dissabte,
26 / gener / 2013
Em
toca dia de família. A Can Teixidor fem un xic d’endreça pels fores de la casa.
Tota la família tenim la dèria de guardar coses. A vegades poden ser coses
interessant però algunes vegades són simplement rampoines. I de tant en tant,
cal fer brigada.
Amb
els nebots traiem testos, jardineres, samals... N’hi ha de totes mides i
categories. Les aprofitables, sobretot amb cactus, les amunteguem cap a la part
més oriental del pati exterior. La façana principal queda sanejada i neta.
Veurem quants dies durarà.
Dinem
plegats la Carme, en Josep, la Collell i el seu marit, la Nuri i el seu company
i dos dels mini nebots, en Patllari (que està content perquè li ha caigut una
dent i els angelets li han deixat un regalet sota el coixí) i en Ferriol (que
està pioc i covant una grip).
Parlem
de temes diversos de la família. Entre altres comentem que, demà, el pare faria
101 anys. També parlem que dos germans seus (crec que un es deia Carles , i
sinó la M. Pilar ja s’afanyarà a esmenar-m’ho, i una germana), que moriren a
aquesta mateixa casa per culpa del grip, també fa un centenar d’anys.
A
la tarda vaig cap a Bonmatí. Hi arribo una estona abans i em va bé per fer
també un xic d’endreça. A la missa hi participen una quarantena de persones i
en Rodrigo hi fa d’escolà.
A
Anglès la mainada fan vaga de fer d’escolans, tot i que en venen una colla a
missa (la Jana, la Berta, la Gina, la Núria... ).
Després
de menjar un bon plat de sopa, vaig aviat a dormir. Fent neteja, he fet un xic
d’exercici físic i estic un xic cansat.
diumenge,
27 / gener / 2013
Em
llevo aviat. Els llençols no se m’enganxen. M’adono que no vaig penjar al bloc
les notes de la setmana al Diari del Capellà. Ho preparo aquest matí.
Després
de la missa de les nou, com faig sempre, vaig cap a Sant Martí Sapresa i m’hi
trobo amb la sorpresa del dia. Al davant mateix de la porta d’accés a
l’església, gairebé barrant-ne el pas, hi ha aparcat un Ford blanc amb
matrícula de Lleida. El lloc queda molt amagat de la carretera. Tothom se
n’estranya. Jo també, i ho comunico als mossos.
Quan
m’estic revestint, a la sagristia, ha sortit un home de la rectoria, ha tret el
cotxe del davant de l’església i l’ha deixat a l’aparcament del cementiri, vora
de la rectoria. Tot seguit ha entrat de nou a la rectoria per la porta
principal i n’ha tancat el portal, darrera seu.
Un
cop he acabat la missa (que he celebrat precipitadament), he telefonat de nou
als mossos. Gairebé tothom s’ha quedat per fer-me costat mentre ens esperàvem.
Quan ha arribat la patrulla, he obert amb les claus meves la porta lateral que
sempre he utilitat per accedir a la rectoria. Els mossos han entrat i hi ha
trobat l’home tot sol a qui han identificat (i reconegut).
Es
veu que accedí a l’interior forçant una finestra de l’eixida (trencant-ne el
vidre) i s’hi ha instal·lat endollant una estufa elèctrica a l’escomesa de la
casa (i de la parròquia). L’home no ha posat cap mena de resistència i ha
sortit de la casa demanant-me excuses. No li he retret res ni he fet cap denúncia.
A la tarda, ho comunico als responsables del bisbat perquè decideixin què cal
fer-ne de la casa. Els feligresos han esperat fins que s’ha resolt tot i fins i
tot una persona ha ofert a l’home algun
euro.
Amb
tot l’enrenou, he arribat just per celebrar la missa de migdia, a Anglès. M’hi
fan d’escolà en Marc (que em comenta que els seus avis són de Banyoles) i la
Maria. Quan acabem la missa, venen a saludar-me dos homes. Em diuen que són de
Capellades. El més gran (i pare del més jove) és en Ferran Galofré. Em diu que era
germà de Mn. Joan Galofré Raspall. I el pare d’ells dos em diuen que va ser un
imatger reconegut d’abans de la Guerra Civil, en Joan Galofré Sabater.
A
la tarda estic tranquil i enllesteixo el santoral pel web (i el face)
Pregaria.cat.
dilluns,
28 / gener / 2013
En
Joan feineja per l’hort i hi planta cebes. Sembla que la setmana entrant ja
podré menjar algun enciam i algun cabdell.
Venen
un parell de visites. I vaig a fer un parell d’encàrrecs. Al migdia ve
l’Assumpta a fer el cafè i parlem de la seguretat a les cases aïllades. Ahir,
una feligresa de Sant Martí, mentre esperàvem els mossos, em comentava que, de
joveneta, no s’hi havia pensat gaire per agafar una escopeta quan els semblà que,
de nit, els havia entrat algú a la casa. La seva mare s’acontentà amb una
escombra. Com que van arribar els mossos, no vaig assabentar-me de com acabà.
A
la tarda oficio les exèquies de la Maria, la muller d’en Mansueto. Ella i la
família són coneguts i l’església s’omple.
Venen
la mainada de catequesi. Celebro la missa vespertina al baptisteri...
dimarts,
29 / gener / 2013
Com
cada matí de dimarts, surto aviat cap a Vilassar de Mar i arribo d’hora al
Museu Monjo. Em rep la Gemma, em vesteixo la bata blanca i pujo a la segona
planta, on m’espera la Montse.
Continuem
l’inventari de les terracottes de l’Enric Monjo, les peces més directament
produïdes per ell. Vaig coneixent la feina i arribem a inventariar una desena
de peces: baix relleus d’ornamentació del cadirat de la catedral de Terrassa, la
figura de san Sebastià i la de sant Roc, un geni alat que ves a saber on anà a
parar l’escultura, dues figures jacents (una és l’esbós de la Verge Adormida
per la catedral de Barbastro), un baix relleu amb el Pare etern, una Verge
sedent...
Per
temes de feina, la Collell va a Bonn. En Tiri es limita a voltar pel sud de
França, però sembla que haurà de covar una grip. A la tarda ens enviem algun
missatge.
Dimecres,
30 / gener / 2013
Al
matí atenc al despatx: un parell de persones per encomanar sufragis, preparació
d’un expedient, alguna telefonada, correus...
Dino
aviat i surto cap a Barcelona. Tinc la classe a la Fundació Miró. Aparco pujant
al castell de Montjuic. Ens fan la classe en Jordi Juncosa (cap de les
exposicions i de registre de la Fundació) i la Teresa Muntaner.
Ens
presenten el funcionament de la Fundació, les mesures de conservació, la
documentació de cada peça... Ens comenten la formació de la Fundació a partir
d’una exposició a l’Hospital de la Santa Creu el 1967 i el contingut del llegat
(cap a 250 pintures,, unes 150 escultures, més de 10 mil dibuixos)...
Ens
fan la descripció de l’obra arquitectònica d’en Sert, dels peròs i els contres,
de l’encaix amb l’obra de Miró i de les diverses exposicions temporals, de les
mesures de seguretat, de climatització, de il·luminació, dels agents de deteriorament,
de la manipulació de les obres, del trasllat per exposicions o cessions
temporals...
També
visitem les exposicions (amb l’exposició de Miró i d’artistes contemporanis i
emergents: Yves Klein, Andy Warhol, Herman Nitsch, Akira Kanayaha, Otto Piene,
Günter Vecker, Kujiko Shiraga, Kazuo Shiraga, Shozo Shimamoto, Shadarahu
Horio...), els dipòsits i l’edifici... En definitiva, entre una cosa i altre,
estem veient les estripes dels museus, de les sales d’exposicions, de l’art
contemporani...
A
la Fundació Miró tinc el goig de trobar-me amb en Pep Comas. Feia molt i molt
que no el veia.
De
retorn, vaig escoltant les notícies: operació Clotilde a Lloret, cas Bárcenas,
Cas Mercuri a Sabadell, cas Palau a Barcelona, cas Urdangarin... I encara hi ha
el cas Pretòria a l’Hospitalet, cas Gurtel... Això si que és una autèntica
crisi! Aquí algú ha engegat el ventilador i, Déu meu, quin merder!
dijous,
31 / gener / 2013
Ara
pla l’hem feta bona, amb les informacions que surten avui publicades. Això
acabarà malament i el problema és que el malestar és creixent entre la gent i
tot plegat pot ser un pet com una aglà! I a qui tocarà el rebre? Als menys
culpables i als més innocents. Segons alguns, les aspiracions dels catalans
desestabilitzen enormement, però la corrupció creixent de la classe política,
no afectarien l’estabilitat social i política.
De moment, cap dels bisbes no diu res, i menys els que es van pronunciar
contra de les aspiracions dels catalans. I el meu bisbe està més que excusat
perquè s’està d’una intervenció quirúrgica.
Dino
amb els de casa. A la tarda, vaig a comprar una mica i també vaig a Girona per
comprar-hi bengales per la celebració de la Candelera amb la mainada de
catequesi.
Abans
de les 6 ja sóc a la doma. Contesto algun missatge, preparo la classe de demà,
celebro la missa vespertina...
Els
dies, al matí, ja s’han allargat més d’un quart, i al capvespre, més de tres
quarts.
divendres,
1 / febrer / 2013
Surto
aviat cap a classe a la Universitat Autònoma. És interessant la tertúlia que
segueixo amb en Pere Portabella, en Josep M. Terricabras, la Itziar Gonzalez...
Es ben interessant. Arribo a la UAB abans de les 10 i puc parlar una estona del
meu treball de curs amb el professor.
A
classe, un cop presentats els trets de la pintura del s. XV entorn de l’escola
de Girona (Joan Antigó, els Borrassà, algun anònim...) i entorn de l’escola de
Lleida (Pere Teixidor, Jaume Ferrer...), ens parla del retaule de Sant Antoni
Abat de Vilanova de Sixena i de les seves peculiaritats.
A
partir del Calvari que hi ha a l’àtic del retaule de Sant Antoni Abat,
desenvolupa un estudi iconogràfic de la Verònica de Crist i de la Verònica de
la Mare de Déu. La Verònica de Crist, elaborada a partir d’una tradició
oriental testimoniada al s. VI d’un retrat autèntic de Jesús (Vera Icona) que
obtingué Agbar, rei d’Edesa, que obtingué la guarició del Senyor (Lluís
Borrassà deixa constància d’aquest episodi al retaule de Santa Clara (M.E.V.).
La versió occidental derivà en la tradició tardana (s. XIII?) de la dona
pietosa que hauria eixugat el rostre del Senyor, camí del Calvari. La
representació de les dues tradicions de la Verònica de Crist es representà a
diversos retaules gairebé sempre de forma frontal.
La
tradició de la Verònica de la Mare de Déu es centra en el relat que
l’evangelista sant Lluc hauria estat pintor i hauria representat la Mare de Déu
en un dels seus quadres. Aquesta tradició arrelà profundament a les terres
catalanes i sovint s’han venerat còpies de diversos pintors obtingudes d’un
retrat més antic (bizantí, i aquest de perfil) de la Mare de Déu.
A
partir d’aquí ens presenta diverses còpies dels dos retrats o icones realitzats
per diversos pintors del gòtic internacional.
La
tercera part de la classe és per presentar la pintura flamenca del s. XV,
fonamentalment els germans Van Eyck. Primer es destaquen els valors propis de
preciosisme, naturalisme, detallisme, simbolisme... es contraposa a la pintura contemporània
florentina...
Poc
després de la una sortim de classe. Han estat tres hores picades de classe, amb
una pausa de 10 minuts escassos. No es veu gaire gent ja que ha acabat el
semestre i hi ha uns dies gairebé perduts. Retorno tot xino-xano i m’aturo a
dinar a Gualba: sembla que he trobat el restaurant que em convé.
Quan
arribo a Anglès, a la tarda, preparo un xic la trobada de catequistes i estic
una mica pels grups de catequesi.
Al
vespre, a les nou, ve en Miquel Àngel Ferrés per parlar als catequistes de
l’arxiprestat de la iniciació a la pregària de la mainada i dels adolescents.
Com sempre, és brillant i entenedor. D’Anglès hi ha 7 catequistes. De mossens
som en Ramon, l’Elies, l’Ignasi i jo. Quan acabem, hi ha un xic de ressopó que
han preparat els d’Anglès. L’Alfred està content perquè en Miquel Àngel és el
mossèn que beneí el seu matrimoni, fa 18 anys.
Quan
està tot endreçat, vaig cap a l’Aliança on hi ha la colla dels Pastorets que hi
ha sopat (convidats). Els saludo, prenc una infusió, parlem, riem...
Retorno
a la doma cap a la una de la nit. Escolto una estona les notícies: pudor
creixent de corrupció. I els populars no saben com sortir-se’n. I això que
també s’havien divertit quan els rumors afectaven altres formacions. El cert és
que, com més explicacions donen, més penso en les explicacions que es donaven
en ocasió de l’atemptat del 11 de març del 2004 a Madriz. També en ocasió de
l’enfonsament del petroler Prestige davant les costes de Galícia el novembre
del 2002. I en Mas ho vol arreglar? Ara pla!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada