dissabte, 16 de febrer de 2013

A mig febrer, mitja palla i mig graner



dissabte, 9 / febrer / 2013

De bon matí el termòmetre indica una temperatura de menys d’un grau. Quan ve la Sílvia per la catequesi, li carreguem el cotxe de bosses plenes de taps per l’Elena.

Feinejo tot el dia per casa. Tinc l’esquena (zona lumbar) i les espatlles adolorits. Això d’anar viatjant, amunt i avall, no em prova massa: segurament no tinc el seient prou enlaire.

A la missa de Bonmatí hi ha tres escolans: l’Adrià, la Sandra i en Rodrigo. Tant de bo vinguessin sovint i continuessin molt temps.

Quan surto de l’església de Bonmatí encara hi ha claror del dia. És agradable.

Sis escolans a Anglès: en Samuel, la Jana, la Berta, la Laia, la Gina, la Núria .   

diumenge, 10 / febrer / 2013

El matí és fred. Celebro les misses amb tranquil·litat. Quan, a Sant Martí, visito la Maria em recita una cantarella del dia:  “A setze el pa, a setze el vi, el pobre Carnestoltes s’acabava de morir. Se’n va a la plaça i se’n beu un got de vi”

A Anglès, a la missa del migdia, hi celebren el 60 aniversari del seu matrimoni la Maria i l’Avelí. Mentre faig l’homilia, és sent un gran crit que sorprèn a tothom i fins provoca riota i un cert enrenou. Com no podia ser d’altra manera, ha estat un estrepitós esternut d’algú que li agrada eixamorar de forma ostentosa.

El Barça ens alegre el matí, l’Espanyol, el vespre, i el Barça de basquet, també el vespre. I encara ens alegren més els aficionats que assisteixen a la final del basquet.  

Vaig fins a Olot a fer-hi una passejada. Em trobo amb un amic que té ganes de parlar. Vaig a l’Europa. Hi fa de cambrer un noi subsaharià de pell ben fosca. El seu català és excel·lent, ben bé garrotxí. Aquesta mena d’integració és la que no suporten els espanyolistes que havien programat l’abundant immigració a Catalunya com una arma de destrucció de la nostra identitat. Gràcies, noi, i gràcies a tots els que, com tu, heu vingut de lluny i us heu integrat tan magníficament a la nostra societat. 
 
dilluns, 11 / febrer / 2013

El dia és cluc i fred. El matí feinejo pel despatx. Es presenta un dia tranquil.

Poc després de les 12 m’arriba la notícia del dia,  l’anunci de Benet XVI de deixar el pontificat el proper 28 d febrer: un gest que l’honra. Ja m’imagino les corredisses pel Vaticà i dels cardenals. Que Déu hi faci més que nosaltres!

A la tarda venen la mainada de catequesi. La vida de l’Església continuarà igual, tant si hi ha un papa com un altre, tant si hi ha un rector com un altre. La mainada sembla que avui estan un xic més tranquils. Quan estan tots a lloc i treballant, vaig cap a Bonmatí, a la reunió que hi ha amb els pares per preparar la primera comunió i l’acabament del curs. Concretem el dia (26 de maig) i parlem dels detalls de la celebració. Esclaten a riure quan els comento que no cal que disfressin la mainada i que és ara, els dies de carnestoltes, quan la gent i la mainada es disfressen.

Molts dels qualificatius d’admiració que s’utilitzen aprovant la decisió de Benet XVI són qualificatius semblants als que es feien servir aprovant la decisió de Joan Pau II de romandre en el pontificat malgrat el seu deteriorament físic. O ara o abans algú no parlava amb sinceritat. Clarament, prefereixo el gest de Benet XVI.   

Aquest 80 aniversari del tractat del Laterà (festa nacional de l’Estat del Vaticà) haurà estat ben mogut.

Darrer papa germànic va ser Adrià VI (1522 – 1523) que era bisbe de Tortosa (1516 – 1522), en temps de Carles V (de qui n’havia estat preceptor). Adrià d’Utrecht va ser elegit papa sense haver assistit al conclau ja que no es mogué de Tortosa per anar a Roma. I, a més, no canvià el seu nom de pila. Assabentat de l’elecció, havent salpat a Tortosa, de camí cap a Roma, s’aturà al monestir de Sant Feliu de Guíxols per pernoctar-hi i reposar-hi abans de fer la travessa. Com a curiositat, els bisbes que l’han succeït a la seu de Tortosa tenen el privilegi d'usar solideu vermell, el solideu cardenalici, que els concedí aquest papa que fou bisbe de Tortosa essent cardenal.

dimarts, 12 / febrer / 2013

Vaig a Vilassar de Mar. Cada vegada trobo el viatge més agradable i, sobretot, cada vegada m’agrada més la lluminositat de la vila. Al Museu Monjo inventario varies peces: la maqueta d’un obelisc commemoratiu que s’exhibeix a Miami, una terracota d’un Crist jacent, la maqueta del portal de la capella del Bon Consell, un baix relleu d’una banyista, una campaneta...

De retorn, no em puc entretenir gaire. A quarts de cinc, a Bonmatí, oficio les exèquies de la Francisca Garcia (80a.).  

El pati de la catequística s’omple de bosses de taps que arriben de tot arreu: Vilassar de Mar, Bescanó... I ben segur que, les que s’han lliurat des de la Parròquia d’Anglès deuen ser cap a mitja tona.

Creix el desprestigi moral i ètic dels grans partits sobretot pel gran menyspreu envers els problemes reals de la gent. Creix, en canvi, el prestigi moral i ètic dels moviments socials preocupats pels problemes de la gent. La prova, tota la campanya i tot el moviment que ha portat al congrés la ILP de dació en pagament de les hipoteques. I estic segur que no s’acabarà aquí.

I molts polítics han gallejat del desprestigi que té l’Església. Segurament és el que els interessa. Però el missatge no depèn de l’estructura. I el que els fa mal és el missatge.

dimecres, 13 / febrer / 2013

A les 9 vaig a l’escola de les dominiques. Reuneixen tots els alumnes a la capella, petits i gran, i intento oficiar una cerimònia de la cendra. Els comento que som com un hort que cal cuidar bé al llarg de l’any perquè, a partir de la primavera, pugui anar produint les hortalisses adequades: fangar, esporgar els arbres, assaonar, sembrar, regar, cavar i netejar d’herbes... Ho coneixen bé perquè gairebé tots els seus avis ho fan. I nosaltres, si volem que a la nostra vida produeixi bons fruits, hem de fer quelcom semblant de manera que, amb la Primavera de Jesús (que és la Quaresma) a la nostra vida hi creixeran tota mena de bones obres. El Pep els fa cantar (i se’n surt molt bé). Finalment passen un per un a rebre un xic de fang i cendra que ho faig, amb el dit polze, marcant el front amb la creu. I tots contents de quedar enfangats.   

A la tarda venen a la doma la mainada del reforç escolar. Són una quinzena. Si hi hagués més voluntaris, en podrien venir més.

Al vespre celebro la missa vespertina del dimecres de cendra. Hi participem quaranta persones justes. Els cants sonen molt bé perquè tothom s’hi fa doncs coneixen bé els cants.

El senyor bisbe ens comunica per correu electrònic la seva millora i que, ahir a la tarda, va sortir de l’hospital Josep Trueta per a continuar, a la seva residència, la recuperació de la intervenció quirúrgica a que va estar sotmès fa un mes. Segons diu ell mateix “el procés és lent però ben encaminat” de manera que a poc a poc es podrà anar incorporant a les tasques que el seu ministeri li demana.  També agraeix l’interès que s’ha mostrat a la seva persona, tant per les pregàries com per les mostres d’estimació que ha rebut. Déu faci que vagi millorant.

Amb la renúncia de Benet XVI, un dels reptes que haurà d’afrontar l’Església amb l’elecció del nou papa és si vol ser realment Poble de Déu que s’insereix en la vida del nostre món per fer-hi present l’Evangeli (d’acord amb les indicacions del Vaticà II) o bé si es vol reduir a ser una secta que s’aïlla en els seus ritus i en les seves veritats. I a més hi ha tot el reguitzell de problemes organitzatius i interns de l’Església i del Vaticà.

dijous, 14 / febrer / 2013

De bon matí venen les pabordesses de la Confraria de la Mare de Déu de l’Escombra, i tot va en doina. Quan acaben la neteja de l’església, amb les que no els va ser possible participar-hi ahir, fem una breu cerimònia de la imposició de la cendra.

La M. Àngels ve per parlar d’un lloc on poder assajar. Li comento el tema de l’ànima en pena que volta per Mas Llunés, segons m’informaren tot dinant a Sant Amanç ja fa una colla de dies. I pel que sembla no seria del tot una ànima en pena.  

Com que el dia de la Candelera no va ser possible celebrar-ho, amb la colla que formen part del grup de Vida Creixent ho celebrem avui, a Ca l’Elisa. Aquí no queda res endarrerit. El restaurant està ben ple. Quan estem acabant, ve un grup que celebren un casament i, encara, el grup dels caçadors, que hi venen a dinar cada setmana. Quan sortim saludo en Miquel Pujol, el germà d’en Joan, que resulta que és l’avi de l’Aniol, un dels infants que ve a catequesi.

El papa s’ha acomiadat del clergat de Roma i en el seu comentari ha ressaltat la validesa del Concili Vaticà II, el que ha suposat per a l'Església i la importància dels documents emanats. Benet XVI, que hi va participar, ha assegurat que encara queda molt per fer, que la lectura del Concili que va llançar l'Església cap al tercer mil·lenni encara no ha estat completada i que cal seguir mirant-hi per construir l'Església del futur.

divendres, 15 / febrer / 2013

Comencem el dia amb el cel emboirat. El termòmetre marca 1º. L’estiu ja s’acosta. Quan obro els portals de l’església, llegeixo uns grafits que, amb lletra molt clara i elegant, han escrit amb retolador a les pedres dels escalons del portal de sant Miquel: “gorda, te quiero!”,  “gordittah!, #9 t’estimo!”, “Tere ♥ Eli D”, “Dani ♥ Tere”, “→siempre seras la cura de mis #9 heridas”.

Vaig cap a Bellaterra. Aquesta vegada la classe la imparteix la Guadaira  Macias. Ens parla del gòtic internacional a l’Aragó, de les diferències entre l’anònim pintor Mestre de Sant Jordi i la princesa i el pintor Jaume Huguet, de les taules relacionades amb la taula de Sant Jordi i la princesa del MNAC, amb dues taules que es conservaven a Berlin i que desaparegueren el 1945, amb el retaule de San Pedro de Siresa, amb la taula d’un profeta conservada al Prado... de les atribucions, dels donants... També ens parla d’altres pintors i les vinculacions estilístiques: Arnau de Castellnou, el Mestre de Sant Bartomeu, el Mestre de Alloza...

Pel camí m’aturo a fotografiar una pedra que jo diria que és un mil·liari (o potser un fragment de columna?). Espero que pugui aclarir d’on prové.

Quan arribo a Anglès passo per la Impremta Pagès a recollir-hi uns quants calendaris i punts de llibre per repartir a la trobada de les famílies de catequesi a Amer, el proper diumenge. També passo per l’ANTEX  que em donen un fulletó explicatiu de la empresa (on hi treballen unes 400 persones!).

Al vespre, abans de la missa vespertina, fem el primer viacrucis d’aquesta Quaresma. Hi participen 25 persones (amb mi, 26). I missa de Quaresma.

En Ramon em comenta que li ha anat bé l’operació de cataractes i que ha mort la germana d’en Marturi, la Conxita (a.C.s.). 

Cap comentari:

Publica un comentari