divendres, 28 d’abril del 2017

La Pasqua ja n’és arribada, de cançons s’omple l’espai...

  
dissabte, 15 / abril / 2017 

Venen les pabordesses a ornamentar l’església per la Pasqua i col·loquem cada cosa al seu lloc: ciri pasqual, aigua per beneir, flors...

També em cal preparar la Vetlla Pasqual i hi esmerço bona part del dia: lectures, fulls de cants, pregàries...

Una estona abans de la Vetlla Pasqual venen els nois i noies que fan la Professió de Fe: la Núria, l’Anna, en Lluc, en Quim. Preparem la seva intervenció i acabo d’explicar el sentit de la celebració. Entretant, els Cantaires de Sant Miquel i els Cors Alegres preparen els cants de la celebració.

A la Vetlla Pasqual hi participa un centenar de persones, representant totes les parròquies de la Vall de les Esglésies.

Hi venen en Xavier i la Roser d’Olesa: ens coneguérem a Palafrugell i tenim una bona relació. També venen els pares d’en Xavier. A Palafrugell hi ha un oncle amb qui ens saludàvem sovint. També tenia un oncle capellà que treballava a Mèxic amb la mainada del carrer. Saben que m’agraden els fulls de goigs i m’obsequien amb l’edició de diversos fulls de goigs de la parròquia de Santa Maria de Capellades, comentats per Mn. Joan Barat: els de la Mare de Déu dels Dolors (lletra de Mn. Joan Colom, música de Mn. Valentí Miserachs, il·lustrats per Antoni Gelabert, editats el 1978); els del Sant Crist Miracler (lletra de Mn. Pere Ribot, música de Mn. Valentí Miserachs, edició del 1981); els de St. Sebastià (amb lletra de Mn. Climent Forner, música de Mn. Valentí Miserachs,  il·lustrats per en Llucià Navarro, editats el 1982); els de St. Isidre (lletra de Mn. Pere Ribot, música de Mn. Calentí Miserachs, dibuixos de Llucià Navarro, editats el 1983).  


diumenge, 16 / abril / 2017 

Celebro les misses del matí de Pasqua. A totes hi ha més gent que els altres diumenge. A Sant Martí, mentre celebro, em pesen les parpelles i se m’acluquen els ulls. Quan acabo la missa de Sant Martí, baixant cap a Anglès, busco una raconada, al costat de la carretera, després del cementiri, i hi aparco i hi vaig una becaina.

Arribo just per la missa a Bonmatí. A la missa hi participen una seixantena de persones. I quan acabem fem plegats un vermut, a la porxada de l’església.

Quan arribo a la doma, m’hi trobo els nebots i mini nebots de Banyoles, també en Josep i la Carme. Han preparat el dinar i aviat ens posem a taula. Ben servit i ben peixat, només haig d’anar dient on es troba alguna de les coses que em demanen.

A mitja tarda la casa queda endreçada i buida. Quan he fet la migdiada  contesto les felicitacions que m’han arribat.
  

dilluns, 17  / abril / 2017 

Poc després de les 10 vaig cap a Sant Amanç. Hi tenim el Roser de Pasqua. Hi participen unes 65 persones. Els cants els dirigeixen els joves que m’acompanyen a la missa, cada divendres, a l’església dels Dolors: els germans Ortiz Frigola. Canten cants que els assistents coneixen bé i tot sona molt bé.

Sortint de l’església es serveix l’esmorzar: talls de coca dolça de sucre de can Centena, preses de xocolata, moscatell, ratafia, aigua, refrescs...  Hi ha molt bon ambient.

Acabada la celebració, vaig a deixar els patracols a la doma. I marxo cap a Palafrugell. Dino a La Pera. Cap a les 4 arribo a la Residència Ntra. Sra. de Montserrat. Estan per començar el rosari. Estic una estona amb la Felícia. No parla gaire. Li ensenyo fotografies de les celebracions de Setmana Santa.

Ho aprofito per anar a visitar la meva padrina, la Tia Lola. Fa una tarda esplèndida. L’Empordà es fa entranyable com mai: com desitjo aquests paisatges amples, oberts, retallats al fons per les muntanyes: Montgrí, serra de Rodes, serra de les Salines, el Mont, el Canigó... fins a donar tot el tomb. El cor s’eixampla i s’oxigena,  la mirada s’amplia a totes bandes... I vaig passant pobles i poblets d’aquesta xarxa laberíntica de carreteres: Vulpellac, Canapost, Ullastret, Serra de Daró, Sant Iscle, Parlavà, Ultramort, Verges, La Tallada, Viladamat... Recordo la dita que em repetia en Ton paleta de Sant Jordi Desvalls: “Si i tens una filla i no l'estimes gaire, casa-la a Albons o Bellcaire; i si la vols veure morta aviat, casa-la a Viladamat”. Arribo a l’Arbre Sec i, a la rotonda, enfilo la carretera de Ventalló i m’aturo a Valveralla. Però l’ocell ha fuit del niu! La padrina no hi és. Ho pregunto a la “llar del jubilat” i no en saben res. Quan em veu, ve la Isabel, la jove de la tia Lola. Ve a saludar-me i em diu que la padrina és a Badalona, amb la seva filla, la Dolors. I m’obsequia amb algunes pomes. No puc estar de menjar-me’n una. Que bona!

Faig el camí de tornada passant per Valldevià. Hi faig memòria dels feligresos que venien a missa a l’esglesiola de Sant Mateu, entre altres, els Poch, la família d’en Paulí Castells, la Mercedes de Robert... També passo pel davant de Can Quintana, d’on provenia una rebesàvia meva (Margarida Quintana) que el 1751 es casà amb en Salvador Brugada. Baixo per Vilopriu, Colomers...

Em ve al cap la dita que em repetia en Joan de la Berta: “Si vols veure el món al revés, vés a Sant Jordi, Vilopriu o a Colomers”. Abans de la recta de Sant Jordi, sense adonar-me’n, el cotxe gira cap a Gaüses. Crec que no hi havia estat més des del 1994. Quan arribo al poble, afluixo la marxa. Hi ha mainada que juga a la plaça. No conec a ningú. Agafo pel carrer per anar cap a l’església. Hi trobo tres dones, abaixo el vidre i els pregunto si són del poble. I una es posa a exclamar: “Ets mossèn Martirià!” Indubtablement són del poble: la Pepita, la seva cunyada de Figueres i una àvia. Ens saludem i evoquem alguns records: sobretot, la primera missa que vaig dir al poble, a la botiga, perquè el dissabte havia fet un temporal i es feia impossible arribar a l’església.

Quan arribo a l’església, a l’exterior, m’hi estic una estona. Encomano a Déu tots els que hi venien a missa quan n’era el rector, tan els que són vius com els difunts. Ara, es veu que celebren missa cada 15 dies i la celebren a la capella de Sant Roc.

Gaüses, amb poc més d’una cinquantena d’habitants, té tres barris: Gaüses de dalt (on hi ha l’església), Gaüses del mig (on hi ha tot de cases disseminades (moltes que són segones residències) i Gaüses de baix (on hi ha el nucli principal de la població).

De retorn, em torno a trobar amb la Pepita i les seves companyes. Certament, passejar per aquests camins, plens de flors florides i d’ocells que hi piulen (hi escolto el primer rossinyol de la temporada), dóna molt de gust, i més en un dia lluminós  com aquest.

Abans de sortir del poble no em puc estar d’anar a saludar els de Can Costa. Aparco a l’era. La Consol i en Jaume estan parlant amb una noia que ara és mestre a Verges. Quan m’aturo, em miren fixament i tot d’una, la Consol es posa a exclamar: “És Mn. Martirià”.

Em fan entrar a la casa i em serveixen un bon plat de brunyols amb moscatell. Em parlen de les filles, dels néts, del poble, de l’ermita de Sant Roc, de les anades a els Àngels, de les excursions... “Pensa que molt sovint parlem de tu”. Com se m’estova el cor: però no sé pas què devia fer-hi!

I surto de Gaüses. Els records m’envaeixen, sobretot la simpatia i l’hospitalitat que hi vaig trobar. No sé si aquell escalf s’ha repetit enlloc més. Dos records em resulten especialment entranyables. Una vegada va venir el bisbe Jaume a celebrar la missa: era el matí d’un diumenge fred de ple hivern. I els feligresos, agraïts, van obsequiar el bisbe omplint-li tot el porta paquets d’embotits, pots de mel, coques, mig xai esquarterat, mig porc... Jo mateix vaig quedar bocabadat. Un altre record és quan a una casa em van cridar per assistir l’avi. Els vaig preguntar si havia fet testament i semblava que no. Aleshores vaig anar a buscar paper, vaig demanar que vingués el metge de capçalera i algú  més de pes i vaig redactar el testament d’acord amb el que l’avi va ratificar: l’únic testament que he fet com a rector. I sembla que en van tenir sort.

Val a dir que, a cada poble, hi podria recollir un munt d’anècdotes entranyables, especialment aquest pobles on hi vaig ser rector per primera vegada.

Passant per Sant Jordi Desvalls també hi faig una pregària per tota la gent que hi vaig conèixer: vius i difunts. Berta,  M. Collell, Ton...

Arribo a la doma cap a les nou. M’encomano a Déu: In manus tuas...  


dimarts, 18 / abril / 2017

Sembla que comencem a reprendre la normalitat. Al dematí feinejo per l’escriptori. Sembla que vaig avançant feina. Baixo un moment al poble a fer alguna gestió.

Al vespre, des de Palafrugell, em comuniquen la mort de la Carme Morató Albert (94a) havia nascut el 1923.  El seu pare va ser un dels grans impulsors de l’havanera. El 1939, amb tota la família, els tocà fugir cap a l’exili tot i ser molt bones persones. I els va tocar estar retinguts al camp d’Argelés. Era terciària carmelitana. En ocasió de la Missió 2000, va ajudar-me a molts nivells. Havia enterrat la seva germana (fa uns 15 anys). Darrerament compartia pis amb la seva cosina, la Lluïsa, que segur li haurà dedicat un bon poema. Al cel sia!


dimecres, 19 / abril / 2017

A la tarda ve la mainada del reforç escolar. En fallen una colla i els altres no porten gaire feina. Sembla que hauria estat millor reiniciar el reforç la setmana vinent.

M’assabento de la mort d’en Jaume Guasch Palau. Havia nascut el 1922. Ens trobàvem sovint pel carrer de la Caritat. A més de saludar-nos, parlàvem un xic de tot, especialment de la situació social i política.  


dijous, 20 / abril / 2017

La Rita em comunica la mort de la seva mare, la Montserrat Miquel Rigau. Havia nascut el 1929. Amb el seu marit, en Joan Ferrer, formaren una gran família, tots molt implicats a la vida de la vila.

Tenim el panorama polític ben embolicat. Ha de ser molt gros que els mateixos fiscals s’han revoltat contra el fiscal general de l’estat. I segur que el que coneixem és ben poc. El més estrany és la passivitat de les formacions polítiques. Segurament prefereixen callar i no dir gaire res per allò de “cuando veas la barbas de tu vecino pelar...” i així amagar-se les vergonyes l’un a l’altre.

Al vespre en Lluís em comunica la defunció de Mn. Joaquim Casadevall i Mallorquí. Va néixer a Cassà de la Selva el 1931. Després dels estudis al Seminari de Girona va ser ordenat prevere el 1956 a Sant Martí del Seminari de Girona i fou nomenat vicari de Tordera. El 1959, rector de Canet d'Adri i,  el 1960, de Biert. Del 1963 al 1975, rector de la Sagrada Família de Blanes; del 1975 al 1978, rector de Cornellà de Terri, Sords i arxipreste de la perifèria de Banyoles. Del 1978 al 1980, fou rector de la Bisbal d'Empordà i Castell d'Empordà i arxipreste de l'Empordanet i del Baix Empordà. Del 1980 al 1997 fou rector de la Cellera de Ter. Del 1997 al 2006 fou capellà de l'Hospital Dr. Josep Trueta de Girona. Actualment residia a la residència sacerdotal Bisbe Sivilla de Girona, on ha mort aquest dijous. Les exèquies s’oficiaran demà dissabte a la parròquia de Sant Josep de Girona.


divendres, 21 / abril / 2017

Celebro la missa com cada dia i feinejo per l’estudi.
Amb en Ramon, dinem a Can Vernis. En Jesús i en Jordi són a córrer món. També hi ha altres companys que volten: a Andalusia, al sud d’Itàlia... És la setmana dels vicaris, clar, però ara, de vicaris, n’hi ha ben pocs.

A la tarda assisteixo a la ofrena floral davant del bust de la Francesca Bernadas  i recitat de poesies dels nens i nenes del Pompeu Fabra. Enguany el dediquen al 50 aniversari de la publicació del “Zood’en Pitus



Al vespre celebro la missa a l’església dels Dolors de Girona. Quan en torno, m’aturo a Bescanó a comprar una pizza per sopar.  

dimecres, 19 d’abril del 2017

Creu sagrada, creu amada...

 dissabte, 8 / abril / 2017

Preparo les celebracions del diumenge de Rams. A la tarda vaig a Sant Martí Sapresa. Faig la benedicció dels rams davant del Sant Crist. Hi participen sobre les 20 persones, també algun vailet. És una celebració familiar i gairebé em recordo de tots els assistents.

A la missa anticipada d’Anglès hi ha més gent de l’habitual a les misses anticipades. Faig la benedicció dels rams a l’entrada de l’església.

Els ucraïnesos han vingut aquesta tarda i també l’han feta: ells ho fan quan acaba la missa. Avui eren dos capellans, tots dos s’anomenen Volodimir:  un és el que s’està a Vic, que ha vingut fins ara,  i l’altre s’està a Banyoles, i estarà incardinat com a capellà diocesà de Girona.  


diumenge, 9 / abril / 2017

A les 9 celebro la missa primera a Anglès també força participada. A dos quarts d’onze faig la benedicció i celebro la missa a Bonmatí. L’església gairebé s’omple (unes 150 persones): potser aniria bé fer la benedicció més sovint.

A les 12 tinc la benedicció i la missa a Anglès. És la celebració dedicada a la gent menuda. Hi canten els Cantaires de Sant Miquel i va molt bé: una celebració senzilla i participada, no més llarga de 40 minuts. Hi participen unes 150 persones. Està prou bé. De fet, no m’agraden les misses complicades, amb representacions o amb grans muntatges: com a molt, cants a dojo, i ben participats.

Dino a la rectoria. A més, una feligresa m’ha portat un tortell i en puc gaudir, sense que en pugui abusar, clar.


dilluns, 10 / abril / 2017 

Vaig a dinar a Banyoles. En Martirià em comenta la nova feina que realitza, fent de jardiner. Em comenta que, a Banyoles, ara hi viu el periodista i escriptor Matthew Tree i que ja s’han saludat alguna vegada.

 A la tarda, porto el cotxe al garatge. M’hi ha de posar un líquid que regula el CO2 dels gasos.

Per l’entorn de la doma hi veig per primera vegada vols d’orenetes i d’oronells i escolto els seus alegres xiscles.


dimarts, 11 / abril / 2017

Cap a les 8 del matí, la lluna ha fet el seu ple. És la lluna plena de Nissan, la que determina la celebració del diumenge de Pasqua.

A les 11 celebro la missa al Centre de Dia. A més de la vintena d’ancians que hi van cada dia, hi ha uns quants feligresos de la parròquia que ens acompanyen. També hi venen els nois i noies que fan la Professió de Fe: la Núria, l’Anna, en Quim i en Lluc. Resulta una celebració ben simpàtica i familiar.   

Quan he acabat la missa al Centre de Dia, vaig cap a Bescanó. Hi tenim reunió d’arxiprestat. Avui parlem sobretot dels equips de Caritas a les parròquies. Hi participa la Valentina.

Dinem plegats al Bescanoní. I acabem aviat. En Ramon va cap a la Missa Crismal a representar-nos a tots.

A la tarda porto de nou el cotxe al taller per acabar d’enllestir el tema del líquid anti CO2. Cada vegada es complica més tot plegat.

Al vespre vaig cap a Sant Feliu de Pallerols per la celebració de la Penitència. Hi participen una cinquantena de persones. En Pere Arrébola Arpa és qui porta els cants. És de Banyoles i ens coneixem des de petits.  

Han arranjat la sagristia: l’han enrajolada i han canviat la calaixera. A més, al baptisteri, hi ha una exposició de les peces de metall de la parròquia: custòdia, ostensori, calzes, campanetes... A l’altra costat hi ha els penons, algun del s. XIX. Tot fa goig. El que m’agrada més és la imatge d’alabastre de la Mare de Déu de Gràcia (sembla del s. XV).

Arribo a la doma cap a dos quarts de deu.
   
dimecres, 12 / abril / 2017 

Al matí atenc alguna visita al despatx. També baixo al poble per comprar alguna cosa.

Al vespre tenim la celebració de la penitència d’Anglès. Hi participen un centenar de feligresos.  M’hi acompanya en Jesús. La celebració es centra en la paràbola del sembrador. Els nois i noies de la Professió de Fe llegeixen els punts de revisió. La celebració és senzilla, participada, digna...


dijous, 13 / abril / 2017 

Al matí preparo un xic la missa del Sant Sopar. També ajudo a les dones a instal·lar el monument sobretot col·locant el sagrari, que pesa lo seu. Com en temps immemorial, han preparat alguns sembrats que hi llueixen prou: no podem oblidar les nostres arrels agràries. 

A les 12 la celebro a Bonmatí, amb una trentena escassa de participants. Però hi ha bons lectors per cada lectura.  

A les sis de la tarda tenim la missa a Anglès. No ha estat possible fer el rentament de peus per manca de mainada.

Quan acabem la missa, em quedo una estona pregant davant del monument. Tanco l’església sobre les 8.


divendres, 14 / abril / 2017

A les 9 tenim el viacrucis pels carrers d’Anglès. Hi participen un centenar de persones. Aquest any ho fem amb una creu petita ja que la que portàvem els altres anys resulta massa pesant a les dones. A cada estació es canvia de portant i s’alternen els homes i les dones. I un escolà toca una campana quan anuncio cada estació: m’hauria agradat que fer sonar unes matraques però no n’he trobat cap enlloc. A Osor i a La Cellera en tenen de campanar però a Anglès de cap mena.  

A la litúrgia del Divendres Sant hi participen unes 25 persones (a Bonmatí) i una cinquantena (a Anglès). Com diu l’evangeli: ”els seus coneguts i les dones que l’havien seguit des de Galilea es mantenien a distància mirant-s’ho”.  

Per dinar em penjo un plat d’olla de peix que he fet amb uns trossos de bacallà que em regalaren una família portuguesa. I me’n sobra per algun altre àpat.

Quan acabo la celebració del Divendres Sant a Anglès, vaig cap a Girona. Aparco al pati del Seminari. Abans de les 8 ja estic a l’església dels Dolors. La Carme i l’Anna Maria m’ajuden a trobar uns vestits que em vagin bé: túnica, faixa, caputxa... i em calço unes sandàlies que em van molt bé per transitar.

Abans de sortir de l’església, amb tota la comitiva de la Congregació, resem 7 avemaries en honor dels 7 Dolors de la Mare de Déu. I anem cap a la catedral. Mentre van sortint les diverses confraries, els de la Congregació ens situem davant de la capella de Sant Pere. I anem fent temps fins que ens toca sortir, gairebé els darrers. Vaig el costat de l’Antoni Martín (mig banyolí). Quan hem baixat l’escalinata, ens situem darrera del pas de la imatge de la Mare de Déu dels Dolors.  

Quan arribem a la Rambla, la processó es dilueix molt. Si fos per mi, canviaria aquesta part del recorregut.

Pel camí vaig veient gent coneguda d’Anglès, de Banyoles, de Bescanó... Quan ja som a Sobreportes saludo en Quico,  el marit de l’Esperança la meva cosina, i que hi va amb un cor que aquest any acompanya el seguici. Com que vaig amb la caputxa posada, no em reconeixen. Pel camí tinc temps de passar el Rosari (els misteris de Dolor) i de fer la Corona dels Dolors.  

Quan per fi arribem a l’escalinata, la pugem i ens situem a la balconada superior, amb els altres responsables i els pendons de les diverses confraries. Aquell moment es fa pesat, amb diversos parlaments que no sé si algú escolta.

En el moment que comencen a baixar els manaies escalinata avall, anem cap a l’església dels Dolors. Quan hi arribem ja hi estan col·locant els passos. Més que una església (ben maca) és com un magatzem d’imatges.

A la sagristia hi tenim un xic de piscolabis, amb algun entrepà (per mi), brunyols, pestinyos, begudes diverses... I saludar l’un i l’altre.


Arribo a la doma cap a les 2. Avui he caminat uns 22.255 passes que venen a ser més de 16 km. De moment he resistit bé: ara veurem si els dies que segueixen aguantaré.  

dimecres, 12 d’abril del 2017

10è ANIVERSARI

dissabte, 1/ abril / 2017

Em llevo abans de dos quarts de sis i vaig fent com un dia normal. Quan he estès la roba, surto cap a Beuda. Tot es veu tranquil i quiet.

Arribo a Segueró poc després de les 10. Dintre de l’església hi ha moviment. L’església està ben arreglada i m’hi trobo amb l’Antònia, l’Anna, l’Andreu, la Mercè, l’alcaldessa (l’Anna)...  Acabem de posar la pantalla, el projector i l’ordinador de forma que em trobi còmode parlant. I de mica en mica l’església s’acaba d’omplir: veïns, conservadors de museu, restauradors... Total, una cinquantena d’assistents. També hi participen en Joan i en Miquel Oliveras, rector de la parròquia.

Començo la xerrada parlant i presentant la mateixa església: una construcció del s. XI amb una excel·lent pica de batejar romànica (s. XI), la imatge d’alabastre de la Mare de Déu de Segueró (s. XV), les taules d’en Pere Matas (s. XVI)...

Primer presento el muntatge escenogràfic del Monument (del 1747), la seva utilització, el seu significat...

I tot seguit faig la presentació del muntatge escenogràfic del Novenari d’Ànimes (aquest d’en Carles Panyó de principis del s. XIX) explicant el significat dels detalls decoratius i parlant d’altres Novenaris d’altres parròquies (la majoria desapareguts, alguns existents –com el d’en Manel Pigem de Banyoles- i fins i tot algun contemporani – d’en Josep M. Bohigas, d’en Guillem Soler...-).

Quan acabem, hi ha alguna petita intervenció plantejant alguna qüestió. I tot seguit es desfà la trobada. És el moment que parlo més personalment amb en Miquel, en Joan, l’alcaldessa (que em comenta que el seu oncle viu a Can Bosch de Sant Martí Sapresa i  a qui conec), l’Anna (de Catalunya Sacra) em comenta que ella és del Cavaller de Vidrà i que és cosina de Can Santa (com jo mateix).   

Quan acabem faig el camí de retorn per Maià de Montcal, si bé en un encreuament m’embolico i vaig a parar a l’ermita de Santa Magdalena . Finalment, sortint per Maià, enfilo per la carretera fins a Besalú i cap a Banyoles. Hi arribo cap a dos quarts de 2. Dino a casa de la Collell, amb en Jordi, en Patllari i en Ferriol.

Torno aviat cap a Anglès. A dos quarts de 5 de la tarda tenim les exèquies d’en Miquel Torns (89 anys), pare d’una família ben coneguda d’Anglès. Segons em diuen, havia tingut una fabrica de mitjons.  A la seva filla, la Carme, i el seu gendre, i a en Joe, els conec de Palafrugell (la Carme havia estat voluntària del reforç escolar de Caritas i, en Joe, havia estat regidor de l’Ajuntament). L’altra filla, la Rosa M., està casada amb el barber que acostumo anar. Els altres fills els conec avui.

La jornada l’acabo amb la missa anticipada de Bonmatí i amb la d’Anglès. Anant amunt i avall, he vist molts de grups a la Via Verda que participaven al OXFAM INTERMON TRAILWALKER. Sembla que han estat unes 2200 persones. Una bona causa.


diumenge, 2 / abril / 2017

Al matí celebro les misses habituals del diumenge, a Anglès i a Sant Martí. Al migdia hi ha la inauguració del pavelló poliesportiu de Bonmatí.

A primera hora de la tarda anem cap al santuari de la Font de la Salut. Hi pugem amb dos autocars, 80 persones: una quinzena d’Anglès, quatre de Sant Martí i dos de Bonmatí / Vilanna. A dalt del santuari s’hi afegeix algú més. Entre tots omplim l’església fins a un centenar de participants.

Porta el Viacrucis en Ramon. Jo em cuido dels cants. A cada estació llegeix algú en representació de les diverses parròquies. La cerimònia s’allarga uns 40 minuts. Quan acabem, en Manel fa sonar l’orgue de tubs. Ja la voldria per alguna de les esglésies on estic! Entretant tothom va pujant a venerar la imatge de la Mare de Déu. El model és de l’escultor olotí Lluís Carbonell (1910 – 1992). El resultat final no ha estat gaire reeixit. 

Quan acabem sortim a la terrassa del santuari. A més dels feligresos dels pobles, també hi ha alguns banyolins: la Irene, en Jaume, la Montse, en Josep, la  Joana Collell (que em comenta que el seu germà havia estudiat al Collell amb els meus germans), la Dolors de can Carreras d’Usall i el seu marit, en Font (la seva mare, amb la Lola d’en Pepet) venia a ajudar la mare. Tots em saluden amablement.

Mentre som a la terrassa, se’ns serveix una xocolatada, coca i brunyols. La tarda, encara que fresqueta, ofereix una vista esplèndida fins a Roses, Girona, la serralada del Pirineu...

Cap a les 7 baixem als pobles. Arribo a la doma cap a les 9v. Deo Gratias!


dilluns, 3 / abril / 2017

Com cada matí, celebro la missa a les 9. Quan acabo baixo al poble a comprar alguna cosa.

Al migdia hi ha les exèquies de la Lola Danés (91a), vídua d’en Maties Capdevila, germana d’en Pepet Venanci. Oficia la cerimònia en Fèlix, que l’havia tractat i havia tractat en Maties i els fills, vinculats a la restauració de Santa Bàrbara.

Treballo bona par del dia al meu escriptori, responent missatges  i posant coses a lloc.


dimarts, 4 / abril / 2017

Felicito la M. Pilar que celebra el seu 71 aniversari.

Al migdia oficio les exèquies de la Joana Palom (80 anys), vídua d’en Miquel València. El seu fill viu sota mateix de la doma i treballa en un magatzem de material de construcció d’Anglès. La filla, la Fina, és professora de música a Santa Coloma i dirigeix la coral de Riudarenes, Sils... Bona part dels membres de la coral participen a les exèquies. Abans d’acabar interpreten Pirineu, de Cançó d’amor i de guerra, del mestre Martínez Valls.  Quan es surt de l’església, convido als assistents a mirar la serrada del Pirineu, tota nevada i lluminosa, i sobretot, mirar el Puig de Frou, amb la creu, que ens fa mirar més enllà i més enlaire.

Quan acabem les exèquies de la Joana, ve en Genís Crespo a visitar la Mare de Déu i a fer-li un present.  

I surto cap a Banyoles on avui hi dino amb en Josep, la Carme, en Tiri i la Nuri.

A la tarda vaig un moment a la Pia Almoina si bé no hi puc recollir un llibre que m’hi havia deixat.

Quan passo pel davant de la rectoria, hi entro i m’atén en Ramon. Ho aprofito per mirar algun llibre de l’obra i precisar alguna informació referida a la restauració de l’església. No acabo de trobar a qui es van comprar les sacres de l’altar major i el joc de canelobres i Sant Crist  platejats i amb esmalts, i quin any fou.

Abans d’anar cap a Besalú, faig un xic de temps anant a comprar alguna cosa pel rebost. I pujo cap a la Garrotxa.

Arribo a Sant Vicenç de Besalú amb temps suficient. Em va bé per pregar una estona. De mica en mica van arribant els responsables de la Congregació de la M. de D. dels Dolors. També arriba en Miquel Oliveres, el mossèn.

Celebro la missa i hi predico. És el segon dia del quinari dedicat a la Mare de Déu. Hi participen més de 80 persones. Abans de la missa em ve a saludar en Josep Cassú. Em parla del Ball del Ciri d’Anglès, que l’Eulàlia Hortal li encomanà fer-ne l’arranjament i que li ha comportat molta feina.

Quan vaig a recollir el cotxe, ja a quarts de 10, em venen a saludar la Rosa Oller i la Paquita Pagès, que són de Banyoles, i amb bones relacions familiars.

Arribo a Anglès cap a les onze.    


dimecres, 5 / abril / 2017

Cal celebrar la missa un xic més aviat ja que venen a netejar l’església. Com que ahir no havia avisat de bon matí ho faig enviant missatges i telefonant els feligresos habituals.

Al matí treballo pel despatx i atenc alguna visita.

A la tarda hi ha sobre ocupació als locals de la doma: els grups de mainada del reforç,  el grup d’autoajuda que porta en Pere, una reunió dels voluntaris de Caritas...   


dijous, 6 / abril / 2017

Al matí vaig a pagar factures a La Cellera i a Amer.

Vaig a dinar a Ca l’Elisa. M’hi trobo amb en Miquel Bagué i la Dolors que em conviden. I gràcies.

Cap a final de la tarda vaig a Bonmatí. Em fan una entrevista per Ràdio Bonmatí per ser emesa demà a la tarda. Sobretot em fan parlar de temes relacionats amb la Setmana Santa.

I sortint de l’estudi, vaig cap a Amer. Arribo quan estan acabant la Corona. I tot seguit tenim la celebració de la Penitència. Hi participa un centenar de persones.


divendres, 7/ abril / 2017

Aquest dia, el 7 d’abril,  es considera l’aniversari de la mort de Jesús. És divendres de Dolors. Després de la missa fem la Corona dels Dolors per suplir el Viacrucis.

A les 11 surto d’Anglès. La carretera està intransitable. Per fer escassament 20 km hi estic 50 minuts. És de cert la Carretera de la Vergonya. Aparco al seminari. I vaig cap a l’església dels Dolors per celebrar la missa del migdia. Hi arribo ben just. M’assisteix en Miquel Figarola com a diaca. En Palahí hi fa de sagristà i de lector. Hi participen sobre les 20 persones. També hi assisteix la Concepció.

Amb en Ramon i en Jordi dinem plegats a La Barca de Bescanó. A  la tarda vaig a descansar un moment.

En Toni ve a netejar els teulats de l’església i de la doma. Feia dies que no es feia.

Al vespre vaig de nou a Girona. Puc aparcar davant mateix del Portal Nou. L’església es va omplint i hi participen sobre el centenar de persones, gairebé 150. Presideix la missa en Miquel Ramió, com a rector del Carme i del Mercadal. També hi concelebren el claretià P. Jordi Tarrés i el salesià P. Josep Cambrubí, rector de Santa Eugènia. La Coral del GEiEG interpreta els cants litúrgics. Ho fan bé. Entre els cants que interpreten hi ha l’Stabat Mater i els goigs (o millor, dolors) de la Mare de Déu dels Dolors.

Quan acabem la celebració, a l’antiga sagristia les cambreres de la Mare de Déu serveixen un generós piscolabis.

Avui fa 10 anys que vaig fer la primera nota que vaig publicar al aleshores anomenat DIARI DEL RECTOR i que sortia al web de la Parròquia de Palafrugell. Aquell dia era dissabte sant. La nota d’aquell dia hi diu:   

Dissabte, 7. He dinat a  casa d’uns amics. Uns 7 adolescents han anat a la Pasqua Jove de Torroella: feia temps que, de Palafrugell,  no hi anava ningú. A la Vetlla Pasqual, a Sant Martí, hi havia força gent, molts forasters. Els escolans estaven de gresca.

Les notes eren molt esquemàtiques. Gràcies a la llibreta on hi faig les anotacions sé que la casa on vaig dinar era la d’en Miquel i de la Rosa Maria. Els adolescents que anaren a la Pasqua Jove hi anaren amb en Joan, el carmelita. Els escolans eren l’Òscar, l’Ulisses, l’Edwin i la Mònica (no sabria pas on anar-los a buscar, ara). La primera persona que em comunicà que havia llegit el DIARI DEL RECTOR (ja feia cap un mes que el publicava) va ser l’Èlia.


dimecres, 5 d’abril del 2017

Aviat, 10 anys

dissabte, 25 / març / 2017

És la solemnitat de l’Encarnació del Senyor i de l’Anunciació a Maria. Fa 84 anys de la mort de l’àvia Pepa a l’era de Can Teixidor, cap al vespre, quan arreplegava llenya per encendre el foc.

Estic pioc i em cal covar el refredat amb molta tos i somnolència, possiblement per l’efecte d’algun antiestamínic i d’algun analgèsic. 

A la tarda celebro les misses anticipades en to menor i missa seca, sense cants ni gaire homilia. Quin en vulgui més, ja tornarà.


diumenge, 26 / març / 2017

Celebro les misses a Anglès i a Sant Martí. També ho faig en to menor. Encara, a les 12, celebro la missa de l’aplec de Calders. Com els altres anys, l’esglesiola queda plena. Hi ha l’alcalde de Sant Gregori (Calders és parròquia de Constantins i municipi de Sant Gregori) i també l’alcalde de Bonmatí (ja que l’aplec és organitzat per Nova Frontera, entitat de Bonmatí). A la sortida hi ha un xic de vermut i ens podem saludar entre tots.

Quan acabem de Calders, per fer temps, vaig a l’església de Bonmatí a pregar un xic. I quan acabo, vaig cap al Centre Cívic. També ve en Ramon. Dinem plegats amb els assistents de l’aplec. Una celebració familiar i simpàtica.

A la tarda, després de descansar un xic, feinejo pel meu estudi, a la doma. Amb en Jaume parlem d’algun canvi de capellans que ja es perfila.


dilluns, 27 / març / 2017

Puc covar amb més tranquil·litat el refredat que tragino.

En Lluís Barberà Guillem, des de València, em demana informació sobre els Sants de la Pedra. Li recomano que llegeixi el llibret Abdó i Senén, damunt la pedra ferma que em publicà el Centre de Pastoral Litúrgica el 2004 a la col·lecció Sants i Santes (n 96).

Amb en Daniel Vilarrúbias parlem de les peces que en Josep M. Bohigas va esculpir per Igualada. A més de la molt venerada imatge del Sant Crist, sembla que en tallà o modelà alguna altra.

dimarts, 28 / març / 2017

No m’ha quedat altra remei que demanar ajuda a algú perquè vagi posant ordre als meus papers. I és el que fem un dia a la setmana.

Preparo la xerrada que realitzo el dissabte a l’església parroquial de Segueró / Beuda (Garrotxa) presentant el TELÓ DE LES ÀNIMES i el MONUMENT DEL DIJOUS SANT, dues peces singulars que s’han conservat en aquella església parroquial. L’activitat l’organitza CATALONIA SACRA i es realitza el proper dissabte 1 d’abril.

A la tarda tenim la reunió del grup de Vida Creixent. Els temes són força imfumables i més que ser un ajut pel camí cristià de les persones jubilades és una descarada introducció als plantejaments ideològics que promou el grup del qui els ha preparat. Algun company m’ha comentat que ja els ha aparcat.

dimecres, 29 / març / 2017

Com cada dimecres, venen en Ramon i en Florenci. També venen un parell de confraresses de la Confraria de l’Escombra. També és matí de despatx obert.

Dino aviat (a les 12) i, poc després de la una, surto cap a Barcelona. Com que arribo amb temps, un cop he aparcat a la Pl. Urquinaona, faig un tomb caminant per la ronda de Sant Pere fins e carrer Méndez Núñez. Des d’allí, passant per un passatge, travesso el carrer de Sant Pere Mes Alt i, pel carrer Sant Pere Més Baix, arribo fins el carrer Verdaguer i Callís i al Palau de la Música i, a la cantonada amb la Via Laietana, a la Casa dels Velers, on tinc la tercera i última xerrada d’iconografia al Barcelona Guide Bureau (BGB).

Com les altres xerrades, hi participen una trentena de guies turístics, amb atenció i interès.  N’hi ha algun que em coneix d’altres anys i em parlen de les xerrades fetes a Montserrat i al Palau Moja (crec que va ser el 2010, el 2009...).

Acabada la feina, un cop m’he acomiadat de tothom, faig el camí de retorn agafant el carrer de Sant Pere Més Alt. M’arribo fins l’església de Sant Pere de les Puelles i, sortosament, està oberta. És una església romànica (o millor, neo-romànica). Val a dir que no la coneixia directament i m’agradà la visita, si bé la sensació és d’un espai excessivament fosc.

En aquell moment s’estava fent el que em semblà una catequesi baptismal, tot i que jo anava visitant els racons del temple amb tot de grans plafons amb esquemes bíblics i d’història eclesiàstica.  

I em va semblar que hi havia algunes peces interessants: Calvari (a altar del Santíssim), alguns vitralls, un retaule de la Mare de Déu fet d’esmalts (ja més actual), altars laterals neoromànics (Sagrat Cor i Immaculada)... Amb tot, em quedo amb les ganes de saber què representava cada imatge (si bé jo personalment ho conec prou!), les referències iconogràfiques i, sobretot, els autors/escultors de les imatges. Són informacions que m’agradaria conèixer.

Abans de sortir, demano al conserge (que dit sigui de passada, gairebé no em mira la cara, enfeinat com estava amb el seu ipad) si hi havia algun llibre o llibret sobre l’església. Em diu que està per sortir.
Fent el camí de retorn per la Ronda de Sant Pere i Ausiàs Marc, arribo fins la plaça Urquinaona. Entro a la llibreria Claret on adquireixo el llibre d’Albert Ruiz Elias, FERRAN M. RUIZ I HÉBRARD I LA FEDERACIÓ DE JOVES CRISTIANS DE CATALUNYA editat el 2015 per les Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Parla de l’ambient que estic estudiant i m’interessa les informacions que aporta.

Retorno amb tranquil·litat i escoltant les vespres des de Montserrat. M’aturo a l’Àrea del Montseny a menjar alguna cosa. I m’arribo fins a Girona.

A l’església dels Dolors, la junta de la Congregació de la M. de D. dels Dolors hi tenim una reunió preparatòria per les activitats del Quinari dels Dolors i de la Setmana Santa. Acabem a quarts de 10 i arribo a quarts d’onze a Anglès.


dijous, 30 / març / 2017

Esmerço força temps a preparar la xerrada del dissabte a Segueró – Beuda.

El noi que vaig acompanyar la setmana passada a presentar el seu currículum demanant feina a diverses indústries de l’entorn em veu a comunicar, tot cofoi, que demà comença a treballar. El felicito i li desitjo que li vagi molt bé.

Al vespre tenim la segona trobada de formació a la Cellera: La Fraternitat Cristiana de persones amb discapacitat: una porta cap a la integració . A mi em toca presentar la taula. Un és en Joan Costa (el Bato), que viu a Anglès i és un dels membres més antics de la FRATER.  Ha estat president en dues ocasions.  Actualment és responsable de la Funció Social de la Frater de Girona i de la Frater de Catalunya.  Està jubilat i té dos fills i una néta. Acaba d’escriure un llibre sobre els 50 anys d’història de la FRATER de Girona que es distribuirà d’aquí a poc.  Té paràlisi cerebral, condueix un cotxe i ha treballat de xofer gairebé tota la seva veda activa fins la jubilació.  

L’altre  és en Dani Oliu. És un col·laborador / voluntari de la FRATER.  És de Sant Feliu de Pallerols. Actualment viu a Vic on és professor de música al Conservatori de música de Vic  i cap de la secció de corda.  Participa regularment en les activitats del moviment des de fa molts anys.

També hi ha en Joan-Vicenç Cordonet Donat.  Nascut a Roses el 1978,  actualment viu a Girona.  Quan tenia un any se li diagnosticà Atrofia Muscular Espinar (una afecció neuromuscular).  Ha estudiat Empresarials i ADE.  Col·labora amb diferents entitats de persones amb discapacitat. Entrà en contacte amb la FRATER de Girona el 1990 . La seva implicació amb el moviment el portà a ser secretari a partir del 2000. Actualment n’és el president.  Treballa al Departament de Treball, Afers Socials i Familiars i és vocal de l’associació MIFAS on fa assessorament en normativa i d’accessibilitat.  

A aquesta segona trobada hi participen unes 70 persones. A la sortida tothom comenta que ha estat impactant el testimoni de fe i de tenacitat. Espero que doni els seus fruits.


divendres, 31/ març / 2017
  
Com que el proper divendres estaré ocupat amb la celebració de la Mare de Déu dels Dolors, al matí visito els ancians impedits de Bonmatí: la Maria, la Margarita, l’altra Maria, l’Antònia, la Lola, en Josep...  

Amb en Ramon i en Jordi, dinem al Bescanoní. La qualitat /preu està bé. En Jordi ens comenta que el restaurant està situat a l’edifici on hi vivia, de petit, amb la seva família.


Al vespre vaig cap a Girona, a l’església dels Dolors. De retorn vaig escoltant les notícies que glosa en Kilian Sebrià. Arribo a la doma cap a quarts d’onze.