Xristos voskres!

dissabte, 11 / abril/ 2015

Al matí preparo les misses d’aquest diumenge i enllesteixo els papers del casament que tinc a Calders.

Cap a les 12 surto cap a Calders. Assisteixo el casament d’en Jordi Farrés i l’Elisabet Romera. Són de Can Batlle, a Palol de Revardit, al Pla de l’Estany, i coneixen els meus nebots.

A la tarda celebro la missa anticipada a Bonmatí. Quan retorno a Anglès, els ucraïnesos celebren el dissabte sant. Presideix la celebració Mn. Vladimir i hi participen unes 200 persones, sobretot famílies, amb avis, mainada, jovent, pares... Cada família porta una cistella amb la mona: un pastís de pa de pessic, dolços, ous pintats, algun fruit i una espelma. I surten a l’exterior per fer la benedicció. Com una lletania, van repetint: “Xristos voskres!” (Crist ha ressuscitat).. Quan acaben em regalen 4 ous pintats.

A la missa vespertina d’Anglès no som pas tants!  

diumenge, 12 / abril / 2015

Celebro les misses del matí a Anglès, Sant Martí Sapresa i de nou a Anglès. Amb el temps, totes les misses han disminuït l’assistència. Val a dir que, a Anglès, amb una sola missa es passaria. Caldrà plantejar-ho de cares el proper curs, si més no eliminar la missa del migdia i celebrar-lo als aplecs i a les celebracions especials (Rams, Nadal...).

Dino al pavelló, a l’àpat de l’Oncolliga. Som uns 220 comensals. Estic envoltat de bones persones: l’Aurèlia  de Can Món, la Flora de Can Dorca, la Lluïsa de Camós...  Darrera meu hi ha en Ramon de Can Tonatic de La Cellera, el rector de Poblenou. La seva germana petita i el seu cunyat porten el grup de balladors que, al final, fan una demostració de balls de saló.

A la tarda enllesteixo el santoral del maig per Pregaria.cat. i penjo el DIARI DEL CAPELLÀ al bloc.  

dilluns, 13 / abril / 2015

Faig endreça i trio papers. Omplo unes tres capses amb publicacions que portaré a la biblioteca del Seminari.

També he anat trobant material publicat refernt a l’època que faig l’estudi de la Comissió d’Art del Bisbat.

El dolor a l’avant-braç es va aguditzant. Això ja passa de mida.

dimarts, 14 / abril / 2015

Al matí continuo fent endreça del meu arxiu. Llenço papers, trio llibres per portar a la biblioteca del Seminari...

A la tarda tinc sessió de catequesi amb el meu mini-grup. Treballem el tema de l’Esperit Sant. Quin llenguatge tan complicat! Que Ell hi faci més que nosaltres!

Quan acabem la sessió, encara falta una petita estona per fer l’hora. Els acompanyo a veure l’hort. Estan contents i em van recitant el nom del que hi ha plantat: això són alls, això enciams, això cebes (bé, són porros)... Quan acabem la visita, els regalo julivert, menta, unes cols de Brussel·les, unes llimones. Marxen contents com unes pasqües.

A la missa vespertina hi fa d’escolà en Quim. A mitja missa entren en Víctor i en Joan. Amb el bon temps, la mainada fàcilment entreté  jugant per fora i perd la noció del temps.

dimecres, 15 / abril / 2015

A les nou vaig al fisioterapeuta, l’Eloi. L’espatlla esquerra em continua fent mal. Miren bé quina pot ser la causa. Sembla que hi ha una calcificació que fa que es desencadeni tot un constrenyiment de muscles, de nervis, de tendons... i per mi, el dolor que va variant segons el moviments que faig. 

La noia que m’atén és filla de la noia de Can Baldiró de Banyoles. Amb el seu oncle, en Jaume, havíem cantat a l’escolania de Santa Maria i érem bons companys. Ves per on. Ben cert que les muntanyes no es troben.

A la sala del costat hi ha la Maria Rosa. Té la veu forta i sento bé tot el que diu. Va comentant coses de la seva família i dels seus néts. Així vaig fent una repassada.

Sortint del massatgista vaig a recollir un medicament a la farmàcia. Els comento els beneficis del Vicks vaporub no únicament per problemes de tos sinó també per solucionar problemes de pell i d’altres. De moment, però, no s’ha demostrat que serveixi per solucionar els peus plans.

A la doma, atenc alguna visita. Vaig a dinar a Banyoles. A primera hora de la tarda ja torno a ser a la doma. Ve la mainada del reforç escolar.

I missa vespertina.

dijous, 16 / abril / 2015

He passat la nit de lloro amb l’espatlla que m’ha fet la punyeta. No he trobat cap postura per poder descansar. 

Cap a les 10 del matí arribo a Girona. Aparco al pati del Seminari i descarrego unes 7 capses de llibres vells i papers per la biblioteca.

Vaig a la llibreria del bisbat, a la plaça del Vi. M’hi trobo amb la Conxita Batlle que feia temps que no veia. Li dono records per la seva germana, la Margarita, i per la neboda. Les vaig conèixer quan vaig estar a Vilopriu. Mentre vaig ser allà vaig oficiar les exèquies de la mare i del marit de la Margarita. També hi vaig conèixer i tractar el germà que és bisbe episcopalià a Estats Units.

Pujo a les oficines del bisbat a deixar-hi uns talons de les darreres col·lectes obligatòries.

A la llibreria hi recullo el llibre de Josep Clara, “Epistolari de Josep Cartañà, bisbe de Girona (1934 – 1963). Conté informació interessant per preparar l’estudi de la Comissió d’Art del Bisbat en aquell moment.

L’espatlla continua punxant.

Pujo de nou al Seminari i m’entaforo a l’arxiu. Continuo buidant el llibre d’actes de la Comissió d’Art (1939 – 1941). Estan quiet, el mal encara es fa més empipador, gairebé irresistible. Agafo els apunts d’esma, fent una lletra gairebé inintel·ligible (ja de natural ho és prou, però aquesta vegada potser ni jo mateix podré llegir-la).

A les dues vaig a dinar a la plaça de les Castanyes, com he fet darrerament. Al menjador hi ha diverses taules amb turistes: alemanys, francesos... També m’hi trobo amb en Joan Giraut,  el president de Diputació.  Estic a punt de preguntar-li si es netejarà alguna vegada la Via Verda. Però, ara i aquí, no toca.

Retorno aviat cap a Anglès. Hi arribo poc abans de les 4. Em prenc un calmant i m’estiro al llit. Quedo adormit. Quan em desvetllo, sembla que m’he fos amb el matalàs i em costa desenganxar-me’n i llevar-me. De mica en mica, vaig posant en marxa la musculatura. Sembla que la migdiada se m’ha posat bé i que el dolor s’ha fos una mica.

Celebro la missa vespertina i, quan acabo, vaig cap a Bescanó. M’acompanyen l’Anna, la Fe i la Consol. Tenim reunió dels equips de Caritas de les parròquies de l’Arxiprestat. La fem a l’església de Sant Llorenç.

Mentre fem la reunió, estant quiet, el dolor a l’espatlla es torna a aguditzar un xic. Em retiro de la rotllana i, en un racó de l’església, vaig fent moviments que em relaxin una mica. Algú em ve a preguntar si em trobo bé. I, quan fem el pica-pica, tothom em va preguntant com em trobo. Sortint, vaig a acompanyar les dames als seus domicilis. Cap a les 12, arribo al pis.

divendres, 17 / abril / 2015

Al matí ve en Gerard a recollir els taps per la fundació Duchenne Somriures Valents de Sant Joan de Déu. N’ha de fer dos viatges. També li lliuro una caixa plena de monedes de pessetes.

A la tarda, a Anglès hi oficio les exèquies de la Loreto Ribot Anglada (98 anys). La gent la coneixia com la Loreto de la Torre ja que havia estat la majordoma de la vil·la Eulàlia, la torre dels propietaris de la fàbrica Burés, al barri de Cuc. Una de les filles, la Rosa, forma part del Consell Parroquial.

L’Agustí, un dels treballadors de la funerària i que fa temps que conec, se m’acomiada ja que es jubila d’aquí un parell de dies. En general, amb els treballadors de la funerària sempre m’ha agradat portar-m’hi bé i ells sempre han estat condescendents amb mi. Quan fan un servei, m’agrada saludar-los. A Palafrugell, anant sovint al tanatori, tenia més ocasió de parlar amb ells. Ells em comentaven detalls de la seva vida personal o bé de la feina.

Una vegada, quan era a Sant Jordi Desvalls, férem un enterrament d’un rodamón que havia estat atropellat pel tren. L’enterràvem per beneficència i, en el moment de portar-lo al cementiri, només se’n coneixia les dades que indicava el seu DNI. Al cementiri només hi havia dos nois de la funerària, el paleta i jo. Quan va arribar el moment, em vaig disposar a fer la pregària corresponent però abans vaig dir als treballadors: “Vosaltres us toca fer aquesta feina molt sovint i gairebé sempre amb els familiars. Avui, no hi ha cap familiar. La vostra feina sempre la feu amb dignitat. Però ara us toca també fer de familiars. Us demano, doncs, que també m’acompanyeu en la pregària que faig per aquesta persona que es mereix el mateix respecte que totes les altres que enterreu. “ I, si senyor, els treballadors es comportaren com uns senyors i pregaren amb mi per aquell difunt, en Ricardo Avendaño Riestras.

Un cop enterrat el difunt, vaig començar a indagar qui podia ser aquella persona de qui la policia no n’havia trobat cap familiar. A la tarda, ja parlava amb els seus pares per comunicar-los la mort del seu fill. Al cap de pocs dies els pares i una germana eren a Sant Jordi Desvalls i els acompanyava al cementiri a plorar i a pregar davant el nínxol del seu fill. Al cap d’un temps, quan legalment fou possible, van traslladar les restes al seu poble, a Santander.