dissabte, 6 / setembre / 2014
El dissabte es presenta tranquil. Al matí
faig la caminada de rigor.
Les guinxoles es diverteixen amb mi, sobretot
entorn dels turmells. Quina coïssor i quin turment. Com si portés un silici.
Al migdia oficio les exèquies de l’Antoni.
Feia dies que estava malalt.
A la tarda em ve a veure en Toni i anem
plegats a caminar.
Aquest diumenge, al suplement, hi posem la
carta del bisbe Xavier Novell de
Solsona. També, al suplement, hi escric una editorial sobre els sentits que té
la manifestació de la V a Barcelona, el proper dijous. Em centro en la paraula
VERGONYA. I recomano la lectura de la carta del nostre bisbe Francesc.
diumenge, 7 / setembre / 2014
Celebro la missa de les 9 del matí. A dos
quarts d’onze celebro a Sant Martí Sapresa. A les dotze hi ha l’ofici major de
les gales, amb l’assistència de l’Ajuntament i els cants de la coral Cors
Alegres.
Quan acabem faig endreça i pujo al pis a
descansar una mica. Gairebé han marxat tots els exemplars del full parroquial.
Quan han passat les dues, vaig cap a dinar.
Comparteixo taula amb en Míliu. Em comenta que segueix i coneix molta de la
programació de Ràdio Estel. Diverses persones em feliciten per l’editorial del
suplement.
Després de dinar, pujo pel carrer Nou i
m’arribo fins a Can Planas. La masia és molt noble i l’edifici es construí el
primer terç del s. XVI, com indiquen les llindes de les finestres, col·locades
totes abans del 1530, amb el Salvador Planas.
Quan arribo, després d’haver caminat uns 6
km, prenc una bona dutxa i descanso. Vaig llegint la vida de Caravaggio.
dilluns, 8 / setembre / 2014
És el segon dia de les Gales d’Anglès i, al
migdia, celebrem la missa pels difunts d’Anglès. Hi participen unes 44
persones. Ens acompanyen Mn. Ramon de la Cellera, Mn. Jordi de Bescanó i Mn.
Fèlix de Salt. La celebració és
senzilla, participada, viva...
Quan acabem tothom vol saludar un o altre
capellà, especialment en Fèlix.
Anem a dinar plegat, que d’això es tracta. I
s’hi afegeix Mn. Jesús. Bona part de l’àpat, a més de compartir una bona taula,
parlem de la participació a la manifestació del dia 11 de setembre, de la
postura dels nostres bisbes... També parlem del manifest que corre entre els
capellans per manifestar l’adhesió a la votació del 9 de novembre.
dimarts, 9 / setembre / 2014
Els nervis se’m mengen. He passat la nit del
lloro i, a les cinc, ja sóc de peus a terra. I poso el dia en dansa.
Un cop m’he estrijolat i he esmorzat, baixo i
treballo en la defensa de la tesina. I vaig fent. Sembla que no, però m’adono
que de l’Enric Monjo en sé alguna cosa. D’això és tracta: clar que si. Ara
només falta que els professors del tribunal en sàpiguen més que no pas jo!
espero no entrebancar-me.
I tot el dia amb en Monjo: repassar els
powers que passaré a la defensa, llegir de nou la tesina, subratllar alguna
afirmació interessant...
I demà, Déu dirà.
dimecres, 10 / setembre/ 2014
He dormit bé i em llevo seré. Cap a les 9
surto d’Anglès i vaig cap a Bellaterra. Arribo cap a dos quarts de dotze a
l’aparcament del campus. M’aturo al bar a prendre un tallat. I pujo cap al
departament.
Hi ha tranquil·litat. Em trobo amb la Pilar,
una de les companyes, i parlem del curs. Ella deixa la tesina pel curs vinent.
Jo prefereixo fer cau i net.
A les dotze em fan entrar a la sala de
reunions del departament. Presideix el tribunal la Dra. Teresa Camps,
catedràtica d’art contemporani. També formen part del tribunal la Dra. Núria
Llorens, la meva tutora, i la Dra. Maria Garganté. A la Teresa i a la Maria no
les coneixia. I després de saludar-nos cordialment, ens asseiem.
El primer que fan és advertir-me que el que
estem fent és seriós (com si no ho sabés, jo!) i que cal seguir un ritual. I em
donen un temps per passar un dels tres powers que he preparat, o sigui el de
les primeres obres religioses realitzades per l’Enric Monjo aportant
comparacions: el Crist Jacent de la tomba de la família Figueres amb el Crist
Jacent Hans Holbein el jove, el sant Sebastià del gremi de fabricants de
Sabadell amb les escultures de sant Sebastià
amb escultures del quattrocento italià (Benedetto da Maiano, Antonio
Rosselino) i escultures clàssiques (Dorifor,
Antinoo del Belvedere... ), el plafó de la XIII estació del
Viacrucis amb il·lustracions de la
revista L’Artisan Liturgique... I així
m’hi passo cap a tres quarts d’hora.
Tot seguit és el torn dels membres del
tribunal. Primer parla la Núria. Em felicita per haver mostrat interès per la
recerca, pel treball considerable que he realitzat, per algunes recerques
interessants (sobretot entorn del taller). Però també em fa alguns retrets: una
síntesi poc elaborada, unes conclusions massa senzilles...
La Maria valora que m’hagi centrat en la
producció d’art religiós de la postguerra, un art molt oblidat, valorant la
recuperació d’un impossible (com diu ella). Valora la documentació que he
localitzat i aportat i em parla de que cal situar-se en un treball progressiu
(work in progres). També em retreu que no s’ha sentit prou la meva veu, la meva
aportació personal, amb poc anàlisi. M’indica que veuria molt interessant veure
la relació amb altres escultors religiosos de l’època, elaborar més les fitxes
de cada escultura...
La Teresa és la que coneix millor en Monjo i
el seu entorn. Parteix de les crítiques (positives i negatives) de les altres
professores però va indicant que li ha agradat molt el fet que hagi optat per
l’escultura religiosa nascuda del noucentisme. Parla del bisbe Torres i Bages,
de Mn. ManuelTrens, del Moviment Litúrgic, del Cercle de Sant Lluc, d’en Folch
i Torres, de la personalitat de l’art religiós català (tan distanciat de l’art
religiós espanyol) molt vinculat a Europa i als models clàssics... Val a dir
que és una delícia escoltar-la.
Quan acaben de parlar, intento respondre a
algunes de les coses que se m’han plantejat i d’aclarir aspectes que potser no
he explicat prou. Quan acabo, em fan sortir a fora. Hi hem estat gairebé dues
hores i falta poc per les dues. I deliberen la nota que em posen.
I quan ha passat una estona, la Núria em fa
entrar. Em recorden que això és un tribunal seriós, i tots quedem dempeus per
escoltar la sentència. M’atorguen un 7’5, o sigui, un notable. Això si,
m’animen a continuar els estudi de l’Enric Monjo que tinc ben orientat. Ja puc
estar ben content després de la feinada que he tingut per poder compaginar
aquest cicle amb les diverses obligacions.
Dino al menjador de la facultat. Quan acabo
vaig cap a Sabadell. M’arribo al cementiri on hi ha dues escultures d’en Monjo
: el Crist Jacent de la tomba de la família Figueras (del 1924, i que resulta
ser la primera escultura religiosa d’en Monjo) i la Pietat de la tomba de la
família Giralt (que s’esculpiria cap el 1944). Palpo, admiro les escultures, les mesuro i en trec fotografies. I quan
acabo, reso un parenostre per tots els difunts que hi ha enterrats a aquest
cementiri, segurament també l’escolapi P. Martirià Masmitjà, bon amic del meu
pare.
També visito el santuari de la Mare de Déu dela Salut , la patrona de Sabadell. Agraeixo a la
Mare de Déu que me n’hagi sortit bé. La M. Carme Creus, l’administrativa del
santuari de la Salut, que m’ajudà a localitzar algunes peces d’en Monjo que hi
ha al cambril del santuari (el conjunt de l’altar del Santíssim) m’acompanya i
em fa de guia. No havia visitat mai el santuari. Em resulta molt agradable. És
una construcció neogòtica profusament decorada amb pintures de l’Antoni Vila
Arrufat, bon amic d’en Monjo. També hi faig memòria de Mn. Camil Geis, bon amic de la meva mare i que va ser l’organista
de Sant Fèlix de Sabadell.
M’hauria agradat visitar també l’ermita de
Togores, el primer lloc on es documenta la devoció als sants Abdó i Senen, a
començament del s. XIV. Però no tinc més temps. I marxo cap a Anglès. Hi arribo
just per la missa.
Després de la missa, vaig cap a la via verda,
a la plaça del carrilet. Allà es forma la marxa de les torxes juntament amb la
gent de La Cellera. M’hi trobo amb la majoria dels col·laboradors parroquials. També
hi ha el rector de La Cellera, Mn. Ramon. I fem la marxa plegats. A La Cellera,
formem una V al camp del davant de La Presó. I anem a la pista del Centre
Parroquial on es llegeix el manifest a favor de la votació del 9 de novembre i
a favor de la independència. Els crists entusiastes es van repetint.
Amb un grup de col·laboradores de la
Parròquia, retorno cap a Anglès. Arribo a la doma cap a dos quarts de dotze.
Quan em fico al llit, m’adormo de cop.
dijous, 11 / setembre / 2014
Em llevo com els altres dies. A les 9 del
matí celebro la missa invocant l’ajut de la Mare de Déu de Montserrat i de sant
Jordi a favor del nostre país. La colla dels que hi participem, juntament amb les
persones que hi fan habitualment, arribem a una vintena.
Al matí descanso una mica. Preparo un parell
d’entrepans , fruita, un parell de botelles d’aigua i algun altre aliment per
la tarda.
A la una del migdia, els 9 autocars plens a
rebotir, sortim de l’avinguda Josep Pla. Hi ha catequistes, voluntaris de
Caritas, la Confraria de la Mare de Déu de l’escombra, col·laboradors
litúrgics, mainada i pares de catequesi... i molta gent que ve a acomiadar-se.
Val a dir que els que no hi són és perquè tenen obligacions importants: atendre
ancians o malalts, infermeres, farmacèutiques... A mi m’han col·locat a l’autocar
B, al n. 27, al costat d’en Pere. L’ambient que es respira és de cordialitat i
d’il·lusió.
Mentre ens anem acostat a Barcelona, els
autocars es van acumulant i els vehicles familiars, amb estelades i fent sonar
els clàxons, es fan notar. Hi ha molt bon ordre i, cap a les 3, l’autocar, el
que condueix en Ramon (el gendre de la Júlia de Bescanó) aparca al C. Pau
Claris, cantonada Aragó. De Bescanó n’han vingut 10 autocars, de Bonmatí, 3
autocars, de La Cellera, 4 autocars...
I tot xino-xano pugem fina a la Diagonal, al
tram que tenim assignat els que venim de La Selva. Aviat s’omple a rebotir. I quedem
palplantats. Si algú es desmaiés, quedaria dret igualment de la gran quantitat
de gent que hi ha al centre de la Diagonal. També n’hi ha molta sota els
arbres, als laterals, a les voreres... Tots cridem, alcem les mans, cantem (un
dels cants més repetits és el Virolai!), quan surt gent gran a les balconades,
s’aplaudeix... La Banda de Puigdafrou, una banda de timbalers formada sobretot
per caps dels agrupaments d’escoltes i noies guies de La Cellera i d’Anglès,
animen molt al nostre sector. Els crits es succeeixen: Independència, Votarem,
No volem ser una regió d’Espanya...
Segurament es viu molt més entusiasme que l’any
passat, a la via, ja que aquí estem amuntegats i l’entusiasme s’encomana. I,
certament, hi ha molta més organització que el 2012. I quan en ho indiquen, ens
arrenglarem bé per formar la immensa senyera. Veure-ho des del cel, deu ser
impressionant.
Em trobo amb molta gent de les que treballa a
les parròquies i amb molts capellans, a més dels capellans que també ens hi
saludem. I comentem els molts altres
capellans que sabem que hi participen, com no podia ser d’altra manera.
Cap a les 7, es desfà la manifestació. I baixem
pel carrer Pau Claris tranquil·lament. Tots anem cruspint-nos ens entrepans i
la manduca preparada. També ho aprofito per entrar a un bar a prendre una clara
i canviar l’aigua de les olives.
Estic amarat de suor. Quan arribo on hi ha l’autocar,
m’assec a un racó de la vorera i prego una mica. M’airejo, em tranquil·litzo...
I pujo a l’autocar, al costat d’en Pere. Anem comentant els detalls de la manifestació.
Baixem per la Via Laietana. Arreu es veu gent
i gent amb samarretes vermelles i grogues, amb senyeres i estelades, saltant i
ballant. Sortim per la ronda de baix i tot està col·lapsat fins arribar al
peatge de Montcada i Reixac.
Pel camí anem intercanviant missatges amb
amics i companys i mirant les notícies. A l’autocar, de nou es respira
cordialitat i entusiasme. Arribem a Anglès cap a dos quarts de deu del vespre. Es
veu que ha plogut fort.
Ens acomiadem tots plegats. En Pere em deixa
un paraigua que el comparteixo amb la Maria Tarrés. En Josep Maria es posa al
damunt l’estelada. I pugem cap el barri vell comentant la manifestació.
I si a algú li cou, que s’hi posi fulles.
Divendres, 12 / setembre / 2014
Em llevo aviat. A les 6, acompanyo en Jan i en Raül a Salt. Avui surten
cap Millau a entrenar de caiac. A Salt també hi ha en Gerard i altres companys
d’aquesta colla: l’Adrià, en Pol, la Teresa (que és la monitora), en Quim...
Quan he tornat, m’estrijolo, faig endreça del
pis i esmorzo. Baixo a comprar i a caminar una mica.
El matí el dedico a preparar els fulls de
pregària pels autocars que pugen demà a Montserrat. També preparo les misses d’aquest
cap de setmana: una festa dels vells, una missa amb bateig, una missa
anticipada, una festa major...
Dino verdura i un tall de culata. Darrerament
m’obsequien amb tota mena de menjar. Deo gratias!
A la tarda, vaig a caminar i descanso una
mica. He tingut uns dies ben entretinguts. Miro les notícies i llegeixo els
diaris per analitzar les reaccions a la manifestació.
A la missa vespertina celebrem el nom de
Maria. I prego per l’Enric Monjo i els seus col·laboradors.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada