dissabte, 9 de juliol del 2011

L'ungüent del juliol, mata els panellons

divendres, 1 / juliol / 2011

Hem girat el mes. La sortida del sol s’ha endarrerit 5 minuts i s’ha encallat el moment de la seva posta. A l’asil hi ha una religiosa nova, sor Vicenta, que prové de l’asil d’Arenys de Mar, ja que les germanetes han deixat d’atendre aquella residència. A la superiora i a la comunitat, els comunico que marxo de Palafrugell. M’arriba l’autorització de l’Ajuntament per celebrar la Processó del Corpus. Ja està dit, ja està fet. Pel carrer vaig cofat amb el barret de palla i passo per l’ombra. Un conegut em diu: “Ja veig que no t’agrada el sol”. Li contesto que, al sol, la m.... s’asseca. I ell hi afegeix: “I els bombons, també”. És més positiu, és clar, i no tan escatològic. La M. Pilar em telefona des de Lourdes per saludar-me i preguntar si es cert el rumor que corre entre els romeus del santuari que donen per cert que me’n vaig de Palafrugell. Li confirmo la certesa del rumor i li dic que també ho pot preguntar al bisbe que és allà, sobretot per saber on vaig. Al convent, tot dinant, ho comento als companys: l’Anton, en Joan i l’Enric. L’Enric diu que li’n ha anat la gana de cop. També precisem un xic més: terminus ad quem, successor... Però val més que no diguem res que després tot se sap. He anat comunicant la meva partida als col•laboradors més propers i amics: Paco (el sagristà), Amèlia Sánchez, Montse i Marià Júdez, Joan Xicoira, Tano i Blandinne, Carme, Margarita... També a en Juli (l’alcalde), l’Albert (tinent d’alcalde) que he trobat pel carrer. Tots reaccionen amb mala cara com si de cop s’enfadessin amb mi. A la missa vespertina ho comunico a les feligreses que hi participen i els dic que aquesta és la darrera festa del Sagrat Cor que celebro aquí com a rector. I ja hi som: llàgrimes, exclamacions, missatges... I que si autocars, que si cartes... Calma, senyores i senyors, que el món no s’acaba! Els recordo que també hi haurà que respirarà satisfet. Ja m’ho retreia aquella fa uns dies: “I quin mal hem fet a Palafrugell perquè ens hagi tocat aquest rector?” Amb en Joan, la Lluïsa i l’Elisabet anem al Fraternal a fer un toc: a les penes, gots de vi.

dissabte, 2 / juliol / 2011


Quan acabem la missa a l’asil, amb la superiora parlem de com organitzar una petita celebració amb Mn. Pere, en ocasió del 50 aniversari de seva ordenació que s’escau el 9 de juliol. Al mercat em trobo amb la Carme Fenoll, la bibliotecària. La felicito i l’encoratjo per la seva elecció com a presidenta de la FAPAC de Girona, i li comunico que me’n vaig de Palafrugell. Em diu si ho faig lliurement. Li dic que no és una opció meva ni agradable, però tampoc forçada. Difícil d’explicar i de comprendre, em diu, i més aviat s’ensuma dedocràcia. Pel carrer ho comunico a l’Enric i li dic que demani a la Remei que m’encomani a la seva patrona. Passo el dia tranquil per la rectoria tot feinejant. A la missa vespertina comunico als feligresos assistents que el setembre deixo Palafrugell. També ho aprofito per dir que ara ja dormirà tranquil•la la senyora que em va etzibar “quin mal hem fet en aquest poble per tenir un rector com vostè?” Les reaccions ja se m’escapen. Miro una estona les havaneres.

diumenge, 3 / juliol / 2011

Després de la missa a l’asil, la Mercè i la Conxita, em parlen de la peregrinació a Lourdes i em donen un cd amb música religiosa que els ha donat la M. Pilar per mi. A les misses del matí també comunico la meva partida. A la missa de les 10m felicito el “CARTERO MAYOR DEL REINO DE ESPAÑA” que podrà dormir satisfet després d’anys d’enviar missatges difamatoris a tord i a dret bescantant el “CURITA DE MI PUEBLO”. I encara deu pensar que és gràcies a aquestes cartes que me’n vaig. Recullo alguna expressió que se’m manifesta: val més boig conegut que savi per conèixer; semblem les ploraneres del carrer de l’amargura; on hi ha patró, no mana mariner; en aquest món, uns manen i altres menen; per manar i governar, totes les lleis s’han de trencar; el patró, mana que mana, el timoner, roda que roda i el pobre mariner, tota la feina ha de fer; per manar una barca com Déu mana, no n’hi ha prou d’ haver nascut a la drassana... Algunes tenen un clar regust mariner, però no totes són tan poètiques i algunes, me les callo. La Lluïsa m’ho diu tot en un poema que em dedica. Batejo uns bessons, en Marc i l’Aleix, ben escotorits. Un dels padrins és un noi d’uns 16 anys que respon amb decisió a totes les preguntes del ritual i que recita ben clarament el parenostre i l’avemaria. Quan acabem, el felicito. A la tarda faig una bona caminada fent la llançadora per alguns carrers. Feia dies que no ho podia fer. I abans de la missa em recloc a l’església esperant el moment de la missa: IN MANUS TUAS... A les notícies de TV1 parlen de la partida dels carmelites de Palafrugell.

Poema que m’ha escrit i dedicat la Lluïsa Juriol:

A MOSSÈN MARTIRIÀ
Palafrugell, 01•07•11

Portant la nau sempre a tota vela,
Amb gran encert i el cor ben ardit,
Bon timoner de gran caravel•la
Malgrat esculls, mai fonedís.

En mar de fons, no en defugia
I si es girava mig temporal,
Dolçament prenia nova embranzida
La mar s’allisava al seu compàs.

Nau emblemàtica, la nostra església,
Brau timoner que solcava el mar;
Ara s’esmuny en una altra esfera...
Fa el que li mana la potestat.

La tripulació ara resta trista
Ha perdut la joia de navegar;
¿i quin nou timoner seguirà la pista
O agafarà el rem que li han marcat?

La nau segueix en la dolça espera
Copsant el temps que sigui en retard;
Fruint-ne junts mentrestant no ens deixa...
El volíem sempre, fins l’eternitat.

dilluns, 4 / juliol / 2011

Cap a tres quarts de sis fa un ruixadot però no arriba a caure mig litre. Mn. Jesús Franco és a l’asil i celebra la missa del matí: me l’estalviaré però també la trobaré a faltar. Al Casal hi ha les activitats d’estiu per la mainada: n’hi participen una quarantena. Van començar divendres. La mainada de Caritas en diuen bé. En Pere Artigas deixa la clínica del Pilar i ve a fer la convalescència a l’asil on hi arriba per dinar. Olegario Gonzalez de Cardedal, un dels teòlegs maleïts pel clericalisme de la dreta més cavernícola, va rebre el recent creat Premi Joseph Ratzinger que conferí el mateix Benet XVI el 30 de juny. Des del Canadà m’arriba un missatge de la Collell: “Boscos de bedolls, aurons, esquirols, ossos, mosquits i mussols. Molts estanys i molta verdor” . Una segona part: “Hem vist balenes, i tot i a no haver-ne vist cap saltar, hem quedat força impressionats; en aquesta terra d'ossos, de balenes i sobretot de mosquits!” I una tercera: “Ja m’han xerrat que et traslladen. On aniràs?”. A la tarda visito una padrina al carrer Marçal de la Trinxeria i, de passada, visito en Pere: està bé i li dóna per xerrameca. Quan arribo a l’església ja passen de les 7. Les padrines de la confraria del Rosari estan ben esverades fent xerrameca. Els dic que és hora del Rosari. Però em diuen que no poden resar i que algunes d’elles esperaven que jo les enterrés. Els dic que s’hi hauran d’afanyar, però que ara resin. I comença la dolça cantarella farcida de sospirs. Davant de la rectoria, en Ramon, bon expert en ornitologia, em confirma que l’ocell xerrapeta és certament una mallerenga carbonera, un capellanet.

dimarts, 5 / juliol / 2011

A la missa de l’asil, Mn. Pere concelebra amb mi, si bé bona part assegut. També esmorzem junts i se’l veu satisfet, si bé se’l nota un xic cansat. Es veu que s’ha aprimat uns 14 kg. Un altre Mn. Pere, comentant la meva marxa de Palafrugell, em recorda que, d’un poble, les dues millors coses són la font de la plaça i el rector que se’n va (quan se n’ha anat), i això tan ho haig de recordar per quan vagi a un altre poble com ho ha de recordar el que vingui darrera meu. També em diu que Mn. Joan Quer Güell, mític rector de Blanes que vaig assistir-lo a Banyoles quan moria, (+ 1974) sempre deia: “Si et diuen que prediques bé, encara que t’agradi, no t’ho creguis”. Bons consells. Amb en Pere Colomer, tinc reunió a l’Arxiu. Deu ser el dia dels Peres. Em telefonen diversos companys per preguntar-me per la situació d’en Pere. A la tarda, amb la Maria i en Luís, anem a Llafranc, a veure la Maria per unes classes de repàs d’anglès. Em telefona el que serà rector de Palafrugell, Mn. Felip Hereu, per venir a veure la rectoria i l’església. Al vespre, al despatx, atenc dues parelles que preparen el seu casament: l’una, d’aquí un parell de mesos a Pals; l’altre, pel juny vinent a Llofriu. Em telefona en Sebastià Aupí content que jo vagi a Anglès a substituir-lo. Estem una estona comentant la situació que la parròquia que ara ell serveix. Que la Mare de Déu del Remei ens empari.

dimecres, 6 / juliol / 2011

A l’asil, en Pere em comenta com li agradarà celebrar en la intimitat el 50 aniversari de la seva ordenació presbiteral, aquest dissabte 9 de juliol. Quan estigui més refet, ja la farem més grossa. En Lluís Suñer em telefona i em comunica que ja puc comentar les meves destinacions: com si no ho sabés ningú! A quarts d’onze arriba Mn. Felip Hereu amb en Pere Narbon, el seminarista que l’acompanya. Es veu que el Cisteller la clissat i l’ha encaminat cap a la rectoria engaltant-li però que, tal com anava guarnit, era fàcil d’endevinar cap on volia anar. Som tots dos de Banyoles: ell de l’entrada sud i jo de l’entrada nord. No és estrany doncs que si ell prefereixi un color subsaharià, i jo vagi blanc i més atramuntanat. Al seminari menor acostumàvem anar junts ell, jo i en Jaume al mig. Fins i tot ens deien “les tres Maries”. Mentre li mostro la rectoria li presento en Miquel, la Isabel i l’Amèlia. Al visitar l’església, li presento en Paco. Quan visitem el Casal, li presento la Marisa, la Pilar i els monitors de les activitats d’estiu. I donem una volta pel poble: Hospital, Ajuntament, biblioteca, teatre, plaça Nova, mercats, asil... El P. Joan s’afegeix a la colla quan ens posem a la taula per dinar, a El Símbol. Parlem de les activitats pastorals, dels casaments i bateigs, dels horaris de misses, de la immigració... També parlem de Mn. Ciurana, que havia estat vicari de Palafrugell abans del 1936. Mengem ràpids perquè ells dos han d’anar a Pineda per atendre el Casal d’Estiu. En Felip insisteix que és com els d’abans: van a l’església, surten de l’església... Amb la dotzena de criatures que hi participen, sembla que també fan algun joc. A la tarda enllesteixo un parell de certificats i atenc una visita. En Josep em demana que li comenti alguna cosa del patró de Calonge, sant Eugeni III, papa. Hi ha devocions que no se pas com redimonis han arribat als nostres pobles. Al vespre em telefona en Ramon Oller, el rector de La Cellera i arxiprest del Ter – Brugent i parlem una estona de la parròquia d’Anglès. I, entre pim-pam, escolto els seus consells, sempre tan ponderats.

dijous, 7 / juliol / 2011

Només de pensar en el trasllat, ja em ve mal de ventre: llibres amunt i avall, mobles, carpetes, quadres, vaixella... i les agulles d’estendre roba (com em recordava l’Àngela). I sobretot, enllestir les feinetes que tinc entre mans. Vaig parlant amb gent que se m’acomiada: Brigitte, Miquel Ferrer, Joan Mató (que em diu que és nascut a Estanyol – Bescanó i que coneix Sant Julià del Llor)... amb tots comentem els encants de la Vall dels Àngels. Amb el germà gran, la cunyada i la Nuri parlem Constantins, Sant Julià de Llor, Bonmatí, Anglès... La Carme em comenta que el seu pare, en Miquel Arnau, procedia d’una masia de Constantins. Volta el món i torna al Born. També comentem l’emissió de la festa d’aniversari del mini nebot, en Patllari, a TV3, al programa del Super3 http://www.tv3.cat/videos/3601590/Anys-i-anys-puja-al-carro .A la tarda, em comenten la mort d’en Jordi Saliné, un conco de Sant Jordi Desvalls que vivia sol. Es veu que tenia un tumor al fetge. Jo havia enterrat el seu pare i la seva mare, la Fortunata, que morí anant a sacar aigua a la font. Al vespre parlo amb la Ramona que em comenta que és d’Anglès i que els seus cosins hi són barbers. Li dic que l’Eulàlia Hortal també és d’Anglès. En Joan Pujol, el rector d’Arenys, em telefona per donar-me la benvinguda a Anglès, ja que ell n’és fill. També en són fills en Jaume Julià, degà de la catedral, en Pere Carreras, rector de Sant Josep de Girona, i el Dídac Faig, poeta i rector de Santa Pau. En Carles Martí, que havia fet d’escolà, em comenta que diumenge va cap a la Xina i s’hi estarà fins el gener. L’estiu passat hi estigué el juliol i l’agost. S’està graduant en llegua xinesa, pràcticament la llengua més parlada de la humanitat.

divendres, 8 / juliol / 2011

M’arriben i contesto missatges de comiat. Parlo amb en Sebas per preparar una visita a Anglès. També visitaré Bonmatí amb Mn. Joan. Passo per la barberia a fer-hi una esquilada. Amb en Josep, parlem d’algunes vinculacions d’Anglès amb Palafrugell. L’Eudald, tot cofoi, em comenta que, a Plaça Nova, s’hi ha trobat el jugador del Barça Thiago i que li ha signat un autògraf. També em diu que li ha anat molt bé la peregrinació a Lourdes on coincidí amb molt jovent. Em dóna records de la M. Pilar i de la M. Àngels que també hi eren. Al dinar, al convent, ja hi participa Mn. Pere que hi ha vingut caminant tot xino-xano. Esperem que amb poques setmanes estigui valent. També ens ensenya el senyor trau que li van fer, des del coll a la panxa per poder-li remenar bé el cor. Demà dissabte, si a Déu plau, a l’asil, celebrarem en to menor el seu 50 aniversari de capellà: ja s’ho val! Esperem fer-ho en to major d’aquí uns dies. Cap a les cinc, s’ha calat foca una pineda d’Ermedàs. Encara bo que les bomber l’han pogut apagar aviat. La Rosa Pagès em comenta que Mn. Felip Hereu havia fet de monitor a unes colònies parroquials, quan ella hi anava de directora. Hauria estat el 1985, quan hi havia de vicari Mn. Joan Planella, i a la colònia hi havia de monitors en Pep Bofill, l’Esperança Teixidor... El recorda servicial i responsable. Els nois i noies que hi van participar deuen tenir uns 35 anys. Segur que algú el recorda. Una sentència judicial obliga que les campanes de Sant Mori deixin de repicar de nit. Ara pla!

Acabo les notes de la darrera setmana amb la amb la lletra de la cançó MENJA AVELLANES de Els Pets amb una lleugera adaptació, gairebé imperceptible.

Sempre et trobes molt cansat
i no tens ganes de parlar,
no és pas la SIDA o masses ties
és quelcom molt més natural.

No em vull fer pas l'interessant,
però no estàs ben alimentat,
ja no tens força, prens masses drogues
i no estàs prou vitaminat.

Menja avellanes,
menja avellanes,
menja avellanes
són de Constantins
són del meu País!

És un fruit nostre país,
saborós i fàcil de pair,
té proteïnes, i si l'esnifes,
et pot fer d'allò més feliç.

Si encara no estàs convençut
i em prens tan sols per un barrut
prova'n un dia, veuràs com flipes,
és l'invent més collonut.

1 comentari:

  1. No he tingut ocasió de parlar amb tú, peró ja saps que he seguit el teu "Diari del Rector" desde el primer dia i quan vaig veu.re que obries un "blog" amb un altre nom....vaig pensar en Martirià s'en va.
    Bé potser no em conectat el que podria haver sigut una gran amistat, peró et trobaré a faltar i quan diu el meu pare Evencio, "Quizás el que venga lo haga igual, pero mejor seguro que no".
    Com diu en Llach que tinguem sort tots plegats i una forta abraçada.

    ResponElimina