dissabte, 28 d’abril del 2012

Sant Jordi mata l'aranya i esclafa el cap ...


dissabte, 21 / abril / 2012

El matí es presenta assolellat si bé alguns núvols es van enteranyinant el cel.

A Bonmatí, l’hort ja comença a llevar i marxo amb unes cebes tendres i un enciam. Però també m’emporto un bon disgust perquè una colla de bons col·laboradors em revelen que són del Madriz. Però, que badem, senyors?

En Josep M. ha començat a inventariar les partitures que hi ha guardades a la sagristia de Bonmatí. Em presenta la primera carpeta dedicada als cants marians amb composicions de  Ramon Casajoana, Narcís Paulís, Ramon Capell, Josep Ferrer Viñolas, Miquel Blanch, Luigi Bottazzo, Lluís Brugarolas, C. Ferrari, Nicolau de Tolosa, Domènec Mas i Serracant, Cèsar Franch, J. Cumellas i Ribó, Josep Musset i Ferrer, Lluís Romeu, J. Colomer, Camil Geis, Sebastià Dorca, J. M. Àlvarez, Tomàs Luís de Victoria, Joan Camps i Arnau, X. Maimí i una colla d’altres.  

Abans de la missa a Anglès, l’Elisa em porta tastets de casa seva i un parell de llibres que els hi van deixar per mi els de l’Esplai de la Gent Gran: Soren Kierkegaard, EJERCITACIÓN DEL CRISTIANISMO, també el de Guy Debord LA SOCIEDAD DEL ESPECTÁCULO.  Caram, volen que sigui savi!

Sopar a La Cellera, a Can Roura, on havia viscut la família Caritg i ara hi viu la família d’un dels nois de la Professió de Fe.

El Barça ha perdut. O sigui, ni pa ni circ. I ja que no ens podem refiar d’aquesta satisfacció, caldrà fixar-nos millor en les preses de pèl polítiques i econòmiques.

diumenge, 22 / abril / 2012

Després del daltabaix del Barça, tot i ser diumenge pasqual, potser hauríem de celebrar misses de Passió. I per acabar-ho d’adobar, el dia és cluc i gris.

Celebro les tres misses del matí amb tranquil·litat. A Sant Martí, quan acabo, visito l’Encarnació i la Maria.  Després de la missa del migdia, batejo la Júlia. Està un xic nerviosa però un cop li he mullat el caparró amb l’aigua del Baptisme, es relaxa i acaba la celebració cofoia i satisfeta.

Dino amb menjar del que em portà ahir l’Elisa. A més també tinc croquetes de la Carme, amanida de Bonmatí,  avellanes torrades de la Carme de Sant Martí... És a dir, minestra per tota la setmana. Visca l’abundància!

A la tarda, per esbargir-me un xic, vaig a fer un tomb. M’arribo fins a l’església de Les Serres. També m’enfilo fins a Sant Andreu de la Barroca. No m’atreveixo a baixar cap a Amer per la carretera vella: potser hi quedaria esperxat i hauria de baixar a peu. Tot és solitud. Sembla que ressegueixo els Sots Feréstecs.

Quan passo per La Cellera, hi respiro l’aire de la festa del Roser.

dilluns, 23 / abril / 2012

Sant Jordi. No puc deixar d’iniciar el dia recordant el poema d’en Josep M. de Segarra i que em recitava en aquesta diada la mare (a. C. s.):

Sant Jordi té una rosa mig desclosa,
pintada de vermell i de neguit;
Catalunya és el nom d'aquesta rosa,
i Sant Jordi la porta sobre el pit.
La rosa li ha contat gràcies i penes
i ell se l'estima fins qui sap a on,
i amb ella té més sang a dins les venes
per plantar cara a tots els dracs del món.


Felicito els nebots i amics que porten el seu nom.

Cap a les 12 arriba en Pere Artigas, bon company. Donem una volta per Anglès visitant el nucli antic de la vila. També passem per la plaça Catalunya on hi ha les parades amb llibres on en compro un. Anem a dinar a La Cellera celebrant el Roser. Ens convida el mossèn i és d’agrair.

Anem cap el Pasteral, pel camí de les serps, a Can Japet. També hi venen el mossèn d’Amer, el de Les Planes i Sant Feliu i el de Bescanó. Amb una bona arrossada de bolets, ens omplim la panxa de grans tot parlant dels Borbons, d’en Narcís Mallol, de la situació preocupant de l’Església...

A la tarda, retorno aviat cap a Anglès per oficiar les exèquies de la Maria de Can Ros del Castell (la Conxita em diu que abans se’n deia a Can Pixulives). Va treballar tota la vida com a minyona de la casa del Dr. Vinyes.  Amb el seu noi, en Lluís, que som de la mateixa lleva, ens saludem sovint ja que també viu al barri vell, i treballa a una impremta de Bonmatí especialitzada en imprimir capses de medicaments. I com que no hi ha l’avi Venanci, em toca fer-ho tot i tot sol.

Celebrem la missa vespertina amb solemnitat. Hi participen més de 30 persones. Beneeixo les roses i els que les han regalat. Al final venerem la petita imatge de bronze del sant.

Al vespre, comparo la iconografia popular de sant Jordi vencent el drac i la descripció que fa el llibre de l’Apocalipsis del Messies cavaller victoriós (19, 11-16). Com succeeix altres vegades, una imatge bíblica es projecta plàsticament en la figura d’un sant.  Al repertori iconogràfic, és poc coneguda la imatge del Messies cavaller vencedor.

dimarts, 24 / abril / 2012

Sant Fidel de Sigmmarigen, sant Benet Menni... Sembla que el dia vol començar assolellat, però aviat els núvols van enteranyinant  la volta del cel.

Faig una primera i breu passejada anant a comprar alguna cosa per menjar. Toca anar cap a la Triassa. Compro mongets. Aquí també en diuen fesols menuts. A alguns llocs els diuen banyolins; alguna vegada, mongets de l’ull negre, i encara, caragirats, perquè tenen dues cares... I per acabar d’arrodonir el dinar, encara tinc enciam, croquetes, botifarra... dels presents que vaig tenir el cap de setmana.

Al migdia passo a pagar un petit deute i a recollir paperassa a una oficina bancària. De nou faig una breu caminada.

A la tarda preparo la reunió que, al vespre, tinc amb els pares: elaborar bé el llistat de mainada, preparar el sorteig, enllestir la carta que es repartirà i fer-ne còpies...

Quan pujo de celebrar la missa a la capella de les germanes, un cop he tancat i barrat les portes de l’església, a primera hora del vespre tinc la reunió amb els pares de la mainada de primera comunió per ultimar detalls: bancs, flors, lectors... Tot i haver-hi futbol, hi ha una quarta part dels pares i, les tres altres quartes parts, són les mares.

Els fa gràcia que els indiqui que, els familiars que no volen respectar la celebració, serà millor que s’esperin a algun bar, a la plaça de la Rutlla o a la plaça Catalunya.  Totes són indicacions de sentit comú, si bé va bé recordar-ho. La celebració de la primera comunió és un dels moments forts de la vida parroquial.

El Barça – Chelsea: quin daltabaix! Que han jugat bé? Com deia Mn. Josep Llobet, gols són trumfos. O sigui que, bona nit, i tapa’t!. Demà, ofici de difunts.  

dimecres, 25 / abril / 2012

Sant Marc, santa Creu, santa Bàrbara no ens deixeu!

La Concepció Gelada, la regidora de cultura a l’Ajuntament d’Anglès, dimiteix i deixa el seu càrrec. Què ha passat ara?

Al despatx, atenc un parell de visites. M’arriba el carregament de partícules per les misses dels propers mesos, si més no fins l’estiu. L’eficaç eficiència de la M. Teresa és d’agrair.

A la tarda reparteixo berenar als nois i noies que venen al reforç escolar. Amb els ensenyants que venen de voluntaris parlem com s’està deteriorant la societat: i quan un foraster indocumentat tingui una malaltia infecciosa, què es farà? I quan tingui tuberculosis?...  No nem pa bé.

Quan acabo d’atendre la mainada del reforç, baixo a l’ambulatori: avui hi ha donació de sang. M’atén el Dr. Madrenys. Les infermeres parlen de les companyes que se’n van a treballar a d’altres països: Suècia, Dinamarca, Noruega, França... Quina tristesa! La sanitat se’n va a Can Pistraus i el jovent millor preparat, a pastar fang. 

El Bayern de Munich ens ajuda a agafar el son amb més satisfacció. Demà, ofici de glòria, que és el que toca (som a Pasqua).  

dijous, 26 / abril / 2012

En Juan va arreglant l’hort. De moment hi ha tomateres i cebes. Ha portat canyes per asprar i unes nyinyoles per plantar arrenglerades les altres coses. Quedarà fet un jardí. En un racó hi ha una bona clapada de muguet que comença a florir. És la flor per excel·lència del mes de Maria. Al costat hi creixen brots de lil·lar.

Em notifiquen la mort d’en Joan Font de Cal Sastre Americano.

Vaig a Girona per deixar les plantilles a l’ortopèdia perquè les enfundin: arribo al migdia, just abans de tancar.

A Can Teixidor, tot dinant, parlem de la campanya NO PAGO. ABERTIS no hi pot fer gaire res per aturar-ho i per molt que diguin que només són un centenar d’usuaris que es neguen a pagar, el virus es va escampant. També parlem de la neteja de peixos que han fet a l’estany i de la reintroducció de peixos autòctons que s’hi ha fet.

Amb la Carme parlem de la procedència dels seus pares. L’avi Miquel Arnau havia nascut a Ca l’Hereu, al veïnat de La Jonquera, a Amer. La seva mare, la Llúcia Roca, va néixer a Ca l’Arbreda, damunt del molí d’en Sala, a Sant Martí de Llèmana, anant cap a Granollers de Rocacorba. Possiblement el punt d’encontre de la parella hauria estat algun aplec que es celebrava entre Amer (Santa Brígida, Sant Climent...) i Sant Martí de Llèmana (Sant Roc, La Barroca, el Puig d’Elena... ), encara que cent anys enrera era decisiu el paper dels pares en el moment de triar la parella.

Quan acompanyo els mini nebots al cole, amb en Patllari parlem de les plantes que veiem als marges del dos recs, sobretot del dent de lleó que la flor s’anomena pixallits i, quan espiga, fa una tofa d’àngels. També parlem de les flors de bruixa, de les falgueres de pou... Parlant i xerrant, en Ferriol s’enfila a un banc, s’entrebanca i cau de nassos a terra. Però no diu ni piu: té una personalitat molt forta i li sabria greu plorar i “quedar malament” davant del tiu. Si jo hagués caigut com ha fet ell, ara ja seria a l’hospital ben masegat.

Pels recs, sobretot al d’en Brugada Teixidor, hi ha una bona colla de parelles d’ànecs collverd. Una ànega, amb els seus aneguets, passeja per la bassa del molí que donava a casa. Quan la saludo imitant el so dels ànecs, es posen a raucar una bona colla de granotes que hi ha a la bassa. I com més ho repeteixo, més fort rauquen. Potser que em presenti al concurs de granotes raucant.   

A la tarda torno a aturar-me a Girona per recollir, ja enfundades, les dues plantilles.  

Quan pujo de celebrar la missa a les dominiques, rego un xic les tomateres i les cebes. També arreglo un parell de testos posant-hi dues branques de ficus de fulles petites. La Maria em regalà el ficus i, amb el fred d’aquest hivern, semblava que s’havia mort. Però ara s’ha reviscolat i té dues branques plenes d’ulls que estan brotant. I replanto el ficus en dos testos. Veurem.

divendres, 27 / abril / 2012

Dels catalans, sempre en sereu princesa!

El matí feinejo pel despatx i intento fer on line la preinscripció per iniciar un  màster a la Universitat Autònoma. Quin garbuix! Sort que, finalment des de la secretaria, la Laura, em va guiant per fer-ho bé.   

Cap al migdia vaig a Santa Magdalena. Els alumnes del Pompeu Fabra fan una ofrena floral davant del bust de la poetessa local Francesca Barnadas Masoliver (1925-1972) i es presenta el fulletó CONCERT INSTRUMENTAL (Recull de Poemes – Sant Jordi 2012). Una presentació ben castissa amb simpàtics poemes dels infants dedicats als instruments musicals (Biel Margarit, Martina Pont, Pau Rossell, Fran Niño, Paula Roca, Diksha Rani, Arnau Planagumà, Chaymaa Boulahfa, Mireia Ramos, Roger Masqueda, Mar Vilamitjana, Roger Sarmiento, Marina Font, Mar Aleixandre, Paula Calvo, Ariadna Quer, Maria Rossell, Íria Caballé, Adriana Sarmiento, Aniol Bosacoma). Tenen un accent català que a mi encara em sorprèn, obrint molt les a i marcant molt les o. També n’hi ha algun d’algun professor (Carme Carrasquilla) i d’algun adult (M. Carmen Palma i Ricard Bonmatí).   

Després de dinar i descansar un momentet, a la tarda vaig enfilant la feina. .

Oficio les exèquies d’en Joan Font, de Cal Sastre Americano. Es veu que el nom els ve dels avis que havien anat a Cuba i, quan retornaren, s’establiren com a sastres a Anglès. L’església s’omple del tot.

Un xic més tard tinc la celebració de la Penitència amb la mainada de Primera Comunió. També hi participen alguns pares. Ho faig amb to planer i senzill. La mainada segueix bé, encara que els trobo molt verds. Estava acostumat amb mainada un any més grans.

A la missa en honor de la Mare de Déu de Montserrat hi participen més d’una trentena de persones. L’altar ha quedat ple de flors de tota mena.

La Confraria de la Mare de Déu de l’Escombra fa una repassada a l’església i posen bé els rams de flors. 

diumenge, 22 d’abril del 2012

Figues i sermons, passat Pasca no són pas bons


dissabte, 14 / abril / 2012

Santa República: es veu que en Juan Carlos ho ha celebrat amb una trompada, no pas per casa, sinó lluny, lluny... I a casa, ningú. Em penso que aquesta trompada farà trontollar alguna cosa més.  

El matí és tranquil. Vaig a massicar alguna cosa per la manduca. En Joan Garceso porta, netes i lluentes, les vares i els poms del tàlem. Quin manetes!. 

Al migdia celebro el bateig de la Judit, una vaileta que d’aquí un mes fa la primera comunió. Després del bateig, venen els pares d’en Sergi portant la sol·licitud per batejar el noi petit, amb una carona i uns ulls que fan enveja.

A mitja tarda trona i llampega, però no cau ni un litre d’aigua: molta fressa i poques nous. Visito un parell d’ancianes de Bonmatí i els porto Nostramo. Com he fet a les altres cases que vaig visitar ahir, els porto un petit llantió com un minúscul reflex de la Llum de Pasqua.  

A la missa vespertina d’Anglès, es fa memòria d’en Josep Caballé en l’aniversari de la seva mort. Li deien en Josep de Ca l’Esclopater i també l’Avi dels Sugus. En Pere Madrenys, que era el seu cunyat i participa a la missa, ve a saludar-me.

Vaig a sopar a casa d’en Gregori, un dels nois que va celebrar la Professió de fe a la Vetlla de Pasqua, fa una setmana. Hi ha els altres joves, els seus germans i els pares: 17 persones.  

Estan per aquí he sabut d’un nou nom que té o tenia alguna senyora:Corona. Resulta que respon a una advocació mariana: la Mare de Déu de la Corona. A la catedral de Mallorca hi té dedicada una capella i també té dedicada una ermita a Benidorm. És l’advocació que evoca la Verge Maria contemplant la corona d’espines de Jesús, en el moment de la Soledat de la Mare de Déu. També, algunes vegades, la Mare de Déu de la Corona és la versió mallorquina de la Mare de Déu del Roser (del Rosari o Corona).

diumenge, 15 / abril / 2012

La tranquil·litat marca el matí. Sortint de la missa a Sant Martí, visito la Maria de Cal Curt i la Maria de Cal Fuster Vell. Els porto el petit llantió felicitant-les per la Pasqua. Sembla estrany que aquest petit obsequi els agradi tant. I, òbviament, també els porto Nostramo: “Senyor, quedeu-vos entre nosaltres”.

L’Anna i en Josep em comenten l’encert del sopar d’ahir aplegant les famílies dels joves de Confirmació. Penso que pot anar bé. En definitiva és allò de la Pastoral de la Costellada que es fonamenta en els textos evangèlics de la Resurrecció: Jesús Ressuscitat, quan es troba de nou amb els seus deixebles, ho fa compartint un àpat amical: un sopar (amb els d’Emaús), una mica de pa i peix (al Cenacle), una graellada de peix (vora el llac de Galilea)... Em sembla que els pastoralistes no l’han valorada prou i només n’han fet interpretacions litúrgistes. Els cristians dels nostres pobles ja fa temps que si, i sinó, només cal recordar les menjades als aplecs de les ermites del nostre entorn o altres menjades populars que segueixen les celebracions de les nostres parròquies. I sempre han tingut èxit.

A la missa d’Anglès hi participen en Joan, la Pilar, en Lluís i la Felícia. Venen a felicitar-me la Pasqua i m’obsequien amb garoines de xocolata (que ha confeccionat la Pilar) i amb un bisbalenc de Can Girbal, ja que la Felícia no ha tingut temps d’enfornar les seves magdalenes. Els dic que felicitin la Cinta (que demà és el seu aniversari). Els demano que portin a l’Antoni la imatge de la Mare de Déu i la del Sant Crist trets de les escombraries de Can Massana (a Constantins). Si l’Antoni no els pot restaurar, ja ho poden cremar o soterrar tot plegat. També els dono un petit sagrari perquè en Pi hi posi una clau i així es pugui fer servir (en Joan Garceso l’ha netejat).   

Quan ens acomiadem, al portal, passen en Carles Alsius i la Margarita Ferrer amb uns amics: exclamacions i salutacions. Ja només hi falten els del Port Bo per ser-hi tots plegats i cantar una bona havanera. Han anat a passejar per la Fira Comarcal de Primavera de Campllong. N’han quedat sorpresos de la quantitat de gent que han tingut la mateixa idea i de tantes coses que s’hi podien veure.

Cap a les dues, quan estic endreçant l’església i la sagristia, fa una tronada i plou. Arriben a caure uns 8 litres. Cap a Osor i per les Guillaries hi cau una granissada considerable.  

Porto el cotxe al garatge perquè demà, a primera hora, comencin a reparar-lo. Deixo la clau a en Pere que, molt amablement, em comenta que la lliurarà al taller.  Quan retorno, per la Triassa, saludo una anciana i els familiars que l’acompanyen. Parlem de les xacres pròpies de l’edat. I em pregunta quants anys tinc. “Vaig pels vuitanta”, li dic. I sense pensar-s’ho em replica: “Embustero”. Quan se adonat del que m’havia dit, es posa a riure. I jo també. Li dic que, encara que ara tingui “només” 58 anys, tinc ganes d’arribar als vuitanta i, si pot ser, passar un xic més enllà. “Això és diferent”, ratifica ella. Doncs si, però no tant.

A dalt de Sant Julià hi veig onejar la senyera:
Al damunt dels nostres cants
aixequem una Senyera
que ens farà més triomfants.

Au, companys, enarborem-la
en senyal de germandat!
Au, germans, al vent desfem-la
en senyal de llibertat.
Que voleï! Contemplem-la
en sa dolça majestat!

Oh bandera catalana!,
nostre cor t'és ben fidel:
volaràs com au galana
pel damunt del nostre anhel:
per mirar-te sobirana
alçarem els ulls al cel.

I et durem arreu enlaire,
et durem, i tu ens duràs:
voleiant al grat de l'aire,
el camí assenyalaràs.
Dóna veu al teu cantaire,
llum als ulls i força al braç.
Amb en Xavier preparem l’anada de demà a Barcelona: Catalunya Ràdio, Parc Güell, Marenostrum...      

dilluns, 16 / abril / 2012

En Xavier em recull al davant de Can Centena poc després de les 7 del matí. A Sils, pugem al tren. Mentre esperem a l’estació, m’agrada que em saludi el filòleg Narcís Figueras, Director del Patronat Francesc Eiximenis. .

Quan arribem a Barcelona, des de l’estació de Sans anem caminant fins la Diagonal, a la seu de Catalunya Ràdio. Allà ens trobem amb en Joan Garcia i anem a esmorzar abans d’accedir a Catalunya Radio. Quan acabem el repàs, anem visitant totes les instal·lacions de la casa amb 14 estudis i uns 400 treballadors, amb despatxos i sales de treball a dojo. Saludem els responsables de totes les seccions i tots ens corresponen amb amabilitat. M’agrada veure i saludar la Marta Romagosa, en Manel Fuentes...   

En Pere Mas, abans d’iniciar el seu programa, em saluda i, en saber que sóc d’Anglès, em pregunta si conec en Josep Casadellà. Es veu que ha sorprès l’opinió pública pel tema de la insubmissió als controls de les autopistes.  

Al programa d’en Pere Mas també hi saludem en Pep Ruiz i en Pipo Serrano,  l’actor Eduard Farelo, a qui entrevisten, i l’Empar Moliné, que aporta el seu comentari. A l’estudi també hi ha alumnes de l’escola Joan XXIII de Betllvitge. Ho aprofito per saludar el jesuïta que els acompanya. El programa TOT ÉS MOLT CONFÚS . 

Quan acabem, des de Catalunya Radio, a la Diagonal prop de la plaça Francesc Macià, anem xino-xano fins els jardinets de Gràcia. Al començament del Carrer Gran de Gràcia dinem a un restaurant de la cadena FRESCO CO. Quan acabem, amb metro, des de Fontana fins a Vallcarca, pujant pel carrer de la Glòria, ens enfilem al Parc Güell, que no coneixíem. Uf, quina gentada que hi ha passejant per allà! I tothom vol fer-se una foto amb el drac: nosaltres també, és clar.

Quan sortim, baixem fins a Lesseps i, des d’allà, el metro ens porta fins les Drassanes. Primer anem a donar una ullada al mar per veure si encara és allà mateix. Després, passejant, pugem les Rambles tot fent ziga-zagues: Plaça Major, carrer Ferran, plaça Sant Jaume, plaça del Rei, plaça Sant Felip Neri, Catedral (plena a rebotir de visitants, alguns ben impertinents), façana de Picaso, plaça del Pi, mosaic d’en Miró, Betlem, Biblioteca de Catalunya, Convent dels Àngels i Museu d’Art Contemporani de Barcelona, Canaleta, Plaça Catalunya, Gràcia... Tot passejant, algú se m’adreça en anglès preguntant d’on sóc i jo els contesto: I’m from Anglès, of course! La resposta ha estat: como dice? I cap a casa, que es fa tard.

Al tren, al seient de davant nostre, un noi està connectat al seu portàtil jugant un joc bèl·lic i, a l’alfombreta, hi ha l’escut de la casa reial i la gualdirroja: qualsevol parla d’elefants! Darrera nostra, una noia de Banyoles,  no para de fer comentaris a la seva amiga i en veu ben alta perquè, al vagó, se n’assabenti tothom. Arribo a la Doma quan toquen les 10 del vespre. Avui no faré la caminada prescriptiva de 45 minuts. 

dimarts, 17 / abril / 2012

Em llevo relativament descansat. Fa fresca: ja ho dic jo que anem cap al hivern!
Però no es pot negar que, abans, cal viure de ple aquesta esclatant primavera que es va presentant. 

Al matí faig un xic de feina de despatx. Cap al migdia vaig a comprar alguna cosa per menjar (és una bona excusa per caminar un xic). També passo per l’ambulatori per revisar el voltadits (o giradits o tornadits). Ahir em feia un xic de mal. La infermera que ho mira diu que ja puc deixar el tractament un cop acabi l’antibiòtic. El mal que em feia ahir seria que va extreure el pus que hi havia dintre. Ara serà qüestió de tallar-me amb més cura les ungles dels dits grossos dels peus i ben rectejades.

Al capvespre, abans d’anar a les dominiques, faig un xic de caminada pel costat de la riera fins la Font del Canyo. Quan sóc al carrer de la Indústria, saludo en Pere i em telefona la Mei. Sortint de la missa a les dominiques, també faig una petit tomb. Entre els que saludo, trobo en Ricardet. Feia dies que no el veia: em pensava que havia canviat de poble i d’ofici. De fet, no sortia pas de la floristeria.

Als locals de la doma tenim reunió amb els pares de seguiment (tres pares i tres mares). Trobo que per aquí els homes són un xic més responsables de les obligacions amb els fills. Planifiquem un xic l’acabament del curs. Tothom va carregat de feina i d’activitats, i a un no li va bé un dia, i a l’altre, no li va bé l’altre dia. Per mi que les activitats extra escolars haurien de seguir un ritme de curs diferent.

I el Bayern ens dóna una bona alegria abans d’anar a dormir: esperem que acabi bé la feina.

dimecres, 18 / abril / 2012

Des de la matinada ha plovisquejat i el matí és cluc.  

Des del Bisbat em comuniquen la mort de Mn. Narcís Mallol i Font.

Mn. Narcís Mallol i Font va néixer a Viladamat el 19 de novembre de 1950. Va fer els estudis eclesiàstics al Seminari de Girona i a la Facultat de Teologia de Catalunya. També es llicencià en Història a la Universitat Autònoma de Barcelona. Fou ordenat prevere el 23 de desembre de 1979 a l’església parroquial de Viladamat. Va exercir el ministeri sacerdotal primer com a vicari de Torroella de Montgrí. El 1982 fou nomenat regent de Sant Jordi Desvalls i ecònom de Colomers, Gaüses i Vilopriu, parròquies de les que en fou nomenat rector el 1985. Del 1982 al 1987 també exercí com a encarregat de Valldevià. El 1987 es traslladà, com a missioner, a la diòcesi de San Felipe de Aconcagua, a Xile, on exercí, primer i fins al 1993, de rector de la parròquia de San Esteban de San Felipe de Aconcagua. També portà a terme tasques d’assessorament dels moviments apostòlics rurals d’adults i joves, entre d’altres. Després, del 1994 al 2006, fou el rector del seminari de l’esmentada diòcesi, col·laborant, també, en altres tasques pastorals. El 2006 es traslladà als Estats Units, a la diòcesi de Venice, on exercí diversos serveis pastorals. Des del 2007 era rector de Fitor, Fonteta, Peratallada, Sant Climent de Peralta, Sant Pol de la Bisbal i Vulpellac. Ha mort a Salt, al Santa Caterina, el 17 d’abril de 2012.
També ha estat professor d’Història a varis instituts, darrerament a L’Escala i a Santa Eugènia (Girona). També ho havia estat al  Frederic Martí Carreras (Palafrugell), a Puigcerdà...
Les seves exèquies s’oficiaran demà dijous 19 d’abril, a les 12 del migdia, a l’església parroquial de Viladamat.

Dinant amb els de casa parlem de la situació social, molt escalfada: la famosa cacera d’elefants a Botswana (el país on està enterrat suposadament el negre de Banyoles), els comentaris desafortunats del bisbe de Solsona parlant dels gais i de l’homilia de l’arquebisbe d’Alcalà (perquè no es limiten a comentar el que hi ha escrit al Catecisme de l’Església?), de la campanya contra el pagament a les autopistes (PROU PEATGES! NO VOLEM PAGAR!) que ha iniciat en Josep Casadellà d’Anglès...
A la tarda passo per Bonmatí per reunir-me amb en Marc (l’Alcalde) i la Mei (regidora). Parlem de l’aplec a Sant Julià, de la senyera que hi ha allà, de temes de Caritas...
A Anglès, acomiado la mainada del reforç escolar. Diria i em fa tot l’efecte que es comporten millor que la mainada que ve a catequesi, fins i tot algun que repeteix als dos llocs.
Al despatx ha vingut diverses visites: encomanar sufragis, preparar casaments, demanar el baptisme...

dijous, 19 / abril / 2012

Cap a les 10m arriba tota la colla de l’Esplai Gent Gran  . Venen a saludar la Mare de Déu del Remei. Els vaig rebent i saludant un per un. Els encapçala la junta: l’ Albert Girbal i en Joan Saurí. També hi ha els germans Domínguez (en Francesc  Xavier i en Josep Maria) amb les mullers (la Sílvia i l’Eulàlia), en Ramon i la M. Dolors, en Josep i la Catalina, en Josep Cisteller i la Paquita, en Paco (el sagristà) i la Luisa, la Carme Feliu, les dues germanes de Cal Filferro, en Joan ... i així fins arribar a una seixantena. Molts m’han fet arribar la salutació d’en Felip, que no ha pogut venir. Celebrem la missa en honor de la Mare de Déu. En Pere Abrisqueta acompanya la missa fent sonar l’orgue.   

A l’homilia, en to cordial, els comento el perquè de la devoció a la Mare de Déu del Remei que sant Joan de Mata va instaurar a començament del s. XIII com a protectora i alliberadora dels captius, a la costa Provençal i a Marsella. Per això els convido a pregar-li perquè aviat sigui alliberada la Montse Serra. També els comento la meva estada satisfactòria a Anglès. Acabem la celebració passant a venerar la sagrada imatge. Sembla que estan contents

Haig de marxar rabent cap a Viladamat per participar a les exèquies d’en Narcís Mallol. Hi arribo quan ja fa una mica més d’un quart que s’han començat. Hi ha un parell de centenars d’assistents a l’interior de la nau (segons m’ha dit en Jaume) i un centenar més a l’exterior, a més dels capellans concelebrants (una trentena) i els assistents (una dotzena). Ja havia començat a predicar l’Enric Sala i el seu comentari s’expandeix uns 20 minuts, incloent una nota necrològica que Mn. Joan Amic publica al full de La Bisbal. Mentre es reparteix la comunió es canta “Jo crec en vós, Senyor... “. S’aguditza la sensació que el vaixell s’enfonsa, com el Titànic.

Quan acaba la missa, l’escriptor Antoni Puigverd –bon amic d’en Narcís- llegeix una estremidora carta de comiat que el 20 de març va escriure en Narcís adreçada als amics i feligresos de Sant Felipe, a Xile. Quanta fortalesa, quanta esperança, quanta pau i serenitat hi transmet. Les llàgrimes em regalimen dels ulls. La cerimònia acaba a l’exterior de l’església on tots ens col·loquem en cercle entorn del taüt (de fusta clara, com el de la meva mare, com el de Joan Pau II) i cantem la Salve Regina... ad te suspiramos gementes et flentes in hac lacrimarum valle...

De Gaüses em saluden la Consol de Can Costa, la seva filla i la Pepita. De Sant Jordi, em saluden en Baguer, en Miquel i la Fina, en Mikel Zabala i l’Elena, la Ivette, en Josep, en Toni Bautista... De Palafrugell, en Joan Mató i també hi veig la Montse Lloveras. També hi ha algú de Fitor...

En Josep Barcons em pregunta si pot ser que, dilluns passat, fos a Catalunya Radio dilluns. Sembla que sentí que parlaven de mi.

Amb en Jaume, anem al cementiri. Amb els familiars, ens hi apleguem alguns amics: l’Antoni Puigverd, l’Enric Sala, l’Esteve, en Joan, en Jaume... En Martí fa una breu pregària. Descansa en la Pau del Senyor, Narcís, i que al cel ens puguem veure. De nou m’estremeixo i les llàgrimes em cauen avall mentre deixem el cementiri.

Amb en Jaume, anem a dinar plegats. Estem moixos però  menjant i parlant, ens anem animant una mica. Unes taules més enllà hi ha en Quim Toca amb la seva muller. Quan acabem, ens saludem.

Sortint de Girona em paro a Montfullà. Necessito aturar-me i pensar una estona a l’ombra de l’església, albirant la Creu de Terme que obre els braços cap a Salt i Girona: A l’ombra dels teus braços...  De per aquelles raconades en surt el refilet d’un rossinyol, el primer que sento aquesta primavera. I l’escolto.

Tota la tarda em ve a la memòria en Narcís i la darrera visita que li vaig fer a casa seva el primer de febrer, després d’assistir a les exèquies de Mn. Narcís Costabella. Lumen Christi: Deo gratias!

Fa un petit temporal de llamps i trons, i una ploguda. I així acaba el dia: “Déu nostre, quan sortíeu guiant el poble i habitant enmig d’ell, la terra tremolà i el cel fou generós. Amén, Al·leluia! “

I per sopar, una truita amb els espàrrecs que m’han portat la Luisa i en Paco. Què més vols? 

divendres, 20 / abril / 2012

Després de la campanya contra el pagament de peatges a les autopistes, n’ha començat una de nova demanant la intervenció d’Europa a l’economia de l’estat espanyol. I perquè no? No aniríem més bé que no pas ara, que ja estem intervinguts per l’estat espanyol? Potser d’un cop s’aturaria la ximpleria de l’espanyolisme econòmic esclafant, tronat, depredador.

Amb la sortida del sol s’esvaeixen cabòries. Sembla que el dia es presenta més tranquil.

Cap al migdia m’arribo a Bonmatí a recollir llibres parroquials per així poder extreure’n certificacions que se’m demanen. Mentre estic per la rectoria, ve a saludar-me en Francesc i em comenta la neteja que ha fet a l’hort. A veure si en trec alguna menjada de verdures i, dels arbres, quatre fruites: cirerer, pruner, pomer, perer, figuera taronger, parres... Podria ser un paradís. Fins ara l’ha menat en Rossendo, però ja en té la pipa plena (si bé hi anirà a treure el nas per si en Francesc ho fa prou bé, per orientar-lo i per ajudar-lo una mica).

Per dinar, un xic de verdura. A la tarda, feinejo per la rectoria. Abans d’anar a missa, vaig a recollir el cotxe al taller. Me l’han deixat nou! Pel que he anat pagant d’assegurança (a tot risc i sense cap franquícia) , ja m’ho podia permetre.

A la missa vespertina preguem per la germana d’en Josep, la cunyada de la Maria. Sembla que es troba en una situació apurada. 


diumenge, 15 d’abril del 2012

D'ABRILS I DE SENYORS, N'HI HA POCS QUE NO SIGUIN TRAÏDORS.


dissabte, 7 / abril / 2012

D’acord amb els biblistes i historiadors, i seguint el calendari solar, aquest dia de l’abril és l’aniversari de la mort de Jesús.

A les 10, a Anglès, hi oficio les exèquies de l’Agustí Sureda que vivia al carrer de la Triassa, a Anglès: un home devot que coneixíem bé tots els mossens que hem estat a Anglès. Hi participa gent de gairebé totes les cases de Sant Martí, ja que era fill de Can Rossinyol. La vídua, la Montserrat, és Can Xuieca de Sant Martí. De passada, en Danès em comunica la mort de l’àvia de Can Rovirola i també del pare d’en Josep M. Quer. Quins dies!  Com pertoca afirmar avui “Crec en la resurrecció de la carn i la vida perdurable”.

Sortint de les exèquies em comenten que en Joan Costa, de Cal Bato i de Can Marineta,  publicarà un llibre parlant de les masies de Brunyola i de Sant Martí. Es veu que també n’ha escrit un comentant anècdotes que li han succeït: és un home que sap agafar-se humor les pròpies limitacions. Una de les més vergonyoses és quan volia comprar una bona joia per la seva muller a una joieria de Girona, al carrer Argenteria. Com que veien que tot ell es bellugava, el van fer fora de la botiga pensant-se que anava borratxo. Quina vergonya (per la joieria, és clar).

Cap el migdia ve el grup que celebra la Professió de Fe aquest vespre. Ja pots anar explicant que no estan gaire per res.

A les 6 oficio la Vetlla Pasqual a Bonmatí. Hi participa una seixantena de persones. També hi participen uns amics de Cerdanyola: en Salvador i la Júlia, amb les filles la Mercè i la Sílvia. La celebració és senzilla i entranyable.

A la Vetlla d’Anglès (a les 8v.) hi participen cap a 200 persones que inclouen una colla de bons amics: la Rosa M. i en Miquel, l’Àngela i l’Eduard, en Xavier i la Roser (amb els seus fills Clara i Àlex) que venen d’Olesa, la Maria i en Joan (i els seus fills Carles, Mar i Joan) que venen de Badalona...  I la capsa de brunyols del meu rebost s’omple un xic més: encara bo que aquesta setmana no haig de fer-me cap analítica!

Seguim l’esquema de la celebració de Bonmatí. Quan encenc el foc nou,  per poc fem la Conxita a la brasa. El cor canta les seves cançons i les escolanes  fan una bona patxoca. La Conxita s’adorm i li haig de fer un bon crit perquè no s’oblidi de llegir la lectura que li he encomanat.

Els joves de la Professió de Fe estan nerviosos i en Jaume, quan acabem, diu que era jo que estava nerviós (poc s’equivoca). Entre la Maria i un oncle d’en Xavier, tothom ha quedat retratat de tots costats.

Quan acaba la Vetlla (encara bo que l’he fet reduïda, que si així s’ha allargat una hora...!) els pares ens conviden a un piscolabis que no hi manca de res, vi de Porto inclòs. Ja ho diu sant Pau a la primera carta als cristians de Corint: “Per això, celebrem Pasqua cada dia”. Si senyor, jo també ho dic!

diumenge, 8 / abril / 2012

De bon matí, de cua d’ull, veig alguna oreneta que solca l’aire. Ja fa dies que se n’escolta el xisclar, el xerroteig i el piular de tota mena d’ocells que encara no he identificat del tot. A veure si també escolto algun rossinyol, possiblement ja més cap a les darreries d’abril.

Enceto les celebracions amb les exèquies de la Rosita (87 anys). La Conxita no hi podia faltar ja que era veïna seva. Després anirà enfilant celebracions: la missa de les 9, després a Salt... Fa col·lecció de misses i de capellans!

Pujo a Sant Martí. A la missa hi participen cap una quarantena de feligresos. Tothom fa cara de Pasqua. Tu diràs! O avui, o mai.

A Anglès, els Cors alegres acompanyen la celebració de la missa de les 12 amb els seus cants. Fa xera. Quan acabem, interpreten un concert de caramelles. Fa Pasqua! Al davant de l’església hi saludo l’Eli, l’actual directora de l’esbart dansaire Mestre Sirès. Li dóno records pel seu germà i sobretot per la Lolita Calm.

Dino a Banyoles, amb la Carme, en Josep, la Nuri i en Jordi. El menú és de faves estofades (que bones li han sortit a la Carme!) i espatlla de xai al forn. I per acabar, un xic d’amanida de fruita. Per solidaritzar-nos amb els bascos, bevem un xic de txacolí: algú de la família n’ha portat una ampolla d’Euskadi.

Parlem de la possibilitat d’alguns països deixessin la Unió Europea (com de fet ja pràcticament ha fet el Regne Unit). I què passaria que Catalunya fes el mateix. A Suïssa li va prou bé ser-ne fora.

Torno cap a Anglès fent un xic de ronda: Vilablareix, Aiguaviva, Estanyol, Mas Llunès... Quins paisatges tan dolços! Els campanars semblen clonats.

Quan arribo a la doma, tanco l’església i pujo al pis. Felicito la Pasqua a uns quants amics i contesto les felicitacions que m’arriben. També em feliciten els altres germans. Surrexit Dominus vere: Bona Pasqua!

dilluns, 9 / abril / 2012

Als 103 anys, ha mort en Josep Cofan. Recordo que em comentava que feia d’escolà i que, amb la propina que rebia, la seva mare pagava el lloguer de la casa on vivien. En Torras Jonama el va fer anar a l’escola i li pagava un xic més. Era un bon ballador de sardanes, fins fa poc, i no se’n perdia cap audició. Em penso que va ser el darrer cap d’estació del tren petit, a Palafrugell. Déu l’hagi.

A les 10, a Bonmatí, oficio les exèquies d’en Pere Quer. Tothom me n’ha dit lloances i, de fet, l’església es queda petita (i això que és gran). Per alguna cosa deu ser.  

Cap al migdia surto a donar un tomb amb el cotxe. Vaig cap a Constantins i les Serres. M’aturo a Sant Martí de Llèmana i baixo per fer un tomb pel poble i mirar bé el sant Martí d’en Piculives. Recordo que a la rectoria hi havia passat uns dies de colònies amb mainada de la parròquia de Sant Pau de Girona (estiu del 1989) i em sembla que alguna altra vegada.

Pel vell camí ral, m’arribo a Granollers de Rocacorba. Només de sortir del cotxe, em ve a saludar en Luján Quesada i em presenta la seva companya, la Maria. Tot cofoi li recorda que vaig administrar-li la primera comunió, ara deu fer uns dotze anys. En Luján em comenta que està acabant la carrera de química. La Maria li volia ensenyar el lloc on havia anat de colònies amb  el MIJAC de Sarrià de Ter.

Continuo la passejada cap a Sant Esteve de Llémana on m’aturo a dinar al restaurant El Cabrit. A la taula del costat hi ha dues parelles. Me fa que són de la faràndula. Parlen dels amics, de La Riera, de Porca Misèria, de la Passió de Verges, d’en Günter Grass, de restaurants de Darnius, Peretallada...

Quan acabo m’arribo fins a Sant Aniol de Finestres. El matrimoni Gelada, que em veuen arribar davant l’església, m’atenen molt bé i em conviden a visitar-la. Com que són amables de si, em presento. L’església està molt ben arreglada ja que hi celebraren la vetlla pasqual conjunta de tots els pobles de la Vall del Llèmana: hi havia més de cent persones.

En Miquel em fa adonar d’un mosaic molt elegant i molt senzill que hi ha darrera l’altar major, protegit per un vidre gruixut. Es veu que és un mosaic tardo romà, d’una esglesiola que hauria precedit l’actual. També em fixo en una petita creu d’en Masó que hi ha al presbiteri. Li ha saltat un dels medallons de ceràmica de Quart on s’hi representen els animals del tetramorf, a cada punta de la creu. Jo diria que el que caigués correspon al lleó de sant Marc. És una peça bona i en Jaume diu que procurarà fer-hi alguna cosa. Llàstima que també hi manca la figura del bou de sant Lluc, damunt del cap. El matrimoni em comenten que la seva filla és metge al CAP d’Anglès. Mira que bé!

Els comento que, l’estiu del 1967, vaig veure com els homes del poble pujaven les dues pedres massisses que conformen l’altar major (el pedestal i la mesa). En aquell moment em semblaren immenses. Aleshores hi era de rector Mn. Pere Soler (la primera vegada). Jo era allà fent una estada de colònies amb els companys de segon curs del seminari menor i ens acompanyava l’Ignasi Forcano.

Quan m’acomiado de Sant Aniol i dels Gelada prossegueixo la passejada amb aturada obligada a Les Encies, un altre indret encantador. Quan he arribat a Les Planes vaig fins la vall de Cogolls: quina serena bellesa, amb tots els casalots que la poblen: Can Pruenca, Can Xarles, Can Arnau... i l’església parroquial de Sant Cristòfor i l’ermita de Sant Pelegrí.

Deixant enrere Les Planes, baixo fins Amer i, des de la vila abacial, pujo fins Sant Martí Sacalm. Sembla que d’allà estant pot tocar amb la mà el santuari de El Far. Retornant cap a Amer, damunt de l’ermita de Santa Brígida (que encara no he visitat), un jove està practicant parapent.  

I passejant m’he esbargit de l’enyorament de Sant Sebastià, en aquest dilluns de Pasqua, quan per mi encara tot és nou, mentre intento ancorar-me en aquests rierols i en aquestes valls de les Guilleries. Mentre els ulls s’han sadollat de tots els tons i matisos del verd d’aquesta primavera esclatant. I miro si enmig del paisatge hi veig emergir en Serrallonga, que prou bé aniria.

En Josep M. em comunica que, per fi, ahir va arribar al món el seu nou nét, en Jan. Li dic que de segon li haurien de posar Pasqual.

dimarts, 10 / abril / 2012

S’anuncia una forta retallada pressupostària que afectarà educació i sanitat. Un i altra vegada em pregunto perquè no retallen semblantment el pressupost de defensa i de la casa reial?

A quarts d’onze vaig a La Cellera a recollir en Ramon i anar cap al Pasteral. Tenim reunió dels capellans de l’arxiprestat. Quan passem per la carretera de l’embassament, ens embadalim admirant els reflexes dels arbres de l’entorn emmirallats damunt de l’aigua. La grisos del cel hi ajuda.

A la reunió no hi pot venir en Jordi de Bescanó perquè està fent uns dies de silenci. Es veu que, amb l’afonia que va passar fa unes setmanes, no en va tenir prou.

El tema que domina a la reunió és l’intercanvi d’experiències i de vivències relacionades amb la setmana santa: les lògiques i oportunes adaptacions, la participació (en general alta), els protagonistes, les anècdotes... També comentem diversos articles de diaris i la desafortunada i inoportuna homilia de l’arquebisbe Reig Pla.  

Els punts de l’ordre del dia els anem seguint de forma desenfadada: pregària, tema de formació (entorn de la catequesi), activitats conjuntes de la Quaresma...  I acabem comentant les típiques anècdotes de capellans, avui les escapades del seminari per anar al cinema -amb algú que es masegà els turmells saltant per la finestra-,  l’emissora il·legal instal·lada al campanar del seminari emetent el miol d’un gat i traient de polleguera els militars de la caserna de Sant Domènec (aleshores govern militar), els impediments físics que el dret canònic vell  per ser ordenat capellà (tenir el dit gros de la mà dreta amputat, ser molt lleig, tenir alguna disminució física notable... ). De totes maneres, un reconegut professor (que es veu que era molt lleig i malcarat) sempre deia als seus alumnes que no es preocupessin per si eren massa lletjos doncs a ell, tot i ser tan lleig, el van ordenar.

El dit gros del peu esquerra em continua fent un mal agut i vaig a l’ambulatori. El metge que m’atén, l’Antoni Viñas, em saluda efusivament. El seu nom i el seu rostre em resulten familiars. Ell mateix em comenta que havia format part d’un grup de joves que es reunien als caputxins d’Olot i del que jo n’era el responsable. De mica en mica em va venint al cap i al cor aquell grup. El grup estava integrat per en Francesc Còrdoba, en Toni, l’Enric Rubió, en Josep Ferrés, la Nani, la Montse, la Sara Puigdemont, en Lluís Bosch, en Xavier, l’Eugeni Guàrdia, en Ramon – Trul·li, en Ramon Barnadas... També en Tito Rey,, en Jimmy, en Bastian, en Cali... Tots eren molt capacitats (alguns sobretot per fer xarana). Havien col·laborat en algun torn de colònies a Santa Pau. I Déu n’hi do el bé que funcionava el grup. Quan me’n retrobo algun (darrerament l’Enric Rubió i en Josep Ferrés... ), recordo entranyablement el grup que, en Marturi, sarcàsticament deia que era la nineta dels meus ulls. Doncs si. El grup es va anar dissolent quan vaig marxar d’Olot (1983) per anar a Calella, al Maresme. Uns quants, encara van venir un parell de dies a Sant Jordi. Amb alguns ens havíem trobat alguna vegada més, sobretot amb en Francesc Córdoba, a Palafrugell.

I el dit, què? Doncs una unglera que s’anava infectant i que, a més de créixer la infecció, m’hauria pogut posar en perill el dit, pels problemes de glucosa que tinc.

Quan vaig a retirar els medicaments, la farmacèutica em reconeix també: és molt amiga de la germana de la meva cunyada i, fa un mes, també assistí a les exèquies de la Mercè, que vaig oficiar jo. Les muntanyes no es troben.

I un ruixadot per acabar.

dimecres, 11 / abril / 2012

Sembla que el diagnòstic que em va fer en Toni és el correcte i el tractament ja es nota, si més no, les punxades ja no es fan sentir tant.

Abans d’obrir el despatx, m’arribo a comprar un xic de proteïnes per dinar. És tot el que em resta dels meus ancestres caçadors. Si no hi ha perill amb l’àcid úric, ja puc aixecar la veda.

Porto el cotxe a fer la revisió i al ITV. Torno, caminant, per la Triassa. Cada poble té noms específics. D’algun se’n pot deduir fàcilment el significat (Sauleda, Carrer de les Mosques... ). Però hi ha noms que no queda clar d’on surten: Carrer de la Allada (a Palafrugell), o de la Triassa (a Anglès)... Altres que els trobes repetits a diversos pobles: carrer Nou, carrer Jacint Verdaguer, carrer de la Tarongeta...
   
Al despatx atenc un parell de visites. L’Arnaldo em comenta el viatge al Marroc visitant les comunitats amb les que manté relació. Les petites congregacions dels evangelistes hi han d’afrontar moltes dificultats i la llibertat de cultes és inexistent: si algú vol deixar l’Islam per fer-se cristià, s’exposa a perdre la vida.

A la tarda feinejo pel despatx i per la sagristia. Vaig a recollir el cotxe. A veure si aconseguim que l’asseguradora es responsabilitza de fer-hi unes quantes reparacions superficials i me’l deixen nou.

Escoltar les confidències és quelcom que valoro molt de les meves obligacions. No sé, però, si sóc capaç de comunicar la pau de Jesús i la seva llum.

dijous, 12 / abril / 2012

Tinc l’agradable visita d’un bon amic. Feia dies que no ens trobàvem i hi ha coses a comentar. Em fa riure parlant d’algú que anomenen en Loctite perquè sempre va amb les mans enganxades: tothom mira de fer el ridícul com sap, o com pot.  Aquests dies sembla que la gent està més tova per fer confidències i me’n plouen d’arreu.

Torno a portar el cotxe al garatge. Em miraran si l’asseguradora finança la reparació d’alguna masegada i d’alguna rascada. Amb el temps que fa que la cotitzo sense haver-la  necessitat mai, ja poden tenir un detall. En Santi se’n cuida i sembla que alguna cosa s’aconseguirà. A veure si queda com nou.

Dino amb els de casa: Carme, Josep, Assumpta, Nuri i Jordi. Per la sala d’entrada hi ha en Patllari i en Ferriol. A taula parlem de les possibilitats de fer l’objecció fiscal (com de fet, algú ja ha començat a fer), del voltadits que em fa ballar la padrina (i jo que en deia unglera!), de l’homenatge que els de XISCA DEGARDI  van fer als frikys de Banyoles...  (llàstima que la Teta Forra ja fos morta que segur n’hauria estat la reina, però es veu que hi ha alguna candidata a succeir-la: catxis dena!).

Després de la missa vespertina vaig fins a Cal Mariner a fer una canya i llegir un xic el diari. De nou es parla de la Montse Serra: sis mesos de segrest. A veure si la Mare de Déu del Remei, alliberadora de captius, hi fa alguna cosa! I també sant Miquel, i sant Grau i tots els sants del santoral. Ja seria hora que, aquells ximplets, les deixessin tranquil·les i lliures.

Acabem amb un bon ruixat: arriben a caure uns 13 litres!

divendres, 13 / abril / 2012

Aquest dia m’evoca els inicis de la meva vocació i em vincula a d’altres que també han viscut altres opcions paral·leles: Carles Mas de Xaxars (capellà de Barcelona), Ramon Vall·llosera (monjo de La Oliva), Antonio Pérez Mosso (capellà de Navarra), Miquel Miró (superior general dels agustins recol·lectes), Antonio Abecia (religiós agustí), Juan Melendo (capellà de Tarazona)... I un espai molt concret: el Monestir de Santa Maria de la Oliva

Cap a migdia vaig a visitar diversos ancians de Bonmatí. Cal anar alerta no anar-hi massa aviat (que encara els trobaria enllitats) ni massa tard (que ja els trobaria dinant). Cada vegada que faig la ronda, visito un nou domicili, aquesta vegada en Joan i l’Antònia. Procuro que la meva visita a una persona impossibilitada també comporti visitar el familiar que l’acompanya i l’assistenta que l’atén: “Pau a aquesta casa i a tots els que hi habiten!”. Com deia en José Ortega i Gaset, cada persona és: “ella i les seves circumstàncies”.

Conduint el seu cotxe, veig un avi que porta els seus néts de menys de 10 anys al seient del davant, i sense cinturó. Deu ser dels qui pensa que la normativa és perquè la compleixin els altres. Conec un dels néts i entenc un xic més que sigui com és.

A la tarda plovisqueja una mica. Arreglo un parell de testos i em comunico amb amb algun amic. També preparo els cants per les misses dominicals.

Vaig a comprar un sac d’adob a una botiga de xinesos: “On teniu la terra, si us plau”, “tela?”. Em porten a la secció on hi exposen peces de roba.

M’han comentat que, a Bonmatí, s’hi instal·larà una fleca industrial que donarà feina a una cinquantena de treballadors. A La Cellera, un grup de joves emprenedors hi obriran una discoteca pel jovent de la comarca. I a Anglès, res? Sembla que no hi ha masses facilitats per projectes industrials. 

diumenge, 8 d’abril del 2012

La nit de la cena, és nit de lluna plena.



dissabte, 31 / març / 2012

Abans de les 8 em telefonen perquè vagi a Sant Martí a acomiadar-me d’un malalt i a demanar al Senyor que tingui la força necessària per anar a l’altra banda de la riba on Ell l’espera.

A les 10 oficio les exèquies de la Maria de Cal Cisteller: “Feliços els pobres..., feliços els qui ploren...” . A la sortida, amb en Pere, parlem de la possibilitat de fer el Viacrucis a l’exterior i incloure-hi una petita escenificació. Tant de bo!

Quan acabo de preparar un full amb els cants per les celebracions vaig a comprar quatre coses per uns quants àpats.

A la tarda ve tota la mainada de la catequesi a preparar la representació de la passió per la missa de demà al migdia. Valga’m Déu quin esvalot !

I a les 6 tinc la primera celebració de Rams a Sant Martí Sapresa. Ja hi pagaria que totes fossin així. I la segona, a Anglès, també és molt agradable.


diumenge, 1 / abril / 2012

A cap hora ja estic llevat. Algú s’ofèn quan li dic que, a les celebracions, no es poden acaparar tots els serveis i que cal deixar pas als altres i participar tothom.

Felicito en Venanci que seria el seu sant si se’n digués. Sap perfectament que avui és sant Venanci. Se n’havia dit un oncle seu i se’n deia un germà que va morir de menut. De fet, el seu fill també se’n diu de segon nom.

Oficio les exèquies de la Concepció (82 a), la mare de la fotògrafa Encarna Pedraza. Va estar atenent la seva germana Juana tota la vida. I poc després de morir la germana (octubre 2011), emmalaltí ella.

I continuem les celebracions de Rams: a les 9, a Anglès; a 2/4 d’11, a Bonmtatí, fent la benedicció enmig de la plaça, davant l’estàtua de sant Jordi  (i hi fan d’escolans en Rodrigo, en David, l’Adrià, la Sandra, en Martí i en Robert); i a Anglès, a les 12. A Bonmatí i a Anglès hi ha moltes famílies joves amb la seva mainada brandant palmes i rams de llorer i d’olivera.

M’ha vingut a saludar la Montse Huix, una de les responsables de la Comunitat de l’Emmanuel, a París.

Després de la benedicció, a Anglès, ja dins de l’església, la mainada de la catequesi representen la passió. El guió és de Mn. Sebastià, el rector anterior, i està inspirat en unes escenificacions de l’Evangeli que havia preparat el claretià Codina. El pes de la representació (assaig, vestuari, espai... ) l’han portat en Miquel Tolosa i l’Alfred, amb l’ajut de les altres catequistes. Tant de bo a la setmana santa del 2013 es pugui representar a l’exterior!

A dinar venen els de casa. Primer arriba l’Assumpta amb els seus pares (la Carme i en Josep) i l’Aniol. Tot seguit arriben la Nuri i en Jordi i, finalment, la Collell, amb en Jordi, en Patllari i en Ferriol. La casa s’omple de joia i de vida, de corredisses, de mainada... L’àpat s’ha preparat entre tots: un braç de patata i guisat de vedella. Jo únicament hi poso  la taula, els coberts, els entrants , el pa i l’aigua. I tot s’arrodoneix amb vi, maduixots i tortells. I el dimoni, que estossegui, i si pot ser, que s’ennuegui i tot, com deia la mare. La trobada familiar acaba cap a les 6 i la cada queda buida i quieta. 


dilluns, 2 / abril / 2012

A les 10, a Sant Martí, oficio les exèquies d’en Manel de Can Jepa, el Barber, en Manel de les Avellanes. Des de que sóc aquí, l’he visitat cada mes i he estat testimoni de com s’ha anat esllanguint.

Quan acabo a Sant Martí vaig cap a El Collell. Mn. Josep d’Amer oficiarà les exèquies de l’Enriqueta de Bonmatí.

Arribo a El Collell cap a tres quarts de dotze i baixo pel camí del Torn. Al santuari estan reparant el toc electrònic de les campanes que van repetint la melodia dels goigs de la Mare de Déu del Collell. Alguna nota sona ben desafinada.

Aviat em trobo amb la colla dels nois i noies de Professió de Fe amb Mn. Ramon i les catequistes. Estan treballant la segona de les estacions d’un viacrucis reduït. En Ramon, amb joves al davant, es transforma. És un crack. Em ve a la memòria quan, al Casal d’Estiu de Banyoles, quan acabàvem la jornada, ens reunien tots els nois (uns 200) i ell ens explicava la història de l’avi Ximixu, una mena de telenovel·la interminable, que s’anava traient de la màniga, amb tota mena de detalls, que ens feia estar bocabadats i quiets a tots aquells galifardeus. Alguna vegada el substituïa en Pere Pla, un altre crack.

Quan arribo, agafo el relleu a en Ramon i presento les darreres estacions (entre totes han estat cinc). Cada estació acaba amb una breu pregunta que han d’anar responent i amb un petit joc que els recordi el que significa l’estació.
Acabem davant de l’oratori de la Mare de Déu que hi ha pujant del Torn cap al santuari fent una breu pregària. Ho aprofito per treure algunes fotografies del grup. En quedarà un reportatge ben castís.

Quan arribem de nou al santuari , ja són gairebé les dues i anem a dinar. La mainada ho fan pel prat davant del santuari. Els mossens i els catequistes, anem a menjar l’entrepà a una taula del restaurant. Ens hi acompanya Mn. Joan Prat, el mossèn que em va batejar a El Mercadal. Em parla que havia estat ajudant a Bonmatí, quan encara no era parròquia. Surten les conferències dels capellans  que es feien cada mes comentant casos de moral. Amb les seves sortides, s’hi feia notar el mossèn de Palol d’Onyar.  

També comentem diverses anècdotes capellenesques. Em quedo amb la del treballador de la funerària que, a una casa, quan es disposava a tapar el bagul  del difunt, en n’eixí saltant com esperitat un gatarro.

A la tarda, amb els nois i noies, anem cap a Girona. Ens trobem sota el cul de la lleona. Pugem per l’escalinata a Sant Feliu on ens hi espera Mn. Joan Baburés. Un cop hem visitat els sarcòfags romans, anem cap a la catedral on també observem els principals espais i admirem les obres emblemàtiques de la Seu: ara romànica, baldaquí, retaule, càtedra... I ens enfilem cap al campanar, passant pel trifori i per les golfes. Quan toquen les campanades de les cinc, estem sota les campanes: la Beneta o bombo, la Maria, la capitular, la dominical... També ens tirem algunes fotografies.

Quan som de nou a la planta, entorn de la pica baptismal (s. XVI), llegim els compromisos i l’esborrany del manifest, acabant amb el parenostre.

Després de pujar (i baixar) més de 300 escalons (i no pas baixos), anem a ramblejar i a berenar una mica sota les voltes de la plaça del Vi.

Cap a tres quarts de set, sóc de nou a Anglès. Aparco el cotxe, deixo la jaqueta a la doma i vaig a celebrar la missa a la capella de les dominiques. També hi participa la Montse Huix, de la Comunitat de l’Emmanuel.   


dimarts, 3 / abril / 2012

El matí és per fer feina de despatx: l’assentament dels darrers difunts, contestar missatges... També vaig a proveir: un baixar i pujar ràpid. I cap a migdia, comença a ploure i arriben a caure uns 10 litres d’aigua. (ara ja tinc el pluviòmetre instal·lat).

A la tarda, preparo alguna cosa per aquests dies.

Vaig a Can Pedraza a mirar si es poden recuperar fotos que inexplicablement s’han esborrat. L’Encarna diu que mirarà de fer-hi alguna cosa.

Al vespre, després de la missa a les dominiques, vaig a La Cellera a ajudar en Ramon, a la celebració de la penitència. Hi participen 24 feligresos i tres capellans (en Ramon, l’Elies i jo). En Ramon presideix la celebració. La reflexió es centra en el text de l’evangeli de sant Lluc, quan una dona irromp a l’àpat que Simó ofereix a Jesús trencant tota mena de formulismes. Quina gosadia! L’Elies dirigeix l’examen de consciència. Jo, porto els cants. Quan em poso al confessionari venen una desena de penitents.

Quan acabem anem a fer una queixalada al Centre. Com és obvi, hi ha un grup de culés seguint el partit del Barça Milan. Nosaltres també el seguim de reüll.

A l’àpat parlem de com funcionava el seminari menor quan hi érem nosaltres, de celebracions peculiars de la missa dalt de cims, dintre d’un riu, enmig de runes... 

L’Elies em demana la referència d’alguns nois i noies sants. De reguitzell n’hi dic uns quants: Domingo Savio, Iqbal Masih, Imelda de Isona, Laura Vicuña, Tarsici, Maria Goretti, Lluís Gonzaga...

En Ramon ens comenta que aquest any (18 de novembre) celebra el 50 aniversari de la seva ordenació, el 1962. Avui ho ha commemorat a la missa crismal. En Felip Hereu hi ha commemorat el 25 aniversari de la seva ordenació.

Encara bo que guanya el Barça  per tres gols contra un del Milan.

Cap a quarts de dotze arribo a la doma.

dimecres, 4 / abril / 2012

La casa reial i l’exèrcit han disminuït ben poc el pressupost que els reserva el govern de l’estat. Cultura, persones dependents i, sobretot, Catalunya no tenen la més mínima consideració. Segons la mentalitat penibètica dominant ,  si Catalunya existeix és per ser depredada.  

No dubto que, fa una setmana, uns quants nois joves que es van manifestar a Barcelona es van passar unes quantes estacions. Destruir no és el camí. Però ningú es recorda ni parla del cas Palau, menys encara del cas Pretòria i d’alguns altres que han estat ben sonats i que han anat aigua avall. També hi ha el tema de les implicacions de la banca en tota la crisi. No els ha passat res de res. Als responsables d’aquests casos, que potser se’ls aplica la llei antiterrorista? O és que no han trencat cap plat? Només els manifestants i només les classes treballadores són els responsables del malestar creixent?

Vaig a Can Pedraza, a la plaça Catalunya. L’Encarni m’ha recuperat les fotografies que vaig treure al Collell,  als nois i noies de Professió de Fe. Uf, encara bo! Se m’havien fos abans de pujar a la Catedral. Amb el programa que ha aplicat, m’ha recuperat fotografies des del inici del 2011, moltes de Palafrugell. Es veu que costa molt esborrar fotografies o arxius i, amb programes potents, encara es poden recuperar.

Les confraresses de la Mare de Déu de l’Escombra venen a fer una repassada a l’església i a portar les flors per ornamentar-la i preparar el monument. També porten uns quants sembrats. Em va fer descobrir el valor ancestral d’aquesta ornamentació d’arrels egípcies (relacionada amb el culte a Osiris ) en Francesc  Massip quan em donà classes, cap el 1988.

Tot i ser dia de despatx, al matí no ve ningú. Al vespre ve una parella per preparar el seu casament a Campllong.

Al cap del dia han plogut uns 8 litres.

Com que plou, m’animo a treballar preparant les celebracions d’aquests dies, especialment la Vetlla de Pasqua. El repte és adaptar aquestes celebracions tan feixugues i pensades per desenvolupar-se a les catedrals o als monestirs i arriscar-se a fer-les mengívoles a Sant Martí, Bonmatí o Anglès (tres comunitats parroquials ben diverses).
  
dijous, 5 / abril / 2012

En Mario Draghi diu que el model social europeu s’ha acabat. Però no es parla de qui l’ha torpedinat.  I els mercats desconfien dels pressupostos del govern d’Espanya. I ara qui pot defensar que els de Madrid ho fan tan bé? Pura depredació.

La M. Pilar compleix 66 anys i la felicito en el seu aniversari: ens separen gairebé 8 anys.

Celebro tres vegades la missa de la Cena del Senyor. N’hi ha per agafar un empatx. Però cada celebració té un regust d’entranyable senzillesa que omple de pau. A Sant Martí hi participen unes 30 persones i hi fa d’escolà la Carla, la pubilla de Can Mas. A Bonmatí hi participen més de 50 persones i hi fa d’escolà la Duna. A Anglès, hi participen unes 70 persones i hi fan d’escolans la Núria, la Júlia, en Roger, la Clara, una altra Júlia i un altre Roger. Escolans a dojo! Deo gratias!

El que potser m’enfitaran són els brunyols. Me’n porten la Carmen Castro, la Maria i la Carme. La Carme Castro em diu que un bon secret perquè els brunyols no enfitin es pastar-los amb gasosa, suc de llimona (a més de la pela ratllada) i grans de matafaluga. Es veu que la gasosa repel·leix l’oli de fregir i així els brunyols no queden més digeribles.

A la Confraria de l’Escombra, el monument els ha resultat molt elegant. I els sembrats (més d’una vintena) hi llueixen d’allò més.

Després de la missa a Anglès vaig a visitar la Marta.

Em comuniquen la defunció de l’Agustí. Cada mes la germana Teresa el visitava i li portava Nostramo. Jo l’havia visitat un parell de vegades confessant-lo i portant-li també Nostramo.   

L’edició de Girona de La Vanguardia publica l’entrevista que em va fer en Joaquim Roglan el dijous 15 de març passat i una de les fotografies que em va fer la Imma Sainz de Baranda el dijous 29 de març. Són curiosos els comentaris que m’arriben i els que no m’arriben.

divendres, 6 / abril / 2012

Fa dies que em fa mal la punta del dit gros del peu esquerra, especialment a la nit, fins i tot quan el dit frega els llençols. He anat donant voltes què podia ser: que si serà la costura del mitjó, que si se’m forma una unglera, que si les sabates m’hi fan pressió... Finalment ho dedueixo: això és gota! O sigui, que hauré de retallar els embotits per esmorzar i beure més aigua. Avui serà un bon dia per fer neteja d’àcid úric. D’aquí uns dies, si he encertat, en sabré el resultat.

Al Viacrucis d’Anglès hi participen cap a 80 persones. M’equivoco en iniciar la melodia d’alguna estrofa. També he girat una de les estacions. Sembla que, a la gent, els agrada la proposta de que, a la Setmana Santa del 2013, el Viacrucis es faci a l’exterior, resseguint les creus de ferro que hi ha pels carrers més importants del nucli de la vila vella.

A Sant Martí, a la vetlla, hi participen unes 25 persones. Com és lògic, cal fer una reducció de la proposta del missal. Els feligresos els agrada. A Bonmatí (uns 60 feligresos) i a Anglès (80 feligresos) segueixo el mateix criteri i el mateix estil. En definitiva, jo he  fet una vetlla de més de dues hores de durada: ni a Montserrat!.

Quan acabem la vetlla, la Confraria de la Mare de Déu de l’Escombra prepara i ornamenta l’església per les misses de Pasqua. Les flors del Monument fan un bon servei. I el sagrari avall, la Moreneta amunt, el Pare Coll a la seva peanya. Tot queda endreçat.

La Rosa i en Josep M., que han participat a la vetlla de Bonmatí, em porten uns quants brunyols de Can Serra.

Al vespre, la lluna fa el seu ple: és la lluna plena del 15 de Nisan, lluna plena de la Pasqua.