diumenge, 26 d’abril de 2015

A vós implorem, sant Jordi gloriós, a vós demanem vostra protecció...

dissabte, 18 / abril / 2015

Al matí treballo una mica al despatx preparant les misses d’aquest diumenge.


A la tarda, a Bonmatí, oficio les exèquies d’en José Rodríguez Balcala (88 anys). Un seu gendre havia estat el president del Centre Parroquial de La Cellera i hi participa una bona volada de coneguts d’allà. Algú em comenta que havia treballat en la construcció de l’església de Bonmatí. No ho sé.

La missa parroquial de Bonmatí, a les 6, la fem en sufragi d’en Jordi Motjé i Terris (37 anys), víctima de l’accident d’avió del 24 de març passat a els Alps (Le Vernet). La seva àvia i la tia acostumen a participar a la missa parroquial i el pare és fill de Bonmatí. La cerimònia és emotiva, com no podia ser d’altra manera.  Hi participen els pares, la promesa, els avis, els germans, els amics... Quan acabem la missa es projecten unes fotografies resumint el trajecte i la vida d’en Jordi. El pare, molt dolgut, em comenta que, a una parròquia de Girona, no els van permetre fer-ho. Ben bé que sovint ens manca una bona dosi d’humanitat.

Després de la missa d’Anglès, vaig a la sala Fontbernat de Can Cendra on l’entitat Floricel hi organitza una lectura de poemes, com s’ha fet darrerament, a les engires de sant Jordi. Aquest any es dedica a la Terra. La sala és plena (unes 80 persones). S’hi llegeixen una vintena de poemes (potser un xic llarg).  Hi llegeixo un poema de Joan Fuster (1922 – 1992) : INVOCACIÓ PER CATALUNYA que es recull al llibre TERRA EN LA BOCA (1952):

 Ara us preguem per Catalunya, oh Déu!
Ni terra ni cançó: pa que més val,
Ella ens entra en la carn com un foc greu
i ens força a un clar designi seminal.

Us preguem de saber restar fidels
al seu tracte de llavi, espasa i niu.
És tan pura al costat de les arrels,
idèntica a l’amor, arc d’aire viu!

Feu-nos-en privilegi durador!
Distribuïda en mots i fortitud
la tenim. Esmerceu-la Vós, Senyor!

Perquè puguem somriure en el combat,
obriu son temps, el temps que ha merescut!
Deu-li la vostra mà i la llibertat!

                                  
 diumenge, 19 / abril / 2015

Celebro la missa a Anglès i a Sant Martí Sapresa. Poca gent. A les 12 del migdia oficio la missa a Sant Julià del Llor: Roser de Pasqua, Sant Pere Màrtir, commemoració de la Segregació del municipi d’Amer... Molts xiulets però poques ovelles. Val a dir que el cor de Bonmatí ha pujat el nivell i canten bé.

Sortint de l’església de Sant Julià, hi ha un pica-pica. Però hem de plegar aviat perquè es posa a caure un ruixat. I avall que fa baixada. Cal fer el dinar a l’embalat de Bonmatí.

Comparteixo taula amb la Mei, en Marc, la Marta, l’Elena... M’agrada escoltar els comentaris que fan sobre la vida del poble, del país...

Arriba la informació de les víctimes al Mediterrani de les persones que han mort en l’intent d’arribar a Europa. I Europa no fa ni farà res. Únicament li interessa extreure les riqueses de l’Àfrica: or, diamants, fusta... i sobretot coltan. Ara bé, crear riquesa a aquells països, ningú ho fa.


dilluns, 20 / abril / 2015

Renoi: això sembla la crònica dels horrors: a Barcelona, un alumne ha sembrat el pànic a un institut i un professor ha estat abatut i mort. Amb quina morbositat ho descriuen i en parlen els periodistes i les informacions periodístiques. Que si l’alumne, que si els pares... És fàcil culpabilitzar, però ben pocs es queixen del sistema educatiu, de les retallades, de la manca de recursos per facilitar més especialistes a cada centre...

Començo a redactar un primer apartat de la tesi. De moment començo a treballar sobre la Comissió de Litúrgia i Art del Bisbat de Girona des del 1939 al 1944: Mn. Josep Morera, Mn. Lambert Font, Mn. Carles de Bolós, Mn. Tomàs Noguer, Mn. Josep Esteve, Mn. Narcís Busquets, Mn. Joaquim Aluart, Mn. Hoaquim Fors, Mn. Lluís Constans, Mn. Jaume Marquès, l’arquitecte Isidre Bosch...  Hi ha elements interessants, significatius i curiosos de la personalitat d’aquestes persones.

Al vespre, els baixos de la doma queden plens de gent: hi ha reunió de l’equip de l’Oncolliga i els cantaires assagen.


dimarts, 21 / abril / 2015

Continuo recollint informació i redactant l’estudi de la Comissió de Litúrgia i Art Sacre. Treballar en la tesi, fer recerca, estudiar, redactar... em relaxa molt. Espero que en surti alguna cosa de bo. Val a dir que m'agradaria conèixer familiars dels membres de la Comissió: segur que em podrien facilitar informació ben interessant. 

Al vespre, els escolans també em comenten el minut de silenci que han fet al cole en memòria del professor abatut al institut Joan Fuster de Barcelona. Tot d’una, un se’m posa a plorar. Li pregunto que li passa i em diu que està trist pel professor que ha mort.

A la missa preguem pel professor que ha mort i també pels immigrants que han mort a la travessa del Mediterrani. Quan acabem, el mateix escolà em pregunta, sorprès, que si tot el que he dit ja estava escrit al llibre.


dimecres, 22 / abril / 2015

És dia de despatx. Puc treballar un xic ja que no hi ha cap visita. A quarts d’una vaig a La Cellera. Amb en Ramon mirem a quin lloc de l’església es podria col·locar un Crist en majestat que ha tallat un feligrès. Sembla que el millor lloc seria a la capella fonda, a la paret oriental, una de les parets romàniques de la construcció. I suggereixo que la imatge es podria sustentar en una creu   formada per dos talls de rail de l’antiga via del tren d’Olot.

Dino a casa. Hi som la Carme, en Josep, l’Assumpta, la Núria i jo. Parlem de les llistes que s’han format per presentar-se a les eleccions municipals. 


dijous, 23 / abril / 2015

Felicito els Jordi’s i ho faig tot cantant la invocació de l’Oriol Martorell:

“A vós implorem,
sant Jordi gloriós,
a vós demanem vostra protecció.
Que els cants ens alegrin
i ens facin millors
i ens facin amar-vos,
sant Jordi gloriós”.

Cap a les nou surto de la doma. Vaig cap a Breda. A Santa Coloma m’aturo a omplir el dipòsit de benzina i a comprar una rosa.

Em costa un xic enfilar bé el desviament però, quan toquen les 10 al campanar, arribo a Breda. La darrera vegada que hi havia estat va ser, fa uns 18 anys,  a les exèquies de Mn. Josep Oriol, que va ser rector de Palafrugell fins el 1985.

Vaig a la sagristia i em trobo amb el rector Mn. Joan Triadó, el sagristà (en Josep) i un altre col·laborador de la parròquia. També arriba la M. Antònia i el fotògraf, que és de Vidreres.

Un cop ens hem saludat, ens distribuïm la feina i la comencem. La M. Antònia s’encarrega de l’orfebreria i jo, de la imatgeria. Primer faig la fitxa de les imatges que hi ha a la sagristia: les articulades amb vestits postissos, les talles, les seriades de tallers d’Olot. Quan acabo les imatges de la sagristia continuo amb les que hi ha a l’església i acabo amb les imatges que hi ha al cor. En total són una quarantena d’imatges de totes les talles. La més interessant és la imatge central de la Mare de Déu, que va tallar l’olotí Martí Casadevall (1952). Al timpà del portal de l’església també hi ha una escultura de Jesús Salvador (el titular de l’església) d’en Domènec Fita. I és ben curiosa la decoració pictòrica d’en Josep Aragay al baptisteri.

Deixem la feina cap a les 2 del migdia i anem a dinar plegats a la Fonda Montseny. És un bon moment de convivència  i de bona relació amb la M. Antònia i el fotògraf.

Cap a les 5 de la tarda arribo a la doma. Passo en net les fitxes que he fet i les envio a la M. Antònia. Espero que hagi fet la feina correctament.


divendres, 24 / abril / 2015

Alguna vegada em telefona o em ve a trobar algun pare d’algun jove que passa problemes. Solen ser persones que m’he trobat en el camí de la vida i que, amb el temps, ens hem anat allunyant l’un de l’altre. Quan els pares volen parlar amb mi és perquè hi ha algun problema considerable. Sovint només em puc limitar a escoltar.

Preparo les celebracions del diumenge i també la celebració d’homenatge a les germanes dominiques que tindrem aquest dissabte.

A les pregàries del diumenge caldrà pregar pel nostre país (estem enmig de la festa dels nostres patrons: sant Jordi i la M. de D. de Montserrat), pels professors i educadors, per les vocacions al servei de les comunitats cristianes, per les víctimes de les travessies del Mediterrani, pels cristians perseguits... Cada vegada és més gran el llistat. O és que miro massa el que està passant al nostre entorn?   



Cap comentari:

Publica un comentari