dissabte, 30 / agost / 2014
Recordant la Rosa, telefono en Jaume i parlem
un xic de la setmana. Em comenta que oficià les exèquies del pare de la Pilar
Rahola.
Vaig a La Cellera. Hi vaig caminant per la
via verda: una mitja horeta. Celebrem sant Ramon. Ho fem amb les carmelites vedruna.
A més de Mn. Ramon i ha també en Félix. Hi menja molt calent.
Al voltant de l’església de La Cellera, al
terra del carrer, hi ha pintades les siluetes de les persones que van
participar a l’assaig de la V. Castís. En Ramon també hi té la seva silueta,
això si, amb els colors de l’Espanyol.
Quan arribo de la Cellera, després d’una
dutxa d’aigua freda per refrescar-me, oficio les exèquies d’en Francisco que és
un xic més jove que jo (59 anys).
Al captard oficio les misses anticipades. Mentre
estic celebrant la missa a Bonmatí, cau un bon ruixat. A Anglès hi arriben a
caure uns 10 litres en poca estona.
diumenge, 31 / agost / 2014
Celebro les misses a Anglès i a Sant Martí.
Quan vaig per entrar a l’església de Sant Martí, a la paret septentrional, hi
ha una pintada: “Tu eres el mayor de mis pecados, tu eres sueño” . El traç de
la lletra és elegant. Més valdria que hi fessin un bon grafitti. A la paret meridional de la rectoria, que es
veu des de l’aparcament, ja fa dies que s’hi pintà una gran papallona (molt ben
feta) i un escrit de l’estil de l’anterior: “la vida es corta y tu, preciosa”
Al migdia, celebro la missa de la festa de
Sant Julià de Llor. Intento explicar un xic la identitat de sant Julià deBriude.
Quan acabo la missa de Sant Julià baixo a
Anglès. Fa poc que han acabat la celebració dominical sense prevere i encara hi
trobo en Pere que va tancant les portes. Hi oficio el bateig d’en Joan. Com és
lògic, també hi ha l’Enrique, el seu oncle. Sovint el trobo pels carrers d’Anglès.
Li agrada recollir revistes dels contenidors. Em saluda amb simpatia i, quan
acabem la cerimònia, li dono un parell de bombons. Content.
A la tarda, després de dinar, vaig a fer una
caminada que m’ha de servir per tres. Pujo pel carrer Nou i segueixo amunt pel
camí de Can Culnegre , cap a Can Aulet,
i avall. Faig ben bé entre dos i tres quilòmetres cap a la riera de Sant Pere Sestronques. Quan retorno, ho faig pel
camí de Can Valls. I prou.
dilluns,
1 / setembre / 2014
Treballo preparant la presentació de la
tesina. Preparo tres powers: veurem quin faré servir. En un hi explico la
gènesi del treball que he fet i el procés de descoberta de l’Enric Monjo. En un
altre hi explico els precedents iconogràfics de les primeres obres d’en Monjo i
intento demostrar que són sobretot del quattrocento italià (i no tant d’arrels “hispanes”,
com volien fer creure els seus promotors). A l’altre power hi faig un estudi de
la seva iconografia mariana centrant-me en la imatge de la M. de D. de Loreto
de Lloret de Mar i de les seves germanes (la M. de D. del Carme de Lleida, la
M. de D. de la Mercè de les mercedàries...).
Al migdia oficio les exèquies d’en Joan
Rodríguez. Havia nascut a Llagostera.
dimarts, 2 / setembre / 2014
Després
de la missa vespertina es presenten tres nois: l’Ot, l’Eduard i l’Edmon.
Són caps de l’agrupament escolta de
Malgrat. Em comenten que han començat la via verda a Girona i que volen anar
fins a Olot. Em demanen si tindria un lloc per passar la nit. Els mostro la
sala de la doma. Sembla que ja els va bé.
L’Ot em comenta que estudia a la UdG per
treballador social; l’Edmon estudia per forestal a Santa Coloma de Farners; l’Edu
es prepara per ser monitor de Snowboard.
Des de dalt al pis, no noto per res que hi
hagi algú a baix.
Dimecres, 3 / setembre / 2014
Al matí l’Edu, l’Edmon i l’Ot s’acomiaden i
van cap a Amer i amunt. Venen les confraresses de l’escombra a fer la neteja de
l’església.
Dino a Banyoles. A la tarda, deixo el cotxe davant del Mirallac
i vaig fins la Puda. M’hi trobo amb l’Albert,
l’ànima dels Amics de la Puda. També hi ha l’Antonio que hi fa el manteniment ,
també l’Antoni i algú més.
Ens fiquem per dintre l’edifici de l’antic
balneari. Està del tot enrunat. Hi ha encara algunes banyeres. Són de pisa,
molt gruixudes, que a primera vista poden semblar de marbre. Alguna està
esberlada. Són una autèntica raresa.
A les parets de l’exterior hi ha algun
esgrafiat. Ja m’agradaria tenir jo el traç i la gràcia dels qui ho han fet. Un
signa amb el nom artístic “hondo”. Els grafitti, si estan fets amb gràcia, m’agraden.
Alguna vegada són fets de forma molt barroera. A la Ronda del Monestir, hi ha
un seguit de tàpies que ja fa temps estan pintades per diferents grafitteros.
Val a dir que n’hi ha que tenen molta gràcia.
Al vespre, quan passejo per la via verda,
fotografio la lluna, cap a migjorn. En una fotografia es veu la silueta de Can
Vinyes, a l’altra es veu la silueta del campanar de Sant Miquel i del cim de
Santa Bàrbara.
dijous, 4 / setembre / 2014
Des que vaig presentar la tesina, a mitjans
de juliol, acostumo a passejar per la via verda un parell o tres cops cada dia,
fent uns 2km cada vegada. Em va bé, i darrerament sembla que al cinturó em ve
més balder. I passejant, segons sigui una hora o altra, em trobo amb unes persones o amb altres.
Darrerament m’he fixat en la gran quantitat
de brutícia que hi ha a les vores del recorregut de la via verda: llaunes,
ampolles de plàstic, merusques de gos, papers de tota mena, discs de camions,
bosses de plàstic... Com per plantejar-se el canvi de nom del recorregut i
dir-ne “via merda”.
És clar, els primers culpables són els que
utilitzen la via sense cap mena de civisme i que, després de menjar o de beure,
deixen la porqueria on els hi rota.
Però també cal cridar l’alerta als que
mantenen la via: no s’hi troba cap paperera en tot el recorregut. I, encara, no
sé cada quan es neteja el recorregut ni si es fa mai. Únicament hi he notat la
presència d’alguna segadora d’herba que, a més, sembla que va escabotar un dels
bancs que hi ha, segons em diu l’avi Xarles.
Qualsevol dia sortiré amb una o dues bosses d’escombraries
(de les grosses) i aniré recollint tota la porqueria que hi trobi. A veure si m’hi
animo i s’hi trobo algú més que m’hi ajudi. I ho faré saber.
divendres, 5 / setembre / 2014
Al matí vaig a visitar els ancians de
Bonmatí. Per algun d’ells, sembla que s’hagi aturat el temps. A d’altres, els
trobo cada vegada més deteriorats. L’Antònia s’entreté fent llibretes i
llibretes de sopa de lletres.
A la tarda, cap a les 5, es posa a ploure de valent i en poc més de
mitja hora, arriben a caure 26 litres o més.
He fet còpies de la carta dominical del Bisbe
Xavier Novell per repartir amb el Full Parroquial. Al Suplement, també hi dic
alguna cosa anomenant tantes coses que fan VERGONYA i que corroboren i
legitimen la voluntat de votar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada