dissabte, 11 de maig del 2019

OFRENES A LA MARE DE DÉU DE MONTSERRAT


Ara es temps de romiatges a molts santuaris i també moltes parròquies fan els seus al santuari de la Mare de Déu de Montserrat. 

Davant la patrona de Catalunya, s'acostuma llegir una ofrena que redacta algú dels assistents.  A mi se m'encarregà fer l'ofrena en ocasió del romiatge de les parròquies d'Olot i de la comarca i que fou el 24 de juny del 1981. 

El text que vaig redactar posteriorment es publicà al Butlletí del Santuari (n. 1, 2ª època, gener 1982, p. 42). El text glosava i reproduïa algunes estrofes dels goigs que es canten en honor de la M. de D. del Tura, patrona d'Olot. 


Posteriorment, vaig ser vicari de Calella (Maresme) del 1983 al 1987. I de nou se m'encomanà la redacció de l'ofrena en ocasió de la romeria que aquella parròquia  realitzà a Montserrat a començament d'estiu del 1985. També aquella vegada es publicà al Butlletí del Santuari (n. 14, 2ª època, gener-abril 1986, p. 26). Aquella vegada ho vaig ver glosant un poema de la poetessa calellenca Maria Cardona. 

Estant a Anglès, a l'octubre, les parròquies de l'arxiprestat Ter-Brugent, també celebràvem un romiatge al santuari de la patrona de Catalunya. I en una ocasió també vaig redactar-ne l'ofrena. Però aquesta, ara per ara, se m'ha perdut. Espero retrobar-la un moment o altre. 

De moment, aquí publico les pregàries d'ofrena de les parròquies d'Olot (1981) i, tot seguit, de la parròquia de Calella. 


PREGÀRIA A LA MARE DE DÉU DE

MONTSERRAT DE LES PARRÒQUIES D’OLOT I COMARCA
24 de juny de 1981 

 (Montserrat. Butlletí del Santuari. N. 1, 2ª època, gener 1982, p. 42)

Recollint unes estrofes dels goigs de la M. de D. del Tura



Des de les parròquies que s’apleguen al redós del santuari del Tura d’Olot venim a Vós, Santa Maria, Mare de Déu, seguint les petges de tantes generacions que us han dit benaurada i que, confiades, s’han refugiat sota la vostra protecció.  

En aquest vostre santuari de Montserrat, en el Centenari de la proclamació del patronatge, ens agermanem amb els cristians i amb els homes i dones que, més enllà del Puigsacalm, formen la Nació Catalana.

Ens sentim profundament lligats amb els homes i dones que, en la nostra comarca de la Garrotxa, han treballat en la construcció del nostre país des del començament de la seva història fins els nostres dies.

Portem el goig i l’esperança, la tristesa i l’angoixa que hem recollit en els llits dels malalts, en els escons dels ancians, en els tallers i les fàbriques dels treballadors, en els camps i en els boscos dels pagesos, en les sales de festes i les aules dels estudiants i joves, en les cases i places dels nostres pobles.

En defallir-nos els passos i les espatlles, en vostres braços hi trobem Jesús, el Senyor. Que Ell abrandi les nostres comunitats, sovint esmorteïdes, el Sol diví que us abrusa i us dóna morenor.

Que la Paraula de Déu faci fecundes les nostres parròquies. Que l’Eucaristia ens obri als homes i dones del nostre temps. Que el Vent de l’Esperit esbotzi els nostres egoismes i tancaments.

En voler ser venerada
pels cors dels catalans,
escollíreu, Verge aimada,
la comarca dels volcans.
Del Montsacopa ventura,
des d’abans dels sarraïns.

Perquè el Sol diví us abrasa
teniu tanta morenor,
si algun cor, Maria, es glaça
enceneu-lo amb son ardor.

Si apagades són i fredes
les cent lloses dels volcans,
feu que mai no es trobin gredes
en els cors dels catalans. 






PREGÀRIA DE PETICIÓ DE LA ROMERIA DE CALELLA
Montserrat. Butlletí del Santuari. N. 14, 2ª època, gener-abril 1986, p. 26
(glosant un poema de la poetessa calellenca Maria Cardona)


Aquí ens teniu, Verge Maria,

Joves i grans, infants i vells
venim de nou, des de fa anys,
colrats de sol i aire de mar
amb renovada il·lusió.

Els calellencs ja hem arribat

Hem portat amb nosaltres
el neguit del treball
i el dolor del malalt,
el tràfec dels pares
i l’esforç de l’estudiant,
el joc de la mainada
i l’alegria dels nuvis,
l’isolament del vell
i la frustració del qui,
cansat de trucar portes,
no troba feina

El goig és gran, l’amor ens guia

Voldríem deixar enrere
la disbauxa per trobar la joia;
voldríem oblidar discòrdies
per trobar lligams de germans;
voldríem esfondrar  gasiveries,
odis, enveges...
per aprendre a compartir;
voldríem colgar ambicions
per renovar la nostra vida;
voldríem superar ximpleries
per seguir el vostre Fill.

Volem la vostra companyia,

Aplegats en nou Cenacle
un nou Alè de Vida
ens empeny a comprometre’ns
pels germans;
un Vent Impetuós
ens llança muntanya aval
per edificar, de Déu, el Regne;
un Foc ardent ens mou
a construir una comunitat viva;
l’Esperit de Déu guia
el Poble de Déu que camina.

Volem la llum de Montserrat

Si damunt la vostra falda
hi reposa, silent, la Llum del món,
deixeu que ella ens il·lumini.
que Jesús ompli la nostra vida
i esdevindrem així
sal que doni bon gust
al nostre món tan fat
i llevat que farà acréixer
els passos del nostre món
per camins de Pau.



diumenge, 5 de maig del 2019

DESPRÉS DE LES CELEBRACIONS DE SETMANA SANTA del 2019


En aquesta nova etapa del DIARI DEL CAPELLÀ estic publicant escrits d'altres moments de la meva vida. Em serveix també per anar-los recollint i resituant. Referent a Montserrat, em resta encara algun escrit. Avui, però, m'ha semblat adient publicar una valoració de les celebracions de la passada Setmana Santa a la parròquia de sant Romà de Lloret de Mar. Aquesta valoració l'he publicada prèviament a L'AFEGITÓ o suplement del Full Parroquial. Sóc conscient que em deixo moltes coses al tinter. Però que serveixi per expresar l'agraïment a tots els que hi han col·laborat per fer possibles unes celebracions vives, participades, sentides, senzilles, dignes. 


         Sempre que es reuneix la comunitat cristiana, s’hi fa present Jesús Ressuscitat. I si això ho celebrem al llarg de l’any, a cada celebració de la nostra fe, ho vivim amb més intensitat a les celebracions de Setmana Santa i de Pasqua. I aquesta vivència de la fe és fa més intensa
en la mesura que la comunitat cristiana s’ho agafa amb interès i els qui en formem part hi participem ben activament.

         Les celebracions del Diumenge de Rams facilitaren la integració de les diverses sensibilitats i nivells, destacant la celebració del migdia que ajudà els infants a viure la vinguda del Senyor a les nostres vides. I cal agrair a qui ho feren possible: Casal de l’Obrera, Xino-xano, al propietari de l’ase (José Manuel), a l’ase (Celeste)...

         La celebració de la Penitència, el dimecres, a partir d’un esquema preparat per Mn. Enric Plantés, ajudà al més d’un centenar de participants a rebre i a gaudir del perdó del Senyor. Cal agrair la col·laboració de Mn. Josep Perich.

         El Dijous Sant,  la Missa de la Cena del Senyor, fou especialment emotiva amb la vivència del rentament dels peus i també el trasllat del Santíssim al Monument ornamentat pels clàssics sembrats evocant les arrels agràries de la nostra parròquia (obsequi de la família Fàbrega). Cal agrair a la vintena de nens/es que feren possible la cerimònia del rentament dels peus. I encara, remarcar la participació a la vetlla de pregària, un cop acabada la missa.

         El Divendres Sant, en tres moments intensos de pregària (Viacrucis, Celebració de la Passió i processó), hi hagué la col·laboració destacada de diverses grups que ho feren possible remarcant la recuperació de la Processó del Silenci: Geganters Lloret, Catequistes, Unió Lloretenca, Confraria Sant Elm,  Obreria Santa Cristina, Casal Obrera, associació Cúllar, associació Pueblos Íllora, grup d’assistents als malalts (resant el rosari),  Ajuntament de Lloret (Cobla Principal de Banyoles), Policia Local, Amador Rubio (saeta), Antonio Melero, portants, figures vivents...

         I encara cal remarcar la participació i la col·laboració a la Vetlla Pasqual, presidida pel bisbe Francesc Pardo, Mn. Jordi Callejón, Mn. Elies Ferrer i dos seminaristes, amb l’assistència dels nois i noies de la PASQUA JOVE i destacant-hi un grup de monitors dels esplais parroquials, joves de la Frater, nois i noies del Rusc, de l’orquestra diocesana... Una celebració il·luminada pel Ciri de Pasqua que havia estat decorat per l’Aïna Fradera, una noia dels Bimbis.  Mentre l’associació de Les Alegries preparava i serviria la xocolatada i els fartons i, la colla gegantera, organitzant la gresca.

Del l DIUMENGE DE PASQUA DE RESURRECCIÓ, també cal agrair la participació i col·laboració a les misses del diumenge, especialment a la missa del migdia on foren batejats 5 nenes i 1 nen. Solemnitzà la celebració la Silvia Castillo fent sonar l’orgue de tubs i, en Vitali, fent sonar la viola.

I sobretot, ha estat possible viure amb intensitat aquestes celebracions gràcies a un bon equip de col·laboradors habituals que mostren la solvència de la nostra comunitat parroquial: lectors (Conxita, Cristina, Eduard, Anna, Josep...), personal de neteja (Mary, Marisol...), d’ornamentació floral (Francis), assistents diversos (Pedro, Josep...), escolans (Àngel, Neus, Núria...).  I no es pot obviar la valuosa participació de la Coral Alba de Prima (dirigida per l’Andor Sidoni), animadora musical a totes les celebracions (amb en Josep Bernat, a l’orgue)

També vull expressar l'agraïment envers els pares que acompanyen els seus fills a les celebracions (les d’aquests dies i les dels diumenges); també als joves que, passant de les diversions,  valoren el reunir-se amb la comunitat dels deixebles del Senyor.

I acabo amb la invocació que feien al Company desconegut els dos deixebles que anaven a Emaús: “Quedat amb nosaltres, que es fa tard i comença a fosquejar.