dissabte, 24 / octubre / 2015
De bon matí m’arriben felicitacions per la
diada del meu sant patró. Ahir ja començaren les feligreses de Palafrugell i
avui, a més d’amics de Palafrugell, s’hi afegeixen els familiars i els
feligresos d’Anglès, dels companys...
M’agrada celebrar els meus dies (aniversari,
sant...) tranquil·lament, gairebé com un ermità. Algun feligrès m’ha fet
presents de fruits secs. L’avantatge és que ara molta gent em pot felicitar de
forma discreta: per correu electrònic, pel face, per WhatsApp... Trobo a faltar
felicitacions per cartes o per postals.
A la tarda celebro les misses anticipades, a
Bonmatí i a Anglès.
A Anglès, uns mitja dotzena de feligreses
venen a comentar-me que els aniria més bé que la missa anticipada es celebrés
més aviat. Acompanyen i animen la celebració els Cantaires de Sant Miquel, una
colla que es van ampliant i animant. I hi venen una dotzena de criatures dels
que participen a la catequesi parroquial.
diumenge, 25 / octubre / 2015
Celebro les misses del matí a Anglès, Sant
Martí i Anglès. A Sant Martí hi ha qui m’obsequia amb una platada de bolets,
avellanes (torrades i sense torrar), galetes Trias sense sucre... Val a dir que
Sant Martí és la feligresia més agraïda.
Després de la missa d’Anglès, vaig cap a
Banyoles. A Can Teixidor del Terme hi ha el dinar de festa major, amb en Josep
i la Carme, els seus fills i néts i els sogres dels nebots: la Rosa d’Olot, la
Roser i en Josep de Serinyà i en Miquel i la Rosa de Camós. Entre tots, una
vintena. Cada nebot ha preparat alguna cosa i el dinar resulta ben complet.
Entre els temes que surten a la taula (al
costat dels més grans), es parla d’en Josep Blatter (el president de la FIFA),
d’en Michel Platiní (el de la UEFA)... Amb la Rosa també parlem d’alguns
artistes d’Olot: en Lluís Curós (que fou el seu mestre), en Josep Serra Curós,
en Narcís Salgueda...
De fosc, embolcallat de melangia, retorno cap
a Anglès. Escoltant les notícies comenten que en Tony Blair ha demanat
disculpes per haver col·laborat en desfermar la invasió i guerra de l’Iraq que,
finalment, ha repercutit en tot el daltabaix de Síria i de l’Estat Islàmic.
Em ve al cap que, en aquell moment que jo era
a Palafrugell, un feligrès “molt de missa” m’escridassà pel carrer perquè jo,
als sermons, defensava i repetia el missatge de sant Joan Pau II contra aquesta
invasió i contra aquesta guerra que tant interessava a Bush i a l’Aznar. En definitiva,
es van sembrar vents i ara en recollim temporals, com ja va vaticinar sant Joan
Pau II. I no crec que l’Aznar demani mai disculpes a ningú per res, com és
propi del “orgullo hispánico”.
dilluns, 26 / octubre / 2015
Al matí vaig de visita a la dentista, la
Cristina. Se m’han escantonat un parell de queixals i cal fer alguna reparació.
En primer lloc em fa una revisió. Sembla que la situació és més delicada del
que sembla.
Avui em neteja i tapa de nou un queixal, el que
té menys problemes. La setmana vinent caldrà fer una re-endodòncia a la peça 36
on hi ha aparegut una infecció a les arrels. I més endavant caldrà reconstruir
el queixal.
Possiblement, també caldrà fer el mateix amb
un altre queixal. Me’n faré el patrimoni!
De moment, a partir de diumenge, em caldrà
prendre antibiòtic.
També m’aconsella un protector dental pel
problema de bruxisme (com un cruixir de dents) ja que, a la nit, una fèrula dental de
descàrrega.
En Francesc em porta uns quants rovellons.
Renoi, que bé. Avui em cruspiré els que van portar-me ahir i, demà, els que em
porten avui.
Per les notícies es veuen els refugiats
sirians. Van en fila, sense trepitjar els camps, seguint en ordre pels camins
marcats, evitant fer dreceres, encara que seguir els camins comporti fer
marrada...
He telefonat en Jaume per felicitar-lo pels 35
anys de la seva ordenació a Sant Feliu de Guíxols. Participa a unes jornades
sobre el diàleg interreligiós organitzades per la Conferència Episcopal.
Al vespre venen els cantaires de Sant Miquel.
dimarts, 27 / octubre / 2015
M’estic arreglant l’estudi particular damunt del despatx parroquial. Cal que hi vingui el
pintor. De moment hi col·loco uns quants llibres dels que utilitzo per la
recerca que estic fent. Queda una sala molt ben il·luminada, acollidora,
agradable...
Elaboro el llistat dels que formen part del
Consell de les Parròquies. Tinc entès
que el primer Consell Parroquial d’Anglès es va formar el 1981. Caldrà que en
faci un estudi per saber millor com es formà i quan es formà el primer consell
de Bonmatí.
A la tarda, com ahir, ve la mainada de
catequesi. Són dos grups reduïts. I celebro la missa vespertina.
dimecres, 28 / octubre / 2015
Al matí, com cada dimecres, atenc al despatx. Venen un parell de visites.
Al migdia vaig cap a Constantins. Venen una
arquitecta que treballa pel Bisbat, la Joana Argeric, i l’aparellador de
l’ajuntament de Sant Gregori, en Batllori.
Mentre m’espero al davant de l’església, em
fixo en les dues làpides sepulcrals que hi ha al terra, davant mateix de la
porta. L’una, la de tramuntana, és la de
la sepultura de Mn. Genís Viñas Ros. Va ser ecònom de Constantins des del 29 de
juny del 1879 fins el 8 de juny del 1882, quan morí als 35 anys.
L’altra, a migjorn, correspon a la tomba de
Mn. Josep Vilanova Gacias que fou rector de Constantins des del 1890 fins el 24
de març del 1909, quan morí als 50 anys.
Enmig de les dues lloses hi ha una tercera
tomba coberta amb una llosa de ciment on únicament es llegeix la data de la
mort del que hauria estat mossèn de la parròquia abans de Mn. Genís Viñas ja
que morí el 13 de juny de 1879. I reso
un parenostre en sufragi d’aquests meus antecessors que moriren ben joves, en
relació a l’edat que tinc jo.
Quan arriben l’arquitecte i l’aparellador,
pugem a les golfes i revisem la coberta de l’església, un teulat de salt de
garsa amb algunes teules mal col·locades. Sembla que les bigues estan bé, però
també hi ha algun travesser que caldria canviar. A veure si entre l’ajuntament
de Sant Gregori i el Bisbat es pot fer una bona repassada.
Em fixo en les dues campanes que no havia
vist mai de prop. Una, la més meridional i que sona més greu, segons consta a
la inscripció que porta, va ser beneïda el 1952 pel bisbe Josep Cartañà, quan
era rector de la parròquia Mn. Joan Pagès. Es diu Francesca, Joana i Lluïsa. I
va ser fosa a Can Barberí d’Olot.
L’altra, més petitona, més a tramuntana i amb
un so més agut, també fou fosa a Can Barberí d’Olot el 1939 i hi porta la
inscripció ”Santa Maria, guarda la terra”. Al damunt d’aquesta inscripció hi ha
una creu florida.
L’església de Constantins té un element
interessant que és la pica de batejar, una mitja esfera de pedra buidada. Deu
ser del segle XI. Està policromada i reposa al damunt d’una clau de volta.
I sempre m’ha fet gràcia que, flanquejant el
Sant Crist, hi ha dos casquets de dues de
bala que deuen fer uns 50 cm i que fan de pitxer d’uns rams de flors de
plàstic. Ara ves a saber d’on han vingut aquests casquets!
Quan acabem, vaig a dinar a Banyoles. No em
puc entretenir gaire i retorno aviat cap Anglès.
A la tarda, a la doma, ve la mainada del
reforç escolar, uns 30. Sembla que avui hi són tots. Ho fan possible la Tina,
la Carme, l’Anna, en Ricard, en Josep, l’altra Anna i l’altra Carme.
dijous, 29 / octubre / 2015
És sant Narcís. Quan he enviat el text del
suplement, surto cap a Palafrugell. Vaig a visitar la tieta de can Mateu, a la
Residència Ntra. Sra. de Montserrat i, de passada, saludo a les persones
conegudes de la casa.
Sortint, vaig a dinar al Tren Petit. Pel camí
em trobo amb diversos coneguts: amb en Martí, en Juli... I vaig a proveir per la setmana i torno aviat.
Al vespre celebrem la missa en honor de sant
Narcís. Faig memòria del meu padrí de baptisme, en Narcís Cornellà Reixach. Amb
el seu germà Pere, va fundar la indústria dels Cafès Cornellà, cap els anys 20.
La seva muller era la Cinteta Sarquella Brugada, cosina del meu pare. D’aquí
que en Narcís fos escollit per ser el meu padrí, quan vaig néixer i ser batejat
a Girona.
Amb el meu padrí i la Cinteta, també
acompanyat de la tia Conxita, vaig
assistir un parell de vegades a l’ofici de sant Narcís, a Sant Fèlix. Jo tindria
uns 9 anys. Sortint de l’ofici, mentre la Cinteta, amb la tia Conxita, anava a
preparar el dinar, el meu padrí m’acompanyava a les atraccions de les fires,
que ja es feien a la Devesa. Un any vaig anar-hi l’endemà de sant Narcís, per
tant seria el dia 30, i es feia una missa pels defensors de Girona.
A la missa de Sant Narcís també recordo
haver-hi participat un parell de vegades més. Una, seria el primer any d’estar
al seminari menor (el 1965) i l’altra vegada fou quan acabava els estudis del
seminari (1978), quan cantava a la Polifònica de Girona.
divendres, 30 / octubre / 2015
Al matí acabo de preparar la reunió del
Consell de les Parròquies. Tot vol el seu temps i necessito calma per preparar
un moment com aquest: llistat, finalitat, prioritats, calendari, activitats...
Em telefona Mn. Josep Lafont. Em convida a
participar a la missa en honor de sant Martí de Tours, a Calonge.
Cap a les 2 em trobo amb la Nuri a l’Espai
Gironès. M’ajuda a triar un nou aparell de mòbil. De totes maneres no puc fer
la compra perquè tinc un embolic amb el número i amb compte corrent on es
carreguen les despeses. Ho hauré d’arreglar el dilluns.
Sense dinar, vaig a una reunió de mares de
catequesi, a Bonmatí. De les 10 criatures que formen el grup dels que ja feien catequesi el curs passat, únicament
hi participen 4 mares i 1 pare. Aquest curs no iniciarà la catequesi cap
infant.
Al vespre tenim la reunió del Consell de les
Parròquies. Hi venen 15 persones dels que en formen part: 2 representen Sant
Martí i 3 representen Bonmatí. També hi ha representació dels Amics de Santa
Bàrbara i dels Amics de Sant Amanç, a més de les diverses activitats de la
parròquia d’Anglès.
Hi ha bon ambient i tothom hi diu la seva,
que és el que m’agrada. Acabem cap a dos quarts d’onze.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada