dilluns, 27 de març de 2017

Pel desert ara camines cercant l'esperança...

dissabte, 18 / març / 2017

Al matí mandrejo un xic i em llevo cap a dos quarts de set. I vaig seguint la rutina diària a càmera lenta.  

Treballo pel meu escriptori i preparo les misses del diumenge.

I a la tarda celebro les misses anticipades a Bonmatí i a Anglès.


diumenge, 19 / març / 2017

És sant Josep i tinc familiars a tots nivells amb aquest nom: els meus avis Josep Brugada i Josepa Planadecursach, el meu oncle Josep Serra (aquests,  al cel sian), el meu germà (Josep Brugada), un nebot (Josep M. Parets), un cosí (Josep M. Giralt). I també companys i amics.  

Celebro les misses habituals del tercer diumenge de Quaresma, a Anglès i a Sant Martí. I vaig cap a Banyoles. Hi celebrem el sant d’en Josep.

Amb en Jaume parlem de la pel·lícula INCERTA GLÒRIA, dirigida per l’Agustí Villaronga i produïda per la Isona Passola. Sembla que només es centre en algun episodi de la novel·la homònima de Joan Sales. A veure si puc anar a veure-la. Espero que serveixi per divulgar i valoritzar l’obra de Joan Sales: la novel·la (del 1971), les CARTES A MÀRIUS TORRES (del 1976) i el recull de poemes VIATGE D’UN MORIBUND, (1952), tota una impressionant reflexió sobre la complexitat de la vida i de la mort, de la història viscuda, de la fe, de Déu... Tant de bo sigui així enmig de tanta simplicitat, superficialitat i frivolitat sobre aquests temes.  .

dilluns, 20 / març / 2017

Em llevo tapat, com si tingués farina als pulmons. No sé si és al·lèrgia per unes flors que han portat a l’església o un constipat. Passo malament el matí.

Celebrem la missa en honor de sant Josep ja que ahir, essent diumenge, no va ser possible dedicar-li la missa.

A mig matí baixo al poble a comprar pa i a deixar unes catifes a la tintoreria.

Estic intentant recollir fotografies antigues, fotografies de com eren els interiors de les esglésies de la diòcesi abans del 1936. També vaig recollint articles de quins retaules hi havia a les esglésies de les comarques de Girona també abans del 1936.  

I estic elaborant una graella amb les informacions disponibles de les destruccions que es van realitzar el 1936 a les esglésies. Joan Sales, a CARTES A MÀRIUS TORRES, a la carta signada el 27 de juliol del 1936, hi fa una afirmació que he escoltat d’altres persones i que vull contrastar millor:

“Pel que fa a aquests incendis d’esglésies, saqueigs i assassinats que van començar el vespre del diumenge 19, o sigui moltes hores després de vençuda la sublevació (a Barcelona), són una cosa d’allò més tèrbol ja que només serveixen per deshonrar la victòria. La mateixa Humanitat, el diari de l’Esquerra, portava que a uns incendiaris d’esglésies detinguts el dilluns per la policia de la Generalitat (20 de juliol) se’ls trobà al damunt el carnet de Falange. Tot plegat és d’una confusió que els simples mortals ens hi perdem; penso amb astorament com n’és de difícil d’arribar a saber la veritat de fets que passen a la mateixa ciutat on vius”

A la tarda penjo el Diari del Capellà. Hauré de preparar un especial 10 anys. No sé si trobaria algú que m’ajudi a fer-ne una selecció per publicar-ho, si és que val la pena, clar. Suposo que hi ha alguna pàgina aprofitable. De moment, la mitjana de lectura és d’unes 100 visites diàries.  

dimarts, 21/ març / 2017  

Al matí vaig cap a Girona per realitzar diverses gestions personals relacionades amb la meva feina i amb els meus estudis. També ho aprofito per anar a l’Arxiu Provincial. Com és habitual, l’Isidre Prades m’atén molt amablement i m’ajuda a fer la recerca d’articles publicats on es parla dels retaules que hi havia a les esglésies de la diòcesi abans del 1936.

Dino al restaurant Artusi. Feia dies que no hi anava.

Arribo aviat a Anglès i ho aprofito per acompanyar un vailet a portar el currículum a diversos llocs: a l’HIPRA d’Amer (on hi saludo en Josep, a qui conec de quan jo estava a Olot), a la fàbrica dels caramels GERIO, al FORN SANT JOAN i al proveïdor EDILKAMIN, tot a Bonmatí. Diuen que hi ha feina, però no és tan fàcil trobar-ne.

dimecres, 22 / març / 2017

Redacto l’article mensual per glossari que em publica la Revista de Banyoles. El dedico a les MATRAQUES. Poca gent hi ha que sàpiga el què són. En Ramon Pijoan em localitza les que es feien servir a Santa Maria i en pot fer la fotografia. També en recordo unes a la sagristia de Palafrugell. Amb la mania de fer neteja se n’han perdut moltes, i és un instrument musical ben interessant. També ha passat un xic amb els harmòniums.

M’assabento que a La Cellera i a Osor hi ha unes matraques grans, al campanar. Són relíquies!  Seria interessant recuperar-ne un cert us, en ocasió del inici i l’acabament del Viacrucis del Divendres Sant i, les manuals, quan s’anuncia cada estació.

A la tarda treballo en la redacció del suplement del full ja que en Jaume em demana que li enviï  demà al matí (normalment li envio a darrera hora del dia perquè el tingui el matí del divendres).  


dijous, 23 / març / 2017

Al matí feinejo per l’escriptori. Dino a les 12. I quan és la una, surto cap a Barcelona.  M’agrada passar per Santa Coloma, Riudarenes i baixar cap a Hostalric on enfilo l’autopista. A l’àrea de servei de Montcada, m’aturo a fer un tallat.

Poc abans de les 3, aparco sota de la plaça Urquinaona. Tot passejant, baixo pel carrer Jonqueres, cap a la Via Laietana. Com que tinc temps, faig un tomb per aquells carrers de l’entorn del Palau de la Música: Carrer de Sant Pere Més Alt, carrer del Bou de Sant Pere, carrer Sant Pere Mitjà, carrer Sant Pere Més Baix, i al davant del santuari de la Mare de Déu de l’Ajuda, vaig per carrer Verdaguer i Callís fins davant mateix del Palau de la Música.
Tot seguit vaig fins a la Casa dels Velers, a la seu del BARCELONA GUIDE BUREUA (Via Laietana, 50, 2, 2). M’hi atén en Carles i m’hi esperen una altra trentena de guies turístics de Barcelona.  I poc després de 2/4 de 4 inicio la xerrada que s’allarga fins a 2/4 de 6 parlant dels principals episodis de la vida de Jesús i de la repercussió i explicitació en l’art. Tothom està atent, fent preguntes amb interès... de fet, no puc enllestir  tot el material que porto preparat.

Quan acabo i surto de la Casa dels Velers, acabo de fer la ronda tot passejant: carrer Amadeu Vives, carrer Ortigosa, carrer Trafalgar i plaça Urquinaona. M’agrada passejar-me per Barcelona.

També faig una visita a la llibreria Claret. Em trobo amb en Jaume Aimar, el director de Ràdio Estel i de Catalunya Cristiana. És de Calonge i fa temps que ens coneixem.  De la llibreria m’enduc un exemplar de la tercera edició del llibre de Jordi Albertí, El silenci de les campanes. La persecució religiosa durant la Guerra Civil (Proa, 2007).

I retorno cap a Anglès. M’aturo a l’àrea del Montseny per cruspir-me un bon plat de brou, espès i calent. Se’m posa molt bé.

A Anglès, a la plaça del bacallà, hi recullo la Maria i la Glòria i anem plegats a la Cellera. Hi tenim la primera de les TROBADES DE FORMACIÓ DE QUARESMA que organitzen les parròquies del Ter Brugent. Hi participen una cinquantena de persones de gairebé totes les parròquies.

Es presenta el tema DONES AL SERVEI DE L’EVANGELI i hi intervenen la Dolors Puigdevall (Directora de Caritas diocesana), la Sònia Campos (voluntària al camp de refugiats d’Atenes) i la Gna. Pilar Palau (Carmelita vedruna, 30 anys al servei d’una leproseria de Filipines i d’infants del carrer). Si el que diu una és interessant, el que diu l’altra no deixa de ser-ho. Val a dir que han donat un bon testimoni.

Quan acabem, parlant amb la Dolors, em comenta que Mn. Jordi Puigdevall, el que havia estat rector d’Anglès i que va morir fa un mes, era el seu oncle. I que quan s’estava de rector a Anglès, amb els seus pares, l’havia visitat alguna vegada, a la casa on vivia, al costat de l’arc de can Verdaguer.

Cap a les 11 tocades arribo a la doma. La tos no em deixa agafar bé el son.


divendres, 24 / març / 2017

El matí treballo per l’escriptori. Hi ha una bona persona que s’ha compadit de mi i em ve a donar un cop de mà per ajudar-me a ordenar paper i col·locar-los a lloc.

Amb els companys dinem a Can Co de La Cellera. Parlem satisfets de la trobada de formació d’ahir vespre. També es comenta una carta de comiat que un rector ha adreçat a la seva feligresia, a l’Empordà. Tot un despropòsit.

A la tarda, descanso un xic, llegeixo, prego...  Poc després de les 6 vaig a Girona. Passo per la llibreria del bisbat a deixar-hi unes estovalles per una de les esglésies que atén en Miquel Àngel.

Avui no celebro a l’església dels Dolors sinó que ho faig a l’església de les carmelites (c. Montilivi, 27). És una celebració conjunta de la Congregació dels Dolors i de l’Adoració Nocturna. Al monestir hi resideixen 4 monges carmelites descalces. Són molt amables. A la celebració hi participen unes 50 persones. Amb aquesta missa s’inicien les 24 hores de pregària seguint la invitació del Papa Francesc. A més de la família Ortiz, també hi trobo altres persones conegudes, entre altres la Maria Artigues.

Presideix l’església una imatge de la Mare de Déu del Carme (1952) esculpida per en Nolasc Valls Martí (1888 – 1980) . Les pintures del mur del presbiteri, envoltant la M. de D. del Carme,  són del seu fill Pau Valls Canyelles (1935 - ). Resulta que en Nolasc Valls també modelà la imatge de la M. de D. dels Dolors d’Amer, la imatge de l’Assumpta de Calella (Maresme), la de sant Feliu i de la M. de D. dels Àngels de Sant Feliu de Guíxols... No era un imatger qualsevol. A la façana de l’església hi ha la imatge de santa Teresa de Jesús que va ser esculpida (1958) per en Josep M. Camps Arnau, amb molta producció en aquell moment.

Torno cap a Anglès quan són les 9 tocades. Ha plogut tota la tarda i ara, de retorn, també plovisqueja tot el camí. M’aturo a Bescanó a comprar una pizza. I cap a casa. 


Cap comentari:

Publica un comentari