Aviat, 10 anys

dissabte, 25 / març / 2017

És la solemnitat de l’Encarnació del Senyor i de l’Anunciació a Maria. Fa 84 anys de la mort de l’àvia Pepa a l’era de Can Teixidor, cap al vespre, quan arreplegava llenya per encendre el foc.

Estic pioc i em cal covar el refredat amb molta tos i somnolència, possiblement per l’efecte d’algun antiestamínic i d’algun analgèsic. 

A la tarda celebro les misses anticipades en to menor i missa seca, sense cants ni gaire homilia. Quin en vulgui més, ja tornarà.

diumenge, 26 / març / 2017

Celebro les misses a Anglès i a Sant Martí. També ho faig en to menor. Encara, a les 12, celebro la missa de l’aplec de Calders. Com els altres anys, l’esglesiola queda plena. Hi ha l’alcalde de Sant Gregori (Calders és parròquia de Constantins i municipi de Sant Gregori) i també l’alcalde de Bonmatí (ja que l’aplec és organitzat per Nova Frontera, entitat de Bonmatí). A la sortida hi ha un xic de vermut i ens podem saludar entre tots.

Quan acabem de Calders, per fer temps, vaig a l’església de Bonmatí a pregar un xic. I quan acabo, vaig cap al Centre Cívic. També ve en Ramon. Dinem plegats amb els assistents de l’aplec. Una celebració familiar i simpàtica.

A la tarda, després de descansar un xic, feinejo pel meu estudi, a la doma. Amb en Jaume parlem d’algun canvi de capellans que ja es perfila.

dilluns, 27 / març / 2017

Puc covar amb més tranquil·litat el refredat que tragino.

En Lluís Barberà Guillem, des de València, em demana informació sobre els Sants de la Pedra. Li recomano que llegeixi el llibret Abdó i Senén, damunt la pedra ferma que em publicà el Centre de Pastoral Litúrgica el 2004 a la col·lecció Sants i Santes (n 96).

Amb en Daniel Vilarrúbias parlem de les peces que en Josep M. Bohigas va esculpir per Igualada. A més de la molt venerada imatge del Sant Crist, sembla que en tallà o modelà alguna altra.

dimarts, 28 / març / 2017

No m’ha quedat altra remei que demanar ajuda a algú perquè vagi posant ordre als meus papers. I és el que fem un dia a la setmana.

Preparo la xerrada que realitzo el dissabte a l’església parroquial de Segueró / Beuda (Garrotxa) presentant el TELÓ DE LES ÀNIMES i el MONUMENT DEL DIJOUS SANT, dues peces singulars que s’han conservat en aquella església parroquial. L’activitat l’organitza CATALONIA SACRA i es realitza el proper dissabte 1 d’abril.

A la tarda tenim la reunió del grup de Vida Creixent. Els temes són força imfumables i més que ser un ajut pel camí cristià de les persones jubilades és una descarada introducció als plantejaments ideològics que promou el grup del qui els ha preparat. Algun company m’ha comentat que ja els ha aparcat.

dimecres, 29 / març / 2017

Com cada dimecres, venen en Ramon i en Florenci. També venen un parell de confraresses de la Confraria de l’Escombra. També és matí de despatx obert.

Dino aviat (a les 12) i, poc després de la una, surto cap a Barcelona. Com que arribo amb temps, un cop he aparcat a la Pl. Urquinaona, faig un tomb caminant per la ronda de Sant Pere fins e carrer Méndez Núñez. Des d’allí, passant per un passatge, travesso el carrer de Sant Pere Mes Alt i, pel carrer Sant Pere Més Baix, arribo fins el carrer Verdaguer i Callís i al Palau de la Música i, a la cantonada amb la Via Laietana, a la Casa dels Velers, on tinc la tercera i última xerrada d’iconografia al Barcelona Guide Bureau (BGB).

Com les altres xerrades, hi participen una trentena de guies turístics, amb atenció i interès.  N’hi ha algun que em coneix d’altres anys i em parlen de les xerrades fetes a Montserrat i al Palau Moja (crec que va ser el 2010, el 2009...).

Acabada la feina, un cop m’he acomiadat de tothom, faig el camí de retorn agafant el carrer de Sant Pere Més Alt. M’arribo fins l’església de Sant Pere de les Puelles i, sortosament, està oberta. És una església romànica (o millor, neo-romànica). Val a dir que no la coneixia directament i m’agradà la visita, si bé la sensació és d’un espai excessivament fosc.

En aquell moment s’estava fent el que em semblà una catequesi baptismal, tot i que jo anava visitant els racons del temple amb tot de grans plafons amb esquemes bíblics i d’història eclesiàstica.  

I em va semblar que hi havia algunes peces interessants: Calvari (a altar del Santíssim), alguns vitralls, un retaule de la Mare de Déu fet d’esmalts (ja més actual), altars laterals neoromànics (Sagrat Cor i Immaculada)... Amb tot, em quedo amb les ganes de saber què representava cada imatge (si bé jo personalment ho conec prou!), les referències iconogràfiques i, sobretot, els autors/escultors de les imatges. Són informacions que m’agradaria conèixer.

Abans de sortir, demano al conserge (que dit sigui de passada, gairebé no em mira la cara, enfeinat com estava amb el seu ipad) si hi havia algun llibre o llibret sobre l’església. Em diu que està per sortir.

Fent el camí de retorn per la Ronda de Sant Pere i Ausiàs Marc, arribo fins la plaça Urquinaona. Entro a la llibreria Claret on adquireixo el llibre d’Albert Ruiz Elias, FERRAN M. RUIZ I HÉBRARD I LA FEDERACIÓ DE JOVES CRISTIANS DE CATALUNYA editat el 2015 per les Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Parla de l’ambient que estic estudiant i m’interessa les informacions que aporta.

Retorno amb tranquil·litat i escoltant les vespres des de Montserrat. M’aturo a l’Àrea del Montseny a menjar alguna cosa. I m’arribo fins a Girona.

A l’església dels Dolors, la junta de la Congregació de la M. de D. dels Dolors hi tenim una reunió preparatòria per les activitats del Quinari dels Dolors i de la Setmana Santa. Acabem a quarts de 10 i arribo a quarts d’onze a Anglès.

dijous, 30 / març / 2017

Esmerço força temps a preparar la xerrada del dissabte a Segueró – Beuda.

El noi que vaig acompanyar la setmana passada a presentar el seu currículum demanant feina a diverses indústries de l’entorn em veu a comunicar, tot cofoi, que demà comença a treballar. El felicito i li desitjo que li vagi molt bé.

Al vespre tenim la segona trobada de formació a la Cellera: La Fraternitat Cristiana de persones amb discapacitat: una porta cap a la integració . A mi em toca presentar la taula. Un és en Joan Costa (el Bato), que viu a Anglès i és un dels membres més antics de la FRATER.  Ha estat president en dues ocasions.  Actualment és responsable de la Funció Social de la Frater de Girona i de la Frater de Catalunya.  Està jubilat i té dos fills i una néta. Acaba d’escriure un llibre sobre els 50 anys d’història de la FRATER de Girona que es distribuirà d’aquí a poc.  Té paràlisi cerebral, condueix un cotxe i ha treballat de xofer gairebé tota la seva veda activa fins la jubilació.  

L’altre  és en Dani Oliu. És un col·laborador / voluntari de la FRATER.  És de Sant Feliu de Pallerols. Actualment viu a Vic on és professor de música al Conservatori de música de Vic  i cap de la secció de corda.  Participa regularment en les activitats del moviment des de fa molts anys.

També hi ha en Joan-Vicenç Cordonet Donat.  Nascut a Roses el 1978,  actualment viu a Girona.  Quan tenia un any se li diagnosticà Atrofia Muscular Espinar (una afecció neuromuscular).  Ha estudiat Empresarials i ADE.  Col·labora amb diferents entitats de persones amb discapacitat. Entrà en contacte amb la FRATER de Girona el 1990 . La seva implicació amb el moviment el portà a ser secretari a partir del 2000. Actualment n’és el president.  Treballa al Departament de Treball, Afers Socials i Familiars i és vocal de l’associació MIFAS on fa assessorament en normativa i d’accessibilitat.  

A aquesta segona trobada hi participen unes 70 persones. A la sortida tothom comenta que ha estat impactant el testimoni de fe i de tenacitat. Espero que doni els seus fruits.

divendres, 31/ març / 2017

  

Com que el proper divendres estaré ocupat amb la celebració de la Mare de Déu dels Dolors, al matí visito els ancians impedits de Bonmatí: la Maria, la Margarita, l’altra Maria, l’Antònia, la Lola, en Josep...  

Amb en Ramon i en Jordi, dinem al Bescanoní. La qualitat /preu està bé. En Jordi ens comenta que el restaurant està situat a l’edifici on hi vivia, de petit, amb la seva família.

Al vespre vaig cap a Girona, a l’església dels Dolors. De retorn vaig escoltant les notícies que glosa en Kilian Sebrià. Arribo a la doma cap a quarts d’onze.