dissabte, 6 de setembre de 2014

Via, Victòria, Vergonya, Votar, Vèncer...


dissabte, 30 / agost / 2014

Recordant la Rosa, telefono en Jaume i parlem un xic de la setmana. Em comenta que oficià les exèquies del pare de la Pilar Rahola.

Vaig a La Cellera. Hi vaig caminant per la via verda: una mitja horeta. Celebrem sant Ramon. Ho fem amb les carmelites vedruna. A més de Mn. Ramon i ha també en Félix. Hi menja molt calent.

Al voltant de l’església de La Cellera, al terra del carrer, hi ha pintades les siluetes de les persones que van participar a l’assaig de la V. Castís. En Ramon també hi té la seva silueta, això si, amb els colors de l’Espanyol.

Quan arribo de la Cellera, després d’una dutxa d’aigua freda per refrescar-me, oficio les exèquies d’en Francisco que és un xic més jove que jo (59 anys).

Al captard oficio les misses anticipades. Mentre estic celebrant la missa a Bonmatí, cau un bon ruixat. A Anglès hi arriben a caure uns 10 litres en poca estona.
  

diumenge, 31 / agost / 2014

Celebro les misses a Anglès i a Sant Martí. Quan vaig per entrar a l’església de Sant Martí, a la paret septentrional, hi ha una pintada: “Tu eres el mayor de mis pecados, tu eres sueño” . El traç de la lletra és elegant. Més valdria que hi fessin un bon grafitti.  A la paret meridional de la rectoria, que es veu des de l’aparcament, ja fa dies que s’hi pintà una gran papallona (molt ben feta) i un escrit de l’estil de l’anterior: “la vida es corta y tu, preciosa”

Al migdia, celebro la missa de la festa de Sant Julià de Llor. Intento explicar un xic la identitat de sant Julià deBriude.    

Quan acabo la missa de Sant Julià baixo a Anglès. Fa poc que han acabat la celebració dominical sense prevere i encara hi trobo en Pere que va tancant les portes. Hi oficio el bateig d’en Joan. Com és lògic, també hi ha l’Enrique, el seu oncle. Sovint el trobo pels carrers d’Anglès. Li agrada recollir revistes dels contenidors. Em saluda amb simpatia i, quan acabem la cerimònia, li dono un parell de bombons. Content.  

A la tarda, després de dinar, vaig a fer una caminada que m’ha de servir per tres. Pujo pel carrer Nou i segueixo amunt pel camí de Can Culnegre , cap a  Can Aulet, i avall. Faig ben bé entre dos i tres quilòmetres cap a la riera de Sant  Pere Sestronques. Quan retorno, ho faig pel camí de Can Valls. I prou.  


dilluns,  1 / setembre / 2014

Treballo preparant la presentació de la tesina. Preparo tres powers: veurem quin faré servir. En un hi explico la gènesi del treball que he fet i el procés de descoberta de l’Enric Monjo. En un altre hi explico els precedents iconogràfics de les primeres obres d’en Monjo i intento demostrar que són sobretot del quattrocento italià (i no tant d’arrels “hispanes”, com volien fer creure els seus promotors). A l’altre power hi faig un estudi de la seva iconografia mariana centrant-me en la imatge de la M. de D. de Loreto de Lloret de Mar i de les seves germanes (la M. de D. del Carme de Lleida, la M. de D. de la Mercè de les mercedàries...).

Al migdia oficio les exèquies d’en Joan Rodríguez. Havia nascut a Llagostera.


dimarts, 2 / setembre / 2014

Després  de la missa vespertina es presenten tres nois: l’Ot, l’Eduard i l’Edmon.    Són caps de l’agrupament escolta de Malgrat. Em comenten que han començat la via verda a Girona i que volen anar fins a Olot. Em demanen si tindria un lloc per passar la nit. Els mostro la sala de la doma. Sembla que ja els va bé.

L’Ot em comenta que estudia a la UdG per treballador social; l’Edmon estudia per forestal a Santa Coloma de Farners; l’Edu es prepara per ser monitor de Snowboard.

Des de dalt al pis, no noto per res que hi hagi algú a baix.


Dimecres, 3 / setembre / 2014

Al matí l’Edu, l’Edmon i l’Ot s’acomiaden i van cap a Amer i amunt. Venen les confraresses de l’escombra a fer la neteja de l’església.

Dino a Banyoles.  A la tarda, deixo el cotxe davant del Mirallac  i vaig fins la Puda. M’hi trobo amb l’Albert, l’ànima dels Amics de la Puda. També hi ha l’Antonio que hi fa el manteniment , també l’Antoni i algú més.

Ens fiquem per dintre l’edifici de l’antic balneari. Està del tot enrunat. Hi ha encara algunes banyeres. Són de pisa, molt gruixudes, que a primera vista poden semblar de marbre. Alguna està esberlada. Són una autèntica raresa.

A les parets de l’exterior hi ha algun esgrafiat. Ja m’agradaria tenir jo el traç i la gràcia dels qui ho han fet. Un signa amb el nom artístic “hondo”. Els grafitti, si estan fets amb gràcia, m’agraden. Alguna vegada són fets de forma molt barroera. A la Ronda del Monestir, hi ha un seguit de tàpies que ja fa temps estan pintades per diferents grafitteros. Val a dir que n’hi ha que tenen molta gràcia.  

Al vespre, quan passejo per la via verda, fotografio la lluna, cap a migjorn. En una fotografia es veu la silueta de Can Vinyes, a l’altra es veu la silueta del campanar de Sant Miquel i del cim de Santa Bàrbara.

dijous, 4 / setembre / 2014

Des que vaig presentar la tesina, a mitjans de juliol, acostumo a passejar per la via verda un parell o tres cops cada dia, fent uns 2km cada vegada. Em va bé, i darrerament sembla que al cinturó em ve més balder. I passejant, segons sigui una hora o altra,  em trobo amb unes persones o amb altres.

Darrerament m’he fixat en la gran quantitat de brutícia que hi ha a les vores del recorregut de la via verda: llaunes, ampolles de plàstic, merusques de gos, papers de tota mena, discs de camions, bosses de plàstic... Com per plantejar-se el canvi de nom del recorregut i dir-ne “via merda”.  

És clar, els primers culpables són els que utilitzen la via sense cap mena de civisme i que, després de menjar o de beure, deixen la porqueria on els hi rota.

Però també cal cridar l’alerta als que mantenen la via: no s’hi troba cap paperera en tot el recorregut. I, encara, no sé cada quan es neteja el recorregut ni si es fa mai. Únicament hi he notat la presència d’alguna segadora d’herba que, a més, sembla que va escabotar un dels bancs que hi ha, segons em diu l’avi Xarles.  

Qualsevol dia sortiré amb una o dues bosses d’escombraries (de les grosses) i aniré recollint tota la porqueria que hi trobi. A veure si m’hi animo i s’hi trobo algú més que m’hi ajudi. I ho faré saber.  


divendres, 5 / setembre / 2014

Al matí vaig a visitar els ancians de Bonmatí. Per algun d’ells, sembla que s’hagi aturat el temps. A d’altres, els trobo cada vegada més deteriorats. L’Antònia s’entreté fent llibretes i llibretes de sopa de lletres.

A la tarda, cap a les 5,  es posa a ploure de valent i en poc més de mitja hora, arriben a caure 26 litres o més.


He fet còpies de la carta dominical del Bisbe Xavier Novell per repartir amb el Full Parroquial. Al Suplement, també hi dic alguna cosa anomenant tantes coses que fan VERGONYA i que corroboren i legitimen la voluntat de votar. 

Cap comentari:

Publica un comentari