diumenge, 3 de maig de 2015

Moreneta en sou, és que el sol us toca...

dissabte, 25 / abril / 2015

A les 10 baixo al col·legi de la Vall dels Àngels. S’hi inaugura l’exposició dels treballs de les exalumnes i de fotografies. Hi ha tot de germanes.

Ho aprofito per arribar-me a correus. Hi demano la documentació per votar a distància.

Al migdia tenim la missa d’acció de gràcies i d’homenatge a les germanes dominiques. Han estat 125 anys al poble i han fet una bona labor. Ara caldrà continuar el testimoni que elles han sembrat. Tan de bo pugui fructificar força amb l’ajut del FEDAC.

A la Burés, hi ha el dinar de germanor. A mi em correspon situar-me compartint taula amb en Modest Jou (el director general de la FEDAC) i amb en Lluís Carreras (el director de la Vall dels Àngels).

A la celebració hi ha una bona representació de les germanes dominiques presidides per la Gna. M. Isabel Andrès, la priora provincial. N’hi ha una bona colla de les que havien treballat al col·legi d’Anglès. També n’hi ha una bona colla de les que són filles d’Anglès, encapçalades per la Gna. Montserrat Font de can Centena.

A la tarda, celebro les misses anticipades de Bonmatí i d’Anglès. A Bonmatí gairebé arribem a la cinquantena d’assistents. A Anglès hi falten molts dels habituals: es veu que hi ha una assemblea de presentació d’una de les candidatures municipals i, clar, sembla que hi ha un pica-pica.


diumenge, 26 / abril / 2015

Oficio les misses del matí. L’assistència és regular. Crec que encara anem massa ben servits de misses.

Cap a dos quarts de dues, venen a dinar en Jordi, la seva dona i la mainada. Han participat a la plantada de gegants que hi ha hagut a la Cellera en ocasió del Roser. I ho aprofiten per venir a dinar i passar una estona amb mi.

Aquestes visites tranquil·les van bé per parlar un xic de tot i de tothom. I per situar-me.

A la tarda anem a Bonmatí a visitar l’església. A veure si traiem la rifa i la podem decorar i fer-la més acollidora.


dilluns, 27 / abril / 2015

Que la Mare de Déu de Montserrat ens empari i ens ajudi!

Vaig a Girona. M’haig de presentar de testimoni en un judici per un robatori a Palafrugell, deu fer 5 anys. Aparco a la Devesa i faig els trajectes una estona a peu i una estona caminant. Primer vaig al Palau de Justícia i, d’allà, m’envien als jutjats de Correus. I vinga pujar i baixar escales. Finalment em diuen que s’ha suspès el judici perquè no s’ha localitzat a l’acusat.

Ho aprofito per anar a comprar unes sabates apropiades per uns peus delicats com els meus.  Ni que fossin de princesa, pel preu que me les fan pagar. El calçat és un dels elements que més malament m’ho fa passar, especialment que arriba l’estiu.

Cap a les onze ja estic. M’he passejat per tot Girona: no crec que hagi fet gaire més de de 3km. I marxo cap a Anglès on hi arribo força abans de migdia.

A la tarda venent els tres grups habituals de catequesi. Convido la mainada a participar a la celebració d’homenatge a la gent gran. Sóc conscient que és com predicar al desert. Els pares només volen el “certificat” per fer la gran festassa de la  primera comunió. I tot el demés, són trons.  


dimarts, 28 / abril / 2015

Cap un quart d’onze pujo cap a Ca l’Elisa. Ve un autocar de jubilats des del Baix Empordà i primer esmorzen allà. Fa de guia l’Eulàlia de cal Moliner. Anem un xic tard.

Cap a les dotze venen a l’església i celebrem la missa. M’agrada saludar aquelles persones que col·laboraven a la parròquia de Palafrugell quan jo hi era: a Caritas o com a Catequistes. Els explico un xic el què he fet aquests tres anys darrers. A la missa fem memòria dels difunts que, en vida, havia conegut a Palafrugell: n’hi ha de ben estimats!

A la tarda tinc reunió amb l’equip de Vida Creixent. M’hi trobo bé. Quan acabem venen els altres dos grups de catequesi. Estem fent els darrers temes i repassant les pregàries fonamentals. N’hi ha que hi posen interès.  


dimecres, 29 / abril / 2015

És matí de despatx i, entre altres, atenc una mare que demana el baptisme pel seu fill. Sempre que se’m pregunta què es necessita per demanar el baptisme, responc que es necessita el fill, la fe que els pares i els padrins han de compartir amb l’infant. L’aigua i la cerimònia, ja ho poso jo.  

Dino a Banyoles. Parlem de les municipals, de les llistes fantasmes i dels fantasmes que hi ha a les llistes.

A la tartà, a la doma, hi ha reforç escolar. El proper curs haurem de reduir els nois i noies que hi participen per manca de voluntaris.


dijous, 30 / abril / 2015

Al matí vaig a l’Arxiu del Bisbat, a gratar per trobar informació sobre la Comissió de Litúrgia i Art que es formà el 1939. D’alguns dels personatges en vaig trobant informació interessant (Josep Morera, Lambert Font, Carles de Bolós, Jaume Marquès, Lluís Constans, Narcís Busquets... ). De la majoria només en localitzo la necrològica del Butlletí del Bisbat (Josep M. Carbó, Josep Esteve, Joaquim Aluart, Joaquim Fors, Tomàs Noguer...). Espero que en pugui treure bones conclusions.  Un cop tingui localitzada la informació documental, em caldrà entrevistar persones que coneixen més directament aquests personatges que van controlar i avaluar les restauracions de les nostres esglésies, immediatament després de la guerra civil.

Una de les informacions que em resulta interessant és com van viure la guerra civil alguns d’aquests capellans, alguna vegada de forma ben pintoresca.

Abans d’entrar a l’arxiu ho he aprofitat  per fer alguna gestió pel centre de Girona. És ben estrany que no hi trobi ningú conegut. De passada he caminat una mica que darrerament, després del refredat de principis de març, ho he deixat un xic de banda.

Quan acabo, dino a la plaça de les castanyes. El local potser resulti un xic fosc, però m’hi trobo ben atès i hi ha un menú agradable: avui gaspatxo de síndria i tallarines amb espinacs.  Quan m’esperava m’he trobat amb la Lluïsa, la filla de la Carme de Palafrugell. Com sempre, ens hem saludat efusivament. La seva mare m’apreciava molt. Comentem alguna de les anècdotes divertides que coneix de mi i que, en el seu moment, vaig escriure al DIARI DEL CAPELLÀ (o potser al DIARI DEL RECTOR, que era com el vaig denominar des del 2007 fins el 2011).

A la tarda, a Anglès, poso un xic d’ordre als apunts del matí i busco més informació sobre la comissió de litúrgia i art, el context, les comissions paral·leles a altres diòcesis (Vic, Tarragona, Barcelona, Madrid... ). De qui més aviat n’he rebut respostes i informació han estat del bisbat de Vic i de l’arquebisbat de Madrid. D’alguns altres, sembla que no tinguin activats els correus electrònics i ningú contesta.


divendres, 1 / maig / 2015

Encetem mes amb la festa del treball. I ho faig com correspon, és a dir, treballant.

Al matí preparo un xic la missa del migdia de la festa d’homenatge de la gent gran. Ara resulta políticament incorrecte denominar “vells” a la gent gran. Ho trobo del tot ridícul. Les diverses llengües tenen una denominació per cada etapa de la vida. És cert que als infants no és correcte tractar-los de “nanos”: cal parlar de nens i nenes, de nois i noies, d’alumnes...  A una etapa intermèdia entre la infantesa i la joventut es pot parlar de nois i noies o també vailets i vailetes i, a partir dels 16, potser parlar d’una manera global amb denominatiu “joves”. A la gent madura ja es parla més de pares i mares i, segons a quins col·lectius, senyors i senyores. 

Hi ha qui, a les persones grans, continuen denominant-los nois o noies. Potser si que, en un moment de simpatia, es pot utilitzar aquesta denominació. Però tractar a un grup de gent de vells, d’avis, d’ancians... no ho considero per res un tractament despectiu sinó del tot honorífic. I qui en sàpiga més, que hi digui la seva.

A la missa hi participen uns 10 nens i nenes. Quina pena! Aquest any, no hi participen ni l’Hereu ni la Pubilla del poble. ¿És que potser consideren  que la gent gran no es mereixen un petit homenatge com aquest? Ara bé, quan els avis han de fer de cangurs, tothom es recorda d’ells. I felicito els nois i noies que hi ha vingut: la Maria, en Víctor, en Pau, l’Aniol, en Marc, l’altra Maria, en Sergi... I quan s’escampen per la nau repartint la pau, tots els avis els fan petonassos.

Quan acabo la missa, vaig cap al Baix Empordà. Dino a Can Torn de l’Aigüeta. Visito els ancians de l’Asil de Palafrugell, especialment els que feia dies que volia visitar, entre altres la Maria Morató, la tieta de Can Pons, la mare d’en Joan de l’Arc...

També passo a recollir llibres que em donen a una casa del poble i en porto vuit caixes plenes al seminari,  per la biblioteca.


Cansat i suat, arribo cap a un quart d’onze al pis. Vaig a saludar a la M. de D. del Remei. Tot està endreçat i tranquil. A la parròquia hi ha bons col·laboradors. 

Cap comentari:

Publica un comentari