divendres, 24 de gener del 2025

 LA FESTA DELS VELLS A SANT JORDI DESVALLS

Del setembre del 1987 fins el setembre del 1994 vaig fer de rector de Sant Jordi Desvalls, Colomers, Vilopriu, Gaüses i Valldevià:  unes parròquies que fan de xarnera  entre el Gironès, el Baix Empordà (traient el nas cap a l’Alt Empordà i el Pla de l’Estany); una etapa de la meva vida de la que en guardo molts bons records. I el 1994 vaig ser enviat de rector a Palafrugell, a la parròquia de Sant Martí.

El  2002, en ocasió del 25è HOMENATGE DE LA VELLESA de Sant Jordi Desvalls, el seu Consell Parroquial (amb Mn. Jordi Font) va publicar un dossier amb diversos testimonis i records, també el meu que reprodueixo tot seguit.

 

VUIT ANYS DESPRÉS

Fa vuit anys que vaig marxar de Sant Jordi Desvalls, després d’estar-n’hi set. Les vegades que he enyorat aquesta estada, no us ho podeu pas imaginar!  Tota la feina que allà tenia (que no vol dir pas la feina que jo feia) ara s’ha multiplicat per disset o per divuit. Dit d’una altra manera, la feina d’aquells set anys, a Palafrugell em tocar fer-la amb sis mesos. Tinc calculat que, a hores d’ara, a Palafrugell hi porto fets uns 600 bateigs, unes 900 primeres comunions, uns 1200 enterraments, cap a 4000 misses, varis milers d’hores de despatx i reunions i més reunions. Tot va a dojo! I amb el poc que m’agrada treballar! Ara m’adono que el tracte familiar de cada persona i de cada esdeveniment és un privilegi de les comunitats de les dimensions com la vostra. Amb vosaltres és quan la vida cristiana té el regust del pa de ca la Maria.

Com sabeu, a Palafrugell ens agrada  molt la gresca, especialment per les Festes de Primavera i, al juliol, per la festa de santa Margarita. I tot l’estiu sembla festa major, com a molts llocs de la Costa Brava. Amb la gent que es mou per la Parròquia, tampoc no ens quedem curts. I organitzem celebracions parroquials ben simpàtiques: revetlla de final de curs, XXV aniversari de Matrimoni, Sant Martí (el novembre), Santa Llúcia (el desembre), Sant Sebastià (el gener), festa de la Mare de Déu de Lourdes (el febrer), Ruta de la Llum (el dilluns de Pasqua), Corpus... I també col·laborem amb l’Ajuntament i la Creu Roja que organitzen la festa de la gent gran, a les darreries de maig, però una festa en la que únicament hi participen aquelles persones que celebren els 80 anys. Amb tot, castanyades, xocolatades, arrossades, cargolades... com les vostres, cap.

Comparar Sant Jordi Desvalls amb Palafrugell no ve al cas i és complicat. I, malgrat tot, a la vila del peix fregit, també hi ha coses interessants (òbviament) i moltes persones engrescades en voler seguir l’Evangeli, més del que sembla. Però l’aire és un altre. Fins el vent d’amunt, que s’hi fa sentir sovint i que no és pas ben agradable, té un altre nom, el de garbí.

Doncs bé, quan vaig arribar a Sant Jordi Desvalls (el setembre del 1987), feia poc que ja s’havia celebrat la Festa dels Vella. Amb Mn. Narcís Mallol, feia tres anys que s’havia recuperat, a la vegada que es recuperava la festa de Sant Mateu, el 21 de setembre. I la recuperació s’havia fet amb empenta: si en sap d’engrescar, Mn. Narcís (Eh que si, Berta?).

El Consell Parroquial tenia una bona feina a preparar la celebració i tothom s’hi feia de debò. En Lluís Bosch en va ser l’ànima de les primeres celebracions, i tots els altres s’hi apuntaren decidits: la Lolita, la Fina, la Isabel... I tot seguit en Miquel, la Margarita, en Dani... I l’esquema es consolidà: missa amb animació musical, dinar de germanor i, un altre dia proper a la festa, una excursió. I no ens mocàvem pas amb qualsevol màniga: Esbart Marboleny de Les Preses, Coral del Casal d’Avis de Banyoles, Continuïtat del Montgrí... Alguna vegada s’hi van inserir sardanes, sortint de la missa, amb la Bisbal Jove. I al dinar de germanor, de mica en mica s’hi anava afegint més i més gent que algunes vegades ajudaven i, altres, ajudaven a caure. El primer any, al dinar, van participar-hi unes 80 persones i, el 1993, érem més de 150. I en ser la festa a les darreries de l’estiu, també s’hi afegien les mosques que ja buscaven refugi. A la Sala Nova, en una ocasió, l’Anton em deia que no valia pas la pena eliminar cap mosca perquè si se’n matava alguna, en venien cent de noves al funeral. També, alguna vegada el dinar de germanor es va realitzar a un restaurant.

I el record de la diada, encara es dona? El Consell també s’havia de cremar les celles per trobar-ne un d’adient per cada any: que si una làmina amb sant Jordi,  que si un bolígraf... Un anys se’ns va ocórrer regalar un cendrer de La Bisbal amb el nom de cada un dels homenatjats. I van venir justets per tots els noms! I, juntament amb les col·laboracions de les institucions locals, una rifa que caldejava bé l’ambient.

Les excursions ens van fer conèixer moltes comarques: l’Anoia i el Baix Llobregat, el Vallespir, el Conflent i la Cerdanya, el Maresme i l’Anella Olímpica de Barcelona, el Vallès Occidental, el Bages i Osona, la Conca de Barberà... La sortida també era una ocasió important de convivència i de relació. Penso que sempre vàrem tornar els mateixos, cap de menys ni cap de més. És clar que aquella vegada que anàrem a dinar a un restaurant de bufet lliure, pensava que algú quedaria embussat. Ni les oques, quan se les enguiera, fan un paper millor!

Ah, i no vull oblidar-me d’agrair que sempre es considerà a la meva mare com una jubilada més de Sant Jordi Desvalls. De fet, ella mateixa s’ho sabia guanyar amb la seva cordialitat. A més, ja es mereix alguna alegria, doncs amb el fill que té...!

            Una forta abraçada a tots.

                                                           Martirià Brugada i Clotas.

diumenge, 19 de gener del 2025

 PREGÀRIES FESTIVES – I

 

A LA WENDY

En ocasió de la seva primera comunió

el 29 de maig de 2005

 

En tu, llum i pau,

goig i alegria.

 

En tu,

foc d’amor,

Jesús, pa de vida.

 

Amb tu,

avui i demà

i tots els dies.

 

 

MAJESTAT DE BEGET - Beget, 2 d’agost 1983

 

Icona gegantesca, la menys fina de les grans majestats catalanes, però també la més emocionant. Crist ple de la mateixa grandiositat de les tempestats que assolen les seves muntanyes”  

Arthur Kingsley Porter  (1883 – 1933)

 

Divina Majestat,

de braços ben oberts,

la vostra faç serena

a tots ens il·lumina

i els vostres ulls mig clucs

ens miren vida endins.

No ens abandoneu

enmig del fosc camí

de les nostres lluites.

 

Divina Majestat,

Que de segles enllà,

us feu vostre

aquest nostre vell poble.

 

Tothom us sap ací,

Vivent, al costat nostre,

al bat de les tempestes.

 

Divina Majestat,

Senyor, Salvador nostre!

 

 

 

MISERICÒRDIA

 

Oberts els braços

acolliu tothora

els precs confiats

que la fillada us adreça.

 

Del Maresme en seu Regina,

i a Canet, tothom us mira.

 

Badia d’amor immens,

els vostres braços estesos

acullen tothora

els precs confiats

que la fillada us adreça

enmig d’un mar de tempestes

de la vida i del tràfec

del nostre món.

 

 


ROTLLANA DEL FOC DE CAMP

Argelaguer, 08-VIII-85

 

Embolcallats per la fosca de la nit

sentim a prop el vostre esguard

atalaiant-nos vida endins

amb profunditat i tendresa.

 

I la foguera, alegre i viva,

mirall com és del vostre càlid amor,

ens aplega i ens agermana

sota la volta estrellada del cel.

 

Ara doncs,

tots junts,

us saludem i us donem,

Pare, el bona nit.

 

I us donem gràcies

per tantes estones

que ens heu apropat més

als companys.

 

Us donem gràcies

pel sol i per la nit,

per l’aire i la fatiga,

i pel jaç que ja ens enyora,

i per l’aigua fresca del matí

que ens desvetlla, 

llepant-nos i 

amanyagant-nos.

 

Us donem gràcies, Pare,

perquè ens estimeu.

 

 

dijous, 9 de gener del 2025

 JOAN DOMÈNECH I MONER

Morí fa poc més d’un any, el 9 de  novembre del 2023. Amb raó, Lloret de Mar ha dedicat el 2025 com l’ANY JOAN DOMÈNECH. Per aquesta raó l’Ajuntament de Lloret de Mar, amb la col·laboració de la Diputació de Girona i de la Generalitat de Catalunya, ha editat el llibre d’homenatge UNA VIDA DEDICADA A LA CULTURA, LLORET ESTAVA PER DAMUNT DE TOT on es recullen diversos testimonis relacionats amb el personatge. També vaig ser convidat a fer-hi la meva aportació. Aquesta es recull a la p. 132 / 133 i que reprodueixo aquí, amb un afegitó d’un moment que vaig oblidar d’evocar.  

 



FLAIXOS D’UN ENCONTRE

En memòria d’en Joan Domènech i Moner (1943 – 2023)

 

Ha estat gradual l’aproximació amb en Joan Domènech, del personatge a la persona.

 

El primer “contacte” el vaig tenir ja fa temps quan em va caure a les mans un dels seus llibres “Beget i la seva rodalia”. Per mi Beget (a l’Alta Garrotxa) ha estat un dels punts on, especialment del 1980 al 1987, amb jovent d’Olot, primer, i i amb els de Calella, hi havia anat sovint a acampar. Aquell llibre, tan ben prologat per Mn. Modest Prats i Domingo (1936 – 2014), company i professor comú, més enllà d’apropar-me a la realitat històrica de Beget també m’apropava a un estil d’investigar i d’escriure que m’agradava deixant-me el regust de “quan jo sigui gran, vull ser com tu”.   

 

El segon contacte va ser més directe quan, essent rector de Palafrugell, se’ns va ocórrer obrir una porta d’emergència a l’església parroquial ja que només disposava d’un únic accés. Era l’any 2000 i el portal s’havia d’anomenar “El portal del Jubileu”. Aleshores, ell era el Delegat de Cultura de Girona i fou necessari tenir-hi diverses entrevistes. En aquell moment vaig descobrir el seu tracte amable i proper.  

 

Un tercer i breu moment fou quan, essent jo rector de Sant Martí Sapresa (del 2011 al 2017), encapçalà una comitiva del Cassinet per visitar la feia poc restaurada església parroquial  d’aquella petita parròquia (una de les més petites del bisbat però amb quatre esglésies bellament restaurades).

 

(En aquest recull de trobades amb en Joan, vaig oblidar-me d’esmentar un altre moment que m’apropà a en Joan. Fou quan estava acabant el treball de  fi de màster (2014) i que el vaig dedicar a l’escultor Enric Monjo i Garriga (1895 – 1976), fent-ne un inventari raonat. I clar, a Lloret de Mar hi ha un parell d’obres d’ell ben significatives: la de la talla del Sant Crist (1947) i la de la majestuosa escultura de la Mare de Déu de Loreto (1943). Quan vaig venir per veure-les in situ, Mn. Josep Castellà va fer que fos en Joan qui m’acompanyés i m’obrís les portes per veure ben de prop les imatges)  

 

Però òbviament quan més directe ha estat la relació amb ell ha estat quan se m’encomanà la parròquia de Lloret de Mar, fa 7 anys. El primer encontre fou a la festa de les Alegries el diumenge 17 de setembre del 1917. I d’aleshores ençà he anat veient que,  en Joan, amb la Teresa, participant habitualment a les celebracions de la parròquia i s’ha interessat per com ha estat al dia de la vida parroquial procurant recollir, setmana rere setmana el Full Parroquial i el corresponent suplement parroquial, L’Afegitó.

 

I si, he vist i m’he adonat que en Joan tenia un compromís profund amb la vida cultural de Lloret de Mar que ell arrelava en la seva vivència cristiana. Gràcies, Joan, pel teu compromís i pel teu testimoni.