dimecres, 19 d’abril de 2017

Creu sagrada, creu amada...

 dissabte, 8 / abril / 2017

Preparo les celebracions del diumenge de Rams. A la tarda vaig a Sant Martí Sapresa. Faig la benedicció dels rams davant del Sant Crist. Hi participen sobre les 20 persones, també algun vailet. És una celebració familiar i gairebé em recordo de tots els assistents.

A la missa anticipada d’Anglès hi ha més gent de l’habitual a les misses anticipades. Faig la benedicció dels rams a l’entrada de l’església.

Els ucraïnesos han vingut aquesta tarda i també l’han feta: ells ho fan quan acaba la missa. Avui eren dos capellans, tots dos s’anomenen Volodimir:  un és el que s’està a Vic, que ha vingut fins ara,  i l’altre s’està a Banyoles, i estarà incardinat com a capellà diocesà de Girona.  


diumenge, 9 / abril / 2017

A les 9 celebro la missa primera a Anglès també força participada. A dos quarts d’onze faig la benedicció i celebro la missa a Bonmatí. L’església gairebé s’omple (unes 150 persones): potser aniria bé fer la benedicció més sovint.

A les 12 tinc la benedicció i la missa a Anglès. És la celebració dedicada a la gent menuda. Hi canten els Cantaires de Sant Miquel i va molt bé: una celebració senzilla i participada, no més llarga de 40 minuts. Hi participen unes 150 persones. Està prou bé. De fet, no m’agraden les misses complicades, amb representacions o amb grans muntatges: com a molt, cants a dojo, i ben participats.

Dino a la rectoria. A més, una feligresa m’ha portat un tortell i en puc gaudir, sense que en pugui abusar, clar.


dilluns, 10 / abril / 2017 

Vaig a dinar a Banyoles. En Martirià em comenta la nova feina que realitza, fent de jardiner. Em comenta que, a Banyoles, ara hi viu el periodista i escriptor Matthew Tree i que ja s’han saludat alguna vegada.

 A la tarda, porto el cotxe al garatge. M’hi ha de posar un líquid que regula el CO2 dels gasos.

Per l’entorn de la doma hi veig per primera vegada vols d’orenetes i d’oronells i escolto els seus alegres xiscles.


dimarts, 11 / abril / 2017

Cap a les 8 del matí, la lluna ha fet el seu ple. És la lluna plena de Nissan, la que determina la celebració del diumenge de Pasqua.

A les 11 celebro la missa al Centre de Dia. A més de la vintena d’ancians que hi van cada dia, hi ha uns quants feligresos de la parròquia que ens acompanyen. També hi venen els nois i noies que fan la Professió de Fe: la Núria, l’Anna, en Quim i en Lluc. Resulta una celebració ben simpàtica i familiar.   

Quan he acabat la missa al Centre de Dia, vaig cap a Bescanó. Hi tenim reunió d’arxiprestat. Avui parlem sobretot dels equips de Caritas a les parròquies. Hi participa la Valentina.

Dinem plegats al Bescanoní. I acabem aviat. En Ramon va cap a la Missa Crismal a representar-nos a tots.

A la tarda porto de nou el cotxe al taller per acabar d’enllestir el tema del líquid anti CO2. Cada vegada es complica més tot plegat.

Al vespre vaig cap a Sant Feliu de Pallerols per la celebració de la Penitència. Hi participen una cinquantena de persones. En Pere Arrébola Arpa és qui porta els cants. És de Banyoles i ens coneixem des de petits.  

Han arranjat la sagristia: l’han enrajolada i han canviat la calaixera. A més, al baptisteri, hi ha una exposició de les peces de metall de la parròquia: custòdia, ostensori, calzes, campanetes... A l’altra costat hi ha els penons, algun del s. XIX. Tot fa goig. El que m’agrada més és la imatge d’alabastre de la Mare de Déu de Gràcia (sembla del s. XV).

Arribo a la doma cap a dos quarts de deu.
   
dimecres, 12 / abril / 2017 

Al matí atenc alguna visita al despatx. També baixo al poble per comprar alguna cosa.

Al vespre tenim la celebració de la penitència d’Anglès. Hi participen un centenar de feligresos.  M’hi acompanya en Jesús. La celebració es centra en la paràbola del sembrador. Els nois i noies de la Professió de Fe llegeixen els punts de revisió. La celebració és senzilla, participada, digna...


dijous, 13 / abril / 2017 

Al matí preparo un xic la missa del Sant Sopar. També ajudo a les dones a instal·lar el monument sobretot col·locant el sagrari, que pesa lo seu. Com en temps immemorial, han preparat alguns sembrats que hi llueixen prou: no podem oblidar les nostres arrels agràries. 

A les 12 la celebro a Bonmatí, amb una trentena escassa de participants. Però hi ha bons lectors per cada lectura.  

A les sis de la tarda tenim la missa a Anglès. No ha estat possible fer el rentament de peus per manca de mainada.

Quan acabem la missa, em quedo una estona pregant davant del monument. Tanco l’església sobre les 8.


divendres, 14 / abril / 2017

A les 9 tenim el viacrucis pels carrers d’Anglès. Hi participen un centenar de persones. Aquest any ho fem amb una creu petita ja que la que portàvem els altres anys resulta massa pesant a les dones. A cada estació es canvia de portant i s’alternen els homes i les dones. I un escolà toca una campana quan anuncio cada estació: m’hauria agradat que fer sonar unes matraques però no n’he trobat cap enlloc. A Osor i a La Cellera en tenen de campanar però a Anglès de cap mena.  

A la litúrgia del Divendres Sant hi participen unes 25 persones (a Bonmatí) i una cinquantena (a Anglès). Com diu l’evangeli: ”els seus coneguts i les dones que l’havien seguit des de Galilea es mantenien a distància mirant-s’ho”.  

Per dinar em penjo un plat d’olla de peix que he fet amb uns trossos de bacallà que em regalaren una família portuguesa. I me’n sobra per algun altre àpat.

Quan acabo la celebració del Divendres Sant a Anglès, vaig cap a Girona. Aparco al pati del Seminari. Abans de les 8 ja estic a l’església dels Dolors. La Carme i l’Anna Maria m’ajuden a trobar uns vestits que em vagin bé: túnica, faixa, caputxa... i em calço unes sandàlies que em van molt bé per transitar.

Abans de sortir de l’església, amb tota la comitiva de la Congregació, resem 7 avemaries en honor dels 7 Dolors de la Mare de Déu. I anem cap a la catedral. Mentre van sortint les diverses confraries, els de la Congregació ens situem davant de la capella de Sant Pere. I anem fent temps fins que ens toca sortir, gairebé els darrers. Vaig el costat de l’Antoni Martín (mig banyolí). Quan hem baixat l’escalinata, ens situem darrera del pas de la imatge de la Mare de Déu dels Dolors.  

Quan arribem a la Rambla, la processó es dilueix molt. Si fos per mi, canviaria aquesta part del recorregut.

Pel camí vaig veient gent coneguda d’Anglès, de Banyoles, de Bescanó... Quan ja som a Sobreportes saludo en Quico,  el marit de l’Esperança la meva cosina, i que hi va amb un cor que aquest any acompanya el seguici. Com que vaig amb la caputxa posada, no em reconeixen. Pel camí tinc temps de passar el Rosari (els misteris de Dolor) i de fer la Corona dels Dolors.  

Quan per fi arribem a l’escalinata, la pugem i ens situem a la balconada superior, amb els altres responsables i els pendons de les diverses confraries. Aquell moment es fa pesat, amb diversos parlaments que no sé si algú escolta.

En el moment que comencen a baixar els manaies escalinata avall, anem cap a l’església dels Dolors. Quan hi arribem ja hi estan col·locant els passos. Més que una església (ben maca) és com un magatzem d’imatges.

A la sagristia hi tenim un xic de piscolabis, amb algun entrepà (per mi), brunyols, pestinyos, begudes diverses... I saludar l’un i l’altre.


Arribo a la doma cap a les 2. Avui he caminat uns 22.255 passes que venen a ser més de 16 km. De moment he resistit bé: ara veurem si els dies que segueixen aguantaré.  

Cap comentari:

Publica un comentari