dissabte,
9 / febrer / 2013
De
bon matí el termòmetre indica una temperatura de menys d’un grau. Quan ve la
Sílvia per la catequesi, li carreguem el cotxe de bosses plenes de taps per
l’Elena.
Feinejo
tot el dia per casa. Tinc l’esquena (zona lumbar) i les espatlles adolorits.
Això d’anar viatjant, amunt i avall, no em prova massa: segurament no tinc el
seient prou enlaire.
A
la missa de Bonmatí hi ha tres escolans: l’Adrià, la Sandra i en Rodrigo. Tant
de bo vinguessin sovint i continuessin molt temps.
Quan
surto de l’església de Bonmatí encara hi ha claror del dia. És agradable.
Sis
escolans a Anglès: en Samuel, la Jana, la Berta, la Laia, la Gina, la Núria .
diumenge,
10 / febrer / 2013
El
matí és fred. Celebro les misses amb tranquil·litat. Quan, a Sant Martí, visito
la Maria em recita una cantarella del dia: “A setze el pa, a setze el vi, el pobre
Carnestoltes s’acabava de morir. Se’n va a la plaça i se’n beu un got de vi”
A
Anglès, a la missa del migdia, hi celebren el 60 aniversari del seu matrimoni
la Maria i l’Avelí. Mentre faig l’homilia, és sent un gran crit que sorprèn a
tothom i fins provoca riota i un cert enrenou. Com no podia ser d’altra manera,
ha estat un estrepitós esternut d’algú que li agrada eixamorar de forma
ostentosa.
El
Barça ens alegre el matí, l’Espanyol, el vespre, i el Barça de basquet, també
el vespre. I encara ens alegren més els aficionats que assisteixen a la final
del basquet.
Vaig
fins a Olot a fer-hi una passejada. Em trobo amb un amic que té ganes de
parlar. Vaig a l’Europa. Hi fa de cambrer un noi subsaharià de pell ben fosca.
El seu català és excel·lent, ben bé garrotxí. Aquesta mena d’integració és la
que no suporten els espanyolistes que havien programat l’abundant immigració a
Catalunya com una arma de destrucció de la nostra identitat. Gràcies, noi, i
gràcies a tots els que, com tu, heu vingut de lluny i us heu integrat tan
magníficament a la nostra societat.
dilluns,
11 / febrer / 2013
El
dia és cluc i fred. El matí feinejo pel despatx. Es presenta un dia tranquil.
Poc
després de les 12 m’arriba la notícia del dia, l’anunci de Benet XVI de deixar el pontificat
el proper 28 d febrer: un gest que l’honra. Ja m’imagino les corredisses pel
Vaticà i dels cardenals. Que Déu hi faci més que nosaltres!
A
la tarda venen la mainada de catequesi. La vida de l’Església continuarà igual,
tant si hi ha un papa com un altre, tant si hi ha un rector com un altre. La
mainada sembla que avui estan un xic més tranquils. Quan estan tots a lloc i
treballant, vaig cap a Bonmatí, a la reunió que hi ha amb els pares per
preparar la primera comunió i l’acabament del curs. Concretem el dia (26 de
maig) i parlem dels detalls de la celebració. Esclaten a riure quan els comento
que no cal que disfressin la mainada i que és ara, els dies de carnestoltes, quan
la gent i la mainada es disfressen.
Molts
dels qualificatius d’admiració que s’utilitzen aprovant la decisió de Benet XVI
són qualificatius semblants als que es feien servir aprovant la decisió de Joan
Pau II de romandre en el pontificat malgrat el seu deteriorament físic. O ara o
abans algú no parlava amb sinceritat. Clarament, prefereixo el gest de Benet
XVI.
Aquest
80 aniversari del tractat del Laterà (festa nacional de l’Estat del Vaticà)
haurà estat ben mogut.
Darrer
papa germànic va ser Adrià VI (1522 – 1523) que era bisbe de Tortosa (1516 –
1522), en temps de Carles V (de qui n’havia estat preceptor). Adrià d’Utrecht
va ser elegit papa sense haver assistit al conclau ja que no es mogué de
Tortosa per anar a Roma. I, a més, no canvià el seu nom de pila. Assabentat de
l’elecció, havent salpat a Tortosa, de camí cap a Roma, s’aturà al monestir de
Sant Feliu de Guíxols per pernoctar-hi i reposar-hi abans de fer la travessa.
Com a curiositat, els bisbes que l’han succeït a la seu de Tortosa tenen el privilegi d'usar solideu vermell, el
solideu cardenalici, que els concedí aquest papa que fou bisbe de Tortosa
essent cardenal.
dimarts,
12 / febrer / 2013
Vaig
a Vilassar de Mar. Cada vegada trobo el viatge més agradable i, sobretot, cada
vegada m’agrada més la lluminositat de la vila. Al Museu Monjo inventario
varies peces: la maqueta d’un obelisc commemoratiu que s’exhibeix a Miami, una terracota
d’un Crist jacent, la maqueta del portal de la capella del Bon Consell, un baix
relleu d’una banyista, una campaneta...
De
retorn, no em puc entretenir gaire. A quarts de cinc, a Bonmatí, oficio les exèquies
de la Francisca Garcia (80a.).
El
pati de la catequística s’omple de bosses de taps que arriben de tot arreu:
Vilassar de Mar, Bescanó... I ben segur que, les que s’han lliurat des de la
Parròquia d’Anglès deuen ser cap a mitja tona.
Creix
el desprestigi moral i ètic dels grans partits sobretot pel gran menyspreu
envers els problemes reals de la gent. Creix, en canvi, el prestigi moral i
ètic dels moviments socials preocupats pels problemes de la gent. La prova, tota
la campanya i tot el moviment que ha portat al congrés la ILP de dació en
pagament de les hipoteques. I estic segur que no s’acabarà aquí.
I
molts polítics han gallejat del desprestigi que té l’Església. Segurament és el
que els interessa. Però el missatge no depèn de l’estructura. I el que els fa
mal és el missatge.
dimecres,
13 / febrer / 2013
A
les 9 vaig a l’escola de les dominiques. Reuneixen tots els alumnes a la capella,
petits i gran, i intento oficiar una cerimònia de la cendra. Els comento que
som com un hort que cal cuidar bé al llarg de l’any perquè, a partir de la
primavera, pugui anar produint les hortalisses adequades: fangar, esporgar els
arbres, assaonar, sembrar, regar, cavar i netejar d’herbes... Ho coneixen bé
perquè gairebé tots els seus avis ho fan. I nosaltres, si volem que a la nostra
vida produeixi bons fruits, hem de fer quelcom semblant de manera que, amb la
Primavera de Jesús (que és la Quaresma) a la nostra vida hi creixeran tota mena
de bones obres. El Pep els fa cantar (i se’n surt molt bé). Finalment passen un
per un a rebre un xic de fang i cendra que ho faig, amb el dit polze, marcant
el front amb la creu. I tots contents de quedar enfangats.
A
la tarda venen a la doma la mainada del reforç escolar. Són una quinzena. Si hi
hagués més voluntaris, en podrien venir més.
Al
vespre celebro la missa vespertina del dimecres de cendra. Hi participem
quaranta persones justes. Els cants sonen molt bé perquè tothom s’hi fa doncs coneixen
bé els cants.
El
senyor bisbe ens comunica per correu electrònic la seva millora i que, ahir a
la tarda, va sortir de l’hospital Josep Trueta per a continuar, a la seva
residència, la recuperació de la intervenció quirúrgica a que va estar sotmès
fa un mes. Segons diu ell mateix “el procés és lent però ben encaminat” de
manera que a poc a poc es podrà anar incorporant a les tasques que el seu
ministeri li demana. També agraeix
l’interès que s’ha mostrat a la seva persona, tant per les pregàries com per
les mostres d’estimació que ha rebut. Déu faci que vagi millorant.
Amb
la renúncia de Benet XVI, un dels reptes que haurà d’afrontar l’Església amb
l’elecció del nou papa és si vol ser realment Poble de Déu que s’insereix en la
vida del nostre món per fer-hi present l’Evangeli (d’acord amb les indicacions
del Vaticà II) o bé si es vol reduir a ser una secta que s’aïlla en els seus
ritus i en les seves veritats. I a més hi ha tot el reguitzell de problemes
organitzatius i interns de l’Església i del Vaticà.
dijous,
14 / febrer / 2013
De
bon matí venen les pabordesses de la Confraria de la Mare de Déu de l’Escombra,
i tot va en doina. Quan acaben la neteja de l’església, amb les que no els va
ser possible participar-hi ahir, fem una breu cerimònia de la imposició de la
cendra.
La
M. Àngels ve per parlar d’un lloc on poder assajar. Li comento el tema de
l’ànima en pena que volta per Mas Llunés, segons m’informaren tot dinant a Sant
Amanç ja fa una colla de dies. I pel que sembla no seria del tot una ànima en
pena.
Com
que el dia de la Candelera no va ser possible celebrar-ho, amb la colla que
formen part del grup de Vida Creixent ho celebrem avui, a Ca l’Elisa. Aquí no
queda res endarrerit. El restaurant està ben ple. Quan estem acabant, ve un
grup que celebren un casament i, encara, el grup dels caçadors, que hi venen a
dinar cada setmana. Quan sortim saludo en Miquel Pujol, el germà d’en Joan, que
resulta que és l’avi de l’Aniol, un dels infants que ve a catequesi.
El papa s’ha acomiadat del clergat de Roma i en
el seu comentari ha ressaltat la validesa del Concili Vaticà II, el que ha
suposat per a l'Església i la importància dels documents emanats. Benet XVI,
que hi va participar, ha assegurat que encara queda molt per fer, que la
lectura del Concili que va llançar l'Església cap al tercer mil·lenni encara no
ha estat completada i que cal seguir mirant-hi per construir l'Església del
futur.
divendres, 15 / febrer / 2013
Comencem el dia amb el cel emboirat. El
termòmetre marca 1º. L’estiu ja s’acosta. Quan obro els portals de l’església,
llegeixo uns grafits que, amb lletra molt clara i elegant, han escrit amb retolador
a les pedres dels escalons del portal de sant Miquel: “gorda, te quiero!”, “gordittah!, #9 t’estimo!”, “Tere ♥ Eli D”,
“Dani ♥ Tere”, “→siempre seras la cura de mis #9 heridas”.
Vaig cap a Bellaterra. Aquesta vegada la classe
la imparteix la Guadaira Macias. Ens
parla del gòtic internacional a l’Aragó, de les diferències entre l’anònim
pintor Mestre de Sant Jordi i la princesa i el pintor Jaume Huguet, de les
taules relacionades amb la taula de Sant Jordi i la princesa del MNAC, amb dues
taules que es conservaven a Berlin i que desaparegueren el 1945, amb el retaule
de San Pedro de Siresa, amb la taula d’un profeta conservada al Prado... de les
atribucions, dels donants... També ens parla d’altres pintors i les
vinculacions estilístiques: Arnau de Castellnou, el Mestre de Sant Bartomeu, el
Mestre de Alloza...
Pel camí m’aturo a fotografiar una pedra que jo
diria que és un mil·liari (o potser un fragment de columna?). Espero que pugui
aclarir d’on prové.
Quan arribo a Anglès passo per la Impremta Pagès
a recollir-hi uns quants calendaris i punts de llibre per repartir a la trobada
de les famílies de catequesi a Amer, el proper diumenge. També passo per
l’ANTEX que em donen un fulletó
explicatiu de la empresa (on hi treballen unes 400 persones!).
Al vespre, abans de la missa vespertina, fem el
primer viacrucis d’aquesta Quaresma. Hi participen 25 persones (amb mi, 26). I
missa de Quaresma.
En Ramon em comenta que li ha anat bé l’operació
de cataractes i que ha mort la germana d’en Marturi, la Conxita (a.C.s.).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada