diumenge, 25 de gener del 2015

Els barbuts estan de moda

dissabte, 17 / gener / 2015

És sant Antoni del porquet, que sempre s’escau el disset. Hi ha la fira que omple de vida tot el barri antic d’Anglès amb tota mena de parades al carrer Major i a la plaça de la Vila. Les primeres han arribat abans de les vuit. També n’hi ha ple al carrer de la Indústria.

La colla de l’Oncolliga instal·len la seva parada al davant mateix del pati de la doma. A les nou ja volta tothom pels baixos de la doma: extensions, taules, cadires... En  Joan i en Ricardet preparen la imatge de sant Antoni i omplen de flors el petit baiard per traslladar la imatge.

A les 10 vaig cap a Can Cendra, la casa de la vila. Hi ha esmorzar per obsequiar tots els organitzadors de la fira. Hi vaig amb quatre escolans.

Cap a dos quarts d’onze anem a l’església. En Mariano, en Ramon, en Josep M. i en Joan porten el sant. Els escolans, porten un parell d’atxes (en Taras i en Víctor), el salpasser (en Joan) i la creu processional (en Quim). I jo, al mig. Els grallers obren la comitiva i, tot xino-xano, a anem cap a la plaça de la vila. Col·loquen el sant damunt de l’entarimat, voltat dels escolans. Parlen el president del Consell Comarcal, en Salvador Balliu,  i l’alcalde, en Pere Espinet.

Quan acaben, oficio la benedicció, primer de forma general i, tot seguit, els animalons que porten al davant. També passo a beneir els cavalls, els xais, el burro, la vaca i el vedell... I, formant de nou la comitiva (s’hi afegeix d’escolà la Maria), amb els grallers tot davant, retornem cap a l’església.  Hi ha molta gent que treu fotografies, especialment dels escolans. I ells van ben estufats. 

Un cop s’ha col·locat tot a lloc, els escolans es queden a jugar a la doma. Uf, per poc que ensorren l’edifici. I de tant en tant, o la Joana o jo, hem de posar pau. Massa estona!

A dos quarts d’una oficiem la missa. Hi ha poca gent (una quarantena). Val a dir que l’hora no és gaire adient. A veure si l’any vinent la podem fer a les 12 i, la benedicció, un xic més tard (sortint de l’església a les 11).

Dino lleuger i descanso una estona. A les 3 de la tarda hi ha les exèquies d’en Juan Sánchez (81a). Havia estat guàrdia civil. La seva filla treballa al Capravo.

Poc després de les 4 vaig caminant fins a Bonmatí, a celebrar-hi la missa. Encara que l’aire sigui un xic fret, fa sol i dóna gust passejar.

A la missa de Bonmatí hi participen dues dotzenes de persones. La participació a la fira d’Anglès i el fred ha espantat el personal.  Quan acabem, en Francesc m’acompanya a Anglès. Em comenta que la seva mare està malaltona. L’encomanarem a Déu.

Quan arribo, a l’església d’Anglès hi ha uns 80 ucraïnesos que, amb Mn. Vladimir de Vic, celebren la festa del Baptisme del Senyor. Segueixo una estona la litúrgia intentant capir a quin moment de la celebració es troben. És curiós veure les moltes vegades que tots fan el senyal de la creu, de forma diferent com fem aquí, algunes vegades tres de seguides... Entren alguns feligresos d’Anglès a observar-ho un xic. Queden sorpresos de la devoció que veuen, la majoria homes i tots més joves de 60 anys, alguns d’una vintena. A la comunió s’hi acosten sobretot els infants: davant del capellà semblen cries d’orenetes que obren el bec esperant la becada. El mossèn els tira dintre de la boca un mos de Pa que treu del calze amb una cullereta, xop de Vi consagrat. I quan acaben, beneeixen aigua per endur-se’n a les cases. Gairebé hi estan tanta estona com a la mateixa missa.

Quan acaben, un cop m’he acomiadat del mossèn, preparo ràpidament la nostra missa vespertina. No hi som massa colla. Hi fan d’escolà en Quim , la Maria i en Joan.    

Venen a trobar-me una colla de nois del poble: en Bruno, en David, en Raül, en Joel.


diumenge, 18 / gener / 2015

Celebro la missa d’Anglès (9m). Hi participa poca gent. A la missa de Sant Martí, arribem al límit de la mínima assistència: 12 i el capellà (com al Sant Sopar). I vaig cap a Constantins.

A la missa a honor de sant Vicenç, a Constantins, hi participen una cinquantena de feligresos. És la festa major d’hivern.

Quan acabo de Constantins retorno a Anglès passant per la Vall del Llèmana. M’aturo a dinar a un restaurant: no he fet massa bona tria. Potser és que estic massa ben acostumat d’Anglès. Quan estic acabant, entren en Ricard Teixidor, la seva muller i la filla. La noia em diu que em coneix d’haver estat treballant a la impremta Pagès.

Baixo per Les Planes d’Hostoles i Amer. Ja al pis, enllesteixo el santoral per la Pregaria.cat i també la ressenya de santa Àgata per la Revista de Banyoles.


dilluns, 19 / gener / 2015

El matí endreço la sagristia i feinejo pel despatx. Dino al pis. I a la tarda venen els tres grups de catequesi de cada dilluns.

Després de la missa, a dos quarts de nou del vespre tinc reunió amb els pares de la mainada que celebrarà la primera comunió el maig. Hi ha la mateixa quantitat de mainada que l’any passat: una vintena. Hi ha representació de gairebé totes les famílies, si bé n’hi ha un parell de pares que s’han excusat per raons laborals. Algun infant farà la comunió a Portugal. Marquem el calendari de les celebracions que hi ha d’aquí al maig, quan hi haurà la primera comunió (el  diumenge 17). Hi ha un ambient cordial i amable.  I els animo a participar a la trobada de famílies de catequesi que tindrem a La Cellera el diumenge 1 de maig.

Quan ja sóc al pis, cap a les 10, sento algú que em crida des de la reixa del pati. Ostres, qui hi ha ara?. Es veu que s’ha deixat una bossa amb medicaments a l’església i no podria dormir en tota la nit. Renoi! Això és una família i et poden trucar a qualsevol hora per qualsevol cosa.

dimarts, 20 / gener / 2015

És el dia de sant Sebastià. Ho recordo al face amb una pintura de Rubens. Dedico bona part del dia a preparar la xerrada que tinc a Montserrat el dia 17 de febrer, el dimarts de carnestoltes.

A la tarda tinc la catequesi. La catequista que acostuma a venir cada dimarts, està malalta i agafo els dos grups (el meu i el d’ella) i tiro pel dret. Els porto a la sagristia i a l’església i els vaig explicant les coses que hi ha: els ornaments litúrgics, el vasos sagrats, els elements destacats de l’església...  Acabem resant el parenostre i pujant al cambril a venerar Santa Maria.


dimecres, 21 / gener / 2015

Em comuniquen la mort d’en Narcís Barnada (86a),en Siset de Can Quitxoi. La Conxita em comenta que la seva muller era la Maria de Can Tuixén de La Cellera.

Al migdia vaig a dinar a Banyoles. El dia és fred i la casa també n’hi fa.

A la tarda, torno aviat cap a la doma. Venen els nois i noies de repàs.


dijous, 22 / gener / 2015

Per sant Vicenç (o sigui, avui), el sol ja baixa pels torrents: i allí on el sol no hi tocarà, ni casa ni vinya no hi vagis a plantar (alguns llocs diuen “ni hort” en comptes de “ni vinya”).

En aquesta diada, enterràrem l’àvia Enrica, la mare de la meva mare. Era un dissabte. Crec que era el 1972. Jo estava acabant el batxillerat a Barcelona i el meu germà Pere em recollí a la Diagonal per anar cap a Vallveralla.

Al migdia oficio les exèquies d’en Siset. Hi participa una volada de gent de La Cellera de Ter.

Avui dino amb l’Assumpta que ha vingut a fer algunes comandes per Les Planes i per Anglès.

A la tarda envio el text del suplement a la impremta.

Al vespre participo a la reunió dels equips de Caritas a Amer. Parlem del Servei d’Intervenció Educativa (SIE o reforç escolar). Porten la reunió en Ramon, la M. Àngles Camós i l’Eulàlia Bofill (a qui conec de Palafrugell).

A la sala on estem reunits hi ha penjats quatre grans plafons amb uns relleus que representen escenes bíbliques. El primer plafó que descobreixo de bones a primeres em sembla (i m’ho corrobora el Sr. Puigdemnont) que representa l’encontre d’Abraham i de Melquisedec ((Gn 14, 17- 24) però també podria representar l’escena de David rebent els pans del sacerdot Ahimèlec (1Sam 21, 1- 10). El segon plafó representa l’escena del sacrifici d’Isaac (Gn 22). Al lloc on m’assec, darrera meu, s’hi representa l’escena de Judit mostrant el cap de d’Holofernes que jau decapitat (Jdt 13) i al davant meu hi ha situada l’escena cruel de Jael clavant una estaca a la templa de Sisserà (Jt 4, 17 – 23). A veure si m’animo a fer-ne un estudi.    


divendres, 23 / gener / 2015

Em comuniquen la mort de la Rosa Garolera (46a), la muller de l’Esteve Trias, a qui conec d’haver tractat en ocasió de les representacions dels Pastorets a l’església, aquests darrers anys. Són una família molt coneguda al poble i feia temps que la ballaven. Descansi en pau: al cel sia!

Envio a la Judit Subirachs les fotografies dels plafons que vaig veure a Amer. A més de ser experta amb l’obra del seu pare, també és experta amb l’escultura del s. XIX. Ben segur que en podrà dir-me’n alguna cosa.

També ho penjo al face per si algú em pot ajudar i aviat hi ha algú que hi diu la seva de forma força ben raonada.  

Al matí vaig a can Boix a tallar els cabells. Ja que surto, faig una passejada petita I, quan he dinat, vaig a caminar una estona més. Quan he fet una caminada quedo satisfet. Però costa posar-s’hi.


A la tarda preparo les celebracions del cap de setmana. Aquest diumenge tenim les celebracions ecumèniques a l’església (on predicarà el Rev. Arnaldo de la comunitat Evangèlica) i al centre de culte de la comunitat Evangèlica (on predicaré jo). 

diumenge, 18 de gener del 2015

LES MINVES DE GENER

dissabte, 10 / gener / 2015

El matí preparo les misses d’aquest cap de setmana. I dino tranquil·lament al pis.

A la tard vaig caminant fins a Bonmatí passant per la Via Verda, també dit el Carril Bici (o algun tram anomenat Bici Carril, com fa notar en Félix). Surto de la doma quan baixa un quart de quatre i entro a l’església de Bonmatí quan baixa un quart de cinc. A veure si ho podré anar fent sovint. Després de la missa, en Francesc m’acompanya a Anglès, que sinó aniria just de temps.

Abans de la missa anticipada d’Anglès, em venen a saludar uns nois de
Barcelona de famílies banyolines: un fill de la Pilar Coromina de can Trull i dos fills de l’Esteve Agustí de Can Silet de les bigues. També els acompanya un noi alemany. Han anat a caminar per l’entorn de Pruit i ho han aprofitat per arribar-se a Anglès i saludar-me.
 

Diumenge, 11 / gener / 2015

Celebro les tres misses del matí. Hi ha una participació tirant a notable. Després de la missa a Sant Martí, m’arribo a Cal Curt per portar la comunió la Maria i en Joan.

Després de la missa del migdia, descanso un xic. I vaig a dinar a la Codina. Hi trobo algunes persones conegudes. En Novich em va comentant un feix de coses.

Una clivella al dit polze de la mà dreta sembla que se m’ha infectat i em fa xericar.


dilluns, 12 / gener / 2015

Quan he esmorzat i airejat el pis, baixo al despatx i retiro la decoració nadalenca del presbiteri de l’església. Els pessebres els retirarem per la Candelera.

Dino aviat i, a les 3, vaig cap el tanatori de Salt per participar a la cerimònia exequial d’en Josep M. Morató (80a.), l’oncle d’en Jaume Angelats.

En un període d’un any i mig s’han mort els tres germans Morató: en Rafel que morí amb 89 anys el 13 de maig del 2013; la Rosa  que morí el 16 de desembre del 2013 amb 93 anys i, ahir, en Josep M, amb 80 anys. 

En Rafael era dissenyador d’alta costura a diverses revistes. En Josep Maria era impressor a Calella (Maresme). I la Rosa, la mare d’en Jaume, era molt bona cosidora i va fer cortines per mig Banyoles.  

La cerimònia té un clima càlid i entranyable. Quan acabem, un cop m’he acomiadat de la M. Carme i els germans d’en Jaume, retorno cap Anglès.

El noi que porta el manteniment de la calefacció l’està reparant. A veure si per fi ens en sortirem.

I venen els grups de catequesi que corresponen avui reprenent el ritme normal de les sessions.    


Dimarts, 13 / gener / 2015

Avui  m’arribo fins el Baix Empordà (uns 70 km). Visito la tieta de Can Pons. També passo per la residència de la M. de D. de Montserrat on puc saludar diversos coneguts. Sortint, dino amb en Josep i la Maria, amb una bona amanida i un caxuflino.

Pel carrer em vaig trobant amb gent coneguda: l’Eduard (c. Bailèn), la M. Teresa (c. Clavé), en Salvador (c. Torre dels Moros)... Per cert, la M. Teresa em comunica la mort del P. Pasqual (que no ho havia sabut). També, al c. Estrella, em trobo amb la dependenta de la farmàcia Suñer i comentem la mort de la seva companya, l’Adela.

Bufa vent de garbí, vent podrit, diu la Maria.

A les cinc sóc a la doma i començar la catequesi.


dimecres, 14 / gener / 2015

Al matí feinejo pel despatx i atenc alguna visita. Cap al migdia surto per anar cap a Banyoles (cap a 40 km). Vaig al Centre d’Estudis Comarcals a deixar uns llibres on hi ha alguna col·laboració meva per la biblioteca del Centre. També n’hi recullo uns altres: un és un estudi d’en David Jou  sobre l’escultor Pere Jou (L’escultor Pere Jou) editat pel Grup d’estudis Sitgetans de Sitges (el 1991)  i l’altre és un catàleg de l’”Exposició antològica de l’obra de J. J. Tharrats” que es realitzà la primavera del 1975 a la Fontana d’Or de Girona.

Dino amb en Josep, la Carme i la Nuri. Òbviament a la taula parlem dels atemptats de la setmana passada a París. També parlem dels carrers asfaltats d’Anglès, una “gran” notícia que publica el diari.

Després de dinar torno aviat cap a la doma. Avui és tarda de reforç escolar. Primer venen quatre adolescents amb la M. Rosa. I després venen els de primària amb la Carme, l’Agustina, en Josep i l’Anna.

Quan he acabat la missa atenc dues visites: una parella que preparen el seu casament i la Montse de Constantins. Parlem de Mn. Josep Fisas, de TRESC, de Palafrugell...  


dijous, 15 / gener / 2015

Enllesteixo la redacció del suplement i surto cap a l’Alt Empordà. Fa un dia clar i lluminós si bé bufa garbí. Arribo a Ventalló poc després de les 12 (són uns 55 km)  i vaig  a Can Costa de Vallveralla. Em trobo amb en Josep i amb la meva padrina, la tia Lola. Es veu que els Reis m’hi ha deixat un regalot: que bé!

Amb la tia Lola,  ens arribem a Ventalló per comprar alguna cosa per dinar. Ho aprofitem per visitar la tia Pilar, la germana de la mare. La Fina ens ve a atendre. També hi ha en Joan, el fill de la Fina i en Miquel, el nét de la tia Pilar.

La tia no pot parlar, però dóna la impressió que em coneix. Li parlo de la Marina, la meva mare i germana seva, i li deixo clar qui sóc. Em va mirant fixament amb un somriure als llavis. Li administro la Santa Unió. Sembla que mou els llavis per anar seguint les pregàries: Senyor, tingueu pietat... Pare nostre...  Quan alço Nostramo, sembla que la mirada se li fon en el Pa i quan dic “El Cos de Crist”, obre els llavis sense vacil·lar. “Que nostre Senyor Jesucrist sigui a prop teu per protegir-te; que guiï els teus passos i et segueixi per guardar-te; que et miri amb amor, t’ajudi i et beneeixi”.

El meu cosí, en Miquel, i la seva muller, la Fina, han rellançat el negoci dels seus pares cultivant bons olivets i produint oli de qualitat al trull Serra Ferran.  Els cosins de Vall·llobrega els ha donat per produir vi de qualitat al Celler de Can Sais. A Can Costa, el meu cosí Lluís li ha donat per cultivar pomes de les millors. Dóna gust.
  
Amb la tia Lola i en Josep, dinem plegats a Can Costa. Abans de marxar faig una visita a l’església de Vallveralla: neta, endreçada, plena de tants records entranyables, on sembla que encara si oeixen els xiuxiueigs de les pregàries de la mare, dels oncles, dels avis...

A mitja tarda retorno a la doma.


divendres, 16 / gener / 2015

El matí feinejo pel despatx i preparo les celebracions d’aquest cap de setmana.

A la tarda m’arribo fins Sant Martí Sapresa, a deixar-ho tot apunt per la missa dominical i per endollar les estufes.

A les cinc tenim la reunió dels capellans de l’arxiprestat a La Cellera de Ter. Parlem dels diversos temes previstos: la trobada dels grups de catequesi de les parròquies el diumenge 1 de març a La Cellera, les activitats conjuntes de la Quaresma...

Arriben notícies inquietants de Níger contra les esglésies i els cristians. Espero que el P. Josep Frigola estigui bé.


Demà tindré un dia força atrafegat. 


LES MINVES DE GENER
Joan Maragall

Com al mig de l’hivern la primavera,
aixís el cel avui, i el sol i l’aire,
obre de bat a bat balcons i portes
i omple la casa de clarors, aimia.
Glòria dels ulls el cel, del pit les aures,
són avui. Fins cada moment sembla
que han d’esclatar en verdor les branques nues,
que l’horitzó ha d’omplir-se d’orenetes,
i que s’ha d’embaumar tota la terra.
No sents la frisança, dona? Digues:
no et sents la primavera a les entranyes?
Llança’t, doncs, al carrer: si t’hi trobessa,
te donaria un bes al mig dels llavis,
al davant de tothom, sense vergonya
de besar i ser besat, que avui n’és dia.
Som al mig de l’hivern: ahir glaçava,
demà les neus blanquejaran la serra.
La primavera és lluny del temps endintre,
pro un dia com avui n’és la promesa.
Si promesa tu em fosses, estimada,
ja cap mena d’hivern en mi cabria,
ni ara, ni després, ni mai, que portes
tu a dintre els ulls la primavera eterna.


diumenge, 11 de gener del 2015

Quan traspuntava el dia de Reis...

Dissabte, 3 / gener / 2015

A mig matí m’arribo a Sant Martí per deixar-ho tot apunt per la celebració de dominical. De retorn, m’aturo a Can Perich per visitar-hi les àvies. La Cecília se n’ha anat a caçar bolets.

A Anglès, oficio les exèquies d’en Sebastià López (67a). Tothom em diu que era bona persona i força conegut. L’església s’omple. Al cel sia.  

A la tarda vaig caminant fins a Bonmatí. Surto de darrera la Burés, passo per can Garriga i m’arribo fins el carrer Nou o carrer Major de Sant Julià. Segueixo pel carrer Petit i agafo el camí vell de Sant Julià pel damunt de can Tolsà. Surto al cementiri de Bonmatí. Vorejant el camp d’en Verònic, arribo fins el camí de la Massana i entro a Bonmatí pel carrer de l’Aulina, baixo pel carrer Ponent i enfilo el carrer de l’Església.  Des de la doma fins l’església (uns 5 km) hi he estat una hora ben bona.  

A l’església de Bonmatí, quan ho he preparat tot per la missa, descanso una mica. Val a dir que agafo fred.

A la missa hi participa una bona volada de gent. Un que ho ha contat, em diu que hi ha 8 homes, 40 dones i el capellà. Vaja, ja seria estrany!  

Agraeixo que en Francesc  Caparrós em porti amb el seu cotxe fins a Anglès, sinó no arribaria a temps per la missa anticipada.

Quan arribo, engego la calefacció, il·lumino l’església, preparo el calze i el copó... A la missa també hi participa una cinquantena de persones. Hi fan d’escolà en Víctor i en Quim.
  

 diumenge, 4 / gener / 2015

A les 8 obro l’església. Com sempre, trobo la Rossa darrera la porta esperant que obri. A la missa primera hi participa poc més d’una cinquantena de persones. A Sant Martí en som una quarantena, també algú de Palafrugell, els primers d’aquest any.

Quan acabo pujo al poble, a Cal Curt. La Maria està més aixeleiada i, en canvi, avui en Joan està pioc: “Que la pau del Senyor ompli aquesta casa i tots els que hi habiten!”. El més preocupant no és fer-se vell o estar malalt, sinó haver de viure en la solitud aquestes situacions. I aquí no és pas així: els fills es van tornant i, als dos pares,  no els manca de res, que d’això es tracta.

Al migdia celebro la missa a Anglès. També hi ha una bona corrua de gent. 

A totes les misses, per ser primer diumenge de l’any, hem pujat a venerar la sagrada imatge de la Mare de Déu del Remei. Després de la missa de les 12, l’Avel·lí i la Carme van cantant les cobles a la Mare de Déu.

El sant pare anuncia el nomenament de nou cardenals, un dels que ha estat nomenat és Mons. Ricardo Blàzquez,  arquebisbe de Valladolid i president de la Conferència Episcopal Española. També n’ha estat nomenat un agustí recol·lecte nascut a Pamplona , Mons. José Luís Lacunza Maestrojuán, arquebisbe de David – Panamà.

També ha elegit dos salesians i la majoria dels cardenals són arquebisbes a les  quimbambes.   

Veig que en Jordi López ha penjat al face una fotografia del Mural de la Pau d’en Tano Pisano. Molta gent hi escriu comentaris positius.


Dilluns,  5 / gener / 2015

Cap a migdia vaig cap a Sant Martí per endollar les estufes. Quan surto d’Anglès, em trobo amb la comitiva dels patges que, amb cavalls, entren a la vila. Quina elegància!

A la tarda oficio les misses anticipades de Bonmatí i d’Anglès. A Bonmatí hi participen més de 40 persones: més que un dissabte normal. I és que aquests dies de Nadal, a totes les misses de Bonmatí, hi ha participat una bona collada de gent. Quan marxo de Bonmatí, em trobo amb tot l’enrenou de la gent que ha anat a esperar els reis.

A la missa anticipada d’Anglès, en canvi, no hi participa gaire gent. És molt buida.  Segurament que l’arribada dels reis ha absorbit molta gent.

I cap a dormir aviat.


dimarts, 6 / gener / 2015

Trobo adient, per aquest matí, el poema HIVERN d’en Climent Forner:

Oberts a l’alba els porticons, em sobten
-il·lusió que m’esparpella els somnis-
clarícies de neu com de miracle.

Així, d’infant, quan traspuntava el dia
de Reis, al rovellat balcó de casa
em sorprenien les joguines pures.

Ah, si sabéssiu com tinc blanca l’ànima!

Déu n’hi do la gent que participa a les misses d’aquest matí: més que a les d’un diumenge, tant a Anglès com a Sant Martí. I això que, els primers feligresos arribats, tant a un lloc com a l’altre, pronosticaven una participació ben magra.

Després de les misses, abans de marxar, enllesteixo els paquets que m’han deixat els reis pels nebots, un paquet per un nebot gran i un altre per un mini-nebot, que és com ho tenim establert.

Dino a Banyoles. Som una bona teulada, si bé hi manca algú. Ha fet de cuiner en Martirià i li ha sortit tot prou suculent.

Els mini-nebots estan nerviosos,  especialment el més petits. Quan acabem de dinar, pugem a la sala on tots hi trobem un paquet dedicat. I tothom content i satisfet.

A la tarda retorno tranquil·lament cap a Anglès. Vaig fent memòria dels obsequis rebuts aquests dies: pijames, productes d’alimentació, unes tovalloles de bany i unes gorres pels escolans, pals per anar a caminar, roba interior, llibres... I sobretot, la vida, la fe, els familiars, els amics, els companys, els feligresos... Què més vull?    


dimecres, 7 / gener / 2015

Envio una nota de condol a la Vicky Poch i als seus fills Pablo, Salvador, Maria i Elena per la mort del Dr. Paulino Castells Cuixart (71a). L’havia conegut (i m’havia ajudat) quan jo estava de rector a Sant Jordi Desvalls, Colomers, Gaüses i Vilopriu. Solien venir tota la família a missa a Vilopriu i a Valldevià. Hi venien en bici i tots ajudaven en alguna cosa o altre. La darrera vegada que el vaig saludar fou a les exèquies del seu oncle, en Modest Cuixart (el 01·11·2007), a Sant Martí de Palafrugell.

Al matí oficio les exèquies de la Dolores Izquierdo (92a). És la mare d’en Miquel Martínez, el marit de la Pepi Colomer, professora del cole de les Hermanes i bona col·laboradora d’aquesta parròquia.

Al migdia oficio les exèquies de la Lluïsa Font (91a), de Cal Carreter. La família és ben coneguda. La seva germana està casada a ca l’Aulina.

A la tarda, la M. Rosa ve a fer repàs a uns vailets.  

Després de la missa vespertina, ve Mn. Vladimir per la celebració del Nadal dels ucraïnesos de litúrgia bizantina. Hi participen una quarantena de feligresos, la majoria homes, molts d’ells joves. Són curioses algunes peculiaritats. I no es cansen de senyar-se i de persignar-se, pel costat invers al nostre, amb  tres dits junts...

La missa té una durada de cap una hora i mitja. Uns quants feligresos d’Anglès que s’hi ha quedat, han anat desfilant de mica en mica. Quan acaba la celebració, els ucraïnesos s’escampen als diversos altars, al davant de les diverses imatges, per fer les seves pregàries personals. Em fixo en un noi que deu tenir uns 25 anys que es situa al davant de la Mare de Déu del Carme i que hi queda com extasiat. Renoi!  

Pujo al pis quan ja són les 10 tocades.

dijous, 8 / gener / 2015

El sol comença a sortir un minut més aviat. Al vespre, des de santa Llúcia, ja s’ha guanyat gairebé 20 minuts.
 
Vaig a Barcelona. Hi arribo cap a les 11m i deixo el cotxe a l’aparcament del Mercat de Santa Caterina.  Vaig de dret al Museu Europeu d’Art Modern, el M. E.A. M., al carrer Barra de Ferro.  M’interessa principalment visitar l’exposició dedicada a l’escultor Josep Llimona, amb una interessant producció d’escultura religiosa.

Quan acabo, m’arribo fins la Rambla, al Palau Robert. Volia visitar la llibreria però la trobo tancada. De tornada, al carrer Boters, mentre estic badant a una botiga d’antiguitats, em tusta l’esquena i em saluda en Jaume Castro, el responsable de la Comunitat de Sant’Egidio. Parlem una estona i anem junts fins al davant de la catedral. Ell continua per un carrer (amb un altre noi de la comunitat, en Manel) i jo vaig al Museu Frederic Marés.   . Aquí si que gairebé faig figa i agafo mareig de tanta obra acumulada i exposada. El que m’agrada més és un frontal de sarcòfag paleocristià (s. V) i visitar l’estudi on  treballava en Frederic Marès, també amb bastant obra religiosa.

Vaig a dinar a un restaurant del davant de la Formiga d’Or. El menú i el servei està bé: 10 €. Quan acabo entro a la Formiga d’Or a donar una ullada als llibres que més m’interessen: mirar i prou! També m’arribo a la llibreria Laie, entre Casp i Pau Claris.

De retorn busco una botiga de pòsters per comprar-ne un i m’arribo a la que hi ha al carrer Cardenal Casañas, al costat de Santa Maria del Pi. I quan acabo, retorno al cotxe i cap a Anglès.  

Arribo a la doma cap a dos quarts de set del vespre. La Mercè ja pateix perquè està tot fosc i li fa basarda entrar a l’església si no hi ha llums.

Al pis, la calefacció no funciona. Catxis dena!


divendres, 9 / gener / 2015

Al matí, tampoc s’ha engegat la calefacció i tot el pis és gèlid. I sort que tinc una estufa elèctrica. També em toca dutxar-me amb aigua freda. Sort que ja ve l’estiu!

Cap a les 9 ve en Josep per arreglar la calefacció. Sembla que va entrar aigua a la conducció del gasoil i caldrà treure’l.

Dino carxofes que em van regalar ahir i un tall de mitjana de vedella.

A la tarda m’arribo al monestir de Santa Clara de Vilobí per recollir partícules. Aquests dies s’ha buidat força el rebost.

També ho aprofito per anar a comprar altres coses al supermercat.
I m’aturo a l’església de Sant Martí per endollar les estufes elèctriques i deixar-ho tot llest per la missa del diumenge.

Al vespre celebro la missa amb tres escolans. Amb les vacances n’havia desaparegut algun i, amb la normalitat, sembla que van reapareixent tots. Els que han estat més fidels i més complidors també els ho he agraït.



diumenge, 4 de gener del 2015

Allà en un pessebre, que li fa de llit...


dissabte, 27 / desembre / 2014

Oficio dues exèquies. A les 10, ens apleguem per pregar junts per en Lluís Culell (81a.). Era vidu de la Nati de Can Soldat de Sant Amanç. Vivia a baix de l’Empedrat, al començament del carrer Antoni Gaudí.

A les 12 oficio les exèquies de la Rosa Blasi (98a), nascuda el mateix any que la meva mare. Li deien la Rossita Tintorera ja que tenia una tintoreria a casa seva, al carrer d’Avall, prop de can Camps, l’electricista, al costat de cal Cisteller. El seu marit, en Francesc Bonaventura, redactava les ressenyes dels partits de futbol de l’Anglès que publicaven al Diari de Girona.  

Venen a visitar-me la Montse, el seu marit i els seus fills, la Maria i en Joan. Passegem una mica pel nucli antic i anem plegats a dinar. També m’obsequien amb el darrer volum de la CRÒNICA D’UN ANY - 2014. Em fan passar una bona estona i amb bona companyia.

A la tarda celebro les misses anticipades a Bonmatí (18) i a Anglès (20). Déu n’hi do la gent que hi participa!

diumenge, 28 / desembre / 2014

A més de les misses d’Anglès, celebro la missa a Sant Amanç (en comptes de la missa a Sant Martí). Hi fan d’escolans en Quim i la Maria.

De fet, l’església de Sant Amanç es pot considerar la segona església de la parròquia de Sant Martí Sapresa. A l’interior de l’església hi ha unes 80 persones que segueixen atentament la celebració. A l’exterior n’hi deu haver unes 40. En Lluís em confirma que participen a la celebració 120 persones: missa, xocolatada, bon ambient, retaule de sant Miquel...
  
Dino pinetells que em va obsequiar la Carme. Hi acompanyo una mica de pasta.  

I a la tarda vaig a caminar. Passant per darrera la Burés, m’arribo fins a l’església de Sant Julià de Llor. A la pujada, bufo una mica. No sé pas qui va ser l’eixerit que, als indicadors, hi va fer posar “ESGLÉSIA DE SANT AGUSTÍ”.


dilluns, 29 / desembre / 2014

Passo el matí a Banyoles. Vaig a saludar i felicitar el Nadal a la M. Àngels, a la seva botiga, a Ca la Brugui. Vaig a dinar amb en Jaume. Ens trobem a can Pei, a Banyoles.  

Després de dinar, faig una passejada per alguns carrers del barri antic de Banyoles. Em cau l’ànima als peus quan veig l’edifici del monestir de la Divina Providència: quin desgavell, Mare de Déu!

Abans d’arribar a la doma, passo a recollir uns pijames que em fa arribar la M. Pilar. No passaré fred.

Celebro la missa vespertina a Anglès.


dimarts, 30 / desembre / 2014

Oficio les exèquies d’en Francisco Jorquera. Vivia per la plaça de la Vila. A la cerimònia hi participen molts familiars i veïns.

Em passo el dia per la doma. Fa fred i no tinc gaires ganes de res. Llegeixo, miro bibliografia, redacto el suplement...   


dimecres, 31 / desembre / 2014

Vaig a omplir el dipòsit de gasoil. Veig que les estacions de servei no s’han assabentat massa que el preu del cru ha anat baixant. A les 10 ens trobem amb en Ramon i en Jesús. A Bescanó recollim en Jordi. Fem la nostra passejada i convivència nadalenca. Anem cap a Banyoles.

Aparco davant de la farinera de Can Belem, que està tancada de fa temps. És un nom ben nadalenc, per cert. Anem fins l’Asil a veure el gran pessebre monumental que hi tenen instal·lat i que es va fent de dia i de nit. Gairebé totes les figures es belluguen. Quan acabem saludem els residents.

I anem cap al Monestir. Ens hi trobem amb l’Ignasi i la seva muller. També hi ha en Jaume i en Josep. Ens esperen i ens atenen en Sebastià Serra i dos altres  companys de l'Associació de Pessebristes de Banyoles. Celebren el 50 aniversari de la seva fundació amb la biennal dels pessebristesde Catalunya. 

L’església del monestir ha estat desmantellada d’imatges i s’hi ha instal·lat la magna exposició de pessebres amb uns 150 diorames. Si un està bé, l’altre està millor. Faig algunes fotografies dels que són més fotogènics, que no sempre coincideixen amb els millors.

És curiós comprovar la diferència d’estil entre els diorames del Maresme amb els del Pla de l’Estany, o entre els del Gironès amb els de la Garrotxa... Els ulls queden ben sadollats i gairebé saturats de pessebres. Alguns també hi llueixen l’estelada.

I és que aquests dies, com també els darrers anys, l’estelada surt a tantes manifestacions populars! Pessebres vivents, Pastorets, Concerts Nadalencs, diorames nadalencs... No sé com pensen resoldre el tema tota la colla de polítics!

Quan sortim de l’església del monestir, prenem un xic el sol per refer-nos de la fresca de l’interior de l’església. Tot seguit anem fins a l’estany: està esplèndid, com de costum. Però amb la calma i el sol, és brillant i exuberant.

Anem a dinar al Mas Casadevall. És un centre molt interessant dedicat a persones amb autisme. Hi som molt ben atesos i hi dinem molt bé amb un ambient càlid i amb un menú ben suculent. També visitem la botiga que hi tenen i hi proveïm d’algun objecte.

Abans de les 5 ja som de nou a Anglès. Vaig a celebrar la missa anticipada (a les 6) a Bonmatí. Hi participen unes 40 persones. A la missa anticipada d’Anglès hi participen unes 50. Hi fan d’escolà la Maria i en Quim.

Quan acabo la missa d’Anglès i ho he tancat tot, vaig cap a la Cellera. Ens hi convida en Ramon i ens hi trobem amb en Félix, en Josep i la Montse, que és la cuinera. Sopem bé i tranquils i, cap a dos quarts dotze, acabem. Abans de les 12 ja sóc a la doma. Felicito alguns familiars i amics i rebo també alguna felicitació. I fins demà, si Déu plau.


dijous, 1 / gener / 2015

Em llevo cantant: 

Allà en un pessebre, 
que li fa de llit, 
damunt d'unes palles
Jesús s'ha adormit, 
metre les estrelles
des del cel estant,
contemplen sorpreses
el son de l'Infant. 

El bestiar bruela, 
no el deixa dormir; 
Jesús es desperta 
amb somriure fi. 
"Jesús us estimo, 
mireu-me, Senyor! 
Guieu els meus passos
i feu-me claror" 


A les misses del Ninou hi ha participat una bona collada de gent, un xic més que a les d’un diumenge. Quan es passa a venerar la imatge del Nen Jesús, s’ha repartit un branquilló d’olivera.

Després de les misses, no ha quedat cap fulla d’olivera per terra i només ha sobrat un branquilló que l’he posat damunt de l’altar. Entre totes les misses, les anticipades i les d’avui mateix, s’han repartit més de 200 branquillons que corresponen a les persones que hi ha assistit.

Després de la missa del migdia, en Ramon, en Jaume, la Irene i en Josep venen a felicitar-me l’any nou i a visitar els pessebres que hi ha a l’església. Parlem un moment de l’abandó del monestir de la Divina Providència.

Cap a dos quarts de dues surto de nou cap a Banyoles. Dino a Can Teixidor amb la Carme, en Josep, en Jordi, la Collell, en Patllari i en Ferriol.

Retorno passant per Olot. Fa una tarda assolellada. Porto a Les Planes un quadre d’en Jesús que havia quedat dintre del meu cotxe. Li envio un missatge dient-li que la Mare de Déu l’espera a la porta.  


divendres, 2 / gener / 2015

Cap a les 10 vaig cap a Bonmatí. Hi vaig caminant per la Via Verda. Són uns 4 km. Quan surto de la doma, encara fa força fred. De mica en mica el sol va escalfant. Però quan passo per alguna obaga, el fred encara es fa sentir.

Arribo a dalt la plaça cap a les 11 i vaig visitant els 7 ancians impedits. Hi estic una horeta. I retorno caminant. Ara el sol ja escalfa. Tot d’una un ciclista m’atrapa i m’escridassa: “No ho veu que va pel mig”. “Si noi, li dic, la via és de tots”. Va, s’atura i se m’encara: “Li costa el mateix anar pel mig que pel costat”. “Clar, però resulta que ara anava pel mig. A més, li dic, no sé si te n’has adonat, però al clatell no hi tinc ulls. Per tant, si t’ha semblat que t’impedia el pas, no et costava res fer sonar el timbre o demanar-me que m’arraconés”. Ell continua: “Jo no li he parlat malament”. “Jo tampoc, li dic, però segurament t’has enfadat més tu que jo”. I torna a muntar a la bici i marxa direcció Anglès. Quan ja es fora, m’adono que al meu davant hi ha un gran cartell amb la indicació: “Ciclistes, respecteu els vianants”. Doncs això.

Quan ja he passat el trencant de Trullàs, em vaig creuant amb diversos ciclistes, uns amunt i altres avall i ens anem saludant amablement. M’adono que un és el meu amic que ja va de tornada: “Bon dia!” “Bon dia!”.

Un cop he passat la gasolinera, entrant a Anglès per la Triassa, em trobo amb l’Avel·lí i la Maria. Cada dia fan una bona caminada. Avui venen de la rotonda de l’Antex. També ens trobem amb en Josep que també, xino-xano, ha fet la seva caminada.

Quan el campanar toca la una, estic entrant a la doma. Em preparo un dinar amb carxofes bullides. I descanso un xic.

Em telefona Mn. Vladimir per celebrar el Nadal amb els ucraïnesos d’Anglès i de l’entorn. El celebraran el 7 de gener a les 8 del vespre. El calendari Bizantí és diferent del Llatí. Però la fe en l’Infant de Betlem, és la mateixa.