dissabte, 2 de febrer del 2013

Pel mes de febrer, un dia dolent i l'altre també.


dissabte, 26 / gener / 2013

Em toca dia de família. A Can Teixidor fem un xic d’endreça pels fores de la casa. Tota la família tenim la dèria de guardar coses. A vegades poden ser coses interessant però algunes vegades són simplement rampoines. I de tant en tant, cal fer brigada.

Amb els nebots traiem testos, jardineres, samals... N’hi ha de totes mides i categories. Les aprofitables, sobretot amb cactus, les amunteguem cap a la part més oriental del pati exterior. La façana principal queda sanejada i neta. Veurem quants dies durarà.

Dinem plegats la Carme, en Josep, la Collell i el seu marit, la Nuri i el seu company i dos dels mini nebots, en Patllari (que està content perquè li ha caigut una dent i els angelets li han deixat un regalet sota el coixí) i en Ferriol (que està pioc i covant una grip).

Parlem de temes diversos de la família. Entre altres comentem que, demà, el pare faria 101 anys. També parlem que dos germans seus (crec que un es deia Carles , i sinó la M. Pilar ja s’afanyarà a esmenar-m’ho, i una germana), que moriren a aquesta mateixa casa per culpa del grip, també fa un centenar d’anys.

A la tarda vaig cap a Bonmatí. Hi arribo una estona abans i em va bé per fer també un xic d’endreça. A la missa hi participen una quarantena de persones i en Rodrigo hi fa d’escolà.

A Anglès la mainada fan vaga de fer d’escolans, tot i que en venen una colla a missa (la Jana, la Berta, la Gina, la Núria... ).  

Després de menjar un bon plat de sopa, vaig aviat a dormir. Fent neteja, he fet un xic d’exercici físic i estic un xic cansat.

diumenge, 27 / gener / 2013

Em llevo aviat. Els llençols no se m’enganxen. M’adono que no vaig penjar al bloc les notes de la setmana al Diari del Capellà. Ho preparo aquest matí.

Després de la missa de les nou, com faig sempre, vaig cap a Sant Martí Sapresa i m’hi trobo amb la sorpresa del dia. Al davant mateix de la porta d’accés a l’església, gairebé barrant-ne el pas, hi ha aparcat un Ford blanc amb matrícula de Lleida. El lloc queda molt amagat de la carretera. Tothom se n’estranya. Jo també, i ho comunico als mossos.

Quan m’estic revestint, a la sagristia, ha sortit un home de la rectoria, ha tret el cotxe del davant de l’església i l’ha deixat a l’aparcament del cementiri, vora de la rectoria. Tot seguit ha entrat de nou a la rectoria per la porta principal i n’ha tancat el portal, darrera seu.

Un cop he acabat la missa (que he celebrat precipitadament), he telefonat de nou als mossos. Gairebé tothom s’ha quedat per fer-me costat mentre ens esperàvem. Quan ha arribat la patrulla, he obert amb les claus meves la porta lateral que sempre he utilitat per accedir a la rectoria. Els mossos han entrat i hi ha trobat l’home tot sol a qui han identificat (i reconegut).

Es veu que accedí a l’interior forçant una finestra de l’eixida (trencant-ne el vidre) i s’hi ha instal·lat endollant una estufa elèctrica a l’escomesa de la casa (i de la parròquia). L’home no ha posat cap mena de resistència i ha sortit de la casa demanant-me excuses. No li he retret res ni he fet cap denúncia. A la tarda, ho comunico als responsables del bisbat perquè decideixin què cal fer-ne de la casa. Els feligresos han esperat fins que s’ha resolt tot i fins i tot una persona ha ofert  a l’home algun euro.

Amb tot l’enrenou, he arribat just per celebrar la missa de migdia, a Anglès. M’hi fan d’escolà en Marc (que em comenta que els seus avis són de Banyoles) i la Maria. Quan acabem la missa, venen a saludar-me dos homes. Em diuen que són de Capellades. El més gran (i pare del més jove) és en Ferran Galofré. Em diu que era germà de Mn. Joan Galofré Raspall. I el pare d’ells dos em diuen que va ser un imatger reconegut d’abans de la Guerra Civil, en Joan Galofré Sabater.  
   
A la tarda estic tranquil i enllesteixo el santoral pel web (i el face) Pregaria.cat.

dilluns, 28 / gener / 2013

En Joan feineja per l’hort i hi planta cebes. Sembla que la setmana entrant ja podré menjar algun enciam i algun cabdell.

Venen un parell de visites. I vaig a fer un parell d’encàrrecs. Al migdia ve l’Assumpta a fer el cafè i parlem de la seguretat a les cases aïllades. Ahir, una feligresa de Sant Martí, mentre esperàvem els mossos, em comentava que, de joveneta, no s’hi havia pensat gaire per agafar una escopeta quan els semblà que, de nit, els havia entrat algú a la casa. La seva mare s’acontentà amb una escombra. Com que van arribar els mossos, no vaig assabentar-me de com acabà.  

A la tarda oficio les exèquies de la Maria, la muller d’en Mansueto. Ella i la família són coneguts i l’església s’omple. 

Venen la mainada de catequesi. Celebro la missa vespertina al baptisteri...

dimarts, 29 / gener / 2013

Com cada matí de dimarts, surto aviat cap a Vilassar de Mar i arribo d’hora al Museu Monjo. Em rep la Gemma, em vesteixo la bata blanca i pujo a la segona planta, on m’espera la Montse.

Continuem l’inventari de les terracottes de l’Enric Monjo, les peces més directament produïdes per ell. Vaig coneixent la feina i arribem a inventariar una desena de peces: baix relleus d’ornamentació del cadirat de la catedral de Terrassa, la figura de san Sebastià i la de sant Roc, un geni alat que ves a saber on anà a parar l’escultura, dues figures jacents (una és l’esbós de la Verge Adormida per la catedral de Barbastro), un baix relleu amb el Pare etern, una Verge sedent...

Per temes de feina, la Collell va a Bonn. En Tiri es limita a voltar pel sud de França, però sembla que haurà de covar una grip. A la tarda ens enviem algun missatge.  

Dimecres, 30 / gener / 2013

Al matí atenc al despatx: un parell de persones per encomanar sufragis, preparació d’un expedient, alguna telefonada, correus...

Dino aviat i surto cap a Barcelona. Tinc la classe a la Fundació Miró. Aparco pujant al castell de Montjuic. Ens fan la classe en Jordi Juncosa (cap de les exposicions i de registre de la Fundació) i la Teresa Muntaner.

Ens presenten el funcionament de la Fundació, les mesures de conservació, la documentació de cada peça... Ens comenten la formació de la Fundació a partir d’una exposició a l’Hospital de la Santa Creu el 1967 i el contingut del llegat (cap a 250 pintures,, unes 150 escultures, més de 10 mil dibuixos)...

Ens fan la descripció de l’obra arquitectònica d’en Sert, dels peròs i els contres, de l’encaix amb l’obra de Miró i de les diverses exposicions temporals, de les mesures de seguretat, de climatització, de il·luminació, dels agents de deteriorament, de la manipulació de les obres, del trasllat per exposicions o cessions temporals...

També visitem les exposicions (amb l’exposició de Miró i d’artistes contemporanis i emergents: Yves Klein, Andy Warhol, Herman Nitsch, Akira Kanayaha, Otto Piene, Günter Vecker, Kujiko Shiraga, Kazuo Shiraga, Shozo Shimamoto, Shadarahu Horio...), els dipòsits i l’edifici... En definitiva, entre una cosa i altre, estem veient les estripes dels museus, de les sales d’exposicions, de l’art contemporani...

A la Fundació Miró tinc el goig de trobar-me amb en Pep Comas. Feia molt i molt que no el veia.

De retorn, vaig escoltant les notícies: operació Clotilde a Lloret, cas Bárcenas, Cas Mercuri a Sabadell, cas Palau a Barcelona, cas Urdangarin... I encara hi ha el cas Pretòria a l’Hospitalet, cas Gurtel... Això si que és una autèntica crisi! Aquí algú ha engegat el ventilador i, Déu meu, quin merder!    

dijous, 31 / gener / 2013

Ara pla l’hem feta bona, amb les informacions que surten avui publicades. Això acabarà malament i el problema és que el malestar és creixent entre la gent i tot plegat pot ser un pet com una aglà! I a qui tocarà el rebre? Als menys culpables i als més innocents. Segons alguns, les aspiracions dels catalans desestabilitzen enormement, però la corrupció creixent de la classe política, no afectarien l’estabilitat social i política.  De moment, cap dels bisbes no diu res, i menys els que es van pronunciar contra de les aspiracions dels catalans. I el meu bisbe està més que excusat perquè s’està d’una intervenció quirúrgica.

Dino amb els de casa. A la tarda, vaig a comprar una mica i també vaig a Girona per comprar-hi bengales per la celebració de la Candelera amb la mainada de catequesi.

Abans de les 6 ja sóc a la doma. Contesto algun missatge, preparo la classe de demà, celebro la missa vespertina...

Els dies, al matí, ja s’han allargat més d’un quart, i al capvespre, més de tres quarts.

divendres, 1 / febrer / 2013

Surto aviat cap a classe a la Universitat Autònoma. És interessant la tertúlia que segueixo amb en Pere Portabella, en Josep M. Terricabras, la Itziar Gonzalez... Es ben interessant. Arribo a la UAB abans de les 10 i puc parlar una estona del meu treball de curs amb el professor.

A classe, un cop presentats els trets de la pintura del s. XV entorn de l’escola de Girona (Joan Antigó, els Borrassà, algun anònim...) i entorn de l’escola de Lleida (Pere Teixidor, Jaume Ferrer...), ens parla del retaule de Sant Antoni Abat de Vilanova de Sixena i de les seves peculiaritats.

A partir del Calvari que hi ha a l’àtic del retaule de Sant Antoni Abat, desenvolupa un estudi iconogràfic de la Verònica de Crist i de la Verònica de la Mare de Déu. La Verònica de Crist, elaborada a partir d’una tradició oriental testimoniada al s. VI d’un retrat autèntic de Jesús (Vera Icona) que obtingué Agbar, rei d’Edesa, que obtingué la guarició del Senyor (Lluís Borrassà deixa constància d’aquest episodi al retaule de Santa Clara (M.E.V.). La versió occidental derivà en la tradició tardana (s. XIII?) de la dona pietosa que hauria eixugat el rostre del Senyor, camí del Calvari. La representació de les dues tradicions de la Verònica de Crist es representà a diversos retaules gairebé sempre de forma frontal.

La tradició de la Verònica de la Mare de Déu es centra en el relat que l’evangelista sant Lluc hauria estat pintor i hauria representat la Mare de Déu en un dels seus quadres. Aquesta tradició arrelà profundament a les terres catalanes i sovint s’han venerat còpies de diversos pintors obtingudes d’un retrat més antic (bizantí, i aquest de perfil) de la Mare de Déu.

A partir d’aquí ens presenta diverses còpies dels dos retrats o icones realitzats per diversos pintors del gòtic internacional.

La tercera part de la classe és per presentar la pintura flamenca del s. XV, fonamentalment els germans Van Eyck. Primer es destaquen els valors propis de preciosisme, naturalisme, detallisme, simbolisme... es contraposa a la pintura contemporània florentina...       
   
Poc després de la una sortim de classe. Han estat tres hores picades de classe, amb una pausa de 10 minuts escassos. No es veu gaire gent ja que ha acabat el semestre i hi ha uns dies gairebé perduts. Retorno tot xino-xano i m’aturo a dinar a Gualba: sembla que he trobat el restaurant que em convé.

Quan arribo a Anglès, a la tarda, preparo un xic la trobada de catequistes i estic una mica pels grups de catequesi.

Al vespre, a les nou, ve en Miquel Àngel Ferrés per parlar als catequistes de l’arxiprestat de la iniciació a la pregària de la mainada i dels adolescents. Com sempre, és brillant i entenedor. D’Anglès hi ha 7 catequistes. De mossens som en Ramon, l’Elies, l’Ignasi i jo. Quan acabem, hi ha un xic de ressopó que han preparat els d’Anglès. L’Alfred està content perquè en Miquel Àngel és el mossèn que beneí el seu matrimoni, fa 18 anys.

Quan està tot endreçat, vaig cap a l’Aliança on hi ha la colla dels Pastorets que hi ha sopat (convidats). Els saludo, prenc una infusió, parlem, riem...

Retorno a la doma cap a la una de la nit. Escolto una estona les notícies: pudor creixent de corrupció. I els populars no saben com sortir-se’n. I això que també s’havien divertit quan els rumors afectaven altres formacions. El cert és que, com més explicacions donen, més penso en les explicacions que es donaven en ocasió de l’atemptat del 11 de març del 2004 a Madriz. També en ocasió de l’enfonsament del petroler Prestige davant les costes de Galícia el novembre del 2002. I en Mas ho vol arreglar? Ara pla!    

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada