família tenim la dèria de guardar coses. A vegades poden ser coses interessant però algunes vegades són simplement rampoines. I de tant en tant, cal fer brigada.

Amb els nebots traiem testos, jardineres, samals... N’hi ha de totes mides i categories. Les aprofitables, sobretot amb cactus, les amunteguem cap a la part més oriental del pati exterior. La façana principal queda sanejada i neta. Veurem quants dies durarà.

Dinem plegats la Carme, en Josep, la Collell i el seu marit, la Nuri i el seu company i dos dels mini nebots, en Patllari (que està content perquè li ha caigut una dent i els angelets li han deixat un regalet sota el coixí) i en Ferriol (que està pioc i covant una grip).

Parlem de temes diversos de la família. Entre altres comentem que, demà, el pare faria 101 anys. També parlem que dos germans seus (crec que un es deia Carles , i sinó la M. Pilar ja s’afanyarà a esmenar-m’ho, i una germana), que moriren a aquesta mateixa casa per culpa del grip, també fa un centenar d’anys.

A la tarda vaig cap a Bonmatí. Hi arribo una estona abans i em va bé per fer també un xic d’endreça. A la missa hi participen una quarantena de persones i en Rodrigo hi fa d’escolà.

A Anglès la mainada fan vaga de fer d’escolans, tot i que en venen una colla a missa (la Jana, la Berta, la Gina, la Núria... ).  

Després de menjar un bon plat de sopa, vaig aviat a dormir. Fent neteja, he fet un xic d’exercici físic i estic un xic cansat.

diumenge, 27 / gener / 2013

Em llevo aviat. Els llençols no se m’enganxen. M’adono que no vaig penjar al bloc les notes de la setmana al Diari del Capellà. Ho preparo aquest matí.

Després de la missa de les nou, com faig sempre, vaig cap a Sant Martí Sapresa i m’hi trobo amb la sorpresa del dia. Al davant mateix de la porta d’accés a l’església, gairebé barrant-ne el pas, hi ha aparcat un Ford blanc amb matrícula de Lleida. El lloc queda molt amagat de la carretera. Tothom se n’estranya. Jo també, i ho comunico als mossos.

Quan m’estic revestint, a la sagristia, ha sortit un home de la rectoria, ha tret el cotxe del davant de l’església i l’ha deixat a l’aparcament del cementiri, vora de la rectoria. Tot seguit ha entrat de nou a la rectoria per la porta principal i n’ha tancat el portal, darrera seu.

Un cop he acabat la missa (que he celebrat precipitadament), he telefonat de nou als mossos. Gairebé tothom s’ha quedat per fer-me costat mentre ens esperàvem. Quan ha arribat la patrulla, he obert amb les claus meves la porta lateral que sempre he utilitat per accedir a la rectoria. Els mossos han entrat i hi ha trobat l’home tot sol a qui han identificat (i reconegut).

Es veu que accedí a l’interior forçant una finestra de l’eixida (trencant-ne el vidre) i s’hi ha instal·lat endollant una estufa elèctrica a l’escomesa de la casa (i de la parròquia). L’home no ha posat cap mena de resistència i ha sortit de la casa demanant-me excuses. No li he retret res ni he fet cap denúncia. A la tarda, ho comunico als responsables del bisbat perquè decideixin què cal fer-ne de la casa. Els feligresos han esperat fins que s’ha resolt tot i fins i tot una persona ha ofert  a l’home algun euro.

Amb tot l’enrenou, he arribat just per celebrar la missa de migdia, a Anglès. M’hi fan d’escolà en Marc (que em comenta que els seus avis són de Banyoles) i la Maria. Quan acabem la missa, venen a saludar-me dos homes. Em diuen que són de Capellades. El més gran (i pare del més jove) és en Ferran Galofré. Em diu que era germà de Mn. Joan Galofré Raspall. I el pare d’ells dos em diuen que va ser un imatger reconegut d’abans de la Guerra Civil, en Joan Galofré Sabater.  
   
A la tarda estic tranquil i enllesteixo el santoral pel web (i el face) Pregaria.cat.

dilluns, 28 / gener / 2013

En Joan feineja per l’hort i hi planta cebes. Sembla que la setmana entrant ja podré menjar algun enciam i algun cabdell.

Venen un parell de visites. I vaig a fer un parell d’encàrrecs. Al migdia ve l’Assumpta a fer el cafè i parlem de la seguretat a les cases aïllades. Ahir, una feligresa de Sant Martí, mentre esperàvem els mossos, em comentava que, de joveneta, no s’hi havia pensat gaire per agafar una escopeta quan els semblà que, de nit, els havia entrat algú a la casa. La seva mare s’acontentà amb una escombra. Com que van arribar els mossos, no vaig assabentar-me de com acabà.  

A la tarda oficio les exèquies de la Maria, la muller d’en Mansueto. Ella i la família són coneguts i l’església s’omple. 

Venen la mainada de catequesi. Celebro la missa vespertina al baptisteri...

dimarts, 29 / gener / 2013

Com cada matí de dimarts, surto aviat cap a Vilassar de Mar i arribo d’hora al Museu Monjo. Em rep la Gemma, em vesteixo la bata blanca i pujo a la segona planta, on m’espera la Montse.

Continuem l’inventari de les terracottes de l’Enric Monjo, les peces més directament produïdes per ell. Vaig coneixent la feina i arribem a inventariar una desena de peces: baix relleus d’ornamentació del cadirat de la catedral de Terrassa, la figura de san Sebastià i la de sant Roc, un geni alat que ves a saber on anà a parar l’escultura, dues figures jacents (una és l’esbós de la Verge Adormida per la catedral de Barbastro), un baix relleu amb el Pare etern, una Verge sedent...

Per temes de feina, la Collell va a Bonn. En Tiri es limita a voltar pel sud de França, però sembla que haurà de covar una grip. A la tarda ens enviem algun missatge.  

Dimecres, 30 / gener / 2013

Al matí atenc al despatx: un parell de persones per encomanar sufragis, preparació d’un expedient, alguna telefonada, correus...

Dino aviat i surto cap a Barcelona. Tinc la classe a la Fundació Miró. Aparco pujant al castell de Montjuic. Ens fan la classe en Jordi Juncosa (cap de les exposicions i de registre de la Fundació) i la Teresa Muntaner.

Ens presenten el funcionament de la Fundació, les mesures de conservació, la documentació de cada peça... Ens comenten la formació de la Fundació a partir d’una exposició a l’Hospital de la Santa Creu el 1967 i el contingut del llegat (cap a 250 pintures,, unes 150 escultures, més de 10 mil dibuixos)...

Ens fan la descripció de l’obra arquitectònica d’en Sert, dels peròs i els contres, de l’encaix amb l’obra de Miró i de les diverses exposicions temporals, de les mesures de seguretat, de climatització, de il·luminació, dels agents de deteriorament, de la manipulació de les obres, del trasllat per exposicions o cessions temporals...

També visitem les exposicions (amb l’exposició de Miró i d’artistes contemporanis i emergents: Yves Klein, Andy Warhol, Herman Nitsch, Akira Kanayaha, Otto Piene, Günter Vecker, Kujiko Shiraga, Kazuo Shiraga, Shozo Shimamoto, Shadarahu Horio...), els dipòsits i l’edifici... En definitiva, entre una cosa i altre, estem veient les estripes dels museus, de les sales d’exposicions, de l’art contemporani...

A la Fundació Miró tinc el goig de trobar-me amb en Pep Comas. Feia molt i molt que no el veia.

De retorn, vaig escoltant les notícies: operació Clotilde a Lloret, cas Bárcenas, Cas Mercuri a Sabadell, cas Palau a Barcelona, cas Urdangarin... I encara hi ha el cas Pretòria a l’Hospitalet, cas Gurtel... Això si que és una autèntica crisi! Aquí algú ha engegat el ventilador i, Déu meu, quin merder!    

dijous, 31 / gener / 2013

Ara pla l’hem feta bona, amb les informacions que surten avui publicades. Això acabarà malament i el problema és que el malestar és creixent entre la gent i tot plegat pot ser un pet com una aglà! I a qui tocarà el rebre? Als menys culpables i als més innocents. Segons alguns, les aspiracions dels catalans desestabilitzen enormement, però la corrupció creixent de la classe política, no afectarien l’estabilitat social i política.  De moment, cap dels bisbes no diu res, i menys els que es van pronunciar contra de les aspiracions dels catalans. I el meu bisbe està més que excusat perquè s’està d’una intervenció quirúrgica.

Dino amb els de casa. A la tarda, vaig a comprar una mica i també vaig a Girona per comprar-hi bengales per la celebració de la Candelera amb la mainada de catequesi.

Abans de les 6 ja sóc a la doma. Contesto algun missatge, preparo la classe de demà, celebro la missa vespertina...

Els dies, al matí, ja s’han allargat més d’un quart, i al capvespre, més de tres quarts.

divendres, 1 / febrer / 2013

Surto aviat cap a classe a la Universitat Autònoma. És interessant la tertúlia que segueixo amb en Pere Portabella, en Josep M. Terricabras, la Itziar Gonzalez... Es ben interessant. Arribo a la UAB abans de les 10 i puc parlar una estona del meu treball de curs amb el professor.

A classe, un cop presentats els trets de la pintura del s. XV entorn de l’escola de Girona (Joan Antigó, els Borrassà, algun anònim...) i entorn de l’escola de Lleida (Pere Teixidor, Jaume Ferrer...), ens parla del retaule de Sant Antoni Abat de Vilanova de Sixena i de les seves peculiaritats.

A partir del Calvari que hi ha a l’àtic del retaule de Sant Antoni Abat, desenvolupa un estudi iconogràfic de la Verònica de Crist i de la Verònica de la Mare de Déu. La Verònica de Crist, elaborada a partir d’una tradició oriental testimoniada al s. VI d’un retrat autèntic de Jesús (Vera Icona) que obtingué Agbar, rei d’Edesa, que obtingué la guarició del Senyor (Lluís Borrassà deixa constància d’aquest episodi al retaule de Santa Clara (M.E.V.). La versió occidental derivà en la tradició tardana (s. XIII?) de la dona pietosa que hauria eixugat el rostre del Senyor, camí del Calvari. La representació de les dues tradicions de la Verònica de Crist es representà a diversos retaules gairebé sempre de forma frontal.

La tradició de la Verònica de la Mare de Déu es centra en el relat que l’evangelista sant Lluc hauria estat pintor i hauria representat la Mare de Déu en un dels seus quadres. Aquesta tradició arrelà profundament a les terres catalanes i sovint s’han venerat còpies de diversos pintors obtingudes d’un retrat més antic (bizantí, i aquest de perfil) de la Mare de Déu.

A partir d’aquí ens presenta diverses còpies dels dos retrats o icones realitzats per diversos pintors del gòtic internacional.

La tercera part de la classe és per presentar la pintura flamenca del s. XV, fonamentalment els germans Van Eyck. Primer es destaquen els valors propis de preciosisme, naturalisme, detallisme, simbolisme... es contraposa a la pintura contemporània florentina...       
   
Poc després de la una sortim de classe. Han estat tres hores picades de classe, amb una pausa de 10 minuts escassos. No es veu gaire gent ja que ha acabat el semestre i hi ha uns dies gairebé perduts. Retorno tot xino-xano i m’aturo a dinar a Gualba: sembla que he trobat el restaurant que em convé.

Quan arribo a Anglès, a la tarda, preparo un xic la trobada de catequistes i estic una mica pels grups de catequesi.

Al vespre, a les nou, ve en Miquel Àngel Ferrés per parlar als catequistes de l’arxiprestat de la iniciació a la pregària de la mainada i dels adolescents. Com sempre, és brillant i entenedor. D’Anglès hi ha 7 catequistes. De mossens som en Ramon, l’Elies, l’Ignasi i jo. Quan acabem, hi ha un xic de ressopó que han preparat els d’Anglès. L’Alfred està content perquè en Miquel Àngel és el mossèn que beneí el seu matrimoni, fa 18 anys.

Quan està tot endreçat, vaig cap a l’Aliança on hi ha la colla dels Pastorets que hi ha sopat (convidats). Els saludo, prenc una infusió, parlem, riem...

Retorno a la doma cap a la una de la nit. Escolto una estona les notícies: pudor creixent de corrupció. I els populars no saben com sortir-se’n. I això que també s’havien divertit quan els rumors afectaven altres formacions. El cert és que, com més explicacions donen, més penso en les explicacions que es donaven en ocasió de l’atemptat del 11 de març del 2004 a Madriz. També en ocasió de l’enfonsament del petroler Prestige davant les costes de Galícia el novembre del 2002. I en Mas ho vol arreglar? Ara pla!