dissabte,
14 / abril / 2012
Santa
República: es veu que en Juan Carlos ho ha celebrat amb una trompada, no pas
per casa, sinó lluny, lluny... I a casa, ningú. Em penso que aquesta trompada
farà trontollar alguna cosa més.
El
matí és tranquil. Vaig a massicar alguna cosa per la manduca. En Joan Garceso
porta, netes i lluentes, les vares i els poms del tàlem. Quin manetes!.
Al
migdia celebro el bateig de la Judit, una vaileta que d’aquí un mes fa la
primera comunió. Després del bateig, venen els pares d’en Sergi portant la
sol·licitud per batejar el noi petit, amb una carona i uns ulls que fan enveja.
A
mitja tarda trona i llampega, però no cau ni un litre d’aigua: molta fressa i
poques nous. Visito un parell d’ancianes de Bonmatí i els porto Nostramo. Com
he fet a les altres cases que vaig visitar ahir, els porto un petit llantió com
un minúscul reflex de la Llum de Pasqua.
A
la missa vespertina d’Anglès, es fa memòria d’en Josep Caballé en l’aniversari
de la seva mort. Li deien en Josep de Ca l’Esclopater i també l’Avi dels Sugus.
En Pere Madrenys, que era el seu cunyat i participa a la missa, ve a saludar-me.
Vaig
a sopar a casa d’en Gregori, un dels nois que va celebrar la Professió de fe a
la Vetlla de Pasqua, fa una setmana. Hi ha els altres joves, els seus germans i
els pares: 17 persones.
Estan
per aquí he sabut d’un nou nom que té o tenia alguna senyora:Corona. Resulta
que respon a una advocació mariana: la Mare de Déu de la Corona. A la catedral
de Mallorca hi té dedicada una capella i també té dedicada una ermita a
Benidorm. És l’advocació que evoca la Verge Maria contemplant la corona
d’espines de Jesús, en el moment de la Soledat de la Mare de Déu. També,
algunes vegades, la Mare de Déu de la Corona és la versió mallorquina de la
Mare de Déu del Roser (del Rosari o Corona).
diumenge,
15 / abril / 2012
La
tranquil·litat marca el matí. Sortint de la missa a Sant Martí, visito la Maria
de Cal Curt i la Maria de Cal Fuster Vell. Els porto el petit llantió
felicitant-les per la Pasqua. Sembla estrany que aquest petit obsequi els
agradi tant. I, òbviament, també els porto Nostramo: “Senyor, quedeu-vos entre
nosaltres”.
L’Anna
i en Josep em comenten l’encert del sopar d’ahir aplegant les famílies dels
joves de Confirmació. Penso que pot anar bé. En definitiva és allò de la
Pastoral de la Costellada que es fonamenta en els textos evangèlics de la
Resurrecció: Jesús Ressuscitat, quan es troba de nou amb els seus deixebles, ho
fa compartint un àpat amical: un sopar (amb els d’Emaús), una mica de pa i peix
(al Cenacle), una graellada de peix (vora el llac de Galilea)... Em sembla que
els pastoralistes no l’han valorada prou i només n’han fet interpretacions
litúrgistes. Els cristians dels nostres pobles ja fa temps que si, i sinó, només
cal recordar les menjades als aplecs de les ermites del nostre entorn o altres
menjades populars que segueixen les celebracions de les nostres parròquies. I
sempre han tingut èxit.
A
la missa d’Anglès hi participen en Joan, la Pilar, en Lluís i la Felícia. Venen
a felicitar-me la Pasqua i m’obsequien amb garoines de xocolata (que ha
confeccionat la Pilar) i amb un bisbalenc de Can Girbal, ja que la Felícia no
ha tingut temps d’enfornar les seves magdalenes. Els dic que felicitin la Cinta
(que demà és el seu aniversari). Els demano que portin a l’Antoni la imatge de
la Mare de Déu i la del Sant Crist trets de les escombraries de Can Massana (a
Constantins). Si l’Antoni no els pot restaurar, ja ho poden cremar o soterrar
tot plegat. També els dono un petit sagrari perquè en Pi hi posi una clau i
així es pugui fer servir (en Joan Garceso l’ha netejat).
Quan
ens acomiadem, al portal, passen en Carles Alsius i la Margarita Ferrer amb uns
amics: exclamacions i salutacions. Ja només hi falten els del Port Bo per
ser-hi tots plegats i cantar una bona havanera. Han anat a passejar per la Fira
Comarcal de Primavera de Campllong. N’han quedat sorpresos de la quantitat de
gent que han tingut la mateixa idea i de tantes coses que s’hi podien veure.
Cap
a les dues, quan estic endreçant l’església i la sagristia, fa una tronada i
plou. Arriben a caure uns 8 litres. Cap a Osor i per les Guillaries hi cau una
granissada considerable.
Porto
el cotxe al garatge perquè demà, a primera hora, comencin a reparar-lo. Deixo
la clau a en Pere que, molt amablement, em comenta que la lliurarà al taller. Quan retorno, per la Triassa, saludo una
anciana i els familiars que l’acompanyen. Parlem de les xacres pròpies de
l’edat. I em pregunta quants anys tinc. “Vaig pels vuitanta”, li dic. I sense
pensar-s’ho em replica: “Embustero”. Quan se adonat del que m’havia dit, es
posa a riure. I jo també. Li dic que, encara que ara tingui “només” 58 anys,
tinc ganes d’arribar als vuitanta i, si pot ser, passar un xic més enllà. “Això
és diferent”, ratifica ella. Doncs si, però no tant.
A
dalt de Sant Julià hi veig onejar la senyera:
Al
damunt dels nostres cants
aixequem
una Senyera
que
ens farà més triomfants.
Au, companys, enarborem-la
en
senyal de germandat!
Au,
germans, al vent desfem-la
en
senyal de llibertat.
Que
voleï! Contemplem-la
en
sa dolça majestat!
Oh bandera catalana!,
nostre
cor t'és ben fidel:
volaràs
com au galana
pel
damunt del nostre anhel:
per
mirar-te sobirana
alçarem
els ulls al cel.
I et durem arreu enlaire,
et
durem, i tu ens duràs:
voleiant
al grat de l'aire,
el
camí assenyalaràs.
Dóna
veu al teu cantaire,
llum
als ulls i força al braç.
Amb
en Xavier preparem l’anada de demà a Barcelona: Catalunya Ràdio, Parc Güell,
Marenostrum...
dilluns,
16 / abril / 2012
En
Xavier em recull al davant de Can Centena poc després de les 7 del matí. A Sils,
pugem al tren. Mentre esperem a l’estació, m’agrada que em saludi el filòleg Narcís
Figueras, Director del Patronat Francesc Eiximenis. .
Quan
arribem a Barcelona, des de l’estació de Sans anem caminant fins la Diagonal, a
la seu de Catalunya Ràdio. Allà ens trobem amb en Joan Garcia i anem a esmorzar
abans d’accedir a Catalunya Radio. Quan acabem el repàs, anem visitant totes
les instal·lacions de la casa amb 14 estudis i uns 400 treballadors, amb
despatxos i sales de treball a dojo. Saludem els responsables de totes les
seccions i tots ens corresponen amb amabilitat. M’agrada veure i saludar la
Marta Romagosa, en Manel Fuentes...
En
Pere Mas, abans d’iniciar el seu programa, em saluda i, en saber que sóc
d’Anglès, em pregunta si conec en Josep Casadellà. Es veu que ha sorprès
l’opinió pública pel tema de la insubmissió als controls de les autopistes.
Al
programa d’en Pere Mas també hi saludem en Pep Ruiz i en Pipo Serrano, l’actor Eduard Farelo, a qui entrevisten, i
l’Empar Moliné, que aporta el seu comentari. A l’estudi també hi ha alumnes de
l’escola Joan XXIII de Betllvitge. Ho aprofito per saludar el jesuïta que els
acompanya. El programa TOT ÉS MOLT CONFÚS .
Quan
acabem, des de Catalunya Radio, a la Diagonal prop de la plaça Francesc Macià, anem
xino-xano fins els jardinets de Gràcia. Al començament del Carrer Gran de
Gràcia dinem a un restaurant de la cadena FRESCO CO. Quan acabem, amb metro,
des de Fontana fins a Vallcarca, pujant pel carrer de la Glòria, ens enfilem al
Parc Güell, que no coneixíem. Uf, quina gentada que hi ha passejant per allà! I
tothom vol fer-se una foto amb el drac: nosaltres també, és clar.
Quan
sortim, baixem fins a Lesseps i, des d’allà, el metro ens porta fins les
Drassanes. Primer anem a donar una ullada al mar per veure si encara és allà
mateix. Després, passejant, pugem les Rambles tot fent ziga-zagues: Plaça
Major, carrer Ferran, plaça Sant Jaume, plaça del Rei, plaça Sant Felip Neri,
Catedral (plena a rebotir de visitants, alguns ben impertinents), façana de
Picaso, plaça del Pi, mosaic d’en Miró, Betlem, Biblioteca de Catalunya,
Convent dels Àngels i Museu d’Art Contemporani de Barcelona, Canaleta, Plaça
Catalunya, Gràcia... Tot passejant, algú se m’adreça en anglès preguntant d’on
sóc i jo els contesto: I’m from Anglès, of course! La resposta ha estat: como
dice? I cap a casa, que es fa tard.
Al
tren, al seient de davant nostre, un noi està connectat al seu portàtil jugant
un joc bèl·lic i, a l’alfombreta, hi ha l’escut de la casa reial i la gualdirroja:
qualsevol parla d’elefants! Darrera nostra, una noia de Banyoles, no para de fer comentaris a la seva amiga i
en veu ben alta perquè, al vagó, se n’assabenti tothom. Arribo a la Doma quan
toquen les 10 del vespre. Avui no faré la caminada prescriptiva de 45
minuts.
dimarts,
17 / abril / 2012
Em
llevo relativament descansat. Fa fresca: ja ho dic jo que anem cap al hivern!
Però
no es pot negar que, abans, cal viure de ple aquesta esclatant primavera que es
va presentant.
Al
matí faig un xic de feina de despatx. Cap al migdia vaig a comprar alguna cosa
per menjar (és una bona excusa per caminar un xic). També passo per
l’ambulatori per revisar el voltadits (o giradits o tornadits). Ahir em feia un
xic de mal. La infermera que ho mira diu que ja puc deixar el tractament un cop
acabi l’antibiòtic. El mal que em feia ahir seria que va extreure el pus que hi
havia dintre. Ara serà qüestió de tallar-me amb més cura les ungles dels dits
grossos dels peus i ben rectejades.
Al
capvespre, abans d’anar a les dominiques, faig un xic de caminada pel costat de
la riera fins la Font del Canyo. Quan sóc al carrer de la Indústria, saludo en
Pere i em telefona la Mei. Sortint de la missa a les dominiques, també faig una
petit tomb. Entre els que saludo, trobo en Ricardet. Feia dies que no el veia:
em pensava que havia canviat de poble i d’ofici. De fet, no sortia pas de la
floristeria.
Als
locals de la doma tenim reunió amb els pares de seguiment (tres pares i tres
mares). Trobo que per aquí els homes són un xic més responsables de les
obligacions amb els fills. Planifiquem un xic l’acabament del curs. Tothom va
carregat de feina i d’activitats, i a un no li va bé un dia, i a l’altre, no li
va bé l’altre dia. Per mi que les activitats extra escolars haurien de seguir
un ritme de curs diferent.
I
el Bayern ens dóna una bona alegria abans d’anar a dormir: esperem que acabi bé
la feina.
dimecres,
18 / abril / 2012
Des
de la matinada ha plovisquejat i el matí és cluc.
Des
del Bisbat em comuniquen la mort de Mn. Narcís Mallol i Font.
Mn.
Narcís Mallol i Font
va néixer a Viladamat el 19 de novembre de 1950. Va fer els estudis
eclesiàstics al Seminari de Girona i a la Facultat de Teologia de Catalunya.
També es llicencià en Història a la Universitat Autònoma de Barcelona. Fou
ordenat prevere el 23 de desembre de 1979 a l’església parroquial de Viladamat.
Va exercir el ministeri sacerdotal primer com a vicari de Torroella de Montgrí.
El 1982 fou nomenat regent de Sant Jordi Desvalls i ecònom de Colomers, Gaüses
i Vilopriu, parròquies de les que en fou nomenat rector el 1985. Del 1982 al
1987 també exercí com a encarregat de Valldevià. El 1987 es traslladà, com a
missioner, a la diòcesi de San Felipe de Aconcagua, a Xile, on exercí, primer i
fins al 1993, de rector de la parròquia de San Esteban de San Felipe de
Aconcagua. També portà a terme tasques d’assessorament dels moviments
apostòlics rurals d’adults i joves, entre d’altres. Després, del 1994 al 2006,
fou el rector del seminari de l’esmentada diòcesi, col·laborant, també, en
altres tasques pastorals. El 2006 es traslladà als Estats Units, a la diòcesi
de Venice, on exercí diversos serveis pastorals. Des del 2007 era rector de
Fitor, Fonteta, Peratallada, Sant Climent de Peralta, Sant Pol de la Bisbal i
Vulpellac. Ha mort a Salt, al Santa Caterina, el 17 d’abril de 2012.
També ha estat professor d’Història a varis
instituts, darrerament a L’Escala i a Santa Eugènia (Girona). També ho havia
estat al Frederic Martí Carreras
(Palafrugell), a Puigcerdà...
Les seves exèquies s’oficiaran demà dijous 19 d’abril, a les 12 del migdia, a l’església parroquial de Viladamat.
Dinant
amb els de casa parlem de la situació social, molt escalfada: la famosa cacera
d’elefants a Botswana (el país on està enterrat suposadament el negre de
Banyoles), els comentaris desafortunats del bisbe de Solsona parlant dels gais
i de l’homilia de l’arquebisbe d’Alcalà (perquè no es limiten a comentar el que
hi ha escrit al Catecisme de l’Església?), de la campanya contra el pagament a
les autopistes (PROU PEATGES! NO VOLEM PAGAR!) que ha iniciat en Josep
Casadellà d’Anglès...
A
la tarda passo per Bonmatí per reunir-me amb en Marc (l’Alcalde) i la Mei
(regidora). Parlem de l’aplec a Sant Julià, de la senyera que hi ha allà, de
temes de Caritas...
A
Anglès, acomiado la mainada del reforç escolar. Diria i em fa tot l’efecte que
es comporten millor que la mainada que ve a catequesi, fins i tot algun que
repeteix als dos llocs.
Al
despatx ha vingut diverses visites: encomanar sufragis, preparar casaments,
demanar el baptisme...
dijous,
19 / abril / 2012
Cap
a les 10m arriba tota la colla de l’Esplai Gent Gran . Venen a saludar la Mare de Déu del Remei. Els vaig
rebent i saludant un per un. Els encapçala la junta: l’ Albert Girbal i en Joan
Saurí. També hi ha els germans Domínguez (en Francesc Xavier i en Josep Maria) amb les mullers (la
Sílvia i l’Eulàlia), en Ramon i la M. Dolors, en Josep i la Catalina, en Josep
Cisteller i la Paquita, en Paco (el sagristà) i la Luisa, la Carme Feliu, les
dues germanes de Cal Filferro, en Joan ... i així fins arribar a una
seixantena. Molts m’han fet arribar la salutació d’en Felip, que no ha pogut
venir. Celebrem la missa en honor de la Mare de Déu. En Pere Abrisqueta
acompanya la missa fent sonar l’orgue.
A
l’homilia, en to cordial, els comento el perquè de la devoció a la Mare de Déu
del Remei que sant Joan de Mata va instaurar a començament del s. XIII com a
protectora i alliberadora dels captius, a la costa Provençal i a Marsella. Per
això els convido a pregar-li perquè aviat sigui alliberada la Montse Serra.
També els comento la meva estada satisfactòria a Anglès. Acabem la celebració
passant a venerar la sagrada imatge. Sembla que estan contents.
Haig
de marxar rabent cap a Viladamat per participar a les exèquies d’en Narcís
Mallol. Hi arribo quan ja fa una mica més d’un quart que s’han començat. Hi ha
un parell de centenars d’assistents a l’interior de la nau (segons m’ha dit en
Jaume) i un centenar més a l’exterior, a més dels capellans concelebrants (una
trentena) i els assistents (una dotzena). Ja havia començat a predicar l’Enric
Sala i el seu comentari s’expandeix uns 20 minuts, incloent una nota
necrològica que Mn. Joan Amic publica al full de La Bisbal. Mentre es reparteix
la comunió es canta “Jo crec en vós, Senyor... “. S’aguditza la sensació que el
vaixell s’enfonsa, com el Titànic.
Quan
acaba la missa, l’escriptor Antoni Puigverd –bon amic d’en Narcís- llegeix una
estremidora carta de comiat que el 20 de març va escriure en Narcís adreçada
als amics i feligresos de Sant Felipe, a Xile. Quanta fortalesa, quanta
esperança, quanta pau i serenitat hi transmet. Les llàgrimes em regalimen dels
ulls. La cerimònia acaba a l’exterior de l’església on tots ens col·loquem en
cercle entorn del taüt (de fusta clara, com el de la meva mare, com el de Joan
Pau II) i cantem la Salve Regina... ad te suspiramos gementes et flentes in hac
lacrimarum valle...
De
Gaüses em saluden la Consol de Can Costa, la seva filla i la Pepita. De Sant
Jordi, em saluden en Baguer, en Miquel i la Fina, en Mikel Zabala i l’Elena, la
Ivette, en Josep, en Toni Bautista... De Palafrugell, en Joan Mató i també hi
veig la Montse Lloveras. També hi ha algú de Fitor...
En
Josep Barcons em pregunta si pot ser que, dilluns passat, fos a Catalunya Radio
dilluns. Sembla que sentí que parlaven de mi.
Amb
en Jaume, anem al cementiri. Amb els familiars, ens hi apleguem alguns amics:
l’Antoni Puigverd, l’Enric Sala, l’Esteve, en Joan, en Jaume... En Martí fa una
breu pregària. Descansa en la Pau del Senyor, Narcís, i que al cel ens puguem
veure. De nou m’estremeixo i les llàgrimes em cauen avall mentre deixem el
cementiri.
Amb
en Jaume, anem a dinar plegats. Estem moixos però menjant i parlant, ens anem animant una mica.
Unes taules més enllà hi ha en Quim Toca amb la seva muller. Quan acabem, ens
saludem.
Sortint
de Girona em paro a Montfullà. Necessito aturar-me i pensar una estona a
l’ombra de l’església, albirant la Creu de Terme que obre els braços cap a Salt
i Girona: A l’ombra dels teus braços... De per aquelles raconades en surt el refilet
d’un rossinyol, el primer que sento aquesta primavera. I l’escolto.
Tota
la tarda em ve a la memòria en Narcís i la darrera visita que li vaig fer a
casa seva el primer de febrer, després d’assistir a les exèquies de Mn. Narcís
Costabella. Lumen Christi: Deo gratias!
Fa
un petit temporal de llamps i trons, i una ploguda. I així acaba el dia: “Déu
nostre, quan sortíeu guiant el poble i habitant enmig d’ell, la terra tremolà i
el cel fou generós. Amén, Al·leluia! “
I
per sopar, una truita amb els espàrrecs que m’han portat la Luisa i en Paco.
Què més vols?
divendres,
20 / abril / 2012
Després
de la campanya contra el pagament de peatges a les autopistes, n’ha començat
una de nova demanant la intervenció d’Europa a l’economia de l’estat espanyol.
I perquè no? No aniríem més bé que no pas ara, que ja estem intervinguts per
l’estat espanyol? Potser d’un cop s’aturaria la ximpleria de l’espanyolisme
econòmic esclafant, tronat, depredador.
Amb
la sortida del sol s’esvaeixen cabòries. Sembla que el dia es presenta més
tranquil.
Cap
al migdia m’arribo a Bonmatí a recollir llibres parroquials per així poder
extreure’n certificacions que se’m demanen. Mentre estic per la rectoria, ve a
saludar-me en Francesc i em comenta la neteja que ha fet a l’hort. A veure si
en trec alguna menjada de verdures i, dels arbres, quatre fruites: cirerer,
pruner, pomer, perer, figuera taronger, parres... Podria ser un paradís. Fins
ara l’ha menat en Rossendo, però ja en té la pipa plena (si bé hi anirà a
treure el nas per si en Francesc ho fa prou bé, per orientar-lo i per ajudar-lo
una mica).
Per
dinar, un xic de verdura. A la tarda, feinejo per la rectoria. Abans d’anar a
missa, vaig a recollir el cotxe al taller. Me l’han deixat nou! Pel que he anat
pagant d’assegurança (a tot risc i sense cap franquícia) , ja m’ho podia
permetre.
A
la missa vespertina preguem per la germana d’en Josep, la cunyada de la Maria.
Sembla que es troba en una situació apurada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada