dissabte, 2 de juliol de 2011

De prop o de lluny, Corpus pel juny.


dijous, 30 / juny / 2011

Després de les emocions d’ahir, he passat mala nit, com cada vegada que he tingut una entrevista per anar-me concretant i empassant, coll avall, aquesta decisió. Sortint de la missa a l’asil, sor Margalida elogia sor Sublima: “Ho sap fer tot i no s’espanta per res: si s’ha de cantar en català, canta en català, i si s’ha de cantar en castellà, canta en castellà”. Telefono en Pere. Em diu que va rebre més de 80 telefonades per felicitar-lo. Si Déu plau, dilluns es traslladarà a Palafrugell. Liquido la declaració de la renda: i la paga doble de l’estiu, a can Pistraus. Faig alguna altra gestió pel poble. Fins ara, gairebé cada dia trobava algú que em preguntava si era cert que me n’anava, i jo ho havia de negar. Avui, ningú m’ho ha preguntat. Els qui em vulguin anar “seguint” s’hauran d’acostumar a entrar al meu bloc http://diari-del-capella.blogspot.com/  . Per la Mare de Déu d’Agost, segurament deixaré de penjar el DIARI DEL RECTOR al web de la parròquia. Recomençar té els seus inconvenients, però també deu tenir algun avantatge. He estat 17anys a Palafrugell i ja deia que cada vegada tenia més proper el meu trasllat.

dimecres, 29 / juny / 2011

Cap a les 8 em telefona en Pere Artigas: es troba bé, l’han traslladat d’habitació, confia que a l’entorn del cap de setmana li donin l’alta. I és clar, felicitats. Vaig a Morena a oficiar unes exèquies. Fins que sóc allà no m’assabento que la persona difunta és una noia jove (21 anys) que ha mort després d’una malaltia congènita que ja es sabia que acabaria amb la mort. La sala de cerimònies s’omple de gom a gom sobretot de gent jove: era una noia que, malgrat la seva malaltia, s’havia fet estimar. No se massa què dir-hi tot intentant obrir els cors al fil d’Ariana per anar escapant de la gola fosca de la mort per obrir-se cap a la pau i a l’esperança que ens ofereix Jesucrist: “Veniu a mi tots els que esteu cansats i afeixugats i jo us faré reposar”. Els pares m’agraeixen les paraules. Vaig comunicant la meva partida de Palafrugell als col•laboradors més propers, als de casa i, al vespre, al Consell Parroquial. Me dóna la impressió que tothom hi fa cares llargues, però no les miro massa per no deixar-me portar per l’emoció. Deixo clares dues coses: ni jo he demanat anar-me’n de Palafrugell ni me’n vaig a gust. Però també cal deixar clar que qui té el cul llogat, no seu quan vol. A casa, l’Aniol, tot cantant i xiulant, ja sap recitar el parenostre. I el dimoni, que estossegui. A veure si l’avi s’espavila-la que hi ha més néts.

dimarts, 28 / juny / 2011

Un grup de palafrugellencs participa a la peregrinació diocesana a Lourdes. El matí és tranquil i faig diverses gestions relacionades amb la família. També passo pel mercat a proveir pel dinar: unes verdures i una mica de carn, tot a la planxa.

Durant el dia vaig cantussejant la Coral de J. S. Bach:

Senyor, servents inútils som.
Arreu escampem divisió;
Hem falsejat el vostre nom,
Hem malversat la partió.
Oh Déu d’amor, tingueu pietat,
Deslliureu-me del meu pecat;
Concediu-me resurrecció.

Aquesta lletra conté un regust pessimista i luterà. Prefereixo la versió més sòbria i més positiva de l’Evangeli: «Quan haureu fet tot el que se us ha manat, digueu: Som servents inútils” (Lc 17, 10). No sé si he fet tot el que el Senyor m’ha manat, però si que és cert que m’hi he esforçat.

dilluns, 27 / juny / 2011

Se’m comenta que la processó de Corpus anà bé. De fet, hi havia menys gent mirant però la participació es notava més sentida. La col•lecta d’aliments va ser més fluixa que l’any passat. A mig matí el Vicari General m’autoritza que anunciï a Palafrugell que em traslladen de parròquia i parlem un xic del calendari del trasllat. No sé pas com m’hi posaré. I em costarà prou! Oficio les exèquies d’en Joan Jofra. A l’homilia situo la seva mort en el marc de la peregrinació diocesana cap a Lourdes a la que hi ha participat tantes vegades i que surt demà. La Marta Quer m’ha deixat tres fotografies excel•lents de grups d’alumnes i religiosos carmelites de l’any 20. També n’hi ha una, segurament de poc abans del 1920, amb un grup de 47 alumnes amb el seu mestre Baldomer Colomer Ros. I tots estan quiets. Aneu a saber qui són! Seria mainada nascuda cap el 1910. Potser en Cofan podria reconèixer algú. A l’arxiu, em reuneixo amb en Pere Colomer per treballar el dossier del comiat. Sortint m’arribo fins l’oficina de correus. Des del Quebec, rebo un missatge de salutació de la Collell i els seus homes. Es veu que, amb la caravana, la mainada s’ho passa bomba. Al vespre, fent zapping, veig una estona l’entrevista que, a TV Costa Brava fan a en Ferran Planella parlant de les seves pintures. Renoi, quina anomenada que agafa.

diumenge, 26 / juny / 2011

A la missa de l’Asil solemnitzem la celebració del Corpus distribuint la comunió amb el Pa i el Vi de l’Eucaristia. Entre tots, hi ha una quarantena d’assistents i es pot fer fàcilment. A la missa de les 10, l’església de Sant Martí s’omple de participants. Segurament hi ajuda la presència de les famílies de la colla de difunts que hi recordem. Quedarem sense ningú! De moment, han mort persones ben significatives de la vida del poble. A la missa del migdia hi participa poca gent: la mainada, els familiars i les catequistes vindran a la missa vespertina. Sortint de l’església em telefona Mn. Pere: el noto molt bé. Vaig a dinar a l’Hotel Sant Roc de Calella. M’hi ha convidat Mn. Anton que, celebrant la festa major, ha vingut el Sr. Bisbe per la missa del migdia. Des del lloc on ens situem, estem de ple en el balcó des d’on s’albira tota la cala de Calella. L’aigua és transparent i la gent en gaudeix del tot banyant-se o barquejant. El Sr. Bisbe repeteix una i altra vegada: quina vista tan esplèndida. A la tarda s’ha confeccionat la catifa de flors que ha dissenyat la Mercè Lluís. Hi ha verd i flors suficients per fer dues catifes però manquen mans per distribuir-ho. El que més molesta es trobar gent que vagi dient: que maco que es faci això! Però no mouen ni un dit per ajudar. El Dr. Josep Urbieta em manifesta optimisme en relació a la situació de Mn. Pere. L’església s’ha omplert per la missa vespertina. Gairebé hi ha participat tota la colla de mainada de catequesi, tant els que han fet la comunió com els que la faran l’any vinent. La processó, com cada any, ha anat bé: amb molt d’entusiasme i il•lusió però amb poca organització i disciplina. Deu ser un icona del nostre temps. Hi ha fet d’escolà en Marc, la Lídia, en Damià i en Luís, que a mitja missa ha vingut malament. Ha estat la meva darrera processó de Corpus a Palafrugell i, ja fa temps que vaig enumerant: el darrer Nadal que visc a Palafrugell, el darrer Pessebre vivent, la darrera Setmana Santa... Un dia o altre havia de ser veritat. Ja ho diu la Margarita, la flor de la Parròquia: “estic carregat de cames d’aranyes”.

dissabte, 25 / juny / 2011

Com cada matí, celebro la missa a l’asil, tal com vaig fent des de fa gairebé un mes. Els dissabtes hi participen alguns barcelonins i, els diumenges, més aviat gent del poble. Entre tots, a la celebració hi havia una trentena de persones. A migdia oficio els bateigs d’en Marçal, l’Armand i en Francesc Xavier: uns noms ben bonics. Poc abans de començar els baptismes, em comuniquen la mort d’en Joan Jofra, en Licus. L’havia conegut quan jo estava al seminari i anava a la peregrinació diocesana a Lourdes, precisament aquests dies de final de juny. Diuen que els que són devots de la Mare de Déu, ella se’ls emporta al cel un dissabte Dino a la rectoria: una amanida de pasta i uns peus de porc. Me’ls ha guisat la Luisa i són ben bons (sobretot perquè no tenen salsa), però piquen com un dimoni i el clatell em queda amarat de suor. A la tarda preparo el web, que també porta la seva estona.. A la missa anticipada s’hi veu més gent: el cap de setmana llarg i l’estiu es fan notar. Al presbiteri hi col•loquem tota l’ornamentació pròpia del Corpus: creu major de plata, cirials, frontal d’en Serra i Avellí (que el regalà per lluir-lo aquest dia), els pendons... Hi fan d’escolans la Paula, en Jose, la Maria Mei i la Marta. Venen a saludar-me els Garcia Duran (la poca gent que conec d’Olesa són especialment afables). Quan sóc a la rectoria, l’Annita em comunica que, al mas vell d’en Caixa d’Ermedàs, els ha nascut un poltre que l’anomenaran Williams, ja que el costum de la casa és posar el nom del sant del dia als poltres que els neixen. Llarga vida a en William, príncep d’Ermedàs.

2 comentaris:

  1. Veig que sóc de les primeres en fer-te un comentari al blog. A partir d'ara es veu que haurem de seguir les teves passes a través d'ell i no de la pàgina de la parròquia de Sant Martí de Palafrugell.
    No deixis d'escriure, m'omple veure que els capellans, "alguns", no sou tant diferents de la resta dels mortals i això em fa creure que estem més a prop del que pensem.
    Salutacions

    ResponSuprimeix
  2. Felicitats pel blogger que has obert. Almenys ara fa de més bon llegir.

    ResponSuprimeix