dissabte, 25 de juny de 2011

Ja han arribat sant Joan i sant Pere i diem adéu a la primavera!

divendres, 24 / juny / 2011


Cap a quarts de dues de la matinada s’ha anat ofegant el so dels petards i he agafat tranquil el son fins poc abans de les sis, quan m’he llevat. Al migdia, amb l’Anton de Calella i en Pere de Begur, anem cap a Palamós a celebrar-hi sant Joan. Abans de començar la missa ens ve a saludar la Teresa Ferrés i la felicito per haver estat elegida de nou alcaldessa. A la celebració hi canta la Coral El Progrés. Com ja es notà l’any passat, hi ha un xic menys de gent. A la sortida saludo el mestre Josep Viader (93a) i la seva filla Anna Maria. Es recorda bé de la mare que havia conegut a Els Àngels. A la celebració, a més de l’Enric i en Salvador, hi ha l’Ernest, en Josep, en Pep, en Jordi, en Joan, l’Anton, en Pere i jo. L’Enric fa una prèdica elaborada que, a més de les referències bíbliques i antropològiques, en conté de Els Gossos (Pareu el món que aquí jo baixo...), de Martin Luther King, els indignats, Caritas... Molt bé! A taula, com cada any en aquest dinar, surten les travesses de trasllats de capellans: en Quim Lleal a Cervià; en Sebastià Aupí a Sant Julià de Ramis; en Salvador Gras també rector de Palafolls... I si en Jordi Pou deixa Sant Julià, on anirà? També surt el possible i probable trasllat d’en Felip Hereu. I a Anglès, qui hi anirà? També serà rector de Bescanó? I si en Felip marxa de Pineda, qui hi aniria? I a on aniria, en Felip? És clar, a la travessa també m’hi posen a mi. Renoi! Entre els uns i els altres, al final em faran creure que és cert. A mig dinar, ens telefona en Pere Artigas: tots ens en alegrem i li fem arribar la nostra salutació. Al vespre hi ha la missa gitana i, tot seguit, la celebració en absència de prevere.

PAREU EL MÓN – Els Gossos

Un llarg camí, no hi ha drecera,
no es fa tan llarg si algú t'espera,
un altre cop la mateixa pedra
i les sensació de donar voltes a un cercle.

Agafa'm, agafa'm la mà
vull tornar-ho a provar
vull fer mal a "l'aprés"
o després de la nit saltem

No et puc prometre res si vens amb mi
només que no et deixaré a mig camí
ens esforcem per fer del viatge un laberint
crec que aquest món, no està fet per a mi.

Pareu el món, que aquí jo baixo
pareu el món, que jo ja passo
Pareu el món, que aquí jo baixo
que pari el món, que pari el món...

Pareu el món, que pari el món ...
Pareu el món, que aquí jo baixo
Pareu el món que jo ja passo,
que pari el món.

Pareu el món, que aquí jo baixo
que pari el joc, que pari el joc.

dijous, 23 / juny / 2011

A tots els bisbats, Caritas fa seves moltes de les demandes dels indignats. Quan pujo a l’asil, telefono Mn. Pere Artigas, que ja és a la seva habitació. Primer parlo amb la Lourdes, la cunyada, i tot seguit amb ell mateix. Està aixafat i és qüestió de no parlar gaire ni fer-lo parlar massa. Gràcies a Déu va millorant i esperem que segueixi així. Quan acabo la missa, saludo en Fèlix: “Que fas Fèlix? Pelo pèsols. Pèsols peles, Fèlix? Si, pèsols pelo. Doncs, pela, pela pèsols, Fèlix”. Oficio les exèquies de la Mercè: la família és prou coneguda i l’església s’omple. Quan acabem visito una persona malalta i faig una ronda pel poble. Al migdia, a l’arxiu, amb la Conxa i en Pere, parlem del dossier o publicació de comiat dels carmelites. Es prepara un reportatge per la TV de la Costa Brava parlant dels carmelites. Ahir, a Comarques, en van parlar a TV3. En Lluís em qualifica a uns de “caralls a la vela” i me n’ha d’explicar el significat. Es veu que perdura el rumor de que me’n vaig de Palafrugell, com ha passat altres vegades. Ho deuen saber millor que jo mateix. Al vespre sembla que es comença més tard a fer petar petards i que no se n’escolten tants. Mellor.

dimecres, 22 / juny / 2011

Ha mort la Mercè, mare de la saga Bofill Miquel. La dalla de la mort a voltes sega ràpidament i a voltes de mica en mica, sempre dolorosament i sense contemplacions. La Mercè ha estat catequista uns anys a la nostra parròquia. Quan, poc abans de Nadal em comunicà que l’intervenien, en vaig adonar que algú més hauria d’assumir la seva feina. El dia de Rams, a la missa de la mainada, va ser el darrer dia que la vaig veure a l’església. Ben segur que el Senyor l’haurà fet entrar amb Ell a la ciutat santa, la Nova Jerusalem. La M. Montserrat Truyols m’informa de la mort de la seva mare, la Maria Massoni Romà, professora emèrita de la Universitat de Oviedo. El seu marit, en Jaume Truyols, també n’ha estat professor, i fins fa un parell d’estius, venien a missa cada dia. http://es.wikipedia.org/wiki/Jaime_Truyols_Santonja . La filla els ha succeït com a professora de paleontologia. Dino amb els de casa. La Collell comenta el viatge que fan plegats cap el Quebec i com els mini nebots, en Patllari i en Ferriol, estan entusiasmats per poder anar a veure balenes. Ben bé que la família som descendents d’en Noé: l’un aficionat a les gallines i oques, l’altre als ànecs, l’altre a les guilles i senglars, l’altre a les tortugues, l’altre als gats... en fi, tutti quanti. També parlem d’en Bojan Krkic, dels petards, de la família, de la campanya interessada de l’OCU contra les llets envasades a Catalunya... (per anar contra Catalunya, tot és lícit, sobretot si venen de l’entorn de LA CENTRAL LECHERA). Retorno per l’autovia renovada i inaugurada avui. El primer tram, de Girona a Llagostera, va molt dens de trànsit. De fet, encara no és l’autovia i, a més, als xaves no hi passen. A la missa vespertina, fem memòria de la mare, en l’aniversari de la seva mort. A el Canigó un llamp ha mort un excursionista que era allà. Als meus nebots, que eren per allà a prop per tot el tema de la Flama del Canigó, no els ha passat res. Miro una estona la pel•lícula de LA TRINCA: UNA BIOGRAFIA NO AUTORITZADA. És una pocasoltada musical entretinguda.

dimarts, 21 / juny / 2011

És l’aniversari de la mort de la mare. Llegeixo les notes que vaig escriure aquell dia. Tot queda tan lluny. La recordo especialment a la missa del matí, a l’asil. També faig una telefonada per saludar cada germà i germana. A mig matí em reuneixo amb en Pere i la seva filla Nuri per preparar el dossier d’homenatge dels carmelites. Ell està preparant material per fer un llibre i per una tessi. Quan acabem la reunió vaig cap a Barcelona per visitar Mn. Pere a la clínica del Pilar. Encara el tenen a atenció intensiva. Quan surto vaig a dinar a un restaurant del carrer Madrazo. Acabat de dinar pujo pel carrer Aribau fins el institut Menéndez Pelayo, on vaig cursar-hi el COU. I faig el camí de retorn, tot xino-xano i ho aprofito per pujar a Els Àngels on, a l’església, m’hi estic una estona pregant al costat de la imatge de la Mare de Déu: “Dels àngels, Mare i Regina, a tot mal deu-nos remei: vós que teniu milers d’àngels posats al vostre servei”. Baixant de Els Àngels, em trobo amb l’estiu.

dilluns, 20 / juny / 2011

Tinc el matí tranquil i passo una bona estona escanejant fotografies dels carmelites. Ara ja gairebé es pot refer gràficament la vida del convent: recordatoris de la inauguració de l’església, fotografies de la nova església inaugurada el 21•11•26 i del cor que hi cantà, els estudiants entorn de la imatge de santa Teresa de Lisieux en ocasió de la seva canonització (1925)... fins i tot una fotografia, amb el cap obert, del provincial (beat Romualdo) que obrí el convent, la benedicció de la nova campana (1954), de les processons del Nen Jesús de Praga, de la M. de D. del Carme, de Corpus, de trobades de joves... El convent no ha estat una realitat al marge de Palafrugell. A la tarda oficio les exèquies de l’Enric (en Joan Xicoira, a l’orgue, li interpreta els cuplets de Els Pastorets) i d’en Joan (que, pel Corpus sempre portava cistellats de genesta). A totes dues exèquies hi havia força gent. Algun polític, davant l’empenta dels indignats, diu que “en prenem nota”. Però no crec que n’hi hagi prou. Segurament cal fer alguna cosa, i aviat.

El Diari de Girona anuncia que el bisbat anuncia que s’oficialitzen les celebracions dominicals en absència de prevere. Entre els comentaris que llegeixo destaco el d’en Narcís-Jordi Aragó EL PAPA EQUIVOCAT evocant la polèmica estàtua a tocar de la Stazione Termini; l’Antoni Puigvert, al seu comentari EL MALESTAR, on afirma que “si les ideologies extremes, a la dreta i a l’esquerra, s’apoderen de les crisis, la tragèdia als carrers està assegurada”. Que vigilin doncs els polítics professionals.

diumenge, 19 / juny / 2011

Per la veu conec en Jordi Castañer que entra de setmaner a Montserrat. Surto ràpid de l’asil per oficiar les exèquies d’en Francesc, que havia treballat a l’Ajuntament cobrant a les verdulaires i les parades de plaça i també a la recepció. El seu fill,en Sergi, va ser un dels primers nois que va fer-me d’escolà aquí, a Palafrugell. Quan acabo les exèquies se m’informa que, anit, d’urgències, van intervenir de nou Mn. Pere ja que dedueixo se li formava una mena de pericarditis. Sembla que pinten bastos. Començo la missa de les 10 alterat però de mica en mica em vaig centrant. Després de la missa de les 10 em venen a trobar en Pere Colomer, que està recollint informació per elaborar una bona història dels carmelites, i, coincidència, la Fina Manich em porta més material per copiar i escanejar. Que en sortiran de coses! M’assabento de la mort d’en Javier Villar, un advocat madrileny que vivia dintre la vila, entre la impremta Sala i a Can Joan de l’Arc. A la missa del migdia hi fem memòria de la mare que morí ara farà l’any. Hi participen els meus germans (la M. Pilar no pot ser-hi ja que te el marit malalt), la meva cunyada Conxita (la Carme es troba malament), les meves ties Maria (germana de la mare) i Lola (cunyada de la mare i padrina meva), la Maria Torroella de Vall-llobrega (cosina germana de la mare) i la seva jove, els meus cosins Josep M. (amb la seva muller), Lluís (amb la seva muller Isabel) i Enriqueta. La M. Àngels i la Concepció em porten el llibre d’en Joan Olivas i en Miquel Torrent EL TEATRE A BANYOLES. DELS INICIS FINS AL 2005 i que es presentà aquest abril. Els indignats es fan sentir de nou i guanyen crèdit. Ara ho fan com cal i queda clar el que diuen: NO ÉS UNA CRISI, ÉS UNA ESTAFA. Alguna cosa està passant. Els polítics no s’hi poden posar d’esquenes i hauran de començar a pensar si fan algun gest. Acabo la novel•la de l’Eloi Vila L’ANY DEL SENYOR. L’argument, situat entre Ripoll i Còrdova al s. X, està bé i s’hi aprenen coses. Però hi manca un xic més de qualitat literària.

dissabte, 18 / juny / 2011

L’aire és d’estiu ja de bon matí. La superiora de l’asil m’informa que han ingressat de nou a atenció intensiva Mn. Pere: es veu que se li detecta alguna infecció. Déu faci que es resolgui aviat. Visito una persona malalta i li administro la santa unció i l’eucaristia: que el Senyor sigui a prop teu per protegir-te, per acompanyar-te. Continuo escanejant fotografies relacionades amb els carmelites. Al vespre en Miquel de nou m’acompanya a celebrar la missa a Palamós. A l’església hi detecto algun palafrugellenc i alguna persona que alguna vegada ve a missa a Palafrugell. Algú em comenta algun comentari graciós i sorprenent que els va fer en Joan a la missa de diumenge passat. Quan arribo a Sant Martí, hi esperen els 14 nois i noies que celebren la comunió solemne. Deo gratias! La celebració és senzilla i emotiva. Aquests nois i noies són el futur de la nostra església. Tenen unes bones arrels a les seves famílies. Alguns fan d’escolà gairebé cada diumenge, altres acostumen a participar a les misses dominicals amb les seves famílies... i són mainada amb personalitat, que se’n surten bé dels estudis... Que Déu hi faci més que nosaltres.

He rebut el dvd LA PASSIÓ DE BANYOLES editat pel Cercle de Catòlics de Banyoles a partir de la representació del 17•04•11, i que m’ha enviat en Xevi Baus. També he rebut la Revista del Baix Empordà dedicada a les COBLES, MÚSICS I ORQUESTRES.

diumenge, 19 de juny de 2011

Pel juny,la falç al puny

divendres, 17 / juny / 2011

Al matí, el sol ja comença a sortir un pèl més tard: ahir, a les 6’11; avui, a les 6’12. Això vol dir que s’acosta Nadal: només falten 191 dies per arribar-hi!. I qui en dubti que pensi que mai n’havíem estat tan a la vora. Al matí venen els càmeres de TV3 a gravar el Mural de la Pau pel programa RACONS , un programa nou que s’emetrà a partir del 4 de juliol. Es veu que es un programa de promoció turística i cultural. Passo per l’arxiu a dipositar-hi algun petit document que els guardava. Dino al convent. Només hi som en Joan i jo. Parlem en to de confidència. Em deixa algunes fotografies per escanejar. S’aconseguirà un bon arxiu. M’assabenten de la mort de l’Enric. És el tercer Enric que ens deixa en pocs dies i la tercera persona que, de forma semblant i pel mateix entorn, s’ha cansat de viure. Al vespre, amb els adolescents que participen a la catequesi amb en Joan, anem a menjar una pizza i parlem d’algun projecte pel curs vinent. Quan acabem ens trobem amb la Begonya que ens comenta la mala estona que va passar, dimecres, al Parlament i parlem de les motivacions i les actituds dels agitadors i agressors.

dijous, 16 / juny / 2011

Quan em llevo i trec el nas per la terrassa, la lluna, damunt de Mont-ras, fa el seu ple i sembla que es riu de que no poguéssim veure-la anit. Faig la ronda a les oficines. Cap al migdia oficio les exèquies d’en Carlos. Després de dinar i d’enviar el text del suplement a la impremta, em poso a escanejar una bona colla de fotografies, programes, recordatoris relacionats amb els carmelites. Stéphane Hessel, l’autor del llibre INDIGNEU-VOS!, es desmarca dels violents que impedien l’accés al Parlament de Catalunya. I qui no? Quina vergonya! Els diaris van plens de comentaris entorn dels indignats, dels incívics, dels agressors, dels agitadors...

dimecres, 15 / juny / 2011

El sol ja no sortirà més aviat del que ho fa ara. Sembla que, per fi, s’ha acabat el mal temps i s’obren les portes de l’estiu. Quan vaig a Morena per oficiar-hi les exèquies de la Mariona (59a), m’assabento de la mort d’en Carlos (86a.), el meu veí de la Fonda l’Estrella, que ha mort a Palamós per culpa d’una gangrena. El dormitori de l’Elena i d’en Carles queda a la mateixa alçada que el meu, a l’altre costat del carrer. El germà Pere Llivina ve a acomiadar-se’m. Dino a Can Teixidor del Terme. A taula, el tema dominant és el del indignats i la seva manifestació intentant bloquejar el Parlament, que es planteja des de diverses preguntes: Perquè l’única institució que han atacat ha estat el Parlament de Catalunya? Perquè els indignats no tenen cap interès per defensar els drets de Catalunya? És realment un moviment espontani del tot? Contenen submarins de la Rosa Díaz o d’algun altre sector polític anticatalà o fins antidemocràtic? Tenen alguna raó? Són únicament una colla d’arreplegats amb alguns agitadors professionals infiltrats? És que els polítics no han de fer cap gest i n’han de passar del tot? Els oblidats (i burlats) “catalans emprenyats”, no tenen res a veure amb ells? Perquè sempre s’expressen en castellà i ignoren el català? Qui es recorda de les famílies (i joves) que han quedat sense feina i sense futur, atrapats per tot arreu...? S’ha fet alguna cosa per collar la banca i les grans empreses de serveis tan abusives? Moltes preguntes que polítics i indignats ens avenim que no poden respondre ni amb simplisme, ni amb cap mena de menyspreu i molt menys encara amb violència. Al vespre parlo per telèfon amb en Jaume, amb en Joan, amb en Xavier Baus, amb Mn. Pere de Begur... Pujo a la terrassa de sobre el Casal per intentar observar l’eclipsi de lluna. Els núvols n’impedeixen la visió. S’hi està bé i no em faria res passar-hi la nit.

dimarts, 14 / juny / 2011

Em llevo a tres quarts de cinc pensant-me que era una hora més tard. L’Albert Vilà, a El Punt, amb precisió, informa del tancament del convent dels carmelites. El germà Pere queda “ascendit” a pare Pere i el P. Joan queda “degradat” a germà Joan. A Girona, participo a la darrera reunió del curs dels arxiprestes dintre el to habitual. Dinant, m’entaulo amb en Tate, en Pere, en Jordi i els dos Enric. Els temes dominants són les passejades per l’alt Pirineu, que coneixen bé, i els records del seminari, especialment el que s’anomenava “seminari d’estiu”. Cap a ¾ de 3 ja hem acabat i retorno cap a Palafrugell. Després de la missa, la Fina Manich em porta un piló de fotografies relacionades amb els carmelites, des dels anys 20 fins els anys 50: un petit tresor documental ben interessant que, al vespre, m’entretinc a mirar i classificar.

Cercant informació del convent dels carmelites, al llibre del Lluís Molinas PALAFRUGELL: 1936 – 1939 (RECULL – TESTIMONI D’UNA GUERRA), editat el 1989, hi llegeixo una nota que em resulta sorprenent (p. 14), extreta del diari ARA del 28 de juliol del 1936 “Per a la conservació del nostre tresor artístic. Ahir va ésser a la nostra vila el Diputat al Parlament Català, Sr. Pere Blasi acompanyat de dos Agents de Policia de la Generalitat de Catalunya. El motiu de la visita del Sr. Blasi era inspeccionar les restes dels edificis incendiats aquests darrers dies per veure de salvar tot el que hagi pogut quedar d’algun valor històric o artístic. L’acompanyà en la seva inspecció dels edificis locals l’Alcalde M. Jordi Frigola junt amb el qual pogué comprovar que tot el que guardava l’església parroquial ha quedat completament destruït. En les demés esglésies del terme de Palafrugell la devastació no ha estat tan completa. S’han pogut salvar encara uns retaules gòtics de gran mèrit (sic!), algunes pintures i unes quantes imatges (sic!) d’excel•lent factura. Tot plegat entrarà a formar part del tresor artístic de Catalunya i serà destinat als nostres museus”. Jo em pregunto: de quina església provenien els “retaules gòtics de gran mèrit”?. Provenien de Santa Margarida? On anaren a parar? Les pintures / teles deuen ser les que hi ha a Sant Sebastià. Però, d’on provenien “unes quantes imatges d’excel•lent factura” ? Aquest pronom plural no es pot referir a la petita imatge de sant Sebastià ja que només és una i a més no destaca per la seva qualitat artística. A la vegada, on anaren a parar aquestes “quantes imatges”?. Pot ser que encara estigui tot dipositat a les Drassanes / Museu Marítim de Barcelona? O potser a Palafrugell també va succeir el que descriu en Miquel Mir Serra al seu llibre ENTRE EL ROIG I EL NEGRE. Chi lo sa? Els interrogants queden penjats a l’aire. O com diu aquell, algú ho havia de dir.

dilluns, 13 / juny / 2011

Quan em llevo, cap a tres quarts de sis, plovisqueja. Cafetot, diaris, pregar un xic, estrijolar-me... Després de la missa a l’asil, telefono a Mn. Pere: està bé. A l’església oficio les exèquies de l’Enric, el marit de la Marina i pare d’en Josep. Hi participa una bona volada de gent. Tot i ser fuster, aprengué l’anglès i n’impartí classes a forces alumnes. Em saluden les Galiotes de Cadaquès. Sortint fa una altra ploguda. A les 12 oficio les exèquies de la Rosa, a Morena. La dalla de la mort no distingeix entre festius i laborables. Transcric tres cartes de comiat als carmelites. La Núria Esponellà m’informa que està preparant una novel•la situada a l’estany de Banyoles: que bé! Al noticiari Comarques de TV3 es parla de la Ruta dels Americanos i hi surto mostrant el frontal. M’ho comenta algú que ho ha vist i em diu que m’han agafat més vell. Li dic que deu ser que sóc més vell. A la caminada cap a Santa Margarida hi participen una vintena de persones. A més de la sortida a la parròquia i l’arribada a la capella, fem tres aturades “preceptives”: una al inici del Camí Fondo, l’altre davant del Centre Tramuntana i, la tercera, quan deixem el barri de baix de Santa Margarida. A la missa, animada per en Joan Xicoira, hi participen una seixantena de devots. A l’acabament es berena amb brunyols que ha preparat la M. Gràcia, cava que ha portat en Paco i uns quants productes més que han portat altra gent. La Cervianenca interpreta les sardanes, primer a la plaça, i com que plovisqueja un xic, acaben interpretant-les sota la porxada. Hi ha unes cent cinquanta persones. En Paco Dalmau en deixa constància amb un bon reportatge. Quan retorno a la rectoria, acabo d’escanejar fotografies (més d’una vintena) relacionades amb els carmelites. En tot el dia, han caigut un parell de xàfecs i ha tronat però, tot just han caigut uns 3 litres: molta fressa i poques nous, molta fressa de boixets i poques puntes.

diumenge, 12 / juny / 2011

A quarts de cinc de la matinada truca el telèfon, però entre que em desvetllo i el despenjo, ja és massa tard. Celebro a l’asil i les dues misses del matí a la parròquia. Entre missa i missa faig una passejada pel carrer Cavallers on saludo i felicito el nou alcalde, en Juli Fernández. Li dic que veig que s’ha engreixat, i es sorprèn: certament, se’l veu ple de satisfacció. Aquest matí és en Joan que ha d’anar amunt i avall: a les 9 a Palamós, a les 10 a Vall-llobrega, a les 11 a Mont-ras, a les 12 de nou a Palamós i a la 1 al convent. Ben bé que no sé pas com ens ho farem quan no hi sigui. Després de dinar i descansar una estona, a mitja tarda, vaig a veure el Carrousel de les 49 festes de primavera. Algunes carrosses, m’agraden. Saludo tot de gent, també dels que desfilen. En general, la música la trobo dolenta i estrident, fora d’algun fragment dels Carmina Burana. Com a consideració a fer en veu alta, no sé si valdria la pena plantejar un control de qualitat de comparses, carrosses, música... A la missa vespertina hi ha una bona participació, amb l’església gairebé plena i amb moltes famílies amb fills joves. A les misses d’avui hi ha fet d’escolans en Damià, en Valentino, en Gerard i l’Armand. L’Eduard Solà de Can Grau ha estat reconegut com el segon millor sommelier de l’estat.

dissabte, 11 / juny / 2011

En Bernat Juliol, un advocat gironí, aquest diumenge professa com a monjo de Montserrat. Si bé a Montserrat també hi ha una certa regressió de vocacions, gràcies a Déu no n’estan mancats. També comenta el mateix en Miquel Miró a la seva entrevista a Vida Nueva, remarcant que la regressió és especialment preocupant a Espanya. Celebro la missa a l’asil i passo pel mercat. Al migdia, batejo en David, la Paula i un altre David. De retorn a la rectoria, en Jordi em comenta que ha assistit a la cerimònia de constitució del nou Ajuntament. Abans de dinar, per telèfon, parlo amb Mn. Pere. Sembla que està molt reixinxolat i em diu que li han aplicat 3 en 1, és a dir, tres recanvis diferents en una sola intervenció. També em diu que el dia 16 ja serà a Palafrugell. Esperem-ho, però el cor no vol presses. Després de dinar em comuniquen la mort de l’Enric. A les 7 de la tarda celebro la missa a Palamós. M’hi acompanya en Miquel. L’església s’omple i hi participen cap a 200 persones, algunes ben conegudes. Els escolans són en Joan i en Raimon. Quan surto de l’església, ja m’espera en Miquel i arribo puntual a Palafrugell per la missa anticipada. També hi participen unes 200 persones. Hi fa d’escolà la Maria Mei. Quan acabem venen a saludar-me en Nacho (que estudia telecom a la UAB) i el seu pare. Els feligresos flotants ja tenen una presència més destacada a les celebracions.

A La Vanguardia, és interessant l’article d’en Juan-José López Burniol INDIGNADOS CON CAUSA on comenta que refusen un sistema polític obstruït en la seva representativitat i que és reclòs (rehén) del poder econòmic. A l’Ara, hi llegeixo l’article d’en Pius Alibek (cristià confés i iraquià) VIACRUCIS PER ALS CRISTIANS D’IRAQ on, a partir de la persecució desencadenada a l’Iraq contra els cristians, recorda que tot va començar el 2003 quan quatre il•luminats i grans “defensors” dels valors democràtics es van reunir a les Açores i van decidir “salvar” el poble iraquià de la tirania del seu ja caducat aliat, Sadam.

dissabte, 11 de juny de 2011

segona setmana de juny darrera setmana de pasqua (sóc capellà)

divendres, 10 / juny / 2011


A Banyoles, els amics de l’artista Lluís Vilà (que morí fa un any) li dediquen una setmana d’actes, amb concerts, confecció d’un mural, una mostra gastronòmica... Encomanaré a Déu a aquest company d’infantesa i nebot de l’imatger Josep M. Bohigas, que tant apreciava (lamentant que en els medis clericals es menyspreés la seva obra, com per exemple el retaule de les Ànimes, del que en guardava el gran plafó que representava el purgatori i que havia comprat a un antiquari: jo també en vaig protestar, al seu dia, a qui ho podia resoldre i se m’escoltà com violí sonant). A El Punt, la Maria Mercè Roca, a l’article AMICS, ofereix la reflexió: “Els amics han de respondre quan estàs malalt i trist, però també quan estàs content i petes de salut”. Un amic em recorda que els brams d’ase no pugen al cel: no aclareixo del tot per quina raó. La mare Rosario m’informa que Mn. Pere va millorant. Quan surto de la missa a l’asil, plovisqueja i més ho fa quan acabo d’oficiar les exèquies de l’Enric. De EDICEL rebo els llibres monumentals d’Heinrich W. Pfeiffer LA CAPILLA SIXTINA, ICONOGRAFÍA DE UNA OBRA MAESTRA (2007) i de Nicole Dacos RAFAEL, LAS LOGIAS DEL VATICANO (2008). Un bon obsequi per les ressenyes de sants venerats a Girona que els vaig enviar. Dino a ca’ls frares. Això s’acaba: Mn. Pere ja fa dues setmanes que no hi ve per raons òbvies, l’Enric tampoc pot venir... El G. Pere és el darrer dinar que ens serveix: dijous ja s’embarca cap a Mallorca. Uns amics de la casa ens obsequien amb bons complements que arrodoneixen la frugalitat de l’àpat (formatge, xuixos, carquinyolis...). Tristesa. Montserrat inicia les emissions de prova a l’emisora pròpia MONTSERRAT RÀDIO que es localitza a 100’6 FM. Sembla que el bloc que he obert i on hi situo el que ara anomeno el DIARI DEL CAPELLÀ funciona bé. Fins i tot es pot traduir al idioma que més interessa http://diari-del-capella.blogspot.com/. És tot un món que aniré experimentant i usant properament. Al darrer número de Vida Nueva (11-17/6/2011, n. 2757) hi llegeixo una entrevista a en Miquel Miró PRIOR GENERAL DE LOS AGUSTINOS RECOLETOS. Hi trobo una colla de punts de contacte que encara em vinculen a aquest antic company i amic. Amb el plugim intermitent d’avui han caigut gairebé 4 litres. Els pagesos alt empordanesos hauran d’organitzar la processó de la tramuntana cap a Requesens i dir també la pregària al Crist de la Tramuntana.

PREGÀRIA AL CRIST DE LA TRAMUNTANA
Carles Fages de Climent

Braços en creu damunt la pia fusta,
Senyor, empareu la closa i el sembrat.
Doneu el verd exacte al nostre prat
I mesureu la tramuntana justa
Que eixugui l’herba i no ens expulsi el blat.

dijous, 9 / juny / 2011

És la diada de sant Prim i sant Felicià. Hi ha a la parròquia qui els venera amb devoció. Després de la missa, la mare superiora em comunica els informes relacionats amb Mn. Pere: el postoperatori va evolucionant correctament. Deo gratias! Com acostumo, essent dijous faig alguna gestió pel poble. El matí és lluminós i assolellat. A mitja tarda, la Sandra Bisbe, l’Eva Geronés i en Carles venen a gravar unes imatges del frontal de plata que ofrenà en Martí Serra i Avellí. Preparen una informació televisiva entorn de la ruta dels indians que emetrà TV3. A la missa vespertina fem la memòria d’en Joan Frigola –en Frigolet- i de la Rosa Perxès, que fa un any que ens van deixar. Es dóna a conèixer la configuració del cartipàs municipal. Que tingui un bon encert i pugui fer bona feina: el moment, s’ho necessita.

dimecres, 8 / juny / 2011

Ha mort en Jorge Semprún. Entre els capellans, fou sonada la seva reflexió entorn de les exèquies d’en Salvador Dalí (1989), a Figueres, quan era ministre de cultura. Crec que es recull a la seva obra autobiogràfica FEDERICO SÁNCHEZ SE DESPIDE DE USTEDES (1993). Fa un dia cluc, més propi del novembre o del març: es diu que, per ara, és un mes de juny dels més freds i plujosos dels darrers cent anys. Des que ho recordo, he passat ja el mes més fred i el més calorós de cada mes del calendari: el gener més fred, el més calorós, el més plujós, el més sec, el més nevat; el febrer més fred, el més calorós, el més nevat, el més plujós, el més sec... O sigui, unes 5 possibilitats per mes són uns 60 anys. I, amb la possibilitat que en un mateix any hi coincideixin diverses variants, seria el que em correspon per edat. S’ha fet públic el pacte entre en Juli Fernández (PSC), que serà l’alcalde de Palafrugell, i l’Albert Gómez (CiU), que serà el tinent d’Alcalde. Esperem que sigui pel bé de Palafrugell. Ara ja sabem qui iniciarà la Sardana de l’Alcalde (ja sap ballar sardanes, en Juli?: sort que no deu ser CSQN!).

dimarts, 7 / juny / 2011

I avui ens diuen que l’origen de l’”E-coli” no són els brots de soja cultivats a Alemanya. I jo que em pensava que els alemanys eren més seriosos. No m’estranyaria que fos per culpa d’alguna cervesa de més (cervesa alemanya, això si). La bibliotecària de Palafrugell, la Carme Fenoll, ha estat elegida nova presidenta de la FAPAC a les comarques de Girona. A Girona, la Blanca Palmada (ERC i de Can Llorà de Banyoles: una besàvia seva era germana del meu besavi) no pot accedir a la regidoria a l’Ajuntament de Girona per falta d’un vot al seu favor. Es veu que el que el vot anul•lat contenia, dintre el sobre, una estampeta del Padre. A la tarda tenim la reunió de fi de curs amb les catequistes i berenem amb algunes coses que han portat: quiches de tonyina i d’espinacs, truita de patates, pastes salades... i de postres, pastís de cala Felícia, bisbalenc de la Rosa, enfilalls de fruita amb xocolata, meló al cava, cireres, pastes de te... És a dir, de tot i força, un autèntic berenar / dinar/ sopar. I el dimoni, que estossegui. El que sobra, ho compartim amb les voluntàries de Caritas que són al Casal i també se’n llepen els dits. Comentem les darreres incidències de la catequesi i de la parròquia i, és clar, de Palafrugell. A mitja reunió es posa a ploure amb ganes. Arriben a caure 16 litres. És que ara fa el maig?

dilluns, 6 / juny / 2011

Ara “sembla” que l’origen de l’”E-coli” són brots de soja cultivats a Alemanya mateix. Però, si només ho “sembla”... Les concentracions dels indignats es van diluint, i els polítics d’ofici n’estan satisfets si bé en treuen les conclusions oportunes: potser les concentracions pacífiques d’aquí un temps els estranyarà que agafin un altre caire. Celebro la missa a l’asil i preguem perquè els metges tinguin encert en la intervenció que fan a en Pere: i que ell tingui força per superar-la bé. Esmorzo el que m’ha preparat la germana Esther: unes torradetes sucades amb tomata, quatre talls d’embotit, llet i cafè. I som hi, que no ha estat res. A mitja tarda, la superiora de les germanetes, que assisteix Mn. Pere, em telefona per comentar-me la intervenció de Mn. Pere, que s’ha realitzat de forma correcta, com s’havia previst. Ara estarà un parell de dies aïllat. Al vespre acabo la lectura de la novel•la de la Núria Esponellà RERE ELS MURS situada a l’entorn del monestir de Sant Pere de Rodes, al s. XII. L’havia precedit la lectura de la d’en Martí Gironell L’ARQUEÒLEG entorn d’uns dels viatges del benedictí P. Bonaventura Ubach per l’Orient Bíblic. Són bones novel•les històriques que tenen poc a envejar a les altres més conegudes.

diumenge, 5 / juny / 2011

El creixement de la insolació diària, pràcticament s’ha aturat. A Navarra, en Felip de Borbó, parlant amb uns manifestants a favor de la república, els hi ha reconegut que “Tot es pot parlar”. Som hi, doncs, i posem fil a l’agulla. És un matí de pic, repic i repicó: missa a l’asil a tres quarts de nou, exèquies a Morena d’en Laureano a dos quarts de deu, missa de les 10 (amb tants difunts aquests darrers dies, l’església és ben plena), missa del migdia amb la mainada que va venint i, a la una, exèquies de la Carmen (mare de 8 fills), també a Morena. Dino lleuger i faig un xic de migdiada. A la tarda vaig a fer un tomb per alguns pobles de l’entorn: Fontanilles, Llabià, Gualta, Torroella, Bellcaire, Begur... Quina buidor! S’hi veu tan poca gent. A les misses he anat convidant a participar al comiat dels carmelites aportant fotografies, escrits amb records... La Teresa m’ha portat alguna fotografia de diverses celebracions: Mare de Déu del Carme, Nen Jesús de Praga... En Rafa Nadal ha guanyat el sisè Roland Garros: quin tiu!

LLABIÀ
Poema al peu de la Creu de Terme

Dolç i obert com una mà
el poblat de Llabià
us dóna la seva imatge:
suavitat del paisatge
i l’ajut de sant Romà,
l’església i el repòs
de l’esperit i del cos.
Cor obert com una brasa
de servei d’amor us diu,
Primavera, hivern i estiu:
-Entreu, que ja sou a casa.

Mn. Pere Ribot


dissabte, 4 / juny / 2011

A El Punt, trobo interessant l’article d’en Joan F. Mira BORJA, VERINS, BORDELL intentant aclarir un xic la historicitat de la sèrie i de la saga dels Borja. Després del historiador i jesuïta P. Batllori, en Joan F. Mira és qui en sap més dels Borja i qui millor n’ha difós la revisió històrica. Amb criteris com els que critica en Mira és com es deuen haver redactat entrades del DICCIONARIO BIOGRÁFICO. Quan acabo la missa a l’asil m’aturo a parlar amb alguns avis: en Quim, Don Andrés, en Félix (que li faig fer com si rasqués la guitarra i es posa content). Després d’esmorzar, passo pel mercat a proveir alguna cosa pels dinars d’aquest cap de setmana. Al migdia, en Pere ve a trobar-me per comentar-me que està aplegant dades i informació per ajudar a elaborar una història del convent dels carmelites: mira que bé! A la tarda reparteixo els horaris de les misses de les parròquies de l’arxiprestat. Com ja ha passat altres anys, quan ja estan impresos, alguna parròquia ja hi ha fet canvis. M’arribo primer fins a Sant Antoni (des d’allà en Pep s’encarregarà de fer-los arribar a les altres parròquies, fins a Sant Feliu). Per l’altra banda, vaig fins a Pals i Begur. A la carretera de Begur s’ha de deixar pas a la cursa de bicicletes del Memorial Antonio Miguel. M’assabento de la mort de la Mercè Quera Puigcercós. Amb els seus germans, especialment en Jordi i la Montse, vam ser bons amics d’infantesa, i sempre hi ha hagut bona relació familiar. També m’assabento de la mort de la Conxita, la germana d’en Miquel Bagué, vídua d’en Benet Puig i, per tant, cunyada de Mn. Esteve Puig. A la missa vespertina hi ha una bona volada de gent. Sembla que no es van pas esvalotar tant, com m’increpava aquella de diumenge. Deu ser que també em coneixen una mica (ella, potser no tant). Encomano a Déu la Mercè i la Conxita. Sortint de la missa, plovisqueja: les parades de la fira de productes artesanals han de plegar veles aviat.



dissabte, 4 de juny de 2011

Començo

divendres, 3 / juny / 2011

He hagut de recuperar una flassada al llit. Com deia la mare “val més suar que esternudar”. Tornant de l’asil, quan passo per davant del seu bar, la Rosa cridanera em diu que quan l’enterrin vol que se li cantin cançons d’en Julio Iglesias. Li dic que poc ho vull pas fer-ho ni ho faré pas. M’arriba un missatge d’en Josep Frigola. Feia dies que jo tampoc li deia res. Comentem la ressenya de la versió castellana del seu llibre UNA VIDA PARA ÁFRICA publicada a Mundo Negro (abril). Envio a Mn. Salvador la ressenya biogràfica de sant Zenon, el patró d’Arenys de Mar, ja que hi haurà de predicar el dia de la festa (9 de juliol). Mentre estem dinant, al convent, ens telefona en Pere per saludar-nos. En Pere Rodó ja ha enviat les maletes cap a Mallorca. A la tarda oficio les exèquies de la Siseta. Al vespre, després de la missa i de la catequesi, amb en Joan, anem a prendre una cervesa. A Plaça Nova hi actuen Els cremats: s’hi veu poca gent.

dijous, 2 / juny / 2011

S’ha passat de la calor estival de l’altra setmana a la frescor autumnal d’aquesta. Són les variacions pròpies de la primavera. Al matí, després de la missa a l’asil, amb en Martí anem a la Casa de la Vila per veure les gestions que cal seguir per col•locar de nou la campana a l’espadanya de l’església de l’Hospital. Al migdia oficio les exèquies d’en Paco (no pas el campaner!). Al migdia vaig fins a Banyoles. Tot dinant parlem del DICCIONARIO BIOGRÁFICO ESPAÑOL que publica la Real Academia de Historia, del rebombori dels cogombres, del bloc que vull obrir (DIARI DEL CAPELLÀ), de la sentència del cas Tous, de la sèrie i de la saga dels Borja, de l’aniversari d’en Patllari (fins i tot venen els del Club Super 3). La seva mare diu: “Si ara, amb sis anys, ha organitzat aquesta moguda (pràcticament tot sol), què farà quan en tingui 15?”. Ves a saber, potser tenim a la família un petit Justin Bieber. De fet, com diria el seu pare, “tots els pares s’ho pensen”. Després de la missa vespertina tinc la reunió per preparar la processó del Corpus.

dimecres, 1 / juny / 2011

Aquesta nit,amb els bufaruts de la tramuntana, la casa semblava que volia agafar el vol. No és estrany que em llevi amb caparrina. Un bon cafè i un parell de cireres banyades amb kirsch i cobertes de xocolata m’ajudaran a empènyer ,el dia. Després de la missa a l’asil, passo un moment per l’església on en Joan oficia les exèquies de la Paquita. Al despatx, en Carles i en Jordi venen a recollir la compostel•lana: després de la selectivitat peregrinaran fins a Sant Jaume de Galícia en bicicleta. Que l’Apòstol els apropi a l’Estel lluminós. L’Ajuntament em notifica que, el 13 de maig, la junta de govern de l’Ajuntament atorgà la llicència d’obres “d’instal•lació de campana, recuperació d’obertura a l’absis, rehabilitació porta principal, i pintura interior a la parròquia situada al carrer Font núm. 3”. Encara bo. A més, com a premi per haver esperat, veig que la llicència concedeix el títol de parròquia a l’església de l’Hospital. Ara només falta que s’hi enviï un altre rector. A la tarda oficio les exèquies de la Maria Rosa. El dijous de l’altra setmana fou enterrat el seu marit, en Rafel Callol. Els cantaires de La Mediterrània li canten RECORDS de la Narcisa Oliver i música d’en Josep Bastons. A l’acabament, en Toni,amb l’acordió interpreta la LLUNADA d’en Pito Ribó. Al vespre, després de la missa, ens trobem en Joan i l’Enric per planificar la feina dels propers dies, mentre en Pere està de baixa.