Tot és pau vora teu, i s’ou la cogullada,
entre els cirerers blancs, el dematí cantar. Sant Miquel de Cuixà, romànic campanar,
ornament singular de la vall eixamplada,
guardià dels conreus, amic dels llauradors
que vas eternitzant una antiga pregària
al dematí, llavors retalla ton alçària
endaurat campanar les esquerpes blavors.
Més, ja en aquesta vall, santedat ermitana,
ho escampes al so d’or d’una abacial campana.
T’arriben des de lluny esquelles d’escamots.
Un velari de boira baixa de les muntanyes
i en ton cim ventejat com gàrgoles estranyes,
els aguts esparvers aferren els unglots.
Josep Sebastià Pons - Del bon pedrís 1919
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada