Popularis aura

 dissabte, 23 / maig / 2015

Al migdia hi ha la missa de la Festa del Soci de la Llar de Jubilats l’Amistat. Preguem pels difunts que han estat socis de la llar, especialment els que han mort el darrer any. 

Vaig al dinar de la festa. M’asseuen al costat de l’Estel que acompanya en Ramon, l’avi del seu xicot. Parlem de Sant Martí, de la catequesi, de la festa...

Com que demà hi ha la missa de la festa major, avui no celebro la missa anticipada de Bonmatí. Celebro, si, la missa anticipada d’Anglès. L’assistència és baixa ja que molts dels habituals han participat a la missa del matí. Segurament trauran el nas demà.

diumenge, 24 / maig / 2015

Celebro les misses del matí a Anglès i a Sant Martí. A totes dues hi ha una bona volada de gent. A totes les misses, animo i comprometo la gent a participar a les eleccions.

Al migdia celebro la missa de la festa major de Bonmatí. La coral ho va fent millor. Hi assisteixen l’alcalde i algun regidor. També hi ha la pubilla i l’hereu representant el jovent del poble, acompanyats dels que són segon.  

Quan acabem la missa, m’arribo al pavelló. S’hi balla una audició de sardanes que interpreta la cobla la Principal de Cassà. L’Oriol Oller n’és el tible. Ballo uns compassos de la primera sardana que hi escolto. També hi ha un bon pica-pica.   

Després de dinar i descansar una mica, vaig a visitar la tieta de can Pons. Malgrat tot, la trobo força aixeliada. A casa seva també s’anomenava Can Mateu i era l’espardenyeria millor de la vila. També parlem de can Gonçalo, que era una cistelleria que hi havia davant de la font.  

Segueixo les notícies del vespre on es van comentant els resultats de les eleccions. De bones a primeres es nota una plantofada als partits majoritaris.

Està vist que no es pot governar amb prepotència, amb menyspreu, amb cinisme... Els ciutadans han fet la feina que els tribunals no han fet prou bé.

I el triomfalisme dels anomenats partits emergents, sembla que no és tant com es pronosticava.

Dilluns, 25 / maig / 2015

Miro i recullo el resultats de les eleccions. A Anglès, el grup P.A.U (l’equip d’en Pere Espinet, l’actual alcalde) obté 5 regidors, CiU n’obté 4, Anglès 2015, n’obté 3, i la CUP, 1.

A Brunyola (el municipi de Sant Martí Sapresa), ADV – AM treu 4 i CiU,  3 regidors.  A Sant Gregori (el municipi de Constantins – Calders), CiU aconsegueix 7 regidors, ERC, 2 regidors i CUP, també 2 regidors. A Sant Julià – Bonmatí, GISJLliB (la formació d’en Marc Garcia, l’actual alcalde) obté 5 regidors i CiU, 4.

També miro el resultat de Palafrugell: PSC, 7 regidors; ERC, 7 regidors; CiU, 5 regidors, E/E, 1 regidor; C’s – 1 regidor. I el de Banyoles: CiU, 9 regidors; ERC,  5 regidors; CUP, 2 regidors; ECV, 1 regidor. I no puc deixar de donar una ullada als resultats de Sant Jordi Desvalls, Colomers, Vilopriu, Calella, Olot... 

 A les 11 celebro la missa Bonmatí. És la missa pels difunts del segon dia de la festa major. Els assistents no arribem a la trentena. Els difunts que recordem són 8. 

A la tarda hi ha el darrer dia de la catequesi d’aquest curs, però només ve alguna mainada del grup d’en Miquel.  

Al vespre venen els cantaires a assajar. Porten una bona empenta. Ara preparen el repertori per la missa de Corpus, el diumenge 7 de juny, al migdia. Serà ben lluïda, segur.  

dimarts, 26 / maig / 2015

Els nois que venien a banyar-se els altres estius, van instal·lar la piscina. Però ja no funciona. Es buida en 24 hores. No es pot pas omplir cada dia! Què hi farem!

El matí treballo una mica en el tema de la Comissió d’Art Sacre. La informació que vaig trobant creix en progressió gairebé geomètrica. 

A la tarda tenim reunió de l’equip de Vida creixent. Parlem d’un tema relacionat amb el darrer tram de la vida.  

Quan marxen els de Vida Creixent ve la mainada de Catequesi del grups d’avui. Amb el meu grup, en Sergi i l’Oriol, anem a l’església a dir el Parenostre i la Déu-vos-salve-Maria. Quan acabem, per sorpresa, els acompanyo dalt del campanar. Estan fascinants amb les vistes que s’hi veuen i criden de satisfacció quan identifiquen algun edifici conegut: el col·legi de l’un i el col·legi de l’altre, la torre del barri de Cuc, els teulats de Can Cendra...  

dimecres, 27 / maig /  2015

Al despatx, hi ha una corrua continuada de visites. Hi ha molts dies que no ve ningú i alguns dies, ve tothom de cop.

Vaig a dinar a Banyoles. En Patllari, un dels mini nebot, tot jugant a futbol al cole, celebrant un gol, s’ha fracturat un braç. Renoi, pobre vailet. És la tercera vegada que té una fractura de braç i, per tant, correspon una mitjana de fractura de braç cada tres anys. A la tarda l’operen al Trueta. Ell mateix ironitza: “mama, preparats per passar una super mega nit a l’hotel Trueta”.

Es destapa una mica la corrupció a la Fifa. Moltes d’aquestes organitzacions supranacionals, absolutament al marge de la participació ciutadana, fan força tuf.  

Tenim l’acabament de curs del reforç escolar. L’Anna s’ha trencat la ròtula. Ens manquen voluntaris i hem d’acabar com podem. A veure si el curs vinent es continua oferint aquest servei: el que si és segur que si s’ofereix, caldrà reduir-ne molt l’oferta.

Els escolans em comenten que demà van a Montserrat. Els dic que donin records a la Mare de Déu, a la Moreneta. Estan super il·lusionats per pujar-hi.

dijous, 28 / maig / 2015

Poc després de les 9 surto per anar a Hostalric: toca fer inventari a l’església. No hi havia estat mai. La construcció de l’església és de finals del s. XVI principi del s. XVII. La presideix la Mare de Déu dels Socors, que n’és la titular. L’església es veu neta, endreçada i lluminosa. 

Cap a les 10, m’hi trobo amb la M. Antònia i l’Andreu, responsables d’inventariar les esglésies del bisbat. Ens acull i ens atén molt amablement la Carme, que és la sagristana. Només d’entrar em saluda com si em coneixes de tota la vida i em transmet la salutació de la seva filla, l’Àngela, que havia participat a les convivències que organitzava Mn. Lluís Vilà (a. c. s.), els anys 80, a les que jo també hi col·laborava. També em saluda de part d’una seva amiga, la Dolors, que es veu que llegeix assíduament el DIARI DEL CAPELLÀ. Quan fa una estona que feinegem, també ens ve a ajudar en Josep Mateu, un dels col·laboradors parroquials.

L’Antònia fa l’inventari de l’orfebreria. L’Andreu va traint les fotos. I jo faig l’inventari de totes les imatges i de tots els elements escultòrics exempts. La Carme va obrint portes i portant amunt i avall objectes que se li demanen.  

Es repeteixen les imatges que estem acostumats a venerar a les nostres esglésies: St. Joan Bta., Immaculada, M. de D. del Carme, St. Isidre, St. Antoni Abat, Sta. Llúcia, Sgt. Cor, M. de D. del Roser, M. de D. dels Dolors, Sgda. Família, St. Crist. Els elements més interessants que hi veig són una pintura representant santa Verònica Giuliani i unes lloses amb uns relleus florals que serveixen de frontal a l’ambó i a l’altar del Santíssim.

Cap a  migdia acabem d’Hostalric. En Josep ens acompanya a l’església de Fogars de la Selva dedicada a sant Cebrià. Allà ens hi espera la Pepa que ens obre l’església. Seguim el mateix pla de treball, si bé aviat hem acabat. I la Pepa ens acompanya a Ramió (o Reminyó), una petita parròquia a l’altre extrem del municipi, dintre el parc del Montnegre i el Corredor.

A dos quarts de dues hem acabat la feina i, seguint les indicacions de la Pepa, anem a dinar a Can Parrufu. I, certament, el dinar és saborós, ben presentat, molt correcte, abundant...

Una de les persones que ens ha atès, em comenta que un capellà jove veí assetja els feligresos quan a ell li sembla que han d’anar a confessar. Quina gosadia!

A la tarda, quan arribo a Anglès, passo en net les meves notes. I com que m’ha tocat remenar enmig de pols (sobretot al cor d’Hostalric), no em puc treure la tos del damunt.

La meva neboda ens comunica, pel whatsapp, que en Patllari ja és a casa. Ara toca refer-se.

L’Esteve, el germà d’en Quim, s’estrena d’escolà. Resulta que en Quim no ha pogut anar a Montserrat perquè s’ha posat malalt.

divendres, 29 / maig / 2015

Em passo el matí fent tasques de despatx: inscripcions, revisió els comptadors de la llum (curiosament, a la facturació, sempre ens posen una lectura estimativa a favor d’ells), liquidació d’alguna factura, enviament de notificacions...

A la tarda, venen en Harpreet i en Mandeep per ajudar-me a traslladar els bancs que col·locàrem a l’església per la missa de la primera comunió. Aquests nois, sempre estan a punt per fer-me un favor.

Preparo un xic l’anada a Lourdes, la setmana vinent. També preparo les celebracions d’aquest cap de setmana. Hi haurà de tot: benedicció d’un local comercial, un casament, un bateig, unes exèquies, les primeres comunions a Bonmatí, misses dominicals... Espero que no es bolqui el carro. 

Tot està per fer i tot és possible

 dissabte, 16 / maig / 2015

Venen en Harman i en Mandeep a ajudar-me a traslladar bancs i cadires a l’església. Sempre que els hi demano un cop de mà, venen sens falta. Cal preparar bé la infraestructura perquè tothom es senti còmode a la celebració de les primeres comunions.

En Francesc em diu que va a l’embalat de Bonmatí que hi va la Irene Rigau. Li dic que la saludi de la meva part i li doni records. En Francesc s’estranya que la conegui. Li dic que la Irene és de Banyoles, que havia estudiat amb el seu germà al seminari menor, que els pares eren amics, que ella i la Gemma també eren amigues de les meves germanes...  

A la missa de Bonmatí tenim el final de curs de la catequesi. Hi ha una bona colla de mainada. També en venen que ja havien fet la primera comunió. Quan el lector llegeix el salm que comença dient: “Aplaudiu, pobles de tot el món”, tota la mainada es posa a aplaudir. Renoi, i això que sembla que no escoltin.

A Anglès, abans de la missa anticipada, venen els pares de la criatura que va a cole a Girona. La preparo adequadament. I els pares també ho fan. 

diumenge, 17 / maig / 2015

Abans de la missa de les 9, poso els noms de les famílies de la mainada de la comunió als bancs de l’església.

A la missa a Sant Martí Sapresa es presenten l’Eulàlia Hortal i en Josep M. Domínguez. Celebren el 50 aniversari del seu casament, el 17·05·1965. Quan acabem la missa parroquial, em demanen que beneeixi de nou el seu matrimoni. I ho faig amb molt de gust. Em donen un ram de roses blanques per posar als peus de la Mare de Déu.  

A la missa de les 12 d’Anglès hi celebrem les primeres comunions, són 8 nenes i 8 nens. L’escolà, que també s’hi ha “colat” i l’ha rebuda per primera vegada. Segur que ha estat l’infant que més vegades ha vingut a missa i que més hi continuarà venint.

Dono la benvinguda a les famílies en català, castellà, francès i portuguès. Tant la família belga com les famílies portugueses m’agraeixen el detall. No costa gens. M’adono que hi ha llocs sobrers i, per tant, el proper any no caldrà posar tantes cadires. I que Déu hi faci més que nosaltres.  

Descanso i dino una mica. A la tarda vaig a visitar una malalta que ingressen avui per operar.

dilluns, 18 / maig / 2015

Al matí faig un xic d’endreça de l’església i poso a lloc les cadires dels locals de catequesi.

m’arriben algunes queixes de la celebració de la primera comunió: que vaig ser massa brusc fent callar la gent, tot i que vaig afegir-hi “oh sento, però algú ho havia de dir”.

També algú es queixa que, quan vaig donar la benvinguda al començament (en català, portuguès, francès i espanyol) vaig utilitzar l’espanyol com a darrera llengua.

Em demanen que formi part d’un tribunal que haurà de valorar una tesina.

Al vespre, a la Burés, hi ha el debat dels candidats a l’alcaldia d’Anglès. Alguns s’han explicat molt bé. I de mica en mica vaig coneixent quin peu calça cadascú.

dimarts, 19 / maig / 1015

Al matí ve la mainada i el professorat de l’escola de la Vall dels Àngels. Ara en diuen FEDAC. Celebrem la missa en honor de sant Francesc Coll. La mainada està força atenta. Seguim el guió que em proposa l’escola, respectant la litúrgia. No m’agraden les complicacions. També hi ha una vintena d’acompanyants: ex-alumnes, pares, devots diversos... 

Vaig a l’hospital a visitar la tieta de Can Pons. L’han operada. La trobo bé, malgrat avui està atuïda. Dino a Can Torn.

Al vespre tenim la reunió per preparar la processó de Corpus. Som una dotzena llarga de participants. Com cada any, acabem esvalotats parlant de quantes hores han de quedar enramats els carrers.

dimecres, 20/ maig / 2015

Vaig a l’Ajuntament d’Anglès per entrar la instància demanant permís i col·laboració per celebrar la processó de Corpus. M’arriba un llibret sobre la Universitat Pontifícia de Tarragona (1897 – 1933). Em resulta interessant i m’aporta algunes dades per l’estudi que estic realitzant.

Al despatx em visita una parella per començar a preparar es tràmits del seu casament.

Vaig a dinar a Banyoles. Pel camí trobo molt poc trànsit.  

Va plovisquejant. El tema d’aquests dies són les eleccions i els candidats que s’hi presenten. Hi ha coneguts a totes les llistes. I el jovent va empenyent a totes bandes.

A la tarda hi ha el reforç escolar. El proper curs caldrà reduir l’oferta ja que hi ha pocs voluntaris.

dijous, 21 / maig / 2015

M’arribo a Girona. Estic buscant informació relacionada amb la Comissió d’Art Sacre del Bisbat. En trobo força a l’Arxiu Provincial on m’hi ajuda l’Isidre Prades. És un bon element. És de La Cellera i m’atén molt bé.

Quan acabo a l’Arxiu Provincial, vaig a prendre un tallat i, tot seguit, pujo cap a l’Arxiu Diocesà. Més endavant també hauré de visitar l’Arxiu de la Ciutat a l’Institut Vell, al carrer de la Força, i també l’Arxiu Arqueològic, a Pedret. Déu n’hi do les informacions que he trobat avui! Suposo que ho deu fer que cada vegada tinc més acotat el tema i sé més on haig d’anar a gratar.

Dino a la plaça de les Castanyes i, quan acabo, vaig a recollir el cotxe al pati del Seminari i retorno cap Anglès. A les cinc oficio les exèquies per la Maria Ros (83 anys), vídua d’en Joan Riera. El passat juliol morí el seu fill, en Miquel Riera. La seva germana Joana fou la segona persona que morí (octubre 2011) quan jo vaig arribar a Anglès. També, aquests darrers anys, han mort els seus germans Concepció (l’àvia Pedraza, el març 2012) i Pasqual (juliol 2012). El juny del 2010 havia mort en José. Al cel sian tots plegats i puguin viure un retrobament joiós a la casa del Pare.

divendres, 22 / maig / 2015

Vaig cap a la Cellera. Amb en Ramon, l’Àngel, en Tomàs, en Pau   acabem de veure on cal col·locar la Majestat que ha tallat l’Àngel, a la capella fonda. La beneiran aquest diumenge fent una processó des del Pasteral (on viu l’Àngel) fins l’església. De fet, a hores d’ara, la imatge ja s’ha passejat per tot el poble: a casa de l’Àngel, a cal pintor, al taller...

La tarda la dedico a estudiar i a investigar. També preparo alguna cosa pel cap de setmana. I al vespre, missa vespertina. 

Oh quin goig vaig sentir quan em varen dir: "A la casa del Senyor, pujarem avui"

dissabte, 9 / maig / 2015

El matí feinejo preparant les misses d’aquest diumenge.

Cap a dos quarts de dues vaig cap a La Cellera a recollir en Ramon. Anem al Pasteral a celebrar el Roser. A l’estació hi estan muntant l’embalat per la ballaruga de la nit.

A Can Japet ens hi trobem els clergues de l’arxiprestat. Els que vivim sols ens convé trobar-nos de tant en tant no només per treballar sinó per compartir la taula i l’amistat. En Ramon això ho vetlla molt.

A la tarda celebro la missa anticipada de Bonmatí (30 persones). Quan arribo a Anglès hi ha el grup de ucraïnesos que fan una celebració amb Mn. Vladimir. A la Conxita li dic que cap a dos quarts de 8 ja marxen. Ella entén que cap a dos quarts de 8 marxo jo i s’esvera pensant que no hi haurà missa i ho va comentant a diversos feligresos que arriben.

A la missa d’Anglès hi fan d’escolans en Víctor, la Maria i en Quim. Comunico als feligresos que la Maria fa la comunió la setmana vinent i, els dos nois, més endavant.

diumenge, 10 / maig / 2015

Celebro la missa de les 9 i, a dos quarts d’onze, la de Sant Martí.

Cap a tres quarts de dotze, amb el seu tot terreny,  em ve a recollir l’Armengol . M’acompanya fins a Santa Bàrbara. També hi ve l’escolà. El camí de pujada està molt eixurriecat. Valdria la pena que, en ocasió de l’aplec, s’hi passés una mitja canya. No sé qui ho ha de fer, però ho havia de dir. Mentre anem pujant, trobem moltes colles que van baixant del santuari.

Quan arribem a dalt, a l’entorn del santuari hi ha encara una bona collada de gent. Acaben de fer algun sorteig i proclamen el nou ermità (i l’ermitana) per la propera temporada. A dintre de l’església s’hi apleguen una trentena de devots, a més de la dotzena de cantaires.

Celebrem la missa amb senzillesa. Els cantaires hi fan molt bon paper. Tot plegat deixa bon regust. Em sap greu, però, que sembli un acte residual de tot l’aplec.

Quan acabem, l’Armengol ens baixa cap Anglès. A més d’en Quim, també baixa la Sílvia. Pel camí parlem d’amics comuns, del P. Lluís Masachs, de Port-Bou...

Esmerço la tarda a treballar un xic preparant el santoral del mes de juny per PregariaCat. També enllesteixo les notes del DIARI DEL CAPELLÀ. I parlo amb algun amic... I ja tindrem el diumenge acabat i la setmana començada.

Al vespre m’adono que han penjat una fotografia dels cantaires a la missa de Santa Bàrbara a la web d’una de les llistes electorals. No ho veig massa clar. .

dilluns, 11 / maig / 2015

En Teri em comunica la mort d’en Lauro Cama Dalmau (98 anys). Molta gent del Baix Empordà li deia en Patata ja que s’havia dedicat al comerç d’aquest tubercle.  Li agradava molt fer versos i el 2005 va editar un llibre “Recull de Poesies” on se n’hi apleguem més d’una vuitantena. Suposo que, des l’edició del llibre, n’ha escrit alguna més. Sovint ens trobàvem pel carrer ja que érem veïns de la Caritat. I a totes les festes populars (Sant Sebastià, santa Llúcia... ) sempre hi recitava alguna de les seves poesies.

A Palafrugell hi ha una bona colla de gent aficionada a composar poesies. A més d’en Lauro, recordo amb afecte les poesies de la M. Lluïsa Juliol que redacta i escriu bé i de forma abundant, en tot lloc i en tot moment. La seva germana, la Maria, també s’hi dedicava. Sense oblidar la promotora de la poesia que és la Carme Hostaled, amb el seu Racó Poètic (i que algun alcalde va batejar amb algun altre nou un xic despectiu).

Val a dir que a Anglès també hi ha una bona colla d’aficionats a la poesia popular. Segurament, el rei, és en Valino (o sigui, l’Avel·lí).  

dimarts, 12 / maig / 2015

Vaig a visitar la tieta de can Pons i parlem de les seves xacres. Sembla que, malgrat tot, està més tranquil·la. Parlo també amb la M. Elena. Veig poca gent.  

Dino amb en Josep i la Maria. Els he agafat per sorpresa, però sé que, a casa seva, sempre hi tinc un plat. Potser aquesta vegada me n’he refiat massa, però mengem al meu gust.  

Procuro arribar aviat a la doma per preparar-me per la catequesi. Amb en Sergi i l’Oriol avui parlem una mica de les benaurances. I busquem persones que poden ser anomenades felices aplicant-los els qualificatius de les benaurances. “Feliços els pobres”: qui són els pobres? I comentem un xic del què significa ser pobre. “Feliços els qui ploren”: i parlem dels qui ploren... Quan dic: “feliços els qui treballen per la pau”, un dels dos vailets salta i em diu: “En Pere Espinet”. De bones a primeres no hi caic (són lent) però tot seguit m’adono del perquè, ja que en Pere Espinet és l’actual alcalde que es presenta de nou per la llista amb les sigles PAU (Per Anglès Units). Deixem-ho aquí.

Acabem el dia amb l’alegria que ens dóna el Barça.

dimecres, 13 / maig / 2015

Vaig a l’oficina de correus a recollir la certificació per votar per correu. Veig molts coneguts a les llistes. No dubto gaire a l’hora de triar. I avall.

És matí de despatx i atenc alguna persona. Cap a les dues venen en Joan, la Cati, en Josep Maria i la Rosa Maria em conviden a dinar a L’Alianza. Des de que morí en Lluís M., encara no hi havia entrat cap vegada. A tots ens agrada molt la redecoració que s’ha fet, posant al descobert les magnífiques taules de marbre, pròpies d’un cafè de poble. I els plats, són ben bons.

Entre tots, em posen al dia de la situació de les seves famílies, especialment dels joves que són els que més conec. També em parlen de diverses qüestions entorn la vida del poble. Un dels temes que surt és el de l’aplec de Sant Ponç a Santa Margarita que, a hores d’ara, encara no tenen confirmada la celebració.

A la tarda ve la mainada del reforç escolar. El proper curs aquest servei s’haurà de reduir ja que ens falten voluntaris i no es pot acabar de fer de forma correcte.

A la missa  vespertina celebrem la Mare de Déu de Fàtima. En Víctor em diu que la seva àvia es diu Fàtima i que, al vespre, la telefonarà per felicitar-la i dir-li “parabéns”.  

En l’Arcadi i la Marta venen a signar l’expedient de casament.

Anem a dormir amb l’alegria que ens dóna el Juventus.

dijous, 14 / maig / 2015

Aquests dies el cel és emboirat, lletós. El matí és suportable, però de mica en mica, la temperatura es fa sentir, sobretot quan es surt. La xafogor és intensa.  A l’interior, encara hi ha fresca, especialment als baixos de la doma.

Enllesteixo el text del suplement i l’envio a l’impremta. Cap al migdia, surto per anar a comprar a Santa Coloma. Per alguna cosa és la capital de la comarca.

Cap a les 2 em trobo amb els companys de “promoció” al monestir de clarisses de Vilobí d’Onyar, com acostumem a fer cada trimestre. Sort en tenim d’en Josep Maria Amich que ens convoca a tots!

A la taula, acostumem a parlar de temes recurrents: la situació del país i la situació de l’Església. Un dels personatges més anomenat és el “Pequeño Nicolàs”.  Avui no es parla massa d’en Periquín. Gairebé hi participem tots els de la llista. Hi ha qui acostuma a fallar perquè es veu que té molta feina, com si fos l’únic que treballa. 

A la tarda preparo un xic la celebració de la penitència que tenim al vespre amb la mainada que celebren la primera comunió aquest diumenge.

A la missa vespertina hi fan d’escolà en Quim i en Sergi. I quan acabem, ja venen els nens i nenes de la primera comunió amb els seus pares. Només en falta un. Sembla que no necessita venir-hi perquè “al col·legi de Girona on va, ja ho fan tot” i per tant, ja no necessita el que es fa a les petites parròquies de pagès. La mainada està atenta i participa amb interès. La celebració no és massa llarga. Van passant de mica en mica sense esvalotar-se. Els pares s’ho miren. Qui pogués tenir el cor net com aquests nens i nenes.

Abans d’anar a dormir sento que ressonen al cel obert la fressa de quatre gotes que cauen.  

divendres, 15 / maig / 2015

El dia es lleva lluminós. L’aire és sec i fresquet. Les boires s’han esbargit. Val més.

Al matí preparo una mica la celebració de la primera comunió: lectures, pregàries, llistat, targetons... No m’agraden les complicacions. Però la senzillesa també necessita preparació. Val a dir que la veterania és un grau. Aviat farà 30 anys que les celebro i afegir-hi els 8 anys que vaig estar de vicari a Olot i a Calella, que també ajudava a preparar-ho, i de seminarista, ajudant a vàries parròquies: Sant Pau de Girona, Santa Cristina d’Aro, Sant Feliu de Pallerols, Banyoles...    

A la tarda ve la mainada de la primera comunió. Com deia Mn. Marturi, toca fer les maniobres, és a dir, l’assaig. El que els costa més és sortir amb ordre del banc on estaran amb els pares i col·locar-se bé entorn de l’altar. Sempre els faig començar amb una Déu-vos-salve-Maria i acabem amb el Parenostre. Si més no que resin una mica.

I diumenge, que sigui el que Déu vulgui, i avall. 

Senyor, dels vostres fills feu memòria...

dissabte, 2 / maig / 2015

He dormit malament i em llevo com si m’haguessin atonyinat.  Quan he esmorzat i he airejat el pis, vaig cap a La Cellera  a recollir en Ramon. Anem cap el Pasteral a veure la majestat que ha tallat l’Àngel Soler. També en va tallar una per Amer. Parlem de com caldria col·locar-se i el lloc on quedarà bé. Els rails del carrilet fent la creu seran  un suport perfecte. També hi ha el ferrer i el pintor. Des del punt de vista tècnic, queda tot planificat.

Continuo trobant-me  molt aixafat, com si m’hagués passat un camió pel damunt. L’esca és l’espatlla esquerra. Procuro descansar una mica.

Vaig a Bonmatí. Sembla que m’arrossegui. La família Bonmatí tenen una celebració familiar i hi celebro la missa. Marxo aviat cap a Anglès. Dino i descanso una mica més.

A les notícies m’assabento que un company de la universitat, en Cristian Cortés, va ser atonyinat a la manifestació alternativa d’ahir. Li envio un missatge de suport. Em contesta tot seguit i em comenta l’incident: “Em van enganxar i em van fotre una pallissa. Estic contusionat i amb les cervicals super masegades. He anat al metge i encara hi tornaré. Havia estat tota la manifestació damunt d’un camió, ben visible per tothom...”.  Li desitjo que ho pugui solucionar bé.

Hi ha poca gent a les misses anticipades. A Anglès hi fa d’escolà la Maria i una seva amiga.

diumenge, 3 / maig / 2015   

He descansat bé i puc celebrar correctament les misses del matí. També visito la Maria, després de la missa a Sant Martí. Estaré uns dies sense poder anar-hi.  A les misses d’Anglès hi fan d’escolà en Víctor, la Maria i en Taras.

Abans d’anar a dinar descanso una mica. Se’m posa molt bé. Al restaurant hi ha moltes famílies celebrant el dia de la mare.  

A la tarda treballo una mica i preparo un parell d’articles.

dilluns, 4 / maig / 2015

Al migdia oficio les exèquies de la Núria Culubret. Era encara jove (68), de l’edat d’alguna de les meves germanes. L’àvia, la mare de la Núria, era de can Mitjadona, una casa a sota de l’església d’Anglès, al costat de la Catequística. El seu marit, en Josep és conegut com en Combo perquè formava part d’un grup musical on hi tocava la trompeta.  En Josep havia treballat a la impremta, primer a Girona i després al carrer de la Indústria, amb en Moragues (l’actual Gràfiques Anglès).   

A les escoles d’Anglès no hi ha classe: és un dia de lliure elecció. A la tarda ve poca mainada a la sessió de catequesi. Amb els pocs que venen es pot aprofitar millor el temps.

Al vespre tenim la reunió dels pares dels nens i nenes de primera comunió. Acabem d’ultimar detalls: repartiment de bancs, flors, fotògraf, lector...  Acabem abans de les 10.

Passo a saludar els cantaires. Estan preparant els cants per la missa de l’aplec de Santa Bàrbara. Serà una celebració ben lluïda.

dimarts, 5 / maig / 2015

Al matí vaig de visita a una traumatòleg, la Susanna, a la Salus Infirmorum. Sembla que tinc una tendinitis càlcica a l’espatlla esquerra. Ara caldrà començar l’estudi per veure bé de què es tracta: ecografia, radiografia.... I veurem com acaba això. Però mal,  en fa i molesta molt, sobretot quan hi ha algun pic o algun repic.

De retorn, cap a Anglès, rebo una trucada que em comunica la mort d’un amic, en David. El coneixia de Palafrugell. Havia acabat la carrera de dret i, fa un any, treballava a Figures. Un dia, sortint de treballar, un cotxe se li va tirar al damunt i el va deixar baldat. Darrerament em comunicà que una costella li foradava el pulmó...  Fou la darrera notícia directa que vaig rebre d’ell. Pobre noi i pobre família!

A la tarda oficio les exèquies de la Francisca Vélez, la Paca. Va néixer a Mazarrón (Múrcia) i amb el seu marit, va viure a Bonmatí. Darrerament vivia cap a la font del Canyo, a Anglès. Un fill viu a Santa Coloma de Farners i l’altre, a Anglès. La nora treballava a Can Selga, a la Rutlla. Darrerament havia celebrat el seu 90 aniversari i el nét va venir d’Anglaterra per felicitar-la.

dimecres,  6 / març / 2015

Al matí, al despatx, atenc un parell de visites. Preparo el suplement del full. També preparo l’entrevista que tinc demà a la universitat amb la Teresa Camps.

Al vespre, l’Àngela i la Rosa em comuniquen la mort d’en Narcís Gasull Deulofeu  (87 anys). A Palafrugell, fou un bon col·laborador de la parròquia. Amb en Joan Ferrer (en Dolfo) i en Bernat Causa, el recordo passant hores i hores preparant lots de menjar i repartint aliments de Caritas. Després, semblava que això s’acabava i tancàrem el servei de distribució d’aliments. Però nois, a partir del 2007 això es va desfermar i encara hi som i les perspectives són que va per llarg. Ben segur que, en Narcís (com en Dolfo i en Bernat, el seu dia) el Senyor li haurà dit  “Vaig tenir fam i em vas donar menjar. Tot el que feies a un d’aquests, m’ho feies a mi mateix. Entra amb mi a la glòria”.  

dijous, 7 / maig / 2015

Cap a les 10 surto cap a Bellaterra. M’aturo a Santa Coloma a fer una compra. Arribo a la Universitat  cap a dos quarts de dotze. Primer m’entrevisto amb la Susanna per enllestir algun tràmit i, tot seguit, m’entrevisto amb la Teresa Camps, la directora de la tesi.

Sempre he dit que entrevistar-me amb ella és una injecció de moral. Li agrada molt tota la informació que aquests dies he anat localitzant. Em va plantejant alguna pregunta per treballar aquesta primera part de la tesi.

També parlem de la persona que em proposa de codirectora de la tesi. Em sembla que anirem bé.

Quan acabo, allà a la una, marxo del campus. M’aturo a l’àrea del Montseny i dino de carmanyola amb el que m’he preparat al matí: carxofes tendres crues collides de l’hort, un entrepà de pernil dolç, una poma i cafè amb llet. Un gat em va rondant la taula per si el convido a alguna engruna. Al costat meu hi ha una taula amb un parell de famílies franceses.

A les quatre, a Bonmatí,  oficio les exèquies de la Rosa Amat Collell  (90 anys), l’àvia Pol. Venia a missa els dissabtes fins que fou ingressada a la residència de Bescanó. Havia nascut a Constantins i ha estat de tota la vida de Bonmatí.  

A les sis, a Anglès, oficio les exèquies de l’Esteve Llistosella Clapès  (88 anys). L’havia conegut quan, els matins, acompanyat de la seva assistenta, pujava a l’església i s’asseia una estona a un banc. Ho feia molt sovint. Ara feia uns dies que no el veia.   

A dos quarts de vuit celebro la missa vespertina. Encara som una colla.  

divendres, 8 / maig / 2015

Feinejo una mica pel despatx i preparo la reunió que tenim a la tarda.

A quarts d’onze surto a visitar els ancians impedits de Bonmatí.

Dino al pis i descanso una mica.

A la tarda hi ha la reunió dels companys de l’arxiprestat. Ara fem les reunions rotatòries. La de l’abril va ser a Les Planes i, la del juny, serà a Bescanó.   

Preguem una mica, comentem les informacions del bisbat, treballem el tema de formació sobre els pobres, parlem de les comunions, del grup de joves que s’està formant amb nois i noies de les parròquies de l’arxiprestat, de l’anada a Lourdes...  També berenem una mica.

Al vespre em telefona en Lluís. Parlem de la pel·lícula d’en Pier Paolo Passolini “Evangeli segons sant Mateu”. Parlem del protagonista, l’Enrique Irazoqui. Havia passat alguna temporada a Palafrugell. L’informo que ara resideix a Cadaqués. Es veu que va fer-li una entrevista i ara es vol posar en contacte amb ell.  

Aquesta setmana, ben segur, ha estat una setmana de difunts. A la missa vespertina, em ve als llavis una melodia que em puja del cor:

Senyor, dels vostres fills feu memòria,

d'aquells que hem estimat en la terra;

doneu-los la claror de la Glòria,

la pau i vida eterna en vostre amor.

Mireu amb pietat els qui moren,

sense un amics que els digui: “A reveure”.

obriu la vostra estança als qui ploren,

on vós aplegareu els vostres fills.

I quan vindrà la fi del viatge,

la vostra faç, Senyor, puguem veure.

Malgrat tan greus pecats, vostra imatge

les nostres vides sempre han perseguit.

(Lletra: J. Soler Amigó) 

Moreneta en sou, és que el sol us toca...

dissabte, 25 / abril / 2015

A les 10 baixo al col·legi de la Vall dels Àngels. S’hi inaugura l’exposició dels treballs de les exalumnes i de fotografies. Hi ha tot de germanes.

Ho aprofito per arribar-me a correus. Hi demano la documentació per votar a distància.

Al migdia tenim la missa d’acció de gràcies i d’homenatge a les germanes dominiques. Han estat 125 anys al poble i han fet una bona labor. Ara caldrà continuar el testimoni que elles han sembrat. Tan de bo pugui fructificar força amb l’ajut del FEDAC.

A la Burés, hi ha el dinar de germanor. A mi em correspon situar-me compartint taula amb en Modest Jou (el director general de la FEDAC) i amb en Lluís Carreras (el director de la Vall dels Àngels).

A la celebració hi ha una bona representació de les germanes dominiques presidides per la Gna. M. Isabel Andrès, la priora provincial. N’hi ha una bona colla de les que havien treballat al col·legi d’Anglès. També n’hi ha una bona colla de les que són filles d’Anglès, encapçalades per la Gna. Montserrat Font de can Centena.

A la tarda, celebro les misses anticipades de Bonmatí i d’Anglès. A Bonmatí gairebé arribem a la cinquantena d’assistents. A Anglès hi falten molts dels habituals: es veu que hi ha una assemblea de presentació d’una de les candidatures municipals i, clar, sembla que hi ha un pica-pica.

diumenge, 26 / abril / 2015

Oficio les misses del matí. L’assistència és regular. Crec que encara anem massa ben servits de misses.

Cap a dos quarts de dues, venen a dinar en Jordi, la seva dona i la mainada. Han participat a la plantada de gegants que hi ha hagut a la Cellera en ocasió del Roser. I ho aprofiten per venir a dinar i passar una estona amb mi.

Aquestes visites tranquil·les van bé per parlar un xic de tot i de tothom. I per situar-me.

A la tarda anem a Bonmatí a visitar l’església. A veure si traiem la rifa i la podem decorar i fer-la més acollidora.

dilluns, 27 / abril / 2015

Que la Mare de Déu de Montserrat ens empari i ens ajudi!

Vaig a Girona. M’haig de presentar de testimoni en un judici per un robatori a Palafrugell, deu fer 5 anys. Aparco a la Devesa i faig els trajectes una estona a peu i una estona caminant. Primer vaig al Palau de Justícia i, d’allà, m’envien als jutjats de Correus. I vinga pujar i baixar escales. Finalment em diuen que s’ha suspès el judici perquè no s’ha localitzat a l’acusat.

Ho aprofito per anar a comprar unes sabates apropiades per uns peus delicats com els meus.  Ni que fossin de princesa, pel preu que me les fan pagar. El calçat és un dels elements que més malament m’ho fa passar, especialment que arriba l’estiu.

Cap a les onze ja estic. M’he passejat per tot Girona: no crec que hagi fet gaire més de de 3km. I marxo cap a Anglès on hi arribo força abans de migdia.

A la tarda venent els tres grups habituals de catequesi. Convido la mainada a participar a la celebració d’homenatge a la gent gran. Sóc conscient que és com predicar al desert. Els pares només volen el “certificat” per fer la gran festassa de la  primera comunió. I tot el demés, són trons.  

dimarts, 28 / abril / 2015

Cap un quart d’onze pujo cap a Ca l’Elisa. Ve un autocar de jubilats des del Baix Empordà i primer esmorzen allà. Fa de guia l’Eulàlia de cal Moliner. Anem un xic tard.

Cap a les dotze venen a l’església i celebrem la missa. M’agrada saludar aquelles persones que col·laboraven a la parròquia de Palafrugell quan jo hi era: a Caritas o com a Catequistes. Els explico un xic el què he fet aquests tres anys darrers. A la missa fem memòria dels difunts que, en vida, havia conegut a Palafrugell: n’hi ha de ben estimats!

A la tarda tinc reunió amb l’equip de Vida Creixent. M’hi trobo bé. Quan acabem venen els altres dos grups de catequesi. Estem fent els darrers temes i repassant les pregàries fonamentals. N’hi ha que hi posen interès.  

dimecres, 29 / abril / 2015

És matí de despatx i, entre altres, atenc una mare que demana el baptisme pel seu fill. Sempre que se’m pregunta què es necessita per demanar el baptisme, responc que es necessita el fill, la fe que els pares i els padrins han de compartir amb l’infant. L’aigua i la cerimònia, ja ho poso jo.  

Dino a Banyoles. Parlem de les municipals, de les llistes fantasmes i dels fantasmes que hi ha a les llistes.

A la tartà, a la doma, hi ha reforç escolar. El proper curs haurem de reduir els nois i noies que hi participen per manca de voluntaris.

dijous, 30 / abril / 2015

Al matí vaig a l’Arxiu del Bisbat, a gratar per trobar informació sobre la Comissió de Litúrgia i Art que es formà el 1939. D’alguns dels personatges en vaig trobant informació interessant (Josep Morera, Lambert Font, Carles de Bolós, Jaume Marquès, Lluís Constans, Narcís Busquets... ). De la majoria només en localitzo la necrològica del Butlletí del Bisbat (Josep M. Carbó, Josep Esteve, Joaquim Aluart, Joaquim Fors, Tomàs Noguer...). Espero que en pugui treure bones conclusions.  Un cop tingui localitzada la informació documental, em caldrà entrevistar persones que coneixen més directament aquests personatges que van controlar i avaluar les restauracions de les nostres esglésies, immediatament després de la guerra civil.

Una de les informacions que em resulta interessant és com van viure la guerra civil alguns d’aquests capellans, alguna vegada de forma ben pintoresca.

Abans d’entrar a l’arxiu ho he aprofitat  per fer alguna gestió pel centre de Girona. És ben estrany que no hi trobi ningú conegut. De passada he caminat una mica que darrerament, després del refredat de principis de març, ho he deixat un xic de banda.

Quan acabo, dino a la plaça de les castanyes. El local potser resulti un xic fosc, però m’hi trobo ben atès i hi ha un menú agradable: avui gaspatxo de síndria i tallarines amb espinacs.  Quan m’esperava m’he trobat amb la Lluïsa, la filla de la Carme de Palafrugell. Com sempre, ens hem saludat efusivament. La seva mare m’apreciava molt. Comentem alguna de les anècdotes divertides que coneix de mi i que, en el seu moment, vaig escriure al DIARI DEL CAPELLÀ (o potser al DIARI DEL RECTOR, que era com el vaig denominar des del 2007 fins el 2011).

A la tarda, a Anglès, poso un xic d’ordre als apunts del matí i busco més informació sobre la comissió de litúrgia i art, el context, les comissions paral·leles a altres diòcesis (Vic, Tarragona, Barcelona, Madrid... ). De qui més aviat n’he rebut respostes i informació han estat del bisbat de Vic i de l’arquebisbat de Madrid. D’alguns altres, sembla que no tinguin activats els correus electrònics i ningú contesta.

divendres, 1 / maig / 2015

Encetem mes amb la festa del treball. I ho faig com correspon, és a dir, treballant.

Al matí preparo un xic la missa del migdia de la festa d’homenatge de la gent gran. Ara resulta políticament incorrecte denominar “vells” a la gent gran. Ho trobo del tot ridícul. Les diverses llengües tenen una denominació per cada etapa de la vida. És cert que als infants no és correcte tractar-los de “nanos”: cal parlar de nens i nenes, de nois i noies, d’alumnes...  A una etapa intermèdia entre la infantesa i la joventut es pot parlar de nois i noies o també vailets i vailetes i, a partir dels 16, potser parlar d’una manera global amb denominatiu “joves”. A la gent madura ja es parla més de pares i mares i, segons a quins col·lectius, senyors i senyores. 

Hi ha qui, a les persones grans, continuen denominant-los nois o noies. Potser si que, en un moment de simpatia, es pot utilitzar aquesta denominació. Però tractar a un grup de gent de vells, d’avis, d’ancians... no ho considero per res un tractament despectiu sinó del tot honorífic. I qui en sàpiga més, que hi digui la seva.

A la missa hi participen uns 10 nens i nenes. Quina pena! Aquest any, no hi participen ni l’Hereu ni la Pubilla del poble. ¿És que potser consideren  que la gent gran no es mereixen un petit homenatge com aquest? Ara bé, quan els avis han de fer de cangurs, tothom es recorda d’ells. I felicito els nois i noies que hi ha vingut: la Maria, en Víctor, en Pau, l’Aniol, en Marc, l’altra Maria, en Sergi... I quan s’escampen per la nau repartint la pau, tots els avis els fan petonassos.

Quan acabo la missa, vaig cap al Baix Empordà. Dino a Can Torn de l’Aigüeta. Visito els ancians de l’Asil de Palafrugell, especialment els que feia dies que volia visitar, entre altres la Maria Morató, la tieta de Can Pons, la mare d’en Joan de l’Arc...

També passo a recollir llibres que em donen a una casa del poble i en porto vuit caixes plenes al seminari,  per la biblioteca.

Cansat i suat, arribo cap a un quart d’onze al pis. Vaig a saludar a la M. de D. del Remei. Tot està endreçat i tranquil. A la parròquia hi ha bons col·laboradors.