dissabte, 11 de maig de 2019

OFRENES A LA MARE DE DÉU DE MONTSERRAT


Ara es temps de romiatges a molts santuaris i també moltes parròquies fan els seus al santuari de la Mare de Déu de Montserrat. 

Davant la patrona de Catalunya, s'acostuma llegir una ofrena que redacta algú dels assistents.  A mi se m'encarregà fer l'ofrena en ocasió del romiatge de les parròquies d'Olot i de la comarca i que fou el 24 de juny del 1981. 

El text que vaig redactar posteriorment es publicà al Butlletí del Santuari (n. 1, 2ª època, gener 1982, p. 42). El text glosava i reproduïa algunes estrofes dels goigs que es canten en honor de la M. de D. del Tura, patrona d'Olot. 


Posteriorment, vaig ser vicari de Calella (Maresme) del 1983 al 1987. I de nou se m'encomanà la redacció de l'ofrena en ocasió de la romeria que aquella parròquia  realitzà a Montserrat a començament d'estiu del 1985. També aquella vegada es publicà al Butlletí del Santuari (n. 14, 2ª època, gener-abril 1986, p. 26). Aquella vegada ho vaig ver glosant un poema de la poetessa calellenca Maria Cardona. 

Estant a Anglès, a l'octubre, les parròquies de l'arxiprestat Ter-Brugent, també celebràvem un romiatge al santuari de la patrona de Catalunya. I en una ocasió també vaig redactar-ne l'ofrena. Però aquesta, ara per ara, se m'ha perdut. Espero retrobar-la un moment o altre. 

De moment, aquí publico les pregàries d'ofrena de les parròquies d'Olot (1981) i, tot seguit, de la parròquia de Calella. 


PREGÀRIA A LA MARE DE DÉU DE

MONTSERRAT DE LES PARRÒQUIES D’OLOT I COMARCA
24 de juny de 1981 

 (Montserrat. Butlletí del Santuari. N. 1, 2ª època, gener 1982, p. 42)

Recollint unes estrofes dels goigs de la M. de D. del Tura



Des de les parròquies que s’apleguen al redós del santuari del Tura d’Olot venim a Vós, Santa Maria, Mare de Déu, seguint les petges de tantes generacions que us han dit benaurada i que, confiades, s’han refugiat sota la vostra protecció.  

En aquest vostre santuari de Montserrat, en el Centenari de la proclamació del patronatge, ens agermanem amb els cristians i amb els homes i dones que, més enllà del Puigsacalm, formen la Nació Catalana.

Ens sentim profundament lligats amb els homes i dones que, en la nostra comarca de la Garrotxa, han treballat en la construcció del nostre país des del començament de la seva història fins els nostres dies.

Portem el goig i l’esperança, la tristesa i l’angoixa que hem recollit en els llits dels malalts, en els escons dels ancians, en els tallers i les fàbriques dels treballadors, en els camps i en els boscos dels pagesos, en les sales de festes i les aules dels estudiants i joves, en les cases i places dels nostres pobles.

En defallir-nos els passos i les espatlles, en vostres braços hi trobem Jesús, el Senyor. Que Ell abrandi les nostres comunitats, sovint esmorteïdes, el Sol diví que us abrusa i us dóna morenor.

Que la Paraula de Déu faci fecundes les nostres parròquies. Que l’Eucaristia ens obri als homes i dones del nostre temps. Que el Vent de l’Esperit esbotzi els nostres egoismes i tancaments.

En voler ser venerada
pels cors dels catalans,
escollíreu, Verge aimada,
la comarca dels volcans.
Del Montsacopa ventura,
des d’abans dels sarraïns.

Perquè el Sol diví us abrasa
teniu tanta morenor,
si algun cor, Maria, es glaça
enceneu-lo amb son ardor.

Si apagades són i fredes
les cent lloses dels volcans,
feu que mai no es trobin gredes
en els cors dels catalans. 






PREGÀRIA DE PETICIÓ DE LA ROMERIA DE CALELLA
Montserrat. Butlletí del Santuari. N. 14, 2ª època, gener-abril 1986, p. 26
(glosant un poema de la poetessa calellenca Maria Cardona)


Aquí ens teniu, Verge Maria,

Joves i grans, infants i vells
venim de nou, des de fa anys,
colrats de sol i aire de mar
amb renovada il·lusió.

Els calellencs ja hem arribat

Hem portat amb nosaltres
el neguit del treball
i el dolor del malalt,
el tràfec dels pares
i l’esforç de l’estudiant,
el joc de la mainada
i l’alegria dels nuvis,
l’isolament del vell
i la frustració del qui,
cansat de trucar portes,
no troba feina

El goig és gran, l’amor ens guia

Voldríem deixar enrere
la disbauxa per trobar la joia;
voldríem oblidar discòrdies
per trobar lligams de germans;
voldríem esfondrar  gasiveries,
odis, enveges...
per aprendre a compartir;
voldríem colgar ambicions
per renovar la nostra vida;
voldríem superar ximpleries
per seguir el vostre Fill.

Volem la vostra companyia,

Aplegats en nou Cenacle
un nou Alè de Vida
ens empeny a comprometre’ns
pels germans;
un Vent Impetuós
ens llança muntanya aval
per edificar, de Déu, el Regne;
un Foc ardent ens mou
a construir una comunitat viva;
l’Esperit de Déu guia
el Poble de Déu que camina.

Volem la llum de Montserrat

Si damunt la vostra falda
hi reposa, silent, la Llum del món,
deixeu que ella ens il·lumini.
que Jesús ompli la nostra vida
i esdevindrem així
sal que doni bon gust
al nostre món tan fat
i llevat que farà acréixer
els passos del nostre món
per camins de Pau.



Cap comentari:

Publica un comentari