dissabte, 27 de setembre del 2014

Digues si, digues si: el seu Cos és per a tu!

Dissabte, 20 / setembre / 2014

Al migdia, a Sant Martí, beneeixo el casament de l’Albert i de la Laura. És el primer casament que, a Sant Martí, beneeixo jo i el segon que s’hi celebra des que en sóc el rector. Dintre de la demarcació parroquial (a Sant Pere Sestronques), se n’hi han celebrat dos mes, tots dos beneïts per altres capellans, familiars dels nuvis.

A Bonmatí hi ha un altre casament, el de l’Adrià de Can Jans i la Iris. Sort que pot beneir-los en Miquel!   

A la tarda de nou celebro la missa anticipada a l’església parroquial de Santa Maria de Bonmatí: per bé que es pugui estar a l’altra església (sobretot quan fa més calor), no hi ha com dir-la a casa. No és pas boig qui a casa torna!

I a la missa anticipada d’Anglès hi ha poca gent.


diumenge, 21 / setembre / 2014

Celebro les misses del matí amb normalitat. Tinc temps de visitar la Maria.

Dino a Ca l’Elisa i, a la tarda, vaig a l’hospital a visitar un malalt que m’ha fet arribar que volia que el visités. Li administro la santa unció i l’Eucaristia. Constantment em va repetint: gràcies, moltes gràcies, gràcies... Em commociono.

He deixat el cotxe aparcat lluny de l’hospital, cap a l’Espai Gironès. I així camino una mica. La tarda és agradable.  

Quan arribo a la doma, treballo l’article per la Revista de Banyoles. El dedico a la Mare de Déu del Roser.

L’esquena em fa mal. Sembla que hagi descarregat un camió de sacs de pinso, com havia fet tantes vegades aquell estiu que treballava a cal Bobu (penso que va ser l’estiu del 1977).

Em farceixo d’aspirines i, com puc, m’unto l’esquena de potingues. I m’estiro...


dilluns, 22 / setembre / 2014

Porto el cotxe al taller de reparacions perquè en reparin la carrosseria. Em deixen un cotxe: tinc feina a entrar-hi.
Al matí faig feina de despatx: inscriure els casaments, enviar els ne temere, apuntar un parell de misses, contestar correus...  Envio l’article a la Revista de Banyoles.

Ara haig de preparar la ressenya de sant Valentí per publicar un fulletó dedicat al patró dels enamorats i que s’editarà a la col·lecció Sants i Santes del CPL.

Però encara tinc carregades les espatlles. Uf!

Al vespre hi ha una missa – funeral per un difunt d’Ucraïna i venen una colla d’ucraïnesos d’Anglès. I tres vailets s’han animat a fer d’escolans: en Víctor (que avui és el seu sant), en Quim i en Taràs.   

Després de la missa vaig a l’ajuntament. Hi ha la moció de suport al 9N. Tots els regidors hi voten a favor, també els del PSC. La Sala Pibernat està ben plena. Hi ha molts col·laboradors parroquials.


dimarts, 23 / setembre / 2014

Passo per La Cellera a recollir en Ramon. Ha tingut unes exèquies. Anem cap a la Codina: hi tenim reunió d’arxiprestat.

Feia dies que no fèiem reunió a la Codina. Hi estem molt còmodes, com si fóssim a casa, i molt tranquils: ni tan sols hi ha cobertura de les xarxes telefòniques.

Revisem un xic l’estiu i parlem del nou curs: catequesi, jovent, celebracions parroquials sense prevere...  A l’hora de dinar, més en to de tertúlia, parlem de la vida del bisbat, de companys, d’en Marturi...

Quan tinc connexió a la xarxa telefònica, m’arriben diversos missatges de casa.

A la tarda, a Anglès, preparo la carta per repartir a les escoles convidant la mainada que vulgui començar la catequesi.

dimecres, 24 / setembre / 2014

Al matí vaig cap a Santa Coloma de Farners. A les 12 hi ha l’ofici solemne de la festa major en honor de sant Dalmau Moner. La presideix el bisbe Francesc. A més del rector (Mn. Ramon), hi concelebrem Mn. Esteve de Vilobí, Mn. Lluís de Vidreres, Mn. Eduard d’Arbúcies, Mn. Jordi de Maçanet, Mn. Joan de Breda, Mn. Rossendo de Massanes i jo. També hi ha una colla d’escolans: en Jordi (que n’és l’avi), en Dalmau (que és el pivot i més alt que no pas jo), l’Aniol (que és el tècnic de megafonia), en Pere (el germà petit) i dues noies de qui no recordo el nom.

La celebració és llarga i florida. La música a càrrec dels Montgrins. La celebració acaba amb la benedicció d’una capella lateral en honor de la Mare de Déu de Farners ja que, durant l’any, s’hi custodiarà la imatge venerable. S’ha pintat en tons blaus, amb un sòcol de blau venecià més fosc. Potser els lets que hi ha per terra...

Anem a dinar a Cal Pinxo. Si la missa ha estat solemne, la mesa és suculenta. Entre els temes que es comenten hi ha la del suport al 9N. Un altre tema recorrent és la parròquia d’Espinelves. Es veu que col·labora amb les parròquies de l’arxiprestat i s’hi acullen molta gent per les celebracions familiars.

Al vespre, a Anglès, apliquem la missa en sufragi d’en Marturi. Hi participen una cinquantena de persones. Hi reparteixo l’homilia que el bisbe va predicar a Besalú.

Abans de la missa, la Paquita em porta oli de cops (fet amb herba de Sant Joan) i alcohol per treure el dolor (amb romaní i cascall). Provaré si va bé. Potser aniria millor amb cànem, però no en tinc.


dijous, 25 / setembre / 2014

Em llevo amb un any més (i un de menys). De bon matí em van arribant felicitacions. Les que més agraeixo són els missatges al face o al whatsapp, fets amb senzillesa i cordialitat. Entre uns i altres, me n’arriben més de 150.

Al matí preparo el suplement. Tinc les espatlles carregades i descanso una mica.

Dino a Banyoles. Em feliciten també els mini nebots que es van estirant. Després de dinar, vaig caminant fins l’estany i m’arribo fins el passeig Dalmau. Voltar l’estany, és ideal per caminar: tranquil·litat, vista meravellosa, esportistes diversos, nois i noies que van o venen de centres d’ensenyament,  algun turista, ànecs, polles d’aigua...

Em porten un cistell de fruita i, una família índia, verdura arrebossada (amb moltes espècies).

divendres, 26 / setembre / 2014

M’arriba el manifest a favor del 9N que han redactat una colla de companys. Parlem de com caldrà trobar adhesions i difondre’l.

Preparo el consell parroquial. També ordeno la carpeta dels consells parroquials convocats des de que sóc aquí, ara ja fa tres anys.

Després de la missa vespertina hi ha reunió del consell parroquial. La broma que fem és que ja el podíem haver fet a Barcelona, el dia 11 a la tarda. De fet, allà hi érem tots els que en formem part. Avui, en canvi, falla algú.

Parlem de les activitats realitzades des de la darrera reunió, a finals de maig. També parlem del proper curs, especialment la catequesi.



diumenge, 21 de setembre del 2014

Adéu, Marturi!

Dissabte, 13 / setembre / 2014

A les 8 vaig a acomiadar-me de la gent que marxa cap a Montserrat. Són una quinzena d’Anglès i tres de Sant Martí. Em reca no poder anar-hi. Per esbargir-me, abans d’anar a esmorzar, camino una mica. Al final de la caminada, la Joana m’informa de la situació d’en Lluís. Sembla que la seva salut no millora.

Al migdia celebro la missa de la festa dels vells, a Bonmatí. Tothom va endiumenjat.

A la tarda batejo la Valentina, la més petitona de la família Bonmatí. Hi participa bona part de la família.

Al vespre celebro la missa anticipada a Anglès. La Conxita ja ha arribat de Montserrat i em comenta la seva visió del viatge. 


diumenge, 14 / setembre / 2014

Abans de començar la missa de les 9m, les col·laboradores de la parròquia m’informen de la mort de Mn. Martirià Pla i Carré. Quedo de pedra.

Mn. Martirià Pla i Carré va néixer a Banyoles el 3 de juliol de 1946. Va fer els estudis eclesiàstics al Seminari de Girona. Els estius, amb els altres seminaristes de Banyoles, feia de monitor del Casal d’Estiu i allí el vaig conèixer. Fou ordenat prevere l’1 d’abril de 1973 a l’església parroquial de Sant Cugat de Salt. Fou destinat de vicari de Mn. Joan Riu a Sant Cugat de Salt i de Roses i, amb Mn. Feixas, a Calella (Maresme), on també hi vaig anar jo de vicari a partir del 1983. Del 1980 al 1996 fou el rector de les parròquies de Sant Cristòfor les Fonts d’Olot i de Batet. Allí vaig ser el seu diaca (1980) i el seu vicari, des del febrer del 1981 fins el setembre del 1983. Del 1984 al 1987 fou arxipreste de l’arxiprestat d’Olot. El 1996 fou nomenat rector d’Anglès i tres anys més tard de Sant Martí Sapresa (parròquies on hi estic de rector). Del 1997 al 2004 també fou arxipreste de l’arxiprestat del Ter-Brugent i del 2003 al 2009 consiliari de l’Hospitalitat de la Mare de Déu de Lourdes. El 2004 fou nomenat rector d’Argelaguer, la Miana, Montagut, Oix, Sadernes, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Tortellà i Sant Miquel de Pera i encarregat de Talaixà, càrrecs que va exercir fins al 2010 a excepció dels dos darrers que van finalitzar el 2008 quan es van suprimir les respectives parròquies i el de rector de la Miana. Des del 2008 també era rector de Besalú, Beuda, Dosquers, Lligordà, Maià de Montcal i Segueró, i encarregat de Fares i el Mor i Ossinyà. També era, des del 2004, coordinador de l’agrupació de parròquies i, des del mes de març d’enguany, administrador parroquial de Montagut, Oix i Sant Jaume de Llierca. Ha mort a Besalú el dia 14 de setembre de 2014.
Puc ben dir que ha estat un bon company i un bon Mestre. No me’l trauré del cap en molts dies.  
Oficio la missa de la festa major de Constantins. Hi participen una cinquantena de feligresos. També hi ha l’alcalde de Sant Gregori, en Joaquim Roca, un dels alcaldes més joves. Quan acabem la missa em saluda la Remei Vila Vilà. Està desolada per la mort de Mn. Martirià

Quan trec el cotxe de l’aparcament, no veig bé una pilona de ferro i se’m clava al morro del cotxe. Renoi!


dilluns, 15 / setembre / 2014

Comunico a alguns feligresos la mort de Mn. Marturi. A aquests pobles el recorden amb molt d’afecte.

També em poso en contacte amb diverses persones comentant el meu màster: en Santiago Estaún, la Maria Josep Recoder, la Germma Rigau, en Cèsar Favà, en Quim Garriga, en Bernat Puigdollers...  Tots m’animen a continuar la investigació.

A la tarda vaig a les exèquies de Mn. Marturi, a Besalú. Passo a recollir en Ramon de La Cellera i en Jesús de Les Planes. També hi ve en Joan.

L’antiga església del monestir de Sant Pere s’omple de feligresos. Els capellans ens situem a l’absis i a la girola. Hi trobo una colla de coneguts: el músic Josep Casú i la seva muller, en Sidro, la Maribé, l’Assumpta, la Pilar Coromina, en Quim, l’Oller...

Mentre som a l’església, a fora hi plou de valent. Quan acabem, sortim a la plaça i fem una rotllana entorn del fèretre. Adéu, Marturi. Al cels ens puguem veure!

I ens afanyem a retornar. En Jesús arriba just per la missa a la Pietat, a Amer. Jo arribo també amb el temps just per la missa vespertina a Anglès.

Havíem estat 6 capellans que ens dèiem Martirià: l'escolapi P. Martirià Masmitjà, Mn. Martirià Brunsó, Mn. Martirià Torras (cosí germà del meu pare), Mn. Martirià Pla, el claretià P. Martirià Figueres i jo. I només quedem en vida els dos darrers. 

dimarts, 16 / setembre / 2014

Al matí vaig a fer anàlisi de sang per controlar la pròstata, o sigui, la postdata, com diu algú.

També vaig a la barberia. Feia ja més de tres mesos que no hi anava i els cabells em feien molta nosa.

La Lluïsa em comunica que puc passar a recollir una imatge de la Immaculada que tenen a casa seva. Ella mateixa i la seva germana li han refet i arreglat els vestits, amb uns brodats molt refinats. També ha fet arreglar la vitrina que la conté, de caoba, del s. XIX. He pensat que a la sagristia d’Anglès hi farà molta patxoca.


dimecres, 17 / setembre / 2014

Al migdia vaig a La Cellera. M’hi convoca el Consorci Ter-Brugent. També hi ha alguna assistenta social, algun educador, una professora d’institut... Estan elaborant un estudi de les oportunitats i de les possibilitats que hi ha a aquest sector de la Selva. No em canso de dir que, com que quedem a un extrem de la comarca (Selva), ningú es recorda massa de nosaltres i tots els recursos es destinen als grans nuclis de la comarca (Lloret, Blanes, Santa Coloma). Les assistentes ho il·lustren amb dades ben concretes.

Quan acabem vaig cap a Banyoles. Es veu una broma molt fosca cap a migdia i, a les notícies, van dient que cau un temporal damunt de Vidreres, Caldes, Cassà, Llagostera... i que es va desplaçant cap a la costa.  

Dino a Banyoles. Parlem d’en Marturi i també de la votació a Escòcia. Convenim que, tant si guanya el si com si guanya el no, és una lliçó de democràcia i que, tant d’una manera o altra, Escòcia hi guanyarà ja que els polítics unionistes han fet moltes promeses per atraure el vot cap el no.  També parlem de la llei de consultes que s’està debatent al Parlament.

Després de dinar vaig a fer un tomb a la vora de l’estany. M’arribo fins el Mirallac, uns 1500 metres des de casa.  

I cap a Anglès.


dijous,  18 / setembre / 2014

Porto el cotxe al taller per mirar quina reparació caldrà fer. Fem l’informe i em diuen que passarà el pèrit de l’asseguradora. Sort que el tinc a tot risc.  

Aquests dies haig d’anar enllestint feina que havia deixat de banda preparant la defensa d’ara fa una setmana.

Al matí redacto el suplement del full parroquial.  I a la tarda sobretot treballo elaborant l’article per la revista Taüll sobre la imatge de la Mare de Déu de Loreto de Lloret de Mar que s’esculpí al taller de l’Enric Monjo el 1943, quan era rector de Lloret Mn. Antoni Talamás.    

Encara hi ha qui m’estima i m’assorteixen d’un bon cabàs de fruita. No serà pas tota per mi.

Sembla que tindrem escolà per dies.


divendres, 19 / setembre/ 2014

Vaig a fer un anàlisi de sang senzill, a la farmàcia, per controlar el sucre. Encara sóc massa dolç.

Porto de nou el cotxe al taller. Avui hi passa el pèrit.

Al matí enllesteixo del tot l’article per la revista Taüll i l’envio a l’Olga.

A la tarda vaig a la impremta a preparar el punt de llibre / recordatori que repartirem el dia de la festa de la Mare de Déu del Remei. En Ramon ha fet un bon dibuix de la imatge de la Mare de Déu.

Fa 20 anys que vaig arribar de rector a Palafrugell. No ho oblidaré fàcilment. Dos nois de Sant Jordi Desvalls, en Carles Casademont i en Narcís Torroella em van ajudar a fer el darrer trasllat de trastos des de la rectoria de Sant Jordi a la casa on vaig viure 16 anys al c. Ample de Palafrugell.

Preparo els papers dels casaments que hi ha demà a aquestes parròquies. Sort que un el fa en Miquel, el diaca.


diumenge, 14 de setembre del 2014

Pedroooooo..... ! (El crit de la Wilma al seu marit cavernícola)

 dissabte, 6 / setembre / 2014

El dissabte es presenta tranquil. Al matí faig la caminada de rigor.

Les guinxoles es diverteixen amb mi, sobretot entorn dels turmells. Quina coïssor i quin turment. Com si portés un silici.

Al migdia oficio les exèquies de l’Antoni. Feia dies que estava malalt.

A la tarda em ve a veure en Toni i anem plegats a caminar.

Aquest diumenge, al suplement, hi posem la carta del bisbe Xavier  Novell de Solsona. També, al suplement, hi escric una editorial sobre els sentits que té la manifestació de la V a Barcelona, el proper dijous. Em centro en la paraula VERGONYA. I recomano la lectura de la carta del nostre bisbe Francesc.


diumenge, 7 / setembre / 2014

Celebro la missa de les 9 del matí. A dos quarts d’onze celebro a Sant Martí Sapresa. A les dotze hi ha l’ofici major de les gales, amb l’assistència de l’Ajuntament i els cants de la coral Cors Alegres.

Quan acabem faig endreça i pujo al pis a descansar una mica. Gairebé han marxat tots els exemplars del full parroquial.

Quan han passat les dues, vaig cap a dinar. Comparteixo taula amb en Míliu. Em comenta que segueix i coneix molta de la programació de Ràdio Estel. Diverses persones em feliciten per l’editorial del suplement.  

Després de dinar, pujo pel carrer Nou i m’arribo fins a Can Planas. La masia és molt noble i l’edifici es construí el primer terç del s. XVI, com indiquen les llindes de les finestres, col·locades totes abans del 1530, amb el Salvador Planas.

Quan arribo, després d’haver caminat uns 6 km, prenc una bona dutxa i descanso. Vaig llegint la vida de Caravaggio.


dilluns, 8 / setembre / 2014

És el segon dia de les Gales d’Anglès i, al migdia, celebrem la missa pels difunts d’Anglès. Hi participen unes 44 persones. Ens acompanyen Mn. Ramon de la Cellera, Mn. Jordi de Bescanó i Mn. Fèlix de Salt.  La celebració és senzilla, participada, viva...

Quan acabem tothom vol saludar un o altre capellà, especialment en Fèlix.

Anem a dinar plegat, que d’això es tracta. I s’hi afegeix Mn. Jesús. Bona part de l’àpat, a més de compartir una bona taula, parlem de la participació a la manifestació del dia 11 de setembre, de la postura dels nostres bisbes... També parlem del manifest que corre entre els capellans per manifestar l’adhesió a la votació del 9 de novembre.


dimarts, 9 / setembre / 2014

Els nervis se’m mengen. He passat la nit del lloro i, a les cinc, ja sóc de peus a terra. I poso el dia en dansa.

Un cop m’he estrijolat i he esmorzat, baixo i treballo en la defensa de la tesina. I vaig fent. Sembla que no, però m’adono que de l’Enric Monjo en sé alguna cosa. D’això és tracta: clar que si. Ara només falta que els professors del tribunal en sàpiguen més que no pas jo! espero no entrebancar-me.

I tot el dia amb en Monjo: repassar els powers que passaré a la defensa, llegir de nou la tesina, subratllar alguna afirmació interessant...

I demà, Déu dirà.


dimecres, 10 / setembre/ 2014

He dormit bé i em llevo seré. Cap a les 9 surto d’Anglès i vaig cap a Bellaterra. Arribo cap a dos quarts de dotze a l’aparcament del campus. M’aturo al bar a prendre un tallat. I pujo cap al departament.

Hi ha tranquil·litat. Em trobo amb la Pilar, una de les companyes, i parlem del curs. Ella deixa la tesina pel curs vinent. Jo prefereixo fer cau i net.

A les dotze em fan entrar a la sala de reunions del departament. Presideix el tribunal la Dra. Teresa Camps, catedràtica d’art contemporani. També formen part del tribunal la Dra. Núria Llorens, la meva tutora, i la Dra. Maria Garganté. A la Teresa i a la Maria no les coneixia. I després de saludar-nos cordialment, ens asseiem. 

El primer que fan és advertir-me que el que estem fent és seriós (com si no ho sabés, jo!) i que cal seguir un ritual. I em donen un temps per passar un dels tres powers que he preparat, o sigui el de les primeres obres religioses realitzades per l’Enric Monjo aportant comparacions: el Crist Jacent de la tomba de la família Figueres amb el Crist Jacent Hans Holbein el jove, el sant Sebastià del gremi de fabricants de Sabadell amb les escultures de sant Sebastià  amb escultures del quattrocento italià (Benedetto da Maiano, Antonio Rosselino) i escultures clàssiques (Dorifor,  Antinoo del Belvedere... ), el plafó de la XIII estació del Viacrucis  amb il·lustracions de la revista L’Artisan Liturgique...  I així m’hi passo cap a tres quarts d’hora.

Tot seguit és el torn dels membres del tribunal. Primer parla la Núria. Em felicita per haver mostrat interès per la recerca, pel treball considerable que he realitzat, per algunes recerques interessants (sobretot entorn del taller). Però també em fa alguns retrets: una síntesi poc elaborada, unes conclusions massa senzilles...

La Maria valora que m’hagi centrat en la producció d’art religiós de la postguerra, un art molt oblidat, valorant la recuperació d’un impossible (com diu ella). Valora la documentació que he localitzat i aportat i em parla de que cal situar-se en un treball progressiu (work in progres). També em retreu que no s’ha sentit prou la meva veu, la meva aportació personal, amb poc anàlisi. M’indica que veuria molt interessant veure la relació amb altres escultors religiosos de l’època, elaborar més les fitxes de cada escultura...

La Teresa és la que coneix millor en Monjo i el seu entorn. Parteix de les crítiques (positives i negatives) de les altres professores però va indicant que li ha agradat molt el fet que hagi optat per l’escultura religiosa nascuda del noucentisme. Parla del bisbe Torres i Bages, de Mn. ManuelTrens, del Moviment Litúrgic, del Cercle de Sant Lluc, d’en Folch i Torres, de la personalitat de l’art religiós català (tan distanciat de l’art religiós espanyol) molt vinculat a Europa i als models clàssics... Val a dir que és una delícia escoltar-la.

Quan acaben de parlar, intento respondre a algunes de les coses que se m’han plantejat i d’aclarir aspectes que potser no he explicat prou. Quan acabo, em fan sortir a fora. Hi hem estat gairebé dues hores i falta poc per les dues. I deliberen la nota que em posen.

I quan ha passat una estona, la Núria em fa entrar. Em recorden que això és un tribunal seriós, i tots quedem dempeus per escoltar la sentència. M’atorguen un 7’5, o sigui, un notable. Això si, m’animen a continuar els estudi de l’Enric Monjo que tinc ben orientat. Ja puc estar ben content després de la feinada que he tingut per poder compaginar aquest cicle amb les diverses obligacions.

Dino al menjador de la facultat. Quan acabo vaig cap a Sabadell. M’arribo al cementiri on hi ha dues escultures d’en Monjo : el Crist Jacent de la tomba de la família Figueras (del 1924, i que resulta ser la primera escultura religiosa d’en Monjo) i la Pietat de la tomba de la família Giralt (que s’esculpiria cap el 1944). Palpo,  admiro les escultures,  les mesuro i en trec fotografies. I quan acabo, reso un parenostre per tots els difunts que hi ha enterrats a aquest cementiri, segurament també l’escolapi P. Martirià Masmitjà, bon amic del meu pare.  

També visito el santuari de la Mare de Déu dela Salut , la patrona de Sabadell.  Agraeixo a la Mare de Déu que me n’hagi sortit bé. La M. Carme Creus, l’administrativa del santuari de la Salut, que m’ajudà a localitzar algunes peces d’en Monjo que hi ha al cambril del santuari (el conjunt de l’altar del Santíssim) m’acompanya i em fa de guia. No havia visitat mai el santuari. Em resulta molt agradable. És una construcció neogòtica profusament decorada amb pintures de l’Antoni Vila Arrufat, bon amic d’en Monjo. També hi faig memòria de Mn. Camil Geis, bon amic de la meva mare i que va ser l’organista de Sant Fèlix de Sabadell.  

M’hauria agradat visitar també l’ermita de Togores, el primer lloc on es documenta la devoció als sants Abdó i Senen, a començament del s. XIV. Però no tinc més temps. I marxo cap a Anglès. Hi arribo just per la missa.

Després de la missa, vaig cap a la via verda, a la plaça del carrilet. Allà es forma la marxa de les torxes juntament amb la gent de La Cellera. M’hi trobo amb la majoria dels col·laboradors parroquials. També hi ha el rector de La Cellera, Mn. Ramon. I fem la marxa plegats. A La Cellera, formem una V al camp del davant de La Presó. I anem a la pista del Centre Parroquial on es llegeix el manifest a favor de la votació del 9 de novembre i a favor de la independència. Els crists entusiastes es van repetint.

Amb un grup de col·laboradores de la Parròquia, retorno cap a Anglès. Arribo a la doma cap a dos quarts de dotze. Quan em fico al llit, m’adormo de cop.


dijous, 11 / setembre / 2014

Em llevo com els altres dies. A les 9 del matí celebro la missa invocant l’ajut de la Mare de Déu de Montserrat i de sant Jordi a favor del nostre país. La colla dels que hi participem, juntament amb les persones que hi fan habitualment, arribem a una vintena.

Al matí descanso una mica. Preparo un parell d’entrepans , fruita, un parell de botelles d’aigua i algun altre aliment per la tarda.

A la una del migdia, els 9 autocars plens a rebotir, sortim de l’avinguda Josep Pla. Hi ha catequistes, voluntaris de Caritas, la Confraria de la Mare de Déu de l’escombra, col·laboradors litúrgics, mainada i pares de catequesi... i molta gent que ve a acomiadar-se. Val a dir que els que no hi són és perquè tenen obligacions importants: atendre ancians o malalts, infermeres, farmacèutiques... A mi m’han col·locat a l’autocar B, al n. 27, al costat d’en Pere. L’ambient que es respira és de cordialitat i d’il·lusió.

Mentre ens anem acostat a Barcelona, els autocars es van acumulant i els vehicles familiars, amb estelades i fent sonar els clàxons, es fan notar. Hi ha molt bon ordre i, cap a les 3, l’autocar, el que condueix en Ramon (el gendre de la Júlia de Bescanó) aparca al C. Pau Claris, cantonada Aragó. De Bescanó n’han vingut 10 autocars, de Bonmatí, 3 autocars, de La Cellera, 4 autocars...

I tot xino-xano pugem fina a la Diagonal, al tram que tenim assignat els que venim de La Selva. Aviat s’omple a rebotir. I quedem palplantats. Si algú es desmaiés, quedaria dret igualment de la gran quantitat de gent que hi ha al centre de la Diagonal. També n’hi ha molta sota els arbres, als laterals, a les voreres... Tots cridem, alcem les mans, cantem (un dels cants més repetits és el Virolai!), quan surt gent gran a les balconades, s’aplaudeix... La Banda de Puigdafrou, una banda de timbalers formada sobretot per caps dels agrupaments d’escoltes i noies guies de La Cellera i d’Anglès, animen molt al nostre sector. Els crits es succeeixen: Independència, Votarem, No volem ser una regió d’Espanya...

Segurament es viu molt més entusiasme que l’any passat, a la via, ja que aquí estem amuntegats i l’entusiasme s’encomana. I, certament, hi ha molta més organització que el 2012. I quan en ho indiquen, ens arrenglarem bé per formar la immensa senyera. Veure-ho des del cel, deu ser impressionant.

Em trobo amb molta gent de les que treballa a les parròquies i amb molts capellans, a més dels capellans que també ens hi saludem.  I comentem els molts altres capellans que sabem que hi participen, com no podia ser d’altra manera.

Cap a les 7, es desfà la manifestació. I baixem pel carrer Pau Claris tranquil·lament. Tots anem cruspint-nos ens entrepans i la manduca preparada. També ho aprofito per entrar a un bar a prendre una clara i canviar l’aigua de les olives.

Estic amarat de suor. Quan arribo on hi ha l’autocar, m’assec a un racó de la vorera i prego una mica. M’airejo, em tranquil·litzo... I pujo a l’autocar, al costat d’en Pere. Anem comentant els detalls de la manifestació. 

Baixem per la Via Laietana. Arreu es veu gent i gent amb samarretes vermelles i grogues, amb senyeres i estelades, saltant i ballant. Sortim per la ronda de baix i tot està col·lapsat fins arribar al peatge de Montcada i Reixac.

Pel camí anem intercanviant missatges amb amics i companys i mirant les notícies. A l’autocar, de nou es respira cordialitat i entusiasme. Arribem a Anglès cap a dos quarts de deu del vespre. Es veu que ha plogut fort.

Ens acomiadem tots plegats. En Pere em deixa un paraigua que el comparteixo amb la Maria Tarrés. En Josep Maria es posa al damunt l’estelada. I pugem cap el barri vell comentant la manifestació.

I si a algú li cou, que s’hi posi fulles.


Divendres, 12 / setembre / 2014

Em llevo aviat. A les 6,  acompanyo en Jan i en Raül a Salt. Avui surten cap Millau a entrenar de caiac. A Salt també hi ha en Gerard i altres companys d’aquesta colla: l’Adrià, en Pol, la Teresa (que és la monitora), en Quim...

Quan he tornat, m’estrijolo, faig endreça del pis i esmorzo. Baixo a comprar i a caminar una mica.

El matí el dedico a preparar els fulls de pregària pels autocars que pugen demà a Montserrat. També preparo les misses d’aquest cap de setmana: una festa dels vells, una missa amb bateig, una missa anticipada, una festa major...

Dino verdura i un tall de culata. Darrerament m’obsequien amb tota mena de menjar. Deo gratias!

A la tarda, vaig a caminar i descanso una mica. He tingut uns dies ben entretinguts. Miro les notícies i llegeixo els diaris per analitzar les reaccions a la manifestació.


A la missa vespertina celebrem el nom de Maria. I prego per l’Enric Monjo i els seus col·laboradors.

dissabte, 6 de setembre del 2014

Via, Victòria, Vergonya, Votar, Vèncer...


dissabte, 30 / agost / 2014

Recordant la Rosa, telefono en Jaume i parlem un xic de la setmana. Em comenta que oficià les exèquies del pare de la Pilar Rahola.

Vaig a La Cellera. Hi vaig caminant per la via verda: una mitja horeta. Celebrem sant Ramon. Ho fem amb les carmelites vedruna. A més de Mn. Ramon i ha també en Félix. Hi menja molt calent.

Al voltant de l’església de La Cellera, al terra del carrer, hi ha pintades les siluetes de les persones que van participar a l’assaig de la V. Castís. En Ramon també hi té la seva silueta, això si, amb els colors de l’Espanyol.

Quan arribo de la Cellera, després d’una dutxa d’aigua freda per refrescar-me, oficio les exèquies d’en Francisco que és un xic més jove que jo (59 anys).

Al captard oficio les misses anticipades. Mentre estic celebrant la missa a Bonmatí, cau un bon ruixat. A Anglès hi arriben a caure uns 10 litres en poca estona.
  

diumenge, 31 / agost / 2014

Celebro les misses a Anglès i a Sant Martí. Quan vaig per entrar a l’església de Sant Martí, a la paret septentrional, hi ha una pintada: “Tu eres el mayor de mis pecados, tu eres sueño” . El traç de la lletra és elegant. Més valdria que hi fessin un bon grafitti.  A la paret meridional de la rectoria, que es veu des de l’aparcament, ja fa dies que s’hi pintà una gran papallona (molt ben feta) i un escrit de l’estil de l’anterior: “la vida es corta y tu, preciosa”

Al migdia, celebro la missa de la festa de Sant Julià de Llor. Intento explicar un xic la identitat de sant Julià deBriude.    

Quan acabo la missa de Sant Julià baixo a Anglès. Fa poc que han acabat la celebració dominical sense prevere i encara hi trobo en Pere que va tancant les portes. Hi oficio el bateig d’en Joan. Com és lògic, també hi ha l’Enrique, el seu oncle. Sovint el trobo pels carrers d’Anglès. Li agrada recollir revistes dels contenidors. Em saluda amb simpatia i, quan acabem la cerimònia, li dono un parell de bombons. Content.  

A la tarda, després de dinar, vaig a fer una caminada que m’ha de servir per tres. Pujo pel carrer Nou i segueixo amunt pel camí de Can Culnegre , cap a  Can Aulet, i avall. Faig ben bé entre dos i tres quilòmetres cap a la riera de Sant  Pere Sestronques. Quan retorno, ho faig pel camí de Can Valls. I prou.  


dilluns,  1 / setembre / 2014

Treballo preparant la presentació de la tesina. Preparo tres powers: veurem quin faré servir. En un hi explico la gènesi del treball que he fet i el procés de descoberta de l’Enric Monjo. En un altre hi explico els precedents iconogràfics de les primeres obres d’en Monjo i intento demostrar que són sobretot del quattrocento italià (i no tant d’arrels “hispanes”, com volien fer creure els seus promotors). A l’altre power hi faig un estudi de la seva iconografia mariana centrant-me en la imatge de la M. de D. de Loreto de Lloret de Mar i de les seves germanes (la M. de D. del Carme de Lleida, la M. de D. de la Mercè de les mercedàries...).

Al migdia oficio les exèquies d’en Joan Rodríguez. Havia nascut a Llagostera.


dimarts, 2 / setembre / 2014

Després  de la missa vespertina es presenten tres nois: l’Ot, l’Eduard i l’Edmon.    Són caps de l’agrupament escolta de Malgrat. Em comenten que han començat la via verda a Girona i que volen anar fins a Olot. Em demanen si tindria un lloc per passar la nit. Els mostro la sala de la doma. Sembla que ja els va bé.

L’Ot em comenta que estudia a la UdG per treballador social; l’Edmon estudia per forestal a Santa Coloma de Farners; l’Edu es prepara per ser monitor de Snowboard.

Des de dalt al pis, no noto per res que hi hagi algú a baix.


Dimecres, 3 / setembre / 2014

Al matí l’Edu, l’Edmon i l’Ot s’acomiaden i van cap a Amer i amunt. Venen les confraresses de l’escombra a fer la neteja de l’església.

Dino a Banyoles.  A la tarda, deixo el cotxe davant del Mirallac  i vaig fins la Puda. M’hi trobo amb l’Albert, l’ànima dels Amics de la Puda. També hi ha l’Antonio que hi fa el manteniment , també l’Antoni i algú més.

Ens fiquem per dintre l’edifici de l’antic balneari. Està del tot enrunat. Hi ha encara algunes banyeres. Són de pisa, molt gruixudes, que a primera vista poden semblar de marbre. Alguna està esberlada. Són una autèntica raresa.

A les parets de l’exterior hi ha algun esgrafiat. Ja m’agradaria tenir jo el traç i la gràcia dels qui ho han fet. Un signa amb el nom artístic “hondo”. Els grafitti, si estan fets amb gràcia, m’agraden. Alguna vegada són fets de forma molt barroera. A la Ronda del Monestir, hi ha un seguit de tàpies que ja fa temps estan pintades per diferents grafitteros. Val a dir que n’hi ha que tenen molta gràcia.  

Al vespre, quan passejo per la via verda, fotografio la lluna, cap a migjorn. En una fotografia es veu la silueta de Can Vinyes, a l’altra es veu la silueta del campanar de Sant Miquel i del cim de Santa Bàrbara.

dijous, 4 / setembre / 2014

Des que vaig presentar la tesina, a mitjans de juliol, acostumo a passejar per la via verda un parell o tres cops cada dia, fent uns 2km cada vegada. Em va bé, i darrerament sembla que al cinturó em ve més balder. I passejant, segons sigui una hora o altra,  em trobo amb unes persones o amb altres.

Darrerament m’he fixat en la gran quantitat de brutícia que hi ha a les vores del recorregut de la via verda: llaunes, ampolles de plàstic, merusques de gos, papers de tota mena, discs de camions, bosses de plàstic... Com per plantejar-se el canvi de nom del recorregut i dir-ne “via merda”.  

És clar, els primers culpables són els que utilitzen la via sense cap mena de civisme i que, després de menjar o de beure, deixen la porqueria on els hi rota.

Però també cal cridar l’alerta als que mantenen la via: no s’hi troba cap paperera en tot el recorregut. I, encara, no sé cada quan es neteja el recorregut ni si es fa mai. Únicament hi he notat la presència d’alguna segadora d’herba que, a més, sembla que va escabotar un dels bancs que hi ha, segons em diu l’avi Xarles.  

Qualsevol dia sortiré amb una o dues bosses d’escombraries (de les grosses) i aniré recollint tota la porqueria que hi trobi. A veure si m’hi animo i s’hi trobo algú més que m’hi ajudi. I ho faré saber.  


divendres, 5 / setembre / 2014

Al matí vaig a visitar els ancians de Bonmatí. Per algun d’ells, sembla que s’hagi aturat el temps. A d’altres, els trobo cada vegada més deteriorats. L’Antònia s’entreté fent llibretes i llibretes de sopa de lletres.

A la tarda, cap a les 5,  es posa a ploure de valent i en poc més de mitja hora, arriben a caure 26 litres o més.


He fet còpies de la carta dominical del Bisbe Xavier Novell per repartir amb el Full Parroquial. Al Suplement, també hi dic alguna cosa anomenant tantes coses que fan VERGONYA i que corroboren i legitimen la voluntat de votar.