diumenge, 29 de novembre del 2015

La Mare de Déu, quan era xiqueta, anava a costura a prendre de lletra.

dissabte, 21 / novembre / 2015

És la festa de la Mare de Déu xiqueta. Un bon dia per cantar el cant que té dedicat.

És un dia de tranquil·litat. Puc preparar les misses d’aquest diumenge.

A les misses anticipades, a Bonmatí i a Anglès, hi participa poca gent. Fa fresca i alguns hauran preferit quedar-se a casa mirant el futbol.

I encara bo que el Barça ens dóna quatre bones raons per estar contents.


Diumenge, 22 / novembre / 2015

Em penso que la Rossa ja és al davant de l’església des de les 7 del matí. Els dies de feiner hi és des de cap a les 6 de la tarda, i això que el rosari és a les 7 i la missa a dos quarts de vuit.  

Quan acabo la missa a Sant Martí pujo al poble a visitar la Maria. Quan baixo cap a Anglès es veu la serralada del Pirineu blanca de neu. Sembla que ha arribat el fred.

Després de la missa del migdia vaig a Bonmatí, a la capella de la colònia. La Maria i l’Amadeu celebren els 50 anys del seu casament, aquí mateix, amb Mn. Àngel. Els acompanyen els fills, els néts i diversos familiars.

Vaig a dinar a la Codina. Quan acabo, vaig a estirar les cames fins més enllà de l’esglesiola de Sant Miquel.

Fresqueja i acabo el dia encatauat al pis. .


dilluns, 23 / novembre / 2015

De bon matí, quan em llevo, noto la fresca. A fora hi ha uns 3 graus negatius.

Adquireixo un parell de llibres des d’un web de llibres vells. M’aniran bé per la recerca.

A la tarda em ve en Gamell de la llibreria La Llopa de Calella a portar-me un parell de llibres. Això si que és servei a domicili. Amb la seva muller han sortit a donar un tomb celebrant l’aniversari del casament. Em comenta que el seu avi havia sortit d’Anglès. Ara ves a saber de quina branca. Els coneixia des dels anys que jo havia estat a Calella i parlem de coneguts que compartim.

Després de la missa vaig a la reunió que ha convocat l’ajuntament amb els veïns del barri vell d’Anglès. En Lluís Carreras de l’escola de les dominiques preseta la voluntat d’instal·lar el pessebre vivent d’Anglès al barri vell. Demana la valoració, l’aprovació, la col·laboració. Sembla que hi ha un consentiment general.

A la reunió també es tracten d’altres temes. Es comenta que la parada de fruita dels dimecres s’instal·larà per la zona de can Centen. També es parla de la propera aplicació del Pla de Barris. I el tema estrella i que aixeca més passions és el dels aparcaments. És interessant escoltar el que diu la gent i com parla.


dimarts, 24 / novembre / 2015
Si les coses es fessin com abans, avui, a Banyoles, seria la fira de sant Martirià.

Em comuniquen la mort d’en Jordi Panosa. Sembla que volen fer les exèquies el dijous.

Vaig a dinar a Banyoles. A primera hora de la tarda, amb en Josep i la Carme, pugem al puig de Sant Martirià. És el dia que s’hi resa el rosari commemorant l’arribada de les relíquies del sant en temps quan van arribar els monjos benedictins, l’any del patatum. Els assistents no arribem a la quarantena. És un bon moment per saludar amics i coneguts. Sembla que l’any vinent serà el 50 aniversari d’aquest costum que es va iniciar amb en Jaume Butinyà, en Josep Llorens, en Pere Quer... Quan acabem la pregària, es comparteix una coca i es beu moscatell i garnatxa.

El camí del Convent Vell està molt axurriacat amb els solcs que han obert les pluges. Sembla que l’Ajuntament no posa massa interès a arreglar-lo. Tan sols el reparés un cop l’any per facilitar l’accés al puig a les persones que únicament poden fer-ho amb vehicle.  

De retorn, a Mata, hi veig la Maria que està esperant el bus. Li dic si vol venir amb mi cap Anglès. I fem el viatge plegats. Vaig oficiar les exèquies del seu marit, en Joan, ara fa dos anys.

Pel camí, la Maria em comenta que la seva filla, l’Anna, està casada a Mata i que el seu fill gran, l’Albert, és a Santa Coloma. Quan passem per Vilanna m’ensenya la casa de la família Bosch, on havia nascut l’arquitecte Isidre Bosch, que va ser l’arquitecte del bisbat molt temps. Entre altres coses va ser el que va dirigir l’ampliació de l’església d’Anglès (el 1929) i la construcció del campanar. També va dirigir la construcció dels edificis de la companyia elèctrica i la central  que hi ha a Bescanó i a Vilanna.

El fill de l’Isidre, l’Ignasi Bosch, va ajudar molt el meu pare i la meva família en el contenciós administratiu contra les pretensions del darrer ajuntament franquista de Banyoles per voler expropiar els terrenys que teníem a La Draga. De fet la pretensió persistí i es consumà quan es va voler construir la vila olímpica i el pavelló. Els que hi havia a l’Ajuntament, amb CiU, eren els hereus del darrer ajuntament franquista.  I un altre contenciós administratiu ens va fer suar la cansalada i, a l’Institut Català del Sòl, els costà car.  

A la doma ve la mainada de catequesi. I celebro la missa vespertina.

dimecres, 25 / novembre / 2015

La Rossa, quan em porta els paquets del full parroquial,  em passa el parte. Em comenta que en Jordi Panosa era conegut com en Jordi Socorro. Era de can Creus i treballava a la Burés on era hi feia de manyà i era contramestre del taller. Altres persones em comenten que era molt bona persona. Es casà amb la Conxita quan enviudà del seu germà.  

Vaig de visita a la dentista, a la Cristina. Encara persisteix un xic d’infecció, però ja va de baixa.

Faig vida tranquil·la per la doma. Vaig instal·lant el meu estudi a la saleta damunt del despatx parroquial. Des de l’escriptori on treballo es veu la serralada del Pirineu nevat que, al pas del dia, va canviant les tonalitats cromàtiques que ballen entorn del blanc. Em penso que hauré fet un bon encert d’instal·lar-me aquí dalt.

A la tarda venen la patuleia de reforç i tot s’omple de vida. Quina sort que puguin disposar dels voluntaris que hi venen a ajudar-los. I tots són mestres.

 He reprès les caminades que faig per l’entorn més immediat.


dijous, 26 / novembre / 2015

Al matí oficio les exèquies d’en Jordi.

El tècnic de la calefacció ve de nou a revisar la instal·lació ja que alguna cosa no acaba de funcionar i, a més, ha de reparar un porus del tros que va instal·lar en Lluís.

A la tarda tenim la reunió del grup de Vida Creixent. El tema és sobre el compromís social de la gent gran. De fet es tracta de confirmar el compromís que la majoria de les persones del grup realitzen: neteja i ornamentació de l’església, Caritas, catequesi, oncolliga, llar dels jubilats...

Començo a fer el buidatge dels Quaderns de la Revista de Girona cercant les referències a la Guerra Civil i a les destruccions d’art religiós que es produí als pobles. Alguna vegada no se’n diu gaire res. Se’m presenta feina de formiga.

Ara són els feligresos que participen a la missa vespertina de cada dia els qui em demanen que avanci mitja hora la missa diària. O sigui, seria a les 7 del vespre.


divendres, 27 / novembre / 2015

És la diada de la Medalla Miraculosa. La tia Conxita hi tenia molta devoció ja que li va inculcar la seva tia Maria que era religiosa de la caritat, paula. Jo no sabia quin dia es celebrava. Però, a Palafrugell, aquest dia, en Joan Ferrer i la Montserrat Miquel celebraven l’aniversari del seu casament i me’n feien memòria perquè els encomanés a Déu a la missa.

A mig matí surto per anar cap a Palafrugell a visitar-hi la tieta de can Mateu a la residència de la Mare de Déu de Montserrat. Quan hi arribo, hi ha la celebració de la professió d’una germananeta de la casa. Ho aprofito per fer alguna altra gestió.

Després de dinar, torno a la residència. Hi trobo Mn. Jesús Franco. Ens saludem i parlem una estona. Em parla de Mn. Pere Xutglà i d’en Salvador Dalí i m’aclareix un tema sobre el pintor que jo coneixia únicament a nivell de rumor.

Puc estar una estona amb la tieta. També ho aprofito per saludar altres residents: la Maria de les Mercedes, la Maria (la mare d’en Joan de l’Arc)... i altre jovent de la casa....

Pels carrers m’han saludat diverses persones que m’han reconegut: una salutació afable, senzilla.

De retorn, em trobo amb un gran embús a l’alçada de Salt. Sembla que hi ha hagut algun accident.  Arribo a la doma just per celebrar la missa. Ja tinc un munt de coses per encomanar a Déu.


diumenge, 22 de novembre del 2015

Ego in hoc natus sum et ad hoc veni ad mundum ut testimonium perhibeam veritati veritati

dissabte, 14 / novembre / 2015

Feinejo pel despatx preparant les misses del diumenge. Una pregària serà per les víctimes del terrorisme i pels familiars. Però també pregarem perquè Déu tregui l’odi i la supèrbia del cor dels assassins terroristes, de París, del Líban i d’arreu.

Es respira l’impacte de les matances de París amb més de 120 morts. Lamentablement les matances del Líban no es tenen massa en compte. Mediàticament, només es dóna importància al món occidental. Tristament se’ns informa de la suposada nacionalitat dels terroristes mirant de sembrar el dubte envers els refugiats. Segur, però,  que són de nacionalitat occidental. I, d’on provenen les armes que utilitzen? On han estat fabricades? Qui els hi ha facilitat? D’això no se’ns en dirà gaire res.  A més, els grans clubs esportius occidentals estan finançats pels països que també promouen l’islamisme radical. I, finalment, no és cap màrtir el qui mor amb el cor ple d’odi i escampant la mort, matant. És màrtir el que dóna la vida perquè els altres tinguin vida; el màrtir és el qui dóna testimoni de la vida, de la solidaritat, del respecte...

A la missa de Bonmatí fem memòria de la Tarsi. Hi venen una colla de mainada que han participat a les sessions de catequesi els darrers anys. Al final els faig pujar al presbiteri. Quan els veig allà, recordo què em deia ella de cadascun d’ells.

A Anglès hem avançat mitja hora l’inici de la missa vespertina anticipada. Feia dies que ho anunciava i, tot i així, algú ha arribat cap a les vuit del vespre, a més de mitja missa. Però ha anat bé i em va sentir millor.


diumenge, 15 / novembre / 2015

La missa de 2/4 d’11 la celebro a Sant Amanç. Hi participen prop d’una quarantena de persones. Hi commemorem el sant patró i l’aniversari de la benedicció de l’església per part del bisbe Francesc. La celebració acaba amb un xic de coca dolça i un traguinyoli de moscatell. 

A la missa del migdia, a Anglès, hi participa poca gent. A Anglès cal fer un reajustament de misses i eliminar-ne tan sols una. 

Dino a Banyoles. Celebrem el 47è aniversari del casament d’en Josep i de la Carme (el 21 de novembre). També celebrem l’onzè aniversari del casament d’en Jordi i la Collell, que de fet, serà el divendres vinent.  

Al vespre vaig a Bonmatí. hi ha concert a l’església. El concert l’interpreta Orquestra Clàssic Amer, dirigida per Josep Loredo. És a benefici de Duchenne Somriures Valents – Hospital Sant Joan de Déu.  A l’entrada es farà recollida de taps de plàstic.

Arribo a la doma cap a les nou del vespre.   


dilluns, 16 / novembre / 2015

M’arribo a la botiga dels mòbils. M’han de col·locar una nova targeta  i  copiar-hi les dades del terminal vell. Quan ja m’ho han col·locat, vaig a trobar la Nuri perquè me l’acabi d’ajustar. Hi està ben bé unes dues hores. Renoi, si que és complicat! Sort que tinc una bona secretària.

Quan acabo passo per la botiga de Decathlon per canviar un parell de peces que vaig comprar fa un mes i que no em van prou bé. El tipus de camisetes que hi tenen abriguen bé el cos.  

Sortint vaig cap a Sant Dalmai. Dino a la Crossa. Al taulell parlen del Fòrum Gastronòmic de Girona.

A Vilobí d’Onyar, m’aturo al monestir de Santa Clara on hi recullo els butlletins diocesans i els fulls parroquials enquadernats dels dos darrers anys.
Faig un parell de gestions més a Santa Coloma. I vaig cap a Anglès.  

A la doma, ve la mainada de catequesi. Són menys que els altres anys i hi ha tranquil·litat.


dimarts, 17 / novembre / 2015

El nou aparell mòbil em controla les caminades que faig i m’indica els passos que faig, els minuts que camino, els quilòmetres que assoleixo... A veure si li faig cas.

Faig feina de despatx.

A la tarda, amb en Miquel, vaig a veure unes làmpades que està confeccionant per l’església de Sant Martí, amb discs de llaurar. M’ensenya una mostra i queda molt bé. A veure si les podem estrenar per Nadal.

Vaig a veure una imatge d’un dels Sants Metges (diria que és sant Cosme) que guarden a una casa d’Anglès. Es va salvar de la destrucció del 1936. Sembla que a una altra casa hi ha la seva parella (que seria sant Damià). La casa que visito em diuen que si l’altra família la dóna a l’església (d’on va sortir), ells també donaran la seva.

La imatge fa un mig metre. És una talla de fusta policromada. Està força ben conservada i sembla que no ha estat atacada pels corcs. Per l’estil,  la situaria al s. XVI. No m’estranyaria que hagués estat tallada pel mateix que va tallar l’antiga imatge de la Mare de Déu del Remei, la que desaparegué el 1936.

Poc abans d’arribar a la doma, em trobo amb la Matilde, la Pili  i la Maria. Estan descarregant mobles a la casa on viurà la Matilde, al carrer del Raval. A la Matilde i a la Pili  les recordo bé quan venien, quan eren petites, a casa, a Banyoles, amb la Carmelita, la seva mare. La seva àvia, la Camil·la, sempre venia a feinejar per casa.

La Pili viu a Brunyola i atén persones grans. La Maria viu a Tordera. Hi ha una altra germana, la Glòria, que viu a Saragossa. Un germà, en Tomàs, va morir ara fa uns cinc anys. Un altre germà, en Josep, viu a Cornellà.  Ben bé que les muntanyes no es troben.

A la tarda venen els dos grupets de catequesi.

dimecres, 18 / novembre / 2015

A quarts de deu vaig a Sant Martí Sapresa. Ve la Sara, l’arquitecta tècnica de la Fundació Sant Martí, per revisar si s’ha tancat prou bé la rectoria. Sembla que veu correcte com s’ha tancat la porta. El més interessant seria que alguna organització de caire social pogués utilitzar l’edifici.

Al despatx venen un parell de visites. Em comenten que segurament aquest Nadal de nou es representaran els Pastorets a Anglès. I també podria ser que s’instal·lés el Pessebre vivent pels carrers del barri vell d’Anglès. Valdrà la pena: la instal·lació del Pessebre vivent ajudarà a descobrir el barri vell i l’escenari dels racons del barri vell ennoblirà considerablement el Pessibre vivent. Espero que hi hagi força col·laboració.  

Dino a Banyoles.  La Nuri m’acaba d’instal·lar algun programa que mancava al meu mòbil. També hi trasllada els números de telèfon que tenia guardats al terminal vell.

A mitja tarda arribo a la doma. Venen els grups del reforç escolar. Sempre hi ha alguna criatura que té ganes de fer lluerteries. Tots hem estat mainada.

I al vespre, la missa vespertina. “L’ombra cobreix ja la terra amb son mantell de vellut: davant vostre, Reina de la Serra, implorem el vostre ajut. Oh Verge, la més dolça, Mare del Bell Amor: guardeu, Senyora nostra, la puresa del nostre cor”


Dijous, 19 / novembre / 2015

El matí treballo pel despatx especialment redactant el suplement del full parroquial.

A la tarda venen en Ramon i en Joan. M’ajuden a traslladar una taula de despatx que tenia a la galeria. La col·loquem a l’estudi, damunt del despatx parroquial.  També em pengen alguns quadres que tenia sense penjar, ja fa temps. Els fa gràcia els quadres amb caricatures que em va dedicar en Miquel Ros de Palafrugell.

La taula del despatx prové del despatx de l’advocat Congost. El pare li adquirí quan en Congost deixà el despatx que tenia a la plaça de Sant Agustí per traslladar-se a la plaça del Lleó. Amb el lot, també hi havia un sofà i una llibreria que són a can Teixidor. Tot plegat necessita una cura de desinfecció per eliminar-ne corcs.

Quan vaig anar a Sant Jordi Desvalls, on no hi havia cap taula de despatx, la mare em va dir que me m’endugués aquesta ja que a can Teixidor ja n’hi havia una altra. I quan vaig anar a Palafrugell, me la vaig emportar al pis on estava instal·lat, al carrer Ample. Quan, un cop arreglada, vaig anar a viure a la rectoria, la vaig col·locar a l’apartament, a un estudi que vaig instal·lar-hi.  

L’estudi del damunt del despatx va agafant forma. M’anirà bé per tenir-hi a manoi els llibres de la meva recerca.

Al vespre, després de la missa, amb uns quants col·laboradors de Caritas d'Anglès i de Bonmatí, participo, al Centre de La Cellera, a la trobada de formació que dirigeix en Miquel Àngel Ferrés presentant el tema VOLUNTARIS D'UNA ESGLÉSIA SAMARITANA. 

divendres, 20 / novembre / 2015

Surto d’Anglès a un quart de vuit del matí. Aparco al seminari de Girona i baixo cap al Col·legi d’Arquitectes, sota les escales de la catedral. Participo a la III Jornada Museus i Patrimoni de l’Església a Catalunya. Aquesta vegada es dedica a l’estudi de la Salvaguarda del patrimoni religiós català durant la Guerra Civil Espanyola. És un tema relacionat amb la meva recerca i, per tant, m’interessa saber què s’hi cou. La jornada és organitzada pel Museu d’Art de Girona, el Museu Episcopal de Vic i el Museu de Lleida.

Em trobo i em saludo amb diversos coneguts: l’Elena Llorens Pujol de Banyoles, en Marc Sureda, en Patxi Ocio de Sabadell, en  Joaquim M. Puigvert, en Francesc Miralpeix, en Bonaventura Bassegoda...  També m’hi trobo amb en Joan, la M. Antònia... 

Som una setantena de participants, a més dels ponents i omplim la sala d’actes del Col·legi d’Arquitectes. Les ponències són interessants, algunes més treballades o amb més informació que d’altres.

La primera de les ponències és sobre la Guerra Civil i patrimoni de l’Església a Catalunya, una visió general presentada pel professor Francisco Gracia de la Universitat de Barcelona. Segueix la ponència dedicada a La Generalitat republicana i el salvament de l’art religiós: accions pràctiques i discurs polític, que presenta en Joaquim M. Puigvert, professor de la Universitat de Girona.  En Santos Mateos, de la Universitat de Vic, presenta la ponència París, 1937: l’art medieval català, un projectil per guanyar la guerra diplomàtica.

Després de l’esmorzar que ens serveixen a l’entrada, en Francesc Miralpeix, també de la Universitat de Girona, ens presenta la ponència entorn de La Comisión Diocesana de Liturgia y Arte Sagrado del Obispado de Gerona (1939 – 1947);  aquest és un tema que conec i que en podria haver dit també diverses coses. En representació de l’Institut Català en Patrimoni Cultural, la Gemma Domènech presenta la ponència La protecció del patrimoni de l’Església a Girona a través de la Comissió del Patrimoni Artístic i Arqueològic (1936 – 1938). En Joaquim Nadal, director del ICRPC, presenta la ponència La Catedral de Girona entre dues visites pastorals i una guerra enmig (1930 – 1940). I, posant punt final a les sessions del matí, en Joan Bosch, director tècnic del ICRPC, ens parla de El salvament de patrimoni a la zona de Barcelona, Granollers i Mataró.

A l’hora de dinar ho faig acompanyat de Mn. Manuel M. Fuentes, arxiver de l’Arquebisbat de Tarragona, i d’en Joan M. Quijada, tècnic de l’arxiu. Parlem de temes relacionats amb les diòcesis de Catalunya, especialment entorn del relleu a l’arquebisbat de Barcelona. Comparteixo les reflexions lúcides d’en Manel. I és que, de fet, ara per ara, ben poques coses han canviat del funcionament de l’estructura eclesial i que no és suficient amb una emblanquinada de postures “podemites”, per espectaculars que semblin. A la taula hi ha altres persones de l’Institut Català de Patrimoni.

Després de dinar, comença la tercera part de la jornada amb la ponència La protecció del patrimoni a les terres de Lleida durant la Guerra Civil Espanyola que presenta la Carmen Berlabé del Museu de Lleida. Segueix la ponència El salvament del patrimoni artístic religiós a la ciutat de Tortosa l’any 1936: el paper de mossèn Eduard Solé, i que, en representació del Bisbat de Tortosa,  presenta en Joan Hilari Muñoz,  acompanyat dels seus dos fills i de la muller. En Jaume Massó Carballido, del Museu de Reus, presenta el tema “El salvament del patrimoni artístic religiós al Camp de Tarragona i al Priorat durant la Guerra Civil: uns quants exemples. I finalment en Bonaventura Bassegoda, de la Universitat Autònoma de Barcelona, presenta el tema Lluís Rubiralta i Garriga i el salvament de l’art religiós a Manresa durant la Guerra Civil.

Com que les xerrades han començat tard i s’han allargassat, haig de marxar a mitja ponència d’en Bonaventura Bassegoda i, per tant, no puc ser present al debat final i al recull de les conclusions que presenta en Francisco Gracia. També em perdo la presentació del llibre Passió col·leccionista. El museu-biblioteca de mossèn Pere Valls i Vilà (1848 – 1925).

De retorn vaig fent les meves pròpies conclusions: sembla que es volia donar la impressió que no s’havia destruït gaire res, es valora l’esforç i la impotència de la Generalitat del moment per salvaguardar l’art religiós, també hi ha la valoració de l’esforç de molts voluntaris per la salvaguarda de l’art, es passa molt per sobre en relació a la rapinya, tampoc es valora massa l’organització dels piquets o comitès, la composició i, especialment, el lideratge...   

Arribo just per la celebració de la missa vespertina. Quan pujo al pis, em noto un xic cansat. No m’entretinc gaire.



diumenge, 15 de novembre del 2015

En tota tribulació a vós venim a pregar: vullau-nos sempre ajudar, sant Martí, nostre patró!

 dissabte, 7 / novembre / 2015

Tinc el dia tranquil feinejant el matí pel despatx.  

A Bonmatí, després de la missa, en Joan em comenta que la mare va millorant i que possiblement la setmana vinent vindrà a casa seva.

A la missa vespertina d’Anglès els comunico que, a partir del proper dissabte, la missa anticipada del dissabte serà a dos quarts de vuit del vespre. També ho anuncio al suplement del full però hi ha tot d’errors. Necessitaria algú que corregís el text del suplement abans d’enviar-lo a la impremta. Sempre se m’hi cola algun error o altre.


diumenge, 8 / novembre / 2015

La missa de Sant Martí Sapresa és l’ofici de la festa major. Hi ha el Cor dels Cors Alegres d’Anglès. També hi participen l’alcalde i diversos regidors. Sortint de l’església, després d’un breu concert, es serveix una xocolatada als assistents. M’ho haig de mirar. La cobla La Principal de Porqueres interpreta una audició de sardanes. Serà una celebració ben arrodonida.

Al migdia, després de la missa, vaig a Bonmatí per celebrar-hi el bateig d’en Pere, l’alcalde petit. En Fèlix, a Anglès, hi bateja la Júlia. Aquests pobles, hi ha feina per tothom qui en vulgui fer.   

Després de dinar i descansar una mica, vaig cap a Olot, al taller de la Rosa. Em trobo amb la Rosa i amb l’Assumpta. Parlem de la figura de la Mare de Déu que hi ha a La Cot signada per en Lluís Curós i, en bona part, elaborada per la Rosa. Sembla una escultura de l’Henry Moore. 

Anem a parlar amb la Susanna i amb en Jordi que elaboren vitralls i vidres artístics. A veure si podrem fer alguna cosa ben alegre, càlida, elegant... pel cambril de la Mare de Déu. Ara caldrà saber algun pressupost per saber si es porta endavant.

Torno de fosc cap a Anglès.  Pel camí se’m va despertant un mal somort a l’esbornac del queixal i a la barra.


dilluns, 9 / novembre / 2015

Al matí anoto els encàrrecs de les misses del cap de setmana. També faig els assentaments dels baptismes d’en Pere i de la Júlia.

Al Parlament de Catalunya, la majoria dels diputats, aproven l’inici del procés de desvinculació amb l’estat espanyol. Déu faci que arribi a bon terme.

A la tarda l’Artur Mas fa el discurs demanant la seva investidura com a president de Catalunya. Veurem com acaba.

En Joan Fontané em comunica la mort sobtada de la seva mare, la Tarsi Marcos. Tal com m’havia dit, ha anat a casa, però a Casa del Pare.


Dimarts, 8 / novembre / 2015

Al matí em reuneixo a casa de l’Arnaldo per preparar la trobada ecumènica de Nadal. La tindrem el diumenge 13 de desembre. M’agradaria canviar d’estil, però no sé com.

Quan arribo a la doma, l’Amadeu em porta un cistellat de rovellons i pinetells. Els congelaré. Em recordo de la quantitat de bolets que em portaven a Sant Jordi Desvalls.  

A la tarda tenim la reunió mensual dels clergues de l’arxiprestat (un diaca i quatre preveres). Parlem de les obres de misericòrdia que el papa Francesc vol promoure aquest any de la Misericòrdia que s’iniciarà a començaments de desembre. Faig notar que al Catecisme de l’Església Catòlica, les obres de misericòrdia hi són tractades molt per sobre. I, al llibre de catequesi de la mainada ÉS EL SENYOR,  no hi surten ni per forat ni per finestra. Són llibres propis d’una època en la que el més important és saber els principis dogmàtics  més que no pas la pràctica evangèlica.  

L’Artur Mas, al Parlament,  no aconsegueix la majoria absoluta per ser el president.


dimecres, 11 / novembre / 2015

Al matí tinc obert una estona el despatx. Venen en Ramon i en Florenci a fer el recompte i a posar l’economia al dia. Parlem de la Tarsi i d’en Joan, que havia treballat amb ells.

Al migdia, a Bonmatí, oficio les exèquies de la Tarsi. L’església està plena d’amics, companys de feina i feligresos de la parròquia. Un dels nois llegeix una lectura del llibre de Job. En Miquel Figuerola, el diaca, llegeix l’evangeli de les obres de misericòrdia: “Tenia  fam, i em donàreu menjar; quan tenia set, em donareu beure; anava despullat, i em vau vestir; era foraster, i em vau acollir, estava malalt, i em vàreu atendre; estava empresonat, i em vau visitar”.

Faig una homilia agraint el que la Tarsi ha fet per tots, especialment en el camp de l’ensenyament i de la catequesi. Recordo que va començar el seu servei a Riudaura i que les meves cosines d’allà van ser alumnes seves.  Mn. Àngel Pla també diu unes paraules de salutació i d’agraïment. En Joan, el fill petit de la Tarsi, també diu unes paraules d’agraïment.  I els assistents canten i participen ben activament. 

Vaig a dinar a Banyoles. A taula parlem de l’home que es va perdre tot anant a caçar bolets i que, finalment, morí. En Josep, que el coneixia i coneix el seu germà, ha assistit a les seves exèquies.

Quan marxo de Banyoles, veig la Dolors Juliol esperant a la parada de la TEISA. La convido a pujar i l’acompanyo fins l’estació de Girona.  Va una trobada de tècnics de Caritas.

A la tarda hi ha reforç escolar amb la mainada. Val a dir que el servei va bé amb l’Anna portant la coordinació i amb més voluntaris (en Ricard i la Carme, seva muller, i amb l’altra Carme).

A la missa hi celebrem sant Martí. Recordo les persones que porten aquest nom, els feligresos de Sant Martí Sapresa, els de Palafrugell...


dijous, 12 / novembre / 2015

Poc després del migdia vaig cap a Santa Coloma, a casa d’en Paco i de la Glòria. Participo a dinar d’amics. A més d’en Paco i la Glòria, entre altres hi ha en Fèlix, la Carmen amb el seu germà i la cunyada, i moltes de la Confraria de l’Escombra. Ens serveixen un bon pica-pica i un rostit de carn amb bolets i un pijama per postres. Els temes que es parlen són diversos. Un dels temes que més ens centra l’atenció és el de la mort de Mn. Marturi, fa més d’un any.

L’Artur Mas perd la segona votació per la seva investidura com a president. Uns i altres ja comencem a fer el ridícul.

Després de la missa vespertina, m’arribo a Can Cendra. Hi ha una reunió per parlar de la Fira de Sant Antoni, el 16 de gener. M’excuso per no poder-hi participar i, amb la regidora, parlem de fer la missa i l’ofici a la mateixa hora.

A la plaça dels Horts hi recullo tres de les col·laboradores de Caritas. Anem a la trobada de formació a La Cellera. En Toni Bardera dirigeix el tema Eines de comunicació per a l’atenció de les persones. Ho fa de forma didàctica i participativa. Cal dir sempre les coses però sempre cal dir-les ben dites i implicant a qui ens adrecem. 

Tornant, al cotxe, parlem de la gent que té la mania de tocar-te mentre parla o t’explica coses. Val a dir que a cap ens agrada massa aquesta mena d’excés de confiança.


divendres, 13 / novembre / 2015

Al matí vaig cap a la plaça del Remei perquè em visiti a dentista. Detecta que la infecció segueix al lloc de l’esbornac del queixal. Em recepta una nova campanya d’antibiòtic. D’aquí dues setmanes hauré de tornar-hi.

A la doma hi ve el tècnic de la calefacció. Ha de posar-la en marxa i fer alguna reparació a algun radiador que no funciona. Més endavant vindrà a canviar de lloc part del cablejat de la calefacció i de la conducció del gasoil. A veure si s’acabaran d’una vegada les reparacions que van començar el setembre.

Vaig a recollir unes catifes que posaré al meu estudi i que les tenia a rentar a la bugaderia. També vaig a correus a recollir un paquet que m’envien des de l’Editorial Mensajero.

Gairebé cada setmana sol passar algun rodamón a demanar. Sempre procuro atendre’ls correctament i donar-los quelcom. Sovint els demano que m’encomanin a Déu.   


Quan m’acotxo, salta la notícia. Quin daltabaix a París! Es parla de més d’un centenar de morts. Com pot ser que es mati en nom de Déu? Com si Déu no fos prou fort per defensar-se tot solet! 

diumenge, 8 de novembre del 2015

Lux aeterna luceat eis, Domine

Dissabte, 31 / novembre / 2015

Al migdia vaig a Bonmatí on hi batejo la Nellelys . La llengua se m’entrebanca cada vegada que he de dir el nom  de la petita.

Els companys em comuniquen la mort de Mn. JOSEP MARIA CARDELÚS PONS. Va néixer a Arenys de Mar el 1933. Estudià al Seminari de Girona i va ser ordenat a Sant Pere del Vaticà el 1956. Del 1956 al 1959 va cursar estudis a la Universitat Gregoriana de Roma i a la Universitat Lateranense on obtingué la Llicenciatura en Dret Canònic i Dret Romà. Prèviament s'havia llicenciat en Dret Civil i Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona i a la de Saragossa. El 1959 fou vicari de la Immaculada Concepció i Sant Pau de Figueres. El  1960 va ser capellà de les Escolàpies de Figueres i el 1963, de L'Hospital. Del 1965 al 1974 era Notari de la Cúria diocesana i el 1968 també consiliari de les Guies Sant Jordi, i des del 1970 Fiscal diocesà i Vicari Episcopal de la Zona Pastoral de l'Empordà. El 1974 Vicari General del bisbat fins el 1977 que fou  professor de Dret canònic del Seminari diocesà (i per tant, professor meu de la matèria) i Ecònom de Ravós del Terri. El 1978 fou Fiscal substitut i el 1979 Jutge Provisor fins al 1983 que fou Vicari Judicial diocesà del Tribunal Eclesiàstic. També exercí de Jutge auditor del Tribunal de Testaments i pies Fundacions, Professor de dret Canònic a l'Institut de Teologia de Girona i Institut Superior de Ciències Religioses. El 2005 fou adscrit a Cornellà de Terri fins al 2009 que anà a residir a la Residència sacerdotal "Bisbe Sivilla de Girona", on ha mort avui.
Celebro les misses anticipades, la de Bonmatí i la d’Anglès. A Anglès els comunico que, a partir del 14 de novembre, la missa anticipada la celebrarem mitja hora més aviat, és a dir, a dos quarts de vuit del vespre. Han estat vàries les persones que m’ho han demanat i el Consell de les Parròquies ho veu adient.

Sopo a La Cellera, a casa d’en Ramon. La Montse ens ha preparat uns peus de porc al forn amb salsa de tomata. Són excel·lents. .

diumenge, 1 / novembre / 2015
   
A Sant Martí Sapresa de nou han esbotzat i arrabassat la porta de la rectoria.
És una pena que aquesta casa acabi així. Després de la missa, vaig a visitar les àvies de can Perich.

Surto a dinar a fora, així faig un xic de xera.

A la tarda em telefona la Núria Negre per comunicar-me la mort, el divendres, del seu marit, en Nicolau Bofill, de 59 anys. Havia anat a caçar bolets i, al vespre, el fulminà un atac de cor. Vaig batejar-los el fill petit, fa 17 anys, en Jordi. El fill gran, en Martí, ara casat, amb una filla i treballant a Alemanya, després de la primera comunió  m’havia fet d’escolà –i molt bon escolà- durant una colla d’anys (cinc o sis) a Palafrugell. És un moment ben trist el que els toca viure i ho comento a la Remei.  

dilluns, 2 / novembre / 2015

A les 8 del matí sóc a Sant Martí per obrir la porta de l’església al pintor que ve a repassar algun pelat de l’interior de l’església.

És la diada dels difunts Faig la ronda  visitant els cementiris de les parròquies. Començo a Sant Martí, a dos quarts d’onze. Hi ha unes 8 persones. Després baixo a Anglès (hi som també unes 8 persones). Comença a ploure.  Pujo a Sant Julià. de Llor on només hi venen la Conxita i la Paquita que m’acompanyen i em fan d’escolans a tots els cementiris. A dalt de Sant Julià, el ruixat ens agafa de ple. També vaig a Constantins. A més de la Conxita i la Paquita, hi ha tres altres feligresos. I, finalment, a Bonmatí on som 5 entre tots. Segurament molta gent ja va visitar el cementiri ahir, però crec que també és una obligació del rector expressar públicament una pregària de la  parròquia pels difunts.  

Aquest matí, a les 11, a la catedral de Girona, s’oficien les exèquies per Mn. Josep Cardelús. Que al cel sigui.

No en teníem prou amb el rebombori ocasionat al Vaticà per Krysztof Olaf Charamsa    que ara es destapa el cas de Lucio Angel Vallejo Balda, capdavanter i avançada de l’Opus al Vaticà per “ajudar” a resoldre els problemes econòmics de la Santa Seu. I se n’havien omplert la boca.


dimarts, 3 / novembre / 2015

El pintor no pot continuar la feina a la doma ja que li ha vingut un atac de pedra.

A la tarda, amb en Joan (el fuster) i en Toni (el paleta) mirem com cal reforçar la porta d’accés a la rectoria de Sant Martí.. Cal refer la porta / reixa exterior bloquejant-la perquè no es pugui sosllevar. També cal refer la porta interior traient el vidre i que sigui únicament un tauler gruixut. I enmig de les dues porten s’hi col·loca, més aparedada, una porta – reixa que hi havia per l’interior. I les dues portes reixes quedaran relligades amb un cadenat. I si volen entrar, ho faran igualment, però potser hauran de tirar tota la casa a terra.

A la tarda ve la mainada de catequesi. Hi ha molta tranquil·litat. Avui també comença el grup de Bonmatí.

Tot passejant vaig fins el parc de la font del Canyo. Hi recullo la clau de l’església de Sant Martí a casa del pintor, en Manel.

dimecres, 4 / novembre / 2015

A les 8 sóc a Sant Martí. M’hi trobo amb els paletes que tapiaran una part de l’accés a la rectoria i hi col·locaran la porta reixa mitgera. Els endollo el cable a un dels endolls de l’església perquè puguin utilitzar algun dels aparells que necessita corrent.

M’assabento de la mort d’en Pere Bahí, el xef del restaurant “La Xicra” de Palafrugell.  Renoi! El dissabte 24, ell i la Montse, m’havien felicitat amb tota normalitat i amb cordialitat..

A mig matí vaig a la dentista. Hi anava per netejar un queixal amb una infecció a les arrels. Però quan veu com està malmesa la peça, la doctora decideix arrencar-lo. Després d’adormir-me’l, comença a remenar per la boca. No hi ha manera que vulgui sortir. Furga, descalça, forceja... Sembla que em vulgui arrencar fins i tot els ungles dels peus i el que trobi pel mig. O com si volgués girar-me, com en Pere i el llop. Finalment, després d’una hora d’estar gratant, la peça va sortint a trossos. Quedo ben sotragat tot jo.

I xino-xano retorno cap a la doma. Abans passo per la farmàcia a adquirir calmants i alguna cosa per glopejar. A la doma prenc un calmant i surto cap a Banyoles.

Dino a Banyoles. Avui, tot tou. A la tarda sóc a la doma amb la mainada que ve a reforç: una bona collada. També ve en Pere i el seu grup. A la casa, hi ha lloc per a tots.  


dijous, 5 / novembre / 2015

Ve la colla de la Confraria de l’escombra a esterrejar l’església. Alegria. Al matí vaig a Bellaterra. Inicio els tràmits per gestionar la matricula del segon any de doctorat. Cada vegada ho fan més complicat. O és que ja em vaig fent vell.

Pel campus hi ha tot de paradetes i un gran escenari equipat amb molts aparells de megafonia. Aquest vespre es veu que celebren la festa major de la Universitat Autònoma. No crec que hi facin ofici ni sardanes.

Quan acabo les gestions (ben poca cosa), faig el camí de retorn cap a Anglès. Quan arribo a Santa Coloma són gairebé les dues i m’aturo a dinar a Cal Gabatxo. A la taula del costat hi ha uns treballadors que parlen del procés i dels pactes entre Junts pel Si i la CUP. Fan unes reflexions ben assenyades.

Cap a les tres vaig a Sant Martí. Hi ve en Manel i acabem de reforçar la porta de la rectoria amb uns topes. També col·loca les rapisses per les imatges de sant Salvador d’Horta i sant Dalmau Moner (les imatges són els models del taller d’en Josep Espelta).

Quan acabem, vaig cap a Anglès. Aprofito el temps traient l’aire dels radiadors del pis.

M’assabento del nomenament de Mons Juan José Omella com a arquebisbe de Barcelona.  . Segur que serà un nomenament encertat (i ho encomano a Déu perquè sigui així). Però cal lamentar que encara no s’hagi trobat una forma de participació del Poble de Déu en el procés d’elecció dels bisbes: Consell Presbiteral, Consell Pastoral, Consells Parroquials... Si, en canvi, sembla que encara ara el govern de l’estat és consultat. 

A la missa hi venen d’escolans en Víctor i en Sergi. 


divendres, 6 / novembre / 2015

A mig matí vaig a visitar els ancians impedits de Bonmatí: la Maria, la Margarita, la Paquita, la Maria, l’Antònia, en Josep, la Dolors...

A la tarda baixo al poble per adquirir medicaments.


I treballo pel despatx. Sembla que trobo un desllorigador interessant per la recerca que faig. A veure si m’anirà bé. I llegeixo articles sobre el bisbe Omella, sobre en Balda... 

diumenge, 1 de novembre del 2015

En tot treball i tristor nostre prec sempre serà: sigueu nostre protector, gloriós, sant Martirià!

dissabte, 24 / octubre / 2015

De bon matí m’arriben felicitacions per la diada del meu sant patró. Ahir ja començaren les feligreses de Palafrugell i avui, a més d’amics de Palafrugell, s’hi afegeixen els familiars i els feligresos d’Anglès, dels companys...

M’agrada celebrar els meus dies (aniversari, sant...) tranquil·lament, gairebé com un ermità. Algun feligrès m’ha fet presents de fruits secs. L’avantatge és que ara molta gent em pot felicitar de forma discreta: per correu electrònic, pel face, per WhatsApp... Trobo a faltar felicitacions per cartes o per postals.

A la tarda celebro les misses anticipades, a Bonmatí i a Anglès.

A Anglès, uns mitja dotzena de feligreses venen a comentar-me que els aniria més bé que la missa anticipada es celebrés més aviat. Acompanyen i animen la celebració els Cantaires de Sant Miquel, una colla que es van ampliant i animant. I hi venen una dotzena de criatures dels que participen a la catequesi parroquial.

diumenge, 25 / octubre / 2015

Celebro les misses del matí a Anglès, Sant Martí i Anglès. A Sant Martí hi ha qui m’obsequia amb una platada de bolets, avellanes (torrades i sense torrar), galetes Trias sense sucre... Val a dir que Sant Martí és la feligresia més agraïda.

Després de la missa d’Anglès, vaig cap a Banyoles. A Can Teixidor del Terme hi ha el dinar de festa major, amb en Josep i la Carme, els seus fills i néts i els sogres dels nebots: la Rosa d’Olot, la Roser i en Josep de Serinyà i en Miquel i la Rosa de Camós. Entre tots, una vintena. Cada nebot ha preparat alguna cosa i el dinar resulta ben complet.

Entre els temes que surten a la taula (al costat dels més grans), es parla d’en Josep Blatter (el president de la FIFA), d’en Michel Platiní (el de la UEFA)... Amb la Rosa també parlem d’alguns artistes d’Olot: en Lluís Curós (que fou el seu mestre), en Josep Serra Curós, en Narcís Salgueda...

De fosc, embolcallat de melangia, retorno cap a Anglès. Escoltant les notícies comenten que en Tony Blair ha demanat disculpes per haver col·laborat en desfermar la invasió i guerra de l’Iraq que, finalment, ha repercutit en tot el daltabaix de Síria i de l’Estat Islàmic.

Em ve al cap que, en aquell moment que jo era a Palafrugell, un feligrès “molt de missa” m’escridassà pel carrer perquè jo, als sermons, defensava i repetia el missatge de sant Joan Pau II contra aquesta invasió i contra aquesta guerra que tant interessava a Bush i a l’Aznar. En definitiva, es van sembrar vents i ara en recollim temporals, com ja va vaticinar sant Joan Pau II. I no crec que l’Aznar demani mai disculpes a ningú per res, com és propi del “orgullo hispánico”.

dilluns, 26 / octubre / 2015

Al matí vaig de visita a la dentista, la Cristina. Se m’han escantonat un parell de queixals i cal fer alguna reparació. En primer lloc em fa una revisió. Sembla que la situació és més delicada del que sembla.

Avui em neteja i tapa de nou un queixal, el que té menys problemes. La setmana vinent caldrà fer una re-endodòncia a la peça 36 on hi ha aparegut una infecció a les arrels. I més endavant caldrà reconstruir el queixal.  

Possiblement, també caldrà fer el mateix amb un altre queixal. Me’n faré el patrimoni!

De moment, a partir de diumenge, em caldrà prendre antibiòtic.
També m’aconsella un protector dental pel problema de bruxisme (com un cruixir de dents)  ja que, a la nit, una fèrula dental de descàrrega.

En Francesc em porta uns quants rovellons. Renoi, que bé. Avui em cruspiré els que van portar-me ahir i, demà, els que em porten avui.

Per les notícies es veuen els refugiats sirians. Van en fila, sense trepitjar els camps, seguint en ordre pels camins marcats, evitant fer dreceres, encara que seguir els camins comporti fer marrada...

He telefonat en Jaume per felicitar-lo pels 35 anys de la seva ordenació a Sant Feliu de Guíxols. Participa a unes jornades sobre el diàleg interreligiós organitzades per la Conferència Episcopal.

Al vespre venen els cantaires de Sant Miquel.


dimarts, 27 / octubre / 2015

M’estic arreglant l’estudi particular damunt  del despatx parroquial. Cal que hi vingui el pintor. De moment hi col·loco uns quants llibres dels que utilitzo per la recerca que estic fent. Queda una sala molt ben il·luminada, acollidora, agradable...
Elaboro el llistat dels que formen part del Consell de les Parròquies.  Tinc entès que el primer Consell Parroquial d’Anglès es va formar el 1981. Caldrà que en faci un estudi per saber millor com es formà i quan es formà el primer consell de Bonmatí.  

A la tarda, com ahir, ve la mainada de catequesi. Són dos grups reduïts. I celebro la missa vespertina.


dimecres, 28 / octubre / 2015

Al matí, com cada dimecres,  atenc al despatx. Venen un parell de visites.

Al migdia vaig cap a Constantins. Venen una arquitecta que treballa pel Bisbat, la Joana Argeric, i l’aparellador de l’ajuntament de Sant Gregori, en Batllori.

Mentre m’espero al davant de l’església, em fixo en les dues làpides sepulcrals que hi ha al terra, davant mateix de la porta. L’una, la de tramuntana,  és la de la sepultura de Mn. Genís Viñas Ros. Va ser ecònom de Constantins des del 29 de juny del 1879 fins el 8 de juny del 1882, quan morí als 35 anys.

L’altra, a migjorn, correspon a la tomba de Mn. Josep Vilanova Gacias que fou rector de Constantins des del 1890 fins el 24 de març del 1909, quan morí als 50 anys.

Enmig de les dues lloses hi ha una tercera tomba coberta amb una llosa de ciment on únicament es llegeix la data de la mort del que hauria estat mossèn de la parròquia abans de Mn. Genís Viñas ja que morí el 13 de juny de 1879.  I reso un parenostre en sufragi d’aquests meus antecessors que moriren ben joves, en relació a l’edat que tinc jo.

Quan arriben l’arquitecte i l’aparellador, pugem a les golfes i revisem la coberta de l’església, un teulat de salt de garsa amb algunes teules mal col·locades. Sembla que les bigues estan bé, però també hi ha algun travesser que caldria canviar. A veure si entre l’ajuntament de Sant Gregori i el Bisbat es pot fer una bona repassada.  

Em fixo en les dues campanes que no havia vist mai de prop. Una, la més meridional i que sona més greu, segons consta a la inscripció que porta, va ser beneïda el 1952 pel bisbe Josep Cartañà, quan era rector de la parròquia Mn. Joan Pagès. Es diu Francesca, Joana i Lluïsa. I va ser fosa a Can Barberí d’Olot.

L’altra, més petitona, més a tramuntana i amb un so més agut, també fou fosa a Can Barberí d’Olot el 1939 i hi porta la inscripció ”Santa Maria, guarda la terra”. Al damunt d’aquesta inscripció hi ha una creu florida.

L’església de Constantins té un element interessant que és la pica de batejar, una mitja esfera de pedra buidada. Deu ser del segle XI. Està policromada i reposa al damunt d’una clau de volta.

I sempre m’ha fet gràcia que, flanquejant el Sant Crist, hi ha dos casquets de dues  de bala que deuen fer uns 50 cm i que fan de pitxer d’uns rams de flors de plàstic. Ara ves a saber d’on han vingut aquests casquets!

Quan acabem, vaig a dinar a Banyoles. No em puc entretenir gaire i retorno aviat cap Anglès.

A la tarda, a la doma, ve la mainada del reforç escolar, uns 30. Sembla que avui hi són tots. Ho fan possible la Tina, la Carme, l’Anna, en Ricard, en Josep, l’altra Anna i l’altra Carme.


dijous, 29 / octubre / 2015

És sant Narcís. Quan he enviat el text del suplement, surto cap a Palafrugell. Vaig a visitar la tieta de can Mateu, a la Residència Ntra. Sra. de Montserrat i, de passada, saludo a les persones conegudes de la casa.

Sortint, vaig a dinar al Tren Petit. Pel camí em trobo amb diversos coneguts: amb en Martí, en Juli...  I vaig a proveir per la setmana i torno aviat.

Al vespre celebrem la missa en honor de sant Narcís. Faig memòria del meu padrí de baptisme, en Narcís Cornellà Reixach. Amb el seu germà Pere, va fundar la indústria dels Cafès Cornellà, cap els anys 20. La seva muller era la Cinteta Sarquella Brugada, cosina del meu pare. D’aquí que en Narcís fos escollit per ser el meu padrí, quan vaig néixer i ser batejat a Girona.

Amb el meu padrí i la Cinteta, també acompanyat de la tia Conxita,  vaig assistir un parell de vegades a l’ofici de sant Narcís, a Sant Fèlix. Jo tindria uns 9 anys. Sortint de l’ofici, mentre la Cinteta, amb la tia Conxita, anava a preparar el dinar, el meu padrí m’acompanyava a les atraccions de les fires, que ja es feien a la Devesa. Un any vaig anar-hi l’endemà de sant Narcís, per tant seria el dia 30, i es feia una missa pels defensors de Girona.

A la missa de Sant Narcís també recordo haver-hi participat un parell de vegades més. Una, seria el primer any d’estar al seminari menor (el 1965) i l’altra vegada fou quan acabava els estudis del seminari (1978), quan cantava a la Polifònica de Girona.  


divendres, 30 / octubre / 2015

Al matí acabo de preparar la reunió del Consell de les Parròquies. Tot vol el seu temps i necessito calma per preparar un moment com aquest: llistat, finalitat, prioritats, calendari, activitats...

Em telefona Mn. Josep Lafont. Em convida a participar a la missa en honor de sant Martí de Tours, a Calonge.

Cap a les 2 em trobo amb la Nuri a l’Espai Gironès. M’ajuda a triar un nou aparell de mòbil. De totes maneres no puc fer la compra perquè tinc un embolic amb el número i amb compte corrent on es carreguen les despeses. Ho hauré d’arreglar el dilluns.

Sense dinar, vaig a una reunió de mares de catequesi, a Bonmatí. De les 10 criatures que formen el grup  dels que ja feien catequesi el curs passat, únicament hi participen 4 mares i 1 pare. Aquest curs no iniciarà la catequesi cap infant.

Al vespre tenim la reunió del Consell de les Parròquies. Hi venen 15 persones dels que en formen part: 2 representen Sant Martí i 3 representen Bonmatí. També hi ha representació dels Amics de Santa Bàrbara i dels Amics de Sant Amanç, a més de les diverses activitats de la parròquia d’Anglès.

Hi ha bon ambient i tothom hi diu la seva, que és el que m’agrada. Acabem cap a dos quarts d’onze.