diumenge, 22 d’abril del 2012

Figues i sermons, passat Pasca no són pas bons


dissabte, 14 / abril / 2012

Santa República: es veu que en Juan Carlos ho ha celebrat amb una trompada, no pas per casa, sinó lluny, lluny... I a casa, ningú. Em penso que aquesta trompada farà trontollar alguna cosa més.  

El matí és tranquil. Vaig a massicar alguna cosa per la manduca. En Joan Garceso porta, netes i lluentes, les vares i els poms del tàlem. Quin manetes!. 

Al migdia celebro el bateig de la Judit, una vaileta que d’aquí un mes fa la primera comunió. Després del bateig, venen els pares d’en Sergi portant la sol·licitud per batejar el noi petit, amb una carona i uns ulls que fan enveja.

A mitja tarda trona i llampega, però no cau ni un litre d’aigua: molta fressa i poques nous. Visito un parell d’ancianes de Bonmatí i els porto Nostramo. Com he fet a les altres cases que vaig visitar ahir, els porto un petit llantió com un minúscul reflex de la Llum de Pasqua.  

A la missa vespertina d’Anglès, es fa memòria d’en Josep Caballé en l’aniversari de la seva mort. Li deien en Josep de Ca l’Esclopater i també l’Avi dels Sugus. En Pere Madrenys, que era el seu cunyat i participa a la missa, ve a saludar-me.

Vaig a sopar a casa d’en Gregori, un dels nois que va celebrar la Professió de fe a la Vetlla de Pasqua, fa una setmana. Hi ha els altres joves, els seus germans i els pares: 17 persones.  

Estan per aquí he sabut d’un nou nom que té o tenia alguna senyora:Corona. Resulta que respon a una advocació mariana: la Mare de Déu de la Corona. A la catedral de Mallorca hi té dedicada una capella i també té dedicada una ermita a Benidorm. És l’advocació que evoca la Verge Maria contemplant la corona d’espines de Jesús, en el moment de la Soledat de la Mare de Déu. També, algunes vegades, la Mare de Déu de la Corona és la versió mallorquina de la Mare de Déu del Roser (del Rosari o Corona).

diumenge, 15 / abril / 2012

La tranquil·litat marca el matí. Sortint de la missa a Sant Martí, visito la Maria de Cal Curt i la Maria de Cal Fuster Vell. Els porto el petit llantió felicitant-les per la Pasqua. Sembla estrany que aquest petit obsequi els agradi tant. I, òbviament, també els porto Nostramo: “Senyor, quedeu-vos entre nosaltres”.

L’Anna i en Josep em comenten l’encert del sopar d’ahir aplegant les famílies dels joves de Confirmació. Penso que pot anar bé. En definitiva és allò de la Pastoral de la Costellada que es fonamenta en els textos evangèlics de la Resurrecció: Jesús Ressuscitat, quan es troba de nou amb els seus deixebles, ho fa compartint un àpat amical: un sopar (amb els d’Emaús), una mica de pa i peix (al Cenacle), una graellada de peix (vora el llac de Galilea)... Em sembla que els pastoralistes no l’han valorada prou i només n’han fet interpretacions litúrgistes. Els cristians dels nostres pobles ja fa temps que si, i sinó, només cal recordar les menjades als aplecs de les ermites del nostre entorn o altres menjades populars que segueixen les celebracions de les nostres parròquies. I sempre han tingut èxit.

A la missa d’Anglès hi participen en Joan, la Pilar, en Lluís i la Felícia. Venen a felicitar-me la Pasqua i m’obsequien amb garoines de xocolata (que ha confeccionat la Pilar) i amb un bisbalenc de Can Girbal, ja que la Felícia no ha tingut temps d’enfornar les seves magdalenes. Els dic que felicitin la Cinta (que demà és el seu aniversari). Els demano que portin a l’Antoni la imatge de la Mare de Déu i la del Sant Crist trets de les escombraries de Can Massana (a Constantins). Si l’Antoni no els pot restaurar, ja ho poden cremar o soterrar tot plegat. També els dono un petit sagrari perquè en Pi hi posi una clau i així es pugui fer servir (en Joan Garceso l’ha netejat).   

Quan ens acomiadem, al portal, passen en Carles Alsius i la Margarita Ferrer amb uns amics: exclamacions i salutacions. Ja només hi falten els del Port Bo per ser-hi tots plegats i cantar una bona havanera. Han anat a passejar per la Fira Comarcal de Primavera de Campllong. N’han quedat sorpresos de la quantitat de gent que han tingut la mateixa idea i de tantes coses que s’hi podien veure.

Cap a les dues, quan estic endreçant l’església i la sagristia, fa una tronada i plou. Arriben a caure uns 8 litres. Cap a Osor i per les Guillaries hi cau una granissada considerable.  

Porto el cotxe al garatge perquè demà, a primera hora, comencin a reparar-lo. Deixo la clau a en Pere que, molt amablement, em comenta que la lliurarà al taller.  Quan retorno, per la Triassa, saludo una anciana i els familiars que l’acompanyen. Parlem de les xacres pròpies de l’edat. I em pregunta quants anys tinc. “Vaig pels vuitanta”, li dic. I sense pensar-s’ho em replica: “Embustero”. Quan se adonat del que m’havia dit, es posa a riure. I jo també. Li dic que, encara que ara tingui “només” 58 anys, tinc ganes d’arribar als vuitanta i, si pot ser, passar un xic més enllà. “Això és diferent”, ratifica ella. Doncs si, però no tant.

A dalt de Sant Julià hi veig onejar la senyera:
Al damunt dels nostres cants
aixequem una Senyera
que ens farà més triomfants.

Au, companys, enarborem-la
en senyal de germandat!
Au, germans, al vent desfem-la
en senyal de llibertat.
Que voleï! Contemplem-la
en sa dolça majestat!

Oh bandera catalana!,
nostre cor t'és ben fidel:
volaràs com au galana
pel damunt del nostre anhel:
per mirar-te sobirana
alçarem els ulls al cel.

I et durem arreu enlaire,
et durem, i tu ens duràs:
voleiant al grat de l'aire,
el camí assenyalaràs.
Dóna veu al teu cantaire,
llum als ulls i força al braç.
Amb en Xavier preparem l’anada de demà a Barcelona: Catalunya Ràdio, Parc Güell, Marenostrum...      

dilluns, 16 / abril / 2012

En Xavier em recull al davant de Can Centena poc després de les 7 del matí. A Sils, pugem al tren. Mentre esperem a l’estació, m’agrada que em saludi el filòleg Narcís Figueras, Director del Patronat Francesc Eiximenis. .

Quan arribem a Barcelona, des de l’estació de Sans anem caminant fins la Diagonal, a la seu de Catalunya Ràdio. Allà ens trobem amb en Joan Garcia i anem a esmorzar abans d’accedir a Catalunya Radio. Quan acabem el repàs, anem visitant totes les instal·lacions de la casa amb 14 estudis i uns 400 treballadors, amb despatxos i sales de treball a dojo. Saludem els responsables de totes les seccions i tots ens corresponen amb amabilitat. M’agrada veure i saludar la Marta Romagosa, en Manel Fuentes...   

En Pere Mas, abans d’iniciar el seu programa, em saluda i, en saber que sóc d’Anglès, em pregunta si conec en Josep Casadellà. Es veu que ha sorprès l’opinió pública pel tema de la insubmissió als controls de les autopistes.  

Al programa d’en Pere Mas també hi saludem en Pep Ruiz i en Pipo Serrano,  l’actor Eduard Farelo, a qui entrevisten, i l’Empar Moliné, que aporta el seu comentari. A l’estudi també hi ha alumnes de l’escola Joan XXIII de Betllvitge. Ho aprofito per saludar el jesuïta que els acompanya. El programa TOT ÉS MOLT CONFÚS . 

Quan acabem, des de Catalunya Radio, a la Diagonal prop de la plaça Francesc Macià, anem xino-xano fins els jardinets de Gràcia. Al començament del Carrer Gran de Gràcia dinem a un restaurant de la cadena FRESCO CO. Quan acabem, amb metro, des de Fontana fins a Vallcarca, pujant pel carrer de la Glòria, ens enfilem al Parc Güell, que no coneixíem. Uf, quina gentada que hi ha passejant per allà! I tothom vol fer-se una foto amb el drac: nosaltres també, és clar.

Quan sortim, baixem fins a Lesseps i, des d’allà, el metro ens porta fins les Drassanes. Primer anem a donar una ullada al mar per veure si encara és allà mateix. Després, passejant, pugem les Rambles tot fent ziga-zagues: Plaça Major, carrer Ferran, plaça Sant Jaume, plaça del Rei, plaça Sant Felip Neri, Catedral (plena a rebotir de visitants, alguns ben impertinents), façana de Picaso, plaça del Pi, mosaic d’en Miró, Betlem, Biblioteca de Catalunya, Convent dels Àngels i Museu d’Art Contemporani de Barcelona, Canaleta, Plaça Catalunya, Gràcia... Tot passejant, algú se m’adreça en anglès preguntant d’on sóc i jo els contesto: I’m from Anglès, of course! La resposta ha estat: como dice? I cap a casa, que es fa tard.

Al tren, al seient de davant nostre, un noi està connectat al seu portàtil jugant un joc bèl·lic i, a l’alfombreta, hi ha l’escut de la casa reial i la gualdirroja: qualsevol parla d’elefants! Darrera nostra, una noia de Banyoles,  no para de fer comentaris a la seva amiga i en veu ben alta perquè, al vagó, se n’assabenti tothom. Arribo a la Doma quan toquen les 10 del vespre. Avui no faré la caminada prescriptiva de 45 minuts. 

dimarts, 17 / abril / 2012

Em llevo relativament descansat. Fa fresca: ja ho dic jo que anem cap al hivern!
Però no es pot negar que, abans, cal viure de ple aquesta esclatant primavera que es va presentant. 

Al matí faig un xic de feina de despatx. Cap al migdia vaig a comprar alguna cosa per menjar (és una bona excusa per caminar un xic). També passo per l’ambulatori per revisar el voltadits (o giradits o tornadits). Ahir em feia un xic de mal. La infermera que ho mira diu que ja puc deixar el tractament un cop acabi l’antibiòtic. El mal que em feia ahir seria que va extreure el pus que hi havia dintre. Ara serà qüestió de tallar-me amb més cura les ungles dels dits grossos dels peus i ben rectejades.

Al capvespre, abans d’anar a les dominiques, faig un xic de caminada pel costat de la riera fins la Font del Canyo. Quan sóc al carrer de la Indústria, saludo en Pere i em telefona la Mei. Sortint de la missa a les dominiques, també faig una petit tomb. Entre els que saludo, trobo en Ricardet. Feia dies que no el veia: em pensava que havia canviat de poble i d’ofici. De fet, no sortia pas de la floristeria.

Als locals de la doma tenim reunió amb els pares de seguiment (tres pares i tres mares). Trobo que per aquí els homes són un xic més responsables de les obligacions amb els fills. Planifiquem un xic l’acabament del curs. Tothom va carregat de feina i d’activitats, i a un no li va bé un dia, i a l’altre, no li va bé l’altre dia. Per mi que les activitats extra escolars haurien de seguir un ritme de curs diferent.

I el Bayern ens dóna una bona alegria abans d’anar a dormir: esperem que acabi bé la feina.

dimecres, 18 / abril / 2012

Des de la matinada ha plovisquejat i el matí és cluc.  

Des del Bisbat em comuniquen la mort de Mn. Narcís Mallol i Font.

Mn. Narcís Mallol i Font va néixer a Viladamat el 19 de novembre de 1950. Va fer els estudis eclesiàstics al Seminari de Girona i a la Facultat de Teologia de Catalunya. També es llicencià en Història a la Universitat Autònoma de Barcelona. Fou ordenat prevere el 23 de desembre de 1979 a l’església parroquial de Viladamat. Va exercir el ministeri sacerdotal primer com a vicari de Torroella de Montgrí. El 1982 fou nomenat regent de Sant Jordi Desvalls i ecònom de Colomers, Gaüses i Vilopriu, parròquies de les que en fou nomenat rector el 1985. Del 1982 al 1987 també exercí com a encarregat de Valldevià. El 1987 es traslladà, com a missioner, a la diòcesi de San Felipe de Aconcagua, a Xile, on exercí, primer i fins al 1993, de rector de la parròquia de San Esteban de San Felipe de Aconcagua. També portà a terme tasques d’assessorament dels moviments apostòlics rurals d’adults i joves, entre d’altres. Després, del 1994 al 2006, fou el rector del seminari de l’esmentada diòcesi, col·laborant, també, en altres tasques pastorals. El 2006 es traslladà als Estats Units, a la diòcesi de Venice, on exercí diversos serveis pastorals. Des del 2007 era rector de Fitor, Fonteta, Peratallada, Sant Climent de Peralta, Sant Pol de la Bisbal i Vulpellac. Ha mort a Salt, al Santa Caterina, el 17 d’abril de 2012.
També ha estat professor d’Història a varis instituts, darrerament a L’Escala i a Santa Eugènia (Girona). També ho havia estat al  Frederic Martí Carreras (Palafrugell), a Puigcerdà...
Les seves exèquies s’oficiaran demà dijous 19 d’abril, a les 12 del migdia, a l’església parroquial de Viladamat.

Dinant amb els de casa parlem de la situació social, molt escalfada: la famosa cacera d’elefants a Botswana (el país on està enterrat suposadament el negre de Banyoles), els comentaris desafortunats del bisbe de Solsona parlant dels gais i de l’homilia de l’arquebisbe d’Alcalà (perquè no es limiten a comentar el que hi ha escrit al Catecisme de l’Església?), de la campanya contra el pagament a les autopistes (PROU PEATGES! NO VOLEM PAGAR!) que ha iniciat en Josep Casadellà d’Anglès...
A la tarda passo per Bonmatí per reunir-me amb en Marc (l’Alcalde) i la Mei (regidora). Parlem de l’aplec a Sant Julià, de la senyera que hi ha allà, de temes de Caritas...
A Anglès, acomiado la mainada del reforç escolar. Diria i em fa tot l’efecte que es comporten millor que la mainada que ve a catequesi, fins i tot algun que repeteix als dos llocs.
Al despatx ha vingut diverses visites: encomanar sufragis, preparar casaments, demanar el baptisme...

dijous, 19 / abril / 2012

Cap a les 10m arriba tota la colla de l’Esplai Gent Gran  . Venen a saludar la Mare de Déu del Remei. Els vaig rebent i saludant un per un. Els encapçala la junta: l’ Albert Girbal i en Joan Saurí. També hi ha els germans Domínguez (en Francesc  Xavier i en Josep Maria) amb les mullers (la Sílvia i l’Eulàlia), en Ramon i la M. Dolors, en Josep i la Catalina, en Josep Cisteller i la Paquita, en Paco (el sagristà) i la Luisa, la Carme Feliu, les dues germanes de Cal Filferro, en Joan ... i així fins arribar a una seixantena. Molts m’han fet arribar la salutació d’en Felip, que no ha pogut venir. Celebrem la missa en honor de la Mare de Déu. En Pere Abrisqueta acompanya la missa fent sonar l’orgue.   

A l’homilia, en to cordial, els comento el perquè de la devoció a la Mare de Déu del Remei que sant Joan de Mata va instaurar a començament del s. XIII com a protectora i alliberadora dels captius, a la costa Provençal i a Marsella. Per això els convido a pregar-li perquè aviat sigui alliberada la Montse Serra. També els comento la meva estada satisfactòria a Anglès. Acabem la celebració passant a venerar la sagrada imatge. Sembla que estan contents

Haig de marxar rabent cap a Viladamat per participar a les exèquies d’en Narcís Mallol. Hi arribo quan ja fa una mica més d’un quart que s’han començat. Hi ha un parell de centenars d’assistents a l’interior de la nau (segons m’ha dit en Jaume) i un centenar més a l’exterior, a més dels capellans concelebrants (una trentena) i els assistents (una dotzena). Ja havia començat a predicar l’Enric Sala i el seu comentari s’expandeix uns 20 minuts, incloent una nota necrològica que Mn. Joan Amic publica al full de La Bisbal. Mentre es reparteix la comunió es canta “Jo crec en vós, Senyor... “. S’aguditza la sensació que el vaixell s’enfonsa, com el Titànic.

Quan acaba la missa, l’escriptor Antoni Puigverd –bon amic d’en Narcís- llegeix una estremidora carta de comiat que el 20 de març va escriure en Narcís adreçada als amics i feligresos de Sant Felipe, a Xile. Quanta fortalesa, quanta esperança, quanta pau i serenitat hi transmet. Les llàgrimes em regalimen dels ulls. La cerimònia acaba a l’exterior de l’església on tots ens col·loquem en cercle entorn del taüt (de fusta clara, com el de la meva mare, com el de Joan Pau II) i cantem la Salve Regina... ad te suspiramos gementes et flentes in hac lacrimarum valle...

De Gaüses em saluden la Consol de Can Costa, la seva filla i la Pepita. De Sant Jordi, em saluden en Baguer, en Miquel i la Fina, en Mikel Zabala i l’Elena, la Ivette, en Josep, en Toni Bautista... De Palafrugell, en Joan Mató i també hi veig la Montse Lloveras. També hi ha algú de Fitor...

En Josep Barcons em pregunta si pot ser que, dilluns passat, fos a Catalunya Radio dilluns. Sembla que sentí que parlaven de mi.

Amb en Jaume, anem al cementiri. Amb els familiars, ens hi apleguem alguns amics: l’Antoni Puigverd, l’Enric Sala, l’Esteve, en Joan, en Jaume... En Martí fa una breu pregària. Descansa en la Pau del Senyor, Narcís, i que al cel ens puguem veure. De nou m’estremeixo i les llàgrimes em cauen avall mentre deixem el cementiri.

Amb en Jaume, anem a dinar plegats. Estem moixos però  menjant i parlant, ens anem animant una mica. Unes taules més enllà hi ha en Quim Toca amb la seva muller. Quan acabem, ens saludem.

Sortint de Girona em paro a Montfullà. Necessito aturar-me i pensar una estona a l’ombra de l’església, albirant la Creu de Terme que obre els braços cap a Salt i Girona: A l’ombra dels teus braços...  De per aquelles raconades en surt el refilet d’un rossinyol, el primer que sento aquesta primavera. I l’escolto.

Tota la tarda em ve a la memòria en Narcís i la darrera visita que li vaig fer a casa seva el primer de febrer, després d’assistir a les exèquies de Mn. Narcís Costabella. Lumen Christi: Deo gratias!

Fa un petit temporal de llamps i trons, i una ploguda. I així acaba el dia: “Déu nostre, quan sortíeu guiant el poble i habitant enmig d’ell, la terra tremolà i el cel fou generós. Amén, Al·leluia! “

I per sopar, una truita amb els espàrrecs que m’han portat la Luisa i en Paco. Què més vols? 

divendres, 20 / abril / 2012

Després de la campanya contra el pagament de peatges a les autopistes, n’ha començat una de nova demanant la intervenció d’Europa a l’economia de l’estat espanyol. I perquè no? No aniríem més bé que no pas ara, que ja estem intervinguts per l’estat espanyol? Potser d’un cop s’aturaria la ximpleria de l’espanyolisme econòmic esclafant, tronat, depredador.

Amb la sortida del sol s’esvaeixen cabòries. Sembla que el dia es presenta més tranquil.

Cap al migdia m’arribo a Bonmatí a recollir llibres parroquials per així poder extreure’n certificacions que se’m demanen. Mentre estic per la rectoria, ve a saludar-me en Francesc i em comenta la neteja que ha fet a l’hort. A veure si en trec alguna menjada de verdures i, dels arbres, quatre fruites: cirerer, pruner, pomer, perer, figuera taronger, parres... Podria ser un paradís. Fins ara l’ha menat en Rossendo, però ja en té la pipa plena (si bé hi anirà a treure el nas per si en Francesc ho fa prou bé, per orientar-lo i per ajudar-lo una mica).

Per dinar, un xic de verdura. A la tarda, feinejo per la rectoria. Abans d’anar a missa, vaig a recollir el cotxe al taller. Me l’han deixat nou! Pel que he anat pagant d’assegurança (a tot risc i sense cap franquícia) , ja m’ho podia permetre.

A la missa vespertina preguem per la germana d’en Josep, la cunyada de la Maria. Sembla que es troba en una situació apurada. 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada