dissabte, 18 / març / 2017
Al matí mandrejo un xic i em llevo cap a dos
quarts de set. I vaig seguint la rutina diària a càmera lenta.
Treballo pel meu escriptori i preparo les
misses del diumenge.
I a la tarda celebro les misses anticipades a
Bonmatí i a Anglès.
diumenge, 19 / març / 2017
És sant Josep i tinc familiars a tots nivells
amb aquest nom: els meus avis Josep Brugada i Josepa Planadecursach, el meu
oncle Josep Serra (aquests, al cel sian),
el meu germà (Josep Brugada), un nebot (Josep M. Parets), un cosí (Josep M.
Giralt). I també companys i amics.
Celebro les misses habituals del tercer
diumenge de Quaresma, a Anglès i a Sant Martí. I vaig cap a Banyoles. Hi celebrem
el sant d’en Josep.
Amb en Jaume parlem de la pel·lícula INCERTA
GLÒRIA, dirigida per l’Agustí Villaronga i produïda per la Isona Passola. Sembla
que només es centre en algun episodi de la novel·la homònima de Joan Sales. A veure
si puc anar a veure-la. Espero que serveixi per divulgar i valoritzar l’obra de
Joan Sales: la novel·la (del 1971), les CARTES A MÀRIUS TORRES (del 1976) i el
recull de poemes VIATGE D’UN MORIBUND, (1952), tota una impressionant reflexió
sobre la complexitat de la vida i de la mort, de la història viscuda, de la fe,
de Déu... Tant de bo sigui així enmig de tanta simplicitat, superficialitat i
frivolitat sobre aquests temes. .
dilluns, 20 / març / 2017
Em llevo tapat, com si tingués farina als
pulmons. No sé si és al·lèrgia per unes flors que han portat a l’església o un constipat.
Passo malament el matí.
Celebrem la missa en honor de sant Josep ja
que ahir, essent diumenge, no va ser possible dedicar-li la missa.
A mig matí baixo al poble a comprar pa i a
deixar unes catifes a la tintoreria.
Estic intentant recollir fotografies
antigues, fotografies de com eren els interiors de les esglésies de la diòcesi abans
del 1936. També vaig recollint articles de quins retaules hi havia a les
esglésies de les comarques de Girona també abans del 1936.
I estic elaborant una graella amb les
informacions disponibles de les destruccions que es van realitzar el 1936 a les
esglésies. Joan Sales, a CARTES A MÀRIUS TORRES, a la carta signada el 27 de
juliol del 1936, hi fa una afirmació que he escoltat d’altres persones i que
vull contrastar millor:
“Pel
que fa a aquests incendis d’esglésies, saqueigs i assassinats que van començar
el vespre del diumenge 19, o sigui moltes hores després de vençuda la
sublevació (a Barcelona), són una cosa d’allò més tèrbol ja que només serveixen
per deshonrar la victòria. La mateixa Humanitat,
el diari de l’Esquerra, portava que a uns incendiaris d’esglésies detinguts el
dilluns per la policia de la Generalitat (20 de juliol) se’ls trobà al damunt
el carnet de Falange. Tot plegat és d’una confusió que els simples mortals ens
hi perdem; penso amb astorament com n’és de difícil d’arribar a saber la
veritat de fets que passen a la mateixa ciutat on vius”
A la tarda penjo el Diari del Capellà. Hauré de
preparar un especial 10 anys. No sé si trobaria algú que m’ajudi a fer-ne una selecció
per publicar-ho, si és que val la pena, clar. Suposo que hi ha alguna pàgina
aprofitable. De moment, la mitjana de lectura és d’unes 100 visites diàries.
dimarts, 21/ març / 2017
Al matí vaig cap a Girona per realitzar
diverses gestions personals relacionades amb la meva feina i amb els meus
estudis. També ho aprofito per anar a l’Arxiu Provincial. Com és habitual, l’Isidre
Prades m’atén molt amablement i m’ajuda a fer la recerca d’articles publicats
on es parla dels retaules que hi havia a les esglésies de la diòcesi abans del
1936.
Dino al restaurant Artusi. Feia dies que no
hi anava.
Arribo aviat a Anglès i ho aprofito per
acompanyar un vailet a portar el currículum a diversos llocs: a l’HIPRA d’Amer
(on hi saludo en Josep, a qui conec de quan jo estava a Olot), a la fàbrica
dels caramels GERIO, al FORN SANT JOAN i al proveïdor EDILKAMIN, tot a Bonmatí.
Diuen que hi ha feina, però no és tan fàcil trobar-ne.
dimecres, 22 / març / 2017
Redacto l’article mensual per glossari que em
publica la Revista de Banyoles. El dedico a les MATRAQUES. Poca gent hi ha que
sàpiga el què són. En Ramon Pijoan em localitza les que es feien servir a Santa
Maria i en pot fer la fotografia. També en recordo unes a la sagristia de Palafrugell.
Amb la mania de fer neteja se n’han perdut moltes, i és un instrument musical
ben interessant. També ha passat un xic amb els harmòniums.
M’assabento que a La Cellera i a Osor hi ha
unes matraques grans, al campanar. Són relíquies! Seria interessant recuperar-ne un cert us, en
ocasió del inici i l’acabament del Viacrucis del Divendres Sant i, les manuals,
quan s’anuncia cada estació.
A la tarda treballo en la redacció del
suplement del full ja que en Jaume em demana que li enviï demà al matí (normalment li envio a darrera
hora del dia perquè el tingui el matí del divendres).
dijous, 23 / març / 2017
Al matí feinejo per l’escriptori. Dino a les
12. I quan és la una, surto cap a Barcelona. M’agrada passar per Santa Coloma, Riudarenes i
baixar cap a Hostalric on enfilo l’autopista. A l’àrea de servei de Montcada, m’aturo
a fer un tallat.
Poc abans de les 3, aparco sota de la plaça
Urquinaona. Tot passejant, baixo pel carrer Jonqueres, cap a la Via Laietana. Com
que tinc temps, faig un tomb per aquells carrers de l’entorn del Palau de la
Música: Carrer de Sant Pere Més Alt, carrer del Bou de Sant Pere, carrer Sant
Pere Mitjà, carrer Sant Pere Més Baix, i al davant del santuari de la Mare de
Déu de l’Ajuda, vaig per carrer Verdaguer i Callís fins davant mateix del Palau
de la Música.
Tot seguit vaig fins a la Casa dels Velers, a
la seu del BARCELONA GUIDE BUREUA (Via Laietana, 50, 2, 2). M’hi atén en Carles
i m’hi esperen una altra trentena de guies turístics de Barcelona. I poc després de 2/4 de 4 inicio la xerrada
que s’allarga fins a 2/4 de 6 parlant dels principals episodis de la vida de
Jesús i de la repercussió i explicitació en l’art. Tothom està atent, fent
preguntes amb interès... de fet, no puc enllestir tot el material que porto preparat.
Quan acabo i surto de la Casa dels Velers,
acabo de fer la ronda tot passejant: carrer Amadeu Vives, carrer Ortigosa,
carrer Trafalgar i plaça Urquinaona. M’agrada passejar-me per Barcelona.
També faig una visita a la llibreria Claret.
Em trobo amb en Jaume Aimar, el director de Ràdio Estel i de Catalunya
Cristiana. És de Calonge i fa temps que ens coneixem. De la llibreria m’enduc un exemplar de la
tercera edició del llibre de Jordi Albertí, El silenci de les campanes. La persecució
religiosa durant la Guerra Civil (Proa, 2007).
I retorno cap a Anglès. M’aturo a l’àrea del
Montseny per cruspir-me un bon plat de brou, espès i calent. Se’m posa molt bé.
A Anglès, a la plaça del bacallà, hi recullo
la Maria i la Glòria i anem plegats a la Cellera. Hi tenim la primera de les
TROBADES DE FORMACIÓ DE QUARESMA que organitzen les parròquies del Ter Brugent.
Hi participen una cinquantena de persones de gairebé totes les parròquies.
Es presenta el tema DONES AL SERVEI DE
L’EVANGELI i hi intervenen la Dolors Puigdevall (Directora de Caritas
diocesana), la Sònia Campos (voluntària al camp de refugiats d’Atenes) i la
Gna. Pilar Palau (Carmelita vedruna, 30 anys al servei d’una leproseria de
Filipines i d’infants del carrer). Si el que diu una és interessant, el que diu
l’altra no deixa de ser-ho. Val a dir que han donat un bon testimoni.
Quan acabem, parlant amb la Dolors, em
comenta que Mn. Jordi Puigdevall, el que havia estat rector d’Anglès i que va
morir fa un mes, era el seu oncle. I que quan s’estava de rector a Anglès, amb
els seus pares, l’havia visitat alguna vegada, a la casa on vivia, al costat de
l’arc de can Verdaguer.
Cap a les 11 tocades arribo a la doma. La tos
no em deixa agafar bé el son.
divendres, 24 / març / 2017
El matí treballo per l’escriptori. Hi ha una
bona persona que s’ha compadit de mi i em ve a donar un cop de mà per ajudar-me
a ordenar paper i col·locar-los a lloc.
Amb els companys dinem a Can Co de La
Cellera. Parlem satisfets de la trobada de formació d’ahir vespre. També es
comenta una carta de comiat que un rector ha adreçat a la seva feligresia, a l’Empordà.
Tot un despropòsit.
A la tarda, descanso un xic, llegeixo,
prego... Poc després de les 6 vaig a
Girona. Passo per la llibreria del bisbat a deixar-hi unes estovalles per una
de les esglésies que atén en Miquel Àngel.
Avui no celebro a l’església dels Dolors sinó
que ho faig a l’església de les carmelites (c. Montilivi, 27). És una
celebració conjunta de la Congregació dels Dolors i de l’Adoració Nocturna. Al
monestir hi resideixen 4 monges carmelites descalces. Són molt amables. A la
celebració hi participen unes 50 persones. Amb aquesta missa s’inicien les 24
hores de pregària seguint la invitació del Papa Francesc. A més de la família
Ortiz, també hi trobo altres persones conegudes, entre altres la Maria
Artigues.
Presideix l’església una imatge de la Mare de
Déu del Carme (1952) esculpida per en Nolasc Valls Martí (1888 – 1980) . Les
pintures del mur del presbiteri, envoltant la M. de D. del Carme, són del seu fill Pau Valls Canyelles (1935 -
). Resulta que en Nolasc Valls també modelà la imatge de la M. de D. dels
Dolors d’Amer, la imatge de l’Assumpta de Calella (Maresme), la de sant Feliu i
de la M. de D. dels Àngels de Sant Feliu de Guíxols... No era un imatger
qualsevol. A la façana de l’església hi ha la imatge de santa Teresa de Jesús
que va ser esculpida (1958) per en Josep M. Camps Arnau, amb molta producció en
aquell moment.
Torno cap a Anglès quan són les 9 tocades. Ha
plogut tota la tarda i ara, de retorn, també plovisqueja tot el camí. M’aturo a
Bescanó a comprar una pizza. I cap a casa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada