diumenge, 1 de novembre de 2015

En tot treball i tristor nostre prec sempre serà: sigueu nostre protector, gloriós, sant Martirià!

dissabte, 24 / octubre / 2015

De bon matí m’arriben felicitacions per la diada del meu sant patró. Ahir ja començaren les feligreses de Palafrugell i avui, a més d’amics de Palafrugell, s’hi afegeixen els familiars i els feligresos d’Anglès, dels companys...

M’agrada celebrar els meus dies (aniversari, sant...) tranquil·lament, gairebé com un ermità. Algun feligrès m’ha fet presents de fruits secs. L’avantatge és que ara molta gent em pot felicitar de forma discreta: per correu electrònic, pel face, per WhatsApp... Trobo a faltar felicitacions per cartes o per postals.

A la tarda celebro les misses anticipades, a Bonmatí i a Anglès.

A Anglès, uns mitja dotzena de feligreses venen a comentar-me que els aniria més bé que la missa anticipada es celebrés més aviat. Acompanyen i animen la celebració els Cantaires de Sant Miquel, una colla que es van ampliant i animant. I hi venen una dotzena de criatures dels que participen a la catequesi parroquial.

diumenge, 25 / octubre / 2015

Celebro les misses del matí a Anglès, Sant Martí i Anglès. A Sant Martí hi ha qui m’obsequia amb una platada de bolets, avellanes (torrades i sense torrar), galetes Trias sense sucre... Val a dir que Sant Martí és la feligresia més agraïda.

Després de la missa d’Anglès, vaig cap a Banyoles. A Can Teixidor del Terme hi ha el dinar de festa major, amb en Josep i la Carme, els seus fills i néts i els sogres dels nebots: la Rosa d’Olot, la Roser i en Josep de Serinyà i en Miquel i la Rosa de Camós. Entre tots, una vintena. Cada nebot ha preparat alguna cosa i el dinar resulta ben complet.

Entre els temes que surten a la taula (al costat dels més grans), es parla d’en Josep Blatter (el president de la FIFA), d’en Michel Platiní (el de la UEFA)... Amb la Rosa també parlem d’alguns artistes d’Olot: en Lluís Curós (que fou el seu mestre), en Josep Serra Curós, en Narcís Salgueda...

De fosc, embolcallat de melangia, retorno cap a Anglès. Escoltant les notícies comenten que en Tony Blair ha demanat disculpes per haver col·laborat en desfermar la invasió i guerra de l’Iraq que, finalment, ha repercutit en tot el daltabaix de Síria i de l’Estat Islàmic.

Em ve al cap que, en aquell moment que jo era a Palafrugell, un feligrès “molt de missa” m’escridassà pel carrer perquè jo, als sermons, defensava i repetia el missatge de sant Joan Pau II contra aquesta invasió i contra aquesta guerra que tant interessava a Bush i a l’Aznar. En definitiva, es van sembrar vents i ara en recollim temporals, com ja va vaticinar sant Joan Pau II. I no crec que l’Aznar demani mai disculpes a ningú per res, com és propi del “orgullo hispánico”.

dilluns, 26 / octubre / 2015

Al matí vaig de visita a la dentista, la Cristina. Se m’han escantonat un parell de queixals i cal fer alguna reparació. En primer lloc em fa una revisió. Sembla que la situació és més delicada del que sembla.

Avui em neteja i tapa de nou un queixal, el que té menys problemes. La setmana vinent caldrà fer una re-endodòncia a la peça 36 on hi ha aparegut una infecció a les arrels. I més endavant caldrà reconstruir el queixal.  

Possiblement, també caldrà fer el mateix amb un altre queixal. Me’n faré el patrimoni!

De moment, a partir de diumenge, em caldrà prendre antibiòtic.
També m’aconsella un protector dental pel problema de bruxisme (com un cruixir de dents)  ja que, a la nit, una fèrula dental de descàrrega.

En Francesc em porta uns quants rovellons. Renoi, que bé. Avui em cruspiré els que van portar-me ahir i, demà, els que em porten avui.

Per les notícies es veuen els refugiats sirians. Van en fila, sense trepitjar els camps, seguint en ordre pels camins marcats, evitant fer dreceres, encara que seguir els camins comporti fer marrada...

He telefonat en Jaume per felicitar-lo pels 35 anys de la seva ordenació a Sant Feliu de Guíxols. Participa a unes jornades sobre el diàleg interreligiós organitzades per la Conferència Episcopal.

Al vespre venen els cantaires de Sant Miquel.


dimarts, 27 / octubre / 2015

M’estic arreglant l’estudi particular damunt  del despatx parroquial. Cal que hi vingui el pintor. De moment hi col·loco uns quants llibres dels que utilitzo per la recerca que estic fent. Queda una sala molt ben il·luminada, acollidora, agradable...
Elaboro el llistat dels que formen part del Consell de les Parròquies.  Tinc entès que el primer Consell Parroquial d’Anglès es va formar el 1981. Caldrà que en faci un estudi per saber millor com es formà i quan es formà el primer consell de Bonmatí.  

A la tarda, com ahir, ve la mainada de catequesi. Són dos grups reduïts. I celebro la missa vespertina.


dimecres, 28 / octubre / 2015

Al matí, com cada dimecres,  atenc al despatx. Venen un parell de visites.

Al migdia vaig cap a Constantins. Venen una arquitecta que treballa pel Bisbat, la Joana Argeric, i l’aparellador de l’ajuntament de Sant Gregori, en Batllori.

Mentre m’espero al davant de l’església, em fixo en les dues làpides sepulcrals que hi ha al terra, davant mateix de la porta. L’una, la de tramuntana,  és la de la sepultura de Mn. Genís Viñas Ros. Va ser ecònom de Constantins des del 29 de juny del 1879 fins el 8 de juny del 1882, quan morí als 35 anys.

L’altra, a migjorn, correspon a la tomba de Mn. Josep Vilanova Gacias que fou rector de Constantins des del 1890 fins el 24 de març del 1909, quan morí als 50 anys.

Enmig de les dues lloses hi ha una tercera tomba coberta amb una llosa de ciment on únicament es llegeix la data de la mort del que hauria estat mossèn de la parròquia abans de Mn. Genís Viñas ja que morí el 13 de juny de 1879.  I reso un parenostre en sufragi d’aquests meus antecessors que moriren ben joves, en relació a l’edat que tinc jo.

Quan arriben l’arquitecte i l’aparellador, pugem a les golfes i revisem la coberta de l’església, un teulat de salt de garsa amb algunes teules mal col·locades. Sembla que les bigues estan bé, però també hi ha algun travesser que caldria canviar. A veure si entre l’ajuntament de Sant Gregori i el Bisbat es pot fer una bona repassada.  

Em fixo en les dues campanes que no havia vist mai de prop. Una, la més meridional i que sona més greu, segons consta a la inscripció que porta, va ser beneïda el 1952 pel bisbe Josep Cartañà, quan era rector de la parròquia Mn. Joan Pagès. Es diu Francesca, Joana i Lluïsa. I va ser fosa a Can Barberí d’Olot.

L’altra, més petitona, més a tramuntana i amb un so més agut, també fou fosa a Can Barberí d’Olot el 1939 i hi porta la inscripció ”Santa Maria, guarda la terra”. Al damunt d’aquesta inscripció hi ha una creu florida.

L’església de Constantins té un element interessant que és la pica de batejar, una mitja esfera de pedra buidada. Deu ser del segle XI. Està policromada i reposa al damunt d’una clau de volta.

I sempre m’ha fet gràcia que, flanquejant el Sant Crist, hi ha dos casquets de dues  de bala que deuen fer uns 50 cm i que fan de pitxer d’uns rams de flors de plàstic. Ara ves a saber d’on han vingut aquests casquets!

Quan acabem, vaig a dinar a Banyoles. No em puc entretenir gaire i retorno aviat cap Anglès.

A la tarda, a la doma, ve la mainada del reforç escolar, uns 30. Sembla que avui hi són tots. Ho fan possible la Tina, la Carme, l’Anna, en Ricard, en Josep, l’altra Anna i l’altra Carme.


dijous, 29 / octubre / 2015

És sant Narcís. Quan he enviat el text del suplement, surto cap a Palafrugell. Vaig a visitar la tieta de can Mateu, a la Residència Ntra. Sra. de Montserrat i, de passada, saludo a les persones conegudes de la casa.

Sortint, vaig a dinar al Tren Petit. Pel camí em trobo amb diversos coneguts: amb en Martí, en Juli...  I vaig a proveir per la setmana i torno aviat.

Al vespre celebrem la missa en honor de sant Narcís. Faig memòria del meu padrí de baptisme, en Narcís Cornellà Reixach. Amb el seu germà Pere, va fundar la indústria dels Cafès Cornellà, cap els anys 20. La seva muller era la Cinteta Sarquella Brugada, cosina del meu pare. D’aquí que en Narcís fos escollit per ser el meu padrí, quan vaig néixer i ser batejat a Girona.

Amb el meu padrí i la Cinteta, també acompanyat de la tia Conxita,  vaig assistir un parell de vegades a l’ofici de sant Narcís, a Sant Fèlix. Jo tindria uns 9 anys. Sortint de l’ofici, mentre la Cinteta, amb la tia Conxita, anava a preparar el dinar, el meu padrí m’acompanyava a les atraccions de les fires, que ja es feien a la Devesa. Un any vaig anar-hi l’endemà de sant Narcís, per tant seria el dia 30, i es feia una missa pels defensors de Girona.

A la missa de Sant Narcís també recordo haver-hi participat un parell de vegades més. Una, seria el primer any d’estar al seminari menor (el 1965) i l’altra vegada fou quan acabava els estudis del seminari (1978), quan cantava a la Polifònica de Girona.  


divendres, 30 / octubre / 2015

Al matí acabo de preparar la reunió del Consell de les Parròquies. Tot vol el seu temps i necessito calma per preparar un moment com aquest: llistat, finalitat, prioritats, calendari, activitats...

Em telefona Mn. Josep Lafont. Em convida a participar a la missa en honor de sant Martí de Tours, a Calonge.

Cap a les 2 em trobo amb la Nuri a l’Espai Gironès. M’ajuda a triar un nou aparell de mòbil. De totes maneres no puc fer la compra perquè tinc un embolic amb el número i amb compte corrent on es carreguen les despeses. Ho hauré d’arreglar el dilluns.

Sense dinar, vaig a una reunió de mares de catequesi, a Bonmatí. De les 10 criatures que formen el grup  dels que ja feien catequesi el curs passat, únicament hi participen 4 mares i 1 pare. Aquest curs no iniciarà la catequesi cap infant.

Al vespre tenim la reunió del Consell de les Parròquies. Hi venen 15 persones dels que en formen part: 2 representen Sant Martí i 3 representen Bonmatí. També hi ha representació dels Amics de Santa Bàrbara i dels Amics de Sant Amanç, a més de les diverses activitats de la parròquia d’Anglès.

Hi ha bon ambient i tothom hi diu la seva, que és el que m’agrada. Acabem cap a dos quarts d’onze.


Cap comentari:

Publica un comentari