divendres, 24 / juny / 2011
Cap a quarts de dues de la matinada s’ha anat ofegant el so dels petards i he agafat tranquil el son fins poc abans de les sis, quan m’he llevat. Al migdia, amb l’Anton de Calella i en Pere de Begur, anem cap a Palamós a celebrar-hi sant Joan. Abans de començar la missa ens ve a saludar la Teresa Ferrés i la felicito per haver estat elegida de nou alcaldessa. A la celebració hi canta la Coral El Progrés. Com ja es notà l’any passat, hi ha un xic menys de gent. A la sortida saludo el mestre Josep Viader (93a) i la seva filla Anna Maria. Es recorda bé de la mare que havia conegut a Els Àngels. A la celebració, a més de l’Enric i en Salvador, hi ha l’Ernest, en Josep, en Pep, en Jordi, en Joan, l’Anton, en Pere i jo. L’Enric fa una prèdica elaborada que, a més de les referències bíbliques i antropològiques, en conté de Els Gossos (Pareu el món que aquí jo baixo...), de Martin Luther King, els indignats, Caritas... Molt bé! A taula, com cada any en aquest dinar, surten les travesses de trasllats de capellans: en Quim Lleal a Cervià; en Sebastià Aupí a Sant Julià de Ramis; en Salvador Gras també rector de Palafolls... I si en Jordi Pou deixa Sant Julià, on anirà? També surt el possible i probable trasllat d’en Felip Hereu. I a Anglès, qui hi anirà? També serà rector de Bescanó? I si en Felip marxa de Pineda, qui hi aniria? I a on aniria, en Felip? És clar, a la travessa també m’hi posen a mi. Renoi! Entre els uns i els altres, al final em faran creure que és cert. A mig dinar, ens telefona en Pere Artigas: tots ens en alegrem i li fem arribar la nostra salutació. Al vespre hi ha la missa gitana i, tot seguit, la celebració en absència de prevere.
PAREU EL MÓN – Els Gossos
Un llarg camí, no hi ha drecera,
no es fa tan llarg si algú t'espera,
un altre cop la mateixa pedra
i les sensació de donar voltes a un cercle.
Agafa'm, agafa'm la mà
vull tornar-ho a provar
vull fer mal a "l'aprés"
o després de la nit saltem
No et puc prometre res si vens amb mi
només que no et deixaré a mig camí
ens esforcem per fer del viatge un laberint
crec que aquest món, no està fet per a mi.
Pareu el món, que aquí jo baixo
pareu el món, que jo ja passo
Pareu el món, que aquí jo baixo
que pari el món, que pari el món...
Pareu el món, que pari el món ...
Pareu el món, que aquí jo baixo
Pareu el món que jo ja passo,
que pari el món.
Pareu el món, que aquí jo baixo
que pari el joc, que pari el joc.
dijous, 23 / juny / 2011
A tots els bisbats, Caritas fa seves moltes de les demandes dels indignats. Quan pujo a l’asil, telefono Mn. Pere Artigas, que ja és a la seva habitació. Primer parlo amb la Lourdes, la cunyada, i tot seguit amb ell mateix. Està aixafat i és qüestió de no parlar gaire ni fer-lo parlar massa. Gràcies a Déu va millorant i esperem que segueixi així. Quan acabo la missa, saludo en Fèlix: “Que fas Fèlix? Pelo pèsols. Pèsols peles, Fèlix? Si, pèsols pelo. Doncs, pela, pela pèsols, Fèlix”. Oficio les exèquies de la Mercè: la família és prou coneguda i l’església s’omple. Quan acabem visito una persona malalta i faig una ronda pel poble. Al migdia, a l’arxiu, amb la Conxa i en Pere, parlem del dossier o publicació de comiat dels carmelites. Es prepara un reportatge per la TV de la Costa Brava parlant dels carmelites. Ahir, a Comarques, en van parlar a TV3. En Lluís em qualifica a uns de “caralls a la vela” i me n’ha d’explicar el significat. Es veu que perdura el rumor de que me’n vaig de Palafrugell, com ha passat altres vegades. Ho deuen saber millor que jo mateix. Al vespre sembla que es comença més tard a fer petar petards i que no se n’escolten tants. Mellor.
dimecres, 22 / juny / 2011
Ha mort la Mercè, mare de la saga Bofill Miquel. La dalla de la mort a voltes sega ràpidament i a voltes de mica en mica, sempre dolorosament i sense contemplacions. La Mercè ha estat catequista uns anys a la nostra parròquia. Quan, poc abans de Nadal em comunicà que l’intervenien, en vaig adonar que algú més hauria d’assumir la seva feina. El dia de Rams, a la missa de la mainada, va ser el darrer dia que la vaig veure a l’església. Ben segur que el Senyor l’haurà fet entrar amb Ell a la ciutat santa, la Nova Jerusalem. La M. Montserrat Truyols m’informa de la mort de la seva mare, la Maria Massoni Romà, professora emèrita de la Universitat de Oviedo. El seu marit, en Jaume Truyols, també n’ha estat professor, i fins fa un parell d’estius, venien a missa cada dia. http://es.wikipedia.org/wiki/Jaime_Truyols_Santonja . La filla els ha succeït com a professora de paleontologia. Dino amb els de casa. La Collell comenta el viatge que fan plegats cap el Quebec i com els mini nebots, en Patllari i en Ferriol, estan entusiasmats per poder anar a veure balenes. Ben bé que la família som descendents d’en Noé: l’un aficionat a les gallines i oques, l’altre als ànecs, l’altre a les guilles i senglars, l’altre a les tortugues, l’altre als gats... en fi, tutti quanti. També parlem d’en Bojan Krkic, dels petards, de la família, de la campanya interessada de l’OCU contra les llets envasades a Catalunya... (per anar contra Catalunya, tot és lícit, sobretot si venen de l’entorn de LA CENTRAL LECHERA). Retorno per l’autovia renovada i inaugurada avui. El primer tram, de Girona a Llagostera, va molt dens de trànsit. De fet, encara no és l’autovia i, a més, als xaves no hi passen. A la missa vespertina, fem memòria de la mare, en l’aniversari de la seva mort. A el Canigó un llamp ha mort un excursionista que era allà. Als meus nebots, que eren per allà a prop per tot el tema de la Flama del Canigó, no els ha passat res. Miro una estona la pel•lícula de LA TRINCA: UNA BIOGRAFIA NO AUTORITZADA. És una pocasoltada musical entretinguda.
dimarts, 21 / juny / 2011
És l’aniversari de la mort de la mare. Llegeixo les notes que vaig escriure aquell dia. Tot queda tan lluny. La recordo especialment a la missa del matí, a l’asil. També faig una telefonada per saludar cada germà i germana. A mig matí em reuneixo amb en Pere i la seva filla Nuri per preparar el dossier d’homenatge dels carmelites. Ell està preparant material per fer un llibre i per una tessi. Quan acabem la reunió vaig cap a Barcelona per visitar Mn. Pere a la clínica del Pilar. Encara el tenen a atenció intensiva. Quan surto vaig a dinar a un restaurant del carrer Madrazo. Acabat de dinar pujo pel carrer Aribau fins el institut Menéndez Pelayo, on vaig cursar-hi el COU. I faig el camí de retorn, tot xino-xano i ho aprofito per pujar a Els Àngels on, a l’església, m’hi estic una estona pregant al costat de la imatge de la Mare de Déu: “Dels àngels, Mare i Regina, a tot mal deu-nos remei: vós que teniu milers d’àngels posats al vostre servei”. Baixant de Els Àngels, em trobo amb l’estiu.
dilluns, 20 / juny / 2011
Tinc el matí tranquil i passo una bona estona escanejant fotografies dels carmelites. Ara ja gairebé es pot refer gràficament la vida del convent: recordatoris de la inauguració de l’església, fotografies de la nova església inaugurada el 21•11•26 i del cor que hi cantà, els estudiants entorn de la imatge de santa Teresa de Lisieux en ocasió de la seva canonització (1925)... fins i tot una fotografia, amb el cap obert, del provincial (beat Romualdo) que obrí el convent, la benedicció de la nova campana (1954), de les processons del Nen Jesús de Praga, de la M. de D. del Carme, de Corpus, de trobades de joves... El convent no ha estat una realitat al marge de Palafrugell. A la tarda oficio les exèquies de l’Enric (en Joan Xicoira, a l’orgue, li interpreta els cuplets de Els Pastorets) i d’en Joan (que, pel Corpus sempre portava cistellats de genesta). A totes dues exèquies hi havia força gent. Algun polític, davant l’empenta dels indignats, diu que “en prenem nota”. Però no crec que n’hi hagi prou. Segurament cal fer alguna cosa, i aviat.
El Diari de Girona anuncia que el bisbat anuncia que s’oficialitzen les celebracions dominicals en absència de prevere. Entre els comentaris que llegeixo destaco el d’en Narcís-Jordi Aragó EL PAPA EQUIVOCAT evocant la polèmica estàtua a tocar de la Stazione Termini; l’Antoni Puigvert, al seu comentari EL MALESTAR, on afirma que “si les ideologies extremes, a la dreta i a l’esquerra, s’apoderen de les crisis, la tragèdia als carrers està assegurada”. Que vigilin doncs els polítics professionals.
diumenge, 19 / juny / 2011
Per la veu conec en Jordi Castañer que entra de setmaner a Montserrat. Surto ràpid de l’asil per oficiar les exèquies d’en Francesc, que havia treballat a l’Ajuntament cobrant a les verdulaires i les parades de plaça i també a la recepció. El seu fill,en Sergi, va ser un dels primers nois que va fer-me d’escolà aquí, a Palafrugell. Quan acabo les exèquies se m’informa que, anit, d’urgències, van intervenir de nou Mn. Pere ja que dedueixo se li formava una mena de pericarditis. Sembla que pinten bastos. Començo la missa de les 10 alterat però de mica en mica em vaig centrant. Després de la missa de les 10 em venen a trobar en Pere Colomer, que està recollint informació per elaborar una bona història dels carmelites, i, coincidència, la Fina Manich em porta més material per copiar i escanejar. Que en sortiran de coses! M’assabento de la mort d’en Javier Villar, un advocat madrileny que vivia dintre la vila, entre la impremta Sala i a Can Joan de l’Arc. A la missa del migdia hi fem memòria de la mare que morí ara farà l’any. Hi participen els meus germans (la M. Pilar no pot ser-hi ja que te el marit malalt), la meva cunyada Conxita (la Carme es troba malament), les meves ties Maria (germana de la mare) i Lola (cunyada de la mare i padrina meva), la Maria Torroella de Vall-llobrega (cosina germana de la mare) i la seva jove, els meus cosins Josep M. (amb la seva muller), Lluís (amb la seva muller Isabel) i Enriqueta. La M. Àngels i la Concepció em porten el llibre d’en Joan Olivas i en Miquel Torrent EL TEATRE A BANYOLES. DELS INICIS FINS AL 2005 i que es presentà aquest abril. Els indignats es fan sentir de nou i guanyen crèdit. Ara ho fan com cal i queda clar el que diuen: NO ÉS UNA CRISI, ÉS UNA ESTAFA. Alguna cosa està passant. Els polítics no s’hi poden posar d’esquenes i hauran de començar a pensar si fan algun gest. Acabo la novel•la de l’Eloi Vila L’ANY DEL SENYOR. L’argument, situat entre Ripoll i Còrdova al s. X, està bé i s’hi aprenen coses. Però hi manca un xic més de qualitat literària.
dissabte, 18 / juny / 2011
L’aire és d’estiu ja de bon matí. La superiora de l’asil m’informa que han ingressat de nou a atenció intensiva Mn. Pere: es veu que se li detecta alguna infecció. Déu faci que es resolgui aviat. Visito una persona malalta i li administro la santa unció i l’eucaristia: que el Senyor sigui a prop teu per protegir-te, per acompanyar-te. Continuo escanejant fotografies relacionades amb els carmelites. Al vespre en Miquel de nou m’acompanya a celebrar la missa a Palamós. A l’església hi detecto algun palafrugellenc i alguna persona que alguna vegada ve a missa a Palafrugell. Algú em comenta algun comentari graciós i sorprenent que els va fer en Joan a la missa de diumenge passat. Quan arribo a Sant Martí, hi esperen els 14 nois i noies que celebren la comunió solemne. Deo gratias! La celebració és senzilla i emotiva. Aquests nois i noies són el futur de la nostra església. Tenen unes bones arrels a les seves famílies. Alguns fan d’escolà gairebé cada diumenge, altres acostumen a participar a les misses dominicals amb les seves famílies... i són mainada amb personalitat, que se’n surten bé dels estudis... Que Déu hi faci més que nosaltres.
He rebut el dvd LA PASSIÓ DE BANYOLES editat pel Cercle de Catòlics de Banyoles a partir de la representació del 17•04•11, i que m’ha enviat en Xevi Baus. També he rebut la Revista del Baix Empordà dedicada a les COBLES, MÚSICS I ORQUESTRES.
Cap a quarts de dues de la matinada s’ha anat ofegant el so dels petards i he agafat tranquil el son fins poc abans de les sis, quan m’he llevat. Al migdia, amb l’Anton de Calella i en Pere de Begur, anem cap a Palamós a celebrar-hi sant Joan. Abans de començar la missa ens ve a saludar la Teresa Ferrés i la felicito per haver estat elegida de nou alcaldessa. A la celebració hi canta la Coral El Progrés. Com ja es notà l’any passat, hi ha un xic menys de gent. A la sortida saludo el mestre Josep Viader (93a) i la seva filla Anna Maria. Es recorda bé de la mare que havia conegut a Els Àngels. A la celebració, a més de l’Enric i en Salvador, hi ha l’Ernest, en Josep, en Pep, en Jordi, en Joan, l’Anton, en Pere i jo. L’Enric fa una prèdica elaborada que, a més de les referències bíbliques i antropològiques, en conté de Els Gossos (Pareu el món que aquí jo baixo...), de Martin Luther King, els indignats, Caritas... Molt bé! A taula, com cada any en aquest dinar, surten les travesses de trasllats de capellans: en Quim Lleal a Cervià; en Sebastià Aupí a Sant Julià de Ramis; en Salvador Gras també rector de Palafolls... I si en Jordi Pou deixa Sant Julià, on anirà? També surt el possible i probable trasllat d’en Felip Hereu. I a Anglès, qui hi anirà? També serà rector de Bescanó? I si en Felip marxa de Pineda, qui hi aniria? I a on aniria, en Felip? És clar, a la travessa també m’hi posen a mi. Renoi! Entre els uns i els altres, al final em faran creure que és cert. A mig dinar, ens telefona en Pere Artigas: tots ens en alegrem i li fem arribar la nostra salutació. Al vespre hi ha la missa gitana i, tot seguit, la celebració en absència de prevere.
PAREU EL MÓN – Els Gossos
Un llarg camí, no hi ha drecera,
no es fa tan llarg si algú t'espera,
un altre cop la mateixa pedra
i les sensació de donar voltes a un cercle.
Agafa'm, agafa'm la mà
vull tornar-ho a provar
vull fer mal a "l'aprés"
o després de la nit saltem
No et puc prometre res si vens amb mi
només que no et deixaré a mig camí
ens esforcem per fer del viatge un laberint
crec que aquest món, no està fet per a mi.
Pareu el món, que aquí jo baixo
pareu el món, que jo ja passo
Pareu el món, que aquí jo baixo
que pari el món, que pari el món...
Pareu el món, que pari el món ...
Pareu el món, que aquí jo baixo
Pareu el món que jo ja passo,
que pari el món.
Pareu el món, que aquí jo baixo
que pari el joc, que pari el joc.
dijous, 23 / juny / 2011
A tots els bisbats, Caritas fa seves moltes de les demandes dels indignats. Quan pujo a l’asil, telefono Mn. Pere Artigas, que ja és a la seva habitació. Primer parlo amb la Lourdes, la cunyada, i tot seguit amb ell mateix. Està aixafat i és qüestió de no parlar gaire ni fer-lo parlar massa. Gràcies a Déu va millorant i esperem que segueixi així. Quan acabo la missa, saludo en Fèlix: “Que fas Fèlix? Pelo pèsols. Pèsols peles, Fèlix? Si, pèsols pelo. Doncs, pela, pela pèsols, Fèlix”. Oficio les exèquies de la Mercè: la família és prou coneguda i l’església s’omple. Quan acabem visito una persona malalta i faig una ronda pel poble. Al migdia, a l’arxiu, amb la Conxa i en Pere, parlem del dossier o publicació de comiat dels carmelites. Es prepara un reportatge per la TV de la Costa Brava parlant dels carmelites. Ahir, a Comarques, en van parlar a TV3. En Lluís em qualifica a uns de “caralls a la vela” i me n’ha d’explicar el significat. Es veu que perdura el rumor de que me’n vaig de Palafrugell, com ha passat altres vegades. Ho deuen saber millor que jo mateix. Al vespre sembla que es comença més tard a fer petar petards i que no se n’escolten tants. Mellor.
dimecres, 22 / juny / 2011
Ha mort la Mercè, mare de la saga Bofill Miquel. La dalla de la mort a voltes sega ràpidament i a voltes de mica en mica, sempre dolorosament i sense contemplacions. La Mercè ha estat catequista uns anys a la nostra parròquia. Quan, poc abans de Nadal em comunicà que l’intervenien, en vaig adonar que algú més hauria d’assumir la seva feina. El dia de Rams, a la missa de la mainada, va ser el darrer dia que la vaig veure a l’església. Ben segur que el Senyor l’haurà fet entrar amb Ell a la ciutat santa, la Nova Jerusalem. La M. Montserrat Truyols m’informa de la mort de la seva mare, la Maria Massoni Romà, professora emèrita de la Universitat de Oviedo. El seu marit, en Jaume Truyols, també n’ha estat professor, i fins fa un parell d’estius, venien a missa cada dia. http://es.wikipedia.org/wiki/Jaime_Truyols_Santonja . La filla els ha succeït com a professora de paleontologia. Dino amb els de casa. La Collell comenta el viatge que fan plegats cap el Quebec i com els mini nebots, en Patllari i en Ferriol, estan entusiasmats per poder anar a veure balenes. Ben bé que la família som descendents d’en Noé: l’un aficionat a les gallines i oques, l’altre als ànecs, l’altre a les guilles i senglars, l’altre a les tortugues, l’altre als gats... en fi, tutti quanti. També parlem d’en Bojan Krkic, dels petards, de la família, de la campanya interessada de l’OCU contra les llets envasades a Catalunya... (per anar contra Catalunya, tot és lícit, sobretot si venen de l’entorn de LA CENTRAL LECHERA). Retorno per l’autovia renovada i inaugurada avui. El primer tram, de Girona a Llagostera, va molt dens de trànsit. De fet, encara no és l’autovia i, a més, als xaves no hi passen. A la missa vespertina, fem memòria de la mare, en l’aniversari de la seva mort. A el Canigó un llamp ha mort un excursionista que era allà. Als meus nebots, que eren per allà a prop per tot el tema de la Flama del Canigó, no els ha passat res. Miro una estona la pel•lícula de LA TRINCA: UNA BIOGRAFIA NO AUTORITZADA. És una pocasoltada musical entretinguda.
dimarts, 21 / juny / 2011
És l’aniversari de la mort de la mare. Llegeixo les notes que vaig escriure aquell dia. Tot queda tan lluny. La recordo especialment a la missa del matí, a l’asil. També faig una telefonada per saludar cada germà i germana. A mig matí em reuneixo amb en Pere i la seva filla Nuri per preparar el dossier d’homenatge dels carmelites. Ell està preparant material per fer un llibre i per una tessi. Quan acabem la reunió vaig cap a Barcelona per visitar Mn. Pere a la clínica del Pilar. Encara el tenen a atenció intensiva. Quan surto vaig a dinar a un restaurant del carrer Madrazo. Acabat de dinar pujo pel carrer Aribau fins el institut Menéndez Pelayo, on vaig cursar-hi el COU. I faig el camí de retorn, tot xino-xano i ho aprofito per pujar a Els Àngels on, a l’església, m’hi estic una estona pregant al costat de la imatge de la Mare de Déu: “Dels àngels, Mare i Regina, a tot mal deu-nos remei: vós que teniu milers d’àngels posats al vostre servei”. Baixant de Els Àngels, em trobo amb l’estiu.
dilluns, 20 / juny / 2011
Tinc el matí tranquil i passo una bona estona escanejant fotografies dels carmelites. Ara ja gairebé es pot refer gràficament la vida del convent: recordatoris de la inauguració de l’església, fotografies de la nova església inaugurada el 21•11•26 i del cor que hi cantà, els estudiants entorn de la imatge de santa Teresa de Lisieux en ocasió de la seva canonització (1925)... fins i tot una fotografia, amb el cap obert, del provincial (beat Romualdo) que obrí el convent, la benedicció de la nova campana (1954), de les processons del Nen Jesús de Praga, de la M. de D. del Carme, de Corpus, de trobades de joves... El convent no ha estat una realitat al marge de Palafrugell. A la tarda oficio les exèquies de l’Enric (en Joan Xicoira, a l’orgue, li interpreta els cuplets de Els Pastorets) i d’en Joan (que, pel Corpus sempre portava cistellats de genesta). A totes dues exèquies hi havia força gent. Algun polític, davant l’empenta dels indignats, diu que “en prenem nota”. Però no crec que n’hi hagi prou. Segurament cal fer alguna cosa, i aviat.
El Diari de Girona anuncia que el bisbat anuncia que s’oficialitzen les celebracions dominicals en absència de prevere. Entre els comentaris que llegeixo destaco el d’en Narcís-Jordi Aragó EL PAPA EQUIVOCAT evocant la polèmica estàtua a tocar de la Stazione Termini; l’Antoni Puigvert, al seu comentari EL MALESTAR, on afirma que “si les ideologies extremes, a la dreta i a l’esquerra, s’apoderen de les crisis, la tragèdia als carrers està assegurada”. Que vigilin doncs els polítics professionals.
diumenge, 19 / juny / 2011
Per la veu conec en Jordi Castañer que entra de setmaner a Montserrat. Surto ràpid de l’asil per oficiar les exèquies d’en Francesc, que havia treballat a l’Ajuntament cobrant a les verdulaires i les parades de plaça i també a la recepció. El seu fill,en Sergi, va ser un dels primers nois que va fer-me d’escolà aquí, a Palafrugell. Quan acabo les exèquies se m’informa que, anit, d’urgències, van intervenir de nou Mn. Pere ja que dedueixo se li formava una mena de pericarditis. Sembla que pinten bastos. Començo la missa de les 10 alterat però de mica en mica em vaig centrant. Després de la missa de les 10 em venen a trobar en Pere Colomer, que està recollint informació per elaborar una bona història dels carmelites, i, coincidència, la Fina Manich em porta més material per copiar i escanejar. Que en sortiran de coses! M’assabento de la mort d’en Javier Villar, un advocat madrileny que vivia dintre la vila, entre la impremta Sala i a Can Joan de l’Arc. A la missa del migdia hi fem memòria de la mare que morí ara farà l’any. Hi participen els meus germans (la M. Pilar no pot ser-hi ja que te el marit malalt), la meva cunyada Conxita (la Carme es troba malament), les meves ties Maria (germana de la mare) i Lola (cunyada de la mare i padrina meva), la Maria Torroella de Vall-llobrega (cosina germana de la mare) i la seva jove, els meus cosins Josep M. (amb la seva muller), Lluís (amb la seva muller Isabel) i Enriqueta. La M. Àngels i la Concepció em porten el llibre d’en Joan Olivas i en Miquel Torrent EL TEATRE A BANYOLES. DELS INICIS FINS AL 2005 i que es presentà aquest abril. Els indignats es fan sentir de nou i guanyen crèdit. Ara ho fan com cal i queda clar el que diuen: NO ÉS UNA CRISI, ÉS UNA ESTAFA. Alguna cosa està passant. Els polítics no s’hi poden posar d’esquenes i hauran de començar a pensar si fan algun gest. Acabo la novel•la de l’Eloi Vila L’ANY DEL SENYOR. L’argument, situat entre Ripoll i Còrdova al s. X, està bé i s’hi aprenen coses. Però hi manca un xic més de qualitat literària.
dissabte, 18 / juny / 2011
L’aire és d’estiu ja de bon matí. La superiora de l’asil m’informa que han ingressat de nou a atenció intensiva Mn. Pere: es veu que se li detecta alguna infecció. Déu faci que es resolgui aviat. Visito una persona malalta i li administro la santa unció i l’eucaristia: que el Senyor sigui a prop teu per protegir-te, per acompanyar-te. Continuo escanejant fotografies relacionades amb els carmelites. Al vespre en Miquel de nou m’acompanya a celebrar la missa a Palamós. A l’església hi detecto algun palafrugellenc i alguna persona que alguna vegada ve a missa a Palafrugell. Algú em comenta algun comentari graciós i sorprenent que els va fer en Joan a la missa de diumenge passat. Quan arribo a Sant Martí, hi esperen els 14 nois i noies que celebren la comunió solemne. Deo gratias! La celebració és senzilla i emotiva. Aquests nois i noies són el futur de la nostra església. Tenen unes bones arrels a les seves famílies. Alguns fan d’escolà gairebé cada diumenge, altres acostumen a participar a les misses dominicals amb les seves famílies... i són mainada amb personalitat, que se’n surten bé dels estudis... Que Déu hi faci més que nosaltres.
He rebut el dvd LA PASSIÓ DE BANYOLES editat pel Cercle de Catòlics de Banyoles a partir de la representació del 17•04•11, i que m’ha enviat en Xevi Baus. També he rebut la Revista del Baix Empordà dedicada a les COBLES, MÚSICS I ORQUESTRES.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada